René Descartes: racionalisme, mètode i fonamentació de la ciència moderna

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes sobre la vida filosòfica de René Descartes: el context de la revolució científica i la filosofia medieval, el mètode cartesià, les Meditacions metafísiques (dubte metòdic, cogito, existència de Déu i del món), l'ontologia i l'antropologia dualista, i la conclusió sobre la fonamentació de les ciències.

Filosofia · Batxillerat a Catalunya · 1r curs

36 pàgines · 6 temes · 9 flashcards · 6 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Context històric i filosòfic previ a Descartes · p. 2-5
  2. 2. Idees principals i mètode cartesià · p. 7-9
  3. 3. Meditacions metafísiques: dubte metòdic i cogito · p. 10-19
  4. 4. Idees, existència de Déu i criteri de veritat · p. 20-26
  5. 5. Recuperació del món material i qualitats dels cossos · p. 27-31
  6. 6. Ontologia, antropologia i conclusió · p. 32-36

1. Context històric i filosòfic previ a Descartes

Flashcards

Defineix el mètode hipotètico-deductiu
Formular una hipòtesi i contrastar amb l'experiència les conseqüències deduïdes lògicament d'aquesta hipòtesi.
Quin ideal sustenta el tractament matemàtic de la natura?
L'ideal pitagòric: la natura està regida per una autèntica harmonia matemàtica.
Quina física rebutja la ciència moderna?
La física teleològica aristotèlica: cal explicar el com, no el per què.
Quin model astronòmic proposa Copèrnic?
L'heliocentrisme, una alternativa al sistema geocèntric aristotèlico-ptolemaic.

Preguntes tipus test

  1. Per què Kepler i Galileu són símbol de la lluita per una nova concepció del món?
    • a) Perquè van rebutjar l'experimentació com a mètode d'investigació científica.
    • b) Perquè van ser els primers a defensar que la Terra és el centre de l'univers.
    • c) Perquè es van enfrontar als poders tradicionalistes, com l'Església, per defensar la nova concepció.
    • d) Perquè van unificar la física i la cosmologia en un sistema global complet.

    Resposta: c) Perquè es van enfrontar als poders tradicionalistes, com l'Església, per defensar la nova concepció.. Kepler i Galileu van defensar una nova manera de concebre el món en un context en què els poders tradicionalistes, com l'Església, s'hi oposaven. La unificació global va ser obra de Newton, i l'experimentació era un dels trets del nou mètode científic.

  2. Un investigador vol explicar la caiguda d'una pedra. Segons la ciència moderna, quina afirmació és correcta?
    • a) Cal explicar el per què del moviment abans de descriure'l.
    • b) Cal buscar la finalitat del moviment, com feia la física aristotèlica.
    • c) Cal acceptar la física teleològica com a única explicació possible.
    • d) Cal descriure com es produeix el moviment, sense buscar-ne una finalitat.

    Resposta: d) Cal descriure com es produeix el moviment, sense buscar-ne una finalitat.. La ciència moderna rebutja la física teleològica aristotèlica i s'acontenta amb explicar el com, no el per què. Per això s'ha de descriure el procés, sense cercar una finalitat.

  3. Quina diferència hi ha entre la ciència medieval i la moderna pel que fa a les matemàtiques?
    • a) La ciència medieval unia les ciències naturals i les matemàtiques sota l'ideal pitagòric.
    • b) La ciència medieval utilitzava l'experimentació per tractar la natura de forma matemàtica.
    • c) La ciència medieval distingia les ciències naturals de les matemàtiques, mentre la moderna les tracta juntes.
    • d) La ciència moderna separa les matemàtiques de la natura per evitar errors de càlcul.

    Resposta: c) La ciència medieval distingia les ciències naturals de les matemàtiques, mentre la moderna les tracta juntes.. A diferència de la ciència medieval, que distingia les ciències naturals i les matemàtiques, la ciència moderna tracta matemàticament la natura, basant-se en l'ideal pitagòric d'una natura regida per harmonia matemàtica.

2. Idees principals i mètode cartesià

3. Meditacions metafísiques: dubte metòdic i cogito

4. Idees, existència de Déu i criteri de veritat

5. Recuperació del món material i qualitats dels cossos

6. Ontologia, antropologia i conclusió

I 5 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

René Descartes Història de la filosofia Context històric: naixement ciència moderna ● Revolució científica: es produeix a Occident durant s. XVI i XVII. Refutació del sistema aristotèlico-ptolemaic geocèntric (dominant de l’Antiguitat clàssica fins Edat Mijana, que havia servit per representar-se el món), i constitució de l’anomenada “nova ciència”. ○ Copèrnic, astronomia (meitat s.XVI)alternativa heliocentrista ○ Kepler (astronomia i cosmologia) i Galileu (física i cosmologia) símbol de lluita per nova concepció del món contra poders tradicionalistes (Església). ○ Newton: unifica en un sistema global els coneixements de física i cosmologia. Ciència moderna arriba al seu punt culminant.

Naixement mètode científic ● Mètode hipotètico-deductiu (formulació hipòtesi i contrastació de conseqüències deduïdes lògicament d’hipótesis amb experiència) ● Tractament matemàtic de la naturalesa (a diferència de ciència medieval, que distingia ciències naturalesa i matemàtiques)  es basa en ideal pitagòric considerant que natura està regida per autèntica harmonia matemàtica. ● Rebuig de física teleológica aristotèlica (ens acontentem amb explicar el com, no el per què).

● Utilització d’experimentació en la investigació científica Context filosòfic anterior: Pensament filosòfic medieval filosofia escolàstica ● Síntesi entre cosmovisió religiosa judeo-cristiana i pensament lògicoracional de Grècia clàssica. ● O bé filosofia cristiana de tall platònic (Sant Agustí, s. IV i V) o bé una filosofia cristiana de tall aristotèlic (Sant Tomàs d’Aquino, s.XIII). ● Platonisme agustinià serà orientació dominant del pensament medieval fins s.XIII. ● A partir de llavors, sistema aristotèlic cristià s’acaba convertint en filosofia oficial de l’Església.

Context filosòfic a partir de Descartes Sorgeixen dos corrents filosòfiques que s’oposen a la tradició i volen refundar la filosofia (contra l’escolàstica): Descartes inicia el RACIONALISME: l'única manera de conèixer la veritat és per mitjà de la raó, sempre que es procedeixi de manera correcta (optimisme de la raó: grans avenços matemàtics i científics). ● Els sentits són insuficients i poden ser enganyosos. ● Volen convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. S’oposa a l’EMPIRISME: l’única manera de conèixer la veritat és mitjançant els sentits.

Bibliografia 1637- Discurs del mètode 1641 - Meditacions metafísiques 1644- Principis de filosofia 1649- Tractat de les passions Idees principals de Descartes ● Descartes vol substituir la filosofia escolàstica (basada en Aristòtil) de forma ordenada i pensada. ● Descartes busca la CERTESA, la VERITAT ABSOLUTA ○Vol fonamentar les ciències, demostrant que la raó és la facultat humana que ens permet assolir coneixement vertader de la realitat. ○Matemàtiques = model de mètode basat en l’evidència i la deducció (more geometrico).

○Buscarà un únic mètode per a tots els sabers, prou rigorós per erradicar els errors del coneixement humà Ordenació sabers en esquema d’arbre, segons Descartes: Ciències útils: ● mecànica ● medicina ● moral Física: principis de les coses materials. Metafísica: estudi dels primers principis i causes (per tant, d’aquí es deduirà tota la resta de sabers). Mètode cartesià (Discurs del mètode) ● Funció: combatre error en coneixement humà (erradicar-lo)  elaborar així saber únic amb base ferma i sòlida a partir del qual es podran desenvolupar les diverses disciplines.

● Ha de ser rigorós (aplicat a tot coneixement sense excepció) i eficaç (preceptes poc nombrosos)inspiració matemàtica ● 4 regles o preceptes: ○ Evidència (només acceptat com a vertader allò que es presenti com clar i distint davant la nostra raó) ○ Anàlisi (problemes complexos s’han de descompondre en simples fins últims elements) ○ Síntesi (recompondre elements últims fins descobrir com es relacionen entre sí en problemes complexos) ○ Enumeració (repassar i revisar tant com sigui possible per evitar equivocacions) Meditacions metafísiques ● Meditare= exercitar-se en el pensament. ● Meditatio: tècnica bàsica en els exercicis espirituals dels jesuïtes.

○Autoreflexió respecte a la pròpia vida, busquen aclarir-se, trobar principis a seguir, principis que ens han de regir. ○Conduïdes per un director espiritual que ja ha passat per l’exercici ○Estructurada en jornades/temes. S’ha de fer en ordre i no passar al següent fins que el primer no està clar i assimilat. ●Escrit en llatí (traducció al francés al 1647). ●Estructura: 6 meditacions, 2 parts: destructiva (severa purga de creences no justificades) i constructiva (supressió dels dubtes i elaboració de sistema coneixement).

Dubte metòdic ● Postura inicial filosofia cartesiana: Per prevenció, va més enllà del que ens podíem esperar (només així ens mantindrem allunyats de l’error)  màxima garantia de fiabilitat ● Dubte teòric, fingit, radical, provisional  Allò incert (no evident a la raó)=FALS (no només dubtable) ● Objectiu: trobar una certesa metafísica indubtable a partir de la qual puguem construir = fonament de tots els sabers (així podrem alçar edifici de la filosofia i les altres ciències). ● S’ha d’aplicar doncs dubte metòdic a tots els continguts mentals que posseïm, agrupats per font de procedència.

MM1* - D’aquelles coses que podem posar en dubte Pas 1: els sentits ens enganyen De quin color és el vestit? (Sensibilitat externa d’objectes separats del meu cos) *MM1: Meditació metafísica 1 MM1 - Pas 2: no tenim certesa del propi cos ni del món extern  i si estic somiant?

MM1 - Pas 3: dubtem de les veritats matemàtiques MM1 - Conclusió “De totes les opinions que havia admès antigament com a veritables, no n’hi ha una de la qual jo no pugui ara dubtar, no per alguna manca de consideració o lleugeresa, sinó per raons molt fortes i seriosament considerades: de manera que és necessari que aturi i suspengui, d’ara endavant, el meu judici” -Descartes, Meditacions Metafísiques MM1 - Resum Dubte universal (de tot) i metòdic (sistemàtic i amb un objectiu) No donar res com a vàlid mentre ho puguem posar en dubte. Dubtar de tot per trobar quelcom indubtable, com si fos un escèptic radical, em forço a dubtar de tot.

● Pas 1 - Dubtar dels sentits: els sentits em poden enganyar. ● Pas 2 - Dubtar del propi cos i del món extern: no puc saber si estic somiant. ● Pas 3 - Dubtar de les veritats matemàtiques: hipòtesi geni maligne. així, el dubte es torna hiperbòlic (exagerat) Geni Maligne: ésser tot poderós que em vol enganyar. Hipòtesi exagerada per forçar-me i recordar-me que he de dubtar de tot (recurs, imatge que resumeix la situació per no haver de tornar a fer tot el procés). MM2 “De la naturalesa de l’esperit humà, i que és més fàcil de conèixer que el cos” ● Si penso, si m’equivoco, si dubto, si crec percebre, si un déu em confon, si un geni maligne m’enganya...

És evident que jo sóc quelcom, que jo existeixo ● Potser no tingui cos, potser tot el que estic vivint és un somni, però que jo sóc qui s’equivoca, qui ho pensa, és quelcom indubtable no pot haver-hi dubte mentre ho estic pensant. ● Existència del jo com a subjecte dels continguts mentals, encara que tots ells puguin considerar-se com a falsos.

 1ª veritat que és una evidència racional = No es dedueix, és una intuïció que la ment capta com a clara i distinta, indubtable (no hi ha cap supòsit sota el qual sigui falsa) MM2 - Cogito ergo sum "hem de concloure [...] que aquesta proposició "jo sóc, jo existeixo" és necessàriament vertadera cada cop que l'enuncio o la concebo en la ment.“ ● 1ª veritat (evident racionalment, clara i distinta) ○ Només funciona en 1ª persona. ○ Només funciona en el moment actual: ni “que he sigut” ni “que seré”...

● NO argument (traduccions incorrectes: “Pienso, luego existo” o “Penso, doncs existeixo”) ● SÍ intuïció simple, absolutament evident (només hi ha la conclusió): Penso i, en tant que penso, existeixo” ○ Dir “jo no sóc” o “jo no existeixo” és una contradicció en sí mateixa (ningú no ho pot sostenir) , es tracta d’una contradicció performativa (entre el que es diu i l’acte de dir-ho). MM2 – Res cogitans ● Cogito = Model o criteri de veritat ○ ens permet superar escepticisme ○ base ferma per construir edifici coneixement = ara, podrem considerar vàlida tota proposició que puguem deduir d’aquesta i que acompleixi exigència d’evidència racional.

● SÍ constato l’existència = que sóc ● NO constato l’essència = què sóc  per deducció, només puc dir que sóc res cogitans (sóc una cosa que pensa, una substància pensant, una ànima o un esperit, una raó, un enteniment): que dubta, entén, nega, afirma, vol, no vol, imagina, sent) MM2 - Com escapem del solipsisme? 1. Sé que existeixo: ho percebo a la ment de forma clara i distinta. Indubtable! 2. He arribat a un criteri de veritat: una idea és certa si i només si és tan clara i tan distinta com el fet de que jo existeixo. 3. Però estic atrapat al solipsisme: no sé si cap de les meves idees que tinc corresponen a res fora de mi només existeix la pròpia consciència?

MM3: Anàlisi del tipus d’idees segons la seva procedència SEGONS PROCEDÈNCIA Les puc modificar? Origen Facultat per conèixer-les Exemple Idees adventícies No Suposadament extern Sentits Sentir un soroll Idees factícies Sí Intern, produïdes per mi a partir d’altres idees Imaginació Sirenes / centaure Idees innates No Intern, trobades en mi Raó Perfecció / Infinit. Idea i existència de Déu (res infinita) ● Com podem passar de les idees a la realitat? (en principi els continguts mentals no ens asseguren res respecte del que realment existeix) ● Hem de trobar entre els nostres continguts mentals alguna idea que no hagi pogut produir jo  idees innates!

● Com pot ser que jo, substància imperfecta (en tant que dubto), tingui la idea de perfecció? ● Necessàriament la causa d’aquesta idea és una substància perfecta Déu ● Demostració existència de Déu a partir de la seva definició  Argument ontològic MM5 - Argument ontològic (utilitzat abans per Anselm de Canterbury) ● La nostra ment percep amb claredat i distinció que l’essència de Déu és l’essència d’un ésser summament perfecte. ● “Perfecte” s’entén com plenitud, sense mancances. ● Així que un ésser perfecte és un ésser a qui no li manca cap qualitat... Tampoc la de l’existència! ● Cal concloure que Déu existeix, no és sols una idea de la meva ment!

(2ª substància = Res infinita) ● Per tant, la idea de Déu implica la seva existència. Déu que existeix i és perfecte (bo) garanteix el coneixement Sabem que Déu existeix i per tant no estem sols. Podem seguir avançant? Sí, ja que també sabem que Déu no és enganyador: ● Déu és perfecte i per tant posseeix tota perfecció. ● Però ser enganyador seria una imperfecció. ● Per tant, Déu no és enganyador (cau la hipòtesi del geni maligne!) Si Déu no ens enganya, puc confiar completament en el criteri de veritat ● Criteri de veritat: una idea és certa si i només si es tan clara i tan distinta com el fet de que jo existeixo.

Això ens garanteix la veritat del coneixement humà quan copsa les idees de manera clara i distinta (Déu com a garantia epistemològica). MM5 - Com recuperem les veritats matemàtiques? ● Déu no pot ser enganyador, per tant Déu no em pot haver fet de tal manera que m'enganyi sempre a mi mateix. ● Sempre que la raó encadena judicis com "jo soc, jo existeixo", no s’equivoca (CRITERI DE VERITAT/CERTESA) si no sobrepassem els límits que estableix l’enteniment, no podem caure en l’error. ● 2+2=4 em sembla tan evident com "jo soc, jo existeixo" (el mateix és cert per a qualsevol veritat matemàtica, ex. triangle té tres angles) ● Per tant, puc acceptar les veritats matemàtiques.

MM6 - Recuperem el món, la matèria ● He establert el criteri de claredat i distinció com a criteri de certesa i he demostrat la veracitat de les idees innates. ● Ara, identifico una idea innata que es presenta amb claredat i distinció a la meva ment: la idea que existeix el món de les coses extenses (materials) fora de la meva ment. ● Per tant, una tercera substància, la res extensa, món o matèria, existeix. ● Característiques de la res extensa: creada, imperfecta, finita. El seu atribut es l’extensió, és a dir, ocupen un espai.

Tipus de qualitats dels cossos materials ● ● Qualitats primàries: aquelles qualitats que una ment atenta concep clarament i distintament: la magnitud, la situació, el moviment o el canvi d'aquesta situació. ○ Són qualitats objectives. Qualitats secundàries: aquelles qualitats referides als cossos que tenim en la nostra ment, però de les quals aquesta no té un domini clar i distint: les idees dels sons, dels colors, de les olors, de les qualitats tàctils.

○ Són qualitats subjectives (idees que existeixen en nosaltres com a ments que perceben, però que no podem afirmar que existeixin exactament com nosaltres les percebem en les coses externes) Tros de cera - video Melting: https://www.youtube.com/watch?v=0Oq4ATYyw_U Pràctica pregunta 1: tros de cera Comencem per la consideració de les coses més comunes, i que creiem comprendre més distintament, a saber, els cossos que toquem i veiem. No vull parlar dels cossos en general, car les nocions generals són normalment més confuses, sinó d’algun en particular.

Prenem, per exemple, aquest tros de cera, que acaba d’ésser tret del rusc: encara no ha perdut la dolçor de la mel que contenia, té encara alguna cosa de l’olor de les flors de les quals fou recollit; i el seu color, la seva figura, la seva grandària, són manifestos; és dur, és fred, hom el toca, i, si li doneu un cop, farà algun so. En fi, totes les coses que poden fer conèixer un cos distintament es troben en aquest.

Però heus ací que, mentre jo parlo, hom l’apropa al foc: allò que li restava de gust s’exhala, l’olor s’esvaeix, el seu color canvia, la seva figura es perd, la seva grandària augmenta, esdevé líquid, s’escalfa, hom no pot amb prou feines tocar-lo, i per molt que hom el colpegi, no farà cap so. Roman la mateixa cera després d’aquest canvi? Cal reconèixer que roman i ningú no ho pot negar. Què coneixia hom doncs amb tanta distinció d’aquest tros de cera? Certament no pot ésser res de tot això que hi he observat mitjançant els sentits, puix que totes les coses que queien sota el gust, o l’olfacte, o la vista, o el tacte, o l’oïda, es troben canviades, però la mateixa cera roman.

Exemple tros de cera ● Tot i el camí recorregut, el meu enteniment tendeix a creure que és més fàcil conèixer el cos que l’ànima  exemple tros de cera per aprofundir al respecte. ● Si em pregunten què és el tros de cera que tinc davant (com “què sóc?”)  Responc: color, olor, sabor, duresa, temperatura... (qualitats sensibles) ● Si acosto tros de cera al foc, canvien totes les propietats sensibles que tenia abans  malgrat això, diem que és la mateixa cera! ● Conclusió: allò que és la cera no consisteix en les seves qualitats sensibles. Però la cera sempre té certa extensió  és el meu enteniment que em permet comprendre això.

● Conèixer és doncs una inspecció de la ment: El meu esperit té la inclinació de caure en l’error per la imprecisió del llenguatge ordinari. Perquè nosaltres diem que veiem la mateixa cera i no que jutgem que és la mateixa. Això ens porta a concloure (erròniament) que coneixem la cera per la visió dels ulls, i no per la sola inspecció de la ment MM6 - Teoria de la realitat de Descartes (ontologia) Hi ha tres substàncies (una realitat que existeix de forma independent a altres). Cada substància es defineix pels seus atributs (que expressen les seves característiques essencials i per les quals és pensada d'una forma clara i distinta).

● La res infinita o Déu: és una substància el principal atribut de la qual és la infinitud. ● La res cogitans o substància pensant: és una substància imperfecta i finita, una ment, una raó, el principal atribut de la qual és el pensament. És una substància creada, que necessita Déu per a ser. ● La res extensa o substància corpòria: és una substància imperfecta i finita, creada per Déu, el principal atribut de la qual és l'extensió i el moviment. Ontologia cartesiana ● Cada una de les substàncies (ànima, Déu, món) cal entendre-les com realitats metafísiques independents, que no interfereixen les unes amb les altres. ● Déu és un ésser creador de les altres dues substàncies.

Al Jo l’ha dotat d’idees innates vertaderes i al món l’ha creat ordenat segons unes lleis de naturalesa racional i matemàtica  una vegada creades, Déu ja no té cap més paper en la filosofia cartesiana ni la seva concepció del món. ● El Jo o pensament és lliure i independent del cos, al qual no necessita per existir  El pensament no està sotmès a cap determinació. ● El cos, el món físic, en canvi, està determinat: sols segueix les lleis de la matèria.

És com un gran mecanisme que respon a l’esquema causa – efecte  mecanicisme Teoria de l’ésser humà (antropologia filosòfica) Descartes defensa un dualisme antropològic (l’ésser humà està format per dues substàncies diferents, cos i ànima): ● Ànima i cos són substàncies completes i diferents. ● L'ànima i el cos estan connectades a través d'una petita porció d'extensió que és la glàndula pineal, un òrgan ubicat al centre del cervell. Conclusió ● La raó, a través de les idees innates, podrà arribar a comprendre i conèixer el món, perquè aquest és d’estructura racional i matemàtica.

● Queda garantida, doncs, la possibilitat de dur a terme un coneixement científic de la realitat sempre que seguim rigorosament un mètode adequat. ● Així doncs, s’ha assolit l’objectiu inicial: fonamentar les ciències.

Més apunts de Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Filosofia