Introducció als dialectes del català
Flashcards
- Quins són els dos grans grups en què es distingeixen els dialectes del català?
- Els dos grans grups dialectals del català són el català occidental i el català oriental.
- Quins dialectes formen part del català occidental i on es parlen?
- El català occidental inclou el dialecte nord-occidental (Andorra, Lleida, Franja de Ponent i Sud-oest de Tarragona) i el dialecte valencià (València).
- Quins dialectes componen el català oriental i quines són les seves àrees geogràfiques?
- El català oriental inclou el dialecte septentrional (Catalunya Nord), el dialecte central (Girona, Barcelona, Nord-est de Tarragona), el dialecte balear (Illes Balears i Pitiüses) i el dialecte alguerès (Sarda i l'Alguer).
- Com es pronuncia la "o" àtona en el dialecte nord-occidental?
- Una característica fonètica del dialecte nord-occidental és que la "o" en posició àtona passa a ser "au".
Preguntes tipus test
- Quins dialectes formen part del català occidental?
- a) El dialecte balear i el central.
- b) El dialecte septentrional i l'alguerès.
- c) El dialecte nord-occidental i el valencià.
- d) El dialecte central i el valencià.
Resposta: c) El dialecte nord-occidental i el valencià.. El document estableix clarament que el català occidental inclou el dialecte nord-occidental i el valencià.
- Quina característica fonètica és pròpia del dialecte nord-occidental?
- a) La "a" en posició àtona passa a ser "e".
- b) La "o" en posició àtona passa a ser "au".
- c) La "e" tònica es pronuncia com a "i".
- d) La "u" tònica es pronuncia com a "o".
Resposta: b) La "o" en posició àtona passa a ser "au".. Una característica fonètica distintiva del dialecte nord-occidental és el canvi de la 'o' àtona a 'au'.
- Quina afirmació és correcta sobre l'ús de l'article amb noms propis en el dialecte valencià?
- a) S'utilitza l'article 'lo' davant de noms propis.
- b) S'utilitza l'article 'en/na' davant de noms propis.
- c) S'utilitza sempre l'article determinat masculí en forma antiga.
- d) No s'utilitza article davant els noms propis de persones.
Resposta: d) No s'utilitza article davant els noms propis de persones.. El document indica que el dialecte valencià no utilitza article davant els noms propis de persones.
El dialecte nord-occidental
Flashcards
- Quines són les àrees geogràfiques principals on es parla el dialecte nord-occidental?
- Andorra, Lleida, la Franja de Ponent i el sud-oest de Tarragona.
- Quina característica fonètica presenta la "o" en posició àtona en el dialecte nord-occidental?
- Passa a ser "au".
- Com es presenta l'article determinat masculí en el dialecte nord-occidental?
- En la seva forma antiga.
- Quina particularitat tenen els pronoms febles en el dialecte nord-occidental respecte a la seva posició davant el verb?
- Presenten les formes plenes davant el verb.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents zones geogràfiques forma part de l'àrea del dialecte nord-occidental?
- a) Girona
- b) Andorra
- c) Illes Balears
- d) Catalunya Nord
Resposta: b) Andorra. El dialecte nord-occidental es parla a Andorra, Lleida, la Franja de Ponent i el sud-oest de Tarragona.
- Quina transformació fonètica és una característica del dialecte nord-occidental en relació amb la vocal "o" en posició àtona?
- a) Passa a ser "u"
- b) Es converteix en "au"
- c) Es manté inalterada
- d) S'elideix completament
Resposta: b) Es converteix en "au". Una de les característiques fonètiques més destacades del dialecte nord-occidental és la diptongació de la "o" àtona en "au".
- Com es caracteritza l'article determinat masculí en el dialecte nord-occidental?
- a) Utilitza formes reforçades
- b) Presenta la forma salada
- c) Manté la forma antiga
- d) No s'utilitza davant noms propis
Resposta: c) Manté la forma antiga. L'article determinat masculí en el dialecte nord-occidental conserva la seva forma antiga, diferent de la forma més comuna en altres dialectes.
El dialecte valencià
Flashcards
- En quin grup principal de dialectes del català s'inclou el valencià?
- El català occidental.
- Quina característica fonètica presenta el valencià respecte a la "r" final?
- Articulació de la "r" final.
- Com s'articula la lletra "v" en el dialecte valencià?
- S'articula de forma labiodental.
- Quina tendència fonètica hi ha en el valencià respecte a la "d" intervocàlica, especialment en sufixos com -ador i -ada?
- Tendència a emmudir-la.
Preguntes tipus test
- A quin dels grans grups dialectals del català pertany el dialecte valencià?
- a) Català oriental
- b) Català occidental
- c) Català septentrional
- d) Català balear
Resposta: b) Català occidental. El document estableix que el català occidental inclou el dialecte nord-occidental i el dialecte valencià, situant-lo dins d'aquest grup.
- Quina de les següents afirmacions és una característica fonètica del dialecte valencià?
- a) Tendència a pronunciar amb el so "u" la "o" tònica tancada.
- b) Elisió del so final de les paraules esdrúixoles acabades en -ia.
- c) Pronunciació de la consonant final en els grups -nt, -ng i -nc.
- d) Articulació de la vocal neutra en posició tònica.
Resposta: c) Pronunciació de la consonant final en els grups -nt, -ng i -nc.. El text especifica que una de les característiques fonètiques del valencià és la pronunciació de la consonant final en els grups -nt, -ng i -nc. Les altres opcions corresponen a altres dialectes.
- Quins demostratius són característics del valencià, presentant tres graus de localització?
- a) Aquest i aqueix
- b) Aquell i allò
- c) Este i eixe
- d) Aquest i aquell
Resposta: c) Este i eixe. El dialecte valencià presenta els demostratius "este" i "eixe" per indicar els tres graus de localització.
El dialecte septentrional o rossellonès
Flashcards
- Quina és l'àrea geogràfica principal del dialecte septentrional o rossellonès?
- La Catalunya Nord, que inclou les comarques del nord de Catalunya que pertanyen a l'estat francès des del Tractat dels Pirineus.
- Quina particularitat fonètica presenta la "o" tònica tancada en el rossellonès?
- Es tendeix a pronunciar amb el so "u", com en "cançó" que es diu "Cançu" o "gos" que es diu "gus".
- Com s'articula el grup "-eix" final en el dialecte septentrional?
- S'articula amb el so de la "i", com en "peix" que es pronuncia "pei".
- Què succeeix amb el so final de les paraules esdrúixoles acabades en "-ia" en rossellonès?
- Es produeix una elisió del so final, com en "història" que es diu "histori" o "gàbia" que es diu "gabi".
Preguntes tipus test
- Quina és l'àrea geogràfica característica del dialecte septentrional o rossellonès?
- a) Les Illes Balears i Pitiüses
- b) Lleida i la Franja de Ponent
- c) La Catalunya Nord
- d) Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona
Resposta: c) La Catalunya Nord. El dialecte septentrional o rossellonès es parla a la Catalunya Nord, que són les comarques del nord de Catalunya que, des del Tractat dels Pirineus, pertanyen a l'estat francès.
- Què succeeix amb l'accent en les paraules esdrúixoles en el dialecte rossellonès?
- a) L'accent es manté en la síl·laba original, però la vocal es tanca.
- b) L'accent es desplaça a la síl·laba següent.
- c) Les paraules esdrúixoles es converteixen en planes.
- d) Es produeix una elisió de la vocal tònica.
Resposta: b) L'accent es desplaça a la síl·laba següent.. En el dialecte septentrional, les paraules esdrúixoles tendeixen a desplaçar l'accent a la síl·laba següent, com es veu en l'exemple de 'música' que es pronuncia 'musica'.
- Quines són les formes femenines dels possessius en el dialecte septentrional?
- a) Meua, teua, seua, meues, teues, seues
- b) Meva, teva, seva, meves, teves, seves
- c) La meva, la teva, la seva, les meves, les teves, les seves
- d) Mia, tua, sua, mies, tues, sues
Resposta: a) Meua, teua, seua, meues, teues, seues. Les formes femenines dels possessius en el dialecte septentrional són 'meua', 'teua', 'seua' per al singular, i 'meues', 'teues', 'seues' per al plural.
El dialecte central
Flashcards
- Quines comarques comprèn l'àrea geogràfica del dialecte central?
- Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona.
- Quina característica fonètica implica la desaparició de consonants finals en el dialecte central?
- Emmudiment de diverses consonants finals.
- Què és la geminació d'oclusives en el dialecte central?
- És la pronunciació doble o reforçada de consonants oclusives en mots com "poble" o "tecla".
- Com es manifesta la iodització en el dialecte central?
- Consisteix en pronunciar la consonant LL d'algunes paraules com una 'i'.
Preguntes tipus test
- Quines comarques comprèn l'àrea geogràfica del dialecte central?
- a) Lleida, Franja de Ponent i Andorra
- b) Illes Balears i Pitiüses
- c) Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona
- d) Catalunya Nord
Resposta: c) Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona. L'àrea geogràfica del dialecte central comprèn les comarques de Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona.
- Quina característica fonètica del dialecte central es manifesta en la pronunciació de "fuster" o "camp" sense la consonant final?
- a) Geminació d'oclusives
- b) Iodització
- c) Emmudiment de diverses consonants finals
- d) Desplaçament de l'accent
Resposta: c) Emmudiment de diverses consonants finals. L'emmudiment de diverses consonants finals és una característica fonètica del dialecte central, exemplificada en mots com "fuster" o "camp", on la consonant final no es pronuncia.
- Quin fenomen fonètic es produeix en paraules com "poble" o "regla" en el dialecte central?
- a) Iodització
- b) Emmudiment de consonants
- c) Geminació d'oclusives
- d) Articulació labiodental de la 'v'
Resposta: c) Geminació d'oclusives. La geminació d'oclusives és una característica fonètica del dialecte central que es troba en mots com "poble", "triple", "tecla" i "regla".
El dialecte balear
Flashcards
- Quina és l'àrea geogràfica del dialecte balear?
- Les Illes Balears i les Pitiüses.
- Com s'articula la 'v' en el dialecte balear?
- La 'v' es pronuncia de manera labiodental, diferent de la 'b'.
- Explica què és la iodització en el dialecte balear.
- És la pronúncia de la consonant LL com una 'i', per exemple 'abella' com 'abeia'.
- Quines són les formes de l'article salat en balear?
- Es, sa, es, sos.
Preguntes tipus test
- Quina és una característica fonètica de la vocal neutra en posició tònica en el dialecte balear?
- a) Es converteix en 'u'.
- b) Es manté oberta.
- c) S'articula com una 'e' tancada.
- d) S'elideix.
Resposta: c) S'articula com una 'e' tancada.. En el dialecte balear, la vocal neutra en posició tònica, que prové d'una 'e' tancada del llatí vulgar, s'articula mantenint aquesta vocal neutra en paraules com 'ceba' o 'pera'.
- Quina de les següents paraules és un exemple de iodització en el dialecte balear?
- a) Mar
- b) Llengua
- c) Abella
- d) Escombra
Resposta: c) Abella. La iodització és la pronunciació de la consonant LL com una 'i'. De les opcions donades, 'abella' (que sona 'abeia') és l'exemple correcte de iodització.
- Quin és l'article personal utilitzat en el dialecte balear per als noms propis de persona?
- a) El / la
- b) En / na
- c) Lo / la
- d) Es / sa
Resposta: b) En / na. L'article personal distintiu del dialecte balear per als noms propis de persona és 'en' per als masculins i 'na' per als femenins, com 'en Narcís' o 'na Margalida'.
El dialecte alguerès
Flashcards
- On es parla el dialecte alguerès?
- A l'Alguer, una ciutat de Sardenya.
- De quina ciutat catalana provenien majoritàriament els catalans que van originar l'alguerès al segle XIV?
- Provinents de Tortosa.
- Quin va ser l'estat del dialecte alguerès entre els segles XIV i XVII?
- Va ser un dialecte força viu fins a la castellanització, que va fer que comencés a perdre's.
- Quina particularitat fonètica presenta l'alguerès respecte a les consonants oclusives i labiodentals?
- S'articula la diferència entre la oclusiva i la labiodental.
Preguntes tipus test
- De quina ciutat catalana provenien la major part dels catalans que van originar el dialecte alguerès al segle XIV?
- a) Barcelona
- b) València
- c) Tortosa
- d) Girona
Resposta: c) Tortosa. L'origen de l'alguerès es troba en els catalans que es van assentar a l'Alguer al segle XIV, la major part dels quals provenien de Tortosa. Aquesta informació és crucial per entendre la base geogràfica del dialecte.
- Quina afirmació és correcta sobre l'articulació de la oclusiva i la labiodental en l'alguerès?
- a) Es fusionen en un sol so.
- b) S'articulen de manera diferenciada.
- c) Només es pronuncien les labiodentals.
- d) Només es pronuncien les oclusives.
Resposta: b) S'articulen de manera diferenciada.. Una característica fonètica de l'alguerès és que articula la diferència entre la oclusiva i la labiodental, a diferència d'altres dialectes del català on podrien confondre's o tenir una articulació menys diferenciada.
- Com es tendeix a pronunciar la 'r' seguida de consonant en el dialecte alguerès?
- a) Com una 'd'.
- b) Com una 't'.
- c) Com una 'L'.
- d) És muda.
Resposta: c) Com una 'L'.. En l'alguerès, una tendència fonètica és pronunciar la 'r' seguida de consonant com si fos una 'L'. Aquesta és una característica distintiva que el diferencia d'altres varietats del català.
I 72 flashcards i 49 preguntes més al document.
Text del document
UNITAT 3: LES VARIETATS GEOGRÀFIQUES DE LA LLENGUA CATALANA 1. Els dialectes del català Hi distingim dos grans grups: - El català occidental: on hi ha el dialecte nord-occidental (Andorra, Lleida, Franja de Ponent i Sud-oest de Tarragona) i el dialecte valencià (Valencia). - El català oriental: on hi ha el dialecte septentrional (Catalunya Nord), el dialecte central (Girona, Barcelona, Nord-est de Tarragona), dialecte balear (Illes Balears i Pitiüses) i el dialecte alguerès (Sarda e l'Alguer). 2.
El dialecte nord-occidental Característiques: - La "o" en posició àtona passa a ser "au" - L'article determinat masculí en forma antiga - Els pronoms febles presenten les formes plenes davant el verb - El present de subjuntiu manté les desinències antigues o Primera conjugació: que jo cante - Pel que fa al lèxic: o Mots compartits amb el valencià: espill (mirall) i corder (xai) o Mots propis: moixó (ocell), paloma (papallona) i padrí (avi) 3.
El dialecte valencià Característiques: - Aspectes fonètics: o Articulació de la "r" final o Articulació labiodental de la v o Tendència a emmudir la d intervocàlica, principalment en els sufixos –ador i –ada o Renuncien de la "i" en el digraf ix o Pronuncien la consonant final en els grups –nt, -ng i –nc o A inici de paraula la palatal fricativa (s, z) es converteixen en africades (ds, dz) - Els demostratiu presenten tres graus de localització: este i eixe - Les formes femenines dels possessius son antigues - Els pronoms febles son formes plenes davant del verb - Combinació de pronoms febles presenta les formes: indirecte + directe - Conjunció verbal: la primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació e - No s'utilitza article davant els noms propis de persones - Lèxic: o Mots compartits amb el nord-occidental: xic (noi) o Mots compartits amb el balear: moro (llavi) o Mots que presenten l'etimologia que les paraules castellanes: llavar (rentar) o Arabismes que no han arribat a altres dialectes: dacsa (blat de moro) o Mots provinents del mossàrab: fardatxo (llangardaix) 4.
El dialecte septentrional o rossellonès L'àrea geogràfica del dilecte septentrional correspon a la Catalunya Nord, és a dir, les comarques del nord de Catalunya que, des del tractat dels Pirineus per tant a l'estat francès. Característiques: - En l'aspecte fonètic: o Tendència a pronunciar amb el so u la o tònica tancada: cançó (Cançu) o gos (gus).
o Articulació del grup –eix final amb el so de la i: peix (pei) o Elisió del so final de les paraules esdrúixoles acabades en –ia: història (histori), gàbia (gabi) o Desplaçament de l'accent a la síl·laba següent en les paraules esdrúixoles: música (musica) o D entre consonants s'anomena eufònica i fa de coixí perquè sigui mes fàcil de pronunciar el so. Ex: tendre (tenre). Es produeix una caiguda de la D eufònica en el grup –ndr- a meitat de mot o paraula.
- Pel que fa a pronoms febles: o Ús de les formes plenes davant del verb: me cansi, te canses o Ús dels pronoms febles davant les formes no personals del verb: per te casar - Es formes femenines dels possessius són: meua, teua, seua, meues, teues, seues - La primera persona del present d'indicatiu presenta la terminació i - Les oracions negatives es construeixen amb la partícula pas: ho sé pas ( no ho sé) - Canvi de gènere: no diuen la sang sinó el sang. El fred, la fred. La pols, el pols. - Substitució del verb ésser pel verb haver en l'auxiliar de les formes compostes.
- Les formes numerals cardinals són iguals que les nostres però les ordinals les diuen com els francesos però no els escriuen igual. Amb el lèxic també ho fan com seria cotxe que el diuen voiture. El pas reforça el no en anàlisi d'oracions! 5. El dialecte central (el nostre) L'àrea geogràfica comprèn les comarques de Girona, Barcelona i el nord-est de Tarragona. Característiques: - Aspecte fonètic: o Emmudiment de diverses consonants finals: fuster, camp, alt... o Geminació d'oclusives en els mots com poble, triple, tecla, regla.. o Tendència a fer iodització en algunes comarques.
Es tracta de pronunciar la consonats LL d'algunes paraules com una i - Ús de l'article davant els noms propis de la persona o En, l': davant noms masculins o La, l': davant de noms femenins - Ús de les formes reforçades dels pronoms febles davant les formes verbals - Pel que fa al lèxic, presenta alguns mots específics, poc utilitzats en els altres dialectes. 6. El dialecte balear L'àrea geogràfica comprèn les illes Balears i les Pitiüses. Característiques: - Aspecte fonètic: o Articulació de la vocal neutra en posició tònica en paraules com ceba, pera, cadena, cabell... (Que tenen una e tancada en llatí vulgar).
o Elisió del so final de les paraules esdrúixoles acabades en –ia: història (histori), gàbia (gabi)... o Articulació labiodental de la v: veure (pronunciada de manera diferent a la b) o Presència de la iodització: la consonant LL de moltes paraules es pronuncia com a i: abella (Abeia), assolellat (Asseoleiat)... o Reducció dels grups –gua/ -qua àtons en posició final a –go/ -co: llengua (llengo), pasqua (pasco) o Desplaçament de l'accent al pronom feble que va darrera el verb: comprar-lo, comprar-ló. o Emmudiment sistemàtic de les r final de mot. Ex: mar- ma o Simplificació/ reducció del grup consonàntic tll al grup tl. Ex: espatlla- espatla. - L'article salat té les formes es, sa, es, sos.
L'article personal és en / na: en Narcís, na Margalida. Utilitzen la/ el/ les/ els per nomenar institucions, a paraules religioses i a paraules de l'infern. - La primera persona del present d'indicatiu sense desinència: jo cant, jo pens (morfema zero). - Els pronoms febles presenten les formes plenes davant del verb - L'ordre dels pronoms febles, primer va els directe i després l'indirecte. - Pel que fa al lèxic: o Al·lot (noi), moix (gat), horabaixa (tarda), granera (escombra) i bes (petó). 7. El dialecte alguerès Es parla a l'Alguer. Característiques: - Alguerès té el seu origen en els catalans que vivien en l'Alguer al segle XIV, la major part provenien de Tortosa.
- Des del XIV fins al XVII va ser un dialecte força viu, fins a la castellanització de Castella que ja va fer que es comencés a perdre. - Aspecte fonètic: o Articulen la diferencia entre la oclusiva i la labiodental. o Articulació de la L i la D intervocàliques com a r. o Tendència a pronunciar la r seguida de consonant com una L. o Metàtesi: canvi d'ordre en vocal-consonants, només es dona a començament de paraula. Ex: drom, dorm. Pot de DR o BR. - Ús de l'article masculí lo - Ús dels possessius meu, tou, sou; mia, tua, sua; nostros, vostros, d'ellos; mostra vostra, d'elles. - Aspecte verbal: o La primera persona del present d'indicatiu sense desinència. Morfema zero. o Homes homens.
Mantenen la N etimològica dels plurals. o Absència de l'article personal. Ex: Joan és alt. o Canvi d'ordre entre l'auxiliar i el verb de les preguntes. Ex: "fet l'has?" En comptes de "l'has fet?" - Aspecte lèxic: o Sardismes: molendo (Ase), arbre de poma (pomera) o Italianismes: sécol (segle)