Descartes: el dubte metòdic i les tres certeses

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes de filosofia moderna sobre René Descartes. Explican el seu context històric, el mètode i el dubte metòdic, la primera certesa (el cogito), l'existència de Déu i del món exterior, i inclouen un glossari de conceptes clau.

Filosofia · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

5 pàgines · 5 temes · 10 flashcards · 6 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Context històric i dubte metòdic · p. 1-2
  2. 2. La primera certesa: el cogito i els tipus d'idees · p. 2
  3. 3. La segona certesa: l'existència de Déu · p. 2-3
  4. 4. La tercera certesa: el món exterior i les qualitats · p. 3
  5. 5. Glossari de Descartes · p. 4-5

1. Context històric i dubte metòdic

Flashcards

Quins són els tres elements del context històric en què viu Descartes?
La revolució científica, l'escepticisme i l'humanisme, en una època de crisi de l'escolàstica medieval.
Quants passos conté el mètode de Descartes i quins són?
Quatre passos: anàlisi, síntesi, revisió i evidència (certesa).
Defineix el dubte metòdic de Descartes.
Consisteix a dubtar de tot allò que pugui ser fals, encara que sembli veritable.
Quins són els tres passos del dubte metòdic?
Dubtar dels sentits, dubtar de la realitat (argument del somni) i l'argument del geni maligne.

Preguntes tipus test

  1. Per què Descartes proposa un mètode per construir el coneixement?
    • a) Perquè vol substituir la revolució científica per la filosofia.
    • b) Perquè vol demostrar que l'escolàstica medieval era correcta.
    • c) Perquè vol limitar el pensament humà a les matemàtiques.
    • d) Perquè vol construir un coneixement fonamentat en veritats indubtables davant la crisi de les creences tradicionals.

    Resposta: d) Perquè vol construir un coneixement fonamentat en veritats indubtables davant la crisi de les creences tradicionals.. Descartes es planteja com es pot saber si alguna cosa és realment certa en un context de crisi de creences, i per això busca veritats indubtables mitjançant un mètode.

  2. Per què Descartes dubta dels coneixements que provenen dels sentits?
    • a) Perquè els sentits sempre produeixen idees falses i inútils.
    • b) Perquè els sentits depenen de la imaginació de cada persona.
    • c) Perquè alguna vegada l'han enganyat i podrien tornar a fer-ho.
    • d) Perquè els sentits només serveixen per percebre els somnis.

    Resposta: c) Perquè alguna vegada l'han enganyat i podrien tornar a fer-ho.. Descartes considera que, si els sentits ja han enganyat alguna vegada, no es pot confiar completament en ells, perquè podrien tornar a fer-ho.

  3. Per què l'argument del somni no basta per posar en dubte les matemàtiques?
    • a) Perquè els somnis no contenen operacions numèriques ni figures geomètriques.
    • b) Perquè les matemàtiques són veritats independents de l'existència del món exterior.
    • c) Perquè les matemàtiques només es poden aprendre mitjançant els sentits.
    • d) Perquè el geni maligne ja les ha confirmat com a veritats indubtables.

    Resposta: b) Perquè les matemàtiques són veritats independents de l'existència del món exterior.. Com que les matemàtiques no depenen de si el món exterior existeix o no, l'argument del somni no les afecta, i per això Descartes necessita un altre argument.

2. La primera certesa: el cogito i els tipus d'idees

Flashcards

Frase que expressa la primera certesa de Descartes
«Penso, per tant existeixo» (Cogito, ergo sum).
Què és la res cogitans?
Substància pensant: una cosa que pensa. És només una substància i depèn de Déu.
Defineix les idees adventícies segons Descartes
Provenen del món exterior i arriben a través dels sentits.
Defineix les idees factícies segons Descartes
Són creades per la imaginació a partir de la combinació d'altres idees.

Preguntes tipus test

  1. Per què Descartes no pot dubtar de la seva pròpia existència, encara que hi hagi un geni maligne?
    • a) Perquè Déu garanteix que els seus sentits són fiables en tot moment.
    • b) Perquè la seva existència és una idea innata que no depèn del pensament.
    • c) Perquè el geni maligne li ha revelat que existeix com a ésser pensant.
    • d) Perquè per ser enganyat ha d'existir algú que pensi i que sigui enganyat.

    Resposta: d) Perquè per ser enganyat ha d'existir algú que pensi i que sigui enganyat.. Descartes argumenta que, per poder ser enganyat, ha d'existir algú a qui enganyar, i aquest algú ha de pensar perquè el geni l'enganyi. Per això la seva existència com a substància pensant és indubtable.

  2. Quina és la diferència entre una idea adventícia i una idea factícia?
    • a) L'adventícia arriba del món exterior pels sentits; la factícia la crea la imaginació combinant altres idees.
    • b) Totes dues provenen de la raó i es distingeixen només pel grau de claredat.
    • c) L'adventícia és innata i clara; la factícia prové dels sentits i és confusa.
    • d) La adventícia la crea la imaginació; la factícia arriba de la raó i és clara.

    Resposta: a) L'adventícia arriba del món exterior pels sentits; la factícia la crea la imaginació combinant altres idees.. Les idees adventícies provenen del món exterior a través dels sentits, mentre que les factícies són creades per la imaginació a partir de la combinació d'altres idees.

3. La segona certesa: l'existència de Déu

4. La tercera certesa: el món exterior i les qualitats

5. Glossari de Descartes

I 2 flashcards i 1 preguntes més al document.

Text del document

TRIMESTRAL FILO 1r T DESCARTES (1596-1650) Per entendre aquesta afirmació, primer hem de situar a Descartes en el seu context històric. 1. Context històric i filosòfic Descartes viu al segle XVII, en una època de crisi i descrèdit de l'escolàstica medieval, causat per la revolució científica, que qüestiona les creences tradicionals; l'escepticisme, que posa en dubte la possibilitat d'arribar a la veritat, i l'humanisme, que dona importància al pensament humà. ————————————————————— Davant d'aquesta situació, Descartes es planteja com podem saber si alguna cosa és realment certa i busca construir un coneixement fonamentat en veritats indubtables.

Per aconseguir-ho, proposa un mètode basat en quatre passos: anàlisi, síntesi, revisió i evidència (certesa). El primer que fa és desenvolupar el dubte metòdic, que consisteix a dubtar de tot allò que pugui ser fals, encara que sembli veritable. No ho fa perquè vulgui quedar-se sense coneixement, sinó perquè vol trobar una primera veritat de la qual no pugui dubtar. 2. El dubte metòdic Descartes aplica el dubte a través de tres passos: - Dubtar dels sentits Descartes diu que els sentits ens poden enganyar → si alguna vegada ens han enganyat, no podem confiar completament en ells, ja que podrien tornar a fer-ho.

Amb aquest primer pas, Descartes posa en dubte els coneixements que provenen dels sentits → no són una font de coneixement fiable. - Dubtar de la realitat (argument del somni) Descartes es planteja com podem saber si estem desperts o somiant, ja que, de vegades, quan somiem, podem creure que estem vivint una situació real. Per tant, no podem estar completament segurs que el món que percebem existeixi tal com el veiem. Tot i això, explica que aquest argument no afecta les matemàtiques, ja que són veritats independents de l'existència del món exterior. Per aquest motiu, Descartes necessita trobar una manera de posar-les també en dubte.

- L'argument del geni maligne Tot i que les matemàtiques semblaven veritats indubtables, per tal de posar-les també en dubte, Descartes imagina l'existència d'un geni maligne, molt poderós i enganyador, que podria fer que ens equivoquéssim fins i tot en les operacions matemàtiques més senzilles. Aquesta hipòtesi també posa en qüestió l'existència de Déu com a garantia de veritat, ja que planteja la possibilitat que tots els nostres coneixements siguin falsos. Amb tot aquest procés del dubte metòdic, Descartes suspèn el seu judici, és a dir, deixa de considerar veritable qualsevol coneixement del qual pugui dubtar. 3.

La primera certesa: el cogito Però, tot i haver dubtat de tot, Descartes descobreix que hi ha una cosa de la qual no pot dubtar: la seva pròpia existència, ja que, encara que hi hagi un geni maligne que l'enganyi, per poder ser enganyat ha d'existir algú a qui enganyar i aquest algú ha de pensar per tal que el geni l’enganyi. Per tant, arriba a la conclusió que existeix com a substància pensant (res cogitans). Així arriba a la seva primera veritat indubtable i, per tant, a la primera certesa: «Penso, per tant existeixo» (Cogito, ergo sum). 3.1.

Anàlisi del pensament: els tipus d'idees Un cop ha descobert que existeix com a ésser pensant, Descartes analitza els continguts del seu pensament i distingeix tres tipus d'idees: - Idees adventícies: provenen del món exterior i arriben a través dels sentits. - Idees factícies: són creades per la imaginació a partir de la combinació d'altres idees. - Idees innates: són aquelles que provenen de la raó i són les que constitueixen la base del pensament racionalista i ens ajuden a distingir les idees clares i distintes. 4.

La segona certesa: l'existència de Déu Un cop analitzat el seu pensament, Descartes es pregunta si pot recuperar l'existència de Déu a partir de les idees que té en el seu pensament. Diu que la idea de Déu és una idea innata, ja que no prové dels sentits ni de la imaginació sinó que és una idea clara i distinta d’un ésser absolutament bo i perfecte. Per demostrar la seva existencia, Descartes utilitza dos arguments: - Argument de la perfecció: Si és un ésser perfecte, no li pot faltar l’existència, ja que sinó no ho seria.

- Argument de la causalitat: Com que nosaltres som éssers imperfectes, no podem ser l'origen d'una idea de perfecció absoluta, sinó que serà la idea perfecte (Déu) la causa de la nostra existència. Un cop demostrada la segona certesa: l'existència de Déu, Descartes explica que aquest ens garanteix la nostra racionalitat, és a dir, que podem estar segurs que la raó no s’equivoca a l’hora de percebre idees clares i distintes. A més, amb la garantia de l’existència de Déu, Descartes invalida la hipòtesi del geni maligne, ja que Déu no permetria l’existència d’un ésser que ens enganya constantment. 5.

La tercera certesa: l'existència del món exterior (res extensa) Un cop demostrada l'existència de Déu, Descartes es planteja qui és l'origen del món exterior: ell mateix o Déu. Descarta que sigui ell mateix, ja que, si fos l'origen del món, podria modificar les coses a voluntat. També diu que no pot ser Déu qui ens enganyi fent-nos creure que existeix un món exterior si realment no existeix, perquè Déu és un ésser perfecte que no ens enganya. Així doncs, Descartes conclou que el món exterior existeix i troba la seva tercera certesa: l'existència del món exterior (res extensa).

A més, Descartes diferencia dos tipus de qualitats dels objectes: - Qualitats primàries: accedim a elles a través de la raó i Déu les garanteix perquè són clares i distintes. - Qualitats secundàries: accedim a elles a través dels sentits i Déu en les garanteix. Glossari de Descartes Anàlisi: Descompondre problemes complexos en elements més simples per entendre’ls i resoldre’ls. Atribut: Característica essencial d’una substància, sense la qual no es pot concebre. Criteri de veritat: Només és veritat allò que la raó percep clarament i distintament. Deducció: Coneixement que relaciona conceptes simples mitjançant un raonament ordenat per arribar a conclusions.

Dubte metòdic: Dubtar de tots els coneixements per trobar veritats absolutament segures i reconstruir el saber. Enumeració: Revisar tots els passos del raonament per evitar errors i oblits. Esperits animals: Fluid de la glàndula pineal que transmet informació entre el cervell i el cos. Glàndula pineal: Estructura del cervell on interactuen l'ànima i el cos. Hipòtesi del geni maligne: Suposició d’un ésser poderós que ens enganya fins i tot en les matemàtiques. Idees adventícies: Idees que provenen de l’exterior i ens arriben a través dels sentits. Idees factícies: Idees inventades per nosaltres mateixos mitjançant la imaginació i la combinació d’altres idees.

Idees innates: Idees presents en la nostra ment des del naixement, clares i evidents. Intuïció: Coneixement immediat d’una veritat simple que la raó percep clarament i sense dubtes. Mètode: Passos a seguir per obtenir coneixements certs. Té quatre passos: certesa, anàlisi, síntesi i revisió. Mode: Característica no essencial d’una substància que no pot existir independentment d’aquesta. Moral provisional: Regles morals que guien les nostres accions mentre busquem una moral racional definitiva. Qualitats primàries: Característiques objectives i mesurables dels cossos, com la forma, el moviment i la mida.

Qualitats secundàries: Característiques subjectives percebudes pels sentits, com els colors, les olors i els sabors. Síntesi: Reconstruir problemes relacionant conceptes mitjançant una deducció ordenada. Substància: Realitat que existeix sense necessitar cap altra realitat per existir. Substància (res) extensa: Món material que ocupa espai i té extensió, figura i moviment. Substància (res) infinita: Déu, única substància absolutament independent i perfecta. Substància pensant (res cogitan): Una cosa que pensa. És només una substància i depèn de Déu. Veritat: Allò que és cert i que la raó percep clarament i distintament, sense possibilitat de dubte.

Més apunts de Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Filosofia