Introducció a les varietats del català
Flashcards
- Què s'entén per "varietats del català"?
- Són cadascuna de les modalitats que presenta el català en les diverses zones del domini lingüístic.
- En quina part del territori el català s'anomena valencià?
- En una part específica del seu domini lingüístic.
- Quants grans blocs hi ha per classificar les varietats del català segons el document?
- Dos.
- Quins són els dos grans blocs en què es classifiquen les varietats del català?
- El bloc de català occidental i el bloc de català oriental.
Preguntes tipus test
- Quina és la definició de "varietats del català" segons el document?
- a) Els diferents accents que es troben en el català parlat.
- b) Cadascuna de les modalitats que presenta el català en les diverses zones del domini lingüístic.
- c) Els dialectes antics del català ja extingits.
- d) Les maneres formals i informals d'escriure el català.
Resposta: b) Cadascuna de les modalitats que presenta el català en les diverses zones del domini lingüístic.. La definició literal proporcionada al document estableix que les varietats del català "són cadascuna de les modalitats que presenta en les diverses zones del domini lingüístic".
- En quina part del territori el català rep el nom de "valencià"?
- a) En la totalitat del domini lingüístic.
- b) Exclusivament a les Illes Balears.
- c) En una part específica del territori.
- d) Només en l'àmbit acadèmic.
Resposta: c) En una part específica del territori.. El document especifica que el català "s'anomena valencià en una part del territori", indicant una localització geogràfica concreta.
- Quants grans blocs de classificació de les varietats del català s'esmenten?
- a) Un únic bloc.
- b) Dos grans blocs.
- c) Tres blocs principals.
- d) Cinc blocs diferents.
Resposta: b) Dos grans blocs.. El text afirma clarament que les varietats es poden classificar "en dos grans blocs", que són l'occidental i l'oriental.
Característiques generals del bloc occidental del català
Flashcards
- Quines dues grans variants inclou el bloc occidental del català?
- El bloc occidental del català inclou el nord-occidental o lleidatà i el meridional o valencià.
- Com es tracten les vocals 'a' i 'e' àtones en el bloc occidental del català?
- El bloc occidental es caracteritza per la distinció entre la 'a' i la 'e' àtones, com en 'casa' i 'pare'.
- Com es pronuncia la 'e' tancada d'origen llatí vulgar en el català occidental?
- En el bloc occidental, la 'e' tancada que prové del llatí vulgar es pronuncia com a 'e' tancada, per exemple, en la paraula 'ceba'.
- Què succeeix amb la 'i' en el grup 'ix' quan es troba entre vocals en el català occidental?
- La 'i' es pronuncia en el grup 'ix' entre vocals en el bloc occidental, com en 'caixa' o 'coix'.
Preguntes tipus test
- Quines són les variants principals que conformen el bloc occidental del català?
- a) El català central i el baleàric.
- b) El nord-occidental i el valencià.
- c) El rossellonès i l'alguerès.
- d) El tarragoní i el barceloní.
Resposta: b) El nord-occidental i el valencià.. El bloc occidental del català inclou específicament el nord-occidental (o lleidatà) i el meridional (o valencià). El rossellonès, l'alguerès i el baleàric formen part del bloc oriental.
- Quina característica fonètica diferencial de les vocals 'a' i 'e' àtones es presenta en el bloc occidental del català?
- a) La neutralització de la 'a' i la 'e' àtones en vocal neutra.
- b) La pronúncia de la 'e' tancada com a 'e' oberta.
- c) La distinció entre la 'a' i la 'e' àtones.
- d) La caiguda de la 'd' intervocàlica.
Resposta: c) La distinció entre la 'a' i la 'e' àtones.. Una de les característiques fonètiques del bloc occidental és la distinció clara entre la 'a' i la 'e' quan són àtones, mantenint-les diferenciades.
- Com es pronuncia la 'e' tancada provinent del llatí vulgar en el bloc occidental del català?
- a) Es pronuncia 'e' tancada.
- b) Es pronuncia 'e' oberta.
- c) Es neutralitza en una vocal neutra.
- d) Es pronuncia 'a'.
Resposta: a) Es pronuncia 'e' tancada.. En el bloc occidental, la 'e' tancada que prové del llatí vulgar manté la seva pronúncia tancada, un tret distintiu respecte al bloc oriental que la pronuncia oberta.
Característiques generals del bloc oriental del català
Flashcards
- Quines varietats lingüístiques inclou el bloc oriental del català?
- El bloc oriental del català inclou el rossellonès, l'insular o baleàric, el central i l'alguerès.
- Quina és una característica fonamental del vocalisme del bloc oriental respecte a les vocals 'a' i 'e' àtones?
- La confusió de la vocal 'a' i 'e' àtones en vocal neutra.
- Com es pronuncien la 'o' i la 'u' àtones en el bloc oriental del català?
- Es neutralitzen en el so [u].
- Quina particularitat presenta la pronunciació de la 'e' tancada d'origen llatí en el català oriental?
- La 'e' tancada provinent del llatí vulgar es pronuncia amb 'e' oberta.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és una característica del vocalisme del bloc oriental del català?
- a) Distingeix clarament la 'a' i la 'e' àtones.
- b) Pronuncia totes les vocals àtones com 'o'.
- c) Confon la 'a' i la 'e' àtones en vocal neutra.
- d) Neutralitza la 'a' i la 'e' àtones en el so [i].
Resposta: c) Confon la 'a' i la 'e' àtones en vocal neutra.. La confusió de 'a' i 'e' àtones en vocal neutra és una característica distintiva del bloc oriental, com es pot observar en l'exemple 'casa = pare'.
- Com es pronuncia la 'e' tancada provinent del llatí vulgar en el bloc oriental del català?
- a) Es pronuncia sempre tancada.
- b) Es pronuncia amb 'e' oberta.
- c) Es neutralitza en [u].
- d) No es pronuncia.
Resposta: b) Es pronuncia amb 'e' oberta.. En el bloc oriental, la 'e' tancada provinent del llatí vulgar es pronuncia amb 'e' oberta, com en la paraula 'ceba'.
- En el grup 'ix' entre vocals, com es pronuncia la 'i' en el bloc oriental del català?
- a) No es pronuncia la 'i'.
- b) Es pronuncia amb un so palatalitzat.
- c) Es pronuncia com una 'j'.
- d) Es pronuncia sempre la 'i'.
Resposta: a) No es pronuncia la 'i'.. Una de les característiques del bloc oriental és que en el grup 'ix' entre vocals, la 'i' no es pronuncia, com en els exemples 'caixa' o 'coix'.
Varietat Rossellonès
Flashcards
- Quants fonemes vocàlics tònics caracteritzen el rossellonès?
- El rossellonès té un vocalisme tònic de cinc fonemes: i, e, a, o, u (representats per vi, bé, va, cor, curt).
- Què succeeix amb la vocal neutra en les paraules acabades en -ia al rossellonès?
- En el rossellonès, la vocal neutra se suprimeix en les terminacions acabades en -ia, com ara 'prudenci' en lloc de 'prudència'.
- Quin fenomen singular es dona amb els mots esdrúixols en la varietat rossellonesa?
- Una característica del rossellonès és la inexistència de mots esdrúixols. Paraules com 'música' o 'botànica' es pronuncien com 'musica' i 'botanica', sense l'accent en la tercera síl·laba començant pel final.
- Què passa amb la 'o' tònica en el rossellonès?
- La 'o' tònica es tanca en 'u', com en 'cançú' (cançó) o 'minyuna' (minyona).
Preguntes tipus test
- Quin dels següents és un tret distintiu del vocalisme tònic del rossellonès?
- a) Cinc fonemes vocàlics
- b) Set fonemes vocàlics
- c) Tres fonemes vocàlics
- d) Confusió de vocals àtones
Resposta: a) Cinc fonemes vocàlics. El rossellonès es caracteritza per tenir un sistema de cinc fonemes vocàlics tònics, a diferència d'altres varietats que poden tenir-ne set o vuit.
- Què succeeix amb la vocal neutra en les terminacions -ia al rossellonès, com en 'família'?
- a) Es manté com a vocal neutra
- b) Es suprimeix
- c) Es converteix en 'e' tancada
- d) Es converteix en 'o' oberta
Resposta: b) Es suprimeix. Una característica fonètica del rossellonès és la supressió de la vocal neutra quan es troba en terminacions -ia, donant lloc a formes com 'famili' en lloc de 'família'.
- Quin dels següents mots NO es troba com a esdrúixol en rossellonès?
- a) Música
- b) Botànica
- c) Paràbola
- d) Cap de les anteriors, ja que aquest tipus de mots no existeixen en rossellonès.
Resposta: d) Cap de les anteriors, ja que aquest tipus de mots no existeixen en rossellonès.. En el rossellonès, no existeixen mots esdrúixols. Paraules que en català estàndard serien esdrúixoles, com 'música' o 'paràbola', es pronuncien com 'musica' o 'parabola', amb l'accent en la penúltima síl·laba, convertint-les en paraules planes o agudes.
Varietat Central
Flashcards
- Quin fenomen fonètic es coneix com a iodització o ieisme en el català central?
- La pronúncia de 'll' com 'i' en paraules com 'paia' (palla) o 'ceia' (cella).
- Quines són dues comarques on la iodització no és compartida generalment en el català central?
- Barcelonès, Baix Llobregat, Anoia.
- Es manté la iodització en algun mot específic en comarques on no és generalitzada?
- Sí, en mots com 'uial', 'ceia', 'vui', 'assoleiat'.
- Quina alternança d'articles és característica del català central?
- L'alternança de 'el' i 'en', com 'el Joan' / 'en Joan'.
Preguntes tipus test
- Quin dels següents fenòmens fonètics és una característica distintiva del català central?
- a) La neutralització de a/e àtones en a.
- b) La iodització o ieisme.
- c) La supressió de la vocal neutra en la terminació -ia.
- d) La tancament de o tònica en u.
Resposta: b) La iodització o ieisme.. La iodització o ieisme, amb pronúncies com 'paia' per 'palla' o 'ceia' per 'cella', és una de les característiques fonètiques més representatives del català central. Les altres opcions corresponen a altres varietats.
- En quines comarques del català central la iodització no és un fenomen generalitzat?
- a) Tarragonès i Penedès.
- b) Barcelonès, Baix Llobregat i Anoia.
- c) Garrotxa i Osona.
- d) Ripollès i Berguedà.
Resposta: b) Barcelonès, Baix Llobregat i Anoia.. El document especifica que la iodització no és compartida en algunes comarques com el Barcelonès, el Baix Llobregat i l'Anoia, tot i que es pot mantenir en certs mots.
- Com es pronuncia la primera persona del present d'indicatiu en el català central?
- a) Amb una 'o' oberta final.
- b) Sense desinència.
- c) Amb una 'u' final.
- d) Amb una 'e' final.
Resposta: c) Amb una 'u' final.. La primera persona del present d'indicatiu en el català central es pronuncia amb una 'u' final, com es veu en els exemples 'canto' (cant[u]) o 'penso' (pens[u]).
Varietat Alguerès
Flashcards
- Quina neutralització vocàlica és característica de l'alguerès en síl·labes àtones?
- La neutralització de la "a" i la "e" àtones en "a".
- Què passa amb la "r" seguida d'altres consonants en alguerès?
- Se substitueix per "l".
- Dóna un exemple de la substitució de "r" per "l" en alguerès, amb el mot original.
- "jalmana" (germana) o "malç" (març) o "talda" (tarda).
- Com es resol la confusió de "-d-" i "-l-" entre vocals en alguerès?
- Es converteixen en "-r-".
Preguntes tipus test
- Sobre la neutralització vocàlica de l'alguerès, quines vocals àtones es neutralitzen en "a"?
- a) o/u
- b) e/i
- c) a/e
- d) a/o
Resposta: c) a/e. Una de les característiques fonètiques de l'alguerès és la neutralització de les vocals "a" i "e" àtones en "a".
- Quin fenomen fonètic es produeix en alguerès amb la "r" quan va seguida d'altres consonants?
- a) S'elimina completament.
- b) Es pronuncia com una "z".
- c) Se substitueix per "l".
- d) Es manté inalterada.
Resposta: c) Se substitueix per "l".. En alguerès, la "r" seguida d'altres consonants es substitueix per "l", com es veu en exemples com "jalmana" (germana) o "malç" (març).
- Quina de les següents paraules alguereses il·lustra la substitució de "r" per "l"?
- a) farrí
- b) perra
- c) talda
- d) Naral
Resposta: c) talda. "talda" és l'exemple que il·lustra la substitució de "r" per "l" (de "tarda"). Les altres opcions mostren la confusió de -d- i -l- entre vocals en -r-.
Varietat Baleàric
Flashcards
- Què significa la 'realització de vocal neutra tònica' en la varietat baleàrica?
- La vocal neutra es pronuncia en síl·laba tònica, com en ab[ə]ia o cad[ə]na.
- Com es transformen els diftongs 'gua' i 'qua' en la varietat baleàrica?
- Es converteixen en 'go' i 'co', per exemple, 'llengo' (llengua) o 'aigo' (aigua).
- Què passa amb la vocal '-a' en els grups '-ia' al baleàric?
- Desapareix, com en 'famili' (família) o 'histori' (història).
- Quin tret distintiu presenten els pronoms àtons en baleàric respecte a la seva tonicitat?
- Són tònics, com en 'dur-hó'.
Preguntes tipus test
- La varietat baleàrica es caracteritza per la conversió dels diftongs 'gua' i 'qua' a:
- a) ge i que
- b) go i co
- c) ga i ca
- d) gu i qu
Resposta: b) go i co. La varietat baleàrica es distingeix per la conversió dels diftongs 'gua' i 'qua' a 'go' i 'co', com es veu en 'llengo' (llengua) o 'aigo' (aigua).
- Quin tipus d'article és predominant en la varietat baleàrica?
- a) L'article personal
- b) L'article definit
- c) L'article indefinit
- d) L'article salat
Resposta: d) L'article salat. L'article salat ('sa', 's'al·lot') és un dels trets més distintius de la varietat baleàrica i altres varietats orientals com el rossellonès.
- En la primera persona del present d'indicatiu, la varietat baleàrica es distingeix per:
- a) La presència de la desinència -o
- b) La presència de la desinència -u
- c) La manca de desinència
- d) La desinència -i
Resposta: c) La manca de desinència. En la primera persona del present d'indicatiu, el baleàric es caracteritza per la manca de desinència, donant lloc a formes com 'cant' o 'pens'.
Varietat Valencià
Flashcards
- Quina característica fonètica presenta el valencià respecte a la 'e' àtona inicial?
- La 'e' àtona inicial es pronuncia com una 'a', com en 'antendre' (entendre) o 'ancendre' (encendre).
- Què succeeix amb la 'd' intervocàlica en el valencià?
- La 'd' intervocàlica sol caure, com en 'aixà' (aixada) o 'mocaor' (mocador).
- Com es formen els possessius femenins en valencià?
- Utilitzen una 'u' en comptes de 'v', com en 'meua', 'teua', 'seua'.
- Quantes localitzacions de demostratius té el valencià?
- Tres localitzacions: 'este', 'eixe', 'aquell'.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents afirmacions és una característica fonètica del valencià?
- a) L'articulació de la 'e' àtona inicial com una 'a'.
- b) La pronúncia de la 'o' àtona inicial com una 'u'.
- c) La confusió de la 'a' i la 'e' àtones en vocal neutra.
- d) La tancament de la 'e' en 'i' en posició àtona.
Resposta: a) L'articulació de la 'e' àtona inicial com una 'a'.. Una característica distintiva del valencià és l'articulació de la 'e' àtona inicial com una 'a', com es pot observar en exemples com 'antendre' en lloc d''entendre' o 'ancendre' en lloc d''encendre'.
- Què passa amb la '-d-' intervocàlica en el valencià?
- a) La inserció d'una '-d-' entre vocals.
- b) La transformació de la '-d-' en '-r-'.
- c) La caiguda de la '-d-' intervocàlica.
- d) La sonorització de la '-t-' intervocàlica.
Resposta: c) La caiguda de la '-d-' intervocàlica.. En valencià, és comú la caiguda de la '-d-' intervocàlica en paraules com 'aixà' (aixada) o 'mocaor' (mocador), que perden la consonant central.
- Com es formen els possessius femenins en valencià?
- a) Utilitzen una 'v' en lloc d''u'.
- b) Utilitzen una 'u' en lloc de 'v'.
- c) No tenen formes específiques per al femení.
- d) Són invariables en gènere.
Resposta: b) Utilitzen una 'u' en lloc de 'v'.. Els possessius femenins en valencià utilitzen una 'u' en lloc de la 'v' que es troba en altres varietats, donant lloc a formes com 'meua', 'teua' i 'seua'.
Varietat Nord-occidental
Flashcards
- Quina característica fonètica distintiva presenta la varietat nord-occidental respecte a la 'e' àtona inicial?
- Articula la 'e' àtona inicial com una 'a', per exemple, "antendre" en lloc d'"entendre".
- Com es pronuncia la 'o' àtona inicial en la varietat nord-occidental?
- Es diftonga la 'o' àtona inicial, com en "auliva" (oliva) o "aufegar" (ofegar).
- Quins articles determinats masculins són característics del català nord-occidental?
- S'utilitzen els articles "lo" i "los".
- Quina particularitat té el numeral "dos" en la varietat nord-occidental?
- Té una forma única per al masculí i per al femení.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents paraules exemplifica el tancament de la 'e' en 'i' en la varietat nord-occidental?
- a) Ceba
- b) Genoll
- c) Casa
- d) Pare
Resposta: b) Genoll. "Genoll" es pronuncia "ginoll" en nord-occidental, il·lustrant el tancament de la 'e' en 'i'.
- Quin dels següents articles determinats masculins és propi de la varietat nord-occidental?
- a) El
- b) Lo
- c) Un
- d) Els
Resposta: b) Lo. L'ús de "lo" i "los" com a articles determinats masculins és una característica distintiva del català nord-occidental.
- Quina d'aquestes formes verbals correspon a la primera persona del present d'indicatiu en la varietat nord-occidental?
- a) Jo canto
- b) Jo cant
- c) Jo cante
- d) Jo canti
Resposta: a) Jo canto. La forma "jo canto" és la desinència característica de la primera persona del present d'indicatiu en el nord-occidental.
I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.
Text del document
36. Les varietats del català Intermedi 1 Les varietats del català, que s'anomena valencià en una part del territori, són cadascuna de les modalitats que presenta en les diverses zones del domini lingüístic. Les podem classificar en dos grans blocs: Bloc de català occidental nord-occidental o lleidatà meridional o valencià Bloc de català oriental català septentrional o rossellonès català insular o baleàric català central alguerès Feu clic al mapa per ampliar-lo. El bloc occidental del català Inclou: nord-occidental o lleidatà i meridional o valencià. Distinció a, e àtones: casa, pare… Distinció o, u àtones: cosir, surar… La e tancada provinent del llatí vulgar es pronuncia e tancada: ceba.
Pronúncia de la i en el grup ix entre vocals. Verbs incoatius amb -ix- en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu: servix, servisca, servixa. Desinència -o o -e a la 1a persona del present d'indicatiu: canto, cante. Els plurals d'antics esdrúixols acabats amb -n mantenen la nasal: orfe > òrfens. Formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos, se, ne. Lèxic específic: espill, xic, corder… El bloc oriental del català Inclou: rossellonès, insular o baleàric, central, alguerès. Confusió a i e àtones en vocal neutra: casa = pare.
Neutralització de o i u àtones en [u]: cosir (pronunciat 'cusí'), surar (pronunciat 'surà') La e tancada provinent del llatí vulgar es pronuncia amb e oberta: ceba. En el grup ix entre vocals no es pronuncia la i: caixa, coix. Verbs incoatius amb -eix- en el present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu: serveix, serveixi… Desinència -u, -i, -ø a la 1a persona del present d'indicatiu: canto ('cantu'), canti, cant. Els plurals d'antics esdrúixols acabats amb -n perden la nasal: orfe > orfes. Formes reforçades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, en. Lèxic específic: mirall, noi, xai…
Intermedi 2 Les varietats orientals Rossellonès Vocalisme tònic de cinc fonemes: vi, bé, va, cor, curt. Supressió de la vocal neutra en la terminació -ia (com en el baleàric): prudenci (prudència), gabi (gàbia), famili (família), esbergini (albergínia) Inexistència de mots esdrúixols: musica (música), botanica (botànica), parabola (paràbola)… Tancament de o tònica en u: cançú (cançó), minyuna (minyona)… Caiguda de la -d a genre (gendre), tenre (tendre), venre (vendre), divenres (divendres)… Desinència -i en la 1a persona del present d'indicatiu: canti. Construcció d'oracions negatives amb pas i sense l'adverbi no: ho sap pas (= no ho sap (pas)).
Ús de l'auxiliar ser/ésser per a alguns verbs intransitius: s'és tallat un dit (s'ha tallat un dit), som vingut (he vingut)… Gal·licismes lèxics i sintàctics: roba (vestit), muleta (truita), presque (quasi), d'abord (en primer lloc)… Lèxic propi: trefugir (neguitejar), oliu (olivera), pallago (noi), ca (gos), estela (estrella)… Plurals dels mots aguts sense -n-: mà > mas (mans), camí > camís (camins)… Central Iodització o ieisme en pronúncies com paia (palla), ceia (cella), ui (ull), vui (vull)... Aquest fenomen no és compartit en algunes comarques (Barcelonès, Baix Llobregat, Anoia…), tot i que el mantenen en alguns mots: uial (ullal), ceia (cella), vui (vull), assoleiat (assolellat)…
Alternança de l'article el/en: el Joan / en Joan. Primera persona del present d'indicatiu pronunciada amb u final: canto (cant[u]), penso (pens[u]). Absència de -ns en plurals (excepte en tarragoní): homes, joves, orfes… Pèrdua del diftong (en algunes comarques) en pronúncies com aiga (aigua), llenga (llengua), paraiga (paraigua)… Lèxic específic: mandra, cargol (també caragol), cartró… Alguerès Neutralització de a/e àtones en a. Substitució de r seguida d'altres consonants per l: jalmana (germana), malç (març), talda (tarda)… Confusió de -d- i -l- entre vocals en -r-: farrí (fadrí), perra (pedra), jarara (gelada), ururar (olorar), Naral (Nadal), burell (budell)…
Manca de palatalització final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany)… Articles lo, la, amb diferències en alguns gèneres: la gel, la dolor, la sabor… Lèxic propi: calça (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)… Baleàric Realització de vocal neutra tònica: ab[ə]ia, cad[ə]na… Conversió dels diftongs gua i qua a go i co: llengo (llengua), aigo (aigua), pasco (pasqua)… Desaparició de la -a del grup -ia: famili (família), histori (història), graci (gràcia)… Tonicitat dels pronoms àtons: dur-hó. Iodització: veia (vella), fuia (fulla)… Manca de desinència en la primera persona del present d'indicatiu: cant, pens…
Formes com: jo cantàs (cantés), noltros cantam, voltros cantau… Article salat: sa casa, s'al·lot… Formes plenes dels pronoms: me, mos… Lèxic propi: al·lot, capell (barret), granera (escombra), torcar (fregar), calces (mitges), ver (veritat)… Les varietats occidentals Valencià Articulació de la e àtona inicial com a a: antendre (entendre), ancendre (encendre)… Caiguda de la -d- intervocàlica: aixà (aixada), mocaor (mocador), teulà (teulada)… Possessius femenins amb u en comptes de v: meua, meues; teua, teues; seua, seues. Tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell. Forma única del numeral dos per al masculí i per al femení.
Formes verbals: jo cante (canto), poguera, jo aní (vaig anar), diguí, nàixer… Combinacions pronominals específiques: li la donaré (la hi donaré), li'l portaré (l'hi portaré)… Sensibilització de la -r i la -t finals: pensar, eixir, cent, sant… Lèxic propi: prompte (aviat), xic (noi), bou (toro), llevar (treure alguna cosa), orellals (arracades), escurar (rentar els plats)… Nord-occidental Tancament de la e en i: ginoll (genoll), siroll (soroll); articulació de la e àtona inicial com a a: antendre (entendre), ancendre (encendre)… Diftongació de la o- àtona inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar)… Ús d'articles determinats masculins lo i los: lo pare, lo Joan, los regals…
Forma única del numeral dos per al masculí i per al femení. Formes verbals: (que) jo canto, (que) tu cantos (subjuntiu), creguessa, cantaia… Sufix -eiar: barreiar (barrejar), me'n vai a festeiar (me'n vaig a festejar). Conversió de -ig en -i: roi (roig), pui (puig)… Ús de la forma les per al masculí plural: les cavalls. Demostratius: aguet, aguest (el tortosí fa este, esta, estos, estes). Lèxic propi: bajoca (mongeta), despús-demà (demà passat), mançana (poma), panís (blat de moro), padrí i padrina (avi i àvia)…