Text del document
TEMA 2: LA RENAIXENÇA LA RENAIXENÇA 1. CONTEXT HISTÒRIC S. XIX - La Revolució industrial - La Revolució Francesa 2. APARICIÓ DEL ROMANTICISME I EL REALISME - Romanticisme: Evolució Característiques - Realisme 3. EL MOVIMENT DE LA RENAIXENÇA - Causes - Inici - Objectius - Programa a) anàlisi de la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau 4. ELS AUTORS DE LA RENAIXENÇA a) Jacint Verdaguer - Vida - Obra. Característiques Poesia patriòtica: "L'emigrant" Poesia Religiosa "El Virolai" b) Àngel Guimerà - Vida - Terra baixa i Mar i cel LA RENAIXENÇA 1. CONTEXT HISTÒRIC S.
XIX El segle XVII es tanca amb una Catalunya devastada pel conflicte dels Segadors i amb la pressió d'una monarquia absolutista que, a través del Decret de Nova Planta, deixa el català sense cap privilegi d'ús, només utilitzat com a llengua social. Però a partir del final del XVIII i gràcies als fets històrics que marquen l'inici de l'època contemporània, la situació del català comença a revertir. Per una banda La Revolució industrial (Gran Bretanya 1760-1830) i els avenços tecnològics, canvia tot el sistema econòmic i apareix el Capitalisme. El desenvolupament que comporta, el creixement de les ciutats i la necessitat de mà d'obra, fa que hi hagi una gran migració del camp a les ciutats.
Apareixen dues noves classes socials: la classe obrera (o proletariat) i la Burgesia industrial. Per l'altra, els efectes de la Revolució Francesa (1789) acaben amb l'absolutisme i la domini de l'església i al noblesa. Poden néixer així els estats liberals, que gaudeixen per primera vegada d'una constitució i els parlaments. 2. APARICIÓ DEL ROMANTICISME I EL REALISME El canvi en la política i l'economia fa que a poc a poc els moviments culturals també vagin evolucionant. L'aparició de la classe obrera, amb pocs recursos i sense drets socials i la nova burgesia (que s'interessa molt pels nous gèneres com ara la novel·la) inicien l'aparició del moviment més important del s.
XIX, el Romanticisme. És un moviment que va néixer a Alemanya i que s'estengué, primer a Anglaterra i després a la resta d'Europa. Els autors romàntics veuen la societat proletaria com a una massa sense vida i, per aquest motiu, reivindiquen que l'art ha de ser espontani i que s'ha d'incentivar la imaginació i els sentiments (molts sovint reflectits en la natura). Els nous valors són la llibertat, l'originalitat, l'expressió lliure de les emocions.
La pèrdua d'arrelament que propicia la migració del camp a la ciutat i el canvi tan brusc que pateixen les diferents formes de vida, fa que els romàntics tinguin la necessitat de recopilar tota la cultura popular abans que es perdi i sentin enyorança dels temps gloriosos passats (edat mitjana). Les característiques principals d'aquest moviment: - Els sentiments predominen per damunt de la raó - Insatisfacció, irracionalitat, melancolia - Allunyament de la realitat, gust per allò exòtic o misteriós - Retorn a l'ambientació de l'edat mitjana - Relació intensa amb la natura que posa de manifest els sentiments del poeta.
Progressivament, la mentalitat romàntica va evolucionant cap a una nova tendència: el Realisme. Aquest és un moviment que reflecteix la realitat tal i com és, sense artifici. Té tendència a plasmar allò més cru de la humanitat, la pobresa, el menyspreu de les classes altes, la injustícia cap als més pobres… És, sobretot, un moviment de denúncia. 3. EL MOVIMENT DE LA RENAIXENÇA Amb els nous ideals sorgits després de la revolució francesa i amb la fi de l'Antic règim, a poc a poc les nacions veuen la necessitat de retrobar-se com a nació i establir les bases definitòries de cada territori.
A Catalunya, ja a principis del XIX comencen a sorgir alguns intel·lectuals que es comencen a qüestionar les nostres arrels com a país: l'ús de la llengua i la manca d'una tradició cultural. Hem de tenir en compte que a principis del s. XIX, la llengua catalana es troba en una situació de minorització dels usos formals i cultes (gairebé només es troba en l'ús social). Els autors, de formació només en castellà, no tenen la confiança necessària per utilitzar el català com a llengua de cultura. Això fa un gir amb la l'aparició del Romanticisme a casa nostra.
Els intel·lectuals tornen a sentir la necessitat de recuperació del català, però es topen amb alguns problemes: - El català que es parla a ciutat és ple de castellanismes - No tenen un model proper de llengua culta Per aquest motiu recorren a la llengua popular dels pobles i al model medieval. El punt d'inflexió a aquest procés es produeix l'any 1833. Bonaventura Carles Aribau publica a la revista "El vapor" (una revista Barcelonina amb llengua castellana) un poema en català. Es titula Oda a la pàtria. És important perquè és la primera producció literària en català publicada en molts anys i, a més, en ella apareixen les principals inquietuds de l'època.
Aquesta publicació marca l'inici de la Renaixença. b) anàlisi de la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau I A Déu siau, turóns, per sempre á Déu siau; o serras desiguals, que allí en la patria mia dels nuvols é del cel de lluny vos distingia per lo repos etrern, per lo color mes blau. A Déu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau, com guarda vigilant cubert de boyra é neu, guaytas per un forat la tomba del Jueu, e al mitg del mar inmens, la mallorquilla nau. II Jo ton superbe front coneixia llavors, com coneixer pogués lo front de mos parents; coneixia també lo só de tos torrents com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fats perseguidors ja no conech ni sent com en millors vegadas: axi d'arbre migrat á terras apartadas son gust perden los fruits, é son perfum las flors. Pel que fa als continguts, també es troben repartits de manera molt uniforme. Les dues primeres estrofes se centren en l'enyorança del paisatge català. Observem les personificacions a què aquest és sotmès —«com guarda vigilant», que alhora és una comparació, «guaites per un forat», «ton superba front»—, així com la identificació, pròpia del romanticisme, entre el paisatge i la pròpia família per transmetre, doncs, la idea d'un sentiment profundament arrelat —«com la veu de ma mare o de mon fill los plors»—.
Per això també, quan, al final de la segona estrofa, és el jo poètic mateix qui es compara amb un «arbre migrat a terres apartades» per destacar la impressió de desarrelament. La tercera i quarta estrofes se centren, en canvi, en el passat històric i en la llengua. Pel que fa al primer aspecte, s'evoca en concret l'edat mitjana, cosa no gens estranya per dues raons: perquè va ser l'època d'esplendor de la «pàtria» i perquè el romanticisme va tenir, a tot Europa, una forta tendència a recuperar i mitificar aquesta etapa. Caldria aclarir el terme «llengua llemosina». El poema està compost amb octaves de versos alexandrins, amb cesura 6+6 (d'art major).
Hi domina la rima consonant, masculina a les cesures, femenina a final de vers. Són versos isosil·làbics amb rima consonant encadenada (ABBACDDC). En aquest poema ja s'hi observen alguns trets de la poesia romàntica posterior: Exaltació de la llengua materna, tria del català com a llengua d'ús literari; To melancòlic i exaltat alhora; Identificació del paisatge com a símbol de pàtria; Lloança a un passat gloriós; Tria d'un lèxic arcaitzant Però, a què anomenem Renaixença? La Renaixença és un moviment de renovació cultural iniciat durant el segle XIX que té com a objectius principals la dignificació de la llengua catalana i la revalorització de la literatura escrita en català.
Són intel·lectuals socialment molt compromesos que inicien tota una sèrie de mecanismes que els permetin assolir aquests objectius. Per això; el seu programa segueix aquests eixos: 1.Divulgar la història i la literatura de l'edat mitjana. 2. Recollir i divulgar la literatura popular. 3. Promoure l'activitat literària en tots els gèneres. 4. Potenciar la presència de la llengua catalana en diaris i revistes i en obres de ciència i de divulgació. 5. Dotar el català de normes gramaticals i lèxiques. 6. Crear institucions culturals que potenciessin l'activitat científica. Entre moltes de les accions que es van dur a terme, cal destacar la reinstauració dels jocs Florals.
Els Jocs Florals eren uns premis literaris que es van inaugurar durant l'Edat Mitjana per premiar les millors poesies trobadoresques. Durant la Decadència, es van deixar de celebrar. L'any 1859 es van instaurar, ja que es va veure la necessitat d'incentivar la producció literària en català. El certamen premiava les obres poètiques escrites en català i otorgava tres premis: 1. A la millor poesia amorosa, la Flor Natural 2. A la millor poesia patriòtica, l'Englantina d'or 3. A la millor poesia religiosa, la Viola d'or. Si un poeta aconseguia ser premiat amb les tres flors, era coronat com a mestre en Gai Saber. La poesia era el gènere per excel·lència durant la Renaixença.
La seva brevetat feia que fos molt més fàcil de publicar (a les revistes, ja que la xarxa editorial era inexistent) i que la manca d'estructura lingüística no es fes tan evident. Manté alguns elements de relació amb el Romanticisme. 4. ELS AUTORS DE LA RENAIXENÇA Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 1845. Era fill d'una família humil: el seu pare era picapedrer i la seva mare feinejava. També era molt religiosa. Als deu anys, els seus pares van enviar-lo a estudiar al seminari de Vic. A partir de l'adolescència també es va fer mosso del mas de Can Tona (Osona) on compaginava els estudis amb les feines del camp.
Durant aquesta etapa escriu algunes poesies amoroses, però és un gènere que abandona totalment en ordenar-se sacerdot l'any 1870. Amb 25 anys i ja capellà, es veu afectat d'alguna malaltia dels pulmons. A més, durant el temps passat a Can Tona ha acabat d'escriure un gran poema èpic anomenat "l'Atlàntida". Com ell mateix dirà, no es pot escriure un gran poema sobre el mar quan no se l'ha vist mai. Per aquest motiu decideix acceptar una feina com a capellà a bord d'un vaixell transatlàntic propietat del Marquès de Comillas. Durant uns anys fa la travessa de l'Atlàntic unes quantes vegades i acaba el seu gran poema èpic (l'Atlàntida).
Quan se'n cansa, el Marquès de comilles li ofereix el càrrec de capellà particular a casa seva. Durant un temps, s'encarrega de l'almoina del palau i de confessor particular. El Marquès però, sospita que la relació del mossèn i la seva dona és molt estreta i que falten moltíssims més diners del que ell havia ofert per caritat. Fa fora el poeta de casa seva i aquest decideix fer un viatge a Terra Santa. Torna del seu viatge molt trastocat i es dedica a fer exorcismes i tota classe de excentricitats: dona tot el que té als pobres i viu gairebé en la indigència. Li prohibeixen fer de capellà i al 1902 mor. Al seu enterrament hi van assistir més de 100.000 persones.
És conegut com a "Poeta dels Catalans" i la gent l'anomenava mossèn Cinto. Molts dels seus poemes són avui símbol de la identitat catalana i va ser nomenat mestre en Gai Saber en més d'una ocasió. Obra. Característiques En la seva poesia sobretot hi destaquen els trets Romàntics. En ella, el poeta es mostra rebel, idealitzat i optimista. Amb els dos grans poemes èpics, l'Atlàntida i el Canigó, s'hi poden trobar els elements mítics i tradicionals tant comuns en el romanticisme. A més de la necessitat de revaloritzar els elements medievals. Amb els seus poemes patriòtics (l'Emigrant) la necessitat de reafirmar els trets identitaris.
Poesia patriòtica: "L'emigrant" Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. Poesia Religiosa "El Virolai" Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos "Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel", i que fan que sigui conegut també amb el nom de "Rosa d'abril". La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer.
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l'època carolíngia.[1] Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics,[2] conté una descripció geogràfica del Pirineu català, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric de Bernat Tallaferro.
L'Atlàntida (1877) és un poema èpic de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió,[1] que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i al final descobriment de les Amèriques. POEMES QUE APAREIXEN AL RECULL - Vora el barranc dels algadins. Teodor Llorente 1909. - Vora la Mar. Jacint Verdaguer 1896 - El Pi de Formentor. Miquel Costa i Llobera 1907 Àngel Guimerà És un dels principals dramaturgs de la literatura catalana, les seves obres encara s'estrenen assíduament en els teatres catalans i europeus. Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845.
El seu pare, originari del Vendrell, tenia negocis a l'illa i allà va conèixer la mare de l'autor. Quan Guimerà tenia vuit anys, la família va tornar a Catalunya. Era un jove especialment afí a la cultura i a la intel·lectualitat de l'època i el fet de considerar-se mestís (pare i mare de diferent origen) sempre el va fer sentir diferent i el va empènyer a involucrar-se molt activament en la política catalana del moment, potser per demostrar que ell era tan català com els altres. Va demostrar unes grans qualitats literàries i es va decantar pel teatre ja des de molt jove.
La seva obra passa per dues etapes de creació molt diferenciades: La primera etapa, anomenada també Etapa romàntica es caracteritza per les seves tragèdies romàntiques i sempre manté els mateixos trets característics: - L'acció se situa en èpoques remotes - Està escrita en vers - Els protagonistes sovint són personatges al marge de la societat (com se sentia ell mateix) - Els personatges es veuen abocats a un destí tràgic (perquè es deixen dominar per una gran passió humana (amor, venjança, odi…) que els acaba destruïnt. D'aquesta primera etapa, sobretot destaquem Mar i Cel. Els temes principals d'aquesta obra són la llibertat, la injustícia i opressió.
Situada en un vaixell al bell mig de l'atlàntic, el protagonista, en Saïd, un capità pirata, acaba de capturar un vaixell espanyol. Contràriament al que sol fer en aquests casos, es permet deixar supervivents ja que descobreix que són d'una família noble i els vol vendre al següent port. Entre els ostatges, hi ha una noia jove, la Blanca. Saïd i Blanca s'acaben enamorant, però és un amor impossible: ell és àrab, ella cristiana; ella és rica i noble, ell un pirata perseguit per la llei. La fatalitat farà que el seu amor sigui impossible, com el mar i el cel, que no poden acabar d'estar mai junts.
Durant la segona etapa de la seva producció, Guimerà abandona el modernisme i entra de ple en el realisme. I escriurà Drames realistes Les característiques d'aquesta etapa són: - Vol reflectir la societat tal i com és i els conflictes socials - Estan escrits en prosa - Sovint hi apareixen fragments amb col·loquialismes - Apareixen estereotips propis de l'època (pagesos, propietaris rurals, cacics…) L'obra més important d'aquesta etapa és Terra Baixa Sebastià és un Terratinent de la Terra baixa (que simbolitza la tirania i la falsedat) que acull a la Marta i el seu pare quan arriben al poble siguent uns indigents. Els ofereix portar el molí.
A canvi, aviat reclama els favors sexuals de Marta, quan només és una nena. Anys després, en sebastià està a prop de la ruïna econòmica i només ho pot solucionar casant-se amb una pubilla. Sap del cert, però que les seves relacions amb la Marta són conegudes i, per tal d'assegurar-se el seu matrimoni, vol casar la Marta amb algú amb poca gràcia de qui la Marta no se'n pugui enamorar i a qui pugui controlar com un titella. L'escollit és en Manelic, un pastor de la Terra alta (bondat, innocència, veritat) que accedeix al matrimoni ja que en Sebastià li fa el favor de matra-li el llop que se li menja les ovelles.
Amb el pas dels dies, en Manelic i la Marta s'acaben enamorant i decideixen fugir cap a la Terra Alta on podran ser lliures, però en sebastià se n'adona i ho vol impedir. Hi ha una baralla final entre en Manelic i en Sebastià i el pastor l'acaba matant, sortint de la casa amb la mítica frase -He mort el llop!. PREGUNTES DEL TEMA: A Respondre breument (unes 50 paraules) 1. Comenta un fragment d'Oda a la pàtria (autor, any i lloc de publicació, importància, temàtica. 2. Analitza formalment el poema La pàtria LECT 3. Cerca les figures retòriques a la Pàtria 4. Quins elements Romàntics apareixen a La pàtria? 5.
Comenta un fragment de Vora la mar (autor, rellevància del poema dins l'obra de l'autor, elements de la romanticisme…) 6. Quins elements Romàntics apareixen a Vora la Mar? 7. 2. Analitza formalment el poema Vora la Mar LECT 8. El terme Renaixença i Renaixement són sinònims? 9. De quin autor és i a quina etapa pertany Mar i Cel? 10. Quin són els elements romàntics que hi trobem? 11. Compara el personatge de Saïd amb le de l'heroi romàntic