Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2023 · Juny Serie 1

1. Exercici de traducció

[4 punts]

Feu la versió del text següent:

Cèsar arriba al campament amb la seva escorta de cavalleria

i es prepara per enfrontar-se al general pompeià Afrani

Eo biduo Caesar cum equitibus quos sibi reliquerat in castra peruenit. Cognita locorum natura, ponti castris que praesidio sex cohortes relinquit atque omnia impedimenta, et postero die omnibus copiis ad Ilerdam proficiscitur et sub castris Afrani consistit.

Juli C ÈSAR. Guerra civil, I, 41, 1-3

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Afranius, -i (m.): Afrani (general de Pompeu).

castra, -orum (n. pl.): campament.

copia, -ae (f.): (mil., esp. pl.) tropes, efectius.

eo biduo (loc. adv.): al cap de dos dies.

Ilerda, -ae (f.): Ilerda (ciutat de la Tarraconense; avui, Lleida).

impedimentum, -i (n.): (mil., esp. pl.) bagatge, impedimenta.

locus, -i (m. i n.): lloc; (pl.) regió, terreny.

praesidium, -i (n.): protecció, guarnició; (mil.) praesidio relinquere, deixar com a guarnició.

proficiscor, profectus sum (3a, dep., intr.): anar-se’n, sortir.

relinquo, reliqui, relictum (3a, tr.): deixar, reservar.

Cèsar arriba al campament amb la seva escorta de cavalleria

i es prepara per enfrontar-se al general pompeià Afrani

Eo biduo Caesar cum equitibus quos sibi reliquerat in castra peruenit. Cognita locorum natura, ponti castris que praesidio sex cohortes relinquit atque omnia impedimenta, et postero die omnibus copiis ad Ilerdam proficiscitur et sub castris Afrani consistit.

Juli C ÈSAR. Guerra civil, I, 41, 1-3

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Afranius, -i (m.): Afrani (general de Pompeu).

castra, -orum (n. pl.): campament.

copia, -ae (f.): (mil., esp. pl.) tropes, efectius.

eo biduo (loc. adv.): al cap de dos dies.

Ilerda, -ae (f.): Ilerda (ciutat de la Tarraconense; avui, Lleida).

impedimentum, -i (n.): (mil., esp. pl.) bagatge, impedimenta.

locus, -i (m. i n.): lloc; (pl.) regió, terreny.

praesidium, -i (n.): protecció, guarnició; (mil.) praesidio relinquere, deixar com a guarnició.

proficiscor, profectus sum (3a, dep., intr.): anar-se’n, sortir.

relinquo, reliqui, relictum (3a, tr.): deixar, reservar.

2. Exercici de morfosintaxi [1 punt]

OPCIÓ A

2.1.

Digueu com s'anomena la construcció formada per Cognita locorum natura; expliqueu els elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

2.2.

Indiqueu el subjecte i el complement directe del verb relinquit.

Cèsar arriba al campament amb la seva escorta de cavalleria

i es prepara per enfrontar-se al general pompeià Afrani

Eo biduo Caesar cum equitibus quos sibi reliquerat in castra peruenit. Cognita locorum natura, ponti castris que praesidio sex cohortes relinquit atque omnia impedimenta, et postero die omnibus copiis ad Ilerdam proficiscitur et sub castris Afrani consistit.

Juli C ÈSAR. Guerra civil, I, 41, 1-3

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

Afranius, -i (m.): Afrani (general de Pompeu).

castra, -orum (n. pl.): campament.

copia, -ae (f.): (mil., esp. pl.) tropes, efectius.

eo biduo (loc. adv.): al cap de dos dies.

Ilerda, -ae (f.): Ilerda (ciutat de la Tarraconense; avui, Lleida).

impedimentum, -i (n.): (mil., esp. pl.) bagatge, impedimenta.

locus, -i (m. i n.): lloc; (pl.) regió, terreny.

praesidium, -i (n.): protecció, guarnició; (mil.) praesidio relinquere, deixar com a guarnició.

proficiscor, profectus sum (3a, dep., intr.): anar-se’n, sortir.

relinquo, reliqui, relictum (3a, tr.): deixar, reservar.

2. Exercici de morfosintaxi [1 punt]

OPCIÓ B

2.1.

En la construcció quos sibi reliquerat, digueu quin tipus d'oració introdueix quos i qui n'és l'antecedent; indiqueu també quina funció sintàctica fa respecte a reliquerat.

2.2.

a)

Digueu quina funció sintàctica fa el sintagma preposicional ad Ilerdam respecte al verb proficiscitur.

b)

Digueu quina funció sintàctica fa el sintagma preposicional sub castris respecte al verb consistit.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1.

Calia una guia de lectura que ajudés a ordenar el de personatges i moments històrics d'aquella novel·la monumental.

3.2.

La propietat és,, allò que és propi; així doncs, allò que distingeix un element de tots els altres és propi d'aquest element.

3.3.

Freud va identificar la pràctica anticonceptiva del com una de les causes de l'angoixa neuròtica.

3.4.

Si no s'aprova el projecte abans de les eleccions, l'ampliació de l'hospital corre el risc de quedar ajornada.

Llatinismes:

ad nauseam, ínterim, non plus ultra, maremàgnum, rictus, coitus interruptus, ídem, placebo, ad kalendas Graecas, vox populi, beatus ille, stricto sensu, lapsus, referèndum.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encircleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

3.1.

La part de la retòrica que s'ocupa de la declamació del discurs amb la dicció i els gestos adequats s'anomena

3.2.

Ciceró va escriure

3.3.

Els dos comediògrafs més famosos de Roma van ser

3.4.

L' Eneida de Virgili és un poema

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions que hi ha a continuació:

A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge.

Qui n'és l'autor, en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció i quin càstig se li va imposar per causa d'un dels seus poemes.

Qui són els joves protagonistes, quines són les circumstàncies prèvies respectives i com s'ajunten els seus destins.

En quin punt de l'episodi cal situar el passatge; per què els pares de la donzella saluden l'heroi com a gendre.

Què és «el cap ple de serpents» i quina transformació provocarà en les tiges de les plantes submarines el contacte amb ell.

El litoral s’omplí d’ovacions i d’aplaudiments que arribaren fins a les mansions elevades dels déus; Cassiopea i Cefeu, el pare, plens de joia, el saluden com a gendre, proclamant-lo auxiliador i salvador de la seva casa; lliure de cadenes, avança vers ell la donzella, recompensa i causa de la seva proesa. L’heroi agafa aigua i es renta les mans victorioses; perquè la duresa de la sorra no danyi el cap ple de serpents, estén per terra un jaç tou de fulles i de tiges de plantes submarines [...].

(Traducció de Ferran Aguilera)

OPCIÓ B

El plànol adjunt correspon a la reconstrucció del traçat de la Barcelona romana sobre el plànol actual del barri Gòtic. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: De Bàrcino a Barcelona, contestant les qüestions següents:

Digueu el nom llatí complet de la ciutat romana.

Indiqueu la seva ubicació geogràfica i especifiqueu quin poble habitava la zona en època preromana.

Digueu el nom del fundador i la cronologia de la fundació de la ciutat.

Descriviu-ne l'estructura urbanística i esmenteu els espais i edificis més importants dins i fora de les muralles.

Digueu quina modificació urbana es va realitzar entre els segles III i IV, i la causa que la motivà.

Esmenteu les restes de l'antiga Bàrcino conservades en la Barcelona actual.