Matrius — Concepte, dimensió i tipus de matrius
Flashcards
- Quants elements té una matriu 3× 5 i quina dimensió té la seva transposada?
- Té 3· 5=15 elements, i la transposada és 5× 3, també amb 15 elements.
- Per què la diagonal principal d'una matriu antisimètrica només té zeros?
- Perquè aii=-aii, i l'únic nombre igual al seu oposat és el 0.
- Poden ser iguals una matriu 2× 3 i una 3× 2 que tinguin els mateixos nombres?
- No: per ser iguals han de tenir primer la mateixa dimensió, i aquí no la tenen.
Preguntes tipus test
- Quina dimensió té una matriu de 3 files i 2 columnes?
- a) 3 × 3
- b) 2 × 3
- c) 3 × 2
- d) 6 × 1
Resposta: c) 3 × 2. La dimensió s'escriu files × columnes: 3 files i 2 columnes donen 3 × 2.
- Què indica el subíndex de l'element a₂₃?
- a) Fila 2 i columna 3
- b) Fila 3 i columna 2
- c) Que la matriu és 2 × 3
- d) El segon element de la diagonal
Resposta: a) Fila 2 i columna 3. El primer subíndex és la fila i el segon la columna; no diu res de la dimensió.
- Si A és una matriu 2 × 4, quina dimensió té Aᵗ?
- a) 2 × 4
- b) 2 × 2
- c) 4 × 4
- d) 4 × 2
Resposta: d) 4 × 2. Transposar canvia files per columnes, així que les dues xifres de la dimensió s'intercanvien.
Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius
Flashcards
- A és 3 × 2 i B és 2 × 4. Existeixen AB i BA?
- AB existeix i és 3 × 4; BA no, perquè B té 4 columnes i A té 3 files.
- Quant val beginpmatrix 2 & 0 & -1 endpmatrix beginpmatrix 3 \\ 5 \\ 4 endpmatrix?
- 2 · 3 + 0 · 5 + (-1) · 4 = 2.
- Per què una matriu 2 × 3 no pot commutar amb cap altra matriu?
- Si AB i BA existeixen, tenen dimensions 2 × 2 i 3 × 3, i no poden ser iguals.
Preguntes tipus test
- Quina dimensió té el producte d'una matriu 2 × 4 per una 4 × 3?
- a) 3 × 2
- b) No es pot fer
- c) 4 × 4
- d) 2 × 3
Resposta: d) 2 × 3. Els interiors (4 i 4) coincideixen i els exteriors donen 2 × 3.
- Quina operació exigeix que les dues matrius tinguin la mateixa dimensió?
- a) La suma A + B
- b) El producte B · A
- c) El producte 3 · A
- d) El producte A · B
Resposta: a) La suma A + B. La suma és element a element; el producte només demana columnes d'A = files de B.
- A i B són quadrades del mateix ordre i no commuten. Quant val (A + B)²?
- a) A² + 2AB + B²
- b) A² + B²
- c) A² + AB + BA + B²
- d) A² + 2BA + B²
Resposta: c) A² + AB + BA + B². Si AB ≠ BA no es poden agrupar en 2AB; cal deixar els dos productes.
Matrius — Potències i matriu inversa d'ordre 2
Flashcards
- Per què una matriu 2 × 3 no té quadrat?
- Per multiplicar A · A cal que les columnes de la primera (3) coincideixin amb les files de la segona (2). Només passa si la matriu és quadrada.
- Per a quin valor de m la matriu beginpmatrix m & 6 \\ 2 & 3 endpmatrix no té inversa?
- El determinant és 3m - 12, que val 0 si m = 4. Per a qualsevol altre valor és invertible.
- Si A · B = 2I, quina és la inversa de A?
- A^-1 = (1)/(2)B, perquè A · (1)/(2)B = (1)/(2) · 2I = I.
Preguntes tipus test
- Si A = (1 0 / 3 1), quant val A²?
- a) (1 0 / 6 1)
- b) (1 0 / 9 1)
- c) (2 0 / 6 2)
- d) (1 0 / 3 1)
Resposta: a) (1 0 / 6 1). El producte de files per columnes dona 6 a baix a l'esquerra; 9 surt d'elevar cada element.
- Quan té inversa una matriu 2 × 2 (a b / c d)?
- a) Sempre que sigui quadrada
- b) Quan cap element és zero
- c) Quan a·d = b·c
- d) Quan ad − bc ≠ 0
Resposta: d) Quan ad − bc ≠ 0. La condició és determinant no nul; si ad = bc el determinant és 0 i no n'hi ha.
- Quina igualtat és correcta per a (A·B)⁻¹?
- a) B·A
- b) B⁻¹·A⁻¹
- c) A⁻¹·B
- d) A⁻¹·B⁻¹
Resposta: b) B⁻¹·A⁻¹. En invertir un producte, l'ordre dels factors s'inverteix; el producte no és commutatiu.
Matrius — Equacions matricials 2 × 2 i sistemes de matrius
Flashcards
- Aïlla X a AXB = C. Què cal que compleixin A i B?
- X = A^-1· C· B^-1: A^-1 entra per l'esquerra i B^-1 per la dreta. Totes dues han de tenir determinant diferent de 0.
- Per què a AX - X = B no es pot escriure (A - 1)X = B?
- Perquè a una matriu no se li pot restar un nombre. Com que X = IX, l'expressió correcta és (A - I)X = B.
- En un sistema de matrius, per què es pot «dividir» per 5 però no per una matriu?
- Dividir per 5 és multiplicar per l'escalar (1)/(5), que sempre es pot fer. Entre matrius no hi ha divisió, només el producte per la inversa.
Preguntes tipus test
- Si AX = B i A és invertible, quant val X?
- a) X = A⁻¹·B
- b) X = B − A
- c) X = B / A
- d) X = B·A⁻¹
Resposta: a) X = A⁻¹·B. A és a l'esquerra de X, així que A⁻¹ es multiplica per l'esquerra; les matrius no es divideixen.
- Com s'aïlla X a XA + B = C?
- a) X = A⁻¹·(C − B)
- b) X = (C + B)·A⁻¹
- c) X = C·A⁻¹ − B
- d) X = (C − B)·A⁻¹
Resposta: d) X = (C − B)·A⁻¹. Primer es resta B i després, com que A és a la dreta, A⁻¹ es multiplica per la dreta.
- Si det A = 0, com es resol AX = B?
- a) Plantejant X amb incògnites a, b, c, d
- b) Multiplicant per A⁻¹ per la dreta
- c) Dividint B entre A
- d) Multiplicant per A⁻¹ per l'esquerra
Resposta: a) Plantejant X amb incògnites a, b, c, d. Amb determinant 0 no hi ha inversa; cal escriure X amb lletres i igualar element a element.
Matrius — Les matrius com a model: taules de dades i interpretació de productes
Flashcards
- Tens Q (3 productes × 4 botigues) amb les unitats venudes i els preus dels 3 productes. Com escrius els preus i quin producte fas?
- Els preus en una fila p de dimensió 1 × 3, i el producte p·Q, de dimensió 1 × 4: la facturació de cada botiga.
- Per què a l'exemple de la papereria els preus van en columna i no en fila?
- Perquè V té els productes a les columnes; els preus han de tenir els productes a les files perquè (2 × 3) · (3 × 1) quadri.
Preguntes tipus test
- A és clients × productes i B és productes × proveïdors. Què dona A·B?
- a) Clients × productes
- b) Clients × proveïdors
- c) Proveïdors × clients
- d) Productes × productes
Resposta: b) Clients × proveïdors. La categoria comuna (productes) desapareix i queden les files d'A i les columnes de B.
- Unitats per client multiplicades per euros per unitat. Quines unitats té el resultat?
- a) Euros per client
- b) Unitats per euro
- c) Clients per euro
- d) Euros per unitat
Resposta: a) Euros per client. Les unitats de producte se simplifiquen com en una fracció i queden euros per client.
- V·p = (120, 135) a la papereria. Què indica el 135?
- a) El que paga l'escola 2
- b) Unitats que compra l'escola 2
- c) El preu del segon producte
- d) El total de les dues escoles
Resposta: a) El que paga l'escola 2. Cada element de V·p són els euros d'una escola: el segon és el que paga l'escola 2.
Sistemes d'equacions — Conceptes i classificació dels sistemes lineals
Flashcards
- Quina és la matriu ampliada del sistema x - z = 4, 2y + z = 0?
- A^* = (beginarrayccc|c 1 & 0 & -1 & 4 \\ 0 & 2 & 1 & 0 endarray): la y que falta a la primera i la x que falta a la segona tenen coeficient 0.
- En resoldre un sistema t'apareix l'equació 0 = 3. Què vol dir?
- Que el sistema és incompatible (SI): no hi ha cap valor que compleixi totes les equacions alhora.
- Per què xy + z = 1 no és una equació lineal?
- Perquè hi apareix el producte de dues incògnites, xy.
Preguntes tipus test
- Dues rectes coincidents, a quin tipus de sistema corresponen?
- a) Sistema no lineal
- b) Compatible determinat
- c) Compatible indeterminat
- d) Incompatible
Resposta: c) Compatible indeterminat. Si coincideixen, tots els seus punts són comuns: infinites solucions, SCI.
- Un sistema compatible indeterminat...
- a) no té cap solució
- b) té infinites solucions
- c) té exactament dues solucions
- d) està mal plantejat
Resposta: b) té infinites solucions. Compatible vol dir que té solució; indeterminat, que en té infinites.
- Què afegeix la matriu ampliada A* a la matriu A?
- a) Una fila de zeros
- b) La matriu identitat
- c) La columna de les incògnites
- d) La columna de termes independents
Resposta: d) La columna de termes independents. A* és A amb la columna B dels termes independents a la dreta.
Sistemes d'equacions — El mètode de Gauss
Flashcards
- Què és un pivot i per a què serveix?
- És el primer element no nul d'una fila; s'utilitza per fer zeros a sota seu, a la mateixa columna.
- Per què no es pot multiplicar una fila per 0?
- Perquè l'equació es converteix en 0 = 0, es perd informació i l'operació no es pot desfer; el sistema deixa de ser equivalent.
- Quina és l'última fila esglaonada d'un sistema compatible determinat 3 × 3?
- Una fila amb dos zeros i un nombre no nul a la columna de z, per exemple (0\ 0\ -7 mid -21), que dona directament el valor de z.
Preguntes tipus test
- Quina d'aquestes operacions NO és una transformació elemental vàlida?
- a) F₂ → F₂ − 3F₁
- b) F₃ → 5F₃
- c) F₂ → 0·F₂ + F₁
- d) F₂ ↔ F₃
Resposta: c) F₂ → 0·F₂ + F₁. Multiplica la fila que canvia per 0, així que la segona equació es perd; les altres tres són vàlides.
- Fila (2, −1, 1 | 3) menys 2 vegades (1, 1, 1 | 6). Què dona?
- a) (0, −1, −1 | −9)
- b) (0, −3, −1 | 3)
- c) (0, −3, −1 | −9)
- d) (0, 1, −1 | −9)
Resposta: c) (0, −3, −1 | −9). Element a element: 2−2=0, −1−2=−3, 1−2=−1 i 3−12=−9, incloent-hi el terme independent.
- A l'esglaonat surt la fila 0x + 0y − 7z = −21. Quant val z?
- a) z = 1/3
- b) z = 3
- c) z = −1/3
- d) z = −3
Resposta: b) z = 3. −7z = −21 implica z = −21/(−7) = 3; el signe menys de tots dos costats s'anul·la.
Sistemes d'equacions — Sistemes compatibles indeterminats i incompatibles
Flashcards
- Com comproves la solució general d'un SCI?
- Se substitueix a les equacions originals deixant λ com a lletra: s'han de complir per a qualsevol valor de λ.
- Si la solució general és (1 + λ,\ 2λ,\ λ), quina solució particular surt amb λ = 2?
- (3, 4, 2).
- Un sistema de 2 equacions i 3 incògnites pot tenir solució única?
- No: falta informació per fixar les tres incògnites, així que és SCI o SI.
Preguntes tipus test
- En esglaonar un sistema 3×3 surt la fila 0 = 0. Què és el sistema?
- a) Incompatible
- b) No es pot classificar
- c) Compatible determinat
- d) Compatible indeterminat
Resposta: d) Compatible indeterminat. 0 = 0 és sempre cert: una equació sobra i queda un paràmetre lliure, per tant és SCI.
- Quina última fila indica que el sistema no té solució?
- a) (0 0 7 | 0)
- b) (0 0 0 | 7)
- c) (0 0 7 | 7)
- d) (0 0 0 | 0)
Resposta: b) (0 0 0 | 7). Només 0 = 7 és impossible; 7z = 0 i 7z = 7 donen un valor de z, i 0 = 0 és un SCI.
- Solució general (λ, 3 − λ, 2). Quina és una solució particular?
- a) (1, 2, 2)
- b) (1, 3, 2)
- c) (2, 2, 2)
- d) (0, 3, 0)
Resposta: a) (1, 2, 2). Amb λ = 1 surt (1, 2, 2); a les altres no es compleix y = 3 − x o z = 2.
Sistemes d'equacions — Plantejar un sistema a partir d'un enunciat
Flashcards
- Tradueix «x costa el mateix que y i z junts».
- x = y + z.
- Quins tres controls fas al sistema abans de resoldre'l?
- Que cada dada tingui la seva equació, que les unitats dels dos costats coincideixin i que cada comparació vagi en el sentit correcte.
- En el problema de consums, per què 200 km es converteix en 2 si x és el consum cada 100 km?
- Perquè 200 km són 2 centenars de km, i així 2x dona litres.
Preguntes tipus test
- Quina equació tradueix «x és el doble que y»?
- a) 2x = y
- b) x = 2y
- c) x + 2 = y
- d) x = y + 2
Resposta: b) x = 2y. Si y = 1, x ha de ser 2: només x = 2y ho compleix.
- «Per cada 3 nois hi ha 2 noies» (x nois, y noies) és...
- a) 2x = 3y
- b) x + y = 5
- c) x = y + 1
- d) 3x = 2y
Resposta: a) 2x = 3y. x/y = 3/2, i multiplicant en creu surt 2x = 3y.
- Quina definició d'incògnita és correcta?
- a) x = preu d'un llibre (€)
- b) x = llibres
- c) x = euros
- d) x = el llibre
Resposta: a) x = preu d'un llibre (€). Cal dir què representa i en quina unitat; les altres són ambigües.
Sistemes d'equacions — Problemes de percentatges, descomptes, rendiments i mitjanes
Flashcards
- Quin factor correspon a un augment del 8 % seguit d'una rebaixa del 5 %?
- 1,08 · 0,95 = 1,026: un augment total del 2,6 %.
- En un problema d'inversions, quines dues equacions s'escriuen normalment?
- Una de quantitats (les parts sumen el capital total) i una de beneficis (la suma dels rendiments de cada part dona el benefici total).
- Quan una mitjana ponderada coincideix amb la simple?
- Quan tots els pesos són iguals.
Preguntes tipus test
- Quin factor correspon a rebaixar un preu un 15 %?
- a) −0,15
- b) 1,15
- c) 0,15
- d) 0,85
Resposta: d) 0,85. Si es rebaixa un 15 % queda el 85 %; 0,15 és només el descompte i 1,15 seria un augment.
- Un preu puja un 10 % i després baixa un 10 %. Com queda?
- a) Un 1 % més alt
- b) Un 1 % més baix
- c) Igual que al principi
- d) Un 20 % més baix
Resposta: b) Un 1 % més baix. El factor total és 1,1 · 0,9 = 0,99: queda un 1 % per sota, no torna al valor inicial.
- Un article val 120 € després d'apujar-lo un 20 %. Quin era el preu inicial?
- a) 96 €
- b) 140 €
- c) 144 €
- d) 100 €
Resposta: d) 100 €. 1,2x = 120 dona x = 100; restar el 20 % de 120 (96 €) aplica el percentatge al total equivocat.
Sistemes d'equacions — Interpretar les solucions en el context
Flashcards
- Què vol dir, en el context d'un problema, que el sistema sigui incompatible?
- Que les dades de l'enunciat es contradiuen: no hi ha cap situació que les compleixi totes alhora.
- Si x=8-2λ i y=λ compten objectes, quins valors pot prendre λ?
- Ha de ser enter i complir 0 ≤ λ ≤ 4: λ ∈ \0,1,2,3,4\.
- Per què l'equació «el valor total és de 3.000 cèntims» no ajuda a resoldre el problema de la guardiola?
- Perquè repeteix la condició dels 30 €; no és independent i el sistema continua sent SCI.
Preguntes tipus test
- Un SCD dona x = 7,5 alumnes. Què has de respondre?
- a) Hi ha 8 alumnes
- b) Hi ha 7 alumnes
- c) El sistema és indeterminat
- d) La situació és impossible
Resposta: d) La situació és impossible. Els alumnes es compten: un valor decimal vol dir que cap situació real compleix l'enunciat; arrodonir no és vàlid.
- Quina incògnita pot prendre un valor decimal?
- a) Entrades venudes
- b) Cotxes fabricats
- c) Litres d'oli venuts
- d) Treballadors contractats
Resposta: c) Litres d'oli venuts. Els litres es mesuren; les altres magnituds es compten i han de ser enters.
- En un SCI en context, quan pots afirmar que es coneix una dada?
- a) Si no depèn de cap equació
- b) Si val igual en totes les vàlides
- c) Si el sistema té paràmetre
- d) Si apareix en alguna solució vàlida
Resposta: b) Si val igual en totes les vàlides. Si la dada canvia d'una solució vàlida a una altra, no es pot determinar.
Funcions elementals — Concepte de funció i lectura de gràfiques
Flashcards
- Quin és el domini de f(x) = dfrac1x - 4 i per què?
- mathbbR setminus \4\, perquè per a x = 4 el denominador val 0.
- En una gràfica, com reconeixes un mínim relatiu?
- És un punt on la gràfica passa de baixar a pujar: el fons d'una vall.
- Quina diferència hi ha entre el tall amb l'eix Y i els zeros d'una funció?
- El tall amb l'eix Y és el valor f(0); els zeros són els valors de x que fan f(x) = 0.
Preguntes tipus test
- Quina corba NO pot ser la gràfica d'una funció?
- a) Una circumferència
- b) Una recta horitzontal
- c) Una recta inclinada
- d) Una paràbola
Resposta: a) Una circumferència. Una recta vertical talla la circumferència en dos punts; les altres corbes donen un sol valor per a cada x.
- On es llegeix el recorregut d'una funció a la gràfica?
- a) En el punt de tall amb l'eix Y
- b) En els punts de tall amb l'eix X
- c) A la seva ombra sobre l'eix X
- d) A la seva ombra sobre l'eix Y
Resposta: d) A la seva ombra sobre l'eix Y. El recorregut són els valors de y; l'ombra sobre l'eix X és el domini.
- Una funció contínua té zeros a x = 1 i x = 5, i f(3) < 0. Quin signe té a (1, 5)?
- a) Canvia de signe a x = 3
- b) Negatiu a tot l'interval
- c) Positiu a tot l'interval
- d) No es pot saber
Resposta: b) Negatiu a tot l'interval. Sense cap zero dins l'interval, conserva el signe del valor de prova f(3).
Funcions elementals — Funcions polinòmiques: lineals, quadràtiques i cúbiques
Flashcards
- Quin és el pendent de la recta que passa per (1, 5) i (3, 11)?
- m = (11 - 5)/(3 - 1) = 3: la funció augmenta 3 unitats per cada unitat de x.
- Quants talls amb l'eix X té f(x) = x^2 + 2x + 5?
- Cap, perquè Δ = 4 - 20 = -16 < 0.
- Quin residu dona Ruffini quan el nombre provat és arrel del polinomi?
- Residu 0; aleshores el polinomi és divisible per (x - r).
Preguntes tipus test
- A f(x) = −2x + 7, què indica el −2?
- a) La funció val −2 a x = 7
- b) El valor inicial és −2
- c) La funció talla l'eix Y a −2
- d) La funció baixa 2 per unitat
Resposta: d) La funció baixa 2 per unitat. El −2 és el pendent: cada unitat de x fa baixar y 2 unitats; el valor inicial és 7.
- Quin és el vèrtex de f(x) = −x² + 6x?
- a) x = 3, màxim
- b) x = 3, mínim
- c) x = −3, mínim
- d) x = −3, màxim
Resposta: a) x = 3, màxim. x = −6/(2·(−1)) = 3 i, com que a < 0, el vèrtex és un màxim.
- Arrels 2 i 5, a > 0. On és f(x) > 0?
- a) Entre 2 i 5
- b) Per a tot x real
- c) x < 2 o x > 5
- d) Només a x = 2 i x = 5
Resposta: c) x < 2 o x > 5. Una paràbola cap amunt és positiva fora de les arrels i negativa entre elles.
Funcions elementals — Funcions exponencials i logarítmiques
Flashcards
- Per què la base d'una funció exponencial no pot ser 1?
- Perquè 1^x = 1 per a tot x: seria una funció constant.
- Resol 5^x = 40.
- x = (ln 40)/(ln 5) ≈ 2,29.
- En quin punt tallen l'eix d'abscisses totes les funcions loga x?
- En (1, 0), perquè a^0 = 1 per a qualsevol base.
Preguntes tipus test
- Quin és el recorregut de f(x) = 3ˣ?
- a) [0, +∞)
- b) (0, +∞)
- c) Tots els reals
- d) (1, +∞)
Resposta: b) (0, +∞). Una exponencial mai val zero ni és negativa, però s'hi acosta tant com vulguem.
- Quina funció és decreixent?
- a) f(x) = eˣ
- b) f(x) = 2ˣ
- c) f(x) = log₃ x
- d) f(x) = 0,4ˣ
Resposta: d) f(x) = 0,4ˣ. La base 0,4 està entre 0 i 1; les altres tenen base més gran que 1.
- Quina igualtat és correcta?
- a) log(a + b) = log a + log b
- b) log(a³) = 3·log a
- c) log(a/b) = log a / log b
- d) log(a·b) = log a · log b
Resposta: b) log(a³) = 3·log a. La potència surt multiplicant; no hi ha propietat per a sumes ni aquests productes.
Funcions elementals — Funcions a trossos
Flashcards
- Si g(x)=2x per a x≤ 1 i g(x)=x+3 per a xgt 1, quant val g(1)?
- g(1)=2, perquè x=1 entra al primer tros (desigualtat amb igual).
- Per què la gràfica d'una tarifa per esglaons té forma d'escala?
- Perquè cada tram té un preu fix: els trossos són segments horitzontals i, a cada punt de canvi, el preu salta al valor següent.
- En resoldre h(x)=0 surt x=4 d'un tros definit per a xlt 3. Què en fas?
- La descartes, perquè x=4 no pertany a l'interval xlt 3 on s'ha calculat.
Preguntes tipus test
- Si f(x) = x² per a x < 1 i f(x) = 5 per a x ≥ 1, quant val f(1)?
- a) 6
- b) 1
- c) 5
- d) No existeix
Resposta: c) 5. x = 1 compleix x ≥ 1, així que s'usa el segon tros i f(1) = 5.
- Quin punt es dibuixa a l'extrem x = 3 d'un tros definit per x < 3?
- a) Un punt ple
- b) Cap punt ni marca
- c) Un punt buit
- d) Un punt ple i un buit
Resposta: c) Un punt buit. La desigualtat és estricta: el 3 no hi pertany, i la fórmula només s'hi acosta.
- En un tros definit per x > 0, x² − 1 = 8 dona x = ±3. Quines valen?
- a) x = 3 i x = −3
- b) Cap de les dues
- c) Només x = 3
- d) Només x = −3
Resposta: c) Només x = 3. Només x = 3 pertany a x > 0; x = −3 queda fora del tros i es descarta.
Límits i continuïtat — Càlcul de límits de funcions racionals
Flashcards
- Els límits laterals d'una funció a x = 4 són 7 i 7. I si fossin 7 i 2?
- Amb 7 i 7 el límit existeix i val 7. Amb 7 i 2 el límit no existeix.
- Quant val limx → 1 (x^2 - 1)/(x - 1) calculat factoritzant?
- ((x - 1)(x + 1))/(x - 1) = x + 1, que a x = 1 val 2.
- Per què limx → +∞ (3x + 1)/(x^2) val 0?
- Perquè el grau del numerador (1) és menor que el del denominador (2): el denominador creix molt més de pressa.
Preguntes tipus test
- En substituir surt 4/0. Què has de fer?
- a) Estudiar els límits laterals
- b) Comparar els graus
- c) Dir que el límit és 0
- d) Factoritzar i simplificar
Resposta: a) Estudiar els límits laterals. k/0 dona infinit i el signe de cada banda es troba amb els laterals.
- Quin d'aquests resultats és una indeterminació?
- a) 5/∞
- b) 0/0
- c) ∞ + ∞
- d) (−∞)·(−∞)
Resposta: b) 0/0. 0/0 no té un valor fix; els altres valen 0, +∞ i +∞.
- Límit a +∞ de (4x² − 1)/(2x² + x)?
- a) 2
- b) 4
- c) 0
- d) +∞
Resposta: a) 2. Graus iguals: quocient dels coeficients principals, 4/2 = 2.
Límits i continuïtat — Asímptotes horitzontals i verticals
Flashcards
- Té asímptota horitzontal f(x)=(x^3+1)/(x^2-5)?
- No: el grau del numerador és més gran que el del denominador i el límit a l'infinit és ±∞.
- Si limx→ 1^- f(x)=-∞ i limx→ 1^+ f(x)=+∞, com és la gràfica a prop de x=1?
- Hi ha una asímptota vertical x=1: la corba baixa enganxada a la recta per l'esquerra i puja per la dreta.
- Quina és l'asímptota horitzontal de f(x)=(6x^2-1)/(2x^2+x)?
- Els graus són iguals: y=(6)/(2)=3.
Preguntes tipus test
- Quina asímptota vertical té f(x) = (x + 1)/(x − 4)?
- a) x = 4
- b) x = −1
- c) y = 1
- d) No en té
Resposta: a) x = 4. x = 4 anul·la el denominador però no el numerador, que hi val 5; x = −1 és un zero i y = 1 l'asímptota horitzontal.
- f(x) = (x² − 9)/(x − 3) té asímptota vertical a x = 3?
- a) Sí, perquè anul·la el denominador
- b) Sí, amb límit +∞ pels dos costats
- c) Només per la dreta
- d) No, hi té un forat
Resposta: d) No, hi té un forat. En simplificar queda x + 3, amb límit 6 a x = 3: és un forat, no una asímptota.
- En context temporal, què indica l'asímptota horitzontal?
- a) El moment de canvi
- b) El valor inicial
- c) El valor màxim assolit
- d) El valor a llarg termini
Resposta: d) El valor a llarg termini. És el límit quan el temps tendeix a infinit, és a dir, on s'estabilitza la magnitud.
Límits i continuïtat — Continuïtat d'una funció
Flashcards
- Quines són les tres condicions perquè f sigui contínua en x = a?
- Que existeixi f(a), que existeixi limx → a f(x) (laterals iguals) i que limx → a f(x) = f(a).
- Per què una discontinuïtat de salt no es pot evitar redefinint f(a)?
- Perquè els dos laterals són diferents: cap valor únic de f(a) pot coincidir amb tots dos alhora.
- Quin valor de a fa contínua f(x) = x + a si x ≤ 1 i f(x) = 2x si x > 1?
- Igualem els laterals a x = 1: 1 + a = 2, d'on a = 1.
Preguntes tipus test
- A x = a, els límits laterals valen 2 i 5. Quina discontinuïtat hi ha?
- a) Cap, és contínua
- b) Asimptòtica
- c) De salt
- d) Evitable
Resposta: c) De salt. Els laterals són finits però diferents, que és la definició de salt; no és evitable perquè el límit no existeix.
- Quin tipus de discontinuïtat té f(x) = (x² − 1)/(x − 1) a x = 1?
- a) Evitable
- b) Cap, és contínua
- c) Asimptòtica
- d) De salt
Resposta: a) Evitable. f(1) no existeix però el límit val 2 després de simplificar, així que és evitable.
- Què cal calcular a un punt de canvi d'una funció a trossos?
- a) Només el valor f(a)
- b) La derivada dels dos trossos
- c) f(a) i els dos límits laterals
- d) Només el límit per la dreta
Resposta: c) f(a) i els dos límits laterals. La continuïtat exigeix comparar el valor amb els dos laterals; un sol càlcul no ho garanteix.
Derivades — Taxa de variació, derivada i recta tangent
Flashcards
- Calcula la TVM de f(x) = x^2 a l'interval [1, 3].
- (f(3) - f(1))/(3 - 1) = (9 - 1)/(2) = 4.
- Quina relació hi ha entre les rectes secants i la recta tangent en un punt?
- La tangent és la posició límit de les secants quan el segon punt s'acosta al primer. Per això el seu pendent és el límit de les TVM, és a dir, f'(a).
- Si una funció no és contínua en x = a, pot ser derivable en aquest punt?
- No. Si fos derivable, seria contínua; per tant, una funció discontínua en un punt no hi és derivable.
Preguntes tipus test
- Què mesura la TVM d'una funció a l'interval [a, b]?
- a) El valor màxim de la funció
- b) El pendent de la recta secant
- c) El pendent de la recta tangent
- d) La mitjana de f(a) i f(b)
Resposta: b) El pendent de la recta secant. La TVM és el pendent de la recta que uneix (a, f(a)) i (b, f(b)); la tangent correspon a la derivada.
- La tangent a f en x = 1 té pendent 4 i f(1) = 2. Quina recta és?
- a) y = 4x + 2
- b) y = 2x + 2
- c) y = 2x − 4
- d) y = 4x − 2
Resposta: d) y = 4x − 2. y − 2 = 4(x − 1) dona y = 4x − 2; les altres canvien el pendent o no passen per (1, 2).
- Com és la funció f(x) = |x| en x = 0?
- a) Ni contínua ni derivable
- b) Derivable però no contínua
- c) Contínua i derivable
- d) Contínua però no derivable
Resposta: d) Contínua però no derivable. No té salt, però les derivades laterals són −1 i 1: és un punt angulós. Derivable sense ser contínua és impossible.
Derivades — Regles de derivació
Flashcards
- Deriva f(x)=dfracx^2x-1 i simplifica el numerador.
- f'(x)=dfrac2x(x-1)-x^2(x-1)^2=dfracx^2-2x(x-1)^2=dfracx(x-2)(x-1)^2.
- Deriva f(x)=ln(5x^3+2).
- Per la cadena, f'(x)=dfrac15x^25x^3+2.
- Quina és la derivada de 3^x?
- (3^x)'=3^xln 3. No és x· 3^x-1: la variable és a l'exponent.
Preguntes tipus test
- Quina és la derivada de e 4 x e^{4x} e 4 x ?
- a) 4x· e 4 x − 1 e^{4x−1} e 4 x − 1
- b) e 4 x e^{4x} e 4 x
- c) e 4 e^4 e 4
- d) 4· e 4 x e^{4x} e 4 x
Resposta: d) 4· e 4 x e^{4x} e 4 x. Per la cadena, l'exponent queda igual i es multiplica per la seva derivada, 4.
- En la regla del quocient, quin és el numerador correcte?
- a) f'·g + f·g'
- b) f'·g'
- c) f'·g − f·g'
- d) f·g' − f'·g
Resposta: c) f'·g − f·g'. Primer es deriva el numerador; girar l'ordre canvia el signe i la suma és la regla del producte.
- Quina és la derivada de ln(x² + 3)?
- a) 1 / (x² + 3)
- b) 2x · ln(x² + 3)
- c) 2x / (x² + 3)
- d) 1 / (2x)
Resposta: c) 2x / (x² + 3). La derivada de ln g és g'/g; oblidar g' = 2x dona la segona opció, que és errònia.
Derivades — Creixement, decreixement i extrems
Flashcards
- Quins punts separen els intervals de la taula de signes de f'?
- Els punts crítics (on f'(x) = 0) i els punts que no són del domini.
- Què indica f''(a) < 0 en un punt crític?
- Que la gràfica té forma de cap en aquell punt: hi ha un màxim relatiu.
- Per què f(x) = x^3 no té extrem a x = 0?
- Perquè f'(x) = 3x^2 és positiva a banda i banda de 0: la funció sempre creix i la derivada no canvia de signe.
Preguntes tipus test
- La derivada passa de negativa a positiva a x = 3. Què hi ha a x = 3?
- a) Un màxim absolut
- b) Un punt sense extrem
- c) Un mínim relatiu
- d) Un màxim relatiu
Resposta: c) Un mínim relatiu. Si f decreix i després creix, en el canvi hi ha una vall: un mínim relatiu, no un màxim.
- f'(a) = 0 i f''(a) = 0. Què podem afirmar?
- a) Hi ha un màxim
- b) Cal estudiar el signe de f'
- c) No hi ha cap extrem
- d) Hi ha un mínim
Resposta: b) Cal estudiar el signe de f'. Amb f''(a) = 0 el criteri no decideix: x⁴ té mínim a 0 i x³ no té extrem.
- On es busca el màxim absolut d'una funció contínua a [a, b]?
- a) On f''(x) = 0
- b) Punts crítics interiors i a, b
- c) Només als punts crítics
- d) Només a x = a i x = b
Resposta: b) Punts crítics interiors i a, b. Cal comparar f als punts crítics de dins i als dos extrems de l'interval, perquè pot ser a qualsevol d'ells.
Derivades — Trobar paràmetres a partir de condicions
Flashcards
- Quina equació dona la condició la gràfica té tangent horitzontal a x = −2?
- f'(-2)=0.
- Si f(x)=x^2+bx té un extrem a x=3, quant val b?
- f'(x)=2x+b i f'(3)=6+b=0, per tant b=-6.
- Per què no n'hi ha prou amb resoldre el sistema per assegurar que hi ha un màxim?
- Perquè f'(a)=0 també es compleix en punts que no són extrems; cal mirar el signe de f' o el de f''(a).
Preguntes tipus test
- «f té un mínim a x = 2» es tradueix com...
- a) f(2) = 0
- b) f′(2) = 0
- c) f′(0) = 2
- d) f″(2) = 0
Resposta: b) f′(2) = 0. En un extrem la tangent és horitzontal, per tant la derivada s'anul·la; f(2) = 0 seria un tall amb l'eix.
- Tangents paral·leles a x = 1 i x = 4 vol dir...
- a) f′(1) · f′(4) = −1
- b) f′(1) = f′(4)
- c) f(1) = f(4)
- d) f″(1) = f″(4)
Resposta: b) f′(1) = f′(4). Rectes paral·leles tenen el mateix pendent, i el pendent de la tangent és la derivada.
- «Té un màxim al punt (1, 3)». Quantes equacions dona?
- a) Tres
- b) Dues
- c) Una
- d) Cap
Resposta: b) Dues. Dona f′(1) = 0 per l'extrem i f(1) = 3 perquè la gràfica passa pel punt.
Optimització — Mètode per resoldre problemes d'optimització
Flashcards
- Per què cal la restricció en la majoria de problemes d'optimització?
- Perquè la funció objectiu sol dependre de dues variables i només sabem derivar funcions d'una. La restricció permet aïllar-ne una i substituir-la.
- Al problema del teatre, per què el domini és 0 ≤ x ≤ 30?
- Perquè els espectadors, 300 - 10x, no poden ser negatius: amb 30 augments ja no en queda cap.
- Un problema té domini [0, 8] i un sol punt crític, x = 3, que és un mínim. On és el màxim absolut?
- En una de les vores: es calculen f(0) i f(8) i el màxim és el valor més gran.
Preguntes tipus test
- Què és la restricció en un problema d'optimització?
- a) Els valors permesos de la variable
- b) La condició que lliga les variables
- c) La magnitud que es vol optimitzar
- d) La derivada igualada a zero
Resposta: b) La condició que lliga les variables. La restricció relaciona les variables; la magnitud a optimitzar és la funció objectiu i els valors permesos, el domini.
- Domini x > 0 i un sol punt crític, on f′ passa de + a −. Què hi ha?
- a) Només un màxim relatiu
- b) Un mínim absolut
- c) El màxim absolut
- d) Cap extrem
Resposta: c) El màxim absolut. La funció creix fins al punt i decreix després en tot el domini: és el màxim absolut, no només relatiu.
- Domini [0, 10] i f' = 0 només a x = 12. On és el màxim absolut?
- a) A x = 5, al centre
- b) A x = 12
- c) No n'hi ha cap
- d) A x = 0 o a x = 10
Resposta: d) A x = 0 o a x = 10. x = 12 és fora del domini; una funció contínua en un interval tancat té el màxim en una vora.
Optimització — Problemes d'economia: ingressos, costos i beneficis
Flashcards
- Quin és el cost fix de C(x) = 2x^2 + 8x + 500?
- 500 €, que és el valor de C(0): es paga encara que no es produeixi res.
- Per què l'ingrés I(p) = p(a - bp), amb a, b > 0, té un màxim i no un mínim?
- Desenvolupat és ap - bp^2, amb el coeficient de p^2 negatiu. És una paràbola cap avall i el seu vèrtex és un màxim.
- A l'exemple de l'hotel, per què el domini del descompte és [0, 40]?
- El descompte no pot ser negatiu, i les habitacions ocupades, 60 + x, no poden superar les 100 que té l'hotel.
Preguntes tipus test
- Una empresa ingressa I(x) i gasta C(x). Quin és el seu benefici?
- a) B = I + C
- b) B = I · C
- c) B = I − C
- d) B = C − I
Resposta: c) B = I − C. Els costos són diners que surten, per això es resten dels ingressos; sumar-los o multiplicar-los no té sentit econòmic.
- Preu 80 €, 50 vendes; cada euro de descompte suma 3 vendes. Quin és l'ingrés?
- a) (80 − x)(50 + x)
- b) (80 − x)(50 + 3x)
- c) (80 + x)(50 − 3x)
- d) (80 − 3x)(50 + x)
Resposta: b) (80 − x)(50 + 3x). El preu baixa x euros i les vendes pugen 3 per cada euro, així que el 3 multiplica la x del factor de vendes.
- B(x) = −x² + 40x − 300 té arrels 10 i 30. On no hi ha pèrdues?
- a) Per sota de 10 unitats
- b) Per sobre de 30 unitats
- c) Només amb 20 unitats
- d) Entre 10 i 30 unitats
Resposta: d) Entre 10 i 30 unitats. La paràbola obre cap avall, de manera que és positiva entre les arrels; 20 és només on el benefici és màxim.
Optimització — Problemes geomètrics i de producció
Flashcards
- En el problema del camió, per què cal calcular C(60) i C(120)?
- Perquè la velocitat està limitada a l'interval tancat [60, 120] i el mínim absolut podria ser a un extrem. Cal comparar-los amb el valor al punt crític.
- Una capsa ha de tenir 2 m³ i les mides es donen en cm. Quina dada de volum fas servir?
- Cal passar-ho tot a cm: 2 m³ són 2 000 000 cm³. També es pot treballar en metres, però mai barrejant unitats.
- Si a la plantació el punt crític fos x = 10,4, què respondries?
- Calcularia P(10) i P(11) i triaria el valor més gran, perquè el nombre d'arbres ha de ser enter.
Preguntes tipus test
- Quina és la superfície d'una capsa sense tapa de base quadrada?
- a) x² + 4xh
- b) x²·h
- c) 2x² + 4xh
- d) 4x² + xh
Resposta: a) x² + 4xh. Hi ha una base x² i quatre laterals xh; 2x² comptaria la tapa i x²h és el volum.
- Una capsa ha de tenir 2 m³. Quants litres són?
- a) 20.000 L
- b) 20 L
- c) 200 L
- d) 2.000 L
Resposta: d) 2.000 L. 1 m³ són 1.000 dm³ i 1 dm³ és 1 L, per tant 2 m³ són 2.000 L.
- C'(v) = 0 dona v = 100 i v = −100. Què fas amb v = −100?
- a) Es fa la mitjana amb 100
- b) Es descarta: és fora del domini
- c) Indica un màxim relatiu
- d) És el mínim absolut del cost
Resposta: b) Es descarta: és fora del domini. Una velocitat negativa no pertany a l'interval de l'enunciat, així que no es té en compte.
Probabilitat — Experiments aleatoris, successos i regla de Laplace
Flashcards
- Quin és l'espai mostral de llançar dues monedes i quants elements té?
- E = \CC, CX, XC, XX\: té 4 elements, perquè CX i XC són resultats diferents.
- Si A i B són incompatibles, amb P(A) = 0,2 i P(B) = 0,5, quant val P(A cup B)?
- Com que P(A cap B) = 0, P(A cup B) = 0,2 + 0,5 = 0,7.
- Per què no es pot aplicar la regla de Laplace a un dau trucat?
- Perquè els resultats no són equiprobables, i la regla només val quan tots tenen la mateixa probabilitat.
Preguntes tipus test
- Quin succés correspon a «no passa cap dels dos»?
- a) Ā ∩ B̄
- b) A ∩ B
- c) Ā ∪ B̄
- d) A ∪ B
Resposta: a) Ā ∩ B̄. Per De Morgan, cap dels dos és Ā ∩ B̄; Ā ∪ B̄ vol dir que no passen tots dos.
- P(A) = 0,4, P(B) = 0,3 i P(A ∩ B) = 0,1. Quant val P(A ∪ B)?
- a) 0,6
- b) 0,7
- c) 0,12
- d) 0,8
Resposta: a) 0,6. 0,4 + 0,3 − 0,1 = 0,6; 0,7 surt d'oblidar restar la intersecció.
- Què vol dir que A i B són incompatibles?
- a) No poden passar alhora
- b) Sempre passen junts
- c) Sumen probabilitat 1
- d) Un no afecta l'altre
Resposta: a) No poden passar alhora. Incompatibles vol dir A ∩ B = ∅; que un no afecti l'altre és independència.
Probabilitat — Probabilitat condicionada, independència i taules de contingència
Flashcards
- Si P(B) = 0,5 i P(A cap B) = 0,2, quant val P(A mid B)?
- P(A mid B) = frac0,20,5 = 0,4.
- Dos successos amb P(A) = 0,3 i P(B) = 0,5 són incompatibles. Poden ser independents?
- No. Caldria P(A cap B) = 0,15, però com que són incompatibles P(A cap B) = 0.
- Quin denominador fas servir per calcular P(D mid E) en una taula?
- El total de la columna o fila de E, el succés que ja sabem que ha passat.
Preguntes tipus test
- De 120 noies, 48 fan esport. Què és 48/120?
- a) P(noia | esport)
- b) P(esport)
- c) P(noia ∩ esport)
- d) P(esport | noia)
Resposta: d) P(esport | noia). Dividim pel total de noies, el succés conegut; la intersecció dividiria pel total general.
- P(A) = 0,5, P(B) = 0,2 i P(A ∩ B) = 0,1. Com són A i B?
- a) Dependents
- b) Independents
- c) Contraris
- d) Incompatibles
Resposta: b) Independents. 0,5 · 0,2 = 0,1, que coincideix amb la intersecció.
- A i B són incompatibles, amb probabilitats positives. Què val P(A | B)?
- a) P(A) · P(B)
- b) P(A)
- c) 1
- d) 0
Resposta: d) 0. Si ha passat B, A ja no pot passar; per això no són independents.
Probabilitat — Diagrames d'arbre, probabilitat total i teorema de Bayes
Flashcards
- Quina condició han de complir les branques del primer nivell perquè es pugui aplicar la probabilitat total?
- Han de formar un sistema complet de successos: incompatibles dos a dos i que en sumin 1 entre totes.
- Escriu el teorema de Bayes per a P(A2|B) amb tres causes.
- P(A2|B)=(P(A2)· P(B|A2))/(P(A1)· P(B|A1)+P(A2)· P(B|A2)+P(A3)· P(B|A3))
- Quina diferència hi ha entre probabilitat a priori i a posteriori?
- La a priori es té abans de conèixer el resultat; la a posteriori es calcula amb Bayes un cop se sap el resultat.
Preguntes tipus test
- «El 4 % de les peces de la màquina A són defectuoses.» Què representa 0,04?
- a) P(D | A)
- b) P(A ∩ D)
- c) P(A | D)
- d) P(D)
Resposta: a) P(D | A). El total del percentatge són les peces de A, per tant és la probabilitat de D condicionada a A.
- Com es calcula la probabilitat d'un camí de l'arbre?
- a) Restant d'1 la branca final
- b) Dividint pel total de camins
- c) Sumant les seves branques
- d) Multiplicant les seves branques
Resposta: d) Multiplicant les seves branques. Per la regla del producte, al llarg d'un camí es multipliquen les probabilitats.
- «Quina probabilitat hi ha que una peça qualsevol sigui defectuosa?» Quina eina cal?
- a) Un sol camí
- b) Regla de Laplace
- c) Probabilitat total
- d) Teorema de Bayes
Resposta: c) Probabilitat total. No es coneix cap resultat previ: es demana un succés final i se sumen tots els camins que hi acaben.
Probabilitat — Variables aleatòries discretes i distribució binomial
Flashcards
- Quines condicions ha de complir un experiment perquè el nombre d'èxits segueixi una binomial?
- Un nombre fix de proves independents, cadascuna amb només dos resultats, i la mateixa probabilitat d'èxit a totes.
- Què compta el nombre combinatori binomnk dins de la fórmula de la binomial?
- Quantes ordenacions diferents hi ha per col·locar els k èxits entre les n proves.
- Una binomial té n = 20 i μ = 4. Quant valen p i σ?
- p = 4/20 = 0,2 i σ = sqrt20 · 0,2 · 0,8 = sqrt3,2 ≈ 1,79.
Preguntes tipus test
- Quina d'aquestes situacions NO segueix una distribució binomial?
- a) Comptar sisos en 10 tirades d'un dau
- b) Comptar ors traient 3 cartes sense retornar-les
- c) Comptar verdes traient boles i retornant-les
- d) Comptar cares en 8 llançaments
Resposta: b) Comptar ors traient 3 cartes sense retornar-les. Sense reemplaçament la probabilitat d'èxit canvia a cada extracció; a les altres és constant.
- Si X ~ B(10; 0,3), quant val la mitjana de X?
- a) 2,1
- b) 0,3
- c) √2,1
- d) 3
Resposta: d) 3. μ = n·p = 10·0,3 = 3; 2,1 és la variància n·p·q i √2,1 la desviació típica.
- A quina desigualtat correspon «menys de 4 èxits»?
- a) X ≤ 3
- b) X ≤ 4
- c) X ≥ 4
- d) X > 3
Resposta: a) X ≤ 3. Menys de 4 exclou el 4 i X és entera, així que és X ≤ 3.
Probabilitat — Variables contínues i distribució normal
Flashcards
- Si X sim N(50, 5), quin valor tipificat correspon a x = 60?
- z = (60-50)/(5) = 2: el valor està dues desviacions típiques per sobre de la mitjana.
- Com calcules P(Z ≥ -1,5) amb la taula?
- Per simetria és igual a P(Z ≤ 1,5) = 0,9332.
- Per què el valor z d'un 15 % inferior ha de ser negatiu?
- Perquè deixa a l'esquerra menys de la meitat de l'àrea, i la meitat queda just a z = 0.
Preguntes tipus test
- Si σ augmenta i μ no canvia, què passa amb la campana?
- a) Es desplaça a la dreta
- b) No canvia de forma
- c) S'eixampla i s'aplana
- d) S'estreny i puja
Resposta: c) S'eixampla i s'aplana. σ mesura la dispersió; μ és el que desplaça la campana.
- Com es calcula P(Z ≤ −0,8) amb la taula?
- a) 1 − P(Z ≤ 0,8)
- b) P(Z ≤ 0,8) − 0,5
- c) P(Z ≤ 0,8)
- d) −P(Z ≤ 0,8)
Resposta: a) 1 − P(Z ≤ 0,8). Per simetria la cua esquerra de −0,8 és igual a la cua dreta de 0,8.
- X ~ N(20, 4). Quin z correspon a x = 26?
- a) −1,5
- b) 6
- c) 0,375
- d) 1,5
Resposta: d) 1,5. z = (26 − 20)/4 = 1,5; dividir per 16 seria fer servir la variància.
Probabilitat — Aproximació de la binomial per la normal
Flashcards
- Es pot aproximar B(50; 0,05) per una normal?
- No: np=50· 0,05=2,5, que és menor que 5.
- Quina normal aproxima B(100; 0,5)?
- μ=50 i σ=sqrt100· 0,5· 0,5=5, és a dir, N(50, 5).
- Com s'escriu P(X=12) amb la correcció de continuïtat?
- P(11,5≤ X'≤ 12,5).
Preguntes tipus test
- Amb correcció de continuïtat, P(X ≤ 40) passa a ser...
- a) P(X' ≥ 40,5)
- b) P(X' ≤ 40)
- c) P(X' ≤ 40,5)
- d) P(X' ≤ 39,5)
Resposta: c) P(X' ≤ 40,5). El 40 hi entra, així que s'eixampla fins a 40,5.
- Quina desviació típica té la normal que aproxima B(200; 0,5)?
- a) 50
- b) √50 ≈ 7,07
- c) √100 = 10
- d) 100
Resposta: b) √50 ≈ 7,07. σ = √(npq) = √(200·0,5·0,5) = √50; 50 seria la variància.
- En quin cas NO es pot aproximar la binomial per la normal?
- a) n = 60, p = 0,5
- b) n = 100, p = 0,3
- c) n = 80, p = 0,02
- d) n = 400, p = 0,9
Resposta: c) n = 80, p = 0,02. Amb n = 80 i p = 0,02, np = 1,6 < 5; els altres compleixen les dues condicions.
Inferència estadística — Població, mostra i tipus de mostreig
Flashcards
- Per què es fan estudis amb mostres en lloc de censos?
- Perquè la població pot ser enorme o infinita, inaccessible, perquè mesurar pot destruir l'objecte o perquè cal el resultat de pressa.
- Una població de 900 peces i una mostra sistemàtica de 30: quina és la constant d'elevació i entre quins valors es tria l'origen?
- h=(900)/(30)=30; l'origen k es tria a l'atzar entre 1 i 30.
- Quantes mostres de mida 3 sense reposició es poden fer amb una població de 6 individus?
- binom63=20 mostres.
Preguntes tipus test
- La proporció de votants d'un partit en tot el país és...
- a) Un estadístic
- b) Una mostra
- c) Un paràmetre
- d) Un estrat
Resposta: c) Un paràmetre. Descriu tota la població, per tant és un paràmetre; un estadístic sortiria d'una mostra.
- Preguntar només als clients d'un gimnàs sobre hàbits esportius de la ciutat és un mostreig...
- a) Aleatori simple
- b) Estratificat proporcional
- c) No aleatori
- d) Sistemàtic
Resposta: c) No aleatori. No tots els habitants tenen la mateixa probabilitat de ser escollits, així que la mostra queda esbiaixada.
- N = 2.000 i n = 50 en un mostreig sistemàtic. Quant val h?
- a) 40
- b) 25
- c) 100
- d) 50
Resposta: a) 40. h = N/n = 2000/50 = 40; els altres valors no surten d'aquest quocient.
Inferència estadística — Distribucions mostrals i estimació puntual
Flashcards
- Quines dues situacions permeten afirmar que barX és normal?
- Que la població sigui normal (amb qualsevol n) o que la mostra tingui n ≥ 30.
- Calcula l'error estàndard de hatp si p = 0,5 i n = 100.
- sqrt0,5 · 0,5/100 = 0,05.
- Amb quin valor de la mostra estimem la desviació típica σ de la població?
- Amb la desviació típica mostral corregida, s, que divideix per n − 1.
Preguntes tipus test
- Si la mida de la mostra es multiplica per 4, l'error estàndard de x̄...
- a) Es divideix per 2
- b) No canvia
- c) Es multiplica per 2
- d) Es divideix per 4
Resposta: a) Es divideix per 2. L'error estàndard és σ/√n i √4 = 2, per tant es divideix per 2, no per 4.
- Població amb σ = 12 i mostres de mida 36. Quina és la desviació típica de X̄?
- a) 2
- b) 12
- c) 0,33
- d) 6
Resposta: a) 2. σ/√n = 12/√36 = 12/6 = 2; 12 seria la d'un sol individu.
- Amb p = 0,2 i n = 400, quin és l'error estàndard de p̂?
- a) 0,0004
- b) 0,02
- c) 0,2
- d) 0,04
Resposta: b) 0,02. √(0,2·0,8/400) = √0,0004 = 0,02; 0,0004 és el valor abans de fer l'arrel.
Inferència estadística — Interval de confiança per a la mitjana
Flashcards
- Quin és el centre i quin és el radi d'un interval de confiança per a la mitjana?
- El centre és la mitjana mostral barx i el radi és l'error màxim E=zα/2·(σ)/(√(n)).
- Quan es pot fer servir s en lloc de σ?
- Quan la desviació típica de la població és desconeguda i la mostra és gran, n≥ 30.
- Un interval de confiança per a la mitjana és (12,6; 14,2). Quina mitjana mostral i quin error s'han fet servir?
- barx=frac12,6+14,22=13,4 i E=frac14,2-12,62=0,8.
Preguntes tipus test
- Quin és el valor crític per a un nivell de confiança del 95 %?
- a) 1,645
- b) 1,96
- c) 1,28
- d) 2,575
Resposta: b) 1,96. Al 95 % es busca 0,975 a la taula, que correspon a 1,96; 1,645 és del 90 % i 2,575 del 99 %.
- Per a un nivell del 90 %, quina probabilitat busques dins de la taula N(0, 1)?
- a) 0,95
- b) 0,90
- c) 0,10
- d) 0,05
Resposta: a) 0,95. Es busca 1 − α/2 = 1 − 0,05 = 0,95; buscar 0,90 és oblidar la cua esquerra.
- σ = 10, n = 25 i nivell del 95 %. Quant val l'error màxim?
- a) 19,6
- b) 3,92
- c) 0,784
- d) 1,96
Resposta: b) 3,92. E = 1,96·10/√25 = 1,96·2 = 3,92; 19,6 oblida l'arrel de n i 0,784 divideix per n.
Inferència estadística — Interval de confiança per a la proporció i mida de la mostra
Flashcards
- En una mostra de 200 peces, 20 són defectuoses. Quina és l'arrel de l'error per a la proporció?
- hatp=0,1 i sqrtfrac0,1· 0,9200=sqrt0,00045≈ 0,0212.
- Quina mida mínima cal per estimar una proporció amb E=0,05 al 95 % sense dades prèvies?
- n≥frac1,96^2· 0,250,05^2=384,16, per tant 385.
Preguntes tipus test
- Amb la mateixa n, p̂ passa de 0,5 a 0,1. Què fa l'error màxim?
- a) Augmenta
- b) Es manté igual
- c) Disminueix
- d) Es duplica
Resposta: c) Disminueix. p̂(1 − p̂) baixa de 0,25 a 0,09, i l'error, que en depèn, també baixa.
- En calcular la mida mínima surt n = 312,2. Quina mida es pren?
- a) 312,2
- b) 310
- c) 313
- d) 312
Resposta: c) 313. S'arrodoneix cap amunt perquè amb 312 l'error superaria la fita.
- Quin p̂ es fa servir si no hi ha cap estimació prèvia?
- a) 1
- b) 0,5
- c) 0
- d) 0,95
Resposta: b) 0,5. Amb 0,5 el producte p̂(1 − p̂) és màxim, i la mida serveix en qualsevol cas.
I 0 flashcards i 34 preguntes més al document.
Text del document
APUNTS MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II per a la Selectivitat de Catalunya: matrius, sistemes d'equacions, funcions, derivades i optimització, probabilitat i intervals de confiança, explicats pas a pas.
APREN.AI Índex Matrius 1 Concepte, dimensió i tipus de matrius 7 Dimensió i element 8 Igualtat de matrius 9 Matriu transposada 9 Tipus de matrius 9 2 Suma, producte per un nombre i producte de matrius 11 Suma i resta de matrius 11 Producte d'una matriu per un nombre 12 Producte de matrius 12 Propietats del producte 14 Matrius que commuten 14 3 Potències i matriu inversa d'ordre 2 18 Potències d'una matriu quadrada 18 Determinant 2 × 2 i matriu inversa 19 Propietats de la inversa i relacions matricials 21 4 Equacions matricials 2 × 2 i sistemes de matrius 22 Què és una equació matricial i per què no es pot dividir 23 Procediment per aïllar la matriu incògnita 23 Mètode de les incògnites: igualar element a element 25 Sistemes de dues equacions matricials 25 5 Les matrius com a model: taules de dades i interpretació de productes 27 Organitzar les dades: què va a files i què a columnes 28 Vendes per preus: facturació per client 29 Encadenar taules i calcular beneficis 29 Comparar opcions: quin proveïdor surt més barat 29 Sistemes d'equacions 6 Conceptes i classificació dels sistemes lineals 34 Equació lineal, sistema i solució 35 Sistemes equivalents 36 Expressió matricial: 36 Classificació dels sistemes 37 7 El mètode de Gauss 39 La idea del mètode 39 a ij A X = B Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 1 Les transformacions elementals 39 Esglaonar un sistema 3 × 3 pas a pas 40 Substitució enrere i comprovació 42 8 Sistemes compatibles indeterminats i incompatibles 43 Què ens diu l'última fila 44 Com s'escriu la solució d'un SCI 45 Un sistema incompatible 46 Menys equacions que incògnites 47 9 Plantejar un sistema a partir d'un enunciat 48 Què vol dir plantejar un sistema 48 El procediment, pas a pas 48 Traduir frases a equacions 50 Comprovar que el sistema recull totes les dades 51 10 Problemes de percentatges, descomptes, rendiments i mitjanes 53 El factor multiplicador dels percentatges 54 Variacions successives: es multipliquen 55 Sistemes de vendes amb descomptes 55 Rendiments, interessos i mescles 56 Mitjanes simples i ponderades 57 11 Interpretar les solucions en el context 58 Resoldre, classificar i interpretar 58 Restriccions naturals: quan una solució és vàlida 59 Un SCI en context: el problema de les monedes 60 Preguntes del tipus «es pot saber...?» 61 Afegir una dada per passar a un SCD 61 Funcions elementals 12 Concepte de funció i lectura de gràfiques 65 Propietats bàsiques: com es veuen i com es calculen 66 Funcions que modelitzen situacions 67 13 Funcions polinòmiques: lineals, quadràtiques i cúbiques 69 Funció lineal i inequacions de primer grau 69 Funció quadràtica: la paràbola 70 Funció cúbica i regla de Ruffini 72 14 Funcions exponencials i logarítmiques 73 La funció exponencial 74 La funció logarítmica 74 Models de creixement i decreixement exponencial 75 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 2 15 Funcions a trossos 77 Què és una funció a trossos 77 Avaluar: primer el tros, després la fórmula 78 Representar tros a tros 78 Plantejar una funció a trossos des d'un enunciat 79 Resoldre f(x) = k comprovant el tros 79 Límits i continuïtat 16 Càlcul de límits de funcions racionals 83 Què vol dir el límit d'una funció 83 Límits laterals 84 Calcular substituint: operacions amb límits 84 Límits en un punt: el cas 84 Límits en un punt: la indeterminació 85 Límits a l'infinit: la indeterminació 85 Resum: què fer segons el que surt 86 17 Asímptotes horitzontals i verticals 87 Asímptotes verticals 87 Asímptotes horitzontals i comportament a llarg termini 88 Posició de la gràfica respecte de les asímptotes 89 Estudi complet d'una funció racional 89 18 Continuïtat d'una funció 91 Continuïtat en un punt: les tres condicions 91 Tipus de discontinuïtat 92 Continuïtat de funcions a trossos 93 Derivades 19 Taxa de variació, derivada i recta tangent 97 Taxa de variació mitjana 97 De la TVM a la derivada 98 La derivada com a pendent de la recta tangent 99 Derivabilitat i continuïtat 101 20 Regles de derivació 103 Per què calen unes regles 104 Taula de derivades bàsiques 104 Regles d'operació 104 Regla de la cadena 105 Exemple resolt: una funció racional de context 106 Errors típics 107 21 Creixement, decreixement i extrems 108 k/0 0/0 / Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 3 Creixement i decreixement 108 El procediment pas a pas 108 Extrems relatius i com reconèixer-los 109 Extrems absoluts en un interval tancat 110 22 Trobar paràmetres a partir de condicions 112 D'una frase de l'enunciat a una equació 112 Plantejar i resoldre el sistema 113 Per què cal comprovar 114 Optimització 23 Mètode per resoldre problemes d'optimització 118 Les tres peces de l'enunciat 119 El mètode en sis passos 120 Com es justifica que és un màxim o un mínim 121 Construir la funció objectiu amb una variació lineal 122 Canviar de variable: de x a la magnitud que es demana 123 24 Problemes d'economia: ingressos, costos i beneficis 125 Ingrés, cost i benefici 126 La funció de demanda: el preu decideix quant es ven 127 Ingressos amb descomptes o increments de preu 127 Interval sense pèrdues i benefici màxim 129 25 Problemes geomètrics i de producció 130 Àrees i perímetres: el corral rectangular 131 Volums i superfícies: la capsa sense tapa 132 Costos amb funcions racionals: el cost segons la velocitat 133 Producció òptima: plantació i temperatura 134 Probabilitat 26 Experiments aleatoris, successos i regla de Laplace 137 Experiment aleatori, espai mostral i successos 138 Operacions amb successos 139 Regla de Laplace i propietats de la probabilitat 139 De l'enunciat a la notació 140 27 Probabilitat condicionada, independència i taules de contingència 141 Probabilitat condicionada 141 Taules de contingència 142 Successos independents 143 28 Diagrames d'arbre, probabilitat total i teorema de Bayes 146 Experiments compostos i diagrama d'arbre 147 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 4 Teorema de la probabilitat total 148 Teorema de Bayes 149 Què em demanen i quina fórmula faig servir 150 29 Variables aleatòries discretes i distribució binomial 151 Variable aleatòria discreta 151 La distribució binomial: com reconèixer-la 152 La fórmula i el nombre combinatori 153 De l'enunciat a la desigualtat 153 Exemple resolt pas a pas 154 30 Variables contínues i distribució normal 155 Variables aleatòries contínues i funció de densitat 156 La distribució normal i els seus paràmetres 156 Tipificació i lectura de la taula N(0, 1) 157 Càlcul invers: d'una probabilitat a un valor 159 31 Aproximació de la binomial per la normal 160 Per què cal aproximar 160 La correcció de continuïtat 161 Procediment pas a pas 162 Inferència estadística 32 Població, mostra i tipus de mostreig 166 Estadística descriptiva i inferencial 166 Població, mostra i individu 166 Mostreig aleatori i no aleatori 167 Mostreig aleatori simple 168 Mostreig sistemàtic 168 Mostreig estratificat 168 33 Distribucions mostrals i estimació puntual 169 Què és una distribució mostral 170 Distribució de la mitjana mostral 171 Distribució de la proporció mostral 171 Estimació puntual 172 Estimació puntual de la desviació típica 173 34 Interval de confiança per a la mitjana 174 Intervals característics i valor crític 174 Interval de confiança per a la mitjana amb desviació típica coneguda 176 Efecte del nivell de confiança i de la mida de la mostra 177 Interpretar l'interval i validar una afirmació 177 Mitjana amb desviació típica desconeguda i mostra gran 178 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 5 35 Interval de confiança per a la proporció i mida de la mostra 179 Interval de confiança per a la proporció 179 Error d'estimació i mida de la mostra 180 Com canvia l'interval 181 36 Formulari 184 Matrius 184 Sistemes d'equacions 185 Funcions elementals 186 Límits i continuïtat 187 Derivades 188 Optimització 189 Probabilitat 189 Inferència estadística 190 Valors que cal saber 191 Errors típics 191 Solucions de les preguntes de repàs 193 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 6 13 % dels punts de l'examen 1 Concepte,dimensió i tipus de matrius EN ACABAR SABRÀS Indicar la dimensió d'una matriu i localitzar qualsevol element a_ij.
Classificar una matriu segons el seu tipus (fila, columna, quadrada, triangular, diagonal, identitat, simètrica...). Calcular la transposada d'una matriu i saber-ne la dimensió. Plantejar les equacions que surten d'una igualtat de matrius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una taula té 3 files i 2 columnes i la girem perquè les files passin a ser columnes, quines dades canvien? Una matriu és una taula de nombres ordenats en files i columnes. Les files són les línies horitzontals i les columnes, les verticals. Serveix per guardar dades que depenen de dos criteris alhora: les files en representen un i les columnes, l'altre.
Matrius 1 Concepte, dimensió i tipus de matrius 2 Suma, producte per un nombre i producte de matrius 3 Potències i matriu inversa d'ordre 2 4 Equacions matricials 2 × 2 i sistemes de matrius 5 Les matrius com a model: taules de dades i interpretació de productes Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 7 PROCÉS El tema de Matrius Dimensió i element EXEMPLE Un institut compta els alumnes de batxillerat per curs (files: 1r i 2n) i per modalitat (columnes: Ciències, Socials i Arts): El 31 vol dir que hi ha 31 alumnes a 2n de la modalitat de Socials. DEFINICIÓ Una matriu de dimensió té files i columnes. L'element és l'element de la fila i la columna .
La dimensió es llegeix « per », i la matriu té elements. Abreujadament s'escriu . La forma general és: La matriu de l'institut és . Hi trobem (fila 1, columna 3) i . En canvi, no existeix, perquè només hi ha dues files. Cada fila es pot veure com un vector fila i cada columna, com un vector columna.
Concepte i tipus Què és una matriu, dimensió, element aᵢⱼ i classes de matrius 1 Operacions Suma, producte per un nombre i producte de matrius 2 Potències i inversa Potències de matrius i inversa de matrius d'ordre 2 3 Equacions matricials Aïllar una matriu incògnita i resoldre sistemes de matrius 4 Matrius com a model Taules de dades i interpretació de productes en context 5 a ij A = ( 28 25 35 31 12 10 ) m × n m n a ij i j m n m n A = (a ) ij A = a 11 a 21 a m1 a 12 a 22 a m2 a 1n a 2n a mn 2 × 3 a = 13 12 a = 21 25 a 31 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 8 ERROR FREQÜENT Girar l'ordre.
Tant a la dimensió com als subíndexs, primer la fila i després la columna. Una matriu té 3 files i 2 columnes: no és , encara que totes dues tinguin 6 elements. Igualment, i són posicions diferents. COMPROVA-HO 2 Una matriu , quants elements té? Existeix l'element ? Igualtat de matrius Dues matrius són iguals si tenen la mateixa dimensió i coincideixen terme a terme: per a totes les posicions. Per tant, una igualtat de matrius equival a tantes equacions com elements té. Una matriu i una no poden ser mai iguals, encara que continguin els mateixos nombres. Matriu transposada La transposada s'obté canviant files per columnes: la fila 1 passa a ser la columna 1, i així successivament.
Si és , és . Si transposem la matriu de l'institut, les files passen a ser les modalitats i les columnes, els cursos. Les dades són les mateixes, organitzades d'una altra manera. Dues propietats: i , amb l'ordre invertit. El producte s'explica a «Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius». Tipus de matrius Les matrius es classifiquen per la forma i, si són quadrades, per on tenen els zeros. Una matriu quadrada té tantes files com columnes; si en té , diem que és d'ordre . La seva diagonal principal la formen els elements : , de dalt a l'esquerra a baix a la dreta.
Tipus Com és Exemple Fila Una sola fila: Columna Una sola columna: Rectangular Files i columnes diferents ( ) Quadrada , d'ordre 3 × 2 2 × 3 a 23 a32 4 × 3 a 34 a = ij b ij = ( x + 1 3 2 y ) ( 4 3 2 1 ) x = 3, y = 1 2 × 3 3 × 2 At A m × n At n × m = ( 2 5 1 3 0 4 ) t 2 1 0 5 3 4 (A ) = t t A (A B) = t B t At n n a ii a , a , …
11 22 1 × n (1 3 5) m × 1 ( 1 2 ) m = n ( 0 2 3 1 1 4 ) m = n n ( 5 6 1 7 ) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 9 Tipus Com és Exemple Nul·la ( ) Tots els elements són 0 Triangular superior Quadrada, zeros per sota de la diagonal Triangular inferior Quadrada, zeros per sobre de la diagonal Diagonal Quadrada, zeros fora de la diagonal Identitat ( ) Diagonal amb tots els elements iguals a 1 Simètrica Quadrada amb Antisimètrica Quadrada amb La matriu identitat és quadrada, amb 1 a la diagonal principal i 0 a la resta. Fa el paper del nombre 1 en el producte: . Per això s'anomena element neutre del producte.
En una matriu simètrica, els elements es repeteixen com en un mirall respecte de la diagonal: . En una antisimètrica, canvien de signe: . Per això la seva diagonal és sempre de zeros. PER RECORDAR-HO Els tipus s'encaixen: tota identitat és diagonal, i tota diagonal és alhora triangular superior i inferior. COMPROVA-HO 3 Una matriu diagonal, és simètrica? Per què? IDEES CLAU Una matriu de dimensió té files i columnes; és l'element de la fila i la columna . Dues matrius són iguals si tenen la mateixa dimensió i coincideixen element a element. La transposada s'obté canviant files per columnes: si és , és . La identitat té 1 a la diagonal principal i 0 a la resta, i compleix .
Una matriu simètrica és quadrada i compleix ; una antisimètrica compleix . O ( 0 0 0 0 ) ( 2 0 3 2 ) ( 2 1 0 3 ) ( 3 0 0 2 ) I ( 1 0 0 1 ) A = t A ( 1 2 2 1 ) A = t A ( 0 2 2 0 ) I A I = I A = A a = ij a ji a = ij a ji m × n m n a ij i j At A m × n At n × m I A I = I A = A A = t A A = t A Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quants elements té una matriu i quina dimensió té la seva transposada? 5. Per què la diagonal principal d'una matriu antisimètrica només té zeros? 6. Poden ser iguals una matriu i una que tinguin els mateixos nombres?
MATRIUS 2 Suma,producte per un nombre i producte de matrius EN ACABAR SABRÀS Sumar i restar matrius i calcular combinacions com 2A 3B Decidir si un producte de matrius existeix i quina dimensió té el resultat Calcular un producte de matrius fila per columna Trobar els paràmetres que fan que dues matrius commutin igualant AB i BA element a element PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per multiplicar dues matrius, n'hi ha prou amb multiplicar els elements que ocupen la mateixa posició, com quan les sumem? Amb les matrius es poden fer operacions semblants a les dels nombres, però amb regles pròpies. La suma i el producte per un nombre es fan element a element.
El producte de dues matrius, en canvi, es fa fila per columna i té propietats molt diferents. La dimensió i la notació s'expliquen a «Matrius — Concepte, dimensió i tipus de matrius». Suma i resta de matrius Només es poden sumar matrius de la mateixa dimensió. Si i són totes dues , cada element de la suma surt de sumar els elements que ocupen la mateixa posició: EXEMPLE Siguin i . Fixa't que donaria els mateixos nombres amb el signe canviat: la resta no és commutativa.
3 × 5 2 × 3 3 × 2 a ij A = (a ) ij B = (b ) ij m × n A + B = (a + ij b ) A ij B = (a ij b ) ij A = ( 2 0 1 3 ) B = ( 4 2 1 5 ) A + B = = ( 2 + 4 0 + ( 2) 1 + 1 3 + 5 ) ( 6 2 0 8 ) A B = = ( 2 4 0 ( 2) 1 1 3 5 ) ( 2 2 2 2 ) B A Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 11 La suma compleix les mateixes propietats que la dels nombres. És commutativa ( ) i associativa. Té un element neutre, la matriu nul·la , amb tots els elements zero. Cada matriu té una oposada , que canvia el signe de tots els elements. Producte d'una matriu per un nombre Multiplicar una matriu per un nombre real vol dir multiplicar cada element per .
El resultat té la mateixa dimensió: Combinant aquesta operació amb la suma es calculen expressions com . Primer es multiplica cada matriu pel seu nombre i després es resta element a element. Amb les matrius de l'exemple anterior: COMPROVA-HO 8 Si és i és , es pot calcular ? Producte de matrius El cas bàsic: una fila per una columna Una matriu fila per una matriu columna amb el mateix nombre d'elements dona un sol nombre. Es multipliquen els elements per parelles, el primer amb el primer, el segon amb el segon, i se sumen els resultats: Per exemple, . Condició de dimensions El producte només existeix si el nombre de columnes d' és igual al nombre de files de .
Així cada fila d' té tants elements com cada columna de . El resultat té les files d' i les columnes de : Per recordar-ho, escriu les dimensions una al costat de l'altra: els nombres de dins han de coincidir, i els de fora donen la dimensió del resultat.
A + B = B + A O A k k k A = (k a ) ij 2A 3B 2A 3B = ( 4 0 2 6 ) = ( 12 6 3 15 ) ( 8 6 5 9 ) A 2 × 3 B 3 × 2 A + 5B = (a 1 a 2 a n) b 1 b 2 b n a b + 1 1 a b + 2 2 + a b n n = (3 1 2) 1 4 5 3 4 + 10 = 9 A B A B A B A B (m × n) (n × p) = m × p Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 12 PROCÉS Com calcular un producte A · B Càlcul fila per columna Si , l'element és el producte de la fila d' per la columna de : EXEMPLE Calculem amb i . En canvi, és : existeix, però ni tan sols té la mateixa dimensió que . ERROR FREQÜENT Multiplicar element a element, com en la suma. El producte no és , sinó .
Abans de calcular, comprova les dimensions i fes sempre fila per columna. Escriu les dimensions Posa m × n al costat de n × p. 1 Compara els interiors Columnes d'A iguals a files de B; si no, no existeix. 2 Dimensió del resultat Els exteriors donen m × p. 3 Fila per columna cᵢⱼ: fila i d'A per columna j de B, sumant productes. 4 Omple totes les caselles Repeteix per a cada fila i cada columna. 5 C = A B c ij i A j B c = ij a b + i1 1j a b + i2 2j + a b in nj A B A = ( 1 1 2 3 0 2 ) B = 2 0 4 1 1 3 Dimensions. : els interiors coincideixen, i el resultat serà . 1 (2 × 3) (3 × 2) 2 × 2 : fila 1 per columna 1, . 2 c 11 1 2 + 2 0 + 0 4 = 2 : fila 1 per columna 2, .
3 c 12 1 1 + 2 ( 1) + 0 3 = 1 : fila 2 per columna 1, . 4 c 21 ( 1) 2 + 3 0 + 2 4 = 6 : fila 2 per columna 2, . 5 c 22 ( 1) 1 + 3 ( 1) + 2 3 = 2 A B = ( 2 6 1 2 ) B A (3 × 2) (2 × 3) = 3 × 3 A B ( 1 3 2 4 ) ( 5 7 6 8 ) ( 5 21 12 32 ) ( 19 43 22 50 ) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 13 COMPROVA-HO 9 Quina dimensió té el producte d'una matriu per una ? I el de la per la ? Propietats del producte El producte de matrius no es comporta com el de nombres. La taula resumeix què es pot fer i què no. Propietat Es compleix?
Associativa: Sí Distributiva: i Sí Nombres: Sí Element neutre: , amb la matriu identitat Sí, si les dimensions encaixen Commutativa: No, en general Si , aleshores o No No, en general La propietat que més compta és que el producte no és commutatiu: en general . De vegades un dels dos productes ni tan sols existeix. Per exemple, amb de i de , és , però no es pot fer. Fins i tot amb matrius quadrades els resultats solen ser diferents: Tampoc no es pot simplificar com amb els nombres. El producte dona la matriu nul·la, tot i que cap de les dues ho és. ERROR FREQÜENT Desenvolupar com amb nombres. Com que , la propietat distributiva dona Només es pot escriure si i commuten.
El mateix passa en una equació matricial: no pots canviar l'ordre d'un producte per aïllar una matriu. Matrius que commuten Quan es diu que i commuten. Només pot passar amb matrius quadrades del mateix ordre. Un exercici típic dona una matriu amb paràmetres i demana els valors que la fan commutar amb una altra.
1 × 3 3 × 1 3 × 1 1 × 3 A(BC) = (AB)C A(B + C) = AB + AC (A + B)C = AC + BC k(AB) = (kA)B = A(kB) AI = IA = A I AB = BA AB = O A = O B = O (A + B) = 2 A + 2 2AB + B2 A B = B A A 2 × 3 C 3 × 4 AC 2 × 4 CA = ( 1 0 2 1 ) ( 1 3 0 1 ) = ( 7 3 2 1 ) ( 1 3 0 1 ) ( 1 0 2 1 ) ( 1 3 2 7 ) ( 1 0 0 0 ) ( 0 0 0 1 ) (A + B)2 (A + B) = 2 (A + B)(A + B) (A + B) = 2 A + 2 A B + B A + B2 A + 2 2AB + B2 A B A B = B A A B Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 14 EXEMPLE Troba i perquè i commutin. Si el sistema no tingués solució, cap valor faria que les matrius commutessin.
La resolució de sistemes s'explica a «Sistemes d'equacions — Conceptes i classificació dels sistemes lineals». a b A = ( 2 0 1 1 ) B = ( 1 b a 3 ) Calcula , fila per columna: . 1 A B A B = ( 2 + b b 2a + 3 3 ) Calcula , en aquest ordre: . 2 B A B A = ( 2 2b 1 + a b + 3 ) Iguala element a element. Dues matrius són iguals si tenen iguals tots els elements: , , i . 3 2 + b = 2 2a + 3 = 1 + a b = 2b 3 = b + 3 Resol el sistema. De la primera, , que també compleix la tercera i la quarta. De la segona, . 4 b = 0 a = 2 Comprova. Amb , tots dos productes donen .
5 B = ( 1 0 2 3 ) ( 2 0 1 3 ) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 15 PAU · 2025, JUNY, SÈRIE 1 Al Congrés Català d'Educació Matemàtica (C2EM), que se celebrarà a Lleida el proper mes de juliol, hi assistiran docents d'universitat, d'educació secundària i d'educació infantil i primària. A hores d'ara, un 10 % dels docents inscrits són d'universitat, un 50 % són de secundària i la resta són d'infantil i primària. D'altra banda, un 40 % dels docents inscrits d'universitat, un 52 % dels docents inscrits de secundària i un 65 % dels docents inscrits d'infantil i primària són dones.
OPCIÓ B a) L'organització del Congrés vol donar un detall diferent a cada grup de docents: el detall de tipus D1 per al grup de docents universitaris, el detall de tipus D2 per al grup de docents de secundària i el detall de tipus D3 per al grup de docents d'infantil i primària. Han demanat pressupost a tres empreses diferents, que anomenarem E1, E2 i E3.
La matriu següent ens dona els preus unitaris, en euros, de cada detall de tipus D1, D2 i D3 (files) segons les empreses E1, E2 i E3 (columnes): La comanda de l'organització es pot representar com un vector fila , en què representa la quantitat de detalls de tipus D1, és la quantitat de detalls de tipus D2 i correspon a la quantitat de detalls de tipus D3 que cal comprar. L'organització treballa amb la previsió que al Congrés hi assistiran 1.000 persones en total i que els percentatges de cada grup de docents respecte al total seran els mateixos que els que hi ha en aquest moment de la inscripció.
Calculeu mitjançant un producte de matrius quina empresa ofereix el millor preu i quin és aquest preu. [1,25 punts] Resolució Cal saber quants detalls de cada tipus es compren i quant costa la comanda sencera a cada empresa. Els percentatges de dones no fan falta en aquest apartat. El resultat és el vector , calculat així: E1: E2: E3: 1,25 0,75 1 1 1 0,85 1,25 1,15 0,80 (x, y, z) x y z Quantitats. De 1.000 persones, un 10 % són d'universitat: 100. Un 50 % són de secundària: 500. La resta, el 40 %, són d'infantil i primària: 400. El vector de la comanda és . 1 (100, 500, 400) Dimensions.
El vector és i la matriu de preus és : les 3 columnes del vector (tipus de detall) coincideixen amb les 3 files de la matriu. El resultat és , un preu total per a cada empresa. 2 1 × 3 3 × 3 1 × 3 Producte fila per columna. Cada element multiplica les quantitats pels preus d'una empresa: 3 (900, 940, 1020) 100 1,25 + 500 0,75 + 400 1 = 125 + 375 + 400 = 900 100 1 + 500 1 + 400 0,85 = 100 + 500 + 340 = 940 100 1,25 + 500 1,15 + 400 0,80 = 125 + 575 + 320 = 1020 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 16 Resultat: l'empresa que ofereix el millor preu és la E1, amb un cost total de 900 €.
ARA TU Una escola comprarà 800 articles: un 25 % quaderns, un 62,5 % bolígrafs i la resta carpetes. La matriu dona els preus unitaris, en euros, de quaderns, bolígrafs i carpetes (files) a les botigues T1, T2 i T3 (columnes): Calcula amb un producte de matrius quina botiga és més barata i quin és el preu. Primers passos: les quantitats són 25 % de 800 = 200 quaderns, 62,5 % de 800 = 500 bolígrafs i la resta, 100 carpetes. El vector és i la matriu, : el resultat serà . Per a T1: . Et toca calcular els totals de T2 i T3 i decidir quina botiga és la més barata. Solució: 10 IDEES CLAU La suma i la resta només es fan amb matrius de la mateixa dimensió, element a element.
El producte per un nombre multiplica tots els elements per . El producte existeix si les columnes d' igualen les files de : . L'element del producte és la fila de la primera per la columna de la segona. El producte no és commutatiu: , i només és si i commuten. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. és i és . Existeixen i ? 12. Quant val ? 13. Per què una matriu no pot commutar amb cap altra matriu?
1,20 0,40 2,00 1,00 0,50 2,50 1,10 0,45 2,20 (200, 500, 100) 1 × 3 3 × 3 1 × 3 200 1,20 + 500 0,40 + 100 2,00 = 640 k k A B A B (m × n) (n × p) = m × p c ij i j (A + B) = 2 A + 2 AB + BA + B2 A + 2 2AB + B2 A B A 3 × 2 B 2 × 4 AB BA (2 0 1) 3 5 4 2 × 3 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 17 MATRIUS 3 Potències i matriu inversa d'ordre 2 EN ACABAR SABRÀS Calcular A², A³ i A d'una matriu quadrada i deduir-ne la fórmula de A Aprofitar que A² = I per calcular potències altes com A²³ Decidir amb el determinant ad bc si una matriu 2 × 2 té inversa i calcular-la per la fórmula o amb un sistema Obtenir la inversa a partir d'una relació del tipus A·B = kI i aplicar (A·B) ¹ = B ¹·A ¹ PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 14 Amb nombres, si 5·x = 1 llavors x = 1/5.
Té sentit «dividir» una matriu? Què hauria de complir la seva «inversa»? Potències d'una matriu quadrada Elevar una matriu a vol dir multiplicar-la per ella mateixa vegades: , , i així successivament. Cada pas és un producte de matrius (vegeu «Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius»). Per poder multiplicar per ella mateixa, el nombre de columnes ha de coincidir amb el de files. Per això només es poden fer potències de matrius quadrades. Per a exponents grans, com , no es fan 49 productes. Es calculen , i fins que es veu un patró, i se'n dedueix la fórmula de . Aquest raonament s'anomena recurrència: cada potència surt de l'anterior. EXEMPLE Sigui .
Calculem les primeres potències: Només canvia l'element de baix a l'esquerra, que va sumant 3 a cada pas. Per tant, i, per exemple, . Un cas especial són les matrius periòdiques: alguna potència torna a ser la identitat (vegeu «Matrius — Concepte, dimensió i tipus de matrius»). Recorda que : la identitat fa el paper de l'1 en el producte. Si , les potències parells valen i les senars valen . EXEMPLE Amb s'obté . Llavors . N'hi ha prou de dividir l'exponent per 2 i mirar el residu.
n n A = 2 A A A = 3 A 2 A A A50 A2 A3 A4 An B = ( 1 3 0 1 ) B = 2 , B = ( 1 6 0 1 ) 3 B 2 B = , B = ( 1 9 0 1 ) 4 ( 1 12 0 1 ) B = n ( 1 3n 0 1 ) B = 50 ( 1 150 0 1 ) I A I = I A = A A = 2 I I A P = ( 0 1 1 0 ) P = 2 = ( 1 0 0 1 ) I P = 23 (P ) 2 11 P = I 11 P = P Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 18 ERROR FREQÜENT Elevar cada element a la potència: . El quadrat és un producte de files per columnes. Amb , l'error donaria un 9 a baix a l'esquerra en lloc del 6 correcte. COMPROVA-HO 15 Si , quant val ? I ? Determinant 2 × 2 i matriu inversa Amb nombres, dividir per 5 és multiplicar per , l'invers de 5.
Amb matrius no existeix la divisió, però sí una idea semblant. La matriu inversa de és la matriu que compleix És un dels pocs casos en què el producte de matrius és commutatiu. Només una matriu quadrada pot tenir inversa, però no totes en tenen. Una matriu amb inversa s'anomena invertible o regular; si no en té, és singular. Per saber si una matriu 2 × 2 té inversa, es calcula el seu determinant: un nombre que s'obté dels quatre elements. DEFINICIÓ Si , el seu determinant és (diagonal principal menys diagonal secundària).
té inversa si i només si , i llavors A la pràctica: s'intercanvien els elements de la diagonal principal, es canvia el signe dels altres dos i es divideix tot pel determinant. Si el determinant és 0, caldria dividir per 0: per això no hi ha inversa. Equival a dir que les files són proporcionals. = ( a c b d ) 2 ( a2 c2 b2 d2) B A = 2 I A100 A101 5 1 A A 1 A A = 1 A 1 A = I A = ( a c b d ) A = ad bc A ad bc = 0 A = 1 ad bc 1 ( d c b a ) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 19 PROCÉS Inversa d'una matriu 2 × 2 Primer camí: la fórmula EXEMPLE Sigui . El determinant és , així que hi ha inversa: . Comprovació: .
Segon camí: plantejar un sistema Si no recordes la fórmula, escriu la inversa amb incògnites i imposa . Igualant element a element surten dos sistemes de dues equacions. Determinant Calcula ad bc 1 Existeix? Si ad bc = 0, no hi ha inversa 2 Intercanvia i canvia signes Canvia de lloc a i d; posa b i c 3 Divideix Multiplica la matriu per 1/(ad bc) 4 Comprova A·A ¹ ha de donar la identitat I 5 A = ( 2 5 1 3 ) A = 2 3 1 5 = 1 = 0 A = 1 = 1 1 ( 3 5 1 2 ) ( 3 5 1 2 ) = ( 2 5 1 3 ) ( 3 5 1 2 ) = ( 6 5 15 15 2 + 2 5 + 6 ) I A X = I Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 20 EXEMPLE Busquem la inversa de . Si la matriu no té inversa, el sistema és incompatible.
Amb (determinant ) surten i : la primera és el doble de la segona, però dona 1 en lloc de 0. Si la matriu porta un paràmetre, el determinant diu per a quins valors no és invertible. Per exemple, té : no té inversa si o . ERROR FREQÜENT Calcular la inversa sense mirar el determinant. Primer comprova que i escriu-ho. Invertir element a element: no és la matriu de les fraccions , ... No comprovar. Un sol producte detecta un signe canviat. Si no surt , hi ha un error. COMPROVA-HO 16 Té inversa ? Si en té, calcula-la. Propietats de la inversa i relacions matricials Propietat Què vol dir És la definició; serveix per comprovar. La inversa de la inversa és la matriu original.
L'ordre s'inverteix, com quan et descalces: primer les sabates i després els mitjons. De vegades l'enunciat dona una relació entre matrius i demana la inversa sense calcular cap determinant. La clau és arribar a la forma , amb . Dividint per , , i per tant . En particular, si , aleshores . C = ( 1 1 2 3 ) Escrivim i plantegem . 1 X = ( a c b d ) = ( 1 1 2 3 ) ( a c b d ) ( 1 0 0 1 ) Fem el producte: . 2 = ( a + 2c a + 3c b + 2d b + 3d ) ( 1 0 0 1 ) Igualem element a element. Columna 1: i , d'on i . Columna 2: i , d'on i . 3 a + 2c = 1 a + 3c = 0 c = 1 a = 3 b + 2d = 0 b + 3d = 1 d = 1 b = 2 Resultat: . La fórmula dona el mateix, perquè .
4 C = 1 ( 3 1 2 1 ) C = 3 2 = 1 ( 2 1 4 2 ) 4 4 = 0 2a + 4c = 1 a + 2c = 0 A = ( k 4 1 k ) A = k 2 4 k = 2 k = 2 ad bc = 0 A 1 a 1 b 1 A A 1 I A = ( 4 3 3 2 ) A A = 1 A 1 A = I (A ) = 1 1 A (A B) = 1 B 1 A 1 A B = kI k = 0 k A B = k 1 I A = 1 B k 1 A = 2 I A = 1 A Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 21 EXEMPLE La matriu compleix (es comprova fent el producte). Passem-ho tot a un costat i traiem factor comú per l'esquerra: Coincideix amb la inversa calculada abans amb la fórmula. La mateixa idea serveix per a potències altes. Si , aleshores , i també .
IDEES CLAU Només les matrius quadrades tenen potències; es dedueix calculant , i fins trobar el patró. Si , les potències parells valen , les senars valen i . Una matriu 2 × 2 té inversa si i només si ; llavors . La inversa també es troba plantejant i resolent els sistemes; sempre es comprova que . Si amb , aleshores ; i . COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Per què una matriu 2 × 3 no té quadrat? 18. Per a quin valor de la matriu no té inversa? 19. Si , quina és la inversa de ?
MATRIUS 4 Equacions matricials 2 × 2 i sistemes de matrius EN ACABAR SABRÀS Aïllar la matriu incògnita en equacions com AX + B = C o XA = B, multiplicant per la inversa pel costat correcte Treure X factor comú en equacions com AX + X = B i justificar quan la matriu resultant és invertible Resoldre una equació matricial 2 × 2 plantejant X amb incògnites i igualant element a element Resoldre un sistema de dues equacions matricials pel mètode de reducció A = ( 2 5 1 3 ) A = 2 5A I A 5A A = 2 I A(5I A) = I A = 1 5I A = ( 3 5 1 2 ) A = 2 I A = 23 (A ) 2 11 A = A A = 23 A 1 An A2 A3 A4 A = 2 I I A A = 1 A ad bc = 0 A = 1 ad bc 1 ( d c b a ) A X = I A A = 1 I A B = kI k = 0 A = 1 B k 1 (A B) = 1 B 1 A 1 m ( m 2 6 3 ) A B = 2I A Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 22 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 L'equació 3x = 6 es resol dividint per 3.
Com es resol AX = B si les matrius no es poden dividir? Què és una equació matricial i per què no es pot dividir DEFINICIÓ Una equació matricial és una igualtat entre expressions amb matrius en què una matriu és desconeguda. Normalment l'anomenem . Resoldre-la vol dir trobar tots els elements de . Les operacions que hi surten (suma, producte per un nombre i producte) es veuen a «Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius». Respecte de les equacions amb nombres, hi ha dues diferències clau. Primera: les matrius no es poden dividir. Segona: el producte no és commutatiu, és a dir, en general .
La divisió se substitueix per la matriu inversa (vegeu «Matrius — Potències i matriu inversa d'ordre 2»). Amb nombres passa el mateix: per aïllar a multipliquem pels dos costats per . Amb matrius aprofitem que i que . Ara bé, com que l'ordre dels factors importa, cal decidir on posem la inversa: a l'esquerra o a la dreta. Procediment per aïllar la matriu incògnita Primer s'aïlla amb lletres i només al final se substitueixen els números. Així es fan menys productes i és més difícil equivocar-se. La taula recull els casos més habituals. En tots, les matrius per les quals es multiplica han de ser invertibles.
Equació Què es fa Solució Passar a l'altre membre restant Multiplicar per per l'esquerra X X A B = B A x 3x = 6 3 1 A 1 A = A A = 1 I I X = X I = X X Agrupar termes. Les matrius que sumen o resten passen a l'altre membre amb el signe canviat, com amb nombres. Tots els termes amb queden al mateix costat. 1 X Treure factor comú per la banda correcta. Si surt més d'un cop, es treu pel costat on és. Com que , tenim i . 2 X X = IX AX X = (A I)X XA + 2X = X(A + 2I) Comprovar que la matriu que acompanya té inversa. En ordre 2, el seu determinant ha de ser diferent de 0. 3 X ad bc Multiplicar per la inversa pel mateix costat.
Si la matriu és a l'esquerra de , es multipliquen els dos membres per l'esquerra. Si és a la dreta, per la dreta. 4 X Operar. Es calcula la inversa i es fan els productes respectant l'ordre escrit. 5 Comprovar. Se substitueix a l'equació inicial i s'ha de complir la igualtat. 6 X X + B = C B X = C B AX = B A 1 X = A 1 B Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 23 Equació Què es fa Solució Multiplicar per per la dreta Restar i després per l'esquerra Restar i després per la dreta per l'esquerra i per la dreta Factor comú: PER RECORDAR-HO La inversa entra pel costat on és i a la solució queda en aquest mateix lloc: la inversa va al mateix costat.
Si és davant de , també va davant. EXEMPLE Resolem amb , i . ERROR FREQÜENT Escriure quan l'equació era . A l'exemple surt , que no és la solució. Tampoc es pot escriure mai una «fracció» de matrius com . En treure factor comú, escriu i no : a una matriu no se li pot restar un nombre. COMPROVA-HO 21 Aïlla a . Quina condició ha de complir ? XA = B A 1 X = B A 1 AX + B = C B A 1 X = A 1 (C B) XA + B = C B A 1 X = (C B) A 1 AXB = C A 1 B 1 X = A 1 C B 1 AX + X = B (A + I)X = B X = (A + I) 1 B A A X A 1 AX + B = C A = ( 2 1 1 1 ) B = ( 1 2 0 3 ) C = ( 6 5 2 4 ) Agrupem: , i . 1 AX = C B C B = ( 5 3 2 1 ) Comprovem la inversa: . Per tant, .
2 det A = 2 1 1 1 = 1 = 0 A = 1 ( 1 1 1 2 ) Com que és a l'esquerra de , multipliquem per l'esquerra: , és a dir, . 3 A X A 1 AX = A 1 (C B) X = A 1 (C B) Operem: . 4 X = ( 1 1 1 2 ) = ( 5 3 2 1 ) ( 2 1 1 0 ) Comprovem: , que és . És correcte. 5 A X = ( 2 1 1 1 ) = ( 2 1 1 0 ) ( 5 3 2 1 ) C B X = (C B) A 1 AX = C B ( 3 2 1 1 ) A C B A I A 1 X XA B = 2X A Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 24 Mètode de les incògnites: igualar element a element Quan la matriu que acompanya no té inversa, el procediment anterior no serveix. Llavors s'escriu amb lletres, , i es fan les operacions.
Dues matrius són iguals si coincideixen element a element (vegeu «Matrius — Concepte, dimensió i tipus de matrius»). Per tant, cada posició dona una equació i s'obté un sistema lineal amb les incògnites . Aquest mètode també és útil quan l'enunciat ja dona amb una forma fixa, per exemple amb un 0 en una posició. També serveix si la inversa existeix, però costa més càlculs. EXEMPLE Resolem amb i . El determinant és : no té inversa. Si en canvi fos , tindríem i . Multiplicant la primera per 2 surt , que és impossible: l'equació no té solució. Com es classifiquen i s'escriuen aquests casos es detalla a «Sistemes d'equacions — Sistemes compatibles indeterminats i incompatibles».
La idea clau és aquesta: sense inversa no hi ha una única solució. Pot haver-n'hi infinites o cap. COMPROVA-HO 22 Quantes solucions té si ? I si ? Sistemes de dues equacions matricials Un sistema d'equacions matricials té dues matrius desconegudes, per exemple i , que han de complir dues equacions alhora. Si només hi ha sumes i productes per nombres, es resol com un sistema de dues equacions amb dues incògnites. El mètode més còmode és el de reducció: eliminar una matriu sumant. Es multiplica una equació per un nombre de manera que, en sumar-les, una de les incògnites desaparegui. Després se substitueix per trobar l'altra.
X X X = ( a c b d ) a, b, c, d X AX = B A = ( 1 2 2 4 ) B = ( 3 6 1 2 ) 1 4 2 2 = 0 A Operem: . 1 A X = ( a + 2c 2a + 4c b + 2d 2b + 4d ) Igualem a : , , i . 2 B a + 2c = 3 b + 2d = 1 2a + 4c = 6 2b + 4d = 2 La tercera i la quarta equació són el doble de les dues primeres. Només queden dues condicions: i . 3 a = 3 2c b = 1 2d Hi ha infinites solucions: , amb i qualssevol. Per exemple, amb surt . 4 X = ( 3 2c c 1 2d d ) c d c = d = 0 ( 3 0 1 0 ) B = ( 3 5 1 2 ) a + 2c = 3 2a + 4c = 5 6 = 5 AX = B det A = 0 det A = 0 X Y Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 25 EXEMPLE Busquem i tals que i . ERROR FREQÜENT En aïllar de , escriure .
El correcte és : passa a la dreta i a l'esquerra. Comprova sempre la solució a l'equació que no has fet servir per aïllar. COMPROVA-HO 23 Al sistema , , quina operació elimina directament i quant val ? ESQUEMA Com resoldre equacions matricials X Y X + 2Y = ( 5 2 2 3 ) 3X Y = ( 1 6 1 2 ) Volem eliminar : multipliquem la segona equació per 2 i queda . 1 Y 6X 2Y = ( 2 12 2 4 ) Sumem les dues equacions: . 2 7X = ( 7 14 0 7 ) Multipliquem per , que és un producte per un nombre: . 3 7 1 X = ( 1 2 0 1 ) Aïllem de la segona equació: . 4 Y Y = 3X = ( 1 6 1 2 ) ( 3 6 0 3 ) = ( 1 6 1 2 ) ( 2 0 1 1 ) Comprovem a la primera: . És correcte.
5 X + 2Y = + ( 1 2 0 1 ) = ( 4 0 2 2 ) ( 5 2 2 3 ) Y 3X Y = M Y = M 3X Y = 3X M Y M 2X + Y = M X Y = N Y X Amb la inversa Si el determinant no és 0 Per l'esquerra AX = B X = A ¹B Per la dreta XA = B X = BA ¹ Pels dos costats AXB = C X = A ¹CB ¹ Amb incògnites Si det = 0 o X té forma donada Igualar element a element Surt un sistema lineal Sistemes de matrius Dues matrius desconegudes X i Y Mètode de reducció Eliminar una matriu i substituir Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 26 IDEES CLAU Les matrius no es divideixen: per aïllar es multiplica per la inversa. La inversa es multiplica pel costat on és la matriu: i .
Abans de multiplicar per la inversa cal agrupar termes, treure factor comú pel costat correcte i comprovar que el determinant no és 0. Si la matriu no té inversa, s'escriu amb incògnites i s'igualen els elements: pot sortir una solució, infinites o cap. Un sistema de dues equacions matricials amb sumes i productes per nombres es resol per reducció, com un sistema de nombres. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Aïlla a . Què cal que compleixin i ? 25. Per què a no es pot escriure ? 26. En un sistema de matrius, per què es pot «dividir» per 5 però no per una matriu?
MATRIUS 5 Les matrius com a model: taules de dades i interpretació de productes EN ACABAR SABRÀS Organitzar les dades d'un enunciat en matrius, decidint què va a files i què a columnes Triar l'ordre del producte de matrius perquè les dimensions i les unitats quadrin Interpretar cada element d'un producte de matrius amb les seves unitats Comparar proveïdors o tarifes a partir del producte d'una comanda per una matriu de preus PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Si tens una taula de compres per client i una llista de preus, com pots calcular d'un sol cop la factura de tots els clients? Molts problemes de matrius parteixen d'un enunciat amb dades: vendes, preus, quantitats de material.
Primer cal posar aquestes dades en matrius; després, multiplicar-les en l'ordre correcte; i al final, dir què significa cada nombre del resultat. X AX = B X = A B 1 XA = B X = BA 1 X X X AXB = C A B AX X = B (A 1)X = B Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 27 Organitzar les dades: què va a files i què a columnes DEFINICIÓ Una matriu de dades és una taula de nombres en què les files són una categoria i les columnes una altra (clients i productes, per exemple). Cada element té unitats: «unitats del producte que compra el client ». Un vector de preus és una matriu d'una sola fila o d'una sola columna amb el preu de cada article.
Recorda la regla del producte (vegeu «Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius»): A·B existeix si columnes d'A = files de B. Les dimensions queden , i l'element és la fila d'A per la columna de B. En un problema, aquesta regla té una lectura molt útil. Les columnes d'A i les files de B han de ser la mateixa categoria. Aquesta categoria comuna «desapareix» en multiplicar. El resultat té les files d'A i les columnes de B. Amb les unitats passa el mateix: PER RECORDAR-HO Escriu al costat de cada matriu «files × columnes» amb noms: (clients × productes)·(productes × preu). La categoria repetida ha d'anar al mig. Si no hi va, canvia l'ordre o posa la matriu en forma de columna.
COMPROVA-HO 28 Tens H (3 tipus d'habitatge × 2 tipus de finestra) i F (2 tipus de finestra × 2 materials). Quin producte té sentit i què indica l'element de la fila 2 i la columna 1? j i (m × n) (n × p) = m × p ij i j client unitats = unitat euros client euros Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 28 Vendes per preus: facturació per client EXEMPLE Una papereria ven llibretes (2 € cadascuna), bolígrafs (1 €) i carpetes (3 €) a dues escoles. Llibretes Bolígrafs Carpetes Escola 1 20 50 10 Escola 2 30 0 25 Encadenar taules i calcular beneficis De vegades una taula porta a una altra.
Per exemple: (habitatges × finestres)·(finestres × peces) dona les peces de cada habitatge. Una comanda en fila també es pot multiplicar per una matriu de recursos per saber el material total. EXEMPLE Una cistella petita porta 2 kg de pomes i 1 kg de taronges; una de gran, 4 kg i 3 kg. Un client en demana 10 de petites i 5 de grans. La fruita costa 1,5 €/kg (pomes) i 2 €/kg (taronges). Calen 40 kg de pomes i 25 kg de taronges, que costen 110 €. Si coneixem el preu de venda i el de cost de cada article, primer els restem. Així obtenim la matriu fila de benefici per unitat. Després la multipliquem per la columna d'unitats venudes.
Per exemple, amb costos (2 5), preus de venda (3 8) i 100 i 40 unitats venudes, el benefici unitari és (1 3). El benefici total és €. Comparar opcions: quin proveïdor surt més barat Una matriu de preus amb una columna per proveïdor permet comparar-los tots alhora. Multipliquem la comanda per aquesta matriu: cada element del resultat és el cost total amb un proveïdor. Matrius: V (escoles × productes), de dimensió . Els preus, en columna perquè els productes quedin a les files: p, de dimensió . 1 2 × 3 3 × 1 Dimensions: . El producte V·p existeix; p·V no, perquè no quadra.
2 (2 × 3) (3 × 1) = 2 × 1 (3 × 1) (2 × 3) Producte: 3 V p = = ( 20 30 50 0 10 25 ) 2 1 3 = ( 40 + 50 + 30 60 + 0 + 75 ) ( 120 135 ) Interpretació: l'escola 1 ha de pagar 120 € i l'escola 2, 135 €. 4 (10 5) = ( 2 4 1 3 ) (40 25), (40 25) = ( 1,5 2 ) 110 1 100 + 3 40 = 220 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 29 EXEMPLE Paquets de paper, cartutxos de tinta i carpetes costen 4, 10 i 2 € amb el proveïdor S1, i 5, 8 i 2 € amb S2. Una comanda és C = (x y z). El primer element és el cost amb S1 i el segon, amb S2. Per a la comanda (20, 15, 30) surt (290 280): S2 és 10 € més barat. Per a (30, 5, 30) surt (230 250): ara guanya S1. La diferència S1 S2 val .
Per tant, S2 surt més barat quan . Si dos proveïdors donen el mateix total, qualsevol dels dos serveix. PROCÉS D'un enunciat a la resposta COMPROVA-HO 29 Amb la comanda (10, 10, 0), quin proveïdor de l'exemple surt més barat i per quant? ERROR FREQÜENT Multiplicar en l'ordre que no quadra, com p·V a l'exemple de la papereria. Abans de calcular, comprova que la categoria comuna queda al mig. Donar la matriu resultat sense interpretar-la. Si la pregunta és «què representa?» o «quin surt més barat?», cal una frase amb unitats: «l'escola 1 paga 120 €», «S2 és 10 € més barat».
C P = (x y z) = 4 10 2 5 8 2 (4x + 10y + 2z 5x + 8y + 2z) x + 2y y > x/2 Enunciat Identifica les categories: clients, productes, proveïdors, materials 1 Matrius Posa cada taula amb una categoria a files i una altra a columnes 2 Comprovar dimensions La categoria comuna ha de quedar al mig del producte 3 Producte Multiplica fila per columna element a element 4 Interpretació Explica cada element amb una frase i les seves unitats 5 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 30 IDEES CLAU En una matriu de dades, les files són una categoria i les columnes una altra, i cada element té unitats.
El producte A·B té sentit si les columnes d'A i les files de B són la mateixa categoria: . L'element del resultat combina la fila d'A amb la columna de B, i les unitats es multipliquen com fraccions. Una comanda en fila per una matriu de preus amb una columna per proveïdor dona el cost total amb cada proveïdor. El resultat sempre s'interpreta amb una frase i les seves unitats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Tens Q (3 productes × 4 botigues) amb les unitats venudes i els preus dels 3 productes. Com escrius els preus i quin producte fas? 31. Per què a l'exemple de la papereria els preus van en columna i no en fila? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32.
Quina dimensió té una matriu de 3 files i 2 columnes? 33. Què indica el subíndex de l'element a ? 34. Si A és una matriu 2 × 4, quina dimensió té Aᵗ? 35. Quina matriu és alhora triangular superior i triangular inferior? 36. Quina dimensió té el producte d'una matriu 2 × 4 per una 4 × 3?
(m × n) (n × p) = m × p ij i j 3 × 3 a) 2 × 3 b) 3 × 2 c) 6 × 1 d) Fila 2 i columna 3 a) Fila 3 i columna 2 b) Que la matriu és 2 × 3 c) El segon element de la diagonal d) 2 × 4 a) 2 × 2 b) 4 × 4 c) 4 × 2 d) Una matriu diagonal a) Una matriu fila b) Una matriu antisimètrica c) Una matriu simètrica d) 3 × 2 a) No es pot fer b) 4 × 4 c) 2 × 3 d) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 31 37. Quina operació exigeix que les dues matrius tinguin la mateixa dimensió? 38. A i B són quadrades del mateix ordre i no commuten. Quant val (A + B)²? 39. Si AB = O, què podem afirmar? 40. Si A = (1 0 / 3 1), quant val A²? 41.
Quan té inversa una matriu 2 × 2 (a b / c d)? 42. Quina igualtat és correcta per a (A·B) ¹? 43. Si A² = I, quina és la inversa de A? 44. Si AX = B i A és invertible, quant val X? 45. Com s'aïlla X a XA + B = C? 46. Si det A = 0, com es resol AX = B? 47. Quina és la forma correcta de treure factor comú a AX + X?
La suma A + B a) El producte B · A b) El producte 3 · A c) El producte A · B d) A² + 2AB + B² a) A² + B² b) A² + AB + BA + B² c) A² + 2BA + B² d) Res: A i B poden ser no nul·les a) Que B = O b) Que A = O c) Que A = O i B = O d) (1 0 / 6 1) a) (1 0 / 9 1) b) (2 0 / 6 2) c) (1 0 / 3 1) d) Sempre que sigui quadrada a) Quan cap element és zero b) Quan a·d = b·c c) Quan ad bc 0 d) B·A a) B ¹·A ¹ b) A ¹·B c) A ¹·B ¹ d) La mateixa A a) No en té b) La matriu A c) La identitat I d) X = A ¹·B a) X = B A b) X = B / A c) X = B·A ¹ d) X = A ¹·(C B) a) X = (C + B)·A ¹ b) X = C·A ¹ B c) X = (C B)·A ¹ d) Plantejant X amb incògnites a, b, c, d a) Multiplicant per A ¹ per la dreta b) Dividint B entre A c) Multiplicant per A ¹ per l'esquerra d) (A + I)·X a) X·(A + I) b) (A + 1)·X c) A·(X + I) d) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 32 48.
A és clients × productes i B és productes × proveïdors. Què dona A·B? 49. Unitats per client multiplicades per euros per unitat. Quines unitats té el resultat? 50. V·p = (120, 135) a la papereria. Què indica el 135? 51. C·P = (290 280), una columna per proveïdor. Què es conclou?
Clients × productes a) Clients × proveïdors b) Proveïdors × clients c) Productes × productes d) Euros per client a) Unitats per euro b) Clients per euro c) Euros per unitat d) El que paga l'escola 2 a) Unitats que compra l'escola 2 b) El preu del segon producte c) El total de les dues escoles d) Tots dos costen igual a) El segon és 10 € més barat b) El primer és 10 € més barat c) Cal comprar a tots dos d) Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 33 28 % dels punts de l'examen 6 Conceptes i classificació dels sistemes lineals EN ACABAR SABRÀS Comprovar si uns valors són solució d'un sistema d'equacions lineals Escriure un sistema en forma matricial A·X = B i construir la matriu ampliada A* Classificar un sistema com a SCD, SCI o SI i interpretar-ho amb rectes Reconèixer quan dos sistemes són equivalents PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Dues rectes del pla sempre es tallen en un sol punt?
Un sistema d'equacions apareix sempre que diverses condicions s'han de complir alhora: un preu total, un nombre d'unitats, una mitjana. Abans de resoldre'n cap cal saber quatre coses: què és una equació lineal, què vol dir que un sistema tingui solució, quan dos sistemes són equivalents i com s'escriu un sistema amb matrius. Amb això ja es pot classificar qualsevol sistema segons el nombre de solucions.
Sistemes d'equacions 6 Conceptes i classificació dels sistemes lineals 7 El mètode de Gauss 8 Sistemes compatibles indeterminats i incompatibles 9 Plantejar un sistema a partir d'un enunciat 10 Problemes de percentatges, descomptes, rendiments i mitjanes 11 Interpretar les solucions en el context Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 34 PROCÉS El tema Sistemes d'un cop d'ull Equació lineal, sistema i solució DEFINICIÓ Una equació lineal és una equació en què cada incògnita apareix elevada a 1, multiplicada per un nombre i sense multiplicar-se per cap altra incògnita. Per exemple, és lineal; i no ho són.
Els nombres que multipliquen les incògnites són els coeficients, i el nombre sol del segon membre és el terme independent. Un sistema d'equacions lineals és un conjunt d'equacions lineals amb les mateixes incògnites. En general, un sistema de equacions amb incògnites s'escriu així: El coeficient és el de la incògnita a l'equació . Els subíndexs segueixen la mateixa convenció que els elements d'una matriu (vegeu «Matrius — Concepte, dimensió i tipus de matrius»). Una solució del sistema és un conjunt de valors, un per a cada incògnita, que compleix totes les equacions alhora. Si un valor compleix només una equació, no és solució.
Resoldre un sistema vol dir trobar totes les seves solucions o justificar que no en té.
Plantejar el sistema Definir incògnites i traduir l'enunciat a equacions 1 Forma matricial Escriure A·X = B i la matriu ampliada A* 2 Mètode de Gauss Transformar en un sistema esglaonat equivalent 3 Classificar SCD, SCI o SI segons el nombre de solucions 4 Interpretar en context Comprovar que les solucions tenen sentit al problema 5 2x 3y + z = 7 xy = 4 x + 2 y = 1 m n a x + a x + + a x = b 11 1 12 2 1n n 1 a x + a x + + a x = b 21 1 22 2 2n n 2 a x + a x + + a x = b m1 1 m2 2 mn n m a ij x j i Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 35 EXEMPLE Resolem Amb tres incògnites aquest mètode es fa llarg.
Per a sistemes més grans s'usa el mètode de Gauss (vegeu «Sistemes d'equacions — El mètode de Gauss»). Sistemes equivalents Dos sistemes són equivalents si tenen exactament les mateixes solucions, encara que les equacions siguin diferents. Resoldre un sistema consisteix a transformar-lo en un altre d'equivalent cada vegada més senzill, fins que la solució es llegeix directament. Hi ha canvis que no alteren les solucions: multiplicar una equació per un nombre diferent de zero, sumar-li un múltiple d'una altra equació o canviar l'ordre de les equacions. Són les transformacions elementals, que s'expliquen a «Sistemes d'equacions — El mètode de Gauss».
EXEMPLE El sistema és equivalent a : la primera equació nova és la suma de les dues originals. Tots dos tenen l'única solució . COMPROVA-HO 53 El parell compleix . És solució del sistema de l'exemple? Per què? Expressió matricial: Un sistema lineal es pot escriure com un producte de matrius. Així es veu de cop tota la informació i es pot treballar només amb els nombres. Cal recordar com es multipliquen matrius (vegeu «Matrius — Suma, producte per un nombre i producte de matrius»). és la matriu de coeficients: una fila per equació i una columna per incògnita. és la matriu columna de les incògnites. és la matriu columna dels termes independents.
és la matriu ampliada: la matriu amb la columna afegida a la dreta, separada amb una ratlla. { x + y = 5 x y = 1 Sumem les dues equacions: la desapareix i queda . 1 y 2x = 6 Aïllem: . 2 x = 3 Substituïm a la primera equació: , és a dir, . 3 3 + y = 5 y = 2 Comprovem a les dues equacions: i . La solució és . 4 3 + 2 = 5 3 2 = 1 (x, y) = (3, 2) { x + y = 5 x y = 1 { 2x = 6 x y = 1 (3, 2) (4, 1) x + y = 5 A X = B A X B A A B Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 36 EXEMPLE Considerem el sistema Si fem el producte de la primera fila de per obtenim , que ha de valer 6: és la primera equació.
La solució d'aquest sistema és : comproveu-la a les tres equacions. ERROR FREQÜENT Oblidar els coeficients 0 o els signes. A l'equació falta la : la fila és , no . I el coeficient de és -1, no 1. Classificació dels sistemes Segons el nombre de solucions, tot sistema lineal és d'un d'aquests tres tipus. No hi ha cap altra possibilitat: o cap solució, o una, o infinites. Tipus Solucions Exemple Dues incògnites: les rectes...
Compatible determinat (SCD) solució única es tallen en un punt, el Compatible indeterminat (SCI) infinites solucions coincideixen: són la mateixa recta Incompatible (SI) cap solució són paral·leles i no es tallen La interpretació gràfica ve del fet que cada equació lineal amb dues incògnites és una recta del pla. Els punts de la recta són les parelles que compleixen aquella equació. Una solució del sistema ha d'estar a les dues rectes alhora, és a dir, en un punt comú. A l'exemple SCI, la segona equació és la primera multiplicada per 2. Qualsevol punt de la recta és solució: , , ... Com s'escriuen totes es veu a «Sistemes d'equacions — Sistemes compatibles indeterminats i incompatibles».
A l'exemple SI, si restem les equacions surt , que és impossible. Cap parella pot sumar 3 i 5 alhora. x + y + z = 6 2x y + z = 3 x + 2y z = 2 Ordenem cada equació amb les incògnites en el mateix ordre ( ) i els termes independents a la dreta. 1 x, y, z Copiem els coeficients fila per fila. Si una incògnita no surt en una equació, hi posem un 0.
2 Escrivim el producte: 3 1 2 1 1 1 2 1 1 1 = x y z A = 6 3 2 1 2 1 1 1 2 1 1 1 6 3 2 A X x + y + z (1, 2, 3) 2y z = 4 x (0 2 1) (2 1) y x + y = 5, x y = 1 (3, 2) x + 2y = 4, 2x + 4y = 8 x + y = 3, x + y = 5 (4, 0) (2, 1) (0, 2) 0 = 2 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 37 PER RECORDAR-HO En un sistema amb coeficients no nuls, compara les raons: si , és SCD; si , és SCI; si , és SI. ERROR FREQÜENT Pensar que un sistema incompatible està mal plantejat o que t'has equivocat. És una resposta vàlida: les condicions no es poden complir alhora, i s'ha de dir així. L'error contrari també resta punts: escriure «no té solució» d'un SCI.
Un SCI en té, i en té infinites. COMPROVA-HO 54 Classifica i digues com són les rectes. IDEES CLAU Una solució d'un sistema ha de complir totes les equacions alhora. Dos sistemes són equivalents si tenen les mateixes solucions; resoldre és passar a sistemes equivalents més senzills. Tot sistema lineal s'escriu com ; la matriu ampliada afegeix la columna dels termes independents. Un sistema és SCD (solució única), SCI (infinites solucions) o SI (cap solució). Amb dues incògnites, SCD, SCI i SI corresponen a rectes que es tallen, coincidents o paral·leles. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 55. Quina és la matriu ampliada del sistema ? 56. En resoldre un sistema t'apareix l'equació . Què vol dir? 57.
Per què no és una equació lineal?
{ ax + by = c a x + b y = c = a a b b = a a = b b c c = a a = b b c c { 3x y = 2 6x 2y = 5 A X = B A x z = 4, 2y + z = 0 0 = 3 xy + z = 1 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 38 SISTEMES D'EQUACIONS 7 El mètode de Gauss EN ACABAR SABRÀS Aplicar correctament les tres transformacions elementals sobre la matriu ampliada Esglaonar un sistema 3 × 3 triant pivots i fent zeros columna a columna Resoldre un sistema esglaonat per substitució enrere Comprovar la solució a les equacions originals i detectar errors de signe PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 58 Si sumes dues equacions certes d'un sistema, la nova equació continua sent certa per a la mateixa solució?
La idea del mètode El mètode de Gauss resol un sistema lineal transformant-lo, pas a pas, en un altre de més senzill que té exactament les mateixes solucions. Són sistemes equivalents (vegeu «Sistemes d'equacions — Conceptes i classificació dels sistemes lineals»). El sistema senzill que busquem és un sistema esglaonat. DEFINICIÓ Un sistema esglaonat és aquell en què cada equació té almenys una incògnita menys que l'anterior. A la matriu, els zeros de sota la diagonal formen una escala. El pivot d'una fila és el primer element no nul; el fem servir per fer zeros a sota seu. Per què interessa? Perquè un sistema esglaonat es resol gairebé sol, començant per baix: L'última equació dona .
La segona queda , és a dir, . La primera queda , és a dir, . Tot el treball del mètode consisteix a arribar a aquesta forma. Les transformacions elementals Per esglaonar només podem fer tres operacions entre files, anomenades transformacions elementals. Cadascuna dona un sistema equivalent a l'anterior. Transformació Notació Per què no canvia les solucions Intercanviar dues files L'ordre en què escrivim les equacions no importa.
x y + 2z = 5 3y + z = 8 2z = 4 z = 2 3y + 2 = 8 y = 2 x 2 + 4 = 5 x = 3 F 2 F 3 Apunts de Matemàtiques Aplicades a les CCSS II: àlgebra, càlcul i probabilitat 39 Transformació Notació Per què no canvia les solucions Multiplicar una fila per un nombre no nul Multipliquem els dos costats d'una igualtat; es desfà dividint per 3. Sumar a una fila un múltiple d'una altra Sumar dues igualtats certes dona una igualtat certa; es desfà sumant . La clau és que cada operació es pot desfer. Una solució del sistema original…