1. Estudi del fet literari
Flashcards
- Què significa el tòpic literari 'Carpe diem'?
- Invitació a viure i gaudir del present, perquè el futur és incert.
- Què representa l'expressió mitològica 'Poma de la discòrdia'?
- Punt conflictiu que genera friccions.
- Quina és la definició de teatre?
- Gènere creat per ser representat en un escenari, no només llegit.
- Què és un assaig?
- Text en prosa que reflexiona amb llibertat sobre temes diversos amb valor literari.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents és un exemple de crònica medieval?
- a) Tirant lo Blanc
- b) Espill
- c) Llibre dels fets
- d) Lo desconhort
Resposta: c) Llibre dels fets. El 'Llibre dels fets' és una de les quatre grans cròniques medievals.
- Quin moviment literari del segle XVII es caracteritza per l'ornamentació excessiva?
- a) Barroc
- b) Renaixement
- c) Romanticisme
- d) Modernisme
Resposta: a) Barroc. El Barroc es caracteritza per l'ornamentació excessiva i la complexitat.
- Què significa l'expressió 'Taló d'Aquil·les'?
- a) Un regal inesperat
- b) Un punt feble
- c) Un esforç inútil
- d) Una solució miraculosa
Resposta: b) Un punt feble. El 'Taló d'Aquil·les' es refereix al punt feble d'una persona o cosa.
2. Anàlisi d'oracions simples i compostes
Flashcards
- Què és la coordinació en les oracions compostes?
- Unió d'oracions amb conjuncions.
- Quins tipus de coordinació hi ha?
- Copulatives, disjuntives i adversatives.
- Quina funció fan les oracions subordinades substantives?
- Que fan la funció d'un nom.
- Quines funcions possibles tenen les oracions subordinades substantives?
- Subjecte, CD, CRV, CN, CADJ, CADV.
Preguntes tipus test
- Quin complement del verb concorda amb el subjecte o el CD?
- a) Complement Predicatiu
- b) Complement Directe
- c) Complement Indirecte
- d) Atribut
Resposta: a) Complement Predicatiu. El complement predicatiu concorda amb el subjecte o el CD i complementa tant el verb com el subjecte/CD.
- Quin complement del verb apareix en les oracions passives?
- a) Complement Directe
- b) Complement Agent
- c) Complement Indirecte
- d) Complement de Règim Verbal
Resposta: b) Complement Agent. El complement agent és el que realitza l'acció en les oracions passives.
- Quin complement del verb acompanya els verbs 'ser' o 'estar'?
- a) Complement Directe
- b) Complement Indirecte
- c) Atribut
- d) Complement de Règim Verbal
Resposta: c) Atribut. L'atribut és un complement que acompanya als verbs ser o estar i caracteritza el subjecte.
3. 6 opcions del bloc 2
Flashcards
- Què són els homònims?
- Paraules que s'escriuen o es pronuncien igual, però tenen significats diferents.
- Què són els parònims?
- Paraules que tenen una semblança en la seva forma o pronunciació, però amb significats diferents.
- Què estudia la fonètica?
- El camp de la lingüística que estudia els sons de les llengües.
- Què són els derivats?
- Paraules que provenen d'una altra paraula original.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions defineix millor el concepte d'homònims?
- a) Paraules que es pronuncien igual però tenen significats diferents.
- b) Paraules que es pronuncien diferent però tenen significats similars.
- c) Paraules que tenen el mateix origen etimològic.
- d) Paraules que es deriven de la mateixa arrel.
Resposta: a) Paraules que es pronuncien igual però tenen significats diferents.. Els homònims són paraules que es pronuncien o s'escriuen igual, però tenen significats diferents. Les altres opcions descriuen conceptes lingüístics diferents.
- Quina de les següents opcions defineix millor el concepte de parònims?
- a) Paraules amb significats idèntics.
- b) Paraules amb una forma semblant però significats diferents.
- c) Paraules amb orígens etimològics comuns.
- d) Paraules que s'utilitzen en contextos similars.
Resposta: b) Paraules amb una forma semblant però significats diferents.. Els parònims són paraules que tenen una forma o pronunciació semblant, però significats diferents. Les altres opcions no descriuen aquesta relació de semblança formal i diferència de significat.
- Què estudia la fonètica?
- a) L'estudi de l'estructura de les frases.
- b) L'estudi del significat de les paraules.
- c) L'estudi dels sons del llenguatge.
- d) L'estudi de l'evolució de les paraules.
Resposta: c) L'estudi dels sons del llenguatge.. La fonètica és la branca de la lingüística que estudia els sons del llenguatge. Les altres opcions es refereixen a altres aspectes de l'estudi de la llengua.
4. Temps verbals / Reescritura d'un text
Flashcards
- Quin és l'objectiu principal de l'exercici de reescriure un text canviant el temps verbal?
- Identificar el temps verbal correcte i utilitzar-lo de manera coherent en un text.
- Per què és important revisar la concordança dels temps verbals en reescriure un text?
- Per assegurar-se que el temps verbal s'utilitza correctament en tot el text.
- Quin és l'objectiu de canviar els temps verbals en un text?
- Per transmetre el mateix significat però amb una perspectiva temporal diferent.
- Per què és útil practicar la reescritura de textos canviant els temps verbals?
- Perquè permet entendre com els diferents temps verbals afecten la interpretació d'una acció o esdeveniment.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal del temps verbal en una frase?
- a) Indica quan té lloc l'acció
- b) És una forma de conjugar els verbs
- c) Determina el subjecte de la frase
- d) Modifica el significat del verb
Resposta: a) Indica quan té lloc l'acció. El temps verbal indica quan té lloc l'acció, ja sigui en el passat, present o futur.
- Quin temps verbal s'utilitza per descriure una acció que està succeint ara mateix?
- a) Accions passades
- b) Accions actuals
- c) Accions futures
- d) Accions hipotètiques
Resposta: b) Accions actuals. El present s'utilitza per a accions que ocorren en el moment actual.
- Quin temps verbal s'utilitza per expressar una acció que passarà en el futur?
- a) Accions passades
- b) Accions presents
- c) Accions futures
- d) Accions condicionals
Resposta: c) Accions futures. El futur simple s'utilitza per expressar accions que tindran lloc en el futur.
5. Tècniques narratives
Flashcards
- Què caracteritza l'estil narratiu directe?
- Diàleg entre personatges.
- Què caracteritza l'estil narratiu indirecte?
- Inclou verbs com "va dir".
- Què caracteritza l'estil narratiu indirecte lliure?
- Combina narració i pensament amb "va dir que...".
- Què és la tensió narrativa?
- Augment progressiu de l'interès.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor l'estil narratiu directe?
- a) Diàleg entre personatges.
- b) Inclusió de comentaris del narrador.
- c) Ús de monòlegs interiors.
- d) Descripcions detallades de l'entorn.
Resposta: a) Diàleg entre personatges.. L'estil directe es caracteritza per la reproducció literal de les paraules dels personatges, sense la intervenció d'un narrador que les interpreti o les filtri. Això es manifesta en el diàleg directe entre ells.
- Quina característica defineix l'estil narratiu indirecte?
- a) Ús exclusiu de diàlegs.
- b) Inclusió de verbs com "va dir".
- c) Absència de narrador.
- d) Descripcions subjectives.
Resposta: b) Inclusió de verbs com "va dir".. L'estil indirecte es caracteritza per la presència d'un narrador que relata les paraules o pensaments dels personatges, utilitzant verbs com "va dir" per introduir-los. Aquest estil permet al narrador resumir o interpretar les intervencions dels personatges.
- Què distingeix l'estil narratiu indirecte lliure?
- a) Ús de cites textuals.
- b) Narració en primera persona.
- c) Combinació de narració i pensament.
- d) Descripcions objectives.
Resposta: c) Combinació de narració i pensament.. L'estil indirecte lliure combina la veu del narrador amb els pensaments del personatge sense marcar-ho explícitament, permetent una immersió més profunda en la consciència del personatge. Aquesta tècnica difumina la frontera entre la narració i el pensament.
6. Temps narratiu
Flashcards
- Què és el temps narratiu?
- Durada del relat
- Què és el temps de la història?
- Ordre cronològic real dels esdeveniments
- Què inclou el temps psicològic?
- Reflexions i records dels personatges
- Què és l'acronologia?
- Quan els esdeveniments es presenten sense ordre cronològic
Preguntes tipus test
- Què defineix el temps narratiu?
- a) La durada del relat
- b) L'ordre cronològic real dels esdeveniments
- c) La percepció subjectiva del temps
- d) La veracitat dels fets narrats
Resposta: a) La durada del relat. El temps narratiu es refereix a la durada i l'ordre en què es presenten els esdeveniments en una obra, no a la seva veracitat o a la percepció del lector.
- Què representa el temps de la història?
- a) La durada subjectiva dels esdeveniments
- b) L'ordre cronològic real dels esdeveniments
- c) La percepció del temps pels personatges
- d) L'estructura temporal de la narració
Resposta: b) L'ordre cronològic real dels esdeveniments. El temps de la història és l'ordre cronològic real dels esdeveniments, sense tenir en compte l'estructura narrativa.
- Què caracteritza el temps psicològic?
- a) L'ordre cronològic dels esdeveniments
- b) La durada objectiva dels fets
- c) La percepció i els records dels personatges
- d) El context històric de la narració
Resposta: c) La percepció i els records dels personatges. El temps psicològic reflecteix la percepció i els records dels personatges, que poden alterar la seqüència temporal objectiva.
7. Espai
Flashcards
- Com pot ser el marc ambiental en una obra narrativa?
- Real o imaginari, històric o realista.
- Quins són els gèneres narratius més comuns?
- Conte, faula, llegenda i rondalla.
- Menciona alguns subgèneres de la novel·la.
- Novel·la curta, d'aprenentatge, d'aventures i de cavalleries.
- Quins són alguns subgèneres addicionals de la novel·la?
- Ciència-ficció, de costums, epistolar, gòtica, negra, picaresca, policíaca, realista, rosa i simbòlica.
Preguntes tipus test
- Què representa l'espai en una obra narrativa?
- a) El marc ambiental on es desenvolupa la història.
- b) El conjunt de personatges que interactuen en la trama.
- c) La seqüència d'esdeveniments que conformen la història.
- d) El missatge o ensenyament que l'autor vol transmetre.
Resposta: a) El marc ambiental on es desenvolupa la història.. L'espai es refereix al marc ambiental on es desenvolupa la història, que pot ser real o imaginari.
- Quina característica defineix l'espai en una obra narrativa?
- a) L'ús de flashbacks i flashforwards per alterar la cronologia.
- b) Que pot ser real o imaginari.
- c) La descripció detallada dels estats emocionals dels personatges.
- d) La inclusió de elements fantàstics o sobrenaturals en la trama.
Resposta: b) Que pot ser real o imaginari.. Un espai realista es basa en llocs que existeixen o podrien existir, mentre que un espai imaginari és creat per l'autor.
- Quin dels següents és un subgènere de la novel·la?
- a) Novel·la d'amor.
- b) Novel·la històrica.
- c) Novel·la picaresca.
- d) Novel·la de ciència-ficció.
Resposta: c) Novel·la picaresca.. La novel·la picaresca és un subgènere narratiu que presenta la vida d'un pícaro o persona astuta que viu al marge de la societat.
8. Gèneres narratius
Flashcards
- Quins són els gèneres narratius més comuns?
- Conte, faula, llegenda, rondalla
- Què és un assaig?
- Text en prosa que reflexiona sobre temes diversos amb valor literari
- A quin tipus pertany un text que explica esdeveniments en un espai i temps determinats?
- Narratiu
- Què significa l'expressió 'acció prometeica'?
- Acció arriscada
Preguntes tipus test
- Quin tema és central en una novel·la d'aprenentatge?
- a) El creixement personal del protagonista
- b) La descripció de paisatges exòtics
- c) La resolució d'un crim
- d) La crítica social
Resposta: a) El creixement personal del protagonista. Les novel·les d'aprenentatge se centren en el creixement i evolució del protagonista.
- Quina característica defineix una trama lineal?
- a) Presenta els esdeveniments sense cap ordre aparent
- b) Presenta els esdeveniments en ordre cronològic
- c) Gira entorn d'un nucli temàtic
- d) Condueix cap a un punt central
Resposta: b) Presenta els esdeveniments en ordre cronològic. L'estructura lineal presenta els esdeveniments en ordre cronològic.
- Quina és la característica principal d'un narrador omniscient?
- a) Només veu i escolta
- b) Narra la seva pròpia història
- c) Coneix tots els detalls de la història i els personatges
- d) Comenta un text trobat
Resposta: c) Coneix tots els detalls de la història i els personatges. El narrador omniscient coneix tots els detalls de la història i els personatges.
9. Etapes, moviments i autors
Flashcards
- Quin trobador destaca en l'època trobadoresca medieval a Catalunya?
- Guillem de Berguedà
- Quin autor destaca per la seva prosa a l'Edat Mitjana, amb obres com 'Llibre de meravelles'?
- Ramon Llull
- Quin autor representa l'Humanisme a la literatura catalana?
- Bernat Metge
- Quin poeta destaca al segle XV, marcant una transició cap a noves formes d'expressió lírica?
- Ausiàs March
Preguntes tipus test
- Quin dels següents autors és considerat un trobador destacat de l'Edat Mitjana?
- a) Guillem de Berguedà
- b) Ramon Llull
- c) Ausiàs March
- d) Bernat Metge
Resposta: a) Guillem de Berguedà. Guillem de Berguedà és un dels trobadors més destacats d'aquest període.
- Quin autor medieval és conegut per la seva obra 'Llibre de meravelles'?
- a) Ausiàs March
- b) Ramon Llull
- c) Guillem de Berguedà
- d) Roís de Corella
Resposta: b) Ramon Llull. Ramon Llull és conegut per les seves obres filosòfiques i literàries en prosa, com 'Llibre de meravelles'.
- Quin autor del segle XV destaca per la seva obra poètica introspectiva?
- a) Bernat Metge
- b) Ramon Muntaner
- c) Ausiàs March
- d) Pere Serafí
Resposta: c) Ausiàs March. Ausiàs March és un poeta clau del segle XV, conegut per la seva lírica introspectiva i personal.
10. Tòpics sobre la vida, el pas del temps i la mort
Flashcards
- Què significa 'Vita flumen'?
- La vida és com un riu, en constant moviment i transformació.
- Què significa 'Tempus fugit'?
- El temps fuig de manera implacable i ho destrueix tot.
- Què significa 'Carpe diem'?
- Invitació a viure i gaudir del present, perquè el futur és incert.
- Què significa 'Aurea mediocritas'?
- Elogi de la vida equilibrada i senzilla, sense excessos.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor el tòpic 'Vita flumen'?
- a) La vida és estàtica i immutable.
- b) La vida és una muntanya que cal escalar.
- c) La vida és com un riu, en constant moviment i transformació.
- d) La vida és una vall plena de pau i tranquil·litat.
Resposta: c) La vida és com un riu, en constant moviment i transformació.. Aquesta és la definició precisa del tòpic 'Vita flumen', que compara la vida amb el flux constant d'un riu.
- Quin és el missatge principal del tòpic 'Carpe diem'?
- a) Viure en el passat, recordant temps millors.
- b) Viure i gaudir del present, perquè el futur és incert.
- c) Planificar meticulosament el futur per evitar sorpreses.
- d) Ignorar el present i centrar-se en l'eternitat.
Resposta: b) Viure i gaudir del present, perquè el futur és incert.. El 'Carpe diem' encoratja a aprofitar el present, reconeixent la incertesa del futur.
- Què significa el tòpic 'Aurea mediocritas'?
- a) Elogi de la vida equilibrada i senzilla, sense excessos.
- b) Recomanació de buscar sempre l'extrem en totes les coses.
- c) Defensa de la vida luxosa i plena d'ostentació.
- d) Crítica de la vida moderna i els seus excessos.
Resposta: a) Elogi de la vida equilibrada i senzilla, sense excessos.. Aquesta és la definició del tòpic 'Aurea mediocritas', que valora una vida equilibrada i senzilla.
11. Tòpics sobre l'amor
Flashcards
- Què significa 'Donna angelicata' en el context dels tòpics sobre l'amor?
- Idealització de la dona com un ésser celestial o diví.
- Quin significat té el tòpic 'Flamma amoris'?
- L'amor és com una flama que crema per dins.
- Com es defineix el tòpic 'Odi et amor'?
- Amor contradictori: barreja d'amor i odi alhora.
- Què implica el tòpic 'Descriptio puellae'?
- Descripció estètica i ordenada del cos i bellesa de la dona.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor el tòpic 'Flamma amoris'?
- a) L'amor és com una flama ardent.
- b) L'amor és fred i distant.
- c) L'amor és una amistat platònica.
- d) L'amor és passatger i efímer.
Resposta: a) L'amor és com una flama ardent.. El tòpic 'Flamma amoris' descriu l'amor com una força apassionada i ardent, similar a una flama que consumeix l'interior d'una persona.
- Quina característica defineix millor el tòpic 'Donna angelicata'?
- a) Una dona amb habilitats guerreres.
- b) Una dona sàvia i intel·ligent.
- c) Una dona idealitzada com un àngel.
- d) Una dona amb poders màgics.
Resposta: c) Una dona idealitzada com un àngel.. Aquesta expressió s'utilitza per descriure la representació de la dona com un ésser perfecte, proper a la divinitat, destacant la seva bellesa i virtut.
- Què implica el tòpic 'Odi et amor'?
- a) Un amor pur i desinteressat.
- b) Amor i odi alhora.
- c) Un odi profund i irracional.
- d) Un sentiment d'indiferència total.
Resposta: b) Amor i odi alhora.. El tòpic 'Odi et amor' reflecteix la dualitat de sentiments intensos i contradictoris que poden coexistir en una relació amorosa, on l'amor i l'odi es barregen.
12. Tòpics sobre la natura
Flashcards
- Què és el 'locus amoenus'?
- Un lloc idíl·lic i agradable, típicament natural i harmoniós.
- Què significa 'beatus ille'?
- Feliç aquell que viu en contacte amb la natura i allunyat de la societat.
- Què implica el 'contemptus mundi'?
- Menyspreu de la vida terrenal, vista com una font de sofriment.
- Què vol dir 'carpe diem'?
- Invitació a viure i gaudir del present, perquè el futur és incert.
Preguntes tipus test
- Quina és la característica principal del 'locus amoenus'?
- a) Un lloc idíl·lic i natural.
- b) Un sentiment de pèrdua.
- c) Una crítica social.
- d) Un moment de revelació.
Resposta: a) Un lloc idíl·lic i natural.. El 'locus amoenus' es caracteritza per ser un lloc idíl·lic i agradable, connectat amb la natura.
- Què destaca el tòpic 'beatus ille'?
- a) La importància de la riquesa material.
- b) La felicitat de viure en la natura.
- c) El valor de l'educació.
- d) La necessitat de viatjar.
Resposta: b) La felicitat de viure en la natura.. 'Beatus ille' descriu la felicitat d'aquells que viuen a prop de la natura, lluny de la societat.
- Què implica el tòpic 'contemptus mundi'?
- a) Un amor profund pel món.
- b) Una celebració de la vida.
- c) Un menyspreu per la vida terrenal.
- d) Una acceptació del destí.
Resposta: c) Un menyspreu per la vida terrenal.. 'Contemptus mundi' expressa un menyspreu per la vida terrenal, vista com a font de patiment.
13. Expressions de la mitologia clàssica
Flashcards
- Què és la 'poma de la discòrdia'?
- Punt conflictiu que genera friccions.
- Què representa el 'taló d'Aquil·les'?
- Punt feble d'una persona, institució o projecte.
- Què simbolitza 'ser un cavall de Troia'?
- Enemic intern camuflat.
- Què significa 'ésser com la tela de Penèlope'?
- Obra que incessantment hom fa i desfà.
Preguntes tipus test
- Què significa l'expressió 'tenir un taló d'Aquil·les'?
- a) Un obstacle insalvable.
- b) Un punt feble.
- c) Una solució miraculosa.
- d) Un camí sense retorn.
Resposta: b) Un punt feble.. El 'taló d'Aquil·les' fa referència al punt feble d'una persona, organització o projecte.
- Què vol dir l'expressió 'ser un cavall de Troia'?
- a) Ser lleial i honest.
- b) Ser fort i poderós.
- c) Ser un enemic intern.
- d) Ser un líder carismàtic.
Resposta: c) Ser un enemic intern.. 'Ser un cavall de Troia' implica ser un enemic que s'infiltra o amaga dins d'un grup o organització per causar danys des de dins.
- Què representa l'expressió 'obrir la caixa de Pandora'?
- a) Una font de desgràcies.
- b) Un tresor amagat.
- c) Un lloc segur.
- d) Un portal a una altra dimensió.
Resposta: a) Una font de desgràcies.. L'expressió 'caixa de Pandora' es refereix a una font de problemes o desgràcies que s'alliberen quan s'obre o es revela alguna cosa.
14. Teatre
Flashcards
- Com s'anomena la part del text teatral que inclou els diàlegs entre personatges?
- Text principal
- Quin tipus d'informació proporciona el narrador en un text teatral?
- Acotacions
- Com s'anomena la part principal d'una obra teatral que conté plantejament, nus i desenllaç?
- Acte
- Com s'anomena l'ambientació d'una obra teatral que inclou decorat, llums i atrezzo?
- Escenografia
Preguntes tipus test
- Quina és la principal finalitat del teatre?
- a) Ser representat en un escenari.
- b) Ser llegit en silenci.
- c) Ser escrit en prosa.
- d) Ser adaptat al cinema.
Resposta: a) Ser representat en un escenari.. El teatre es crea per ser representat en un escenari, no per ser llegit.
- Quina informació proporcionen les acotacions en un text teatral?
- a) Els pensaments dels personatges.
- b) Les accions i caracterització dels personatges.
- c) El resum de la trama.
- d) El context històric de l'obra.
Resposta: b) Les accions i caracterització dels personatges.. Les acotacions proporcionen informació sobre les accions, caracterització i to dels personatges.
- Què indica un canvi d'escena en una obra teatral?
- a) Un canvi de decorat.
- b) Un acte complet de l'obra.
- c) Un canvi per entrada o sortida de personatges.
- d) Un monòleg d'un personatge.
Resposta: c) Un canvi per entrada o sortida de personatges.. L'escena és un canvi que es produeix per l'entrada o sortida de personatges.
15. Assaig
Flashcards
- Què és un assaig en el context dels formats habituals?
- Reflexió lliure sobre un tema
- Què és un diari o dietari en el context dels formats habituals?
- Observacions personals dia a dia
- Què són les memòries en el context dels formats habituals?
- Autobiografia inserida en el context històric
- Què és un retrat en el context dels formats habituals?
- Perfil i interpretació d'un personatge
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions defineix millor un assaig?
- a) Text en prosa que reflexiona sobre temes diversos
- b) Obra teatral destinada a ser representada
- c) Poema líric amb rima consonant
- d) Narració extensa amb múltiples personatges
Resposta: a) Text en prosa que reflexiona sobre temes diversos. Un assaig és un text en prosa, no especialitzat, que reflexiona amb llibertat sobre temes diversos amb valor literari.
- Quin és l'objectiu principal d'un assaig?
- a) Narrar històries de ficció
- b) Educar, reflexionar i expressar una opinió personal
- c) Descriure llocs i persones detalladament
- d) Donar instruccions precises
Resposta: b) Educar, reflexionar i expressar una opinió personal. L'objectiu principal de l'assaig és educar, reflexionar i expressar una opinió personal raonada sobre temes morals, socials o filosòfics.
- Quina és la característica principal d'un diari/dietari?
- a) Reflexions filosòfiques sobre la vida
- b) Anàlisi objectiva de fets històrics
- c) Observacions personals dia a dia
- d) Recull de cartes personals
Resposta: c) Observacions personals dia a dia. Un diari/dietari es caracteritza per contenir observacions personals dia a dia, mentre que les memòries són una autobiografia inserida en un context històric.
16. Tipologies textuals
Flashcards
- Quin és l'objectiu principal d'un text expositiu?
- Informar objectivament
- Quin és l'objectiu principal d'un text argumentatiu?
- Convèncer amb opinions raonades
- Quin és l'objectiu principal d'un text descriptiu?
- Descriure persones, llocs, sentiments...
- Quin és l'objectiu principal d'un text predictiu?
- Anunciar o anticipar fets futurs
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal dels textos expositius?
- a) Informar objectivament
- b) Expressar sentiments personals
- c) Donar instruccions detallades
- d) Convèncer el lector d'una opinió
Resposta: a) Informar objectivament. Els textos expositius tenen com a objectiu principal oferir informació clara i objectiva sobre un tema.
- Quina és la finalitat principal dels textos argumentatius?
- a) Descriure un lloc de manera detallada
- b) Convèncer amb opinions raonades
- c) Narrar una història de ficció
- d) Explicar un procés científic
Resposta: b) Convèncer amb opinions raonades. Els textos argumentatius busquen persuadir el receptor mitjançant raonaments i proves.
- Què pretenen principalment els textos descriptius?
- a) Presentar dades estadístiques
- b) Donar ordres de manera clara
- c) Descriure persones, llocs, sentiments...
- d) Explicar com funciona una màquina
Resposta: c) Descriure persones, llocs, sentiments.... Els textos descriptius es caracteritzen per detallar les característiques de persones, objectes, llocs o situacions.
17. Oració simple
Flashcards
- Quina és la regla principal entre el subjecte i el verb en una oració simple?
- El subjecte sempre concorda amb el verb en nombre i persona.
- Quin complement del verb concorda tant amb el verb com amb el subjecte o el complement directe?
- Complement predicatiu
- En les oracions passives, quin complement introdueix qui realitza l'acció?
- Complement agent
- Quin complement del verb caracteritza el subjecte i s'utilitza amb els verbs 'ser' o 'estar'?
- Atribut
Preguntes tipus test
- Quina de les següents oracions presenta una correcta concordança entre subjecte i verb?
- a) Les onades cauen del sostre
- b) Cau guix del sostre
- c) Les onades em feien por
- d) Guix em feien por
Resposta: b) Cau guix del sostre. El subjecte ha de concordar en nombre i persona amb el verb. En aquest cas, 'guix' és singular i el verb 'cau' també ho és.
- Quin tipus de complement del verb concorda amb el subjecte o el complement directe?
- a) Complement directe
- b) Complement indirecte
- c) Complement predicatiu
- d) Atribut
Resposta: c) Complement predicatiu. El complement predicatiu concorda amb el subjecte o el CD i complementa tant el verb com el substantiu.
- En una oració passiva, quin complement introdueix qui fa l'acció?
- a) Complement agent
- b) Complement directe
- c) Complement indirecte
- d) Atribut
Resposta: a) Complement agent. El complement agent és qui realitza l'acció en una oració passiva.
18. Oracions compostes
Flashcards
- Quins tipus de conjuncions s'utilitzen per a la coordinació d'oracions?
- Conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives
- Enumera tres funcions possibles de les oracions subordinades substantives.
- Subjecte, CD, CRV, CN, CADJ, CADV
- Dona un exemple d'una oració subordinada de relatiu amb ús temporal.
- Vine quan puguis
- Proporciona un exemple d'una oració comparativa.
- És tan alt com tu
Preguntes tipus test
- Quin dels següents exemples és una oració coordinada?
- a) Ell menja i ella riu
- b) Em dol haver-ho de decidir
- c) Si té cotxe
- d) Quan puguis
Resposta: a) Ell menja i ella riu. Les oracions coordinades uneixen oracions amb conjuncions copulatives, disjuntives o adversatives. L'exemple 'Ell menja i ella riu' utilitza la conjunció copulativa 'i'.
- Quin dels següents exemples és una oració subordinada substantiva que funciona com a CRV?
- a) Em dol haver-ho de decidir
- b) Insisteixo que és una solució
- c) La persona que t'ha dit això
- d) Fes-ho com vulguis
Resposta: b) Insisteixo que és una solució. Les oracions subordinades substantives poden funcionar com a complement de règim verbal (CRV), que apareix quan el verb necessita una preposició. En aquest cas, 'Insisteixo que és una solució' mostra aquesta funció.
- Quin dels següents exemples és una oració subordinada de relatiu amb antecedent?
- a) Qui t'ha dit això, et vol enganyar
- b) Vine quan puguis
- c) No era on ho vaig deixar
- d) Farem el dinar a casa meva, que té la sala més gran
Resposta: d) Farem el dinar a casa meva, que té la sala més gran. Les oracions subordinades de relatiu amb antecedent utilitzen un relatiu que fa referència a un nom anterior. En aquest cas, 'Farem el dinar a casa meva, que té la sala més gran' exemplifica una oració explicativa.
19. Sistema vocàlic
Flashcards
- En el vocalismo átono, ¿a qué sonido se reduce la /a/, /e/ y /ɛ/?
- [ə]
- En el vocalismo átono, ¿a qué sonido se reduce la /o/, /ɔ/ y /u/?
- [u]
- En el vocalismo átono, ¿a qué sonido se reduce la /i/?
- [i]
- La semivocal, apareix abans o després de la vocal nuclear?
- Després de la vocal nuclear
Preguntes tipus test
- Com es pronuncia la vocal /a/ en català?
- a) [a]
- b) [ə]
- c) [e]
- d) [i]
Resposta: a) [a]. En el sistema vocàlic català, la vocal /a/ sempre es pronuncia com [a], independentment de si és tònica o àtona.
- Quines variants de la vocal /e/ es poden trobar en català en posició tònica?
- a) Només [e]
- b) [e] i [ɛ]
- c) Només [ɛ]
- d) [ə]
Resposta: b) [e] i [ɛ]. En posició tònica, el català distingeix entre la /e/ oberta [ɛ] i la /e/ tancada [e].
- En català, on apareix la semivocal en relació amb la vocal nuclear?
- a) Abans de la consonant nuclear
- b) Abans de la vocal nuclear
- c) Després de la vocal nuclear
- d) Després de la consonant nuclear
Resposta: c) Després de la vocal nuclear. La semivocal apareix després de la vocal nuclear, com en els exemples proporcionats: aire [j], caure [w].
20. Sistema consonàntic
Flashcards
- Quins sons consonàntics es classifiquen com a sords en català?
- [p], [t], [k], [f], [s], [ʃ], [ts], [tʃ]
- Quins sons consonàntics es classifiquen com a sonors en català?
- [b], [d], [g], [v], [z], [ʒ], [dz], [ʤ], [m], [n], [ɲ], [l], [λ], [rr], [r]
- Què és la sonorització en fonètica catalana?
- La sonorització és quan un so sord esdevé sonor per la influència d'un so sonor adjacent.
- Què és l'ensordiment en fonètica catalana?
- L'ensordiment és quan un so sonor esdevé sord per la influència d'un so sord adjacent.
Preguntes tipus test
- Quin fenomen fonètic descriu la sonorització?
- a) So sord esdevé sonor
- b) So sonor esdevé sord
- c) Vocal àtona esdevé tònica
- d) Vocal tònica esdevé àtona
Resposta: a) So sord esdevé sonor. La sonorització és el procés pel qual un so sord esdevé sonor a causa de la influència d'un so sonor adjacent.
- Quin fenomen fonètic descriu l'ensordiment?
- a) So sord esdevé sonor
- b) So sonor esdevé sord
- c) Vocal neutra esdevé oberta
- d) Vocal oberta esdevé tancada
Resposta: b) So sonor esdevé sord. En català, l'ensordiment es produeix quan un so sonor esdevé sord per la influència d'un so sord adjacent.
- Com esdevenen les oclusives a final de mot amb pausa en català?
- a) Sonores
- b) Nasals
- c) Sordes
- d) Africades
Resposta: c) Sordes. A final de mot amb pausa, les oclusives esdevenen sordes. Per exemple, 'cub' es pronuncia amb un so 'p' al final.
I 120 flashcards i 80 preguntes més al document.
Text del document
REPÀSEXAMENFINAL/PREPARACIÓPAU 1. ESTUDIDELFETLITERARI(2PUNTS) Moviments, etapes i autors Tòpics literaris Expressions de la mitologia clàssica Teatre, narrativa, poesia i assaig 2. ANÀLISIORACIONSSIMPLES(1PUNT)/COMPOSTES.REFERENTSDELSPRONOMS (0,5PUNTS) Oració simple i composta Pronoms febles 3. 6OPCIONSDELBLOC2(2PUNTS) Homònims i parònims els verbs Fonètica Derivats Errors ortogràfics Variants dialectals 4. TEMPSVERBALS/REESCRIPTURAD'UNTEXT(1PUNT) Temps verbals Reescriure un text canviant el temps verbal TÈCNIQUES NARRATIVES Estil narratiu Estil directe: diàleg entre personatges. Estil indirecte: inclou verbs com "va dir".
Estil indirecte lliure: combina narració i pensament amb "va dir que...". Elements de la narració Tensió narrativa: augment progressiu de l'interès. Clímax: punt culminant de la història. ESTRUCTURA DE LA TRAMA Lineal: esdeveniments en ordre cronològic. Convergent: tot condueix cap a un punt central. Concèntrica: gira entorn d'un nucli temàtic. Caòtica/dispersa: sense ordre aparent. Oberta: segueix una lògica, però sense final tancat. PUNT DE VISTA I NARRADOR Focalització Externa: narrador no participa. Interna: perspectiva d'un personatge. Fixa: sempre el mateix personatge. Variable: canvia segons l'escena. Tipus de narrador Extern: Omniscient: coneix tot. Observador: només veu i escolta.
Editor: comenta un text trobat. Intern: Protagonista: narra la seva pròpia història. Testimoni: personatge secundari observador Autodiegetic Homodiegetic Heterodiegetic TEMPS NARRATIU Temps narratiu: durada del relat. Temps de la història: ordre cronològic real. Temps psicològic: reflexions, records. Temps lineal: cronologia ordenada. Acronologia: desordre temporal. analèpsi (Flashback): retorn al passat. prolepsi (Flashforward): avanç al futur. Flash sideway: món paral·lel. Temps històric: època on passa l'acció. Acronia: època indefinida. Recursos temporals Descripció: atura el temps. Digressió: desviació del tema principal. El·lipsi: salt temporal. Flux de consciència: monòleg intern.
Resum: acceleració del relat. Ocronia: canvis dels fets de com van ser Otopia: món idíl·lic Distopia: món destruït, que està a punt d'acabar ESPAI Marc ambiental: pot ser real o imaginari; històric o realista. GÈNERES NARRATIUS Conte, Faula, Llegenda, Rondalla Novel·la (i subgèneres): Curta, d'aprenentatge, d'aventures, de cavalleries Ciència-ficció, de costums, epistolar Gòtica, negra, picaresca, policíaca Realista, rosa, simbòlica ETAPES, MOVIMENTS I AUTORS Edat Mitjana Trobadoresca: Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona... Prosa: Ramon Llull (Llibre de meravelles, Lo desconhort). Cròniques: Llibre dels fets, Ramon Muntaner.
Lírica derivada trobadoresca Humanisme: Bernat Metge, Antoni Canals. Segle XV Ausiàs March, Jaume Roig (Espill), Roís de Corella. Novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa. Segles XVI - XVIII Renaixement: Pere Serafí, Cristòfor Despuig. Barroc: Fontanella, Vicent Garcia. Neoclassicisme: Joan Ramis i Ramis. Il·lustració: Bastero, Reixac, Ballot, Baró de Maldà. Popular: goigs, llegendes, teatre religiós/profà. Segle XIX Romanticisme: Bofarull, Martí Genís, Soler. Renaixença: Aribau, Verdaguer, Guimerà. Realisme: Vayreda, Bosch de la Trinxeria. Naturalisme: Narcís Oller. Segle XX i contemporània Modernisme: Maragall, Rusiñol, Víctor Català.
Noucentisme: Carles Riba, Josep Carné Avantguardisme: Salvat Papasseit. Postguerra: Espriu, Rodoreda. Contemporània: Martí i Pol, Pere Calders, teatre experimental (Els Joglars, La Fura dels Baus). Tòpics sobre la vida, el pas del temps i la mort Vita flumen: La vida és com un riu, en constant moviment i transformació. Tempus fugit: El temps fuig de manera implacable i ho destrueix tot. Ubi sunt?: Pregunta retòrica sobre què se n'ha fet de persones o coses que han desaparegut. Carpe diem: Invitació a viure i gaudir del present, perquè el futur és incert. Aurea mediocritas: Elogi de la vida equilibrada i senzilla, sense excessos.
Omnia mors aequat: La mort iguala tothom, sense distincions socials. Memento mori: Recorda que moriràs; la mort ens fa conscients de la nostra fragilitat. Collige, virgo, rosas: Variant femenina del carpe diem: cal gaudir la joventut abans no passi. Tòpics sobre l'amor Flamma amoris: L'amor és com una flama que crema per dins. Donna angelicata: Idealització de la dona com un ésser celestial o diví. Descriptio puellae: Descripció estètica i ordenada del cos i bellesa de la dona. Odi et amor: Amor contradictori: barreja d'amor i odi alhora. Tòpics sobre la natura Locus amoenus: Lloc idíl·lic i agradable, típicament natural i harmoniós.
Beatus ille: Feliç aquell que viu en contacte amb la natura i allunyat de la societat. Contemptus mundi: Menyspreu de la vida terrenal, vista com una font de sofriment. EXPRESSIONS DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA. Poma de la discòrdia: Punt conflictiu que genera friccions. Taló d'Aquil·les: Punt feble d'una persona, institució o projecte. Ser un cavall de Troia: Enemic intern camuflat. Ésser com la tela de Penèlope: Obra que incessantment hom fa i desfà. Cant (o cants) de sirena: Temptació, esquer, oferiment perniciós. Fer com l'au Fènix: Renéixer. Treball de Sísif: Esforç ardu i inútil. Caixa de Pandora: Font de desgràcies. Fil d'Ariadna: Guia. Ser una harpia: Dona malvada, perversa.
Acció prometeica: acció arriscada. Ser una quimera: Creació imaginària de l'esperit que hom pren com una realitat, fantasieig, il·lusió. Anar d'Escil·la a Caribdis: Sortir d'un perill per caure en un altre. Estar en els braços de Morfeu: Dormir plàcidament. Ser una odissea: S'utilitza per descriure una situació o una experiència difícil, complicada o plena d'obstacles. TEATRE Definició: Gènere creat per ser representat en un escenari, no només llegit. Característiques del text teatral: 1. Destinat a ser representat, no llegit. 2. Públic col·lectiu. 3. El canal és l'espai escènic, no el llibre. 4. Caracterització indirecta dels personatges. 5. Combina llenguatge verbal i no verbal. 6.
Informacions del narrador acotacions (en cursiva). 7. No hi ha narrador; la història es mostra a través dels personatges. Parts del text teatral: Text principal: diàlegs entre personatges. Text secundari: Text escènic: indicacions per al director. Acotacions: D'acció (entrar, seure...), De caracterització (aspecte, caràcter...), De to (cridant, suau...). Estructura dramàtica: Dramatis personae: llista de personatges. Acte: part principal (plantejament, nus, desenllaç). Escena: canvi per entrada/sortida de personatges. Quadre: canvi de decorat. Acotació: indicacions escèniques. Altres elements escènics: Escenografia: ambientació (decorat, llums, atrezzo...).
Tramoia: mecanismes escènics (teló, efectes especials...). Formes de discurs: Diàleg, monòleg, soliloqui, apart. Gèneres dramàtics: Tragèdia: destí inevitable, final tràgic. Comèdia: conflictes quotidians, to còmic, final feliç. Tragicomèdia: combina tragèdia i comèdia. Drama: conflicte realista, final tràgic. Altres: mim, òpera, sainet, entremès, musical. ASSAIG Definició: Text en prosa, no especialitzat, que reflexiona amb llibertat sobre temes diversos amb valor literari. Objectiu: Educar, reflexionar i expressar una opinió personal raonada sobre temes morals, socials, filosòfics... Formats habituals: Assaig: reflexió lliure sobre un tema. Diari/dietari: observacions personals dia a dia.
Memòries: autobiografia inserida en el context històric. Retrat: perfil i interpretació d'un personatge. Llibre de viatges: vivències d'un viatge. Epistolari: recull de cartes. Periodisme literari: Article de fons (profund, objectiu), Crònica (personal, valorativa), Reportatge (informatiu, visual). TIPOLOGIES TEXTUALS Tipus de text Objectiu principal Estructura bàsica Expositiu Informar objectivament Introducció - Desenvolupament - Conclusió Argumentatiu Convèncer amb opinions raonades Introducció - Arguments - Conclusió Descriptiu Descriure persones, llocs, sentiments...
Variable segons context Predictiu Anunciar o anticipar fets futurs Variable Instructiu Donar instruccions o consells Ordre lògic (pas a pas) Carta Comunicar per escrit (personal, formal, comercial) Capçalera - Cos - Comiat - Signatura Narratiu Explicar esdeveniments en un espai i temps determinats (prosa, vers, teatre...) Plantejament - Nus - Desenllaç ORACIÓ SIMPLE 1. Subjecte i verb El subjecte sempre concorda amb el verb en nombre i persona. Exemples: Cau guix del sostre guix és el subjecte. Les onades em feien por les onades és el subjecte (3a pers. pl.), el verb és "feien". 2.
Complements del verb Complement predicatiu (CPred): fa de complement del verb i alhora concorda amb el subjecte o CD. Ex: Les noies dormien ben acotxades Complement agent (en passives): introdueix qui fa l'acció. Ex: Les aules van ser ocupades pels estudiants. Atribut (amb "ser" o "estar"): caracteritza el subjecte. Ex: És insuportable / Està ben fet Complement directe (CD): rep directament l'acció. Ex: Menja pomes les menja Complement indirecte (CI): a qui o per a qui es fa l'acció (pronoms li/els). Ex: Li donarem la notícia Complement de règim verbal (CRV): apareix quan el verb necessita una preposició. Ex: No m'oblidaré d'aquest favor no **me n'**oblidaré ORACIONS COMPOSTES 1.
Coordinació Unió d'oracions amb conjuncions: Copulatives: i, ni... Ell menja i ella riu Disjuntives: o, o bé Menja o calla Adversatives: però, sinó Estudia molt però no se'n surt 2. Subordinades substantives (fan la funció d'un nom) Solen aparèixer després d'un verb. Es poden substituir per "això" (i per tant, pronom "ho"). Funcions possibles: Subjecte: Em dol haver-ho de decidir CD: Volem portar-li un regal CRV: Insisteixo que és una solució CN (complement del nom): La confiança de fer el millor CADJ (complement d'adjectiu): Estic pendent que t'avisin CADV (complement d'adverbi): Independentment que hagi demanat perdó... 3.
Introduïdes per: si: Li haig de preguntar si té cotxe quan, què, quin, quant: No sap quant costa No ho sap SUBORDINADES DE RELATIU (fan de complement del nom) 1. Amb antecedent (el relatiu fa referència a un nom anterior): La persona que t'ha dit això especificativa Farem el dinar a casa meva, que té la sala més gran explicativa 2. Sense antecedent (el relatiu inclou el subjecte): Qui t'ha dit això, et vol enganyar (equivalent a "la persona que...") Qui la fa, la paga 3.
Altres usos: Temporal: Vine quan puguis Locatiu: No era on ho vaig deixar Manera: Fes-ho com vulguis Construccions comparatives i superlatives Comparatives: És tan alt com tu / Té un piano igual que el meu Superlatives: És el més interessant de la classe Construccions amb valor adverbial (causa, fi, etc.) Causals: L'han suspès perquè desconeixia la matèria Finals: Ha anat al metge perquè li facin una exploració Consecutives: El pare es troba malament, així que ha anat al metge Condicionals: Si et trobes malament, hauràs d'anar al metge Concessives: Encara que es troba malament, no ha anat al metge SISTEMA VOCÀLIC 1.
Vocalisme àton (en posició no tònica): /a/, /e/, /ɛ/ [ə] /o/, /ɔ/, /u/ [u] /i/ [i] 2. Vocalisme tònic (quan porten l'accent): [a], [e], [ɛ], [o], [ɔ], [u], [i] 3. Semivocals i semiconsonants: Semivocal: apareix després de la vocal nuclear aire [j], caure [w] Semiconsonant: apareix abans de la vocal nuclear quatre [w], iogurt [j] SISTEMA CONSONÀNTIC Sords: p, t, k, f, s, ʃ (caixa), ts (potser), tʃ (cotxe) Sonors: b, d, g, v, z, ʒ (menjar), dz (dotze), ʤ (viatge), m, n, ɲ (any), l, λ (llum), rr, r Fenòmens fonètics principals 1. Sonorització (de dreta a esquerra): So sord + so sonor el primer s'ensona Ex.: club d'estiu, pot baixar 2.
Ensordiment: So sonor + so sord el primer es fa sord Ex.: dissabte, cub petit 3. A final de mot amb pausa oclusives es tornen sordes: Ex.: cub., tuàreg., àrab. 4.
A final de mot + so vocàlic mantenen la sonoritat si cal Ex.: tub ample [pa] Fricatives Sorda [s]: lletres: s, ss, ç, c (+e/i), sc Ex.: sabata, tassa, caçar, acció, piscina Sonora [z]: lletres: s (entre vocals), z, x (examen) Ex.: casa, zona, dos ànecs, alzina Regles: Prefixos amb s inicial essa sorda (asocial, antisocial...) Des-: essa pot ser sonora si va entre vocals/consonants sonores A principi/final de mot essa sorda Combinacions: S + vocal sonora (més ànim) S + consonant sorda sorda (més temps) S + consonant sonora sonora (més bona) Paraula següent comença amb s essa sempre sorda (cop sec) Africades [ts] sorda: potser, tots [dz] sonora: dotze, tots ells [tʃ] sorda: cotxe [ʤ] sonora: viatge, maig bonic Sons especials [ʃ] (sorda): xàfec, caixa [ʒ] (sonora): menjar, joc Nasals i ròtiques [m], [n], [ɲ] (any), [ŋ] (fang), [ɱ] (èmfasi), [ņ] (endavant) [rr] vibrant forta: serra, [r] simple: cara