Text del document
L'objectiu del text descriptiu és enumerar, de manera detallada, els elements que formen part d'una realitat, objecte, procés, paisatge, etc., a través d'una observació, ja sigui objectiva o subjectiva. En l'estructura, que es poc rígida i difícil de preestablir, es distingeixen diversos elements: la descripció dels aspectes globals, la relació amb els elements de l'entorn, l'enumeració de les parts; i les descripcions més detallades d'elements puntuals que ha volgut ressaltar l'autor.
Pel que fa a l'ús lingüístic, té abundants anàfores lèxiques i gramaticals; un sintagma nominal més desenvolupat que el verbal, amb predomini dels elements del primer: aposicions, complements del nom, adjectivació, etc.; si hi ha una funció objectiva i referencial, s'usen adjectius denotatius i formes verbals en tercera persona, en canvi, si és objectiva i conativa, s'empren adjectius connotatius i formes verbals en primera persona; hi ha, a més, al sintagma verbal, verbs copulatius amb predicat nominal, tot i que si els verbs són predicatius, hi ha verbs de percepció sensorial; abunden les figures retòriques, especialment de l'àmbit semàntic, ja siguin comparacions, hipèrboles i metàfores; a més a més, també abunden els asíndetons i els signes de puntuació, com comes a les enumeracions i punts i coma per enllaçar sèries; estan presents connectors metatextuals de temps i lloc i connectors per establir distincions; es troben connectors interoracionals d'aposició, adverbis de mode; i s'usen temps verbals en present o imperfet.
Els textos de caràcter descriptiu s'inclouen dins textos argumentatius i sobretot narratius, però també en manuals d'instruccions, anuncis, articles periodístics i a textos jurídics, científics i acadèmics. L'objectiu del text expositiu és informar de fet o esdeveniments mitjançant una organització de la informació per així aconseguir que el seu contingut sigui comprensible. En l'estructura, es distingeixen tres punts fonamentals: la introducció, en la qual es plantegen els fets que més tard exposarem; el desenvolupament, on s'explica la seqüència de fets, i el desenllaç, en el que s'exposa de quina forma s'han resolt els fets.
Pel que fa a l'ús lingüístic, té abundant anàfores lèxiques i gramaticals; presenten índexs gràfics, com numeracions; el temps verbal predominant és el present, tant com indicatiu com de subjuntiu; us abundant de la veu passiva, és la veu que li dona al tema un paper important; abundants exemplificacions; fórmules parafràstiques, permeten mantenir la coherència dels elements; connectors metatextuals temporals i internacionals tant com de causa com de finalitat, llenguatge formal amb un objectiu denotatiu i abundància de la funció referencial, lèxic precís. El text expositiu s'inclou dins dels texts periodístics i científics, utilitzats per diaris, textos acadèmics i textos científics.
L'objectiu del text argumentatiu és influir o convèncer els receptors per modificar el seu pensament mitjançant uns raonaments fonamentals que els condueixen a una conclusió volguda per l'autor. En l'estructura podem trobar diversos punts, el primer la idea que es vol demostrar o tesi, es presenta, en primer lloc, i posiciona als lectors; l'argumentació, es despleguen tots els recursos per a donar validesa a la tesi, la conclusió, globalitza la deducció i és la conseqüència lògica del desplegament argumentatiu, reafirma la tesi de partida.
Pel que fa a l'ús lingüístic, té un ús abundant de recursos estilístics; s'usen anàfores lèxiques i gramaticals; hi predominen els verbs en primera persona; hi ha freqüents preguntes retòriques; també tenim la presència de reiteracions i estructures paral·leles; ús d'arguments d'autoritat, sovint es refereixen en forma de cites per fomentar i verificar la tesi; s'usen sinonímia i formes antitètiques; hi ha connectors metatextuals d'ordre i internacionals, tant com causals com consecutius; s'usa un llenguatge formal; hi ha un predomini de la funció referencial. El text argumentatiu s'usa en l'àmbit jurídic, periodístic i polític, predominadament a l'assaig.
L'objectiu del text narratiu és narrar fets imaginaris o reals, que tenen un protagonista i que passen en un temps i espai determinats. En l'estructura podem trobar una seqüència bàsica formada per: situació inicial, complicació, reacció, solució. També es pot definir com plantejament, nus, desenllaç. En la mateixa estructura conté contextualitzacions de l'espai, el temps, descripcions dels personatges i més.
Pel que fa a l'ús lingüístic, té textos articulats en l'entorn del sintagma verbal, ja que es dona major importància a les accions; s'usen anàfores lèxiques i gramaticals; en funció del tipus de narrador, els verbs estan en primera o tercera persona; el temps verbal més comú és el pretèrit perfet; hi ha una abundància de díctics; connectors internacionals de causa i finalitat. El text narratiu s'usa normalment en l'àmbit de ficció literària, encara així també es troba en textos periodístics jurídics o científics.