Examen de Latín II Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 1

1. Exercici de traducció [4 punts]

Feu la versió del text següent:

Els carnuts reprenen les hostilitats a la Gàl·lia amb una matança a Cènabum

Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bona que eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.

Juli CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies, VII, 3, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

bona, -orum (n. pl.): béns, possessions.

Carnutes, -um (m. pl.): els carnuts (poble de la Gàl·lia).

Cenabum, -i (n.): Cènabum (ciutat de la Gàl·lia; avui, Orleans).

C. Fufius Cita (m.): Gai Fufi Cita (ciutadà romà).

concurro, concurri, concursum (3a, intr.): (mil.) llançar-se a l'atac contra.

consisto, constiti, — (3a, intr.): establir-se, instal·lar-se.

eques, -itis (m.): cavaller.

frumentarius, -a, -um: relatiu al blat; res frumentaria, provisió de blat.

praesum, praefui, — (irr., intr.): (amb dat.) ser al capdavant de, encarregar-se de.

ubi (conj.): quan.

2.1. Morfosintaxi [1 punt]

Els carnuts reprenen les hostilitats a la Gàl·lia amb una matança a Cènabum

Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bona que eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.

Juli CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies, VII, 3, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

bona, -orum (n. pl.): béns, possessions.

Carnutes, -um (m. pl.): els carnuts (poble de la Gàl·lia).

Cenabum, -i (n.): Cènabum (ciutat de la Gàl·lia; avui, Orleans).

C. Fufius Cita (m.): Gai Fufi Cita (ciutadà romà).

concurro, concurri, concursum (3a, intr.): (mil.) llançar-se a l'atac contra.

consisto, constiti, — (3a, intr.): establir-se, instal·lar-se.

eques, -itis (m.): cavaller.

frumentarius, -a, -um: relatiu al blat; res frumentaria, provisió de blat.

praesum, praefui, — (irr., intr.): (amb dat.) ser al capdavant de, encarregar-se de.

ubi (conj.): quan.

a)

Digueu com s'anomena la construcció formada per signo dato; analitzeu morfològicament els elements que la constitueixen i especifiqueu la relació sintàctica existent entre ells.

b)

Indiqueu el subjecte i el complement directe del verb diripiunt.

c)

En la construcció qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, digueu quin tipus d'oració introdueix qui, quin és el seu antecedent i quina funció sintàctica fa respecte al verb praeerat.

2.2. Etimologia [1 punt]

Els carnuts reprenen les hostilitats a la Gàl·lia amb una matança a Cènabum

Vbi id tempus uenit, Carnutes Cenabum, signo dato, concurrunt ciuesque Romanos, qui negotii causa ibi constiterant, interficiunt bona que eorum diripiunt; in iis hominibus C. Fufius Cita, honestus eques Romanus, qui rei frumentariae iussu Caesaris praeerat, interfectus est.

Juli CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies, VII, 3, 1

Lèxic subratllat (per ordre alfabètic):

bona, -orum (n. pl.): béns, possessions.

Carnutes, -um (m. pl.): els carnuts (poble de la Gàl·lia).

Cenabum, -i (n.): Cènabum (ciutat de la Gàl·lia; avui, Orleans).

C. Fufius Cita (m.): Gai Fufi Cita (ciutadà romà).

concurro, concurri, concursum (3a, intr.): (mil.) llançar-se a l'atac contra.

consisto, constiti, — (3a, intr.): establir-se, instal·lar-se.

eques, -itis (m.): cavaller.

frumentarius, -a, -um: relatiu al blat; res frumentaria, provisió de blat.

praesum, praefui, — (irr., intr.): (amb dat.) ser al capdavant de, encarregar-se de.

ubi (conj.): quan.

a)

Esmenteu, per a cadascun dels següents mots llatins del text, dos cultismes, derivats o compostos, amb els quals estiguin relacionats etimològicament:

b)

Indiqueu amb quin mot llatí del text estan relacionades etimològicament les paraules:

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

OPCIÓ A

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; les respostes errònies no seran penalitzades]

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per a completar cadascuna de les frases següents. Tingueu en compte que l'heu de triar de la llista que trobareu a continuació de les frases i que no en podeu repetir cap.

3.1.

El mossèn ens deia coses en llatí i jo em quedava molt sovint.

3.2.

La pintura li havia estat tramesa per l'ambaixador de França, el qual havia aprofitat per a afegir-li un petit marc.

3.3.

L'excursió s'havia anul·lat per manca de.

3.4.

Amb la publicació d'aquest llibre, Eduardo Mendoza va iniciar un cicle de novel·les protagonitzades per un seu, Rufo Batalla.

Llatinismes: motu proprio, sui generis, maremàgnum, rictus, coitus interruptus, in albis, placebo, alter ego, súmmum, vox populi, beatus ille, in fraganti, quòrum, lapsus, in extenso, referèndum.

3. Exercici de cultura llatina i el seu llegat [2 punts]

OPCIÓ B

[Cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte]

Encercleu la lletra que correspon a l'opció correcta en cada cas.

3.1.

Ciceró i Livi tenien en comú el fet que

3.2.

Plaute fou autor d'una obra titulada

3.3.

El poeta Horaci va formular un elogi de la moderació com a norma de vida en el tòpic:

3.4.

La tècnica compositiva de fusionar dos o més models grecs en l'argument d'una comèdia llatina s'anomena

4. Exercici d'exposició d'un tema de cultura llatina i el seu llegat

[2 punts: es podrà descomptar fins a 1 punt per errors de redacció, gramaticals, ortogràfics o lèxics]

Si els fats em neguen Roma com a pàtria, que pugui, almenys, romandre ací. ¿Què et diré, sinó que l'habitud és una força poderosa? Mira! Amb el tracte continu, la ciutat ja se m'ha fet agradable, perquè, si em creus, a mi que he vist tantes coses, és la més plaent de totes les que hom tria per al descans. Hi veus, oh foraster i amic, una gent honrada, sòbria, tranquil·la, que, si bé no s'apressa a ésser hospitalària, ho és amb reflexió. Un clima peculiarment temperat suavitza el canvi de les estacions, i tot l'any és com una primavera. La terra, fèrtil als plans i sobretot als pujols —car mira d'assemblar-se a les vinyes d'Itàlia i li compara els seus bancals—, no s'avergonyeix d'una llarga tardor. I per si encara això no és prou, la mateixa ciutat fou fundada sota els més nobles auspicis, car a més dels estendards de Cèsar, que ostenta, triomfs als quals deu el seu nom, la seva noblesa té també un origen estranger.

Florus. Virgili, orador o poeta?, II, 6-8

(Traducció de Joaquim Icart)

Llegiu el text precedent, en què el rètor Florus ( ca. 70-140 dC) es refereix de manera elogiosa a la ciutat de la Hispània romana de la imatge adjunta, on, durant uns anys, va exercir de mestre. A partir del testimoni de Florus i del plànol, identifiqueu la ciutat i elaboreu un text expositiu, de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), que contingui les informacions següents:

El context i la cronologia de la seva fundació.

El nom de la població ibera que habitava la zona abans de l'arribada dels romans.

L'estatus que va obtenir la ciutat i el seu nom oficial complet.

La rellevància històrica de la ciutat a la Hispània romana.

La seva estructura urbanística, amb els espais i edificis més importants dins i fora de les muralles (heu d'identificar els elements etiquetats al plànol).

El conjunt arqueològic.