Gramàtica Llatina: Veu Activa i Passiva, l'Infinitiu i l'Ablatiu

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

Nom i Cognoms: Data: UD 3: Veu activa i passiva. L'infinitiu: morfosintaxi. L'ablatiu (I) Curs 2n BAT 3.1 Veu activa Els nombrosos verbs de què disposa el llatí, llengua flexiva per excel·lència, es distribueixen, segons el tema, en cinc conjugacions, distribució que accepten la majoria d'autors: 3.1.1. Temes verbals A la conjugació llatina hi ha tres temes verbals entre els quals es distribueixen tots els temps: el de present, el de perfet i el de supí. Aquests temes, que surten a l'enunciat del verb, constitueixen la part fixa de la forma verbal dels temps corresponents. Per exemple, audi-o, audi-re, audiv-i, audit-um T. present T. perfet T.

supí Sufixos temporals-modals temps de present Les marques que distingeixen els diversos temps i modes de les veus activa i passiva són els sufixos temporals-modals. A vegades varien segons la conjugació de què es tracta. Aquests sufixos es col·loquen entre el tema i les desinències personals: 1 TEMPS SUFIX TEMPORAL MODAL EXEMPLE Present d'indicatiu Present de subjuntiu Imperf. d'indicatiu Imperf.

de subjuntiu Futur imperfet -(cap)- -a -e- (e)-ba- -re- -a/e- -b(i)- mone-mus mone-a-mus am-e-mus audi-e-ba-mus, ama-ba mus mone-re-mus audi-e-mus me-b-i-mus Sobre el tema de present, que s'obté eliminant les desinències del present d'indicatiu, es conjuguen el present (d'indicatiu i de subjuntiu), l'imperfet (d'indicatiu i de subjuntiu), el futur imperfet, l'imperatiu de present i el de futur. 2 PRET. IMPERF.

SUBJUNTI U ama-rem ama-res ama-ret ama-rem us ama-reti s ama-rent mone-rem mone-res mone-ret mone-rem us mone-reti s mone-rent pon-erem pon-eres pon-eret pon-erem us pon-ereti s pon-erent audi-rem audi-res audi-ret audi-rem us audi-reti s audi-rent cape-rem cape-res cape-ret cape-rem us cape-reti s cape-rent IMPERAT IU PRESEN T ama ama-te mone mone-te pon-e pon-ite audi audi-te cape capi-te IMPERATI U FUTUR ama-to ama-to ama-tote ama-nto mone-to mone-to mone-tote mone-nto pon-ito pon-ito pon-itote pon-unto audi-to audi-to audi-tote audi-unto capi-to capi-to capi-tote capi-unto Sufixos temporals-modals temps de perfet A partir del tema de perfet, que s'obté suprimint la desinència de la primera persona del pretèrit perfet (-i), es conjuguen el pretèrit perfet (d'indicatiu i de subjuntiu), el pretèrit plusquamperfet (d'indicatiu i de subjuntiu), el futur perfet i l'infinitiu perfet.

Per conjugar aquests temps s'afegeixen al tema de perfet (per exemple, amav-) els sufixos temporals-modals i les desinències personals actives. Els sufixos temporals dels temps del tema de perfet es col·loquen entre el tema i les desinències actives. Aquests sufixos són els següents: Infinitiu perfet - isse amav-isse 3 Conjugació dels temps de perfet Al quadre següent s'inclouen tots els temps amb formes personals que pertanyen al tema de perfet.

El pretèrit perfet d'indicatiu té desinències pròpies i s'afegeixen al tema de perfet: Singular: -i, -isti, -it // Plural: -imus, -istis, -erunt/-ere 3.2 La veu passiva Els llatins utilitzaven la veu passiva més sovint que les llengües romàniques, fins a tal punt que tenien desinències pròpies a tots els temps de present. LA VEU PASSIVA: TEMPS DE PRESENT Els temps passius del tema de present es formen exactament igual que els de la veu activa; només en canvien les desinències de persona. 4 VEU ACTIVA VEU PASSIVA -o, -m (amaba-m: jo estimava) -s (amaba-s: tu estimaves) -t (amaba-t: ell estimava) -mus (amaba-mus: nos. estimàvem) -tis (amaba-tis: vos.

estimàveu) -nt (amaba-nt: ells estimaven) -r, -or (amaba-r: jo era estimat) -ris, -re (amaba-ris: tu eres estimat) -tur (amaba-tur: ell era estimat) -mur (amaba-mur: érem estimats) -mini (amaba-mini: éreu estimats) -ntur (amaba-ntur: eren estimats) EL COMPLEMENT AGENT El complement agent es construeix, en llatí, en ABLATIU. Si el complement agent és una persona o un ésser animat, l'ablatiu va precedit de les preposicions a o ab; si és un ésser inanimat, va en ablatiu sense preposició. Consilium eius a cunctis probabatur, la decisió d'aquest era aprovada per tothom. Expletur animus iucundissima lectionis voluptate, l'esperit és satisfet per l'agradabilíssim plaer de la lectura.

ELS VERBS DEPONENTS Els verbs deponents són aquells que tenen forma passiva i significat actiu: loquitur (ell parla). Formen un grup important de verbs que funcionen com els verbs actius; si són transitius, porten complement directe. Aquests verbs es reconeixen perquè s'enuncien amb desinències passives: loquor...parlar. Interea legio XII Caesarem consequitur, mentrestant la legió dotzena atrapa Cèsar. 5 L'ORACIÓ PASSIVA Diem que una oració està en passiva quan es designa una acció que el subjecte no realitza, sinó que rep. Veu activa : El nen té molts llibres a la taula. Puer habet multos libros in mensa S V CD CC Veu passiva: Multi libri habentur a puero in mensa S V C.Ag.

CC Molts llibres són tinguts pel nen a la taula. En passar de la veu activa a la passiva hem efectuat les modificacions següents: - El complement directe de la veu activa passa a ser subjecte, que s'anomena pacient perquè no realitza l'acció: multi libri. - El verb passa a la veu passiva en el mateix temps en què estava en activa, però tenint en compte que ha de concordar amb el nou subjecte: habentur. - El subjecte de la veu activa passa a ser complement agent (Ag.), que s'anomena així perquè és el qui realitza l'acció: a puero. Aquest complement es posa en llatí en el cas ablatiu, precedit de la preposició a/ab si és de persona o d'un ésser animat; en els altres casos, no duu preposició.

- Els altres complements no canvien. En aquest cas, el complement circumstancial in mensa no varia. 6 ORACIONS PASSIVES INCOMPLETES En una oració no sempre hi apareixen tots els elements que abans hem enunciat: subjecte pacient, verb passiu i complement agent. Tal com també passa en català, de vegades no hi apareix el complement agent, perquè no volem fer-hi referència, perquè el desconeixem o, en algunes ocasions, perquè no ens referim a un ésser concret. Amicus certus in re certa cernitur, L'amic vertader es reconeix [és reconegut] en la situació certa. Aquesta mateixa construcció apareix en català, sobretot en les oracions anomenades de passiva reflexa.

Factum in via dicebatur, El fet es comentava al carrer. Haec facta in civitate bene cognoscebantur, Aquests fets eren ben coneguts a la ciutat. De vegades no hi apareix el subjecte pacient perquè es tracta d'un subjecte genèric sobre el qual no volem cridar l'atenció. En aquest cas apareixen estructures d'oració impersonal, com ara la següent: Pugnatur acriter in proelio, Es lluita durament en la batalla. LA VEU PASSIVA: TEMPS DE PERFET Els temps de la veu passiva del TEMA DE PERFET es formen amb el participi de perfet i el verb sum.

Per obtenir el participi de perfet d'un verb, se n'ha de conèixer el supí ja que aquest participi en procedeix: 7 El participi, com a adjectiu verbal que és, concorda amb el subjecte en gènere, nombre i cas: a) Si el subjecte és singular femení: sum: jo he estat o vaig ser estimada amata es: Tu has estat o vas ser estimada est: Ella ha estat o va ser estimada b) Si el subjecte és plural masculí: sumus: Nosaltres hem estat o vam ser estimats amati estis: Vosaltres heu estat o vau ser estimats sunt: Ells han estat o van ser estimats La forma del participi indica el significat del verb i el gènere i el nombre del subjecte; la forma del verb auxiliar (sum) indica la persona, el temps i el mode.

Les formes del verb sum que s'utilitzen per a aquests temps de la veu passiva són, normalment, les del TEMA DE PRESENT. De vegades, també es fan servir les del TEMA DE PERFET: sum o fui sumus o fuimus amatus, -a, -um es o fuisti amati, -ae, -a estis o fuistis est o fuit sunt o fuerunt / -ere Tema de perfet passiu En el TEMA DE PERFET de la veu passiva, igual com passa en el tema de perfet de la veu activa, totes les conjugacions formen els diferents temps de la mateixa manera. En aquests temps, per tant, n'hi ha prou de conèixer un model per poder conjugar bé tota la resta de verbs, inclosos els temps irregulars.

En català, els temps de perfet passius es formen amb els temps corresponents del verb ser més el participi del verb que es conjuga. 8 1.- Analitzeu morfosintàcticament aquestes oracions i traduïu-les. - Oppidum delebatur ab hostibus. - Milites a duce in proeliis reguntur. 9 - Ab amicis bonis libenter monemur. - Rami arboris vento moventur. - Laudaris carmine nostro.

2.- Analitzeu els següents verbs i digueu si són actius o passius: - relinquo, reliqui, relictum 3=deixar reliquissetis _____________________________ - ago, egi, actum 3=fer egerit ____________________________________ - premo, pressi, pressum 3=prémer pressissem ____________________________ - suadeo, suasi, suasum 2=persuadir suaderent ____________________________ - exerceo, exercui, exercitum 2=entrenar exercebamus __________________________ - duco, duxi, ductum 3=conduir ducitur _________________________________ - premo, pressi, pressum 3=prémer premebaris ___________________________ - veho, vexi, vectum 3=transportar veximus _______________________________ - domo, domui, domitum 1=domar domueris ______________________________ - eneco, enecui, enectum 1=matar enecuissem ___________________________ - moneo, monui, monitum 2=avisar moneris ______________________________ 3.- Analitzeu morfosintàcticament aquestes oracions i transformeu-les en passiva.

a) In proelio hostes opprimebant nostros. b) Caesar castra vallo et fossa munit. 10 c) In iudicio reus testes timebit. d) Dux mortem non timebat. e) Omnia animalia leonem timent. f) Discipuli multos libros in schola legebant. 4.-Transformeu aquestes oracions en activa i traduïu-les. a) Dux ab hostibus vincitur. b) Multae arbores in silva ab agricola seruntur. c) Pueri a patribus et magistris docebantur. d) Civitates ab hostium exercitu oppugnabuntur. 5.- Traduïu aquestes oracions. a) In schola multi libri leguntur. b) Multae arbores in silva secabantur. c) Athletae optimi in olympicis ludis videbuntur. 11 d) Contra leones in circo pugnabatur.

6.- Analitzeu i traduïu el text següent, que narra algunes de les activitats dels nens romans. Traduïu els verbs destacats per una passiva reflexa. Puer Romanus in lecto dormit, sed prima hora a matre excitatur, cito surgit atque ientaculum sumit. Postea a paedagogo in ludum ducitur, ubi a magistro docte educatur. Litterae in tabellis ceratis scribebantur aut poetarum Romanorum clarae fabulae legebantur. Post horam sextam, puer domum veniet et prandium sumet. In prandio parci cibi edentur, nam horae post prandium a puero in variis corporis exercitationibus adimplebuntur. Sic corporis et animi vires augebantur et viri Romani virtutes a pueris discebantur.

12 7.- Escriviu el verb llatí que s'escaigui.

a) vinco, vici, victum 3=guanyar havia guanyat _________________________________ b) aperio, aperui, apertum 4=obrir haurem obert _________________________________ c) urgeo, ursi 2=urgir heu urgit ______________________________________________ d)intelligo, intellegi, intellectum 3=entendre haguéssiu entès _______________________ e) quaero, quaesivi, quaesitum 3=buscar busquessin ____________________________ f) divido, dividi, divisum 3=separar has separat _________________________________ g) fallo, fefelli, falsum 3=enganyar enganyin ___________________________________ h) seco, secui, sectum 1=tallar hagis tallat ____________________________________ i) cogo, coegi, coactum 3=obligar hagin obligat __________________________________ j) contendo, contendi, contentum 3=lluitar hagués lluitat ___________________________ k) ago, egi, actum 3=fer hagués fet __________________________________________ l) mergo, mersi, mersum 3=capbussar havia capbussat ___________________________ m) tango, tetigi, tactum 3=tocar havies tocat ___________________________________ n) spondeo, spopondi, sponsum 2=prometre hauré promès ________________________ o) venio, veni, ventum 4=venir venia _________________________________________ 8.- Busqueu aquestes formes verbals en el diccionari i anota'n el temps, la persona, el nombre i el mode.

Després, traduïu-les. laboravissemus: expleverunt: donares: provocet: 13 elveris: laudabo: 9.- Busqueu aquests verbs i anota'n les formes de perfet i de supí. - do, - frico, - veto, - tono, - seco, 10.- Poseu la paraula que apareix entre parèntesis en el cas que convingui. Després traduïu les oracions. a) Pinus altior est quam (pirus, -i) b) Vidi arborem altiorem quam (pinus, -i) c) Corvus nigrior (carbo,-onis) est. d) Pinus altior (moenia, -ium) erat. 11.- Resoleu les equacions de morfologia verbal següents.

a) defendo / defenderit claudo / _______________ b) tundo / tutuderit duco / _______________ c) intelligo / intelligemus ascendo / ______________ d) amaveritis / amabatis vetueritis / _______________ e) frangebat / fregerunt legebat / ______________ 14 12.- Analitzeu i traduïu al llatí els verbs següents. 1. divido, dividi, divisum 3=separar fóssim separats _______________________________ 2. premo, pressi, pressum 3=prémer eres premut _________________________________ 3. tollo, sustuli, latum 3=aixecar sereu aixecats __________________________________ 4. lacesso, lacessivi, lacessitum 3=atacar és atacat _______________________________ 5.

uro, ussi, ustum 3=cremar sereu cremats _____________________________________ 6. pungo, pupugi, punctum 3=punxar és punxat __________________________________ 7. veto, vetui, vetitum 1=prohibir sigui prohibit ___________________________________ 8. pungo, pupugi, punctum 3=punxar sou punxats ________________________________ 9. domo, domui, domitum 1=domar fóssim domats _______________________________ 10. relinquo, reliqui, relictum 3=deixar era deixat _________________________________ 11.audio, audivi, auditum 4=escoltar era escoltat _________________________________ 12. pungo, pupugi, punctum 3=punxar fos punxat ________________________________ 13.

claudo, clausi, clausum 3=tancar fóssim tancats ______________________________ 14. habeo, habui, habitum 2=tenir éreu tinguts ___________________________________ 15. urgeo, ursi, --- 2=urgir siguem urgits _________________________________________ 16. pendeo, pependi, --- 2=penjar sigueu penjats _________________________________ 17. ascendo, ascendi, ascensum 3=pujar fóssiu pujats ____________________________ 18. demo, dempsi, demptum 3=treure fóssim trets _________________________________ 19. divido, dividi, divisum 3=separar sou separats ________________________________ 20. veto, vetui, vetitum 1=prohibir hagi estat prohibit _______________________________ 21.

oro, oravi, oratum 1=parlar hauran estat parlades _____________________________ 22. gero, gessi, gestum 3=portar haurà estat portat _______________________________ 23. iacio, ieci, iactum 5=llançar hagi estat llançada ________________________________ 15 24. veto, vetui, vetitum 1=prohibir haguéssiu estat prohibits _________________________ 25. lacesso, lacessivi, lacessitum 3=atacar heu estat atacades ______________________ 26. ostendo, ostendi, ostensum 3=mostrar han estat mostrats _______________________ 27. frango, fregi, fractum 3=trencar sereu trencats ________________________________ 28. veho, vaxi, vectum 3=transportar siguem transportats __________________________ 29.

quaero, quaesivi, quaesitum 3=buscar era buscat _____________________________ 30. vinco, vici, victum 3=guanyar havia estat guanyat ______________________________ 13.- Analitzeu les formes verbals següents i traduïu-les al català. dicitur: dicebantur: mittebatur: missi sunt: arbitraris: arbitretur: sublata eras: substructi erunt: dirutae essemus: dicti sunt: diruti erant: substructum est: 16 14.- Analitzeu i traduïu les següents oracions. - Hostes a duce exercitus Romani victi sunt. - Carmina poetarum a pueris lecta sunt. - Roma a strenuis militibus defendebatur. - Multi dei et multae deae a populo Romano colebantur. - Ludi Olympici a Graecis instituti sunt.

- Multae litterae familiaribus a Cicerone scriptae fuerunt. - Deae Minervae magna templa aedificata sunt. - Urbs hostium magnis praesidiis saepta erat. - Legati Romani a duce Helvetiorum auditi sunt. - Multi pontes a militibus facti sunt. - Pons interruptus tempestate erat; sed a militibus refectus fuit. 17 - Auxilia in Hispaniam mittentur. - Theseus rex creatus est et a populo laudatus est. - Marcus in Hispaniam profectus est. 3.3. L'infinitiu: morfosintaxi El verb llatí presenta, com el català, unes formes que no tenen morfemes de persona. Les llatines són l'infinitiu, el participi, el gerundi, el gerundiu i el supí. Aquí estudiarem l'infinitiu.

L'infinitiu és una forma nominal (és a dir, no personal) del verb; per tant, no es conjuga. Com a nom pot fer una funció nominal respecte al verb de l'oració en què es troba; com a verb actua igual com ho fan les formes personals, és a dir, porta subjecte i complements. Els verbs llatins disposen de tres formes d'infinitiu, que permeten de situar l'acció expressada pel verb en present, perfet i futur. Aquestes són les seves formes en veu activa i en veu passiva: 18 L'infinitiu també és anomenat nom verbal; és a dir, pot funcionar com un nom i, a més, pot portar complements propis d'un verb. - Com a nom. Té gènere neutre.

Pot exercir les funcions pròpies d'un substantiu: subjecte, CD, atribut i aposició. S'acostuma a utilitzar l'infinitiu de present. - Com a verb. A més d'exercir les funcions d'un substantiu, l'infinitiu té formes per als tres temps bàsics en veu activa i en veu passiva, i pot portar complements propis del verb: CD, CI, CC... CD Caesar iussit rescindere pontem Cèsar ordenà tallar el pont S V CD 15.- Escriviu les formes d'infinitiu dels tres temps en les veus activa i passiva d'aquests verbs: cano (3) – expugno (1) – video (2) – facio (3 mixta) – aperio (4) 19 16.- Analitzeu la funció sintàctica dels infinitius i la dels seus complements, si en porten. Traduïu les oracions.

· Dissenssio civilis oriri coepit. · Exercitui placuit castra defendere. · Vos potuistis mutare res futuras. · Caesar non solet mentiri. · Homini docto vivere est cogitare. · Possum orationem dicere. · Hodie incipio studere. · Nemo potest omnia scire. · Magister ambulare nocte solebat. · Necesse est libros legere. · Ego canere carmina volo. 20 · Caesar iussit oppidum expugnare. · Dulce et decorum patriam amare est. 3.3.1. Oracions d'infinitiu A l'hora de parlar de les oracions d'infinitiu hem de tenir en compte dos tipus de construccions: la concertada i la no concertada. - Concertada. L'infinitiu funciona bàsicament com a nom i no presenta subjecte en acusatiu.

S'acostuma a usar l'infinitiu present. És el tipus d'oracions que ja hem estudiat. - No concertada. L'infinitiu funciona com a verb i introdueix proposicions subordinades substantives, també anomenades completives. Caesar iubet milites conscendere in naves S V S V CC ______________________ CD Cèsar ordena que els soldats pugin a les naus En aquest tipus de construccions: - El nucli del predicat de la proposició subordinada és un infinitiu: conscendere. - L'infinitiu presenta un subjecte en acusatiu: milites. - La proposició subordinada pot funcionar com a CD o com a subjecte de la proposició principal. En l'exemple anterior és un CD: iubet conscendere.

- En els temps compostos, el participi ha de concordar amb el subjecte en acusatiu: Nuntius dixit hostes captos esse El missatger va anunciar que els enemics havien estat capturats. 21 3.3.2. Proposicions subordinades substantives d'infinitiu: CD Aquestes proposicions solen dependre de verbs que expressen les idees següents: enteniment, llengua, percepció, sentiment i voluntat. VALORS TEMPORALS DE L'INFINITIU Entre el verb de la proposició principal i l'infinitiu, com a verb de la proposició subordinada, s'estableix una relació temporal que pot ser de simultaneïtat, d'anterioritat o de posterioritat. - Simultaneïtat.

L'acció expressada per l'infinitiu succeeix al mateix temps que l'expressada pel verb de la proposició principal. En aquestes oracions s'utilitza l'infinitiu de present. - Anterioritat. L'acció expressada per l'infinitiu és anterior a l'expressada pel verb de la proposició principal. S'utilitza l'infinitiu de perfet. - Posterioritat. L'acció expressada per l'infinitiu és posterior a l'expressada pel verb de la proposició principal. S'utilitza l'infinitiu de futur. 22 TRADUCCIÓ Tal com has pogut comprovar, les oracions d'infinitiu en llatí tenen una estructura pròpia que no existeix en català. Per això t'oferim algunes pautes per traduir-les.

- L'infinitiu s'ha de traduir per una forma personal d'indicatiu (si depèn de verbs de llengua, percepció...) o de subjuntiu (si depèn de verbs de voluntat, sentiment...). - La proposició subordinada ha d'anar introduïda per la conjunció que. - La relació temporal entre el verb de la proposició principal i el de la proposició subordinada ha de mantenir una concordança pròpia en català. La taula següent et pot servir d'ajut. * Infinitiu històric: rep aquest nom un ús de l'infinitiu en la narració d'esdeveniments per a donar més vivor al relat. Es tradueix pel pretèrit imperfet d'indicatiu. El subjecte de l'infinitiu va en nominatiu.

23 17.- Traduïu aquestes oracions i indiqueu si la relació temporal que s'estableix entre la proposició principal i la d'infinitiu és de simultaneïtat, d'anterioritat o de posterioritat. · Caesar iussit portas claudi militesque impetum coepere. · Senatus decrevit Caesarem e pronvincia redire. · Caesar iussit milites impetum coepturos esse et urbem capiendam esse. · Dux dixit legatum in Hispaniam venisse et pacem petivisse. · Dux sciebat hostes Germanos venire. · Caesar iussit milites aperuisse portas. · Dux cognoscit hostes castra movisse. · Brutus pollicetur milites retenturos esse provinciam Galliam. · Dux romanus sciebat exercitum impetum fecisse.

24 18.- Uniu cada parell d'oracions i forma oracions compostes. Després traduïu-les. Simple Simple Paulus iussit servos Paulus iussit omnia facere S V CD S V CD Paulus iussit servos omnia facere S V S CD V _______________ CD · Omnes clamabant me. Omnes clamabant nihil fecisse. · Ego instabam servam. Ego instabam comdemnari. · Sequani respondent Romanos. Sequani respondent bellum gerere. · Duces parant turres. Duces parant exstrui. · Vidi Paulum sub murum. Vidi iacere. · Caesar iubebat militem. Caesar iubebat venire. · Dux in his locis hostes Germanos esse sciebat. · Dux iussit milites noctu pontem perficere. · Caesar cognoscit Helvetios castra movisse.

· Caesar iussit milites in urbem intrare et urbem capi. · Sacerdos nuntiavit pullos sacros in templo manere. 25 3.3.3. Proposicions subordinades substantives d'infinitiu: Subjecte De la mateixa manera que en les proposicions subordinades substantives de complement directe, el subjecte de l'infinitiu va en acusatiu.

Una proposició d'infinitiu pot acomplir la funció de subjecte en els casos següents: - El nucli del predicat de la proposició principal és un verb o una expressió verbal que indica la idea de licitud, conveniència o necessitat (oportet, licet, decet, expedit, placet...) i expressions formades per un substantiu o un adjectiu i la 3era persona del singular del verb sum (mos est, utile est, fas est, turpe est, opus est, necesse est). Oportet legem brevem esse, Cal que la llei sigui breu V S Atr V _______________ Subjecte - El verb de la proposició principal pot ser de llengua, enteniment, sentit i voluntat, i està en veu passiva.

Amb aquest tipus de verbs en veu activa, la proposició d'infinitiu, acompleix la funció de CD. Compara les dues oracions. Veu activa Veu passsiva CD Subjecte ___________ ___________ Dicit militem venire Dicitur militem venire Diu que el soldat ve Es diu (és dit) que el soldat ve CONSTRUCCIÓ PERSONAL D'INFINITIU En llatí hi ha alguns verbs anomenats declaratius i d'opinió (verbs relacionats amb l'acció de parlar o de pensar) que, en veu passiva, regeixen l'anomenada construcció personal d'infinitiu o infinitiu amb subjecte en nominatiu. És a dir, el subjecte del verb principal també ho és de l'infinitiu.

_______________ Germani dicuntur transisse Rhenum S V V - La traducció literal seria: Els germànics són dits haver travessar el Rin. - La traducció mitjançant l'ús de la passiva reflexa seria: Es diu que els germànics han travessat el Rin 26 Verbs llatins que poden regir la construcció personal d'infinitiu: dicuntur (es diu), existimatur (es considera), iubetur (es mana), fertur, feruntur (es diu), traditur, traduntur (s'explica, diu la tradició)... 19.- Traduïu les oracions següents. · Dicitur Homerum caecum fuisse. · Iubetur fabros rescindere pontem. · Vetatur vinum ad Suevos importari. · Iussum est duces inimicos ex Gallia decedere. · Graeci inventores olei esse dicuntur.

· Ariovistus fertur vicisse Gallos. · Servae videntur venire. · Dicitur Romanos diutissime bellum gerere. · Apparet vos erravisse. 27 20.- Analitzeu i traduïu el text següent: L'ANY 62 D.C. UN TERRATRÈMOL VA AFECTAR LA CIUTAT DE POMPEIA <<Audivimus Pompeios1 , celebrem Campaniae urbem, consedisse terrae motu, hibernis diebus. Nonis Februariis fuit hic terrae motus, qui Campaniam, numquam securam huius mali, magna strage vastavit: nam Herculanensis oppidi pars ruit, et Nucerinorum colonia non sine querela est.>> LÈXIC (per ordre alfabètic) Campania, -ae (f.): Campània [regió d'Itàlia central]. consido, -sedi, --- (3): ensorrar-se. Herculanensis, -e : d'Herculà [ciutat de Pompeia].

Nonae, -arum (f.): les Nones [el dia 5 del mes]. Nucerinus, -i (m.): nucerí [habitant de Nucèria, ciutat propera a Pompeia]. Pompeii, -orum (m.): Pompeia [ciutat de Campània]. querela, -ae (f.): queixa. ruo, rui, rutum (3): esfondrar-se. 1 Aquest mot, tot i que en llatí és plural, cal traduir-lo en singular, <<Pompeia>>. 28 3.4. L'ablatiu propi L'ablatiu és el cas del complement circumstancial, en general. És un cas complex perquè l'ablatiu llatí recull les funcions de tres casos indoeuropeus: l'ablatiu, l'instrumental i el locatiu. Aquest cas complementa verbs, adjectius o adverbis. Com l'acusatiu, per precisar-ne el valor en cada circumstància, pot anar precedit de preposició.

L'ablatiu propi indica fonamentalment origen i separació, tant en el temps com en l'espai. S'hi distingeixen aquests usos: Ablatiu de separació L'ablatiu de separació s'utilitza amb verbs que signifiquen separació, privació, prohibició. Pot dur preposició o no dur-ne: Multum ab iis aberat Fufius, Fufi era molt lluny d'ells. Ablatiu d'origen Duen aquest ablatiu d'origen els verbs que signifiquen néixer (nasci, oriri...) i, sobretot, els participis natus i ortus: Humana matre natus, nascut de mare humana. Ablatiu de punt de partida L'ablatiu de punt de partida o de lloc d'on (unde) indica el lloc on comença un moviment. Es construeix amb preposició o sense, segons el nom del lloc.

a) Du les preposicions a, ab, de, des de (de la rodalia de); e, ex, de, des de (de l'interior de); de, de (de dalt de), quan es tracta de noms comuns i de noms propis de lloc major: Cadunt altis de montibus umbrae, davallen les ombres de dalt de les muntanyes. b) No du preposició quan es tracta de noms propis de lloc menor i dels noms comuns domus, rus, humus. Hoc est Roma decedere, això és anar-se'n de Roma! Ablatiu de comparació El segon terme de la comparació es pot expressar en ablatiu sense preposició. Aquest ablatiu s'anomena de "comparació": Vilius est argentum auro, la plata és de menys valor que l'or.

29 Ablatiu agent És l'ablatiu que s'utilitza en la veu passiva per indicar-ne el subjecte agent, és a dir, el que du a terme l'acció. Va precedit per les preposicions a, ab quan el subjecte agent és un nom o un pronom que es refereix a un ésser animat. Quan el subjecte agent és un nom d'éssers inanimats, es posa en ablatiu sense preposició. Aquest darrer se sol incloure dins de l'ablatiu instrumental. Alcibiades eruditus est a Socrates, Alcibíades va ser instruït per Sòcrates. 21.- Declineu en singular i en plural aquests grups de paraules. obses parvus omnis commeatus planities magna legatus crudelis 22.- Analitzeu aquestes formes verbals i traduïu-les.

- iubebis: - iusserat: - cupiamus: - cupiverunt: - confidam: - confidebatis: 23.- Completa cada frase amb les paraules que hi ha a sota, en el cas adequat, i tradueix-les. - Decet __________ __________ agros colere. (homo, -inis, m. / impiger, -gra, -grum) - Dux __________ __________ e castris exire iubet. (miles, -itis, m. / strenuus, -a, -um) - Legati hostes __________ __________ victos esse sciunt. (legio, -onis, f. / Romanus, -a, -um) 30