Guia de Català per a la Selectivitat

• a) Perdo
• b) Pérdo
• c) Perdó
• d) Perdò

Resposta: c) Perdó. Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. 'Perdó' acaba en 'ó', que és una vocal, per tant, s'accentua.

• a) Fàcil
• b) Facil
• c) Fácil
• d) Facíl

Resposta: a) Fàcil. Les paraules planes s'accentuen quan no acaben en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. 'Fàcil' acaba en 'l', que no és cap d'aquestes terminacions, per tant, porta accent.

• a) Tombola
• b) Tómbola
• c) Tombola
• d) Tòmbola

Resposta: b) Tómbola. Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre, independentment de la seva terminació. 'Tómbola' és una paraula esdrúixola i, per tant, porta accent a la síl·laba tònica.

• a) Per formar la 'u' en els diftongs creixents.
• b) Per indicar que una vocal és tònica.
• c) Per separar dues vocals que formen un diftong decreixent.
• d) Per diferenciar paraules que s'escriuen igual però tenen significat diferent.

Resposta: a) Per formar la 'u' en els diftongs creixents.. La dièresi s'utilitza principalment per indicar que la 'u' en grups com 'qua', 'qüe', 'qüi', 'quo' i 'güe', 'güi' es pronuncia, formant així diftongs creixents.

• a) Perquè la paraula és esdrúixola.
• b) Perquè la 'i' és tònica i forma un diftong.
• c) Per trencar el diftong 'ui' quan no es pot accentuar la 'i'.
• d) Perquè és un verb en imperfet.

Resposta: c) Per trencar el diftong 'ui' quan no es pot accentuar la 'i'.. La dièresi s'usa per trencar un diftong quan no es pot posar accent gràfic a la vocal tònica segons les normes generals. En aquest cas, la 'i' tònica formaria un hiat amb la 'u', i com que la paraula és plana i acaba en 't', no pot portar accent. Per tant, s'usa la dièresi.

• a) Perquè la 'i' és tònica.
• b) Perquè és un verb en futur acabat en vocal + -ir.
• c) Perquè la paraula és aguda acabada en 'é'.
• d) Perquè forma un diftong creixent.

Resposta: b) Perquè és un verb en futur acabat en vocal + -ir.. Segons la norma d'estalvi, no posem dièresi en els temps verbals futur, condicional, infinitiu i gerundi dels verbs acabats en vocal + -ir. 'Agrairé' és el futur del verb 'agrair', que acaba en vocal + -ir.

• a) Sempre indiquen quantitat.
• b) Són verbs que descriuen el subjecte.
• c) Acompanyen el substantiu per determinar-lo.
• d) Connecten oracions o sintagmes.

Resposta: c) Acompanyen el substantiu per determinar-lo.. Els determinants són paraules que acompanyen el substantiu per concretar o determinar el seu significat. Les preposicions, conjuncions i adverbis tenen altres funcions gramaticals.

• a) La universitat
• b) La humanitat
• c) La història
• d) L'illa

Resposta: d) L'illa. La regla d'apostrofació amb 'la' indica que no s'apostrofa davant de paraules femenines que comencen per 'i', 'u', 'hi' o 'hu' àtones a la primera síl·laba. 'Illa' comença per 'i' tònica, per tant, sí que s'apostrofa ('l'illa'). 'Universitat', 'humanitat' i 'història' comencen per 'u' o 'hi/hu' àtones a la primera síl·laba, per tant, no s'apostrofen ('la universitat', 'la humanitat', 'la història').

• a) El nostre / la nostra
• b) Els nostres / les nostres
• c) El nostre / els nostres
• d) La nostra / les nostres

Resposta: a) El nostre / la nostra. Els possessius 'nostre' i 'vostre' tenen formes diferents per al singular i el plural, i per al masculí i el femení. Les formes correctes per a la primera persona del plural són 'el nostre' (masculí singular), 'la nostra' (femení singular), 'els nostres' (masculí plural) i 'les nostres' (femení plural). 'El nostre' i 'la nostra' són les formes singulars.

• a) la avantatge
• b) una avantatge
• c) un avantatge
• d) el avantatge

Resposta: c) un avantatge. La paraula 'avantatge' és masculina en català, a diferència del castellà 'ventaja' que és femenina. Per tant, l'article correcte és 'un'.

• a) el anàlisi
• b) una anàlisi
• c) un anàlisi
• d) la anàlisi

Resposta: b) una anàlisi. La paraula 'anàlisi' és femenina en català, a diferència del castellà 'análisis' que és masculina. Per tant, l'article correcte és 'una'.

• a) les espinacs
• b) una espinac
• c) el espinac
• d) els espinacs

Resposta: d) els espinacs. La paraula 'espinacs' és masculina i plural en català. El seu equivalent en castellà 'espinacas' és femení plural. Per tant, la forma correcta és 'els espinacs'.

• a) ample
• b) lleig
• c) culte
• d) feliç

Resposta: d) feliç. L'adjectiu 'feliç' és un dels exemples proporcionats d'adjectius amb una sola terminació, és a dir, que la seva forma és la mateixa tant per al masculí ('ell és feliç') com per al femení ('ella és feliç'). Els altres adjectius ('ample', 'lleig', 'culte') tenen dues terminacions i canvien per al femení ('ampla', 'lletja', 'culta').

• a) intel.ligent
• b) amable
• c) socolent
• d) fàcil

Resposta: c) socolent. L'adjectiu 'socolent' és un dels exemples proporcionats d'adjectius amb dues terminacions ('socolent' per al masculí i 'socolenta' per al femení). Els altres adjectius ('intel.ligent', 'amable', 'fàcil') tenen una sola terminació i mantenen la mateixa forma per als dos gèneres.

• a) lleiga
• b) lletja
• c) lleige
• d) lleig

Resposta: b) lletja. Segons els exemples proporcionats, la forma femenina de l'adjectiu 'lleig' és 'lletja'. Aquest és un cas d'adjectiu amb dues terminacions.

• a) Transitius
• b) Intransitius
• c) Copulatius
• d) Impersonals

Resposta: c) Copulatius. Els verbs copulatius (ser, estar, semblar) no expressen una acció per si sols, sinó que uneixen el subjecte amb un atribut que li assigna una qualitat o estat. Els verbs transitius, intransitius i impersonals són verbs predicatius o no tenen subjecte.

• a) És correcta tal com està.
• b) És incorrecta, hauria de ser 'Abraço a la meva mare a ella'.
• c) És incorrecta, hauria de ser 'Abraço-li a la meva mare'.
• d) És incorrecta, hauria de ser 'Abraço la meva mare'.

Resposta: d) És incorrecta, hauria de ser 'Abraço la meva mare'.. En català, els verbs transitius no admeten la preposició 'a' davant del Complement Directe, a diferència del castellà. Per tant, 'Abraço la meva mare' és la forma correcta.

• a) Ell les mira.
• b) Ell en mira.
• c) Ell ho mira.
• d) Ell hi mira.

Resposta: a) Ell les mira.. La pronominalització del Complement Directe (CD) quan és un Sintagma Nominal definit (introduït per article definit o demostratiu) es fa amb els pronoms 'el', 'la', 'els', 'les'. 'Les notes' és un SN definit en plural femení, per tant es pronominalitza amb 'les'.

• a) Té un subjecte el·líptic.
• b) És un verb copulatiu.
• c) No té subjecte gramatical.
• d) Necessita un Complement Directe.

Resposta: c) No té subjecte gramatical.. Els verbs impersonals, per definició, no tenen subjecte gramatical. 'Plou' és un exemple típic d'aquest tipus de verb.

• a) Córrer, caminar, telefonar.
• b) Ser, estar, semblar.
• c) Comprar, robar, mirar.
• d) Agradar, interessar, arribar.

Resposta: b) Ser, estar, semblar.. Els verbs 'ser', 'estar' i 'semblar' són els principals verbs copulatius en català. Serveixen per unir el subjecte amb un atribut.

• a) S'utilitza amb un Complement Indirecte.
• b) No admet cap tipus de complement.
• c) Requereix la presència d'un Complement Directe.
• d) Té un subjecte que apareix darrere del verb.

Resposta: c) Requereix la presència d'un Complement Directe.. Un verb transitiu és aquell que necessita un Complement Directe (CD) per completar el seu significat. 'Comprar' necessita alguna cosa que sigui comprada (el CD).

• a) Són formes incorrectes que pertanyen a la tercera conjugació.
• b) Són formes correctes acceptades en registres informals.
• c) Són vulgarismes que s'han de substituir per les formes correctes ('saber', 'cabre', 'poder', 'ser').
• d) Són variants dialectals de la primera conjugació.

Resposta: c) Són vulgarismes que s'han de substituir per les formes correctes ('saber', 'cabre', 'poder', 'ser').. La guia especifica que 'sapiguer', 'capiguer', 'poguer' i 'siguer' són vulgarismes que s'han d'evitar, sent les formes correctes 'saber', 'cabre', 'poder' i 'ser'.

• a) Pertanyen a la primera conjugació.
• b) Pertanyen a la segona conjugació (-RE) i sovint presenten interferències.
• c) Pertanyen a la tercera conjugació i són incoatius.
• d) Són verbs irregulars de la primera conjugació.

Resposta: b) Pertanyen a la segona conjugació (-RE) i sovint presenten interferències.. La guia enumera 'batre', 'cloure', 'córrer', 'fondre', 'metre', 'rebre', 'rompre' i 'decebre' com a verbs de la segona conjugació que sovint presenten interferències, suggerint que hi ha una tendència a usar formes incorrectes per influència d'altres llengües.

• a) Són de la tercera conjugació.
• b) Són de la segona conjugació.
• c) Són de la primera conjugació.
• d) Són verbs irregulars de la segona conjugació.

Resposta: a) Són de la tercera conjugació.. La guia llista 'Atemorir', 'repel·lir', 'competir', 'garantir', 'reflectir', 'trair', 'cloïr' com a verbs que són de la tercera conjugació.

• a) Jugant
• b) Llegint
• c) Sapiguent
• d) Corrent

Resposta: c) Sapiguent. La forma 'sapiguent' és un vulgarisme molt estès. La forma correcta del gerundi del verb 'saber' és 'sabent'.

• a) Cabent
• b) Capiguent
• c) Creixent
• d) Vivint

Resposta: b) Capiguent. La forma 'capiguent' és un vulgarisme. La forma correcta del gerundi del verb 'cabre' és 'cabent'.

• a) Simultaneïtat
• b) Posterioritat
• c) Causa
• d) Condició

Resposta: a) Simultaneïtat. L'ús correcte del gerundi expressa que l'acció es realitza al mateix temps que la del verb principal, és a dir, simultaneïtat.

• a) D'obligació
• b) De probabilitat
• c) D'intencionalitat
• d) De possibilitat

Resposta: b) De probabilitat. La perífrasi 'deure + infinitiu' s'utilitza per expressar una probabilitat o suposició sobre alguna cosa que està passant o passarà.

• a) poder + infinitiu
• b) voler + infinitiu
• c) haver de + infinitiu
• d) deure + infinitiu

Resposta: c) haver de + infinitiu. La perífrasi 'haver de + infinitiu' és la que s'utilitza en català per indicar obligació.

• a) Arribarà a fer-ho
• b) Anava a fer-ho
• c) Vol fer-ho
• d) Ha de fer-ho

Resposta: a) Arribarà a fer-ho. La perífrasi 'arribar a + infinitiu' s'utilitza per expressar ponderació, és a dir, la intensitat o el grau d'una acció o estat.

• a) Donc
• b) Dono
• c) Doni
• d) Donava

Resposta: b) Dono. La forma correcta del present d'indicatiu del verb 'donar' per a la primera persona del singular és 'dono'. 'Donc' és una interferència del castellà.

• a) que jo estudi
• b) que jo estudiï
• c) que jo estudiï
• d) que jo estudii

Resposta: c) que jo estudiï. Els verbs regulars de la primera conjugació que acaben en vocal + -ar, com 'estudiar', posen dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu per indicar que la vocal 'i' o 'u' forma síl·laba i no diftong amb la vocal anterior. La forma correcta és 'que jo estudiï'.

• a) Perdré
• b) Perdreré
• c) Perdo
• d) Perdéssiu

Resposta: a) Perdré. El futur i el condicional dels verbs de la segona conjugació, com 'perdre', es formen afegint les terminacions a l'infinitiu del verb. Així, el futur és 'perdré', 'perdràs', etc.

• a) parleu
• b) parlem
• c) parli
• d) parla

Resposta: b) parlem. La forma correcta de l'imperatiu per a la primera persona del plural del verb 'parlar' és 'parlem'. Les altres opcions no corresponen a la conjugació correcta.

• a) estudiï
• b) estudiïs
• c) estudiem
• d) estudia

Resposta: d) estudia. Per als verbs de la primera conjugació acabats en vocal + -ar, la segona persona del singular de l'imperatiu es forma afegint -ia al radical, com en 'estudiar' -> 'estudia'. Les altres opcions són incorrectes.

• a) tria
• b) tries
• c) triï
• d) triïm

Resposta: c) triï. La forma correcta de l'imperatiu per a la tercera persona del singular del verb 'triar' és 'triï'. Aquest verb segueix el patró dels verbs acabats en vocal + -ar.

• a) Un complement que sempre és un adverbi.
• b) Un complement que modifica directament el subjecte.
• c) Un complement introduït per una preposició que el verb exigeix.
• d) Un complement que només apareix amb verbs copulatius.

Resposta: c) Un complement introduït per una preposició que el verb exigeix.. El complement de règim verbal és un complement que necessita ser introduït per una preposició, la qual ve exigida pel verb.

• a) Ell
• b) de tot
• c) es recorda
• d) tot

Resposta: b) de tot. En la frase 'Ell es recorda de tot', 'de tot' és el complement de règim verbal, ja que el verb 'recordar-se' exigeix la preposició 'de'.

• a) creure a Déu
• b) creure Déu
• c) creure per Déu
• d) creure en Déu

Resposta: d) creure en Déu. El verb 'creure' en el sentit de tenir fe o convicció en alguna cosa, exigeix la preposició 'en' per introduir el seu complement de règim. Per tant, la construcció correcta és 'creure en Déu'.

• a) No la utilitza.
• b) No l'utilitza.
• c) No li utilitza.
• d) No s'utilitza.

Resposta: a) No la utilitza.. Quan el verb 'utilitza' comença per 'u' àtona, el pronom 'la' no s'apostrofa. Per tant, la forma correcta és 'No la utilitza'.

• a) Els han prohibit.
• b) N'han prohibit.
• c) L'han prohibit.
• d) Ho han prohibit.

Resposta: c) L'han prohibit.. El Complement Directe (CD) 'aquest producte' és definit (introduït per un demostratiu 'aquest'). Per tant, es substitueix pel pronom feble 'el' o 'l'' si comença per vocal. Comença per 'a', s'apostrofa.

• a) Els han demanat permís.
• b) Li han demanat permís.
• c) N'han demanat permís.
• d) Hi han demanat permís.

Resposta: b) Li han demanat permís.. El Complement Indirecte (CI) 'a l'alcaldessa' (singular) es substitueix pel pronom feble 'li'. La col·locació en aquest cas és davant del verb principal ('demanat').

• a) En compra.
• b) Els compra.
• c) Ho compra.
• d) Hi compra.

Resposta: a) En compra.. El Complement Directe 'molts llibres' és indefinit (introduït per un quantitatiu 'molts'). Els CD indefinits se substitueixen pel pronom feble 'EN'.

• a) En menja.
• b) La menja.
• c) Li menja.
• d) El menja.

Resposta: b) La menja.. El Complement Directe 'la poma' és definit (introduït per l'article definit 'la'). Els CD definits femenins singulars se substitueixen pel pronom 'la'.

• a) Li dóna un regal.
• b) En dóna un regal.
• c) Els dóna un regal.
• d) La dóna un regal.

Resposta: c) Els dóna un regal.. El Complement Indirecte 'als nens' és plural. Els CI se substitueixen per 'li' (singular) o 'els' (plural). En aquest cas, 'als nens' és plural, per tant, s'utilitza 'els'.

• a) Té una funció principalment estètica.
• b) Presenta una visió subjectiva de la realitat.
• c) És un registre general, objectiu i de grau mitjà.
• d) Utilitza exclusivament llenguatge connotatiu.

Resposta: c) És un registre general, objectiu i de grau mitjà.. El registre estàndar es descriu com un registre general que pot ser escrit o oral, amb una visió objectiva i un grau mitjà (mitjà-alt), adequat a situacions mínimament formals. La funció estètica és pròpia del registre literari.

• a) La notícia i el reportatge.
• b) La columna i la crítica.
• c) Les cartes al director i l'article d'opinió.
• d) La notícia i les cartes al director.

Resposta: a) La notícia i el reportatge.. Els gèneres informatius, com la notícia, el reportatge i la crònica, tenen com a objectiu principal transmetre fets de manera objectiva, no expressar l'opinió de l'autor.

• a) La presència de dialectismes.
• b) L'ús de llenguatge connotatiu i polisèmic.
• c) La sintaxi normalment complexa.
• d) L'ús de tecnicismes i cultismes d'origen grec, llatí o anglès.

Resposta: d) L'ús de tecnicismes i cultismes d'origen grec, llatí o anglès.. El registre cientificotècnic es caracteritza per l'ús de tecnicismes i cultismes, sovint creats a partir d'elements grecs i llatins o de llengües com l'anglès.

• a) Visió subjectiva i ús connotatiu.
• b) Grau alt i exclusivament escrit.
• c) Visió objectiva i grau mitjà-alt.
• d) Ús de tecnicismes i codis propis.

Resposta: c) Visió objectiva i grau mitjà-alt.. El registre Estàndar es caracteritza per ser un tipus de registre general, adequat a situacions mínimament formals, amb una visió objectiva i un grau mitjà-alt. La visió subjectiva i l'ús connotatiu són propis del registre Literari.

• a) Estàndar.
• b) Literari.
• c) Periodístic d'opinió.
• d) Cientificotècnic.

Resposta: d) Cientificotècnic.. El registre Cientificotècnic és el que es distingeix per l'ús de tecnicismes, cultismes, llenguatge formalitzat i codis propis, sovint creats a partir d'elements grecs i llatins o de l'anglès. Els altres registres no tenen aquesta especialització lèxica i formal.

• a) Ús exclusivament denotatiu del llenguatge.
• b) Gran expressivitat i funció estètica.
• c) Absència de referències personals i oracions impersonals.
• d) Coincidència amb la llengua normativa i ensenyament als centres docents.

Resposta: b) Gran expressivitat i funció estètica.. El registre Literari es defineix per la seva gran expressivitat, la funció estètica, la subjectivitat i l'ús connotatiu, figuratiu, polisèmic i simbòlic del llenguatge. Els registres Estàndar i Cientificotècnic tendeixen a l'objectivitat i l'ús denotatiu.

• a) Especialitzat, subjectiu, grau alt
• b) General, subjectiu, grau baix
• c) General, objectiu, grau mitjà-alt
• d) Especialitzat, objectiu, grau baix

Resposta: c) General, objectiu, grau mitjà-alt. El registre Estàndar es descriu com a general, amb visió objectiva, grau mitjà-alt, i adequat per a situacions mínimament formals. Les altres opcions no combinen correctament aquestes característiques.

• a) Ús de col·loquialismes i dialectismes.
• b) Predomini de la funció estètica i l'ús connotatiu.
• c) Sintaxi simple i oracions majoritàriament interrogatives.
• d) Ús de tecnicismes, cultismes i codis propis com símbols.

Resposta: d) Ús de tecnicismes, cultismes i codis propis com símbols.. El registre Cientificotècnic es caracteritza per l'ús de tecnicismes, cultismes, llenguatge formalitzat i codis propis com símbols, sovint derivats del grec, llatí o anglès.

• a) La funció estètica i la gran expressivitat.
• b) L'absència de referències personals.
• c) L'ús exclusivament denotatiu del llenguatge.
• d) La construcció culta i l'evitació de cultismes.

Resposta: a) La funció estètica i la gran expressivitat.. El registre Literari es defineix principalment per la seva gran expressivitat i la funció estètica, encara que pugui tenir altres funcions.

• a) Una oració simple conté un subjecte i una oració composta no.
• b) Una oració composta conté un sol verb, mentre que una oració simple en té dos o més.
• c) Una oració simple té un sol predicat i una oració composta té dos o més predicats.
• d) No hi ha cap diferència entre una oració simple i una oració composta.

Resposta: c) Una oració simple té un sol predicat i una oració composta té dos o més predicats.. Una oració simple conté un sol predicat, mentre que una oració composta en té dos o més. Les opcions a, b i d són incorrectes, ja que defineixen incorrectament la relació entre els dos tipus d'oracions.

• a) Coordinada copulativa
• b) Coordinada disjuntiva
• c) Coordinada adversativa
• d) Coordinada il·lativa

Resposta: b) Coordinada disjuntiva. L'exemple 'Demà faré això o una altra cosa' presenta una elecció entre dues accions ('faré això' i 'una altra cosa'), unides per la conjunció 'o'. Això correspon a una oració coordinada disjuntiva. Les altres opcions no s'ajusten a la funció d'aquest nexe i al significat de l'oració.

• a) Copulativa
• b) Disjuntiva
• c) Explicativa
• d) Il·lativa

Resposta: a) Copulativa. Les oracions coordinades copulatives s'uneixen mitjançant les conjuncions 'i' o 'ni', que sumen o uneixen els significats de les oracions. Les altres opcions corresponen a altres tipus de coordinació.

• a) Té dos o més predicats.
• b) Té un sol predicat.
• c) Conté una oració subordinada.
• d) Està unida a una altra per un nexe coordinant.

Resposta: b) Té un sol predicat.. Una oració simple es caracteritza per tenir un únic predicat, a diferència de l'oració composta.

• a) Subjecte
• b) Complement Directe
• c) Complement del Nom
• d) Complement Circumstancial

Resposta: c) Complement del Nom. Les oracions subordinades adjectives funcionen com un adjectiu i, per tant, complementen un nom o sintagma nominal, realitzant la funció de complement del nom.

• a) Substantiva
• b) Adjectiva
• c) Adverbial
• d) Coordinada

Resposta: c) Adverbial. Les oracions subordinades adverbials tenen la funció de complementar el verb de l'oració principal, aportant informació circumstancial, de manera similar a un adverbi.

• a) Jacint Verdaguer
• b) Joan Maragall
• c) Caterina Albert i Paradís
• d) Àngel Guimerà

Resposta: c) Caterina Albert i Paradís. Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, una de les figures cabdals de la literatura catalana.

• a) Modernisme
• b) Noucentisme
• c) Romanticisme
• d) Renaixença

Resposta: a) Modernisme. La col·lecció 'Drames rurals' s'emmarca dins del moviment literari del Modernisme català, tot i que alguns elements la vinculen al realisme i naturalisme.

• a) Una visió idíl·lica i poètica de la vida rural
• b) Les aventures d'un heroi al camp
• c) Estudis sobre la flora i fauna rural
• d) La cruesa i els conflictes de la vida al camp

Resposta: d) La cruesa i els conflictes de la vida al camp. Els 'Drames rurals' exploren la duresa de la vida al camp, les passions humanes desfermades i la violència latent en les relacions, allunyant-se d'una visió idíl·lica.

• a) Com una 'a' oberta /a/
• b) Com una 'e' tancada /e/
• c) Com una vocal neutra /ə/
• d) Com una 'o' oberta /ɔ/

Resposta: c) Com una vocal neutra /ə/. En català oriental, la vocal 'a' en posició àtona es redueix a vocal neutra /ə/. La paraula 'casa' té la primera 'a' tònica i la segona 'a' àtona, per tant, la segona 'a' sona com una vocal neutra.

• a) Per indicar que la 'i' és tònica.
• b) Per indicar que la 'i' no forma diftong amb la vocal següent.
• c) Per indicar que la paraula és esdrúixola.
• d) Per indicar un so diferent de la 'i' normal.

Resposta: b) Per indicar que la 'i' no forma diftong amb la vocal següent.. La dièresi s'utilitza sobre la 'i' o la 'u' per indicar que no formen diftong amb la vocal següent, trencant així un possible diftong i creant un hiat. En 'produïa', la dièresi sobre la 'i' indica que 'u' i 'i' pertanyen a síl·labes diferents (pro-du-ï-a).

• a) qüestió
• b) quatre
• c) quota
• d) quiet

Resposta: a) qüestió. La paraula 'qüestió' conté el grup 'qüe', on la dièresi sobre la 'u' és necessària per indicar que la 'u' es pronuncia, formant un diftong creixent /kwə/ o /kwɛ/. Sense la dièresi, la 'u' seria muda (com en 'que').