Plató: realitat, coneixement, ànima, virtut i política

Actualitzat el · AprenAI

Apunts sobre el pensament de Plató: la teoria de les Idees com a base de la realitat, la teoria de la reminiscència i els graus de coneixement, l'antropologia i la metempsicosi, l'ètica de la virtut i la polis ideal.

Filosofia · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

12 pàgines · 5 temes · 63 flashcards · 47 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Què és la realitat?: teoria de les Idees · p. 1-4
  2. 2. Què puc saber?: teoria de la reminiscència i graus del coneixement · p. 4-6
  3. 3. Què és l'ésser humà?: dualisme psicofísic i metempsicosi · p. 6-7
  4. 4. Què he de fer?: l'ascetisme, els aspectes de l'ànima i la teoria de la virtut · p. 8-9
  5. 5. Com vivim junts?: teoria de la polis ideal · p. 9-12

1. Què és la realitat?: teoria de les Idees

Flashcards

Què representa l'interior de la caverna en el mite de Plató?
El món sensible: una realitat imperfecta, percebuda pels sentits, que és còpia de l'autèntica realitat.
Què representa l'exterior de la caverna?
El món intel·ligible o de les Idees: l'autèntica realitat, només accessible mitjançant la raó.
Què representa el sol exterior en el mite?
La Idea del Bé, principi suprem que fa possible la realitat i el coneixement de les altres Idees.
Què simbolitzen les cadenes del mite?
Els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació rebuda, que impedeixen conèixer la veritat.

Preguntes tipus test

  1. Segons la gradació del mite, què passa amb la fiabilitat del coneixement quan es passa de les ombres a les Idees?
    • a) Augmenta, perquè com més realitat té allò que coneixem, més fiable i veritable és el coneixement.
    • b) Disminueix, perquè les Idees són més difícils de percebre.
    • c) Es manté igual, perquè tots els graus de coneixement són equivalents.
    • d) Depèn només de l'educació rebuda per cada persona.

    Resposta: a) Augmenta, perquè com més realitat té allò que coneixem, més fiable i veritable és el coneixement.. Plató estableix que com més realitat té l'objecte conegut, més fiable i veritable és el coneixement obtingut.

  2. Una persona s'aferra a les ombres de la paret perquè no coneix res més i no vol sortir a la raó. Quin element del mite representa aquesta resistència?
    • a) Les cadenes, que simbolitzen els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació.
    • b) El foc de la caverna, que representa el coneixement sensible.
    • c) El sol exterior, que representa la Idea del Bé.
    • d) L'exterior de la caverna, que representa el món intel·ligible.

    Resposta: a) Les cadenes, que simbolitzen els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació.. Les cadenes impedeixen al presoner veure la veritat, perquè simbolitzen els prejudicis que ens lliguen als sentits i a l'educació rebuda.

  3. Quina diferència hi ha entre Sòcrates i Plató respecte als conceptes universals?
    • a) Plató els considera realitats independents, mentre Sòcrates els buscava com a conceptes universals.
    • b) Sòcrates els considerava realitats independents, i Plató només els considerava idees mentals.
    • c) Tots dos els consideraven invents del pensament sense cap realitat.
    • d) Tots dos els consideraven perceptibles mitjançant els sentits.

    Resposta: a) Plató els considera realitats independents, mentre Sòcrates els buscava com a conceptes universals.. Plató parteix dels conceptes universals que buscava Sòcrates, però va més enllà en considerar que existeixen com a realitats independents.

2. Què puc saber?: teoria de la reminiscència i graus del coneixement

Flashcards

Què és la reminiscència o anamnesi?
Procés pel qual l'ànima recorda les Idees que havia contemplat al món intel·ligible abans d'encarnar-se. Conèixer és recordar.
Quina doctrina explica que l'ànima pugui recordar les Idees?
Les doctrines orficopitagòriques: la immortalitat i la reencarnació de l'ànima.
Què és la maièutica socràtica?
Mètode de formular preguntes que permeten a l'individu descobrir per si mateix coneixements que ja es troben a la seva ànima.
Defineix la doxa o opinió segons Plató
Coneixement del món sensible obtingut mitjançant els sentits. És relatiu i poc fiable, perquè les coses canvien constantment i són aparences.

Preguntes tipus test

  1. Per què Plató rebutja el relativisme dels sofistes?
    • a) Perquè considera que les Idees constitueixen una veritat única i universal.
    • b) Perquè considera que els sentits són l'única font fiable de coneixement.
    • c) Perquè defensa que el coneixement només és possible mitjançant l'experiència.
    • d) Perquè creu que cada persona té una veritat pròpia sobre les coses.

    Resposta: a) Perquè considera que les Idees constitueixen una veritat única i universal.. Plató rebutja el relativisme perquè les Idees són una veritat única i universal, i no una opinió que canvia segons cada persona.

  2. Per què l'ànima oblida el coneixement de les Idees en encarnar-se en un cos?
    • a) Perquè cau al món sensible i s'encarna en un cos, i això fa que oblidi el coneixement del món intel·ligible.
    • b) Perquè el món sensible és tan imperfecte que impedeix qualsevol tipus de record.
    • c) Perquè les Idees només es poden recordar després de la mort del cos.
    • d) Perquè el cos destrueix la capacitat de raonar de l'ànima durant tota la vida.

    Resposta: a) Perquè cau al món sensible i s'encarna en un cos, i això fa que oblidi el coneixement del món intel·ligible.. Segons Plató, l'ànima procedeix del món intel·ligible, on coneixia les Idees, i en caure al món sensible i encarnar-se en un cos n'oblida el coneixement.

  3. Per què les coses sensibles poden despertar el record de les Idees?
    • a) Perquè les coses sensibles imiten les Idees, i en observar-les l'ànima pot començar a recordar-les.
    • b) Perquè els sentits recullen directament les Idees i les transmeten a la raó.
    • c) Perquè la contemplació de les coses sensibles dispensa de qualsevol esforç intel·lectual.
    • d) Perquè les coses sensibles són eternes i immutables, igual que les Idees.

    Resposta: a) Perquè les coses sensibles imiten les Idees, i en observar-les l'ànima pot començar a recordar-les.. Les coses sensibles són còpies imperfectes de les Idees, de manera que observar-les desperta el record. Plató afirma, però, que el coneixement rigorós requereix esforç racional.

3. Què és l'ésser humà?: dualisme psicofísic i metempsicosi

Flashcards

Naturalesa del cos segons Plató
Material i mortal. Pertany al món sensible, que és canviant i corruptible, i és la seu dels desitjos, les passions i les percepcions sensibles.
Naturalesa de l'ànima segons Plató
Immaterial i immortal, de naturalesa semblant a les Idees. És la seu de la raó i permet conèixer les Idees.
Relació entre cos i ànima segons Plató
Unió accidental i transitòria de dues realitats de naturalesa diferent.
Significat de soma i sema en la doctrina òrfica
Soma significa cos i sema significa presó o tomba. El cos és una presó per a l'ànima.

Preguntes tipus test

  1. Per què l'ànima pot conèixer les Idees segons Plató?
    • a) Perquè és material i participa del món canviant
    • b) Perquè els sentits del cos perceben directament les Idees
    • c) Perquè és immaterial i de naturalesa semblant a les Idees
    • d) Perquè el cos li ensenya a raonar sobre el món sensible

    Resposta: c) Perquè és immaterial i de naturalesa semblant a les Idees. Plató explica que l'ànima és de naturalesa semblant a les Idees i que és la seu de la raó, la qual permet conèixer-les.

  2. Quin efecte té el cos sobre el coneixement de l'ànima?
    • a) Li garanteix la immortalitat, ja que el cos és la seva part més noble
    • b) No té cap influència, perquè cos i ànima són independents
    • c) Li dificulta la veritat, perquè les passions la distreuen i la allunyen de la seva naturalesa
    • d) Li permet recordar les Idees amb més precisió que sense cos

    Resposta: c) Li dificulta la veritat, perquè les passions la distreuen i la allunyen de la seva naturalesa. Plató considera que el cos és la seu dels desitjos i les passions, que contaminen l'ànima i la allunyen de la seva veritable naturalesa.

  3. En el mite del carro alat, què simbolitza el cavall dolent?
    • a) La raó, que guia l'ànima cap al coneixement de les Idees
    • b) La força necessària per mantenir-se al món intel·ligible
    • c) Les passions i els desitjos corporals, que tendeixen cap al món terrenal
    • d) La memòria dels coneixements adquirits en vides anteriors

    Resposta: c) Les passions i els desitjos corporals, que tendeixen cap al món terrenal. Plató explica que el cavall dolent està dominat per les passions i els desitjos corporals, i que pot provocar la caiguda de l'ànima.

4. Què he de fer?: l'ascetisme, els aspectes de l'ànima i la teoria de la virtut

Flashcards

Definició d'ascetisme segons Plató
Controlar rigorosament els desitjos i les passions corporals per afavorir la purificació de l'ànima i el coneixement.
Per què la filosofia és una preparació per a la mort?
Perquè permet a l'ànima acostar-se al coneixement de les Idees mitjançant la raó, i contemplar-les directament quan s'alliberi el cos.
Aspecte racional de l'ànima: auriga, ubicació i desig
Es mou pel desig de coneixement, correspon a l'auriga del carro i se situa al cap.
Aspecte irascible de l'ànima: cavall, ubicació i desig
Correspon al cavall bo, se situa al pit i és guiat pel desig d'honor i fama.

Preguntes tipus test

  1. Segons Plató, què dificulta l'accés de l'ànima a la veritat?
    • a) Les Idees, que són inabastables per a l'ànima
    • b) El món intel·ligible, que està massa lluny de l'ànima
    • c) La raó, que limita la contemplació de les Idees
    • d) El cos, que distreu l'ànima amb les sensacions i els plaers materials

    Resposta: d) El cos, que distreu l'ànima amb les sensacions i els plaers materials. Plató considera que el cos distreu l'ànima amb sensacions i plaers materials, cosa que impedeix que s'aproximi a la veritat. Per això l'ascetisme busca controlar el cos.

  2. Per què la filosofia és considerada una preparació per a la mort?
    • a) Perquè la mort és el final del coneixement racional
    • b) Perquè ensenya a afrontar el dolor de la pèrdua d'un ésser estimat
    • c) Perquè permet a l'ànima contemplar directament les Idees quan el cos s'allibera
    • d) Perquè allarga la vida terrenal i retarda la mort

    Resposta: c) Perquè permet a l'ànima contemplar directament les Idees quan el cos s'allibera. La filosofia prepara l'ànima mitjançant la raó per a la contemplació directa de les Idees, que es produirà quan el cos ja no la limiti.

  3. Quina de les següents situacions és un exemple d'ascetisme platònic?
    • a) Una persona que estudia les matemàtiques per aprovar un examen
    • b) Una persona que es dedica a l'exercici físic per aconseguir un bon estat de salut
    • c) Una persona que controla rigorosament els seus desitjos corporals per aclarir el pensament
    • d) Una persona que busca el reconeixement social per la seva feina

    Resposta: c) Una persona que controla rigorosament els seus desitjos corporals per aclarir el pensament. L'ascetisme consisteix a controlar els desitjos i les passions corporals per purificar l'ànima i afavorir el coneixement. Les altres opcions no tenen aquesta finalitat.

5. Com vivim junts?: teoria de la polis ideal

Flashcards

Crítica de Plató als càrrecs polítics assignats per sorteig o torns
Eren ocupats per ciutadans sense formació específica, i Plató defensava que només una minoria especialment capacitada i sàvia havia de governar.
Defineix demagògia segons els apunts de Plató
Persuasió que busca el suport popular sense prioritzar la veritat.
Principi que Plató substitueix pel principi democràtic d'igualtat
Principi d'idoneïtat natural: cadascú ha de dedicar-se a allò per al qual està més ben capacitat.
Per què neix la societat segons Plató?
Perquè els éssers humans no són autosuficients: tenen necessitats bàsiques que no poden satisfer tots sols.

Preguntes tipus test

  1. Per què Plató rebutja la idea igualitarista dels sofistes sobre la virtut política?
    • a) Perquè creia que només una minoria especialment capacitada i sàvia havia de governar.
    • b) Perquè considerava que els sofistes cobraven massa per educar els ciutadans.
    • c) Perquè pensava que la democràcia era millor que qualsevol altre sistema polític.
    • d) Perquè creia que la virtut política és innata i no es pot ensenyar a ningú.

    Resposta: a) Perquè creia que només una minoria especialment capacitada i sàvia havia de governar.. Plató rebutjava que qualsevol ciutadà pogués adquirir la virtut política amb una educació adequada. Defensava que només una minoria especialment capacitada i sàvia havia de governar.

  2. Quina conseqüència tenien els conflictes entre oligàrquics i demòcrates en la política d'Atenes?
    • a) Que s'eliminava el sistema de sorteig per assignar els càrrecs polítics.
    • b) Que les assemblees deixaven de prendre decisions per majoria.
    • c) Que els ciutadans elegien només filòsofs per ocupar els càrrecs de govern.
    • d) Que els polítics defensaven interessos particulars i partidistes per sobre del bé comú.

    Resposta: d) Que els polítics defensaven interessos particulars i partidistes per sobre del bé comú.. Els conflictes entre oligàrquics i demòcrates feien que els polítics defensessin interessos particulars i partidistes per sobre del bé comú, cosa que Plató considerava un dels problemes de la democràcia.

  3. Un ciutadà sap cultivar la terra però no sap construir ni teixir. Segons Plató, què necessita per satisfer les seves necessitats?
    • a) Aprendre totes les feines per ser completament autosuficient.
    • b) Demanar al governant que li proporcioni tots els productes.
    • c) Associar-se amb altres persones que realitzin les funcions que ell no pot fer.
    • d) Acumular béns propis per no dependre de ningú més.

    Resposta: c) Associar-se amb altres persones que realitzin les funcions que ell no pot fer.. Plató considera que els éssers humans no són autosuficients i per això necessiten associar-se i col·laborar amb altres persones, donant origen a la societat i a l'Estat.

I 43 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

LA TEORIA DE LES IDEES DE PLATÓ 1. Què és la realitat?: teoria de les Idees 1.1. Exposició inicial de la teoria Exposició al·legòrica: el mite de la caverna Plató utilitza el mite de la caverna per explicar la seva concepció de la realitat i del coneixement, qüestionant si els sentits ens permeten conèixer l'autèntica realitat. Interpretació del mite: -Les cadenes: simbolitzen els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació rebuda, que ens impedeixen conèixer la veritat. -Interior de la caverna: representa el món sensible, una realitat imperfecta que percebem mitjançant els sentits i que és una còpia de l'autèntica realitat.

-Exterior de la caverna: representa el món intel·ligible o món de les Idees, que constitueix l'autèntica realitat i només es pot conèixer mitjançant la raó. -L'alliberament i l'ascens del presoner: simbolitzen el procés d'adquisició del coneixement, que permet superar les aparences i arribar a la contemplació de les Idees. -El foc de la caverna: representa el coneixement sensible, obtingut mitjançant els sentits. -El sol exterior: representa la Idea del Bé, principi suprem que fa possible la realitat i el coneixement de les altres Idees. El mite mostra una gradació (els diferents graus) de la realitat i del coneixement: des de les ombres i les aparences fins a les Idees.

Com més realitat té allò que coneixem, més fiable i veritable és el nostre coneixement. Exposició sistemàtica: l'idealisme platònic 1. Dualisme metafísic o ontològic La concepció de la realitat de Plató es basa en un dualisme metafísic o ontològic, segons el qual existeixen, amb diferents graus de realitat. -Món sensible: realitat material, múltiple, canviant i imperfecta, percebuda mitjançant els sentits. -Món intel·ligible: autèntica realitat, formada per les Idees, que són eternes, immutables i perfectes, accessibles únicament mitjançant la raó. 2. Què són les Idees? Les Idees (eidos) són les essències o models universals de les coses sensibles.

Tenen una existència objectiva, separada i independent tant de les coses com del nostre pensament (extramentals). Plató parteix dels conceptes universals que buscava Sòcrates, però va més enllà en considerar que aquests existeixen com a realitats independents. 3. Característiques del món intel·ligible (les Idees) ➔​ Úniques: existeix una sola Idea per a cada essència. ➔​ Universals: són comunes a tots els individus d'una mateixa classe. ➔​ Eternes: existeixen sempre, sense principi ni final. ➔​ Immutables: no experimenten cap canvi. ➔​ Immaterials: no estan constituïdes per matèria. ➔​ Intel·ligibles: només es poden conèixer mitjançant la raó, no pels sentits.

Aquestes característiques provenen de la influència de Parmènides, que atribuïa a l'Ésser l'eternitat i la immutabilitat. 4. Característiques del món sensible (les coses) ➔​ Múltiples: format per molts objectes particulars i diferents, encara que pertanyin a una mateixa classe. ➔​ Temporals: tenen un principi i un final (generació i corrupció). ➔​ Materials: estan constituïdes per matèria. ➔​ Canviants: es transformen contínuament. ➔​ Menys reals: no tenen un ésser ple, perquè, com que canvien constantment, són i deixen de ser. ➔​ Perceptibles pels sentits: els seus canvis impedeixen que en tinguem un coneixement estable i plenament intel·ligible.

Aquestes característiques provenen de la influència d'Heràclit, que defensava que la realitat està en canvi constant. 5. Quina relació hi ha entre els dos tipus de realitats? Plató explica la relació entre els dos mons mitjançant la participació (méthexis) i la imitació (mimesi): les coses sensibles participen de les Idees o les imiten, ja que en són còpies imperfectes. Això estableix una superioritat ontològica de les Idees (tenen un grau de realitat superior), perquè les coses sensibles en depenen de dues maneres: ●​ Dependència ontològica (de l'ésser): les Idees són la causa de l'ésser de les coses sensibles, que existeixen en la mesura que les imiten o en participen.

Exemple: una cosa és bella perquè participa de la Idea de Bellesa. ●​ Dependència gnoseològica (del coneixement): les Idees fan possible conèixer i formular judicis sobre les coses sensibles. Exemple: podem saber que una cosa és bella perquè coneixem la Idea de Bellesa. Alhora, la semblança entre les coses i les Idees ens pot ajudar a recordar aquestes últimes (perquè les coses sensibles s’assemblen a les Idees que l’ànima ja coneixia). Idealisme platònic: defensa que l'autèntica realitat és el món intel·ligible, constituït per les Idees (essències), que són eternes i immutables.

El món sensible és una realitat inferior, ja que està formada per meres aparences que només tenen ésser en la mesura que imiten (són còpies imperfectes d’aquestes) les Idees o en participen (tenen les característiques de les Idees en un grau imperfecte) 1.2. Revisió de la teoria de les Idees: En els seus diàlegs de vellesa, Plató va haver d'aclarir i revisar alguns aspectes de la teoria de les Idees, probablement a causa dels debats que sorgien a l'Acadèmia. Com és el món intel·ligible? Plató intenta concretar-ne la naturalesa i l'estructura a partir de tres qüestions: 1. De quin tipus de coses hi pot haver Idees?

Si a cada tipus de cosa li correspon una Idea, també haurien d'existir Idees de coses insignificants, com els cabells, el fang o la brutícia. Plató distingeix: ●​ Idees matemàtiques: accepta que existeixen (Igualtat, Unitat, Pluralitat...). ●​ Idees dels valors: accepta que existeixen (Bé, Bellesa, Justícia...). ●​ Idees de coses sensibles: inicialment en dubta, però finalment les accepta al Timeu (Ésser humà, Foc, Aigua...). Plató rebutja l’existència de les Idees de coses vulgars, considera absurd que existeixin (fang, brutícia...), perquè són fruit de la imperfecció del món sensible, causada pel principi d'indeterminació de la matèria. 2. Quina relació hi ha entre les Idees?

Plató defensa que moltes Idees poden relacionar-se entre elles sense perdre la seva identitat, cosa necessària per poder raonar i formular judicis. Exemple: «La bellesa és eterna» relaciona tres Idees: Bellesa, Ésser i Eternitat. Tanmateix, no totes les Idees poden relacionar-se. Si totes es poguessin combinar, tot s'identificaria amb tot i les Idees perdrien el seu significat. Algunes són compatibles, mentre que d'altres són contràries (no són compatibles, ja que és contradiuen), com el Moviment i el Repòs. Plató ho compara amb les lletres: algunes combinacions són possibles (cl, com a classe) i d'altres no (lc). 3. Quina és la jerarquia de les Idees?

Plató estableix diferents jerarquies segons el punt de vista que adopta: - A La República (punt de vista eticopolític): la Idea suprema és el Bé (causa última de la veritat i de l'ésser de les coses sensibles), seguida de la Justícia i la Bellesa. - A El sofista (punt de vista lògic): les Idees més importants són les que tenen més amplitud predicativa (es poden aplicar a més realitats). L'ordre és Ésser, Identitat, Diferència, Moviment i Repòs. Com és el món sensible i com es relaciona amb l'intel·ligible? A l'obra Timeu, Plató intenta explicar l'origen del món sensible i per què les coses tenen ésser si no són plenament reals.

Aquesta explicació rep el nom de cosmogonia (explicació de l'origen del món). No s'aplica al món intel·ligible perquè aquest és etern. Com que el món sensible canvia contínuament, Plató considera que no se'n pot oferir una explicació científica del tot segura, sinó una narració versemblant basada en conjectures i suposicions. Origen del món sensible: 1.​ El Caos: inicialment existeix una matèria eterna, sense forma, en moviment constant i caracteritzada pel desordre o principi d'indeterminació. Existeix, però, com que no té forma, no és pròpiament res determinat. 2.​ El demiürg: és una intel·ligència ordenadora de la matèria, inspirada en el Nous d'Anaxàgores.

No crea del no-res, sinó que modela una matèria preexistent, com un terrissaire modela el fang. 3.​ Les Idees: serveixen de model al demiürg. Constitueixen el principi formal o de determinació, que dona forma i ésser a la matèria. Així sorgeixen les coses sensibles, que reben el seu ésser en participar de les Idees. Per tant, el demiürg transforma el Caos (desordre) en un Cosmos (tot ordenat). A diferència de Demòcrit, Plató defensa que l'univers no és fruit de l'atzar.

Finalitat de la creació del cosmos: La cosmogonia platònica és teleològica, no mecanicista: ●​ Mecanicisme: explica els fenòmens a partir de processos mecànics, fenòmens naturals i físics que segueixen la llei de la causalitat (tot efecte té causa) sense perseguir cap finalitat concreta ●​ Teleologia (telos): defensa que els processos segueixen una finalitat determinada. El demiürg pren com a referència la Idea suprema del Bé i intenta crear un món tan bell i perfecte com sigui possible. Tanmateix, com que la matèria tendeix naturalment al desordre, es produeixen canvis i degradació, que originen la imperfecció i el mal. Per això, el cosmos no pot ser completament perfecte. 2. Què puc saber?

(Teoria de la reminiscència) 2.1. Com és possible el coneixement? Teoria de la reminiscència Plató intenta superar les limitacions que els sofistes havien imposat al coneixement humà: ●​ Relativisme: defensa que no existeix una veritat absoluta. Plató el rebutja perquè considera que les Idees constitueixen una veritat única i universal. REBUTJADA PER PLATÓ. ●​ Escepticisme: defensa que no és possible conèixer la realitat amb certesa. Plató el rebutja afirmant que sí que podem conèixer les Idees, perquè conèixer és recordar (anamnesi). REBUTJADA PER PLATÓ. La teoria del coneixement de Plató rep dues influències fonamentals: ACCEPTADES PER PLATÓ 1.

Les doctrines orficopitagòriques: immortalitat i reencarnació de l'ànima (explica perquè podem recordar les idees) L'ànima procedeix del món intel·ligible, on ha conegut les idees de forma directe mitjançant la contemplació intel·lectual (explicat en el mite del carro alat). Quan cau al món sensible i s'encarna en un cos, oblida aquest coneixement. En observar les coses sensibles, que imiten les Idees, podem començar a recordar-les. Aquest procés s'anomena reminiscència o anamnesi. Per tant, conèixer és recordar allò que l'ànima ja havia contemplat al món intel·ligible.

Les coses sensibles desperten el record, però el coneixement rigorós de les Idees només s'aconsegueix mitjançant un esforç intel·lectual i racional. 2. El mètode dialèctic de Sòcrates: la inducció maièutica (explica com podem recordar les idees) Plató explica a l'obra Menó com Sòcrates aconsegueix que un esclau sense formació resolgui un problema geomètric a través de preguntes adequades. La maièutica socràtica consisteix a formular preguntes que permeten a l'individu raonar i descobrir per si mateix coneixements que ja es troben a la seva ànima, però que havia oblidat.

Així, el filòsof pot accedir a l'autèntic coneixement mitjançant la raó, individualment o en companyia d'altres, recuperant les Idees que havia contemplat abans d'encarnar-se. 2.2. Com es pot avançar en el coneixement? Símil de la línia Plató utilitza el símil de la línia per explicar els diferents graus de coneixement i el procés d'ascens cap a les Idees. L'accés a l'autèntic coneixement requereix un gran esforç i entrenament intel·lectual. Principis generals: dualisme gnoseològic. En correspondència amb el dualisme ontològic, Plató estableix un dualisme gnoseològic (dos tipus de coneixement): 1.​ Opinió (doxa): coneixement del món sensible obtingut mitjançant els sentits.

És relatiu i poc fiable perquè les coses canvien constantment i són aparences. 2.​ Ciència o saber (episteme): coneixement del món intel·ligible obtingut mitjançant la raó. És universal, fiable i proporciona certesa perquè les Idees són eternes i immutables. Plató, com Parmènides, defensa el racionalisme: l'autèntic coneixement només es pot assolir mitjançant la raó, ja que els sentits ens poden enganyar. Així supera el relativisme sofista, perquè el coneixement només és relatiu quan s'ocupa del món sensible, mentre que és absolut quan estudia les Idees. Principi fonamental: com més realitat tenen els objectes que coneixem, més fiable i vertader és el nostre coneixement.

Anàlisi del símil de la línia Plató divideix el coneixement en quatre graus, ordenats de menys a més certesa. 1. Imaginació o conjectura (eikasia) — [AB] És el grau inferior del coneixement i s'ocupa de les imatges i representacions de les coses sensibles (ombres, dibuixos, reflexos...). Utilitzem els sentits sense analitzar críticament la informació, de manera que obtenim simples conjectures, tan poc fiables com els somnis o les representacions teatrals. Correspon a l'art, la literatura, la figuració i els somnis, que Plató no considera gaire fiables. 2. Creença raonable (pistis) — [BC] S'ocupa directament dels objectes i éssers sensibles, que tenen més realitat que les seves imatges.

Analitzem críticament les dades dels sentits, busquem regularitats i intentem explicar les causes dels fenòmens mitjançant hipòtesis (mètode hipoteticodeductiu). Correspon a la física o ciències empíriques, que Plató no considera autèntiques ciències perquè estudien una realitat material i canviant. Per això, només proporcionen coneixement relatiu. Aquests dos primers graus formen la doxa (opinió), ja que depenen dels sentits. 3. Pensament discursiu (diànoia) — [CD] En aquest grau abandonem els sentits com a font principal de coneixement i utilitzem la raó per estudiar les entitats matemàtiques, més estables que les coses sensibles.

És un coneixement demostratiu que utilitza el mètode axiomaticodeductiu: ●​ Parteix d'hipòtesis, definicions i axiomes que s'accepten sense demostrar-los. ●​ Analitza les seves relacions i en dedueix propietats mitjançant raonaments lògics. ●​ Segueix el principi de no-contradicció (una cosa no pot ser i no ser alhora en el mateix sentit). Correspon a les matemàtiques i la geometria, que preparen la ment per conèixer les Idees. Tanmateix, encara no és un coneixement perfecte, perquè parteix d'hipòtesis no demostrades i utilitza representacions sensibles, com els dibuixos de figures geomètriques. 4.

Intel·ligència o coneixement dialèctic (noesi) — [DE] És el grau superior i més perfecte del coneixement. Només és accessible a una minoria de filòsofs que han rebut una preparació intel·lectual rigorosa. S'ocupa directament de les Idees, sense necessitat de representacions sensibles, i utilitza el mètode dialèctic, que té dos moments: -​ 1. Dialèctica ascendent: partim d'hipòtesis (idees inicials que volem investigar) i, mitjançant la raó, anem comprenent Idees cada vegada més generals i les relacions entre elles, fins a arribar a la Idea suprema del Bé. En aquest moment assolim la noesi (coneixement perfecte i directe de les Idees) i recordem el que l'ànima ja coneixia.

(exemple: estudiem la Bellesa i la Justícia fins a comprendre que totes dues es relacionen amb la Idea suprema del Bé). -​ 2. Dialèctica descendent: un cop coneixem la Idea del Bé, fem el camí invers: anem de les Idees més generals a les més concretes per comprendre com es relacionen i quin lloc ocupa cadascuna dins la jerarquia. (un cop coneixem el Bé, entenem com se'n relacionen altres Idees, com la Justícia i la Bellesa). Relació amb la política: només qui coneix la Idea del Bé i comprèn l'ordre de les Idees pot governar justament la polis, perquè sap realment el què és el Bé i la Justícia.

Episteme (ciència): els dos graus superiors del coneixement, diànoia i noesi, formen l'episteme perquè utilitzen la raó i estudien realitats estables, cosa que permet obtenir coneixements fiables. 3. Què és l'ésser humà?: teoria de la metempsicosi Plató rep la influència de les doctrines orficopitagòriques (més desenvolupades i complexes) i presenta dues visions complementàries de l'ésser humà: el dualisme psicofísic (distinció entre cos i ànima) i els tres aspectes de l'ànima, que expliquen la complexitat de la naturalesa humana. 3.1.

Antropologia: dualisme psicofísic Plató defensa que l'ésser humà està format per cos i ànima (psique), dues realitats de naturalesa diferent, la unió de les quals és accidental i transitòria. ●​ Cos: és material i mortal, ja que pertany al món sensible, que és canviant i corruptible. És la seu dels desitjos, les passions, el plaer i les percepcions sensibles. ●​ Ànima: és immaterial i immortal, de naturalesa semblant a les Idees. És la part més noble de l'ésser humà, perquè està vinculada al món intel·ligible i a la divinitat. És la seu de la raó i permet conèixer les Idees, fet que ens diferencia de la resta d'animals.

Teoria de la metempsicosi La relació entre el cos i l'ànima s'explica mitjançant tres idees inspirades en les doctrines òrfiques: 1. Doctrina del soma (cos) - sema (presó o tomba) El cos és una presó per a l'ànima. Originalment, l'ànima habitava al món intel·ligible, però cau al món sensible i queda empresonada en un cos. Aquest la contamina amb les seves necessitats i passions, allunyant-la de la seva veritable naturalesa. En el mite del carro alat, Plató explica que les ànimes es mouen pel món intel·ligible contemplant les Idees, com un carro conduït per un auriga i tirat per dos cavalls alats, un de bo i un de dolent.

L'auriga ha de controlar els dos cavalls per mantenir-se al món intel·ligible, però el cavall dolent, dominat per les passions i els desitjos corporals, tendeix cap al món terrenal i pot provocar la caiguda de l'ànima. Les ales dels cavalls són fonamentals: Creixen amb el coneixement de les Idees, necessari per actuar virtuosament. Es fan més robustes segons la vida que hàgim portat, especialment si ens hem dedicat al coneixement i a la virtut. 2. Reencarnació i transmigració de les ànimes Quan el cos mor, l'ànima torna al món intel·ligible, on roman un temps abans de reencarnar-se en un altre cos.

Aquest procés s'anomena transmigració de les ànimes o metempsicosi, i pot repetir-se indefinidament. 3. Purificació, virtut moral i coneixement intel·lectual Per sortir del cercle de les reencarnacions, l'ànima ha de: ●​ Purificar-se: allunyar-se de les passions i necessitats corporals. ●​ Actuar virtuosament: obrar bé. ●​ Dedicar-se al coneixement: contemplar les Idees mitjançant la raó. El mite d'Er, explicat a La República, descriu aquest procés de justícia després de la mort.

Er és un guerrer que retorna de la mort i explica el destí de les ànimes: Les ànimes que han viscut virtuosament són recompensades amb mil anys de contemplació de les Idees (conéixer la autèntica realitat i assolir la felicitat). Les que no han actuat correctament vaguen per l'Hades (es mouen pel món dels morts) i pateixen les conseqüències de la seva vida anterior (càstig). Posteriorment, les ànimes poden escollir una nova vida. Només el savi prefereix el camí del coneixement i la purificació; qui no l'escull pot arribar a reencarnar-se en un animal. Abans de reencarnar-se, beuen l'aigua del riu de l'oblit, de manera que obliden els coneixements anteriors.

La unió de coneixement i virtut (conèixer el Bé permet actuar correctament i perfeccionar l’ànima) permet que, reencarnació rere reencarnació, l'ànima es perfeccioni intel·lectualment i moralment. Com més coneixement adquireix, més virtuosament pot actuar i més robustes es tornen les seves ales, cosa que li permet contemplar les Idees durant més temps. Segons Plató, aquest perfeccionament requereix com a mínim deu cicles de reencarnació (10.000 anys). L'ascetisme platònic L'ascetisme consisteix a controlar rigorosament els desitjos i les passions corporals per afavorir la purificació de l'ànima i el coneixement.

Plató considera que el cos dificulta l'accés a la veritat, perquè distreu l'ànima amb les sensacions i els plaers materials. Per això, la filosofia és una preparació per a la mort, ja que, la filosofia permet a l’ànima acostar-se al coneixement de les idees mitjançant la raó, preparant-la per contemplar-les directament quan s’alliberi el cos. 3.2. Naturalesa humana: aspectes de l'ànima A les obres Fedre i República, Plató complementa la visió ascètica del Fedó amb una explicació més completa de la naturalesa humana, distingint tres aspectes de l'ànima que poden entrar en conflicte.

Els representa a través del mite del carro alat, en què l'ànima és un carro conduït per un auriga i tirat per dos cavalls. -​ -​ -​ Aspecte racional: És on es troba la raó i es mou pel desig de coneixement. És correspon a l’auriga del mite (el conductor del carro) i se situa al cap. Aspecte irascible: És on es troben els sentiments nobles, com el valor o la ira (quan és rebel·lió davant del que és injust) i és guia pel desig d’honor i fama. És correspon amb el cavall bo i és localitza al pit. Aspecte concupiscible: És on es troben les passions i obeeix a la satisfacció dels desitjos corporals (menjar, beure, tenir relacions sexuals).

És correspon amb el cavall dolent i se situa a l’abdomen Relació entre els tres aspectes L'aspecte racional ha de dirigir la vida humana i governar els altres dos aspectes, perquè és el que permet actuar correctament i adquirir coneixement. Tanmateix, Plató no defensa simplement reprimir els desitjos, sinó sublimar-los (canalitzar-los cap a finalitats més nobles), aconseguint una harmonia entre tots els aspectes. Per tant, ha de prevaler el principi que allò que és superior dirigeixi allò que és inferior, però sense eliminar els altres desitjos. Exemple: canalitzar l'ambició o els impulsos cap a un objectiu positiu, com el triomf esportiu.

Parlem d'aspectes, i NO de parts de l'ànima, perquè aquesta és de naturalesa semblant a les Idees i, per tant, simple i indivisible. 4. Què he de fer?: teoria de la virtut 4.1. Què és la virtut? La teoria de les Idees proporciona a Plató uns valors absoluts, universals i immutables amb els quals pot combatre el relativisme moral dels sofistes i establir un ordre moral i polític. La seva teoria de la virtut parteix de la naturalesa humana: cada aspecte de l'ànima té una funció pròpia i una virtut corresponent, que consisteix a exercir adequadament aquesta funció.

Les tres virtuts de l'ànima: ●​ Aspecte racional → Prudència o saviesa (sophia): consisteix a saber actuar correctament en cada situació, guiant-se pel coneixement. ●​ Aspecte irascible → Fortalesa o valor (andreia): consisteix a tenir el coratge necessari per dur a terme les decisions preses. ●​ Aspecte concupiscible → Moderació o temprança (sophrosyne): consisteix a controlar els desitjos corporals, evitant els excessos i impedint que dominin la persona. Aquestes virtuts no impliquen eliminar cap aspecte de l'ànima, sinó aconseguir que cadascun exerceixi correctament la seva funció.

(Les virtuts en altres paraules: Les virtuts són qualitats que ha de desenvolupar cada aspecte de l’ànima per complir correctament la seva funció, permeten que l’ànima actuï correctament i contribueixen a la seva harmonia/ equilibri). 4.2. Quan l'ànima és justa i feliç? La justícia (diké) és la quarta virtut fonamental i consisteix a aconseguir una harmonia entre els tres aspectes de l'ànima, respectant la seva jerarquia. Una ànima és justa quan: ●​ L'aspecte racional dirigeix i governa els altres dos. ●​ Cada aspecte compleix la seva funció de manera virtuosa. ●​ Es manté l'ordre segons el qual allò que és superior domina allò que és inferior.

La felicitat (eudaimonia) és la conseqüència natural d'aquesta justícia i de l'equilibri interior. A La República, Plató explica que, quan l'ànima segueix la raó, cada aspecte pot desenvolupar la seva funció i obtenir els plaers que li corresponen. En canvi, quan domina l'aspecte irascible o concupiscible, es trenca l'harmonia perquè obliga els altres a perseguir plaers que no els són propis ni autèntics. Per això, com més ens allunyem de la raó, més difícil és assolir la felicitat. El filòsof és qui millor pot aconseguir aquest equilibri, perquè en ell predomina la raó i sap dirigir adequadament els altres aspectes de l'ànima. Relació entre els aspectes de l'ànima i les virtuts: 5.

Com vivim junts?: teoria de la polis ideal Plató volia evitar el deteriorament polític i la inestabilitat que havia experimentat Atenes. Considerava que les causes principals eren el pensament sofista i el sistema democràtic, que criticava per dues raons: 1. Qui exercia el poder: molts càrrecs polítics s'assignaven per sorteig o torns a ciutadans sense formació específica. Plató rebutjava la idea igualitarista dels sofistes, segons la qual qualsevol ciutadà podia adquirir la virtut política amb una educació adequada. Defensava que només una minoria especialment capacitada i sàvia havia de governar. 2.

Com es prenien les decisions: es decidia per majoria en assemblees de ciutadans poc formats, susceptibles de ser manipulats mitjançant la demagògia (persuasió que busca el suport popular sense prioritzar la veritat). Els conflictes entre oligàrquics i demòcrates feien que els polítics defensessin interessos particulars i partidistes per sobre del bé comú. Malgrat el seu origen aristocràtic, Plató tampoc compartia la manera de governar dels Trenta Tirans, entre els quals hi havia els seus parents Càrmides i Críties. Per superar aquests problemes, va proposar una polis ideal, descrita a La República (Politeia), obra en què intenta definir què és la justícia.

Amb aquest model, inaugura el gènere de la utopia (proposta d'una societat ideal). La reforma política de Plató es basa en l'ordre immutable de les Idees i els valors universals, que han de servir de fonament per educar els ciutadans i aconseguir una societat justa i estable. 5.1. Quin és l'origen de l'Estat i de la política? Segons Plató, la societat neix perquè els éssers humans no són autosuficients: tenen necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, vestit...) que no poden satisfer tots sols. Per això, necessiten associar-se i col·laborar amb altres persones, donant origen a la societat i a l'Estat.

La política sorgeix de la necessitat d'organitzar aquesta convivència i els esforços comuns per satisfer les necessitats de tothom de la millor manera possible. Això requereix una divisió social del treball (distribució de les diferents funcions entre els ciutadans), que Plató considera que s'ha de basar en les capacitats naturals de cadascú. 5.2. Com s'ha d'organitzar la societat?: analogia individu-Estat Plató considera que els éssers humans no tenen tots les mateixes capacitats naturals i, per tant, no estan igualment preparats per realitzar qualsevol funció.

Substitueix el principi democràtic d'igualtat pel principi d'idoneïtat natural: cadascú ha de dedicar-se a allò per al qual està més ben capacitat. Analogia individu-Estat: Plató organitza la societat seguint el model de l'ànima humana. Segons l'aspecte de l'ànima que predomina en cada persona, aquesta ha de pertànyer a una classe social determinada. Les tres classes socials: 1. Productors: pagesos, artesans i comerciants (demiourgoí) ●​ Predomina l'aspecte concupiscible. ●​ S'encarreguen de les activitats productives que satisfan les necessitats bàsiques de la població. ●​ La seva virtut principal és la moderació o temprança. 2.

Guardians i guerrers (phylakes) ●​ Predomina l'aspecte irascible. ●​ S'encarreguen de la seguretat interior (resolució de conflictes entre ciutadans o amb l'Estat) i exterior (defensa davant les agressions d'altres estats). ●​ La seva virtut principal és la fortalesa o valor. 3. Governants (árjontes) ●​ Predomina l'aspecte racional. ●​ Són els més savis i estan capacitats per dirigir la polis. ●​ La seva virtut principal és la prudència o saviesa. El governant ideal és el filòsof rei, perquè només qui coneix les Idees, especialment la Idea del Bé, de la Justícia i de la Veritat, pot governar correctament i buscar el bé comú.

L'educació i la selecció dels ciutadans L'Estat ha d'encarregar-se de seleccionar i educar els ciutadans perquè cadascú desenvolupi les capacitats naturals necessàries per complir la seva funció social. Plató defensa que homes i dones han de rebre la mateixa educació i poden exercir les mateixes funcions socials, sense distincions per raó de sexe. Les dues classes superiors (guardians i governants) reben una educació d'elit i un règim de vida especial: ●​ Entre els 20 i els 30 anys: estudien música, gimnàstica, matemàtiques, geometria, astronomia i dialèctica. ●​ Selecció dels millors: se sotmeten a proves exigents, i només els guardians més preparats poden arribar a governar.

●​ Supressió de la propietat privada i de la família: viuen separats de la resta de ciutadans i comparteixen els béns per evitar la corrupció, el favoritisme familiar i l'acumulació de riqueses. L'objectiu d'aquestes mesures és que les classes dirigents prioritzin el bé comú per sobre dels interessos particulars. El mite dels metalls Plató utilitza aquest mite per justificar les diferències naturals entre les classes socials. Segons el mite, els déus van introduir diferents metalls en la naturalesa de les persones: ●​ Or: governants, els més capacitats per dirigir. ●​ Plata: guardians i guerrers. ●​ Ferro i bronze: productors, pagesos, artesans i comerciants.

El mite representa la idea que cada persona té una naturalesa que la predisposa a exercir una funció social determinada. 5.3. Quan un Estat és just i feliç? De la mateixa manera que en l'ànima humana, la justícia en la polis consisteix a respectar l'ordre jeràrquic i aconseguir que cada classe social compleixi adequadament la seva funció. Per això, l'ètica i la política estan estretament relacionades: la societat justa funciona segons el mateix principi que l'ànima justa.

Cada classe ha de practicar la virtut que correspon a l'aspecte de l'ànima que hi predomina: Aspecte de l'ànima Classe social Virtut Racional Governants Prudència o saviesa Irascible Guardians i guerrers Fortalesa o valor Concupiscible Productors Moderació o temprança La justícia apareix quan totes les classes respecten aquesta jerarquia i realitzen correctament la seva funció, sense interferir en les funcions de les altres. Aquesta organització genera una harmonia social, de la qual deriva la felicitat de la polis, igual que la felicitat individual deriva de l'harmonia entre els aspectes de l'ànima.

Tot i que Plató defensa una societat classista i jeràrquica, la finalitat de l'Estat no és beneficiar les classes superiors, sinó aconseguir el bé comú de tota la societat. Finalment, mentre que Sòcrates defensava l'autogovern de l'individu a través de la seva consciència moral, Plató considera necessari el govern del savi sobre l'ignorant, perquè només qui coneix el Bé pot establir un ordre polític just i estable.

Més apunts de Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Filosofia