Guia per a l'estudi de les oracions subordinades

I 108 flashcards i 73 preguntes més al document.

Text del document

Subordinades explicacions Què fer abans de tot? Separar l'oració principal de la subordinada. Les subordinades van introduïdes per nexes, relatius, conjuncions. Aquest nexe, relatiu, conjunció, etc. ACOSTUMA a fer una funció dins de l'oració principal. TOTA oració subordinada fa una funció sintàctica que va cap a l'oració principal. 3 tipus de subordinades: 1. Substantives 2. Adjectivals 3. Adverbials Subordinades substantives A l'hora de substituir la subordinada la podem substituir per un SINTAGMA NOMINAL (SN) Fan la funció que faria un NOM en una oració simple. Si són conjuncions no fan cap funció dins de la subordinada.

Si són pronoms tindran una funció sintàctica dins la subordinada que caldrà també analitzar. Són equivalents a un substantiu o pronom . O. Principal O. Subordinada L'Anna proposa (que canviïn de tàctica). SN= uns canvis Funció= CD (què proposa?) Truc per identificar un CD: passar a passiva. Si passa a ser un Subjecte, és un CD Uns canvis són proposats per l'Anna Uns canvis = Subjecte Quatre classes de subordinades substantives: 1. Subordinades substantives completives El nexe utilitzat és el QUE (sense accent). NO fa cap funció dins sintàctica a dins de l'oració, és només una partícula subordinant . Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò.

Exemple subordinada substantiva completiva: La Martina vol que compris castanyes . = La Martina vol allò = La Martina vol castanyes M'agrada que treballis = M'agrada el treball Funcions que pot fer: - De subjecte: Que t'hagis barallat amb mitja família és problema teu. = la baralla és problema teu Subjecte M'agrada que siguis puntual . = M'agrada la puntualitat Subjecte Truc per identificar el Subjecte: Canviar de gènere allò que crèiem que és subjecte. Si s'ha de canviar el verb perqué concordi, és Subjecte. Que aproveu mostra un bon rendiment = l'aprovat mostra un bon rendiment Subjecte L'aprovat els aprovats. Els aprovats mostra un bon rendiment. (?) No concorda!

Els aprovats mostren un bon rendiment. Ara concorda :D Per tant l'aprovat subjecte - De complement directe (es pot substituir pel pronom ho) Sabia que la resposta era no = CD = Sabia allò = Ho sabia Els proveïdors estrangers ens han assegurat que es mantindran els preus . = CD = Els proveïdors estrangers ens han assegurat la manutenció dels preus = Els proveïdors estrangers ens han assegurat allò = Els proveïdors estrangers ens ho han assegurat - Atribut (ser, estar i semblar) (es pot substituir pel pronom ho) La Laura sembla que treballa molt = CAtr = La Laura ho sembla - Complement de règim verbal Hem de tenir en compte la caiguda de la preposició , ja que tenim la conjunció que al davant.

A l'hora de substituir, cal posar la preposició. El fiscal està convençut que l'acusat era culpable = CRV = El fiscal està convençut de la culpabilitat de l'acusat. = El fiscal està convençut d'això. (convençut de) - Complement del nom Hem de tenir en compte la caiguda de la preposició , ja que tenim la conjunció que al davant. A l'hora de substituir, cal posar la preposició. Tinc la impressió que aprovaré l'examen de matemàtiques . = CN = Tinc la impressió d'això . - Complement adjectival Hem de tenir en compte la caiguda de la preposició , ja que tenim la conjunció que al davant. A l'hora de substituir, cal posar la preposició. Està segur que guanyaran el partit .

= CAdj = Està segur d'això . 2. Subordinades substantives d'infinitiu NO van introduïdes per cap nexe. L'infinitiu és el nucli del predicat de l'oració subordinada. El verb està en infinitiu . Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò. Funcions: - Subjecte: No m'agrada treballar el cap de setmana = Subj = No m'agrada això - CD L'Anna desitja tornar a sortir amb ell . = CD = L'Anna desitja això - Atribut El seu somni és estiuejar a Itàlia. = CAtr = El seu somni és això - CRV L'infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE: Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.

En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l'estudi de les llengües. Té interès a/d'estudiar llengües. No va pensar a recollir la roba estesa . = CRV (pensar a) - CN L'infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE: Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics. En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l'estudi de les llengües. Té interès a/d'estudiar llengües. Té por de suspendre l'examen de català. =CN = Té por d'això - CAdj L'infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE: Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.

En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l'estudi de les llengües. Té interès a/d'estudiar llengües. Està content de poder venir. = CAdj = Està content d'això 3. Subordinades substantives interrogatives Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què), determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com) que tenen una funció dins de l'oració. Interrogatives totals: conjunció si + preposició Interrogatives parcials: mot interrogatiu + preposició - Subordinades substantives interrogatives directes Totals: la resposta és sí o no.

Vull saber si m'ajudaràs = Vull saber això Parcials: resposta oberta Li va preguntar on anava = Li va preguntar això - Subordinades substantives interrogatives indirectes Totals: la resposta és sí o no Li preguntà si s'havien esgotat les castanyes = Li preguntà això Parcials: resposta oberta Li preguntà qui aniria al supermercat = Li preguntà això. Funcions que poden fer S, CD, Atr, CN, CAdj, CRV - Exclamatives indirectes Els predicats que admeten una exclamativa indirecta són verbs que expressen sorpresa o incredulitat, com ara sorprendre, ser sorprenent/curiós/increïble, fixar-se, guaitar... entre d'altres.

Nexes: Determinant quantificador (SENSE ACCENT!) QUE Determinants o pronoms exclamatius QUIN, QUANT Adverbi exclamatiu COM 4. Subordinades substantives de relatiu Introduïdes pels pronoms relatius que/qui, NO tenen un antecedent explícit.

Estructura: - Referit a persones: (Prep)+qui (Det)+qui (Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui - Referit a coses: (Prep)+això/allò/el+que (Prep)+(tot)+això/allò/el+que La subordinada fa de subjecte, CD, CI, atribut, CRV, CN i CAdj Exemples: Els jardiners han plantat tot allò que era necessari = CD Aquella candidata era a qui les havia d'obeir = CI DIFERÈNCIA DE SUBORDINADES ADJECTIVES I SUBSTANTIVES DE RELATIU Subordinades adjectives: tenen antecedent explícit i fan la funció de CN Substantives de relatiu: no tenen antecedent explícit i fan de subjecte, CD, CI, atribut, CRV, CN i CAdj. Subordinades adverbials Equival a un adverbi.

Fa la funció de CC L'operari munta l'aparell com indica el manual d'instruccions CCM Estructura: - adverbi, conjunció o locució + proposició Si fes vent , asseguraríem la tenda de campanya. (condicional) - preposició + infinitiu: Treballa a la nit per pagar-se els estudis . (CCF) - proposició de gerundi: Passejant pel parc , l'escriptora va tenir una gran idea. (CCT) - proposició de participi: L'atleta va deixar l'esport cansat de les lesions . (CCC) Classificació d'adverbials: - Pròpies: equivalen a un adv fan de CC del verb de la O.Principal Locatives: indiquen lloc relacionat de l'acció Equivalen adv. allí i allà Funció: CCL Introduït per adv.

on El grup d'excursionistes caminarà per on el mapa els indiqui. Temporals: Equival adv. llavors Funció: CCT Hi pot haver una relació de: - Anterioritat: abans que, fins que - Simultaneïtat: quan, mentre que, cada vegada que - Posterioritat: després que, des que, tan aviat com El nexe subordinant pot ser un adverbi, una conjunció o una locució conjuntiva. O poden anar de forma no personal: Infinitiu: precedit per la prep en En saber les notícies ell se sorprengué molt (Quan va saber) Gerundi: a vegades el precedeix el mot tot. Tot sortint de casa , vaig topar amb ell. (Mentre sortia) Participi: expressa acció anterior Acabat el curs, vam anar de vacances.

(Després que acabés) Modals: Equivalen adv. així Expressen COM es realitza l'acció. Funció: CCM Introduïdes per: adv. com, locucions com si, tal com, segons com, sense que, igual com. Els nens retallen les cartolines com els ha indicat la professora. Els nens retallen les cartolines així . - Impròpies: equivalen a un SAdv fan de CC de tota O.Principal Casuals: Introdueixen el motiu/causa Funció: CCCausa Introduït pels nexes: perquè, ja que, per tal com, com que, com sigui que, atès que, vist que. No són causals: posat que (condicional), doncs (consecutiva), tota vegada que (temporal) El llibre s'ha venut molt bé perquè tracta un tema de gran actualitat.

També n'hi ha amb les formes no personals del verb: - Infinitiu: L'he renyat per haver insultat repetidament aquella persona . - Gerundi: Estant malalta la coordinadora , la reunió s'ha suspès. - Participi: Acostumats a la bona vida , ara no es conformen amb poc. Finals: Indiquen l'objectiu/ finalitat Funció: CCF Nexes: perquè, a fi de que, per tal que, per + inf, a fi de que + inf, per tal de + inf El llibreter insistí força perquè l'editorial li enviés els exemplars restants. = CCF Formes no personals -Infinitiu: Vindràs a casa meva per resoldre les equacions ?

Consecutives: Expressen conseqüència Funció: CCCons Nexes: de tal manera que, fins al punt que, de manera que Els problemes van anar creixent fins al punt que intervingué el supervisor. Condicionals: Indiquen la condició perquè es compleixi l'enunciat de l'oració Funció: CCCond Nexes: si, mentre, en cas que, posat que, amb que, només que, sempre que, fora que, llevat que . Formes no personals: -Infinitiu: En cas de necessitar reforços , avisaran algunes persones. - Gerundi: Treballant en jornada intensiva , te'n cansaràs molt aviat. - Participi: Acompanyat amb una bona salsa , el menjar és més bo.

Comparatives: Expressen una comparació Funció: CCComp (al llibre posa CCQ) Nexe: elements correlatius Relació de: Igualtat: tan...com Superioritat: més...que Inferioritat: menys...que Proporcionalitat: com més...com més. Des de jove m'agrada més el cafè que el te. Concessives: Indiquen dificultat/objecció Funció: CCConc Nexes: encara que, malgrat que, tot i que, ni que, per més que, si bé que, a pesar que, malgrat + inf, a pesar de + inf, tot i + inf/gerundi Ells no s'havien vist mai, tot i que treballaven a la mateixa oficina. Formes no personals: - Infinitiu: A pesar de callar , els seus ulls ens parlen del seu neguit. - Gerundi: Sabent que s'equivocava , no es va fer enrere en cap moment.

- Participi: La victòria final, bé que perdudes algunes batalles, ja és nostra Oracions subordinades adjectivals L'oració subordinada adjectiva és aquella que equival a un adjectiu i, per això, tota l'oració fa la funció pròpia d'un S. Adj: CN. Com a subordinades, depenen d'un nom de l'oració principal, que actua d'antecedent. Com a adjectives, són equiparables a un SAdj o SPrep equivalent. Tipus de subordinades relatives Les especificatives, inserides en la principal sense comes. Restringeixen o limiten l'abast de l'antecedent: Els conferenciants que havien parlat molt van fer cinc minuts de descans. Les explicatives, entre comes, com una aposició.

El que expressen afecta la totalitat de l'antecedent. Els conferenciants, que havien parlat molt , van fer cinc minuts de descans.