Plató: teoria de les Idees, del coneixement, de l'ànima i de la polis ideal

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes sobre el pensamiento de Platón: la teoría de las Ideas como realidad verdadera, la teoría del conocimiento (reminiscencia y línea), la antropología (metempsicosis y tripartición del alma), la ética de la virtud y la propuesta de la polis ideal de La República.

Filosofia · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

14 pàgines · 6 temes · 60 flashcards · 37 preguntes tipus test

Índex

  1. 0. Introducció a Plató · p. 1
  2. 1. Què és la realitat?: teoria de les Idees · p. 2-5
  3. 2. Què puc saber?: teoria de la reminiscència i coneixement · p. 5-8
  4. 3. Què és l'ésser humà?: teoria de la metempsicosi · p. 8-10
  5. 4. Què he de fer?: teoria de la virtut · p. 11
  6. 5. Com vivim junts?: teoria de la polis ideal · p. 12-14

0. Introducció a Plató

Flashcards

Lloc i època de naixement de Plató
Atenes, a finals del segle V aC, en una família aristocràtica.
Any de la mort de Plató
347 aC.
Escola fundada per Plató
L'Acadèmia: escola dedicada a la filosofia, les matemàtiques i la investigació.
Etapes en què es divideixen els diàlegs de Plató
Diàlegs de joventut o socràtics, de maduresa i de vellesa o crítics.

Preguntes tipus test

  1. Per què Plató considerava que la democràcia no garantia un govern just?
    • a) Perquè afavoria el govern oligàrquic dels Trenta Tirans
    • b) Perquè permetia que persones sense veritable coneixement prenguessin decisions polítiques
    • c) Perquè permetia que els filòsofs governessin sense cap control
    • d) Perquè obligava a estudiar matemàtiques abans de poder votar

    Resposta: b) Perquè permetia que persones sense veritable coneixement prenguessin decisions polítiques. La condemna a mort de Sòcrates per part del règim democràtic va influir en el seu pensament. Plató considerava que la democràcia no garantia un govern just, perquè permetia que persones sense veritable coneixement prenguessin decisions polítiques.

  2. En quin llibre de La República es critica l'art i la tragèdia?
    • a) Llibre VIII, amb l'anàlisi de la tirania
    • b) Llibre II, amb el plantejament del problema de la justícia
    • c) Llibre V, amb la justificació del govern dels filòsofs
    • d) Llibre X, amb la crítica de l'art i l'explicació del mite d'Er

    Resposta: d) Llibre X, amb la crítica de l'art i l'explicació del mite d'Er. El llibre X de La República conté la crítica de l'art i de la tragèdia, així com l'explicació del mite d'Er.

  3. Per què només qui coneix el Bé i la Justícia pot governar justament a La República?
    • a) Perquè només els filòsofs poden llegir els diàlegs socràtics de joventut
    • b) Perquè el govern just depèn de la riquesa i de la força militar de la ciutat
    • c) Perquè el mite d'Er explica com triar els governants a l'atzar
    • d) Perquè l'ètica, la política i el coneixement estan relacionats, i el govern just requereix conèixer el Bé i la Justícia

    Resposta: d) Perquè l'ètica, la política i el coneixement estan relacionats, i el govern just requereix conèixer el Bé i la Justícia. A La República, Plató relaciona l'ètica, la política i el coneixement. Per això, només qui coneix el Bé i la Justícia pot governar justament.

1. Què és la realitat?: teoria de les Idees

Flashcards

Què simbolitzen les cadenes del mite de la caverna?
Els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació rebuda, que impedeixen conèixer la veritat.
Què representa l'interior de la caverna en el mite?
El món sensible: una realitat imperfecta, percebuda mitjançant els sentits, que és una còpia de l'autèntica realitat.
Què representa l'exterior de la caverna en el mite?
El món intel·ligible o món de les Idees, que constitueix l'autèntica realitat i només es pot conèixer mitjançant la raó.
Què representa el sol exterior en el mite de la caverna?
La Idea del Bé, principi suprem que fa possible la realitat i el coneixement de les altres Idees.

Preguntes tipus test

  1. En la gradació de realitat que mostra el mite de la caverna, quin coneixement és més fiable i veritable?
    • a) El que s'obté de les ombres i de les aparences que es projecten a la paret
    • b) El que s'obté de comparar entre si les ombres i els objectes de la caverna
    • c) El que s'obté de la contemplació de les Idees, que són l'autèntica realitat
    • d) El que s'obté del foc que il·lumina l'interior de la caverna

    Resposta: c) El que s'obté de la contemplació de les Idees, que són l'autèntica realitat. El mite mostra que com més realitat té allò que coneixem, més fiable i veritable és el nostre coneixement. Les ombres i les aparences són el grau més baix, i les Idees, el més alt.

  2. Una taula de fusta que es pot cremar i que es deteriora amb el temps, a quin món pertany segons Plató?
    • a) Al món intel·ligible, perquè és una essència de la taula
    • b) Al món intel·ligible, perquè només la raó la pot conèixer
    • c) Al món sensible, perquè és material, múltiple i canviant
    • d) Al món de les Idees, perquè té la forma universal de taula

    Resposta: c) Al món sensible, perquè és material, múltiple i canviant. El món sensible està format per coses materials, múltiples, temporals i canviants. Una taula de fusta que es deteriora compleix aquestes característiques.

  3. Quina conseqüència té el fet que el món intel·ligible només sigui accessible mitjançant la raó?
    • a) Que les coses sensibles tenen una existència eterna i immutable
    • b) Que la raó treballa amb les aparences que perceben els sentits
    • c) Que només la raó pot accedir a l'autèntica realitat, no els sentits
    • d) Que els sentits són la via més fiable per conèixer l'autèntica realitat

    Resposta: c) Que només la raó pot accedir a l'autèntica realitat, no els sentits. Les Idees, que formen el món intel·ligible, només es poden conèixer mitjançant la raó. Els sentits només perceben el món sensible, que és una realitat imperfecta.

2. Què puc saber?: teoria de la reminiscència i coneixement

Flashcards

Com s'anomena el procés de recordar les Idees segons Plató?
Reminiscència o anamnesi: recuperar els coneixements que l'ànima ja havia contemplat al món intel·ligible.
Quina doctrina òrfico-pitagòrica explica que podem recordar les Idees?
La immortalitat i la reencarnació de l'ànima.
Com s'anomena el mètode de preguntes de Sòcrates?
Maièutica: formular preguntes perquè la persona descobreixi per si mateixa els coneixements que ja hi ha a la seva ànima.
Defineix la doxa (opinió) segons Plató.
Coneixement del món sensible obtingut pels sentits. És relatiu i poc fiable perquè les coses canvien constantment.

Preguntes tipus test

  1. Per què les coses sensibles ens ajuden a recordar les Idees?
    • a) Perquè són més reals que les Idees i les substitueixen en el coneixement.
    • b) Perquè les imiten i, en observar-les, l'ànima comença a recordar-les.
    • c) Perquè l'ànima les crea en néixer dins d'un cos humà.
    • d) Perquè els sentits són l'única font de coneixement veritable.

    Resposta: b) Perquè les imiten i, en observar-les, l'ànima comença a recordar-les.. Plató afirma que les coses sensibles imiten les Idees. En observar-les, l'ànima que està encarnada comença a recordar les Idees que ja havia contemplat. Les altres opcions contradiuen que les coses sensibles són còpies de les Idees i que el coneixement rigorós requereix la raó.

  2. Per què Plató afirma que conèixer és recordar i no simplement aprendre?
    • a) Perquè l'ànima ja havia contemplat les Idees al món intel·ligible abans d'encarnar-se.
    • b) Perquè el coneixement procedeix només de la memòria que deixen els sentits.
    • c) Perquè cada persona crea les seves Idees en el moment de néixer.
    • d) Perquè el món sensible és més real que el món de les Idees.

    Resposta: a) Perquè l'ànima ja havia contemplat les Idees al món intel·ligible abans d'encarnar-se.. Com que l'ànima habitava el món intel·ligible, ja coneixia les Idees de manera directa. En encarnar-se les oblida, i per això conèixer consisteix a recuperar aquest saber. Les altres opcions no coincideixen amb la idea que el món sensible és imperfecte i que les Idees són eternes.

  3. En el diàleg del Menó, què fa Sòcrates perquè un esclau sense formació resolgui un problema geomètric?
    • a) Li demana que memoritzi una fórmula i després la repeteixi.
    • b) Li ensenya la geometria a partir d'un llibre de text.
    • c) Li dona la solució directament perquè la copiï.
    • d) Li fa preguntes adequades que el porten a descobrir la solució pel seu compte.

    Resposta: d) Li fa preguntes adequades que el porten a descobrir la solució pel seu compte.. La maièutica consisteix a formular preguntes que permeten a l'individu raonar i descobrir per si mateix coneixements que ja es troben a la seva ànima. Les altres opcions impliquen transmetre un coneixement des de fora, cosa que el mètode socràtic no fa.

3. Què és l'ésser humà?: teoria de la metempsicosi

Flashcards

Naturalesa del cos segons Plató
Material i mortal. Pertany al món sensible, és canviant i corruptible, i és la seu dels desitjos, les passions, el plaer i les percepcions sensibles.
Naturalesa de l'ànima segons Plató
Immaterial i immortal, de naturalesa semblant a les Idees. És la part més noble de l'ésser humà i la seu de la raó.
Defineix la metempsicosi o transmigració de les ànimes
Procés pel qual l'ànima torna al món intel·ligible després de la mort del cos i s'encarna de nou en un altre cos. Pot repetir-se indefinidament.
Durada mínima del perfeccionament de l'ànima segons Plató
Deu cicles de reencarnació, és a dir, 10.000 anys.

Preguntes tipus test

  1. Segons Plató, què fa que l'ésser humà es diferencií de la resta d'animals?
    • a) Viure en el món sensible sense cap connexió amb el món intel·ligible
    • b) Tenir un cos material que sent plaers i dolors
    • c) Posseir una ànima capaç de conèixer les Idees
    • d) Estar format per sensacions i desitjos corporals

    Resposta: c) Posseir una ànima capaç de conèixer les Idees. Plató afirma que l'ànima està vinculada al món intel·ligible i permet conèixer les Idees, fet que diferencia l'ésser humà de la resta d'animals. El cos, en canvi, pertany al món sensible i és comú amb els animals.

  2. Per què l'ànima d'un savi no necessita tornar a reencarnar-se en un animal?
    • a) Perquè ha viscut en el món dels morts durant mil anys
    • b) Perquè ha après a controlar els desitjos i ha buscat el coneixement i la purificació
    • c) Perquè ha begut l'aigua del riu de l'oblit
    • d) Perquè ha escollit una vida plena de plaers materials

    Resposta: b) Perquè ha après a controlar els desitjos i ha buscat el coneixement i la purificació. El text indica que només el savi, que escull el camí del coneixement i la purificació, no ha de tornar a reencarnar-se en un animal. Beure l'aigua del riu de l'oblit és el pas previ a la reencarnació, no el que la evita.

  3. Què ocorre amb les ànimes que no han actuat correctament en la vida anterior segons el mite d'Er?
    • a) Passen directament al món intel·ligible sense cap càstig
    • b) Escullen immediatament una nova vida sense haver de purificar-se
    • c) Vaguen per l'Hades i pateixen les conseqüències de la seva vida anterior
    • d) Són recompensades amb mil anys de contemplació de les Idees

    Resposta: c) Vaguen per l'Hades i pateixen les conseqüències de la seva vida anterior. Les ànimes que no han actuat correctament vaguen pel món dels morts (l'Hades) i pateixen el càstig. Les que han viscut virtuosament són les que reben la recompensa de la contemplació de les Idees.

4. Què he de fer?: teoria de la virtut

Flashcards

Virtut de l'aspecte racional de l'ànima
Prudència o saviesa (sophia): saber actuar correctament en cada situació, guiant-se pel coneixement.
Virtut de l'aspecte irascible de l'ànima
Fortalesa o valor (andreia): tenir el coratge necessari per durar a les decisions preses.
Virtut de l'aspecte concupiscible de l'ànima
Moderació o temprança (sophrosyne): controlar els desitjos corporals, evitant els excessos.
Taula de les tres parts de l'ànima amb el seu mite, funció i virtut

Preguntes tipus test

  1. Una persona actua sempre amb equilibri davant els plaers corporals i evita els excessos. Quina virtut mostra?
    • a) Fortalesa o valor
    • b) Justícia
    • c) Prudència o saviesa
    • d) Moderació o temprança

    Resposta: d) Moderació o temprança. La moderació o temprança (sophrosyne) correspon a l'aspecte concupiscible, que consisteix a controlar els desitjos corporals i evitar els excessos.

  2. Per què les virtuts de l'ànima no impliquen eliminar cap aspecte de l'ànima?
    • a) Perquè només l'aspecte racional té funció
    • b) Perquè cada aspecte ha d'exercir correctament la seva funció
    • c) Perquè els aspectes irascible i concupiscible són superiors al racional
    • d) Perquè la virtut consisteix a suprimir els desitjos

    Resposta: b) Perquè cada aspecte ha d'exercir correctament la seva funció. Plató explica que les virtuts consisteixen a aconseguir que cada aspecte de l'ànima exerceixi correctament la seva funció, és a dir, que l'ànima actuï correctament i contribueixi a la seva harmonia.

  3. Observa la taula . Quin aspecte de l'ànima representa el cavall dolent?
    • a) Aspecte irascible
    • b) Aspecte concupiscible
    • c) Aspecte de la justícia
    • d) Aspecte racional

    Resposta: b) Aspecte concupiscible. Segons la taula, el cavall dolent representa l'aspecte concupiscible, la funció del qual són les passions i la ubicació del qual és l'abdomen.

5. Com vivim junts?: teoria de la polis ideal

Flashcards

Què és la demagògia segons Plató?
Persuasió que busca el suport popular sense prioritzar la veritat.
Quina forma de govern defensava Plató en lloc de la democràcia?
L'aristocràcia o excel·lència: govern d'una minoria especialment capacitada i sàvia.
Característiques de les lleis naturals segons els sofistes
Són necessàries i permanents.
Característiques de les lleis socials segons els sofistes
Són convencionals i es poden modificar segons les circumstàncies i els interessos dels ciutadans.

Preguntes tipus test

  1. Quin sistema de designació de càrrecs criticava Plató perquè no garantia una formació específica?
    • a) La designació per herència dins de les famílies riques
    • b) L'elecció per votació directa de l'assemblea
    • c) L'assignació per sorteig o per torns
    • d) El nomenament per part d'un consell de filòsofs

    Resposta: c) L'assignació per sorteig o per torns. Plató criticava que molts càrrecs polítics s'assignaven per sorteig o torns a ciutadans sense formació específica.

  2. Per què les assemblees de ciutadans poc formats són vulnerables, segons Plató?
    • a) Perquè poden ser manipulades mitjançant la demagògia
    • b) Perquè prenen totes les decisions per unanimitat
    • c) Perquè sempre prioritzen la veritat per sobre de l'interès popular
    • d) Perquè només escolten els aristòcrates

    Resposta: a) Perquè poden ser manipulades mitjançant la demagògia. Plató afirma que les assemblees de ciutadans poc formats són susceptibles de ser manipulades mitjançant la demagògia, una persuasió que busca el suport popular sense prioritzar la veritat.

  3. Per què, segons Plató, neix la societat i la política?
    • a) Perquè els governants necessiten súbdits per mantenir el seu poder
    • b) Perquè les lleis socials obliguen els ciutadans a associar-se
    • c) Perquè els sofistes van pactar un contracte entre individus per repartir les terres
    • d) Perquè els éssers humans no són autosuficients i tenen necessitats bàsiques que no poden satisfer tots sols

    Resposta: d) Perquè els éssers humans no són autosuficients i tenen necessitats bàsiques que no poden satisfer tots sols. Plató explica que la societat neix perquè els éssers humans no són autosuficients: tenen necessitats bàsiques que no poden satisfer tots sols, i per això necessiten associar-se i col·laborar.

I 36 flashcards i 19 preguntes més al document.

Més apunts de Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Filosofia