Resum de Literatura i Llengua Catalana (Batxillerat)

I 114 flashcards i 76 preguntes més al document.

Text del document

CATALÀ 2n Batxillerat Alba García Álvarez Inst Tiana Índex: LITERATURA: 4 Eix cronològic: 4 Subgèneres poètics: 4 Conceptes clau de la mètrica: 4 Estrofes segons el nobre de versos: 5 1. RENAIXENÇA: 5 1.1. Jacint Verdaguer 6 2. MODERNISME: 6 2.1. Joan Maragall: 7 3. NOUCENTRISME: 7 4. LES AVANTGUARDES: 8 4.1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT: 8 4.2. J.V. FOIX: 9 4.3. JOAN BROSSA: 9 5. JOSEP MARIA DE SAGARRA: 9 6. POSTSIMBOLISME: 10 6.1. CLEMENTINA ARDERIU: 10 7. CARLES RIBA: 10 8. BARTOMEU ROSELLÓ-PÒRCEL: 10 9. SALVADOR ESPRIU: 11 10. PERE QUART 11 LLENGUA, DIALECTE I VARIANTS DIALECTALS: 12 ORACIÓ SIMPLE, COMPLEMENTS I PRONOMINALITZACIÓ 14 1. SUBJECTE: 14 1.1. COMPLEMENT DEL NOM: 15 2.

PREDICAT: 16 2.1. ATRIBUT: 16 2.2. CD: 16 2.3. CI: 17 2.4. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL: 17 2.5. COMPLEMENT PREDICATIU: 18 2.6. CRV: 18 ORTOGRAFIA: 19 TÒPICS LITERARIS: 20 PREPOSICIONS: 21 FIGURES RETÒRIQUES: 21 LITERATURA: Eix cronològic: 1. V-XV: Edat mitjana 6. Noucentisme 2. XVI: Renaixement 7. Avantguardes 3. XVII: Barroc 8. Postsimbolisme 4. XVIII: Il·lustració 9. Literatura de postguerra 5. XIX: Renaixença/Modernisme. Subgèneres poètics: 1. Oda: Exaltació solemne d'un tema, persona o idea de forma subjectiva. 2. Ègloga: Monòleg pastoral o més parlen sobre desamor en un paisatge ideal. 3. Elegia: Parla de la pèrdua d'algú. 4. Sàtira: crítica alguna cosa. 5.

Sonet: poema de 14 versos hendecasíl·labs organitzats en dos quartets i dos tercets. 6. Epopeia: Poema narratiu, parla de guerres guanyades. 7. Acròstic: inicial de cada vers forma una paraula. 8. Cal·ligrama: Escriure un poema formant un dibuix. 9. Corranda: Poema anònim que són amb cançons. 10. Panegíric: poema escrit en prosa que exalta alguna cosa, parla d'alguna persona famosa. 11. Auca: Poema amb imatges, lletra amb rodolins (còmic). Conceptes clau de la mètrica: 1. Rima consonada: A partir d'últim vers rimen consonants i vocals. 2. Rima assonant: Només rimen les vocals a partir de l'última vocal tònica. 3. Rima masculina: vers acabat amb paraula aguda. 4.

Rima femenina: Vers acabat amb esdrúixola o plana. 5. Rima interna: Rima que es produeix dins d'un mateix vers. 6. Versos blancs: Tenen mètrica fixa però no rimen. 7. Versos lliures: ni mètrica ni rima. 8. Versos esparsos: Dins d'una composició, hi ha algun vers que queda sense rima. 9. Rima creuada: -abba-. 10. Rima encadenada: -abab-. 11. Rima caudada: -ccdd-. 12. Cesura: Vers d'art major té una pausa al mig. 13. Hemistiquis: parts en les quals es divideix un vers. 14. Art major: versos de 9 síl·labes o més. 15. Art menor: versos fins a 8 síl·labes. 16. Mètrica isosil·làbica: Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. 17.

Mètrica anisosil·làbica: versos tenen diferent nombre de síl·labes. 18. Jo poètic: qui parla. Estrofes segons el nobre de versos: 1. Apariat/rodolí/dístic: 2 versos seguits que rimen. 2. Tercet: combinació de 3 versos. 3. Quarteta: combinació de 4 versos d'art menor. 4. Quartet: combinació de 4 versos d'art major. 5. Quintet/a: combinació de 5 versos (femení art menor). 6. Sextet/a: combinació de 6 versos (femení art menor). 7. De set versos: combinació de 7 versos. 8. Octava: 8 versos generalment d'art menor. ABABABCC octava reial/art major. 9. Dècima: 10 versos isosil·làbics, coneguda espinela abbaaaccddc. 10. Sonet: catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets. 11.

Romanç: nombre indeterminat de versos habitualment heptasíl·labs amb rima assonant. a. Romanç heroic: vers utilitzat és el decasíl·lab. b. Romancet: vers utilitzat és pentasíl·lab. 12. Sinalefa: acaba amb vocal i comencen amb la mateixa vocal també s'ajunta. 13. Elisions: acaben i comencen amb la mateixa vocal també s'ajunta. 14. Sinèresis i dièresi: ajuntem alguns quan no toca i dièresi separa. 1. RENAIXENÇA: 1933 "ODA A LA PÀTRIA" de Bonaventura Carles Aribau - Coincideix amb el Romanticisme de la resta d'Europa. - Recupera el català després de 200 anys, gràcies a la indústria catalana. Característiques: Ús culte i privilegiat al català, per això es creen els jocs florals Certamen literari.

Qui s'hi volia presentar havia d'escriure en català sobre: religió, amor i pàtria. Qui el guanya es deia "Mestre en gai saber". Molta importància a la llengua i la pàtria catalana. Poesia: Jacint Verdaguer (gènere més escrit) Teatre: Àngel Guimerà Novel·la: Narcís Oller 1.1. Jacint Verdaguer - Escriu poesia. - Va néixer a Vic - Va ser capella - Va participar en els jocs florals va guanyar les 3 categories amb l'obra "L'Atlàntida". - Va viatjar a Jerusalem i li va marcar la seva vida. Escriu sobre 3 temes: Catalunya Déu Muntanyes 3 obres importants: "L'Atlàntida" "Canigó" "Virolai" 2. MODERNISME: - Volen trencar amb tot el passat i renovar tota la cultura i llengua catalana.

Característiques: No volen res que sigui antic, defensen tot allò modern/nou. Volen transformar la societat per mitjà de la cultura. Volen crear una cultura nacional catalana forta. Defensen que Catalunya ha de ser una pàtria moderna i europea. Artistes defensen l'art per l'art (art gratuït). 3 gèneres: Poesia: Joan Maragall Teatre: Santiago Rusiñol Novel·la: Víctor Català Qui són els artistes modernistes? Fills de la burgesia més rica i benestant. Protecció econòmica per dedicar-se a l'art. Crítics a la burgesia perquè era tradicional. Bohemis: forma de vida, vestir, d'oci… Bohèmia negre: autèntics no tenien recursos, eren així per gust. Bohèmia daurada: família rica, durant un temps. 2.1.

Joan Maragall: - Bohèmia daurada (fill de família burgesa, família té una fàbrica tèxtil). - Quart fill, únic nen, per tant, és hereu. - Autodidacta en lectura i escriptor, estudia dret. Treballa d'advocat i en política. - Es casa, ella té 18 anys, ell 31, tenen 13 fills. - Autor de "Teoria de la paraula viva" autors han d'utilitzar molt bé les paraules, ja que tenen molt de poder per transmetre coses. 3 obres importants: "Adeu, Espanya" "La vaca cega" "Himne orfeó" (cant de la senyera catalana) 3. NOUCENTRISME: 1906 inici amb la publicació de "Els fruits saborosos" de Josep Carner. 1923 acaba amb el cop d'estat de Primo de Rivera.

Característiques: És anomenat noucentisme: Primer moviment del 1900 Literatura nova fins ara. Autors volen fer literatura amb un ideari i un vocabulari nou. Lliguen la política i la literatura. Volen unir l'artista amb la burgesia (contrari al Modernisme on l'artista era un marginat de la societat). Es creen organitzacions molt important per al català. Institut d'Estudis Catalans (DIEC) Pompeu Fabra (1907). Primer diccionari en català. Crea normes ortogràfiques. Crea la gramàtica. Només s'escriu poesia (busca la perfecció i que la literatura sigui complicada). Ideari (Eugeni d'ors) Escrivien sobre temes clàssics (Grècia i Roma) (classicisme). Gran gust per al Mediterrani (mediterranisme).

Són arbritaris (no es pot ser espontani). Busquen la perfecció. Autors: Poesia: Josep Carner Eugeni d'Ors (inventa el nom del moviment). 3.1. Josep Carner: - S'exilia a Bèlgica a on mor. - Primer llibre "Els fruits saborosos". - Obra més important "Nabí". - Escriu sobre l'amor i la mort i els sentiments humans (temes clàssics) - Poesia objectiva i irònica. 4. LES A V ANTGUARDES: - És desenvolupa a Europa a les primeres dècades del s. XX. - Inici: 1909, a Catalunya arriba uns anys més tard, després de la dictadura de Primo de Rivera. - Final: Cap al 1940 amb la invasió nazi a França. - Trenca amb el model cultural burgès del Noucentisme. - Busquen l'originalitat i novetat.

Les avantguardes tenen diferents corrents anomenats "ismes": 1. Cubisme: rebutja la còpia exacta de la realitat, a la literatura. 2. Futurisme: fan servir espais en blanc, juguen amb la puntuació i paraules en llibertat. 3. Dadaisme: poema objecte o poemes visuals. 4. Surrealisme: temes com les al·lucinacions, erotisme, fantasia i somnis. Autors més reconeguts: - Artistes: Joan Miró i Salvador Dalí. - Escriptors: Joan Salvat-Papasseit i J.V.Foix. 4.1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT: - Autor més important de les avantguardes catalanes. - És orfe de pare de molt jove. - Des de ben petit va treballar en molts llocs. - Interessat en moviments anarquistes. - Té una salut molt delicada.

- Va morir als 30 anys per tuberculosi. Avantguardes futuristes Obres: "El poema de la rosa als llavis" "L'irradiador del port i les gavines" 4.2. J.V. FOIX: - Va néixer a Sarrià, on va viure tota la vida. - Va estar casat 17 anys, no va tenir cap fill i es va separar. - Va treballar al negoci familiar "Pastisseria Foix". - Forma part de les avantguardes literàries i pictòriques. - Estiuejava al Port de la Selva, escrivia molt sobre ell i del Cap de Creus. - El seu pseudònim és FOCIUS. - Vers que el representa: "M'exalta el nou i m'enamora el vell". Obres: "KRTU" (diari escrit en poesia) "Sol, i de dol" "Onze Nadals i un Cap d'Any" (poemes que envia als seus amics com a postals de Nadal).

4.3. JOAN BROSSA: - Neix i mor a Barcelona. - Poeta més important de les avantguardes. Destacant en el poema objecte i el poema visual. - Als 17 anys lluita a la Guerra Civil en el bàndol republicà. - Fa servir imatges oníriques (dels somnis). Obres: "Poema visual transitable" "Poemes objectes" 5. JOSEP MARIA DE SAGARRA: - Va escriure poesia, novel·la i teatre. - Forma part de l'Institut d'Estudis Catalans. - Estiueja a Santa Coloma de Gramenet, o comença a tindre contacte amb la natura, aquesta és molt important a les seves obres. Obres: "Vida privada" novel·la "El comte Arnau" poemes "Cançons de rem i vela poemes 6. POSTSIMBOLISME: 1920-1930: coincideix amb les avantguardes a Catalunya.

- Barreja entre simbolisme (to trist i misteriós) i del noucentisme (normes). - Autors del simbolisme passen a ser del postsimbolisme com ara Josep Carner. - Carles Riba crea un estil que es diu "poesia pura" deixen de banda tot allò que no sigui poesia. 6.1. CLEMENTINA ARDERIU: - Mestre poètic: Josep Carner, feien poesia culta. - Es va casar amb Carles Riba. - Va haver d'exiliar per la Guerra Civil. - Obra més important "Sempre i ara". 7. CARLES RIBA: - Autor més important del s. XX, forma part del postsimbolisme. - Especialista en grec i hel·lenista (imita la literatura grega antiga). - Especialista a fer traduccions (tradueix al català l'Odissea d'Homer).

- Guanya els jocs florals amb una ègloga. - Marit de Clementina Arderiu. - Treballa a l'IEC. - Va ser un dels primers professors de la UAB. - S'exilia a França - Viatge clau: Grècia on coneix el cap de Súnion. Obra més important: "Elegies de Bieville" Temes claus: Amor Erotisme 8. BARTOMEU ROSELLÓ-PÒRCEL: - Poeta mallorquí. - Amic de Carles Riba, que influeix a com escriu, per tant, és postsimbolisme. - Es defineix com un català de Mallorca. - Participa en un creuer pel Mediterrani amb altres escriptors, visiten Egipte, Palestina i Grècia. - Mor de tuberculosis. Obra més important: "Imitació del foc": es publica quan ja és mort Poema important "A Mallorca durant la Guerra Civil". 9.

SAL V ADOR ESPRIU: - Neix a Santa Coloma de Farners - Estiueja a Arenys de Mar, lloc clau de les seves, li canvia el nom a Sinera. - Mor la seva germana quan era petit, ell passa molts mesos malalt a casa, fent que s'inici en la literatura. - Fa el creuer amb altres autors i comença a escriure en català - El seu primer llibre és en castellà. Obres: "Cementiri de Sinera" "Llibre de Sinera" - Tema més important: la mort, escriu elegies. 10. PERE QUART - Joan Oliver i Sallarès, feia servir el pseudònim Pere Quart (només quan fa poesia). - Ve d'una família burgesa industrial. - Comença a escriure poemes i contes petits al Diari de Sabadell. - Primer llibre "Una tragèdia a Lil·liput.

- Primer poemari "Les decapitacions", que signa amb el seu pseudònim. - S'exilia a França l'any 1939, després a Buenos Aires i Santiago de Xile. - A la torna ingressa a la presó Model i la seva dona mor de leucèmia, amb aquests esdeveniments escriu "Saló de tardor" i "Terra de naufragis". - Rebutja la burgesia catalana. Obra més important: "Vacances pagades" LLENGUA, DIALECTE I VARIANTS DIALECTALS: - Es parlen entre 6.000 i 8.000 llengües, les quals un 50% estan en perill d'extinció. Les llengües més parlades: 1. Xinès 2. Espanyol 3. Anglès - Principals famílies lingüístiques: INDOEUROPEU: mare de llengües com el llatí, el gòtic o el grec clàssic.

LLATÍ: mare de sis llengües vives: català, castellà, francès, portuguès, italià i romanès. - A Catalunya es parla l'Ibèric, fins que els romans van imposar el llatí. - Català és una llengua oral (s. VIII), i al s. XII llengua catalana totalment formada. Què és la sociolingüística? Ciència que estudia una llengua i la societat que la parla. Diferència entre la llengua i dialecte: Llengua: reconeguda oficialment, té una forma estàndard que serveix com a norma, té forma escrita i tradició literària. Dialecte: no té reconeixement, diferent de l'estàndard, té paraules pròpies però no regles. Idiolecte: manera de parlar d'una zona. Subdialecte: manera de parlar d'un poble o ciutat.

Dialecte: manera de parlar d'una zona. Llengua: manera de parlar d'un país. Dialectes del català: Espanya Sud de França Itàlia (Algüer) Andorra Es pot dividir en 2 grans blocs: Dividits per la d'isoglossa. Les zones que queden en mig es diuen "zona de transició". - Balear: 1a persona del sing. del present perd l'última vocal. Ús de l'article salat: es/so, sa, es/sos, ses. Utilitzen en, na. Ca (gos), al·lot (noi), nin (nen)... - Rossellonès: 1a persona del sing. del present acaba amb -i. Negació pas, no. Pronoms febles davant del verb. Bolanger (forner), vutura (cotxe)... - Alguerès: 1a persona del sing. del present pers l'última vocal. Verb ser só, sés, és, sem, seu, sóm.

Teva teua, meva mia, teu tou, seu sou. Assai (bastant), ecco (fins ara), més (però)... - Valencià: 1a persona del sing. del present acaben amb "e". Pronoms febles davant del verb. Demostratiu eixe (aquell), eixa (aquella). Posesius v u. Vesprada (vespre), xic (noi), vore (veure). - Nord-occidental: article masculí lo/los. Posesius v u. 1a persona del sing. acaben amb o. Pronoms persoanls me,te,se,mos,vos,lo,la. Moixó (ocell), espill, granera (escombra). ORACIÓ SIMPLE, COMPLEMENTS I PRONOMINALITZACIÓ Oració simple: s'organitza al voltant d'un verb. - Frase: conjunt de paraules. - Oració. S+V+C 1. SUBJECTE: Explica què o qui fa l'acció ESTRUCTURA: 1. Nucli sol (nom/adv./adj./v/pron): Ex.

Barcelona és una ciutat molt maca. 2. Determinant+nucli: Ex. Els llibres m'agraden molt. 3. (Determinant)+nucli+compl. del nom: Ex. Les cançons d'amor m'encanten durant les nits de festa. 4. Oració composta (subordinada substantiva): Ex. Menjar-se les ungles no és un bon hàbit. Identificar el subjecte d'una oració: preguntant qui?, al verb. Prova de la concordança: "la senyora plora cada nít desesperadament" PAS 1: canvair el nombre del verb, verb en singular plural. Plora ploren. PAS 2: oració resultant és agramatical: "La senyora ploren cada matí desesperadament". PAS 3: oració sigui gramaticalment correcte, cal passar al plural "Les senyores ploren cada matí desesperadament".

Confirma que el subjecte de l'oració és la senyora. CLASSIFICACIÓ (tipus de subjectes): 1. Subjecte explícit o personal: si preguntem qui? al verb: sí obtenim resposta i aquesta resposta sí apareix escrita a l'oració (ell ve a comprar cada dia). 2. Subjecte el·líptic, tàcit i elidit: si preguntem qui? al verb: sí obtenim resposta i aquesta resposta no apareix escrita a l'oració (ve a comprar cada dia). 3. Oracions impersonals: si preguntem qui? al verb: no obtenim resposta i aquesta resposta no apareix escrita a l'oració (plou cada dia londres). - Oracions amb verbs amb fenòmens atmosfèrics: verbs com ploure, nevar, tronar, llampegar… no tenen subjecte.

- Oracions amb els verbs fer i ser: només en expressions meteorològiques i temporals: fa fred, és de nit, és tard. - Oracions impersonals pronominals: oració intransitiva la podem convertir en impersonal si suprimim el subjecte i utilitzem el verb en tercera persona del singular i amb el pronom es: Aquí es treballa molt. - Verbs haber-hi: sempre és impersonal. Hi ha molta gent aquí. - Verbs semblar: quan va seguit d'una oració subordinada: sembla+que. Sembla que demà hi haurà vaga. EL SUBJECTE MAI COMENÇA PER UNA PREPOSICIÓ TIPUS DE SINTAGMA SEGONS EL SEU SINTAGMA: 1. Definit: introduït per: - Article (la, les, el, els). - Demostratiu (aquell, aquella, aquest, aquesta).

- Possessiu (meva, teva, seva). 2. Indeterminat: introduït per: - Det. Indefinit (algun, qualsevol). - Numeral (molta, poca). - Quantitatiu (molta, poca). - Per res (sense det.) 3. Neutre: quan el subjecte és: - Això, allò - Subordinada substantiva PREGUNTA: Resposta de preguntar-i al verb qui? PRONOMINALITZACIÓ: EN Només es pronominalitza darrere del verb, i no porta cap determinant. Han comparegut alguns N'han comparegut. QUINS COMPLEMENTS ADMET EL SUBJECTE?: 1.1. COMPLEMENT DEL NOM: - El CN pot aparèixer de 4 formes diferents: Adjectiu o S. Adjectival El noi alt té molta gana. S. Preposicional La casa de la meva mare és de la seva àvia. S. Nominal Elon Musk és la persona més rica del món.

O. subordinada adjectiva La princesa, que viu a Londres, ha retocat la foto. PRONOMINALITZACIÓ: EN No es pot pronominalitzar, hi ha alguna excepció que permet pronominalitzar. CN està dintre d'un CD, atribut o C. Pred. 2. PREDICA T: IDENTIFICACIÓ: Identificant quina és l'acció. CLASSIFICACIÓ: segons el verb, l'oració pot ser: 1. Atributives o copulatives: quan el verb principa és ser, estar, semblar o parèixer. 2. Predicatives: totes aquelles que tenen com verb principal la resta de verbs. - Predicatives transitives: porten o poden portar CD. - Predicatives intransitives: no poden portar CD. QUINS COMPLEMENTS ADMET EL PREDICAT?: 2.1. ATRIBUT: - Complement obligatori pels verbs copulatius.

ESTRUCTURA: 1. SN: Pedro Sánchez és un polític. 2. S. ADJ: JK Rowling és anglesa. 3. S. PREP: Els decorats són de cartró. 4. S. ADV: La nova sèrie no está gens bé. 5. O. subordinada substantiva: sembla que demà farà sol. PREGUNTA: Resposta de preguntar-li al verb què?: PRONOMINALITZACIÓ: 2.2. CD: - Mai pot anar amb verbs coplatius, sempre és un sintagma nominal. ESTRUCTURA: 1. SN (sene cap prep.) Abraçava la meva gossa. 2. O. subordinada substantives Diu que vindrà demà. PREGUNTA: És la resposta de preguntar-li al verb què? Atribut det. (v. ser det.) El, la, els, les Aquell és el metge? Són les teves cosines? Sí que l'és! I tant que les són! Atribut indet. Ho La seva cap és eficaç.

Avui estem cansats. La seva cap ho és. Avui ho estem. Atribut emfàtic (Introduït per de) En Que n'ets, de pesada! PRONOMINALITZACIÓ: 2.3. CI: - Sempre comença per "a". ESTRUCTURA: 1. A + SN Compra-ho a la Maria. 2. A + O. sub. adj. Compra-ho a qui ho tingui millor de preu. PRONOMINALITZACIÓ: 2.4. COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL: - És opconal, si l'oprimim l'oració continua tenint sentit. ESTRUCTURA: 1. Pot portar o no preposició. 2. Pot tenir diferents estructures (S. Adv., S. Prep, SN o O.sub.ADV). POSICIÓ: acostuma a anar darrere dels altres complements 1. CCLL: pregunta on?, s'adjunten al predicat per expressar un lloc. 2. CCM: pregunta com?, sempre és un adverbi o sintagma adverbial. 3.

CCT: expressen un interval de temps del predicat, pregunta quan? 4. CCQ: pregunta quant?, col·loquen en una escala de graus o de valors l'acció del verb. 5. CCI: indica amb què es fa l'acció del verb, quina cosa s'utilitza, pregunta amb quina eina/objecte? 6. CCC: expressa amb qui es fa l'acció del verb, pregunta amb qui? 7. CCCausa: pregunta per què? 8. CCF: pregunta amb quina finalitat? Directe definit El, la, els, les Compro el llibre. Compro aquesta revista. Compro els teus còmics. Compro les taronges. El compro. La compro. Els compro. Les compro. Directe indefinit En Llegeixo molts documents. En llegeixo molts. Directe neutre Ho Penso això. Penso el que et vaig dir. Ho penso. Ho penso.

Singular Li Direm la veritat al Pau. Li direm la veritat. Plural Els Va regalar flors a les noies. Els va regalar flors. PRONOMINALITZACIÓ: 2.5. COMPLEMENT PREDICATIU: - Sempre és un adj. o un nom. La mare ha arribat cansada del mercat. Han anomenat el Nil president de l'entitat. PREGUNTA: resposta de preguntar al verb qui? PRONOMINALITZACIÓ: 1. El predicatiu se substitueix per hi. Van arribar desfets Hi van arribar. 2. Verbs dir-se, fer-se, nomenar i elegir se substitueix per en. Es diu Ros Se'n diu. 2.6. CRV: - Introduït per una prep. deteminada pel verb. PREGUNTA: resposta de preguntar al verb prep+què? PRONOMINALITZACIÓ: 1. Introduït per a, en, per, amb. Se substitueix per hi.

Compro al mercat. Hi compro. 2. Introduït per la preposició de Se substitueix per en. Vinc de l'aeroport. En vinc. Tots els circumstancials Hi Soparem al restaurant. Hi soparem. CC.LL introduït per de En Torna de Tortosa En torna. ORTOGRAFIA: Alhora - A l'hora: Quan - Quant Què - Que Enlloc - En lloc Sinó - Si no A la vegada - En el moment Temps - Quantitat ?

- Mai darrere "de" A cap lloc - En comptes de Oposició negativa - Condició (si si) Gens - Res Gaire bé - Gairebé Doblegar - Doblar Trametre - Transmetre Un full - Una fulla No es pot comptar - cap cosa Massa bé - quasi Plegar - multiplicar per 2 Enviar alguna cosa a la seva destinació - passar alguna cosa a un altre lloc Paper - Dels arbres Infligir -Infringir Baix - Avall Complet - Complert Fons - Fondo Suspens - Suspès Aplicar un càstig - Desobeir normes Part inferior - Anar de dalt a baix Ple - Executat completament Part inferior d'una cosa - Profund Per sota del 5 - Persona que té el suspens.

Almenys - Al menys Cabal - Cabdal Com - Com a Per tot - Pertot Conte - Comte Com a mín - Persona menys important Quantitat de líquid - Important Igual que - en funció Per totes les coses - En tot lloc. Verb contar - títol nobiliari Aleshores - A les hores Potser - Pot ser Per què - Perquè Tan - Tant Aquell moment - moment indicat "Quizás" - "Puede ser" ? - Causa Igualment - Quantitat TÒPICS LITERARIS: 1. Carpe diem: viure el moment, aprofitar sense pensar en el demà. 2. Omnia mors aequat: la mort és igual per a tothom, siguis ric o pobre, iguala a tothom. 3. Tempus fugit: el temps vola, passa ràpidament i no torna. 4.

Collige, virgo, rosas: l'època de ser jove i la bellesa s'ha d'aprofitar abans que el temps passi i marxi, 5. Homo viator: compara la vida amb una metàfora, el viatge comença quan naixem i acaba quan morim. 6. Vanitas vanitatum: recorda que els béns materials no tenen valor davant de la mort. Tothom acaba morint inevitablement que sigui ric. 7. Cotidie morimur: cada dia és un dia menys que queda per morir. 8. Beatus ille: "feliç aquell" elogi a la vida senzilla allunyada de la 9. ciutat, idealitza la vida del camp. 10. Donna angelicata: parla de la dona de manera idealitzada, com si fos un àngel, la dona perfecta. Rossa, peli blanca, grassoneta. 11.

Flamma amoris: parla de l'amor com si fos una flama, des del punt de vista de la passió, l'amor és un sentiment passional no es pot controlar. 12. Locus amoenus: lloc perfecte idíl·lic, allunyat de la societat i era a un camp. 13. Theatrum mundi: "teatre del món". La vida és com una obra de teatre on les persones que hi vivim som els actors. 14. Furor Amoris: amor des de la bogeria, apassionat. Es perd la raó i és irracional. 15. Contempus mundi: com és de buit i dolorós el món terrenal i les coses materials. Cal passar-ho per arribar a la vida eterna al cel. 16. Vita flumen: "L'amor és com un riu". El naixement del riu és el començament de la vida i la mort la desembocadura del mar. 17.

Momento mori: "recorda que moriràs". Aprofitar la vida abans que arribi la mort. 18. Ubi sunt: referènciaia a la gent, vents, sentiments que van transformar part de la nostra vida hi ha no hi són. 19. Aurea aetas: l'edat d'or, el millor ja ha passat. 20. Aurea mediocritas: elogi del punt mitjà, defensa la vida sense excessos, només amb el que és necessari 21. Milita Amoris: l'amor com una conquesta. 22. Foedus amoris: entén l'amor com un pacte, jurament de fidelitat. 23. Odi et amor: defensa que l'odi i l'amor van lligats. 24. Vita theatrum: igual que teatre mundi. 25. Vulnus amoris: la ferida de l'amor, fa mal i cura. 26. Descripto puellae: descripció idealitzada d'una dona.

PREPOSICIONS: a, amb, arran, cap, cap a, contra, d', dalt, damunt, davall, de, deçà, dellà, des, devers, devora, dintre, durant, en, entre, envers, excepte, fins, llevat, malgrat, mitjançant, per, per a, pro, salvant, salvat, segons, sens, sense, sobre, sota, sots, tret, ultra, via. FIGURES RETÒRIQUES: 1. Al·legoria: És quan es descriu una cosa amb una sèrie d'imatges o símbols que tenen un significat més profund. Ex: Parlar d'un malalt per explicar les virtuts d'una persona. -> Metafora continuada. 2. Al·literació: Repetició de sons per donar un efecte especial al text Ex: "A peu, i a poc a poc, anem pujant." 3.

Anadiplosi: repetició d'una o diverses paraules al final d'un vers i al principi del següent. Ex: O dures fletxes de mon fat rompudes, Rompudes per ferir més doloroses 4. Anàfora: Repetir una o més paraules al començament de diverses frases o versos. Ex: "A Déu coman, bella, vostres beutats… A Déu coman vostre amorós esguard..." 5. Antítesi: Posar en contrast dues idees oposades; però no estan en el mateix sintagma. Són paraules de la mateixa categoria gramatical. Ex: "Soc dintre i fora de la placa nua." 6. Antonomàsia: Substituir un nom per un altre més conegut o representatiu. Ex: M'he comprat un picasso (un quadre). 7.

Apòstrofe: consisteix a adreçar-se directament, amb intensitat o emotivitat a una persona; un objecte, un ésser imaginari o abstracte, com si pogués escoltar o respondre. Ex: "Oh cors donós, net de frau i delicte! 8. Asíndeton: Treure les conjuncions per fer el text més àgil Ex: "pobra, bruta, trista, dissortada patria. 9. Comparació o símil: Comparar un element amb un altre usant "com" o "semblant a" Ex: "Com la gavina de la mar blavosa... 10. Encavalcament: Quan una frase continua en el vers següent sense pausa. Ex: Tèbia i perfumada la nit talment com una beutat que deslligués la cabellera bruna damunt de sa nuesa… El seu esguard on mira rient i viva flama encén d'una guspira. 11.

Enumeració: Llistar elements de manera ràpida i successiva. Ex; Els pagesos, els carros, els camions, l'aviram, les caixes de conills, el qua-qua de les oques… 12. Epanadiplosi: repetició d'una paraula al principi i al final d'una frase. Ex: "... encara més de nit, encara" 13. Epítet: Un adjectiu que ressalta una qualitat pròpia del nom. Ex: "fosca nit i lluna clara." 14. Hipèrbaton: Canviar I'ordre normal de les paraules. Ex: "No la cançó perfecta sinó el crit..." 15. Hipèrbole: Exageració extrema d'una idea Ex: "es feien ombra amb la planta dels peus." 16. Homofonia: Paraules que sonen igual però s'escriuen diferent tenen significats diferents. Ex: "Conill per què tems el temps?" 17.

Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta." Ex: "Quin delirós ha pensat mai que trobaria la primavera en el desert?" 18. Lítote: negació del contrari d'allò que es vol afirmar Ex: "no és dolent" 19. Metàfora: Comparació implícita entre dos elements, sense "com" Ex: "Quan amb son preciós robi aigua ditxosa toca."(robi = boca) 20. Metonímia: Substituir una paraula per una altra relacionada. Lloc d'origen: "Porta un Alella" (un vi d'Alella) L'autor de l'obra: "He comprat un Picasso." (un quadre de Picasso) Marca del producte: "Es va comprar un Renault" (un cotxe) L'instrument per la persona: "He conegut la ploma més important de Franca" (L'escriptor) 21.

Onomatopeia: Paraules que imiten sons. Ex: "El tic-tac del rellotge; el meu-meu del gat 22. Oxímoron: Unió de paraules oposades: Estan en el mateix sintagma, perd no són de la mateixa categoria gramatical." Ex: "música callada." 23. Paradoxa: Frase que sembla contradictòria, però té sentit Categoria gramatical Ex: "bevent mories." 24. Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura, Ex: "No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls.. Ex:"Mira el cel, mira el mar." 25. Paronomàsia: Paraules semblants que tenen significats diferents. Ex: "Privats de sou i són" 26. Personificació: Donar qualitats humanes a coses o animals. Ex: "el riu canta." 27.

Pleonasme: repetir una paraula o una idea per reforçar l'expressió. Ex: "ho vaig veure amb els meus propis ulls" 28. Polisíndeton: Repetir conjuncions per donar més forca. Ex: "i corre, es para, torna a córrer i crida. 29. Quiasme: Creuar estructures dins una frase, es repeteix l'estructura però en diferent ordre. Ex: "Collim la rosa de dia i de nit el gessamí. 30. Reduplicació: una paraula completa o una part de la mateixa es repeteixi creant una nova forma amb un significat lleugerament diferent. Ex: Estic molt molt cansat. 31. Símbol: Una cosa que representa una idea. Ex: "Les aigües clares renten la meva ànima cansada" (les aigües com a símbol de puresa. renovació) 32.

Sinècdoque: Part pel tot o tot per una part. Ex: "En sortir al balcó el poble li feu una gran ovació" (referint-se al públic). Ex: '"Té 30 caps de bestiar" (referint-se no només al cap, sinó a tot) 33. Sinestèsia: Barrejar dues coses/paraules que tenen a veure amb dos sentits diferents. Ex: "Música cega."