Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2023 · Setembre Serie 2

1. Exercici de traducció

[4 punts] Feu la versió del text següent:

Després de l'assassinat de Cèsar es revifen els enfrontaments civils a Roma i el senat declara Antoni enemic de la pàtria

Anno urbis septingentesimo ac nono, interfecto Caesare, ciuilia bella reparata sunt: percussoribus enim Caesaris senatus fauebat; Antonius consul, partium Caesaris, ciuili bello opprimere eos conabatur. Ergo Antonius multa scelera committens a senatu hostis iudicatus est.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, VII, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

committo, commisi, commissum (3a, tr.): cometre, perpetrar.

conor, conatus sum (1a, dep., tr.): intentar.

faueo, faui, fautum (2a, intr.): (amb dat.) afavorir, fer costat.

interficio, interfeci, interfectum (3a, tr.): matar, assassinar.

iudico (1a, tr.): (amb pred.) declarar.

nonus, -a, -um (num. ord.): novè, nou.

pars, partis (f.): (meton. pl.) bàndol, facció.

reparo (1a, tr.): (refl. o med-pass.): tornar a formar-se, reproduir-se.

scelus, sceleris (n.): crim, abús.

septingentesimus, -a, -um (num. ord.): set-centè, set-cents.

urbs, -is (f.): (esp.) la Ciutat, Roma.

Després de l'assassinat de Cèsar es revifen els enfrontaments civils a Roma i el senat declara Antoni enemic de la pàtria

Anno urbis septingentesimo ac nono, interfecto Caesare, ciuilia bella reparata sunt: percussoribus enim Caesaris senatus fauebat; Antonius consul, partium Caesaris, ciuili bello opprimere eos conabatur. Ergo Antonius multa scelera committens a senatu hostis iudicatus est.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, VII, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

committo, commisi, commissum (3a, tr.): cometre, perpetrar.

conor, conatus sum (1a, dep., tr.): intentar.

faueo, faui, fautum (2a, intr.): (amb dat.) afavorir, fer costat.

interficio, interfeci, interfectum (3a, tr.): matar, assassinar.

iudico (1a, tr.): (amb pred.) declarar.

nonus, -a, -um (num. ord.): novè, nou.

pars, partis (f.): (meton. pl.) bàndol, facció.

reparo (1a, tr.): (refl. o med-pass.): tornar a formar-se, reproduir-se.

scelus, sceleris (n.): crim, abús.

septingentesimus, -a, -um (num. ord.): set-centè, set-cents.

urbs, -is (f.): (esp.) la Ciutat, Roma.

2. Exercici de morfosintaxi [1 punt]

OPCIÓ A

2.1.

Digueu com s'anomena la construcció formada per interfecto Caesare; expliqueu els elements que la constitueixen i la relació sintàctica existent entre ells.

2.2. a)

Digueu quin és el subjecte del predicat fauebat.

2.2. b)

Indiqueu quina funció sintàctica fa el sintagma multa scelera respecte al participi committens.

Després de l'assassinat de Cèsar es revifen els enfrontaments civils a Roma i el senat declara Antoni enemic de la pàtria

Anno urbis septingentesimo ac nono, interfecto Caesare, ciuilia bella reparata sunt: percussoribus enim Caesaris senatus fauebat; Antonius consul, partium Caesaris, ciuili bello opprimere eos conabatur. Ergo Antonius multa scelera committens a senatu hostis iudicatus est.

Flavi Eutropi. Breviari d'història de Roma, VII, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

committo, commisi, commissum (3a, tr.): cometre, perpetrar.

conor, conatus sum (1a, dep., tr.): intentar.

faueo, faui, fautum (2a, intr.): (amb dat.) afavorir, fer costat.

interficio, interfeci, interfectum (3a, tr.): matar, assassinar.

iudico (1a, tr.): (amb pred.) declarar.

nonus, -a, -um (num. ord.): novè, nou.

pars, partis (f.): (meton. pl.) bàndol, facció.

reparo (1a, tr.): (refl. o med-pass.): tornar a formar-se, reproduir-se.

scelus, sceleris (n.): crim, abús.

septingentesimus, -a, -um (num. ord.): set-centè, set-cents.

urbs, -is (f.): (esp.) la Ciutat, Roma.

2. Exercici de morfosintaxi [1 punt]

OPCIÓ B

2.1. a)

Digueu quins elements constitueixen el sintagma nominal percussoribus Caesaris i quina funció fa aquest sintagma respecte al verb fauebat.

2.1. b)

Indiqueu quina funció sintàctica fan, respectivament, el sintagma nominal Antonius consul i l'infinitiu opprimere respecte al verb deponent conabatur.

2.2. a)

Analitzeu morfològicament el participi committens i indiqueu amb quin substantiu concorda.

2.2. b)

Digueu quina funció sintàctica fa el sintagma preposicional a senatu respecte a la forma verbal passiva iudicatus est.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1.

L'acusat, enxampat, es va haver de declarar culpable.

3.2.

Jesús Moncada va ser una entre els escriptors del seu temps: era l'autor més deliberadament localista però alhora el més universal.

3.3.

La mera absència d'activitat no et torna un contemplatiu.

3.4.

Aquestes taxes de mediació són al costat de les taxes judicials que expulsen del dret a la justícia moltíssima gent que es troba en situació de vulnerabilitat.

Llatinismes:

in albis, súmmum, in fraganti, inri, non plus ultra, rictus, cum laude, ídem, peccata minuta, in vitro, sub iudice, ipso facto, dura lex sed lex, rara avis.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes [2 punts]

OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encircleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

3.1.

El vers propi del gènere èpic és

3.2.

El beatus ille és un tòpic literari que consisteix a

3.3.

Titus Livi va ser un

3.4.

Horaci és autor

4. Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts]

OPCIÓ A

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i mireu la imatge de la pintura de John William Waterhouse (1909) de la vostra dreta. Elaboreu un text de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) que expliqui l'argument de l'episodi responent a les qüestions següents:

A quina obra i a quin episodi concret d'aquesta obra pertany el passatge.

Qui n'és l'autor i en quin entorn literari va desenvolupar la seva producció.

Qui són els joves amants protagonistes de l'episodi i on viuen.

Per quin motiu s'han de comunicar a través d'una esquerda a la paret. Què decideixen fer per poder trobar-se físicament.

Com es desenvolupen els fets i quina transformació es produeix al final de la història.

Quina famosa obra teatral està inspirada en aquest mite. Qui n'és l'autor.

La paret comuna a les dues cases estava esberlada amb una esquerda que s'havia produït molt de temps abans, en el moment de la construcció. Aquest defecte, del qual ningú no s'havia adonat al llarg dels segles (¿què no adverteix l'amor?), vosaltres, amants, vàreu ser els primers a descobrir-lo, i en vàreu fer un camí per a la vostra veu; per ell solien passar sense perill, en tènues xiuxiueigs, les vostres paraules d'amor. Sovint, quan a una banda s'havia situat [...] i a l'altra [...], i s'havien adonat mútuament de l'hàlit de les seves boques, deien: «Paret envejosa, ¿per què t'interposes entre els amants? ¿Què et costaria deixar que s'unissin els nostres cossos, o, si això és demanar massa, que t'obrissis una mica perquè poguéssim besar-nos? Tanmateix, no som desagraïts; hem de confessar que et devem que hagis donat a les nostres paraules un camí de pas fins a les orelles estimades.»

(Traducció de Ferran Aguilera)

4. Exercici d'exposició d'un tema de literatura o de civilització romanes [3 punts]

OPCIÓ B

El plànol adjunt correspon a la reconstrucció del traçat de la Mèrida romana sobre el plànol de la ciutat actual. En quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), desenvolupeu el tema: La ciutat romana de Mèrida, contestant les qüestions següents:

Digueu el nom llatí de la ciutat.

Especifiqueu la cronologia de la seva fundació, el nom del fundador i el motiu pel qual va ser fundada.

Expliqueu la importància històrica que tingué aquesta ciutat a la Hispània romana.

Descriviu-ne l'estructura urbanística i les principals construccions públiques que s'hi han conservat.