Ejercicio 4 - Opció A · Latín II Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2023

Llegiu el passatge de sota, que pertany a una de les lectures obligatòries, i elaboreu un text expositiu de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules) en què respongueu a les qüestions...

Solución: El text correspon a l’episodi de "Perseu i Andròmeda" de les Metamorfosis, el poema epicodidàctic, constituït per mites i llegendes gregues i romanes, compost en hexàmetres pel poeta llatí Publi Ovidi Nasó. Ovidi desenvolupà la seva obra literària en els cercles literaris del final de l’època d’August. Pertanyia a una generació més jove que la de Virgili i Horaci. Va ser admès en el cercle literari de Valeri Messala Corví i va rebre el suport del poeta Tibul, pel qual Ovidi sentí una especial devoció. Va caure en desgràcia davant d’August i l’emperador va decretar el seu desterrament a Tomis, entre els escites, l’any 8 o 9 dC, coincidint amb l’acabament de les Metamorfosis. Les causes d’aquest càstig no estan gaire clares. Ovidi al llibre segon de Les tristes fa al·lusió a un “poema” i a un “error” com a motius del seu exili. Sembla que el poema a què es refereix seria l’Ars amatoria i l’error, potser tindria a veure amb una conxorxa contra l’emperador. Els joves protagonistes són Perseu, fill de Dànae i de Zeus transformat en pluja d’or; i Andròmeda, filla dels reis d’Etiòpia, Cassiopea i Cefeu. Perseu torna cap a casa després de matar i tallar-li el cap a la gòrgona Medusa, un monstre que tenia serps en lloc de cabells i que convertia en pedra allò que mirava. En el camí es troba Andròmeda, encadenada a una roca per ser devorada per un monstre marí. La mare de la noia, Cassiopea, s’havia vantat de la bellesa de la seva filla dient que era superior a la de les Nereides, i, per aquest motiu, els déus l’havien castigat amb el sacrifici de la seva filla. El passatge correspon al final de l’episodi, en el moment en què Perseu, que s’havia enamorat d’Andròmeda només veure-la, ha mort el monstre marí i ha salvat, així, la noia. Com a recompensa per la seva proesa, Perseu rep Andròmeda com a esposa, tal com havia pactat prèviament amb els pares d’ella. Perseu deixa el cap de la gòrgona Medusa sobre un jaç tou de fulles i de tiges de plantes submarines, les quals s’endureixen en contacte amb el verí que surt del seu cap. Així explica Ovidi que els coralls es tornin rígids en contacte amb l’aire.