Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

De la còpula amb un toro, Pasífae infanta el Minotaure

Cum Pasiphaa, Solis filia, uxor Minois, sacra deae Veneris per multos annos non fecisset, Venus amorem infandum erga taurum illi obiecit. Daedalus uaccam ligneam fecit, in qua illa cum tauro concubuit; ex hoc compressu Minotaurus natus est capite bubulo, parte inferiore humana.

Higí. Faules, 40

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

caput, -itis (n.): cap.

compressus, -us (m.): unió, còpula.

concumbo, concubui, concubitum (3a, intr.): jeure, allitar-se amb.

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

facio, feci, factum (3a, tr.): fer, dur a terme.

infandus, -a, -um: indicible, monstruós.

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

Minotaurus, -i (m.): el Minotaure.

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

obicio, obieci, obiectum (3a, tr.): infondre.

Pasiphaa, -ae (f.): Pasífae.

sacrum, -i (n.): (pl.) ritu, cerimònia religiosa.

Sol, Solis (m.): el Sol (déu identificat amb Hèlios i Febus).

Venus, -eris (f.): Venus (deessa itàlica identificada amb Afrodita).

De la còpula amb un toro, Pasífae infanta el Minotaure

Cum Pasiphaa, Solis filia, uxor Minois, sacra deae Veneris per multos annos non fecisset, Venus amorem infandum erga taurum illi obiecit. Daedalus uaccam ligneam fecit, in qua illa cum tauro concubuit; ex hoc compressu Minotaurus natus est capite bubulo, parte inferiore humana.

Higí. Faules, 40

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

caput, -itis (n.): cap.

compressus, -us (m.): unió, còpula.

concumbo, concubui, concubitum (3a, intr.): jeure, allitar-se amb.

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

facio, feci, factum (3a, tr.): fer, dur a terme.

infandus, -a, -um: indicible, monstruós.

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

Minotaurus, -i (m.): el Minotaure.

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

obicio, obieci, obiectum (3a, tr.): infondre.

Pasiphaa, -ae (f.): Pasífae.

sacrum, -i (n.): (pl.) ritu, cerimònia religiosa.

Sol, Solis (m.): el Sol (déu identificat amb Hèlios i Febus).

Venus, -eris (f.): Venus (deessa itàlica identificada amb Afrodita).

OPCIÓ A

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

En la construcció Cum Pasiphaa [...] non fecisset, digueu quin tipus d'oració introdueix la conjunció cum i justifiqueu-ho.

b)

Digueu a qui es refereix el pronom demostratiu illa i quina funció fa respecte al verb concubuit.

c)

Analitzeu morfosintàcticament el substantiu Minotaurus.

De la còpula amb un toro, Pasífae infanta el Minotaure

Cum Pasiphaa, Solis filia, uxor Minois, sacra deae Veneris per multos annos non fecisset, Venus amorem infandum erga taurum illi obiecit. Daedalus uaccam ligneam fecit, in qua illa cum tauro concubuit; ex hoc compressu Minotaurus natus est capite bubulo, parte inferiore humana.

Higí. Faules, 40

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

caput, -itis (n.): cap.

compressus, -us (m.): unió, còpula.

concumbo, concubui, concubitum (3a, intr.): jeure, allitar-se amb.

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

facio, feci, factum (3a, tr.): fer, dur a terme.

infandus, -a, -um: indicible, monstruós.

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

Minotaurus, -i (m.): el Minotaure.

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

obicio, obieci, obiectum (3a, tr.): infondre.

Pasiphaa, -ae (f.): Pasífae.

sacrum, -i (n.): (pl.) ritu, cerimònia religiosa.

Sol, Solis (m.): el Sol (déu identificat amb Hèlios i Febus).

Venus, -eris (f.): Venus (deessa itàlica identificada amb Afrodita).

OPCIÓ A

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu dos cultismes derivats o compostos a partir dels ètims llatins:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

De la còpula amb un toro, Pasífae infanta el Minotaure

Cum Pasiphaa, Solis filia, uxor Minois, sacra deae Veneris per multos annos non fecisset, Venus amorem infandum erga taurum illi obiecit. Daedalus uaccam ligneam fecit, in qua illa cum tauro concubuit; ex hoc compressu Minotaurus natus est capite bubulo, parte inferiore humana.

Higí. Faules, 40

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

caput, -itis (n.): cap.

compressus, -us (m.): unió, còpula.

concumbo, concubui, concubitum (3a, intr.): jeure, allitar-se amb.

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

facio, feci, factum (3a, tr.): fer, dur a terme.

infandus, -a, -um: indicible, monstruós.

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

Minotaurus, -i (m.): el Minotaure.

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

obicio, obieci, obiectum (3a, tr.): infondre.

Pasiphaa, -ae (f.): Pasífae.

sacrum, -i (n.): (pl.) ritu, cerimònia religiosa.

Sol, Solis (m.): el Sol (déu identificat amb Hèlios i Febus).

Venus, -eris (f.): Venus (deessa itàlica identificada amb Afrodita).

OPCIÓ B

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal fecisset.

b)

Digueu quin és l'antecedent del pronom qua i quina funció sintàctica fa el sintagma in qua respecte al verb concubuit.

c)

Analitzeu morfosintàcticament el sintagma capite bubulo.

De la còpula amb un toro, Pasífae infanta el Minotaure

Cum Pasiphaa, Solis filia, uxor Minois, sacra deae Veneris per multos annos non fecisset, Venus amorem infandum erga taurum illi obiecit. Daedalus uaccam ligneam fecit, in qua illa cum tauro concubuit; ex hoc compressu Minotaurus natus est capite bubulo, parte inferiore humana.

Higí. Faules, 40

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

caput, -itis (n.): cap.

compressus, -us (m.): unió, còpula.

concumbo, concubui, concubitum (3a, intr.): jeure, allitar-se amb.

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

facio, feci, factum (3a, tr.): fer, dur a terme.

infandus, -a, -um: indicible, monstruós.

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

Minotaurus, -i (m.): el Minotaure.

nascor, natus sum (3a, dep., intr.): néixer.

obicio, obieci, obiectum (3a, tr.): infondre.

Pasiphaa, -ae (f.): Pasífae.

sacrum, -i (n.): (pl.) ritu, cerimònia religiosa.

Sol, Solis (m.): el Sol (déu identificat amb Hèlios i Febus).

Venus, -eris (f.): Venus (deessa itàlica identificada amb Afrodita).

OPCIÓ B

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu dos cultismes derivats o compostos a partir dels ètims llatins:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

Exercici de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ A

Encercleu la lletra de l'opció correcta per a cada espai en blanc per tal de completar cadascuna de les frases següents:

Exercici de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ B

Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s’hi esmenten).

Afirmació · Vertader · Fals

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i observeu la imatge de la pintura de John William Waterhouse (1903) de la vostra dreta. Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions següents:

A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge.

Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes.

Qui protagonitza l'episodi.

Quins esdeveniments confirmen el vaticini de Tirèsias.

Quin trastorn de la personalitat pren la seva denominació del nom del protagonista del mite i en què consisteix.

Per les ciutats aònies on s'havia estès la seva anomenada, ell (Tirèsias) donava respostes infal·libles al poble que venia a consultar-lo. La primera que va provar la veritat de la seva paraula fou la blavissa Liríope, que un dia el Cefís va enllaçar en un retomb del seu corrent i, tancada en les seves ones, li va fer violència. Va deslliurar la bellíssima nimfa un infant, que aleshores ja podia ser amat [...]. Consultat si veuria llargs anys de madura vellesa, l'endeví dels fats va dir: «Si no es conegués». Molt de temps va semblar vana la veu de l'àugur: el resultat en va donar la prova, i la realitat i la mena de mort i la novetat de la follia.

(Traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra)

OPCIÓ B

Titus Livi, en el llibre 34 de la Història de Roma, en referir-se a una ciutat romana de Catalunya, escriu:

Aleshores ja eren dues ciutats, separades per una muralla. L'una l'ocupaven els grecs, oriünds de Focea [...]; l'altra, els hispans [...]. Un tercer poble va ser el dels colons romans, que hi foren establerts pel diví Cèsar, després de la desfeta dels fills de Pompeu. Actualment tots tres pobles resten units en un de sol, després d'haver estat acceptats com a ciutadans romans, de primer els hispans i després els grecs.

En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), elaboreu un text expositiu contestant les qüestions següents:

De quina ciutat es tracta.

En quin segle i per quin motiu hi arribaren els grecs.

Quan i per què hi arribaren els romans.

Com era la ciutat (estructura i edificis).