Texto del documento
PAU-LLATI.pdf nuriaaa_garci4 Latín II 2º Bachillerato Estudios España Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . LLATÍ NÚRIA GARCIA PAU 24 - 25 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí ÍNDEX 1. DECLINACIONS.................................................................................................................................3 1a Declinació....................................................................................................................................3 2a Declinació....................................................................................................................................3 2a Declinació neutre........................................................................................................................
3 3a Declinació (imparisil·làbics)........................................................................................................3 3a Declinació (imparisil·làbics) N................................................................................................... 3 3a Declinació (parasil·làbics)............................................................................................................3 3a Declinació (parasil·làbics) N.......................................................................................................
4 4a Declinació....................................................................................................................................4 4a Declinació N................................................................................................................................4 5a Declinació....................................................................................................................................4 2. PREPOSICIONS....................................................................................................................5 3.
CONJUNCIONS....................................................................................................................5 4. ADJECTIUS............................................................................................................................6 1a i 2a Declinació............................................................................................................................. 6 5. VERBS.....................................................................................................................................7 Conjugacions...................................................................................................................................
7 Indicatiu........................................................................................................................................... 7 Subjuntiu..........................................................................................................................................7 Verb Sum en Subjuntiu...................................................................................................................
8 Verbs irregulars.................................................................................................................................9 Verbs deponents.............................................................................................................................10 6. PASSIVES..............................................................................................................................10 7. PARTICIPIS.........................................................................................................................
11 Present estimant, que estima......................................................................................................11 Perfet estimat, que ha estat estimat............................................................................................... 11 Futur que estimarà.........................................................................................................................12 Com poden ser els participis?........................................................................................................12 8. INFINITIUS.........................................................................................................................13 9.
ORACIONS..........................................................................................................................13 Subordinades de Cum................................................................................................................... 13 Oracions UT / NE.........................................................................................................................13 Oracions Quod.............................................................................................................................. 14 10. PRONOMS.........................................................................................................................15 11.
LLATINISMES...................................................................................................................20 1 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 12. LITERATURA...................................................................................................................22 12.
1 L'època d'August...................................................................................................................22 12.2 Teatre romà - Plaute i Terenci............................................................................................... 23 12.3 Poesia èpica - Virgili............................................................................................................... 25 12.4 Poesia lírica - Horaci.............................................................................................................. 26 12.5 Poesia epicodidàctica i poesia elegíaca - Ovidi......................................................................
27 12.6 Oratòria - Ciceró....................................................................................................................29 12.7 Historiadors - Cèsar, Crisp i Tit Livi.................................................................................... 31 13. CULTURA..........................................................................................................................34 13.1 Guerres Púniques (264 aC - 146 aC)....................................................................................34 13.2 El Govern de Roma............................................................................................................... 36 14.
CIUTATS............................................................................................................................39 14.1 Empòriae - Empúries.............................................................................................................39 14.2 Tàrraco - Tarragona................................................................................................................41 14.3 Bàrcino - Barcelona................................................................................................................43 14.4 Ilerda - Lleida.........................................................................................................................
46 14.5 Emèrita Augusta - Mèrida..................................................................................................... 47 15. LECTURES........................................................................................................................ 50 15.1 Les Metamorfosis d'Ovidi.....................................................................................................50 15.2 Mostel·lària de Plaute.............................................................................................................59 2 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 1.
DECLINACIONS 1a Declinació nom -a -ae voc -a -ae acus -am -as gen -ae -arum dat -ae -is abl -a -is 2a Declinació nom -us/-er -i voc -i acus -um -or gen -i -orum dat -o -is abl -o -is 2a Declinació neutre nom -um -a voc -um -a acus -um -a gen -i -orum dat -o -is abl -o -is 3a Declinació (imparisil·làbics) nom -o/-s -es voc -o/-s -es acus -em -es gen -is -um dat -i -ibus abl -e -ibus 3a Declinació (imparisil·làbics) N nom -o -a voc -o -a acus -o -a gen -is -um dat -i -ibus abl -e -ibus 3a Declinació (parasil·làbics) nom -es/-is/-er -es voc -es/-is/-er -es acus -em -es gen -is -ium dat -i -ibus abl -e -ibus 3 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . . PAU Llatí 3a Declinació (parasil·làbics) N nom -e -ia voc -e -ia acus -e -ia gen -is -ium dat -i -ibus abl -ei -ibus 4a Declinació nom -us -us voc -us -us acus -um -us gen -us -uum dat -ui -ibus abl -ui -ibus 4a Declinació N nom -u -ua voc -u -ua acus -u -ua gen -us -uum dat -ui -ibus abl -u -ibus 5a Declinació nom -es -es voc -es -es acus -em -es gen -ei -erum dat -ei -ebus abl -e -ebus in + ablatiu = locus ubi in + acusatiu = locus quo ex + ablatiu = locus unde de + ablatiu = CC.
assumpte 4 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 2. PREPOSICIONS + acusatiu + ablatiu ad a, cap a, ns a inter entre per per (a través de) post després de a/ab de, des de (CC lloc o temps), per (CAgent) cum amb e/ex de, des de, fora de pro davant, per (en lloc de) sine sense in a, cap a a, en, dins 3. CONJUNCIONS Coordinants et, atque, ac (i), nec, neque (ni), etiam, quoque, et …et…
(d'una banda…de l'altra), aut, vel…vel, au…aut, sive...sive, seu...seu (tant si...com si...), sed, verum (però), at (en canvi), ceterum, tamen (tanmateix), nam, namque, enim, etenim (perquè), igitur, ergo, itaque, perinde (doncs) Subordinants Finals: ut, uti (perquè); ne, ut ne (perquè no, a que no) Causals: quod, quia, quoniam (perquè); quando, siquidem (vist que Temporals: cum (quan, com); ut, ubi (tant bon punt); simul ac o atque (tan aviat com); quod, donec ( ns que); quamdiu, quoad, dum (mentre); antequam, priusquan (abans que); postquam (després que) Consecutives: ut, ita...ut ( ns a tal punt que); ut non, quin (que no) Comparatives: ut, uti, sicut, sicuti, velut, veluti (com); prout (segons que) Concessives: quamquam, etsi, tametsi (encara que, per més que); quamvis, cum, ut, licet (tot i que, malgrat que) Condicionals: si, nisi, ni (si); sin (però, si no); dummodo (sempre que) 5 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 4.
ADJECTIUS 1a i 2a Declinació us, a, um singular plural m f n m f n nom bonus bona bonum boni bonae bona voc bone bona bonum boni bonae bona acus bonum bonam bonum bonos bonas bona gen boni bonae boni bonorum bonarum bonorum dat bono bonae bono bonis bonis bonis abl bono bonam bono bonis bonis bonis er, a, um singular plural m f n m f n nom liber libera liberum liberi liberae libera voc liber libera liberum liberi liberae libera acus liberum liberam liberum liberos liberas libera gen liberi bonae liberi liberorum liberarum liberorum dat libero bonae libero liberis liberis liberis abl libero libera libero liberis liberis liberis 6 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 5.
VERBS Conjugacions 1a conj - Amo, amaui, amatum <estimar= a 2a conj - Habeo, habus, habetum <tenir, haver= e 3a conj - Duco, duxi, ductum <conduir, dirigir= i/e 4a conj - Audio, audiui, auditum <escoltar= i Indicatiu Present estima Sing Pl 1a persona amo amamus 2a persona amas amatis 3a persona amat amant Imperfet estimava Sing Pl 1a persona amabam amabmus 2a persona amabas amabatis 3a persona amabat amabant Pretèrit perfet va estimar Sing Pl 1a persona amavi amavimus 2a persona amavisti amavistis 3a persona amavit amaverunt Plusquamperfet havia estimat Sing Pl 1a persona amaveram amaveramus 2a persona amaveras amaveratis 3a persona amaverat amaverant Subjuntiu Present - a Pretèrit perfet - eri Imperfet - res Plusquamperfet - isse - m - s - t - mus - tis - nt 7 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Present Sing Pl 1a persona amam amemus 2a persona ames ametis 3a persona amet ament Pretèrit perfet Sing Pl 1a persona amauem amauemus 2a persona amaues amauetis 3a persona amauet amauent Imperfet Sing Pl 1a persona amarem amaremus 2a persona amares amaretis 3a persona amaret amarent Plusquamperfet Sing Pl 1a persona amavissem amavissemus 2a persona amavisses amavissetis 3a persona amavisset amavissent Verb Sum en Subjuntiu Present Sing Pl 1a persona sim simmus 2a persona sis sitis 3a persona sit sint Impefet Sing Pl 1a persona essem essemus 2a persona esses essetis 3a persona esset essent Pretèrit perfet Sing Pl 1a persona fuerim fuerimus 2a persona fueris fueritis 3a persona fueret fuerint Plusquamperfet Sing Pl 1a persona fuissem fuissemus 2a persona fuisses fuissetis 3a persona fuisset fuissnt 8 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Verbs irregulars Possum Fero, tuli, latum portar Eo, iui, itum anar 9 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Edo, edi, essum menjar Verbs deponents Són verbs en forma passiva i signi cat actiu 6.
PASSIVES Desinències pel present i imperfet Present jo sóc estimat Sing Pl 1a persona amar amamur 2a persona amaris amamini 3a persona amatur amantur Imperfet jo era estimat Sing Pl 1a persona amabar amabamur 2a persona amabaris amabamini 3a persona amabatur amabantur Desinències de pretèrit perfet, plusquamperfet i futur (participi + verb sum) Pretèrit perfet jo he estat estimat Plusquamperfet jo havia estat estimat Sing Pl 1a persona amatus sum amati sumus 2a persona amata es amatae estis 3a persona amatum est amata sunt 10 Sing Pl 1a persona amatus eram amati eramus 2a persona amata eras amatae eratis 3a persona amatum erat amata erant Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 7.
PARTICIPIS Present estimant, que estima Sing Pl Nom amans amantes Voc amans amantes Acu amantem amantes Gen amantis amantium Dat amanti amantibus Abl amante amantibus Perfet estimat, que ha estat estimat Masculí Femení Sing Pl Nom amatus amati Voc amate amati Acu amatum amatos Gen amati amatorum Dat amato amatis Abl amato amatis Neutre Sing Pl Nom amatum amata Voc amatum amata Acu amatum amanta Gen amati amatorum Dat amato amatis Abl amato amatis 11 Sing Pl Nom amata amatae Voc amata amatae Acu amatam amatas Gen amatae amatarum Dat amatae amatis Abl amata amatis Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.
Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Futur que estimarà Masculí Femení Sing Pl Nom amatura amaturae Voc amatura amaturae Acu amaturam amaturas Gen amaturae amataurarum Dat amaturae amatuis Abl amatura amaturis Neutre Sing Pl Nom amaturum amatura Voc amaturum amatura Acu amaturum amatura Gen amaturi amaturorum Dat amaturo amaturis Abl amaturo amaturis Com poden ser els participis?
- Substantivat: es comporta com un substantiu - Concertat: es comporta com un adjectiu - Absolut: està precedit d'un ablatiu 12 Sing Pl Nom amaturus amaturi Voc amature amaturi Acu amaturum amaturos Gen amaturi amaturorum Dat amaturo amaturis Abl amaturo amaturis Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 8.
INFINITIUS Present simultani Perfet Futur Actius -re amare -isse -esse amaturumesse Passius -ri - i en els verbs de 3a persona duci participi en acusatiu + esse In nitiu concertat - Fa de CD In nitiu no concertat - El subjecte està en Acusatiu Volo te dormire Si el Verb està en passat, l'in nitiu es tradueix en passat també 9.
ORACIONS Subordinades de Cum El cum pot ser: - Preposició en el cas que tingui un ablatiu darrera - Conjunció en el cas que no tingui un ablatiu darrera Quan és conjunció pot ser de moltes maneres - Quan el verb està en indicatiu serà subordinada temporal Cum Caesar venit - Quan Cesar va venir - Quan és present o pretèrit imperfet serà subordinada causal Cum mortalis sis - Com que ets mortal - Quan el verb està en subjuntiu imperfet (per traduir: en + in nitiu) o plusquamperfet (per traduir: en + haver) serà un cum històric que pot tenir un valor causal i temporal Cum hostes venirent - En arribar els enemics Oracions UT / NE - UT subjuntiu Subordinada completiva Per negar fem servir ne Subordinada consecutiva Introduïdes per un adverbi - ita / sic …
ut Sic respondit ut nemo loqui auderet. Per negar ut non 13 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Per traduir de manera que Va respondre així de manera que ningú s'atrevia a parlar. Subordinada nal Indica nalitat Dux exercitum ad muros duxit, ut milites hostes repellerent. Per negar ne Per traduir per tal de El general va dirigir l'exèrcit cap als murs per tal dels militars repelessin als enemics.
- UT indicatiu Subordinada temporal - Verbs temor ut que no - Timeo ut veniat Tinc por que no vinguis ne que - Timeo ne veniat Temo que vinguis Oracions Quod - Relatiu Pronom relatiu: que Templum, quod vides, altum est - El temple que veus és alt Pronom / adjectiu interrogatiu: què Quod templum ruit? - Què temple s'ha enfonsat? - Causal Indicatiu: causa real el que o el fet que Adde huc quod e carcere e ugit - Afegeix a això el fet que s'ha escapat de la presó Subjuntiu: causa és fruit d'una opinió perquè, posat que Tibi gratias ago, quod me vivere coegisti - Et dono les gràcies perquè em vas obligar a seguir viu 14 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 10.
PRONOMS Anafòrics ell, ella Singular Plural M F N M F N Nom is ea id ei / ii eae ea Acu eum eam id eos eas ea Gen eius eius eius eorum earum eorum Dat ei ei ei eis / iis eis / iis eis / iis Abl eo ea eo eis / iis eis / iis eis / iis Demostratius aquest, aquesta Singular Plural M F N M F N Nom hic haec hoc hi hae haec Acu hunc hanc hoc hos has haec Gen huius huius huius horum harum horum Dat huic huic huic his his his Abl hoc hac hoc his his his aqueix, aqueixa Singular Plural M F N M F N Nom iste ista istud isti istae ista Acu istem istam istud istos istas ista Gen istius istius istius istorum istarum istorum Dat isti isti isti istis istis istis Abl isto ista isto istis istis istis 15 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí aquell, aquella Singular Plural M F N M F N Nom ille illa illud illi iliae ilia Acu illem illam illud illos illas illa Gen illius illius illius illorum illarum illorum Dat illi illi illi illis illis illis Abl illo illa illo illis illis illis Identitat el mateix Singular Plural M F N M F N Nom idem eadem idem eidem eadem eadem Acu eundem eandem idem eosdem easdem eadem Gen eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem Dat eidem eidem eidem eisdem eisdem eisdem Abl eodem eadem eodem eisdem eisdem eisdem el mateix Singular Plural M F N M F N Nom ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa Acu ipsem ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa Gen ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum Dat ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis Abl ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis 16 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Personals jo, tu, ells Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom ego tu - nos vos - Acu me te se nos vos se Gen mei tui sui nostrum vuestrum sui Dat mi tivi sibi nobis vobis sibi / se Abl me te se / sese nobis vobis sibi / se Relatius el qual Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom qui quae quod qui quae quae Acu quem quam quod quos quas quae Gen cuius cuius cuius quorum quarum quorum Dat cui cui cui quibus quibus quibus Abl quo qua quo quibus quibus quibus Possessius meu Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom meus mea meum mei meae mea Acu meum meam meum meos meas mea Gen mei meae mei meorum mearum meorum Dat meo meae meo meis meis meis Abl meo mea meo meis meis meis 17 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . .
PAU Llatí teu Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom tuus tua tuum tui tuae tua Acu tuum tuam tuum tuos tuas tua Gen tui tuae tui tuorum tuarum tuorum Dat tuo tuae tuo tuis tuis tuis Abl tuo tua tuo tuis tuis tuis seu Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom suus sua suum sui suae sua Acu suum suam suum suos suas sua Gen sui suae sui suorum suarum suorum Dat suo suae suo suis suis suis Abl suo sua suo suis suis suis nostre Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom noster nostra nostrum nostri nostrae nostra Acu nostrum nostram nostrum nostrus nostras nostra Gen nostri nostrae nostri nostrorum nostrarum nostrorum Dat nostro nostrae nostro nostris nostris nostris Abl nostro nostra nostro nostris nostris nostris 18 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí vostre Singular Plural 1a pers 2a pers 3a pers 1a pers 2a pers 3a pers Nom vester vostra vostrum vestri vestrae vestra Acu vestrum vostram vostrum vestross vestras vestra Gen vestri vestrae vestri vestrorum vestrarum vestrorum Dat vestro vestrae vestro vestris vestris vestris Abl vestro vestra vestro vestris vestris vestris Altres aliquis, aliqua, aliquid, aliquod algú, quelcom alius, alia, aliud altre alter, altera, alterum altre (de dos) ceterus, cetera, ceterum altre, restant nemo, neminis ningú neuter, neutra, neutrum cap dels dos nihil res nullus, nulla, nullum cap quidam, quaedam, quiddam, quoddam cert, un, algun quuisquam, quaequam, quicquam, quidquam algú, quelcom quisque, quaeque, quidque, quodque cadascun, cada quivis, quaevis, quidvis, quodvis qualsevol totus, tota, totum tot, sencer ullus, ulla, ullum algun uterque, utraque, utrumque l'un i l'altre 19 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 11.
LLATINISMES Accèsit recompensa Addenda nota addicional al nal d'un escrit Àlies, alias per un altre nom Alter ego l'altre jo Esnob cregut Ex-libris segell Lapsus error Maremagnum caos Ínterim mentrestant Memoràndum memòria Plus més Postdata el que s'afageix després de signar carta Quid tema principal Quòrum nombre minim per aprovar algo Rictus obertura boca per contracció músculs cara Súmmum el màxim Ultimàtum o esto o esto Casus belli causa de guerra Conditio sine qua non condició imprescindible Modus operandi manera de fer Modus vivendi manera de viure Opera prima primera obra Primus inter pares primer entre els seus iguals Quid pro quo una cosa a canvi d'una altra Rara avis persona que és una excepció Statu quo estat actual de les coses Vox populi veu del poble A posteriori després A priori abans a.m abans del migdia In articulo mortis en el moment de la mort In extremis en els últims moments de l'existència In fraganti en el moment de fer una acció represnible Ipso facto en conseqüència p.m després del migdia Sine die sense data concreta Ad hoc per això Ad nauseam ns a l'avorriment Bis dues vegades Ex aequo en igualtat de mèrits In albis en blanc In crescendo va a més In extenso completament In mente en ment Lato sensu per extensió Motu proprio per pròpia iniciativa Sic així 20 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Stricto sensu estrictament Volens nolens ho volguis o no De facto de fet De iure segons el dret Dura lex, sed lex la llei és dura Ignorantia legis non excusat la ignorància d'una llei no eximeix ningú In dubio pro reo en cas de dubte Pacta sunt servanda els pactes han de ser respectats Patria potestas poder del pare o mare sobre els lls Persona non grata persona indesitjable Sub iudice sota la decisió del jutge Coitus interruptus coit interromput Delirium tremens borratxo tremola In vitro arti cialment Placebo fàrmac snse substàncies per tranquilitzar al malalt Rigor mortis rigides de la mort Curriculum vitae curriculum feina Dè cit falta Per capita per cap Pro rata parte en proporció Ràtio càlcul Referèndum per consultar Superàvit sobrant Inri per burlar-se o lletres de Jesús Mea culpa per culpa meva Peccata minuta falta lleu Per secula saeculorum pels segles dels segles Rèquiem missa per dir adéu RIP descansa en pau Urbi et orbi a la ciutat i a tot el món Cum laude amb lloança Honris causa motiu d'honor Aurea mediocritas tot igual Beatus ille feliç aquell Ad kalendas graecas mai Alea iacta est els daus s'han tirat Audaces fortuna iuvat la bona sort ajuda als audaços De gustibus non disputandum per gustos colors Errare humanum est equivocar-se és d'humans Facta, non uerba fets, no paraules Intelligenti pauca per a l'intel·ligent calen poques paraules Mens sana in corpore sano esperit sa en un cos sa Nihili novi sub sole situació viscuda es torna a repetir Non plus ultra no més enllà Veni, vidi, vici dur a terme una activitat amb molta facilitat Verba volant, scripta manent tot ha de quedar per escrit Etcètera les coses restant 21 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Idem el mateix In situ en el lloc Inter nos entre nosaltres Per se per si mateix Post scriptum després d'allò escrit Sui generis a la seva manera Viceversa en sentit contrari 12. LITERATURA 12. 1 L'època d'August August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans, perquè creia que estaven enfonsats en una decadència moral a causa de l'enriquiment provocat per l'imperi. Per poder aconseguir el seu objectiu va atreure els grans literaris del moment.
Virgili, Horaci i Properci van pertànyer al Cercle de Mecenes. Qui era Mecenes? Un home molt ric i re nat, conseller de con ança i amic de l'emperador August. Mecenes va sostenir amb la seva generositat els seus protegits, els quals van poder-se dedicar a escriure sense problemes econòmics, ja que eren d'origen humil. Els poetes mencionats anteriorment, estaven convençuts de la missió d'August i van col·laborar-hi de grat. També ens trobem amb l'historiador Livi que va donar suport al programa d'August des de la seva Pàdua natal.
En canvi, els membres del Cercle de Messal·la (Ovidi, Tibul, Sulpícia), gent de classe benestant i gaudien d'independència econòmica, estaven menys vinculats a la política d'August. La poesia llatina arriba al seu . En canvi, la prosa, tant l'oratòria com la historiogra a, no manté, amb l'excepció de Livi, l'esplendor atès a nals de la república sinó que comença a patir la manca de llibertat d'expressió que, d'una manera o una altra sofrirà al llarg del període imperial. Ovidi va ser exiliat per August l'any 8 dC a Tomis (actual Constança, Romania) pel que ell mateix anomenà un "error", o un poema mal entès, que re ecteix la seva situació d'ostracisme.
Durant aquest període, va escriure elegies doloroses, re ectint l'impacte del seu desterrament. 22 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 12.2 Teatre romà - Plaute i Terenci La comèdia va entrar a Roma per in uència de la cultura grega. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però va ser Plaute qui va compondre un tipus de comèdia d'esperit romà.
A Roma convivien la fabula palliata (la comèdia a la manera grega, on l'acció es desenvolupava a Grècia i els personatges eren grecs i vestien amb el pallium) i la fabula togata (comèdia d'ambient romà en què els actors vestien la toga) PLAUTE El seu nom era Titus Maccius Plautus i va néixer a Sarsina poc abans del 250 aC, viu durant les Guerres Púniques (s. III - II aC) - Romans vs Cartaginesos. De jove va començar a dedicar-se al teatre amb el qual guanyava diners i amb aquests diners decideix car-se al comerç, però acaba en un total fracàs. Seguidament, comença a dedicar-se exclusivament a la fabula palliata. Se li atribueixen 130 comèdies, de les quals 21 són considerades autèntiques.
Obres Característiques obres Ús del contaminatio (composició d'una comèdia a partir d'originals) S'inspira en la comèdia nova grega Llenguatge viu, ric, expressiu i completament nou molts jocs de paraules, juraments, insults…
Els personatges parlen segons l'estatus social que tenen Estructura obres - Pròleg algun personatge o alguna divinitat explica breument la trama principal - Un o dos arguments un d'aquests està escrit en acròstic - Divisió d'actes - Comèdies d'embolic passen moltes coses, crítica al model hel·lenístic Exemples obres Títol Obra Breu explicació Amphitrio Alcmena s'enamora d'Am trió (Zeus) i creen a Hèrcules Aulalaria Un home amaga tots els seus diners en una olla i al nal l'esclau li roba l'olla Miles Glorius El soldat és enganyat dient-li que la seva esclava estava amb un jove i li diuen (enganyant-lo) que és la seva germana bessona 23 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Mostellaria Jove que fa una festa a una casa i es gasta els diners en la festa, quan torna el pare no el deixa entrar perquè hi ha un fantasma a casa.
L'esclau acudeix a solucionar-ho Menaechmi Els bessons Menecme i Sòsicles Personatges obres Senex Ancià lasciu o pare estricte Servus Esclau assenyat Adulesquens Jove enamorat Parasitus Esclau astut Meretrix Prostituta Virgo Noia estimada del jove Uxor / Matrona Esposa amb mal geni Miles gloriosus Soldat fanfarró Leno Proxenetes TERENCI Publi Terenci Àfer va néixer en el s. II aC i va ser un comediògraf posterior a Plaute, però mai va poder aconseguir la mateixa popularitat que el seu predecessor. Nascut a Cartago, va arribar de molt jove a Roma com a esclau. El seu amo el va educar i aviat el va deixar lliure.
Va entrar en relació amb gures rellevants de la noblesa romana que l'introduïren en el cercle dels Escipions. Obres Va fer 6 comèdies que representant l'últim moment de l'esplendor d'aquest gènere. Algunes de les seves obres: - Andria - Heautontimorumenos - Eunuchus la més coneguda i tracta d'un jove que es fa passar per un eunuc per aconseguir entrar a casa de la seva estimada. - Phormio - Hecyra - Adelphoe 24 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí DIFERÈNCIES PLAUTE - TERENCI Plaute Terenci - Inventa vocabulari per fer gràcia - Personatges parlen segons l'estatus social - Va ser molt acceptat - Busca el riure fàcil - No busca re exió - Comèdia pel poble - Llatí vulgar - Personatges parlen segons el seu estatut social - En el període arcaic - Està en temps de guerra i vol <despejar= a la població del que passa - Busca dir <Roma millor= - Llenguatge re nat - Filohel·lènci - Caràcter educatiu i moralitzador - No va ser molt acceptat - Busca els valors de Grècia - Busca re exió - Podien ser representades al llarg del temps Ni un ni l'altre són originals, fan ús del contaminatio copien obres de Meandre (no estava mal vist, era com per donar honra) 12.3 Poesia èpica - Virgili La poesia èpica és una narració en vers sobre herois valents, que superen gestes difícils, amb l'ajuda de déus o deesses, lligats sovint amb els orígens mítics d'un poble.
Les primeres obres de la literatura escrita solen ser un poema èpic o bé una epopeia nacional, ja que tendeixen a tenir el desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants… Cal remarcar la gran in uència grega en aquest gènere poètic i en tota la literatura llatina on prenien com a model, l'Odissea i la Ilíada. VIRGILI Va néixer l'any 70 aC a prop de Màntua, de família modesta i ell també va demostrar-ho. Va iniciar els seus estudis a Cremona i després va anar a Roma, on va acabar els estudis de retòrica i loso a. La seva vida va ser molt senzilla, la va dedicar a la poesia.
Pertany a l'època imperial de roma, l'època de l'emperador August, també es diu que era un homo norus (un home fet per ell mateix). Va formar part del Cercle de Mecenes promotor de les arts i amic d'August, componien les seves obres amb la intenció d'exaltar la gura i la política. 25 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí August va tornar les terres de Virgili que van ser expropiades després de la guerra civil, i en agraïment va dedicar gran part de la seva obra a aclamar els ideals polítics de l'emperador August. Obres Bucòliques Conjunt de 10 poemes escrits en hexàmetres díctics. On els protagonistes són uns pastors dialogant sobre temes socials, polítics o amorosos que els preocupen. Tot això està ambientat en un paisatge idíl·lic, com una mena de paradís natural, propi del locus amoenus. Geòrgiques Poema didàctic on parlen sobre agricultura i feines del camp. Eren textos encarregats per Mecenes i parlaven sobre agricultura perquè ell tenia desig de potenciar-la.
Eneida Parla sobre els orígens, la grandesa i l'esplendor de Roma. Volia mostrar l'època d'August com l'edat d'or de Roma i ajuntar-ho amb la glòria de la seva família, la gens Iulia. El seu contingut gira entorn de l'anada d'Enees des de Troia ns al Laci que va fundar, un assentament, una base per la futura Roma i el bressol de la gens Iulia.
Està format per 12 cants en versos hexàmetres, els quals es poden dividir en dues parts ben diferenciades on la in uència del poeta Homer és molt evident - Primera part: narra la navegació d'Enees des de Troia ns a Sicília - Segona part: explica les lluites amb els aborígens d'Itàlia per poder aconseguir la nova pàtria i és una imitació de les lluites entre grecs i troians També s'ha de dir que el llibre no segueix una línia cronològica, però el cant II, IV i VI són els més importants. De la mateixa manera que l'Odissea. 12.4 Poesia lírica - Horaci HORACI Quint Horaci Flac va ser un poeta contemporani a August, i també partidari d'ell.
Conegut per la seva in uència en la lírica llatina i per la introducció de la mètrica grega al llatí. Va néixer a Venosa el 65 aC i era ll d'un esclau alliberat. Va estudiar a Roma i amb 20 anys va viatjar a Grècia per estudiar loso a. Va unir-se al bàndol de Brutus després de l'assassinat de Cèsar, però després de la derrota a Filipos va tornar a Roma, on va perdre les seves propietats. A més, va treballar com a funcionari d'Hisenda, fet que li dona estabilitat econòmica. Coneix a Virgili, qui l'introdueix al cercle de Mecenes, i aquest el va presentar a August 26 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.
Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Obres Va escriure diferents gèneres, passant de la sàtira a la lírica més re nada, sempre amb una intenció moralitzadora en sintonia amb l'ideari augustià. - Epodes: Recull de 17 poemes breus de to violent i sarcàstic. Ataca els vicis de la societat i també inclou temes amorosos i de desig de pau civil. - Sàtires: Retrat de la societat romana i crítica als seus defectes morals, amb un to més irònic que agressiu. Mostra la in uència de la renovació moral d'August. - Odes: Cim de la seva obra lírica amb un recull de 103 poemes en 4 llibres.
Segueix l'estil de la poesia lírica grega, amb in uència de Catul. Deixa de banda la crítica per centrar-se en la re exió i la celebració de valors augustians. - Epístoles: Dos llibres amb 23 poemes en formes de cartes, dirigides a amics com Mecenes. Re exiona sobre la felicitat i la vida senzilla al camp. Inclou l'Ars poètica, un tractat sobre com ha de ser la bona poesia. - Carmen Saeculare: Himne compost per encàrrec d'August per celebrar una nova era de pau i prosperitat. Destinat a ser cantat per un cor de nois i noies. Tòpics literaris Horaci va xar molts tòpis que han perdurat en la literatura - Beatus ille Elogi de la vida senzilla i tranquil·la al camp.
- Tempus fugit Re exió sobre la fugacitat del temps. - Carpe diem Gaudir del present sense preocupar-se pel futur. - Frugaliter Lloança dels plaers senzills. - Aurea mediocritas Moderació i equilibri com a clau de la felicitat. - Monumentum aere perennius Immortalitat de l'obra d'un artista. 12.5 Poesia epicodidàctica i poesia elegíaca - Ovidi OVIDI Publi Ovidi Nasó, va néixer a Sulmona el 43 aC, de família benestant que el va enviar a Roma per acabar els seus estudis i formar-se en l'art de la retòrica. També va anar a Grècia i Àsia, on va completar la seva formació humanística. Quan va tornar a Roma va ocupar alguns càrrecs polítics, però ho va deixar per consagrar-se amb la poesia.
27 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí Va convertir-se en un poeta d'èxit, ns que August el va desterrar en el 8 aC a Tomis, les causes van ser: - Carmen: poema i es refereix a l'art amatòria, el seu contingut eròtic i sensual que va molestar August, que s'havia proposat regenerar els costums de la corrompuda societat romana.
- Error: involuntàriament es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d'August, o bé amb els adulteris de les dues júlies, també desterrades. Va viure l'època d'August i va formar part del Cercle de Messal·la Corví, un grup allunyat dels objectius polítics de l'emperador August, tots ells eren poetes elegíacs i les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims. Obres - Primers amors: 5 llibres de poesia. - Heroídes: 15 cartes que les heroïnes mitològiques escrivien als seus amants, com pot ser Dido a Enees, és a dir les dones cap als homes i Ovidi es posava en la pell de les dones.
Però també va afegir 6 cartes més com a resposta dels homes cap a les dones. En aquestes cartes es tracten diversos gèneres literaris com: Lírica Didàctics <consells per aconseguir a qui estimes= Remeis d'amor Elegíac <laments= - Metamorfosis: epicodidàctica escrita en hexàmetres díctics. Aquesta obra d'Ovidi conté més de 250 mites grecoromans, i es divideix en tres parts principals, començant amb mites sobre la creació i la divinitat. Aquesta obra es pot considerar una "èpica de les emocions", destacant per la seva profunditat losò ca i per l'ús de la narrativa per mostrar la transformació de personatges i el cicle de la natura.
Ovidi mostra els seus valors, el seu caràcter social i la seva habilitat per transmetre històries amb gran simbolisme. 28 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 12.6 Oratòria - Ciceró L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients. Aquesta qualitat era molt necessària en una Roma teòricament democràtica, ja que un bon orador podia aconseguir que s'aprovessin o no unes lleis determinades…
L'art de l'oratòria era indispensable per a tot aquell que volia dedicar-se a la política. La retòrica va ser la principal matèria de l'ensenyament superior, i les escoles dels rètors eren freqüentades per tots aquells que volien dedicar-se a la vida pública. A Roma, l'època d'or de l'oratòria correspon al període república, i l'orador per excel·lència va ser Ciceró. En aquella època Roma sobreviu gràcies a l'agricultura i els germans Gracs volen fer una reforma i els poderosos no estan a favor i fan una lluita. CICERÓ Marcus Tulius Cicero va néixer el 106 aC de família eqüestre, els quals volien estudiar oratòria, però no van aconseguir-lo.
En canvi, Ciceró sí que va estudiar oratòria i art, convertint-se en un homo norus. Després d'haver escrit la seva primera obra va marxar per desfer-se del seu aticisme 2. Ell era edil i està en contra de l'explotació dels habitants, per tant, aquest fet el denuncia en algunes de les seves obres. En l'exili poleix els seus discursos i apareix un Ciceró losò c, les seves idees losò ques provenen dels estoics perquè va traduir-los al grec i al llatí. Obres La seva primera obra la va escriure amb 20 anys i es deia Pro Quinto Roscio, era un discurs a favor de Quinto i va provocar que l'altre home fos detingut. En les seves obres fa ús de la Captatio Benevolentae per captar l'atenció del públic.
Les seves obres es poden dividir en: - Oratòria: Verrines - Quan torna a Roma després de la seva marxa ho escriu - Està en contra de Verres que era un pretor que se'n va a Sicília a explotar als seus habitants, cosa que a Ciceró no agrada. - Aquesta denúncia és guanyada per Ciceró 29 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Catalines - Primera Catalina: 63 aC Ciceró fa de cònsol i escriu les Catalines perquè s'assabenta que Catalina vol matar-lo pel fet que ell és cònsol i Catalina dona un cop d'estat perquè no va poder ser-ho mai. Catalina fa un conjur perquè els cònsols estiguin en contra de Ciceró, però no surt bé i un cònsol conjurat es delata a la seva amant i ella li diu a Ciceró el que està passant. Ell va al Senat tranquil i fa el seu discurs i Catalina estava en les grades i els senadors el deixen sol. - Segona Catalina: Aquí es planteja que fer amb els cònsols conjurats.
Doncs els declaren la pena de mort i Ciceró està a favor d'aquest pacte, però cal recordar el primer triumvirat que provoca l'exili de Ciceró perquè ell mata als cònsols, però va tenir sort perquè Cèsar va ser bo amb ell i no el mata. Què deia el primer triumvirat? Una declaració que diu que qualsevol que declari la pena de mort a algú altre sense jutjament serà matat també.
Filípiques - 17 discursos en contra de Marc Antoni - Tot comença a través del segon triumvirat on Marc Antoni i Octavi plantegen una llista de gent dolenta per matar-los i en aquesta llista està Ciceró - Finalment Marc Antoni acaba matant a Ciceró - Retòrica: De oratore - Com ser un bon orador - Filoso a: De amictia - Sobre l'amistat De senectute - Epistolar: Ad Aticum - Dedicat a Àtic que era l'amic i l'editor Ad Familiare - Es pot veure un Ciceró temorós 30 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 12.7 Historiadors - Cèsar, Crisp i Tit Livi Els orígens de la historiogra a llatina es troben en els documents primitius tant públics com privats conservats al s. II aC i són la font dels primers historiadors. Aquests documents van començar per necessitats pràctiques, no amb intencions literàries. N'hi ha de 3 tipus: - Iaudationes funebres: són elogis fúnebres que s'escrivien pels funerals de personatges il·lustres. - Cròniques: els magistrats les escrivien - Annals: són la relació dels fets de cada any, escrits pels pontífexs GAI JULI CÈSAR Va nèixer a Roma l'any 100 aC, de familia patrícia.
Va ser militant del partit dels populars, a través del qual va començar el seu cursus honorum. 60 aC forma el Primer triumvirat amb Cras i Pompeu Pompeu va ser molt estimat pel poble, però quan Juli Cèsar comença a guanyar poder i es persegueixen entre ells. Seguidament, Pompeu decideix marxar a Egipte on hi ha els Ptolemeus, però com Cèsar té tant de poder els altres saben que Pompeu és el seu enemic i li tallen el cap. Cèsar arriba a Egipte i s'enfada perquè un egipci ha matat a un Romà, fent que el faraó marxi i que Cleopatra tingui el poder d'Egipte. Obres Són obres clares, sense detalls inútils, escrits en 3a persona i no tenen llenguatge vulgar.
- De bello Gallico: Obra dividida en 7 llibres, descriu la guerra que va dur a terme per la Gal·lia durant la seva conquesta. Els fets que narra van passar entre el 58 i 52 aC. César va escriure aquesta obra pensant en augmentar el seu prestigi i en justi car les seves actuacions, encara que no ho sembli, però no amaga fracassos ni crueltat i hi fa justícia als seus soldats i enemics. - De bello civilli: En aquesta obra de 3 llibres narra els fets de la guerra civil contra Pompeu. Vol justi car la usurpació del poder i la mort de Pompeu, i culpa l'aristocràcia i el Senat d'haver provocat la guerra. 31 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí GAI SAL·LUSTI CRISP Va dedicar-se a la política des de jove. Va ser molt amic de Juli Cèsar, qui el va nomenar governador d'Àfrica Nova on va acumular grans riqueses. Quan va tornar a Roma es va retirar i es va dedicar a ser historiador ns a la data de la seva mort (35 aC). Obres Fa retrats psicològics i fa ús d'una llengua arcaica. Fa un atac al materialisme i els vicis del seu temps. En les seves obres no fa cap esment cap a la persona, tot i que era el protagonista dels fets. S'inspira en Tucídides.
- La conjuració de Catalina: Narra el cop d'estat de Catalina a Roma el 63 aC. Critica la noblesa romana i diu que la luxúria i la política són vicis que corromp a les persones i que la Roma d'abans no era així. En aquesta obra intenta exaltar la democràcia, atacar a Ciceró i la classe senatorial i defensar a Juli Cèsar, que estava inculpat en la conjuració. TITUS LIVI - TIT LIVI Va néixer a Pàdua cap al 64 o 59 aC i va rebre una educació molt ocmpleta amb retòrica, oloso a i especialment historiogra a. Es va traslladar a Roma on va desenvolupar la seva principal i va entrar en contacte amb el cercle de Mecenes.
Va ser amic de la família i preceptor del jove Claudi, futur emperador Malgrat tenir idees republicanes i ser pompeià, va gaudir del suport d'August, que va valorar el seu paper com a transmissor de valors morals. A més, l'obra de Livi és complementària a la propada augstea perquè recorda les antigues virtut romanes com la gravitas, des, virtus, pietas. També mostra Roma com una ciutat fundada pels déus, exemplar i justa i a més, contribueix a la idea que August representa la culminació d'una història gloriosa. En el 17 dC, tres anys després de la mort d'August, Tit Livi mor.
Obra La seva obra no és una història neutra o només descriptiva, sinó que té una intenció moralitzadora i educativa on retrata la psicologia dels personatges històrics. Se centra en les motivacions personals i emocionals dels protagonistes. 32 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Objectius Tit Livi - Ensenyar valors morals als lectors - Glori car la grandesa de Roma, fent veure que es basava en la virtut dels seus ciutadans - Fomentar l'orgull romà i la identitat col·lectiva - Participar en la regeneració moral de Roma promoguda per August - Mostrar que Roma era protegida pels déus i destinada a dominar el món Utilitza com a base els annalistes romans antics i l'historiador grec Polibi. No accedeix directament a les fonts originals, sinó que reelabora textos anteriors i això fa que sovint presenti dues versions d'un mateix fet, o triï una versió sense massa criteri crític.
Malgrat buscar la veracitat, no pot evitar incorporar llegendes mítiques, com les de Ròmul i Rem, Lucrècia o Horaci. Això el converteix en un gran transmissor de la mitologia fundacional de Roma amb un to literari i èpic. Per la seva inexperiència política, no comprenia completament el funcionament del govern romà, això fa que no analitzi els esdeveniments des d'una una òptica institucional o política, sinó des d'un enfocament psicològic i narratiu. - Ab urbe condita: La seva gran obra històrica, escrita al llarg de tota la seva vida. Consta de 142 llibres on narra la història de Roma des del seu origen ns al seu present, l'any 9 dC.
Els llibres s'agrupaven per dècades, però només s'han conservat fragments. Primera dècada (llibres I - X) Des dels orígens mítics de Roma ns a la Tercera Guerra Samnita Tercera dècada (llibres XXI - XXX) Narra la Segona Guerra Púnic amb la gura destacada d'Anníbal Quarta dècada (llibres XXXI - XL) Tracta l'expansió de Roma per la Mediterrània oriental Meitat cinquena dècada (llibres XLI - XLV) Explica la conquesta de Macèdonia 33 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 . PAU Llatí 13.
CULTURA 13.1 Guerres Púniques (264 aC - 146 aC) PRIMERA GUERRA PÚNICA 264 aC - 241 aC Context Roma era una potència terrestre en plena expansió a la península Itàlica Cartago era una potència naval i comercial amb colònies al nord d'Àfrica, les Balears, Sicília, Còrsega i Sardenya Roma ho veia com una amenaça i buscava expandir-se 509 aC Roma rma un contracte amb Cartago per anar en contra Grècia, i si no es complia es decretava la guerra entre Roma i Cartago. Causes 264 aC els Grecs de Sicília demanen ajuda a Roma i aquests tenen dues opcions: a. Ajudar-los i causar guerra amb Cartago En un Concili el poble tria aquesta opció i es comença la guerra b.
Marxar i no ajudar-los Roma desembarca i comença a conquerir ciutats cartagineses. Apareix Polibi que diu que Roma guanyaria per la força del seu govern, perquè el govern de Cartago és molt dèbil amb un senat d'ancians (Gerúsia) i a més, dins el govern es porten malament entre ells i no té el suport del poble. Finalment, Roma guanya, tot i que no tenien una bona experiència marítima, van aconseguir construir una ota poderosa. Cartago ha de pagar un deute molt elevat en un període de 20 anys. Hamílcar Barca (pare d'Hanníbal i cartaginès) al 247 aC va participar en la guerra i va fer jurar a Hanníbal odi etern a Roma.
La revolta dels mercenaris 241 aC - 238 aC Els mercenaris al servei de Cartago es van revelar per al càstig imposat, ja que no podien pagar-lo i era molt elevat. Molta gent de les illes Balears van participar en aquesta revolta Cartago no podia amb aquesta revolta i va fer que Amílcar fos l'encarregat de parar aquesta revolta 34 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí L'última batalla va ser al 238 aC, però va provocar que el càstig augmentes i a més els hi treuen territori del Mediterrani i només es queden amb la península Ibèrica amb Cartago Nova (Cartagena) com a capital. SEGONA GUERRA PÚNICA 219 aC - 202 aC La més important Causes Cartago debilitada s'expandeix per Hispània per recuperar poder. Anníbal Barca pren el control de les tropes cartagineses a Hispània, perquè en el 221 aC el gendre d'Hamílcar va ser assassinat. En el 226 aC es rma el Tractat de l'Ebre en el qual no poden passar del riu Ebre cap amunt. Però en el 219 aC Hanníbal trenca el tractat i atacar Sagunt, començant la guerra un altre cop.
Anníbal decideix atacar Roma per sorpresa travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit de 50.000 homes, 9000 cavallers i elefants de guerra. Supera obstacles com el fred i els atacs de tribus locals, però arriba a Itàlia amb un exèrcit reduït. Les grans victòries d'Anníbal - Batalla del riu Trèbia 218 aC - Primera gran derrota romana - Batalla del Llac Trasimè 217 aC - Anníbal envolta i aniquila un exèrcit romà - Batalla de Cannes 216 aC - Els romans eren superiors en soldats a Cartago, però tenien mala estratègia, així doncs Cartago guanya i moren 50.000 romans en un sol dia. A partir d'aquesta derrota es convoquen a les a majors de 17 anys i esclaus per anar a lluitar.
Roma vol evitar enfrontaments directes amb Anníbal i adopta una estratègia de desgast liderada per Fabi Màxim i mentre Anníbal està encallat a Itàlia sense reforços, apareix Publi Corneli Escipió. Com venç a Anníbal? Escipió ataca Cartago directament i obliga Anníbal a tornar d'Itàlia i a Zama l'exèrcit cartaginès és derrotat i la guerra arriba al seu nal. Cartago perd totes les seves colònies fora d'Àfrica i ha de pagar una indemnització descomunal. Roma, en canvi, esdevé la gran potència del Mediterrani i s'inicia el domini dels romans a Hispània. 35 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.
Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Altres dates i esdeveniments 216 aC Hanníbal va in igir als romans comandats per Lucio Emilio Paulo 212 aC el declivi d'Hanníbal va començar 211 aC l'Africà va morir en les batalles contra els cartaginesos a Hispània 207 aC Hàsdrubal va ser derrotat pels romans 204 aC Escipió va atacar als cartaginesos a Àfrica 203 aC Hanníbal va haver d'abandonar Itàlia 202 aC Escipió derrota Hanníbal TERCERA GUERRA PÚNICA 149 aC - 146 aC Causes Tot i que Cartago ja no era una amenaça militar, seguia sent una ciutat pròspera comercialment Roma volia eliminar-la de nitivament per evitar qualsevol ressorgiment Quan Cartago es defensa d'un atac dels númides sense permís de Roma, Roma ho apro ta com a excusa per declarar la guerra Roma bloqueja Cartago i la sotmet a un setge de 3 anys, els cartaginesos resisteixen, però la superioritat romana és aclaparadora.
146 aC Roma entra a la ciutat de Cartago i la destrueix completament i els supervivents són venuts com esclaus i el territori es converteix en la província romana d'<Àfrica=. CONSEQÜÈNCIES GUERRES PÚNIQUES Roma esdevé l'única potència del Mediterrani occidental i s'expandeix controlant Sicília, Hispània, el nord d'Àfrica i més territoris del Mediterrani. Gran creixement econòmic per a Roma, però també tensions socials i desigualtats internes. Si no hagués set per les Guerres Púniques no parlaríem les llengües Grecollatines. 13.2 El Govern de Roma MONARQUIA 753 - 509 aC Fundació llegendària en el 753 aC per Ròmul, la ciutat va créixer a la riba del Tíber, a la regió del Laci.
Roma estava governada per un rei, que concentrava el poder polític, religiós i militar. Estava assessorat pel Senat, format per patricis (famílies nobles) 36 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12043764 .
PAU Llatí Els set reis de Roma Ròmul Fundador de Roma Numa Pompili Va establir les institucions religioses Tul·li Hostili Va expandir Roma per mitja de la guerra Anc Marci Va construir el primer port de Roma Servi Tul·li Va reorganitzar la societat en classes censatàries Tarquini el Superb Govern autoritari El de la monarquia va produir-se quan Tarquini el Superb va ser expulsat el 509 aC per la seva tirania i per l'escàndol de Lucrècia. REPÚBLICA 509 - 31 aC El poder es repartia entre diverses institucions. - El senat: Format per aristòcrates i tenia un gran poder polític. - Els magistrats: Funcionaris electes que dirigien l'administració.
- Assemblees populars: Votaven les lleis i elegien magistrats Divisió política Optimates Populares Defensen el poder del Seniat i de…