Plató: teoria de les Idees, coneixement i naturalesa de l'ànima

Actualitzat el · AprenAI

Apunts de filosofia sobre el pensament de Plató: el mite de la caverna, la teoria de les Idees i la seva revisió, la teoria de la reminiscència, el símil de la línia, la dialèctica, el dualisme psicofísic i els tres aspectes de l'ànima.

Filosofia · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

13 pàgines · 6 temes · 11 flashcards · 9 preguntes tipus test

Índex

  1. 1.1 Exposició inicial de la teoria: el mite de la caverna · p. 1-3
  2. 1.2 Revisió de la teoria de les Idees · p. 3-5
  3. 2.1 Com és possible el coneixement? Teoria de la reminiscència · p. 6-7
  4. 2.2 Com es pot avançar en el coneixement? Símil de la línia i dialèctica · p. 7-10
  5. 3.1 Antropologia: el dualisme psicofísic i la metempsicosi · p. 10-12
  6. 3.2 Naturalesa humana: els tres aspectes de l'ànima · p. 12-13

1.1 Exposició inicial de la teoria: el mite de la caverna

Flashcards

Què representa la caverna en el mite de Plató?
El món sensible, és a dir, el món material que percebem a través dels sentits.
Què representen les ombres que els presoners veuen a la paret?
Les aparences i les còpies imperfectes de la realitat.
Què representen els presoners encadenats a la caverna?
Els éssers humans que viuen en la ignorància.
Què representa el foc que il·lumina la caverna?
Una font limitada de llum i coneixement dins del món sensible.

Preguntes tipus test

  1. Per què els presoners creuen que les ombres són la realitat?
    • a) Perquè mai han vist res més que les ombres de la paret.
    • b) Perquè estan encadenats i no poden aixecar-se del terra.
    • c) Perquè les persones que transporten objectes els han dit que són reals.
    • d) Perquè el foc els impedeix veure els objectes que es mouen.

    Resposta: a) Perquè mai han vist res més que les ombres de la paret.. Els presoners han viscut sempre encadenats mirant la paret del fons. Com que només han vist les ombres que projecten els objectes, les consideren l'única realitat que existeix.

  2. Un estudiant diu: «Només existeix el que puc tocar i veure amb els meus ulls». Quina situació del mite descriu millor aquesta actitud?
    • a) El presoner alliberat que s'enlluerna quan veu el foc.
    • b) Els presoners que només creuen en les ombres de la paret.
    • c) El presoner que torna a la caverna per explicar el que ha vist.
    • d) El presoner que contempla el Sol des de l'exterior.

    Resposta: b) Els presoners que només creuen en les ombres de la paret.. Qui només confia en els sentits es queda en la ignorància i confon les aparències amb la realitat, igual que els presoners que només veuen ombres.

  3. Si el foc de la caverna representa una font limitada de llum, què implica això sobre el coneixement del món sensible?
    • a) Que el coneixement sensible és incomplet i només ofereix una visió parcial.
    • b) Que el coneixement sensible és perfecte, però molt escàs en quantitat.
    • c) Que el coneixement sensible només apareix quan el foc s'apaga.
    • d) Que el coneixement sensible és totalment fals i no serveix per a res.

    Resposta: a) Que el coneixement sensible és incomplet i només ofereix una visió parcial.. El foc representa una llum limitada. Això significa que el món sensible ofereix un coneixement parcial, no que sigui fals ni inútil.

1.2 Revisió de la teoria de les Idees

2.1 Com és possible el coneixement? Teoria de la reminiscència

2.2 Com es pot avançar en el coneixement? Símil de la línia i dialèctica

3.1 Antropologia: el dualisme psicofísic i la metempsicosi

3.2 Naturalesa humana: els tres aspectes de l'ànima

I 7 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

1.QUÈ ÉS LA REALITAT?: TEORIA DE LES IDEES 1.1 Exposició inicial de la teoria A) Exposició al·legòrica: el mite de la caverna El mite de la caverna és una al·legoria (manera d'explicar una idea filosòfica mitjançant una història) que utilitza Plató per explicar la seva concepció de la realitat i del coneixement. Plató ens vol fer reflexionar sobre si allò que percebem a través dels sentits és realment la veritable realitat o si només és una aparença. El mite representa el pas de la ignorància → coneixement vertader, és a dir, el camí que ha de seguir l’ésser humà per arribar a conèixer les Idees. 1.

Exposició inicial: situació dels presoners Plató ens presenta uns presoners que viuen des de petits dins d’una caverna, encadenats de manera que només poden mirar cap a una paret del fons. ● Darrere seu hi ha un foc que il·lumina la caverna. ● Entre el foc i els presoners hi passen persones que transporten objectes i figures. ● Aquests objectes projecten ombres sobre la paret que observen els presoners. ● Com que mai han vist res més, creuen que les ombres són la realitat. Els presoners no saben que existeix un món exterior i consideren que les ombres són les úniques coses que existeixen. Significat filosòfic: Aquesta situació representa la ignorància humana.

Les persones poden creure que coneixen la realitat, però en realitat només coneixen les aparences que perceben a través dels sentits. ● Caverna: representa el món sensible. ● Presoners: representen els éssers humans que viuen en la ignorància. ● Ombres: representen les aparences i les còpies imperfectes de la realitat. ● Foc: representa una font limitada de llum i coneixement dins del món sensible. 2. Alliberament d’un presoner Un dia, un dels presoners és alliberat de les cadenes i obligat a girar-se. En fer-ho, descobreix que darrere seu hi ha un foc i uns objectes que provoquen les ombres que havia vist durant tota la seva vida.

Al principi, la llum del foc li molesta i li costa reconèixer els objectes. Fins i tot prefereix continuar mirant les ombres perquè és allò a què està acostumat. Significat filosòfic: Aquest moment representa l’inici del procés de coneixement. El presoner comença a qüestionar allò que sempre havia considerat real i descobreix que les ombres només eren aparences. Això representa el començament del procés filosòfic: deixar de confiar únicament en els sentits i començar a utilitzar la raó. 3. Sortida de la caverna Posteriorment, el presoner és obligat a sortir de la caverna i ascendir cap a l’exterior. Aquest procés és difícil i dolorós perquè els seus ulls no estan acostumats a tanta llum.

Al principi, no pot veure-hi bé i necessita adaptar-se progressivament. Quan arriba a l’exterior, comença a descobrir una realitat molt més àmplia i completa que la que havia conegut fins aleshores. Significat filosòfic: La sortida de la caverna representa el procés d’educació i perfeccionament intel·lectual que permet passar del món sensible → món intel·ligible. És un camí difícil que requereix esforç, raonament i reflexió per superar la ignorància i arribar al coneixement vertader. 4. Descobriment del món exterior i del Sol Una vegada a l’exterior, el presoner va descobrint la realitat de manera progressiva: 1. Primer pot observar els reflexos de les coses a l’aigua. 2.

Després aconsegueix veure directament els objectes, els animals i les plantes. 3. Més endavant pot contemplar el cel i els astres. 4. Finalment, aconsegueix mirar directament el Sol i comprendre la seva importància. El presoner descobreix que el món exterior és molt més real que el que havia conegut dins de la caverna. Significat filosòfic: L’exterior representa el món intel·ligible, és a dir, el món de les Idees, que és etern, immutable i perfecte. Sol → representa la Idea del Bé, que és la Idea suprema de la filosofia de Plató. Igual que el Sol permet veure i dona vida a les coses del món sensible, la Idea del Bé permet conèixer la veritat i dona sentit a totes les altres Idees.

És la realitat més important i la que fa possible el coneixement vertader. 5. Retorn del presoner a la caverna Després d’haver descobert la veritable realitat, el presoner és obligat a tornar a la caverna per explicar als altres presoners tot allò que ha descobert i intentar alliberar-los. Però quan torna a la foscor, els seus ulls necessiten adaptar-se de nou i al principi no hi veu bé. Els altres presoners se’n burlen i no el creuen, perquè continuen convençuts que les ombres són l’única realitat. Fins i tot podrien arribar a atacar-lo o matar-lo si intentés alliberar-los.

Significat filosòfic: Aquest retorn representa el deure del filòsof de tornar a la societat per ajudar els altres a sortir de la ignorància i transmetre’ls el coneixement que ha adquirit. Plató també vol mostrar que les persones que viuen en la ignorància poden rebutjar la veritat perquè estan acostumades a una realitat diferent. Això es relaciona amb la mort de Sòcrates, que va ser condemnat perquè les seves idees qüestionaven les creences de la societat atenesa. 6. Relació amb la teoria de les Idees El mite de la caverna representa gràficament el dualisme metafísic i gnoseològic de Plató.

Dualisme metafísic: existeixen dos tipus de realitat: ● Món sensible: és el món material, canviant i imperfecte, que percebem a través dels sentits. ● Món intel·ligible: és el món de les Idees, que són eternes, immutables, perfectes i que coneixem mitjançant la raó. Dualisme gnoseològic: també existeixen diferents graus de coneixement: ● Doxa: opinió basada en els sentits i les aparences. ● Episteme: coneixement vertader que s’assoleix mitjançant la raó. Per tant, el mite explica que l’ésser humà ha de superar les aparences del món sensible i utilitzar la raó per arribar al coneixement vertader de les Idees i, finalment, de la Idea del Bé. 1.2.

Revisió de la teoria de les Idees Plató, a través dels seus diàlegs, revisa i concreta alguns aspectes de la seva teoria de les Idees a causa dels debats que es produïen a l’Acadèmia. A) De quin tipus de coses hi pot haver Idees? Plató es planteja quines coses tenen una Idea pròpia al món intel·ligible. ● Idees de valors: el Bé, la Bellesa, la Justícia, la Virtut… ● Idees matemàtiques: Igualtat, Unitat, Pluralitat… ● Idees de coses sensibles: com l’ésser humà, el foc o l’aigua. Plató les acaba acceptant. En canvi, considera absurd que hi hagi Idees de coses vulgars o insignificants, com el fang, els cabells o el fang brut, perquè són fruit de la imperfecció de la matèria del món sensible.

B) Quina pot ser la relació entre les Idees? Les Idees no estan aïllades, sinó que algunes es poden relacionar i combinar entre elles per formar judicis i raonaments. ● Comunicació de les Idees: algunes Idees poden combinar-se sense perdre la seva identitat. Per exemple, «la Bellesa és eterna», on es relacionen les Idees de Bellesa, Ser i Eternitat. ● Incomunicació de les Idees: hi ha Idees que són contràries i no poden combinar-se. Per exemple, el moviment i el repòs. Per tant les Idees poden relacionar-se entre elles, però no totes es poden combinar. C) Quina és la jerarquia de les Idees? Plató estableix una jerarquia de les Idees segons la seva importància.

- Segons el punt de vista ètic i polític (a la República): ● A dalt de tot hi ha la Idea del Bé, que és la Idea suprema i la més important. ● Immediatament després trobem la Idea de Justícia i la Idea de Bellesa. ● També hi trobem altres valors com la Virtut i l’Amistat. -Segons el punt de vista lògic (a El sofista): Les Idees més importants són, per aquest ordre: ● Ésser→Identitat→Diferència→Moviment.→Repòs D) COSGOMONIA La cosmogonia és l’explicació de l’origen i la formació de l’univers. Plató, a l’obra Timeu, intenta explicar quin és l’origen del món sensible i com es relaciona amb el món intel·ligible.

Plató reconeix que aquesta explicació no és un coneixement científic exacte, sinó una narració versemblant, és a dir, una explicació basada en suposicions i conjectures. Per explicar la creació del cosmos, Plató introdueix tres elements: 1. El caos (matèria desordenada): Al principi només existeix el caos, que és una matèria desordenada i caòtica. ● És una matèria indeterminada, sense límits ni forma definida. ● Està tota barrejada i és indistingible. ● No té unes característiques pròpies que permetin determinar què és cada cosa. ● Existeix, però no és pròpiament res concret, perquè no té forma ni ordre.

Aquesta concepció recorda l’àpeiron d’Anaximandre, ja que tots dos representen una realitat indeterminada i sense límits. 2. El demiürg (principi ordenador): Perquè el caos es converteixi en un cosmos, Plató introdueix la figura del demiürg, que és el principi ordenador de la matèria. ● El demiürg dona forma i ordre a la matèria desordenada. ● Per fer-ho, es basa en el model de les Idees del món intel·ligible, que són perfectes i eternes. ● S’inspira en aquestes Idees per organitzar la matèria i transformar el caos en un univers ordenat. El demiürg està inspirat en el Nous d’Anaxàgores, que també és un principi intel·ligent i ordenador.

Important: el demiürg no crea la matèria del no-res, sinó que agafa una matèria que ja existeix i li dona forma i ordre. 3. Les Idees i el cosmos (món ordenat): Les Idees són el model perfecte en què s’inspira el demiürg per ordenar la matèria. Quan el demiürg aplica aquest model a la matèria, aconsegueix transformar el caos en un cosmos, és a dir, un univers ordenat. ● El cosmos és la matèria ordenada i organitzada pel demiürg. ● Les coses del món sensible són còpies imperfectes de les Idees perfectes. ● Per tant, les coses materials es poden comprendre perquè ja tenen una forma i un ordre.

Tot i això, el cosmos no és completament perfecte, perquè la matèria té una tendència natural al desordre, al canvi i a la degradació. 2. QUÈ PUC SABER? TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA 2.1. Com és possible el coneixement? Teoria de la reminiscència La teoria del coneixement, també anomenada epistemologia o gnoseologia, estudia com podem conèixer la realitat i si és possible arribar a un coneixement vertader. Plató defensa que existeix un coneixement autèntic, universal i possible, que ens permet arribar a la veritat. Distingeix dues formes de coneixement: ● Episteme (ciència): és el coneixement autèntic i vertader, que té com a objecte el món intel·ligible, és a dir, el món de les Idees.

● Doxa (opinió): és un coneixement menys fiable, basat en les aparences i els sentits, que té com a objecte el món sensible. A) Els enemics epistemològics de Plató Plató s’enfronta principalment a dues posicions filosòfiques: - Relativisme: defensat pels sofistes. Considera que no existeix una veritat absoluta i universal, sinó que la veritat depèn de cada persona, societat o situació. Per tant, allò que és veritat per a una persona pot no ser-ho per a una altra. - Escepticisme: posa en dubte que sigui possible arribar a un coneixement vertader i segur de la realitat.

Plató rebutja aquestes dues posicions perquè considera que sí que existeix una veritat absoluta i que els éssers humans podem arribar a conèixer-la mitjançant la raó. B) La teoria de la reminiscència (anamnesi) Plató defensa que conèixer = recordar. Aquesta teoria rep el nom de reminiscència o anamnesi. Per explicar-la, Plató rep la influència de dues tradicions filosòfiques: 1. Influència de les doctrines òrfico-pitagòriques: Aquestes doctrines defensen: ● La immortalitat de l’ànima. ● La transmigració o metempsicosi, és a dir, la reencarnació de l’ànima en diferents cossos. ● El cos com a presó de l’ànima (soma-sema). Quna l’ànima va al cos s’oblida del que sabia 2.

Influència de Sòcrates: la ironia i la maièutica: Sòcrates considera que, mitjançant el diàleg i les preguntes adequades, les persones poden arribar a descobrir el coneixement que tenen dins seu. El seu mètode es divideix en dues fases: - Ironia: Sòcrates feia preguntes a les persones per demostrar-los que, en realitat, no sabien tant com creien. D’aquesta manera, les feia reconèixer la seva pròpia ignorància. - Maièutica: consisteix a ajudar les persones a trobar la veritat mitjançant preguntes i respostes. El nom prové de l’ofici de la seva mare, que era llevadora (ajudava a donar a llum).

Igual que una llevadora ajuda a néixer un infant, Sòcrates ajuda a fer néixer el coneixement que les persones tenen dins seu. A través d’aquest mètode, Sòcrates intentava arribar a definicions universals dels conceptes, és a dir, trobar què és realment una cosa i no quedar-se només amb les opinions particulars. C) Com funciona la reminiscència segons Plató? Plató combina aquestes dues influències i desenvolupa la seva pròpia teoria: 1. Abans d’unir-se al cos, l’ànima és immortal i existeix al món intel·ligible, on contempla directament les Idees i coneix les veritats universals. 2. Quan l’ànima s’uneix a un cos i neix l’ésser humà, oblida el coneixement que havia adquirit al món de les Idees.

3. Quan observem les coses del món sensible, aquestes poden despertar records de les Idees que l’ànima havia conegut anteriorment. 4. Mitjançant la raó, la filosofia i la investigació intel·lectual, podem recuperar aquest coneixement que estava oblidat. Per tant, conèixer no és adquirir coneixements completament nous, sinó recordar allò que l’ànima ja sabia abans d’unir-se al cos. Les coses sensibles només serveixen per despertar aquest record, però per arribar al coneixement vertader cal un esforç intel·lectual. Per tant pasar de l’opinió al coneixement és un camí molt dur. ✴ Al món sensible és impossible trobar dues coses exactament iguals, ja que totes són imperfectes.

Tot i així, podem reconèixer que dues coses són iguals perquè la nostra ànima ja havia conegut la Idea d’Igualtat al món intel·ligible abans d’unir-se al cos. Per tant, quan observem coses semblants, recordem aquesta Idea perfecta que ja coneixíem. Aquesta és la teoria de la reminiscència. 2.2. Com es pot avançar en el coneixement? Símil de la línia Plató explica, mitjançant el símil de la línia, que existeixen diferents graus de coneixement segons la realitat que estudiem. La idea principal és que com més realitat té l’objecte que coneixem, més fiable i vertader serà el nostre coneixement.

Per tant: ● El món sensible té menys realitat perquè està format per coses materials que canvien constantment. Només ens proporciona opinió (doxa). ● El món intel·ligible té més realitat perquè està format per les Idees, que són eternes, immutables i perfectes. Ens proporciona coneixement vertader (episteme). Plató representa aquests dos mons mitjançant una línia dividida en dos segments desiguals, que es tornen a dividir en dues parts cadascun. A) Els quatre graus del coneixement MÓN INTEL·LIGIBLE →EPISTEME 4. NOESI: Intel·ligència (coneixement dialèctic) ● Objecte: les Idees (el Bé, la Bellesa, la Justícia…). ● És el grau més elevat del coneixement.

● S’hi arriba mitjançant la raó i la dialèctica. ● És el coneixement més vertader i fiable. 3. DIÀNOIA: Pensament (coneixement demostratiu) ● Objecte: les entitats matemàtiques (nombres, figures geomètriques i relacions matemàtiques). ● Utilitza el raonament lògic, les hipòtesis i les demostracions. ● És un coneixement racional, però encara necessita partir d’hipòtesis. MÓN VISIBLE →DOXA 2. PISTIS: Creença raonable ● Objecte: les coses materials (animals, plantes i objectes). ● Es basa en l’observació dels objectes del món sensible. ● És una opinió més fiable que la simple imaginació, però no és coneixement vertader. 1.

EIKASIA: Figuració ● Objecte: les imatges, ombres i reflexos de les coses. ● És el grau més baix de coneixement. ● Es basa en aparences i representacions de la realitat, per tant, és el menys fiable. B) La dificultat del coneixement: podem arribar a conèixer absolutament les Idees? Una de les dificultats és saber si l’ésser humà pot arribar a tenir un coneixement absolut de les Idees. L’ésser humà pot anar aproximant-se al coneixement absolut mitjançant la raó i la investigació intel·lectual, però no és un procés fàcil. Podem avançar cap al coneixement de les Idees, però el nostre coneixement és limitat i no sempre arribem a comprendre tota la realitat.

Per exemple, actualment la ciència coneix moltes coses sobre la realitat, però encara hi ha molts aspectes que desconeix. Com més investiguem, més coneixement adquirim i més ens aproximem a comprendre la realitat. C) La dialèctica: La dialèctica és el mètode filosòfic que permet arribar al coneixement vertader de les Idees mitjançant l’ús de la raó, el diàleg i l’anàlisi dels conceptes. Consisteix a deixar de banda la influència dels sentits i centrar-se en la raó per passar del coneixement sensible a la comprensió de les Idees i de la seva jerarquia. Plató presenta dues formes de dialèctica: 1.

Dialèctica ascendent És el camí que va del món sensible → món intel·ligible, és a dir, de les coses particulars →Idees universals. 1. Partim de diferents objectes o casos particulars. 2. Mitjançant l’observació racional, el diàleg i l’anàlisi, busquem què tenen en comú. 3. Anem passant de conceptes més particulars a conceptes cada vegada més generals i universals. 4. L’objectiu final és arribar a la Idea suprema: la Idea del Bé. 2. Dialèctica descendent És el procés invers: una vegada hem arribat a les Idees i a la Idea del Bé, reconstruïm la jerarquia i les relacions que hi ha entre elles. 1. Partim de les Idees més generals. 2. Analitzem com es relacionen i com s’organitzen entre elles. 3.

Identifiquem quines Idees són més generals i quines són més particulars. 4. Intentem comprendre l’ordre i l’harmonia de la totalitat de la realitat. Això permet comprendre la jerarquia de les Idees i saber quin lloc ocupa cadascuna dins del conjunt. ✴ Important: la dialèctica ascendent ens permet arribar a la Idea del Bé, mentre que la descendent ens permet comprendre l’ordre i les relacions entre totes les Idees. 3. QUÈ ÉS L’ÉSSER HUMÀ?: TEORIA DE LA METEMPSICOSI 3.1. Antropologia: el dualisme psicofísic Plató recull la influència de les doctrines òrfic-pitagòriques, però en fa una exposició més elaborada. Considera que l’ésser humà està format per dues realitats diferents: el cos i l’ànima.

Aquesta concepció rep el nom de dualisme psicofísic. Segons Plató, l’ànima està empresonada dins del cos i la seva unió no és necessària, sinó accidental, ja que l’ànima és immortal i existia abans d’unir-se al cos. Per tant, el cos és temporal i mortal, mentre que l’ànima és immortal. La relació entre el cos i l’ànima es pot comprendre a partir de tres idees bàsiques: 1. Soma-sema (el cos com a presó de l’ànima) Aquesta expressió significa que el cos és la presó de l’ànima. Plató té una visió negativa del cos, ja que considera que és un obstacle per al desenvolupament de l’ànima. ● El món de les Idees és la realitat més autèntica i perfecta, i és on pertany l’ànima.

● Abans d’unir-se al cos, l’ànima ja existia al món de les Idees i coneixia les veritats eternes. ● Quan queda atrapada dins del cos, s’allunya d’aquest món i queda vinculada al món sensible o material. ● El cos és mortal, corruptible i està sotmès als canvis, als desitjos i a les passions, cosa que dificulta que l’ànima pugui arribar al coneixement de les Idees. Per tant, el cos ens vincula amb el món sensible, mentre que l’ànima ens vincula amb el món intel·ligible. 2. Transmigració de les ànimes (reencarnació) Plató, igual que els pitagòrics, defensa la transmigració de les ànimes, és a dir, la seva reencarnació en diferents cossos.

Segons aquesta teoria: ● Quan el cos mor, l’ànima no desapareix, ja que és immortal. ● Després de la mort, l’ànima passa un període al món dels morts, anomenat Hades, on rep una recompensa o un càstig segons la vida que ha portat. ● Posteriorment, l’ànima es reencarna en un altre cos i torna al món sensible. ● Aquest procés es repeteix successivament, ja que el cos mor, però l’ànima continua existint. L’ànima roman sempre la mateixa, mentre que el cos és temporal i canvia amb cada reencarnació. L’objectiu ideal, tant per a Plató com per als pitagòrics, és aconseguir alliberar-se d’aquest cicle de reencarnacions i arribar definitivament al món de les Idees. 3.

Purificació de l’ànima La purificació consisteix a alliberar l’ànima de la influència del cos per poder arribar al coneixement del món de les Idees. Per aconseguir-ho, cal seguir un procés de perfeccionament intel·lectual i moral que es basa en tres aspectes: 1. Allunyar-se del cos: portar una vida ascètica. Consisteix a allunyar-se tant com sigui possible dels plaers i desitjos corporals. Això implica portar una vida ascètica, es a dir una vida humil i senzilla, satisfent únicament les necessitats bàsiques per sobreviure, sense deixar-se dominar pels desitjos materials. No es tracta de deixar de cuidar el cos, sinó d’evitar que les seves necessitats i passions dominin la nostra vida. 2.

Actuar bé: influència de Sòcrates. Plató recull la influència de Sòcrates, que defensava que per actuar correctament primer cal saber què és el bé. Per tant, per poder actuar bé, hem de conèixer què és el bé, i aquest coneixement es troba al món de les Idees. Així, el comportament moral és fonamental per purificar l’ànima. 3. Arribar al coneixement de les Idees. El coneixement de les Idees és el pas final de la purificació. A través de la filosofia, la reflexió i l’estudi, l’ànima s’allunya del món sensible i s’apropa al món intel·ligible, on es troben les veritats eternes i perfectes. Què passa si aconseguim purificar l’ànima?

Si una persona porta una vida filosòfica, virtuosa i dedicada al coneixement, aconsegueix perfeccionar la seva ànima i pot arribar a alliberar-se del cicle de les reencarnacions. En canvi, si no aconsegueix purificar-la, haurà de continuar reencarnant-se en diferents cossos. Plató estableix que per arribar a l’alliberació mínim han de passar 10 cicles, es a dir deu mil anys abans que l’ànima pugui alliberar-se definitivament del cicle. Quin és el sentit de la vida segons Plató? Segons Plató, el sentit de la vida és tenir més c ura de l’ànima que del cos, una idea que coincideix amb el pensament de Sòcrates.

Com més cultivem la nostra ànima i, especialment, la nostra part racional (la part més divina de l’ésser humà), més ens apropem al coneixement de la veritat i al món de les Idees. Per tant, una persona estarà més realitzada com més desenvolupi la seva part racional, es comporti virtuosament i dediqui la seva vida a la filosofia i al coneixement. 3.2. Naturalesa humana: els tres aspectes de l’ànima L’ésser humà està format per dues realitats: el cos i l’ànima (psyché). Plató desenvolupa una teoria de l’ànima que alguns consideren una de les primeres aproximacions a la psicologia.

(Plató considera que per conèixer completament la naturalesa de l’ànima necessitaríem una explicació divina, perquè és una realitat molt complexa. Els éssers humans, només podem arribar a dir a que s’assembla l’ànima però no podem arribar a una bona definició) Segons Plató, l’ànima té tres aspectes, funcions o dimensions, que són necessaris i formen part de totes les ànimes humanes. Per tant, totes les persones tenen les tres parts, però no sempre predomina la mateixa. 1. Aspecte racional (cap): És la seu de la raó i està relacionat amb el desig de coneixement, la saviesa i la capacitat de pensar. És la part que ens permet raonar, reflexionar i buscar la veritat.

Ha de dirigir i governar les altres dues parts de l’ànima. La seva virtut és la prudència i la saviesa (phronesis i sophia). 2. Aspecte irascible (pit): És la seu dels sentiments nobles i està relacionat amb les emocions i la voluntat. Representa el valor, la valentia i la indignació davant les injustícies. Està relacionat amb el sentit del deure, l’honor, l’autodisciplina i la voluntat de fer les coses. La seva virtut és la fortalesa o el valor (andreia). 3. Aspecte concupiscible ( baix ventre): És la seu de les passions i dels desitjos corporals. És la part més vinculada al cos i als plaers materials.

Està relacionada amb els desitjos de menjar, beure, tenir plaers i satisfer les necessitats corporals. Pot distreure fàcilment la persona i fer que es deixi portar pels seus impulsos. Quan funciona correctament i està controlada per la raó, la seva virtut és la moderació o temperança (sophrosyne). Jerarquia de les tres parts de l’ànima Segons Plató, les tres parts de l’ànima no tenen la mateixa importància. Hi ha una jerarquia en què la part racional és la més important i ha de governar les altres dues. La raó ha de dirigir les altres parts de l’ànima. Per tant, segons quina part de l’ànima predomini en una persona, aquesta tindrà unes motivacions i una manera d’actuar diferents.

Un exemple on es veu molt clar és: hi ha un concuers on guanya qui arribi primer al descobriment científic X, qui ho fagi guanya 3.000€ - Persona racional: el que més li importa és aconseguir el coneixement i descobrir alguna cosa nova. Si guanya una altra persona, també estarà contenta perquè el descobriment s’ha aconseguit igualment. El seu objectiu principal és la veritat i el coneixement, no els diners ni el reconeixement. - Persona irascible: el que més li importa és l’honor, el reconeixement i haver estat la primera a aconseguir el descobriment. Se sentirà orgullosa d’haver guanyat i de demostrar el seu valor.

- Persona concupiscible: el que més li importa és aconseguir els tres milions d’euros, ja que està motivada principalment per la recompensa material. Fins i tot podria arribar a robar idees o fer trampes per aconseguir els diners. Així doncs, aquest exemple mostra que les motivacions i les accions de les persones depenen de quina part de l’ànima predomina en elles.

Més apunts de Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Filosofia

Subido por alumnos de 2º Bachillerato de Institut Montserrat · Exámenes y apuntes de Institut Montserrat