Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 1

1. Exercici de traducció

[4 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Feu la versió del text següent:

Els déus doten de tots els atributs la primera dona de la humanitat

Prometheus, Iapeti filius, primum homines ex luto finxit. Postea Vulcanus Iouis iussu ex luto mulieris effigiem fecit, cui Minerua animam dedit, ceterique dii etiam donum dederunt; ob id Pandoram nominauerunt. Ea data est in coniugium Epimetheo fratri; inde nata est Pyrrha.

Higí. Faules, 142

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

deus, -i (m.): déu.

Epimetheus, -ei (m.): Epimeteu (germà de Prometeu).

fingo, finxi, fictum (3a, tr.): modelar, afaiçonar.

Iapetus, -i (m.): Jàpet (tità, pare de Prometeu i d'Epimeteu).

inde (adv.): d'aquí.

Iuppiter, Iouis (m.): Júpiter (déu del cel, rei dels déus i dels homes).

iussus, -us (m.): ordre, manament.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa de la saviesa i de les arts).

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer.

Pandora, -ae (f.): Pandora (nom de la primera dona).

primum (adv.): primerament.

Prometheus, -ei (m.): Prometeu (semideu, benefactor de la humanitat).

Pyrrha, -ae (f.): Pirra (filla de Pandora i Epimeteu).

Volcanus (Vulc-), -i (m.): Vulcà (déu del foc, fill de Júpiter).

Els déus doten de tots els atributs la primera dona de la humanitat

Prometheus, Iapeti filius, primum homines ex luto finxit. Postea Vulcanus Iouis iussu ex luto mulieris effigiem fecit, cui Minerua animam dedit, ceterique dii etiam donum dederunt; ob id Pandoram nominauerunt. Ea data est in coniugium Epimetheo fratri; inde nata est Pyrrha.

Higí. Faules, 142

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

deus, -i (m.): déu.

Epimetheus, -ei (m.): Epimeteu (germà de Prometeu).

fingo, finxi, fictum (3a, tr.): modelar, afaiçonar.

Iapetus, -i (m.): Jàpet (tità, pare de Prometeu i d'Epimeteu).

inde (adv.): d'aquí.

Iuppiter, Iouis (m.): Júpiter (déu del cel, rei dels déus i dels homes).

iussus, -us (m.): ordre, manament.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa de la saviesa i de les arts).

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer.

Pandora, -ae (f.): Pandora (nom de la primera dona).

primum (adv.): primerament.

Prometheus, -ei (m.): Prometeu (semideu, benefactor de la humanitat).

Pyrrha, -ae (f.): Pirra (filla de Pandora i Epimeteu).

Volcanus (Vulc-), -i (m.): Vulcà (déu del foc, fill de Júpiter).

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

a)

Analitzeu morfològicament el sintagma Prometheus, Iapeti filius i digueu quina funció fa respecte a la forma verbal finxit.

b)

En la construcció cui Minerua animam dedit, digueu quin tipus d'oració introdueix el pronom cui, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb dedit.

c)

Indiqueu el subjecte i el complement directe de la forma verbal dederunt.

d)

Analitzeu morfosintàcticament la forma pronominal ea.

Els déus doten de tots els atributs la primera dona de la humanitat

Prometheus, Iapeti filius, primum homines ex luto finxit. Postea Vulcanus Iouis iussu ex luto mulieris effigiem fecit, cui Minerua animam dedit, ceterique dii etiam donum dederunt; ob id Pandoram nominauerunt. Ea data est in coniugium Epimetheo fratri; inde nata est Pyrrha.

Higí. Faules, 142

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

deus, -i (m.): déu.

Epimetheus, -ei (m.): Epimeteu (germà de Prometeu).

fingo, finxi, fictum (3a, tr.): modelar, afaiçonar.

Iapetus, -i (m.): Jàpet (tità, pare de Prometeu i d'Epimeteu).

inde (adv.): d'aquí.

Iuppiter, Iouis (m.): Júpiter (déu del cel, rei dels déus i dels homes).

iussus, -us (m.): ordre, manament.

Minerua, -ae (f.): Minerva (deessa de la saviesa i de les arts).

nascor, natus sum (3a, dep. intr.): néixer.

Pandora, -ae (f.): Pandora (nom de la primera dona).

primum (adv.): primerament.

Prometheus, -ei (m.): Prometeu (semideu, benefactor de la humanitat).

Pyrrha, -ae (f.): Pirra (filla de Pandora i Epimeteu).

Volcanus (Vulc-), -i (m.): Vulcà (déu del foc, fill de Júpiter).

2.2. Etimologia [1 punt]

a)

Esmenteu un cultisme, derivat o compost, amb el qual estigui relacionat etimològicament cadascun dels següents mots llatins del text:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

OPCIÓ A

Marqueu amb una creu la casella corresponent segons si les afirmacions següents són vertaderes o falses (si marqueu «vertader», cal que siguin certs TOTS els aspectes que s'hi esmenten).

OPCIÓ B

Encircleu la lletra de l'opció que identifica el personatge que parla en els passatges següents de les Metamorfosis (traducció d'Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra).

« »

4. Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts]

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que contingui les informacions que hi ha detallades a continuació:

El títol de l'obra i el nom de l'autor.

L'argument resumit de l'obra.

Una explicació del passatge, situant-lo en la trama general de l'obra, en la qual especifiqueu: Qui són els dos personatges que hi parlen (indiqueu-ne el nom).

Quina relació hi ha entre ells.

Què ha passat abans i què passarà tot seguit.

El subgènere literari al qual pertany l'obra i les seves característiques principals.

El títol de dues obres més del mateix autor.

Personatge 1 ( apartant-se bruscament de Personatge 2): Que Júpiter i tots els déus et confonguin! Puah! Fas pudor d’all, pura immundícia, pagerol, boc, cort de porcs, mescla de llot i fems.

Personatge 2: ¿Què vols que hi faci? No tothom pot fer olor de perfums exòtics perquè tu en facis, ni seure a taula en un lloc d’honor ni menjar queviures tan exquisits com menges tu. Tu queda’t les tórtores, els peixos, l’aviram, i deixa que jo compleixi el meu destí amb l’allada. Tu ets afortunat; jo, desgraciat: cal conformar-s’hi. A mi que em duri el que tinc de bo, i a tu, el que tens de dolent.

(Traducció d’Esther Artigas)