Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2022 · Juny Serie 5

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Actèon contempla Diana banyant-se i la deessa castiga la seva gosadia d’una manera implacable

Cum Diana fatigata ex assidua uenatione se ad fontem perlueret, Actaeon, Cadmi nepos Aristaei et Autonoes filius, eam speculatus est et uiolare uoluit. Ob id irata Diana fecit ut ei cornua in capite nascerentur et a suis canibus consumeretur.

H IGÍ. Faules, 180 i 181, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Actaeon, -onis (m.): Actèon (jove caçador beoci).

Aristaeus, -i (m.): Aristeu (fill d’Apol·lo i de Cirene).

assiduus, -a, -um: ininterromput, perllongat.

Autonoe, Autonoes (f.): Autònoe (filla de Cadme).

Cadmus, -i (m.): Cadme (fundador de Tebes de Beòcia).

caput, -itis (n.): cap.

consumo, consumpsi, consumptum (3a, tr.): consumir, devorar.

ex (prep. d’abl.): a conseqüència de, per causa de.

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer, créixer, sortir.

perluo, perlui, perlutum (3a, tr.): banyar, rentar.

speculor, -atus sum (1a, dep. tr.): espiar, observar.

uolo, uolui, — (irr., tr.): voler, desitjar.

Actèon contempla Diana banyant-se i la deessa castiga la seva gosadia d’una manera implacable

Cum Diana fatigata ex assidua uenatione se ad fontem perlueret, Actaeon, Cadmi nepos Aristaei et Autonoes filius, eam speculatus est et uiolare uoluit. Ob id irata Diana fecit ut ei cornua in capite nascerentur et a suis canibus consumeretur.

H IGÍ. Faules, 180 i 181, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Actaeon, -onis (m.): Actèon (jove caçador beoci).

Aristaeus, -i (m.): Aristeu (fill d’Apol·lo i de Cirene).

assiduus, -a, -um: ininterromput, perllongat.

Autonoe, Autonoes (f.): Autònoe (filla de Cadme).

Cadmus, -i (m.): Cadme (fundador de Tebes de Beòcia).

caput, -itis (n.): cap.

consumo, consumpsi, consumptum (3a, tr.): consumir, devorar.

ex (prep. d’abl.): a conseqüència de, per causa de.

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer, créixer, sortir.

perluo, perlui, perlutum (3a, tr.): banyar, rentar.

speculor, -atus sum (1a, dep. tr.): espiar, observar.

uolo, uolui, — (irr., tr.): voler, desitjar.

2. Exercici de morfosintaxi

OPCIÓ A

2.1.

En la construcció Cum Diana [...] se ad fontem perlueret, digueu quin tipus d'oració introdueix cum i justifiqueu-ho.

2.2.

a) Digueu quin és el subjecte i quin és el complement directe del predicat verbal uoluit.

b) Digueu quina funció sintàctica fa el substantiu cornua respecte al predicat verbal nascerentur.

Actèon contempla Diana banyant-se i la deessa castiga la seva gosadia d’una manera implacable

Cum Diana fatigata ex assidua uenatione se ad fontem perlueret, Actaeon, Cadmi nepos Aristaei et Autonoes filius, eam speculatus est et uiolare uoluit. Ob id irata Diana fecit ut ei cornua in capite nascerentur et a suis canibus consumeretur.

H IGÍ. Faules, 180 i 181, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Actaeon, -onis (m.): Actèon (jove caçador beoci).

Aristaeus, -i (m.): Aristeu (fill d’Apol·lo i de Cirene).

assiduus, -a, -um: ininterromput, perllongat.

Autonoe, Autonoes (f.): Autònoe (filla de Cadme).

Cadmus, -i (m.): Cadme (fundador de Tebes de Beòcia).

caput, -itis (n.): cap.

consumo, consumpsi, consumptum (3a, tr.): consumir, devorar.

ex (prep. d’abl.): a conseqüència de, per causa de.

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer, créixer, sortir.

perluo, perlui, perlutum (3a, tr.): banyar, rentar.

speculor, -atus sum (1a, dep. tr.): espiar, observar.

uolo, uolui, — (irr., tr.): voler, desitjar.

2. Exercici de morfosintaxi

OPCIÓ B

2.1.

a) Digueu quin és el subjecte i quin és el complement directe del predicat verbal speculatus est.

b) Digueu quina funció sintàctica fa el sintagma preposicional a suis canibus respecte a la forma verbal consumeretur.

2.2.

En la construcció ut ei cornua in capite nascerentur et a suis canibus consumeretur, digueu quin tipus d'oració introdueix ut i quina funció fa respecte al verb fecit.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ A

Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

Vertader

Fals

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes

[2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

OPCIÓ B

Encircleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció de Ferran Aguilera).

4. Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació:

El títol de l'obra i el nom de l'autor.

El lloc on es desenvolupa l'acció dramàtica.

Qui és Estròbil i qui són Euclió i Megador.

Les dues trames que s'entrellacen en l'obra i el paper que hi té Estròbil a partir d'allò que descobreix des del seu amagatall.

El subgènere literari al qual pertany l'obra.

El títol de dues obres més del mateix autor.

ESTRÒBIL: Heus aquí la conducta d'un esclau com cal: fer allò de què jo m'ocupo, no prendre's amb trigança ni enuig les ordres de l'amo. [...] El fet és que el meu amo està enamorat de la filla d'aquest pobre pelat d'Euclió; ara li han dit que la donen a Megador, d'aquí ( n'assenyala la casa), en matrimoni. M'ha enviat aquí a observar, que li faci saber què passa. Doncs bé, sense que en recelin, m'asseuré en aquesta ara sagrada. D'aquí estant podré inspeccionar què fan, a una banda i a l'altra.

(Traducció de Marçal Olivar)

4. Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts]

OPCIÓ B

Hi havia entre la ciutadella i el turó més proper, on Petrei i Afrani tenien el campament, una plana d'unes tres-centes passes, i quasi al bell mig d'aquest espai, un pujol una mica enlairat; Cèsar tenia l'esperança que si l'ocupava i el fortificava, podria impedir als enemics el pas a la vila i al pont, i a les provisions que havien emmagatzemat a la vila. Esperançat en això, treu tres legions del campament, i un cop formades les línies en un lloc escaient, mana a les tropes de xoc d'una legió que avancin corrent i ocupin aquell puig. Observat aquest moviment, les cohorts d'Afrani que feien la guàrdia davant el campament són enviades urgentment per un camí més curt a ocupar aquella mateixa posició. Hi ha combat, i com que els afranians havien arribat primer al puig, repel·leixen els nostres, i amb els nous reforços que els són tramesos els obliguen a girar l'esquena i retirar-se cap a les ensenyes de les legions.

(Traducció de Josep M. Morató)

El text anterior narra el combat del puig Bordell, durant una famosa batalla lliurada a la ciutat de Lleida. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: La ciutat romana de Lleida, contestant les qüestions següents:

Qui és l'historiador que explica aquest episodi i quina relació tenia amb els fets narrats. En el context de quin conflicte bèl·lic molt important per a la història de Roma s'esdevé. Quins en foren els protagonistes.

Especifiqueu quin poble iber ocupava abans la zona i el nom del nucli iber habitat anterior a la fundació romana.

Digueu el nom llatí de la ciutat i la cronologia de la seva fundació.

Expliqueu la importància històrica que tingué la ciutat a la Hispània romana i concreteu-ne la categoria administrativa.

Descriviu-ne l'estructura urbanística en relació amb les característiques topogràfiques del seu emplaçament.

Esmenteu alguna de les restes romanes que s'hi conserven.