Ejercicio 4 - Opció A · Latín II Selectividad Cataluña Juny Serie 5 2024

Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions següents: A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge; Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes; Qui protagonitza l'episodi; Quins esdeveniments confirmen el vaticini de Tirèsias; Quin trastorn de la personalitat pren la seva denominació del nom del protagonista del mite i en què consisteix.

Solución: El text correspon a l'episodi de «Narcís» de les Metamorfosis, el poema epicodidàctic constituït per mites i llegendes gregues i romanes, compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra en els cercles literaris del final de l'època d'August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d'August i l'emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, a l'actual Romania, l'any 8 o 9 dC, coincidint amb l'acabament de les Metamorfosis. Les causes d'aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes fa al·lusió a un «poema» i a un «error» (carmen et error) com a motius del seu exili. Sembla que el poema a què es refereix podria ser l'Ars amandi i que l'error podria estar relacionat amb una conxorxa contra l'emperador. El protagonista de l'episodi és Narcís; també hi té un paper destacat la nimfa Eco. Als setze anys el jove Narcís és tan bell que nois i noies el desitgen. La seva arrogància, però, l'impedeix de trobar-ne cap que l'enamori a ell i per això els rebutja a tots i es mostra insensible als requeriments amorosos. La nimfa Eco és una de les víctimes del seu menyspreu. Narcís la rebutja de mala manera; ella, avergonyida es refugia al bosc i es consumeix d'amor fins a esdevenir només una veu. Són moltes les nimfes desdenyades, com Eco, i també els nois rebutjats. Els cors trencats i menyspreats clamen venjança. Finalment, la deessa Nèmesis escolta les seves súpliques. Narcís acaba enamorat del seu propi rostre reflectit en les aigües d'una font cristal·lina i, embogit en no poder atènyer l'objecte del seu desig, que és ell mateix, es consumeix absort en la contemplació de la seva imatge fins a morir. El seu cos es transforma en la flor de narcís. Així es demostren encertades les paraules de Tirèsias. El narcisisme, l'amor dirigit vers el propi jo de manera patològica, és el trastorn de personalitat que pren la seva denominació de Narcís, el protagonista d'aquest mite.