Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2024 · Setembre Serie 3

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Dèdal és desterrat pel crim comès contra el seu nebot Pèrdix

Daedalus, Eupalami filius, qui artificium a Minerua acceperat, Perdicem, sororis suae filium, propter pueri inuidiam, quod is serram inuenerat, ex sacra Mineruae arce praecipitem misit.

Ob eam causam in exilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

H IGÍ. Faules, 39

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic)

abeo, abii, abitum (irr., intr.): anar-se'n, partir.

accipio, -cepi, -ceptum (3a, tr.): rebre.

artificium, -i (n.): coneixement tècnic.

Athenae, -arum (f. pl.): Atenes (capital de l'Àtica).

Creta, -ae (f.): Creta (illa de la Mediterrània).

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

Eupalamus, -i (m.): Eupàlam (nom propi d'home).

inuenio, -ueni, -uentum (4a, tr.): descobrir, inventar.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa itàlica identificada amb Atena).

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

mitto, misi, missum (3a, tr.): llançar; praecipitem mittere: tirar daltabaix, precipitar.

Perdix, Perdicis (m.): Pèrdix.

praeceps, -cipitis: vegeu mitto.

quod (conj.): ja que, perquè.

Dèdal és desterrat pel crim comès contra el seu nebot Pèrdix

Daedalus, Eupalami filius, qui artificium a Minerua acceperat, Perdicem, sororis suae filium, propter pueri inuidiam, quod is serram inuenerat, ex sacra Mineruae arce praecipitem misit.

Ob eam causam in exilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

H IGÍ. Faules, 39

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic)

abeo, abii, abitum (irr., intr.): anar-se'n, partir.

accipio, -cepi, -ceptum (3a, tr.): rebre.

artificium, -i (n.): coneixement tècnic.

Athenae, -arum (f. pl.): Atenes (capital de l'Àtica).

Creta, -ae (f.): Creta (illa de la Mediterrània).

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

Eupalamus, -i (m.): Eupàlam (nom propi d'home).

inuenio, -ueni, -uentum (4a, tr.): descobrir, inventar.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa itàlica identificada amb Atena).

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

mitto, misi, missum (3a, tr.): llançar; praecipitem mittere: tirar daltabaix, precipitar.

Perdix, Perdicis (m.): Pèrdix.

praeceps, -cipitis: vegeu mitto.

quod (conj.): ja que, perquè.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia

OPCIÓ A

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

En la construcció qui artificium a Minerua acceperat, digueu quin tipus d'oració introdueix qui i quina funció sintàctica fa respecte al verb acceperat.

b)

Indiqueu el subjecte de la forma verbal abiit.

c)

Analitzeu morfosintàcticament el substantiu Cretam.

Dèdal és desterrat pel crim comès contra el seu nebot Pèrdix

Daedalus, Eupalami filius, qui artificium a Minerua acceperat, Perdicem, sororis suae filium, propter pueri inuidiam, quod is serram inuenerat, ex sacra Mineruae arce praecipitem misit.

Ob eam causam in exilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

H IGÍ. Faules, 39

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic)

abeo, abii, abitum (irr., intr.): anar-se'n, partir.

accipio, -cepi, -ceptum (3a, tr.): rebre.

artificium, -i (n.): coneixement tècnic.

Athenae, -arum (f. pl.): Atenes (capital de l'Àtica).

Creta, -ae (f.): Creta (illa de la Mediterrània).

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

Eupalamus, -i (m.): Eupàlam (nom propi d'home).

inuenio, -ueni, -uentum (4a, tr.): descobrir, inventar.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa itàlica identificada amb Atena).

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

mitto, misi, missum (3a, tr.): llançar; praecipitem mittere: tirar daltabaix, precipitar.

Perdix, Perdicis (m.): Pèrdix.

praeceps, -cipitis: vegeu mitto.

quod (conj.): ja que, perquè.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia

OPCIÓ A

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu dos cultismes derivats o compostos a partir dels ètims llatins:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

Dèdal és desterrat pel crim comès contra el seu nebot Pèrdix

Daedalus, Eupalami filius, qui artificium a Minerua acceperat, Perdicem, sororis suae filium, propter pueri inuidiam, quod is serram inuenerat, ex sacra Mineruae arce praecipitem misit.

Ob eam causam in exilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

H IGÍ. Faules, 39

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic)

abeo, abii, abitum (irr., intr.): anar-se'n, partir.

accipio, -cepi, -ceptum (3a, tr.): rebre.

artificium, -i (n.): coneixement tècnic.

Athenae, -arum (f. pl.): Atenes (capital de l'Àtica).

Creta, -ae (f.): Creta (illa de la Mediterrània).

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

Eupalamus, -i (m.): Eupàlam (nom propi d'home).

inuenio, -ueni, -uentum (4a, tr.): descobrir, inventar.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa itàlica identificada amb Atena).

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

mitto, misi, missum (3a, tr.): llançar; praecipitem mittere: tirar daltabaix, precipitar.

Perdix, Perdicis (m.): Pèrdix.

praeceps, -cipitis: vegeu mitto.

quod (conj.): ja que, perquè.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia

OPCIÓ B

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal misit.

b)

Digueu a qui es refereix el pronom anafòric is i quina funció fa respecte al verb inuenerat.

c)

Analitzeu morfosintàcticament el sintagma ex sacra Mineruae arce.

Dèdal és desterrat pel crim comès contra el seu nebot Pèrdix

Daedalus, Eupalami filius, qui artificium a Minerua acceperat, Perdicem, sororis suae filium, propter pueri inuidiam, quod is serram inuenerat, ex sacra Mineruae arce praecipitem misit.

Ob eam causam in exilium ab Athenis Cretam ad regem Minoem abiit.

H IGÍ. Faules, 39

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic)

abeo, abii, abitum (irr., intr.): anar-se'n, partir.

accipio, -cepi, -ceptum (3a, tr.): rebre.

artificium, -i (n.): coneixement tècnic.

Athenae, -arum (f. pl.): Atenes (capital de l'Àtica).

Creta, -ae (f.): Creta (illa de la Mediterrània).

Daedalus, -i (m.): Dèdal (arquitecte del Laberint de Creta).

Eupalamus, -i (m.): Eupàlam (nom propi d'home).

inuenio, -ueni, -uentum (4a, tr.): descobrir, inventar.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa itàlica identificada amb Atena).

Minos, Minois (m.): Minos (rei de Creta).

mitto, misi, missum (3a, tr.): llançar; praecipitem mittere: tirar daltabaix, precipitar.

Perdix, Perdicis (m.): Pèrdix.

praeceps, -cipitis: vegeu mitto.

quod (conj.): ja que, perquè.

2. Exercici de morfosintaxi i etimologia

OPCIÓ B

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu dos cultismes derivats o compostos a partir dels ètims llatins:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ A

Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

Afirmació · Vertader · Fals

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ B

Encircleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

3.1.

«Tu ets el meu dolor i el meu crim; la meva destra ha de ser inscrita sobre la teva mort. Jo soc autor del teu traspàs. I tanmateix, quina és la meva culpa? Si no és que jugar pot anomenar-se culpa, si no és que pot anomenar-se culpa estimar. [...] Per a tu sonarà la meva lira, vibrant sota la meva mà, per a tu sonaran els meus cants i, flor nova, amb un mot escrit imitaràs els meus gemecs.»

3.2.

«Perdudes les forces, ella va empal·lidir i, vençuda pel treball de la ràpida fuga, veient les ones del Peneu: “Porta’m ajut, pare”, va dir. “Si els rius teniu voluntat divina, destrueix amb un canvi la bellesa amb què massa he agradat!”»

3.3.

«Oh, mare de la donzella cercada en tot el món i de les collites, atura els teus immensos treballs i no descarreguis la teva ira violenta sobre la terra que t’és fidel: aquesta terra no mereix càstig i a contracor va obrir pas al rapte.»

3.4.

«Oh, comuna llum del vast univers, Febus pare, si em permets l’ús d’aquest nom, si Clímene no ha amagat la falta sota una falsa imatge, dona’m una penyora, pare, per la qual tots em creguin rebrot teu veritable, i lleva aquest dubte del meu esperit!»

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació:

El títol de l'obra i el nom de l'autor.

El lloc on es desenvolupa l'acció dramàtica.

Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en què especifiqueu: Qui són els personatges que hi parlen.

Quin malentès s'hi produeix.

Qui és el causant de l'embolic i per quin motiu el provoca.

Com es resol el conflicte.

A quins personatges prototípics corresponen Teopròpides, Filòlaques i Tranió.

El subgènere literari al qual pertany l'obra.

TEOPRÒPIDES: Has rebut de Filòlaques, que jo sàpiga, quaranta mines, ¿oi?

SIMÓ: Mai, ni una moneda, que jo sàpiga.

TEOPRÒPIDES: ¿I del meu esclau Tranió?

SIMÓ: Això encara menys.

TEOPRÒPIDES: ¿I les que et va donar com a fiança?

SIMÓ: ¿Estàs somiant o què?

TEOPRÒPIDES: ¿Jo? Això tu, que et creus que, dissimulant d'aquesta manera, pots revocar el tracte.

SIMÓ: Però ¿quin tracte?

TEOPRÒPIDES: El negoci que el meu fill va fer aquí amb tu en la meva absència.

SIMÓ: ¿Així que, mentre tu no hi eres, ell va fer aquí un negoci amb mi? ¿Quin negoci, quin dia?

(Traducció d'Esther Artigas)

Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

OPCIÓ B

La imatge adjunta correspon a la inscripció del nom complet de la Barcelona romana que els sevirs augustals van dedicar a la ciutat i que es troba al Museu d'Història de Barcelona. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: La Barcelona romana, contestant les qüestions següents:

Digueu el nom llatí complet de la ciutat romana.

Digueu el nom de qui la va fundar i la cronologia de la fundació de la ciutat.

Indiqueu la seva ubicació geogràfica i especifiqueu quin poble habitava la zona en època preromana.

Descriviu-ne l'estructura urbanística i esmenteu els espais i els edificis més importants dins i fora de les muralles.

Digueu quina modificació urbana es va realitzar entre els segles III i IV, i la causa que la motivà.