Ciutats Romanes i Literatura Llatina

I 280 flashcards i 195 preguntes més al document.

Text del document

Empúries l'Escala (l'Alt Empordà) Romans arriben a Empúries al 218 aC (Segona guerra púnica), context - Els cartaginesos tenien la intenció d'arribar a roma, amb l'exèrcit portat per Anníbal. - Els romans barren el seu pas enviant exèrcits Arribada - Quan els romans arriben es troben els indigets (tribu ibèrica, estan allà des de final edat del bronze segon mil·lenni abans de crist), els grecs (estan allà des del s. VI aC) motius comercials - Els grecs i els indigets tenen bona relació, els romans mantindran també bona relació - Corneli Escipió és qui manava l'exèrcit que arriba a Empúries 195 aC: - Arriba un altre exèrcit important comandat per M.

Porci Cató a Empúries, aquest exèrcit sí que s'instal·la a Empúries, creant un campament militar fix praesidium - El praesidium es convertí en una ciutat romana Empúries: única colònia grega que es conserva a la península Ibèrica Ibers: poble poc desenvolupat, conreaven i tenien ramaderia per alimentar-se, no tenien concepte de comerç fins que arriben els grecs Els grecs arriben a l'illa petita anomenada Sant Martí d'Empúries actualment, quan arriben els grecs estava separada i amb el temps i amb sediments del riu Fluvià es van acumular i es va ajuntar, creant un tómbol. Els indigets a part de l'illa estaven també a Ullastret, considerat la capital d'ells, la ciutat més important.

Els grecs que arriben a Empúries són de l'illa Focea, costa asiàtica, els quals marxen per comercialitzar. Arriben a la Mediterrània i creen la Massàlia, actual Marsella França. Un cop s'instal·len els de Massàlia a les costes catalanes creant Empúries. Es van instal·lar a Sant Martí d'Empúries perquè era un bon lloc per poder-se establir amb les naus, era un port natural.

Pels grecs totes les polis que van crear es deien Empòrion (Port comercial), els historiadors han anomenat les polis com: - Palaiàpolis ciutat antiga - Neàpolis ciutat nova, quan els grecs veuen que la Palaiàpolis li queda petita creant la Neàpolis Ciutat romana d'Emporiae (Apunts arribada romans a Empúries) Els grecs i romans s'uneixen i creen la Municipium Emporiae, s. I aC, durant el regnat d'August. De la ciutat romana només s'ha excavat un 25%. Model Hipodàmic Feien un carrer d'est a oest (Decumanus) i un altre de nord a sud (Cardo). Necròpolis: fora de la ciutat (cementiri). Fòrum: era el cor de la ciutat on hi havia edificis importants i públics.

Els edificis d'oci que eren molt grans estaven fora del fòrum. Muralla Mode de construcció: - Part inferior: blocs de pedra - Part superior: formigó La part de muralla que es conserva hi ha una de les 4 portes que hi havia normalment en la ciutat, està conservada de les ruïnes d'Empúries, on la qual hi ha el símbol del fal·lus, penis. Un símbol de poder pels romans. Fòrum Gran plaça descoberta envoltada per un pòrtic, el primer que es veia era el temple capitolí a damunt d'un podi. Estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En temps d'August s'edifiquen dos petits temples dedicats al culte imperial. La part nord estava envoltada per un pòrtic en U.

Sota hi havia el criptopòrtic, era un magatzem sota terra. També hi havia les tabernae i la basílica, on es feia la cúria, les decisions polítiques. Edificis del fòrum: - TEMPLA - Dedicada a la Tríada Capitolina: Juno, Júpiter i Minerva. - Com a mínim 1. - També hi havia temples per fer culte als emperadors. - CÚRIA - On es reunia el senat. - BASÍLICA - On feien els judicis. - On es reunien per fer negocis. - TABERNAE - Botigues - Estaven a sota dels porxos del fòrum. Termes A prop del fòrum Al principi eren per la higiene. Servien per fer vida social. Palaestra patí per córrer a fora de les termes, al costat de l'amfiteatre a Empúries.

Organització dels banys: Els homes i les dones es banyaven per separat. La gent que tenia més diners es podien permetre tenir esclaus propis que els hi vigilessin els objectes personals, però els que no tenien tants diners havien de pagar pel servei dels esclaus. Domus Característiques: Orientades a l'interior No hi havia finestres Un sol pis Hi havia 1 o 2 a la ciutat d'Empúries Insulae Característiques: (blocs de pisos de lloguer, on habitaven diverses famílies en petits apartaments.) - 3 o 4 pisos - Hi havia balcons i finestres exteriors, per poder aprofitar tot l'interior. - Les habitacions no tenien un ús determinat AMFITEATRE Els primers amfiteatres eren de fusta i mòbils.

(29 aC es construeix el primer amfiteatre de pedra.) Espectacles que s'hi podien veure - Gladiadors: Batalla de gladiadors - Venacions: exhibicions d'animals exòtics Parts que es conserven de la ciutat romana a Empúries L'atri a la domus 1 Peristil a la domus 1 Mosaics a la domus 2 Entrada de la muralla Decadència d'Empúries A partir de s. I dC apareixen dos problemes; els sediments que portaven el Fluvià va fer inservible el seu port natura. Això afecta les seves transaccions comercials. També es crearan noves ciutats a prop d'Empúries, Barcino i Tàrraco. Molta gent va decidir marxar de la Neàpolis a la Palaiàpolis. Això és el començament de la decadència d'Empúries. S. I dC En el s.

XVI uns monjos construeixen un monestir a la neàpolis. Empúries queda en l'oblit. S. XX En el s. XX Noucentisme: moviment polític i cultural que pretén recuperar les arrels clàssiques i la identitat catalana. 1908 Un grup de noucentistes decideixen anar a excavar Empúries perquè allà trobarien la base dels romans i els grecs per trobar el lligam del català. Durant la guerra civil es va aturar i ara avui en dia segueix. Només es creu que s'ha excavat un 25%. Primera excavació Es va trobar una estàtua d'Asclepi/Esculapi.

Per això quan es parla d'Empúries es reflecteix amb Asclepi Ciutat: Empúries Nom complet Municipium Emporiae Data de la fundació 218 aC arriben a Empúries, Quan els romans arriben es troben els indigets (tribu ibèrica, estan allà des de final edat del bronze segon mil·lenni abans de crist), els grecs (estan allà des del s. VI aC) motius comercials Motiu de la fundació Per barrar el pas als cartaginesos Estatus Els grecs i romans s'uneixen i creen la Municipium Emporiae, s. I aC. Durant el regnat d'August.

Organització política — Muralles Mode de construcció: - Part inferior: blocs de pedra - Part superior: formigó La part de muralla que es conserva hi ha una de les 4 portes que hi havia normalment en la ciutat, està conservada de les ruïnes d'Empúries, on la qual hi ha el símbol del fal·lus, penis. Un símbol de poder pels romans. Fòrums - Gran plaça descoberta envoltada per un pòrtic, el primer que es veia era el temple capitolí a damunt d'un podi. Estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. - En temps d'August s'edifiquen dos petits temples dedicats al culte imperial. - La part nord estava envoltada per un pòrtic en U. - Sota hi havia el criptopòrtic, era un magatzem sota terra.

- També hi havia les tabernae i la basílica, on es feia la cúria, les decisions polítiques. Edificis d'oci Amfiteatre, Termes Domus Característiques: Orientades a l'interior No hi havia finestres Un sol pis Hi havia 1 o 2 a la ciutat d'Empúries Fets destacables Es va trobar una estàtua d'Asclepi/Esculapi.

Per això quan es parla d'Empúries es reflecteix amb Asclepi CONTEXT HISTORICOPOLÍTIC DE TARRACO COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO Com ja hem estudiat en el tema d'Empúries, els romans van arribar a la península Ibèrica l'any 218 aC, al començament de la Segona guerra púnica, sobretot amb l'objectiu d'impedir que els cartaginesos, que havien entrat pel sud de la península Ibèrica, enviessin més subministraments a Anníbal i el seu exèrcit, que havien arribat a Itàlia, és a dir, per barrar el pas de més exèrcits cartaginesos cap a Itàlia.

Paral·lelament, un any més tard que els romans desembarquessin a Empúries, els germans Gneu i Publi Corneli Escipió muntaren un campament estable fortificat (praesidium) en un punt concret de la costa actual catalana que seria la base de la futura ciutat romana de Tarraco. 1) En quin lloc concret van instal·lar el campament? Van desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion per dirigir-se ràpidament des d'allà cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre. Les tropes romanes estaven comandades per Gneu Escipió, al qual es va afegir, un any més tard, el seu germà Publi Corneli.

Aquest primer assentament romà es trobava molt pròxim a un oppidum ibèric (turó) fundat a final del segle V aC i arqueològicament documentat recentment 2) Estava ocupat aquest lloc per algun poble o n'hi vivia algun a prop? Cessetans 3) Per què van triar aquest lloc? Perquè hi podien disposar d'un port i també perquè hi havia un turó rocallós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. 4) En el moment que els romans arriben al que serà la futura Tarraco, quin règim polític hi ha a Roma? Era una república governada per un tipus de senat, els decurions, una assemblea de centenars de persones.

Aquestes eren votades pel poble, però només els que tenien una fortuna familiar ho podien fer. Dins aquests deucarions hi havia dues persones que eren escollides per governar un any, els duumvirs. A part també havia els edils, encarregats en les obres públiques, i els qüestors en les finances. 5) Quin any es funda la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco? Com ja hem estudiat, a Empúries, quan la ciutat romana i la grega es van fusionar al s. I aC sota el mandat de l'emperador August, van passar a formar el Municipium Emporiae, no obstant, Tarraco fou anomenada Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco: 45 aC, també es diu al 25 aC fet per August.

Iulia Juli Cèsar Urbs Apareix en ciutats com a la Carthago Nova, Gades o Italica Triumphalis Podria ser per les victòries d'August 6) Quina és la diferència bàsica entre municipium i colonia? Un municipium era una ciutat que ja existia i que els romans s'han apoderat, i una colonia i ve a viure famílies romanes i era un assentament fundat pels romans, creada ex novo. Quan es funda la colònia de Tarraco, August estava al poder de Roma havent començat així l'època de l'Imperi romà. Durant els anys 26 i 25 aC, August es va instal·lar a la ciutat de Tarraco; 7) Per quin motiu es va instal·lar August a Tarraco i què va suposar això per a la ciutat?

Es va instal·lar durant dos anys per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs. Tarraco es va convertir en la capital de l'imperi, això dona com a resultat moltes construccions, edificacions romanes. Des del moment que els romans van posar un peu a la península Ibèrica i a mida que anaven vencent els cartaginesos en les diferents batalles que tingueren lloc durant les guerres púniques, va començar el període de romanització de la península; 8) Què és la romanització? Els romans envaeixen i imposen la seva cultura i llengua en altres poblacions. 9) Contra qui van haver de lluitar els romans durant el període de romanització de la península?

Invasors germànics, els més importants els celtibers (en guerra durant 181 aC - 133 aC) i els Càntabres (en guerra durant 29 aC - 19 aC). 10) Van aconseguir romanitzar la península sencera? No, el País Basc, els èuskars. L'exèrcit romà fou el principal agent en la construcció d'obra pública i en la transmissió de la llengua llatina a través de tota la península Ibèrica; 11) Quins altres elements van facilitar el procés de romanització? La xarxa viària romana va ser vital per la romanització, ja que ajudava a la comercialització entre penínsules. La vida urbana: edificis de lleure; fòrum, comerç, temples…

Roma, doncs, va anar conquerint la península de mica en mica i en diferents fases, de manera que va passar a formar part del territori romà. Hispània fou dividida en províncies, sistema que ja tenia implantat la gran capital.

Així, durant la República, Hispània fou dividida en dues regions: la Citerior (la més propera a Roma) i la Ulterior (la més allunyada de Roma) Com s'observa en el mapa anterior, el primer domini romà es va centrar únicament en la costa mediterrània, mentre que la major part de la península encara era controlada pels pobles autòctons (celtibers, lusitans, ilergets…) No obstant, l'arribada d'August al poder va suposar una reorganització provincial en 3 parts: - La Hispània Citerior, amb capital a Tarraco. Amb el temps, la província s'anomenaria Hispania Citerior Tarraconense. - La Hispània Ulterior Bètica, amb capital a Corduba.

- La Hispània Ulterior Lusitània, amb capital a Emèrita Augusta, actual Mèrida. Tàrraco Els romans arriben al turó, serà la part alta de la ciutat. El van adaptar on van posar tres terrasses. - La terrassa de dalt on hi havia el temple d'August - Actualment és una catedral - La terrassa del mig hi havia el fòrum provincial - Assumptes de província Cúria i basílica - Torre de l'Audiència i Torre del Pretori no eren de vigilància - La terrassa de baix hi havia el circ A la part baixa, la ciutat hi havia: - Fòrum municipal - Assumptes de la ciutat - També hi havia edificis administratius i temples (triada capitolina) - Habitatges - Termes En les muralles va haver-hi dues fases de construcció.

- Fase 1: s. III aC es crea la construcció, hi havia tres torres de vigilància: - La de Minerva - La de Cabiscol - La de Arquebisbe - Fase 2: s. II a C, fan una amplificació de la muralla Només es conserva una cinquena part de la muralla i una porta a prop de la torre de minerva. Fora muralles hi havia: - Teatre - Es conserva la cavea, l'orchestra i la scaena - Amfiteatre - Peculiaritat: basílica visigòtica que es va construir al 259 aC, i damunt d'ella es va construir una església romànica al s.

XII Al voltant de Tàrraco: - Aqüeducte de les Ferreres - Pont del Diable - Portava l'aigua del riu Francolí - Specus: per on passa l'aigua - Època d'August - Pedrera del Mèdol - Es conserva l'agulla del Mèdol: per saber quantes pedres tenien - Arc de Berà: arc commemoratiu, una entrada triomfal de Tàrraco - Construït en època d'August - Situat al traçat de la Via Augusta - Marcava els límits territorials de la ciutat - Arc commemoratiu - Vil·la dels Munts - Exemple dels més importants del país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i la riquesa del tractament decoratiu (mosaics, frescos) Monuments funeraris: - Torre dels Escipions - A prop de la Via Augusta - Torre funeraria - Erròniament, es pensava que les dues persones que es veuen en ella eren els Escipions, però en realitat és per la divinitat oriental Attis dels ritus funeraris - Mausoleu de Centcelles - Honor a alguna família - Va començant sent una vil·la i després un mausoleu Tres museus: - Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) - Museu d'Història de Tarragona (MHT) - Necròpolis i Museu Paleocristians Tarraco Scipionum Opus: Tarragona el treball dels escipions Tarraco centre neuràlgic: centre principal d'on sortien totes les gestions importants de l'imperi Circ de Tarragona, construït al I dC, i s'havia d'adaptar a la geografia del terreny, podia tenir més o menys entre 20000 - 25000 espectadors, pel circ hi passava la Via Augusta.

Amfiteatre: capacitat de 14000 espectadors. Construït al s. II dC. Decadència de Tarraco s. III dC L'imperi de roma viu una anarquia, no hi ha ordre, no hi ha dinastia siberiana, al 235 dC s'acaba. Fins al 284 dC no arriba Dioclecià. Durant aquesta inestabilitat política penetren els germànics les fronteres dels romans.

Ciutat: Tarraco Nom complet Colonia iulia urbs triumphalis tarraco Data de la fundació 218 aC arriben a Empúries i al 217 aC fan el praesidium, al 45 aC es funda la ciutat Motiu de la fundació Per barrar el pas als cartaginesos Lloc on es va fundar Turó al nord de l'Ebre, al costat de la població dels cessetans Estatus Colonia, capital de província i de l'imperi romà Extensió i nombre d'habitants Extensió: 70 hectàrees Habitants: 25000 - 30000 Via que hi passa Via Augusta Organització política — Muralles En les muralles va haver-hi dues fases de construcció. - Fase 1: s.

III aC es crea la construcció, hi havia tres torres de vigilància: - La de Minerva - La de Cabiscol - La de Arquebisbe - Fase 2: s. II a C, fan una amplificació de la muralla Només es conserva una cinquena part de la muralla i una porta a prop de la torre de minerva.

Fòrums Fòrum provincial - Assumptes de província Cúria i basílica - Torre de l'Audiència i Torre del Pretori no eren de vigilància Fòrum municipal - Assumptes de la ciutat - També hi havia edificis administratius i temples (triada capitolina) Edificis d'oci Circ, Amfiteatre, Termes, Teatre Aqüeducte Aqüeducte de les Ferreres - Pont del Diable - Portava l'aigua del riu Francolí - Specus: per on passa l'aigua - Època d'August Monuments funeraris Torre dels Escipions - A prop de la Via Augusta - Torre funeraria - Erròniament, es pensava que les dues persones que es veuen en ella eren els Escipions, però en realitat és per la divinitat oriental Attis dels ritus funeraris Mausoleu de Centcelles - Honor a alguna família - Va començant sent una vil·la i després un mausoleu Monuments commemoratius Arc de Berà: arc commemoratiu, una entrada triomfal de Tàrraco - Construït en època d'August - Situat al traçat de la Via Augusta - Marcava els límits territorials de la ciutat - Arc commemoratiu Mausoleu de Centcelles - Honor a alguna família - Va començant sent una vil·la i després un mausoleu Vil·les Mausoleu de Centcelles - Honor a alguna família - Va començant sent una vil·la i després un mausoleu Vil·la dels Munts - Exemple dels més importants del país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i la riquesa del tractament decoratiu (mosaics, frescos) Equipaments museístics - Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) - Museu d'Història de Tarragona (MHT) - Necròpolis i Museu Paleocristians Fets destacables - Esdevé capital de l'imperi - August s'instal·la - La xarxa viària romana - Patrimoni de la humanitat l'any 2000 Virgili – Publius Vergilius Maro – 70 aC - 19 aC Context Final de la república - Octavi està a la batalla d'Àctium/Acci - 31 aC - Segon triumvirat: Octavi + Lèpid + Marc Antoni - Durant uns temps ells governen juntament - Lèpid mor i els que queden es divideixen els terrens, Octavi es queda amb la part Occident i Marc Antoni la part d'Orient - Marc Antoni té planejat anar a Egipte i quedar-se amb les terres, però s'enamora de Cleòpatra, sent infidel a la seva doma Octàvia, germana d'Octavi - Octavi s'adona del que ha fet Marc Antoni, ha repudiat a la seva germana, i ha deixat la seva feina - Octavi i els romans van en cerca d'aquesta parella a Egipte i guanyen la batalla d'Àctium/Acci, però la parella escapa.

Seguidament, Marc Antoni és suïcida i Cleòpatra en assabentar-se d'aquesta mort també ho fa.

- L'any 29 torna a roma i comença a analitzar la situació: - Tenia un triumvirat i s'ha desfet - El senat possiblement mataria a Octavi com a Juli cèsar per tornar a ser únic que queda del triumvirat - Octavi es presenta davant el senat i es fa amic d'ells i els mostra totes les riqueses que s'havien aconseguit d'Egipte - El senat va començar a donar títols: - Princeps: el primer del senador - Legislatiu - August: Cap de la religió - Religiós - Imperator: Cap de l'exèrcit - Militar 27 aC - Imperi (a diferència de la monarquia té senat) - Amaga tot el poder que té darrere el senat perquè el poble no estigués descontent - Tot i que si tenia una decisió i el senat no estava d'acord ell com tenia el poder legislatiu podia crear una llei per tenir la raó - També perquè el poble no estigui descontent, Octavi els hi diu que s'ha acabat la guerra, els promet la pau - Octavi quan tingui problemes no convocarà el senat, sinó que crearà un cercle polític d'amics amb diners que l'ajudaran a decidir, un d'aquests serà Mecenes.

- Fa tres punts importants en el seu govern: - Fa unes reformes al govern, reconstruirà la ciutat de romà i crearà nous edificis, enbelleix - Enforteix les muralles per si reben atacs i també puja els diners per l'exèrcit i dona terres als soldats per tenir-los contents i així seran 100% lleials a ell - Vol recuperar els valors tradicionals com ara viure el camp i treballar les terres, vol tornar a l'harmonia de la ciutat Mecenes - Mecenes li agradava molt la literatura i les arts així que busca poetes i escriptors importants que siguin d'origen humil i que estiguin d'acord amb la política d'Octavi, dos dels poetes escollits són Virgili i Horaci.

- Mecenes els hi ofereix treball publicitari per donar suport a la política d'Octavi a canvi de diners; Virgili escriu l'Eneida - Després Octavi li demana una obra perquè la gent vulgui tornar al camp i Mecenes li diu que ho escrigui i escriu les Geòrgiques Amb tot això Octavi aconsegueix el que els hi va prometre al poble, la Pax Augustae o Pax Romana, es va fer un monument per representar aquesta pau, l'Ara Pacis Virgili, el més gran poeta romà - Eneida: epopeia - Aquestes poesies èpiques tenien l'objectiu d'explicar l'origen de les grans ciutats i donar-li un caire mític - La poesia èpica està influenciada per la poesia èpica d'Homer, Odissea i Ilíada.

- Livi Andrònic, un dels primers escriptors de Roma, i dels primers que van escriure en poesia èpica, escriu la Odussia, que és una adaptació de l'Odissea - L'obra d'Enni, La guerra púnica, és de les primeres obres que té més pes en la cultura romana, influenciaria a Virgili Biografia - Publius Vergilius Maro - Neix l'any 70 aC a Màntua, i mor l'any 19 aC a la regió de Calàbria - Ell només va escriure poesia que era la seva passió, va estudiar per ser advocat, però va seguir com a vocació la seva passió - Va ajudar a restaurar totes les idees que tenia August en el cercle de Mecenes; tots eren gent humil, igual Virgili que venia d'una família de camperols.

To i això, paral·lelament, es va crear un cercle literari diferent, el Cercle de Messal·la, la diferència és que aquí eren aficionats i no els hi pagaven per escriure, així doncs era gent que tenia molts diners.

Obres Les Bucòliques (no era encàrrec) - El títol ve del grec, deriva de la paraula pasto - També es coneix com Èglogues - LOCUS AMOENUS: la història està ambientada en un paisatge idíl·lic - Conjunt de poemes escrits en hexàmetres, en què els protagonistes són pastors que dialoguen sobre temes socials, polítics o amorosos - Inspiració: Està influenciada d'obres gregues, específic Teòcrit amb la seva obra Idil·lis Les Geòrgiques (era encàrrec) - Virgili va al camp a una vil·la que li dona August perquè escrivís aquests llibres - Són 4 llibres - Escrit en hexàmetres - Inspiració: Hesíode amb la seva obra Treballs i dies L'Eneida - Poema èpic sobre els orígens, la grandesa i l'esplendor de Roma - Gens Iulia: August intenta mostrar al poble que té un passat mític intentant relacionar-se amb el següent arbre genealògic: - L'Eneida és el gran poema de la restauració moral i religiosa desitjada per August i de l'exaltació del passat, i de les virtuts tradicionals romanes, que havien de servir de model pels romans de l'època.

Això es veu reflectit en la figura d'Enees que esdevé l'heroi nacional romà i encarna virtut com el coratge, la prudència, el respecte envers els ancians, i l'acatament de la voluntat divina. Barcino - Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino Informació - Nom complet: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino Era una ciutat NO gaire gran: - 10 hectàrees - 100.000 metres quadrats - 2.000 habitants - Es va fundar al segle I aC, entre l'any 15 i el 5 aC, amb August com a fundador de la colònia - La finalitat era crear un lloc de repòs pels soldats veterans que venien de lluitar de les guerres càntabres. - Van fundar la colònia en un petit turó on no hi havia res: el mons Taber.

Estava situat entre la serra de Collserola i la costa, a l'actual barri gòtic de Barcelona. Envoltat per dos rius: Llobregat i Besòs. - Tot i no haver-hi res al turonet on es van instal·lar, hi havia la presència de la tribu dels laietans a Montjuïc. - Base de l'economia de la colònia: l'agricultura. Motius de fundar la ciutat en el turonet - Bones possibilitats en cas d'haver de defensar-se - Terres fèrtils i aptes pel conreu de cereals i de la pinya - Recursos miners: explotació del ferro i de la plata - Control de l'artèria fluvial del Llobregat Rubricatus (= vermell): era un riu navegable que permet establir connexions comercials amb l'interior.

- La Via Augusta hi passava per sobre (Pirineus Cádiz) - Disposa d'un port marítim i tenia una pedrera a prop Estructura: característiques urbanes similars a les altres ciutats. - Planta de 8 costats per adaptar-se al relleu del turó - Delimitada per unes muralles amb quatre portes: - Primera muralla: s. I aC - per donar prestigi - Segona muralla: s. III dC - per defensar-se - 74 torres de planta quadrada + 2 torres de planta rodona (a banda i banda de la porta oest, porta Pretoriana (oest), l'única que es conserva - Dos carrers principals: - N-S: Cardus maximus - actuals carrers de la llibreteria i del call - E-O: Decumanus maximus - actuals carrers del bisbe i de la ciutat.

- En el seu encreuament es troba el fòrum plaça pública de la ciutat, situada a prop de l'actual plaça de Sant Jaume - Voltat del fòrum: la ciutat s'organitzava en un model hipodàmic, amb carrers secundaris: cardines i decumani Espais i edificis més significatius - Fòrum/temple: s'alçava un gran temple dedicat a l'emperador August divinitzat, construït a finals del segle I aC. Se'n conserven 4 columnes i un podium, que ho podem trobar al carrer del Paradís. El temple va ser descobert el s. XIX.

Tenia la funció de centre econòmic, administratiu, polític i religiós - Actualment, a la plaça de Sant Jaume hi ha l'ajuntament i el Palau de la Generalitat, per la qual les funcions són semblants - Domus de Sant Honorat: se'n van trobar 7, però aquesta és la més important. - Situada molt a prop del temple - Era una casa senyorial, de grans dimensions - Es conserva el viridarium - Termes: situades a l'actual plaça de Sant Miquel. Després de ser parcialment excavades es van tornar a cobrir i no són visibles. Les va pagar Luci Minici Natal - Jaciment Arqueològic de la plaça del Rei (barri industrial): era el sector industrial de Barcino i està sota l'actual plaça del Rei.

S'hi han trobat: - Fullonica bugaderia - Tinctoria tintoreria - Cetaria factoria de salaons - Cella vinaria sala on es feia el vi - Aqüeducte: obtenia aigua del riu Besòs, es desdoblava (pensaven que n'hi havia dos però no) en arribar a la ciutat per disminuir la força del cabal d'aigua - Via Sepulcral Romana (necròpolis): es trobava fora muralles per qüestions d'higiene, a l'actual Vila de Madrid. Enterraven els morts al costat dels camins perquè mai fossin oblidats Més informació - Luci Minici Natal va ser un dels grans patricis de Roma que va viure a Barcino. Va ser important per haver pagat les termes i l'aqüeducte.

A més, el 129 dC, va guanyar la cursa de quadrigues dels JJOO, - Tres factors que van provocar la fi de l'imperi romà d'occident: - Invasió dels bàrbars. - Divisió de l'imperi. - Influència del cristianisme. Història mítica de la fundació de Barcino - Hèracles/Hèrcules, fill de Júpiter i Alcmena, i famós pels seus 12 treballs, va amb 9 naus en busca del lloc on es funda Barcino però hi ha un temporal que els dirigeix a Marsella. De les naus arriben només 8 naus.

Quan arriben al punt acordat troben que hi havia la nau perduda abans, i comencen a cridar "barca-nona!", la gent de la nau perduda ja havia començat a construir - Hércules li va ficar el nom de Barca-nona, barca novena, que ha passat a ser barcelona - Barkeno paraula dels tribus dels laietans, i s'ha demostrat que el nom de Barcino realment deriva d'aquí Formació dels pirineus - Hèrcules viatjant va arribar a narbona, i diuen que allà va rebre l'hospitalitat del rei del moment, Bèbrix - Durant el banquet, Hèrcules va conèixer la filla del rei, que es deia Pirenne. Es va enamorar i la va violar.

Pirenne espantada fuig per les muntanyes i com era de nit les feres la van trosellar - Hèrcules es va sentir tan culpable que va començar a arrancar muntanyes i a cada tros que trobava de Pirenne va ficar muntanyes al cim, i així va quedar la serralada dels Pirineus Ciutat: Barcino Nom complet Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino Data de la fundació S.

I aC, 15 aC i 5 aC Motiu de la fundació Lloc de repòs per els soldats veterans de les guerres càntabres Lloc on es va fundar Al Monts Taber, entre la serra de collserola i la costa, i els dos rius que envolten, el llobregat i besòs Estatus Colonia Via que hi passa Via Augusta Muralles 1a fase: I aC, muralla de prestigi 2a fase: III dC - IV dC, se li construeixen 76 torres a causa de les invasions bàrbares Fòrums Plaça de Sant Jaume actual Edificis d'oci Termes, sota la plaça de sant miquel Aqüeducte Es pensaven que eren 2 però en realitat només hi ha un aqüeducte que es desdobla en dos quan arriba a la ciutat, portava l'aigua del Besòl Necròpolis Al voltant dels camins fora muralles, a l'actual Vila de Madrid Tribus Laietans a Montjuïc Temples Temple d'August: Carrer paradís, del qual es conserven 4 columnes i el podi Sector industrial Ubicat sota la plaça del rei, hi havia: - Cetaria on salaven el peix - Cella vinaria vi - Fullonica bugaderia - Tinctoria tintoreria Domus Se n'han trobat 7, però la més important és la de Sant Honorat Ovidi – Publius Ovidius Naso – 43 aC - 17 dC Biografia - Nom complet: Publius Ovidius Naso - Naixement: 43 aC a Sulmona, Itàlia - Mort: 17 dC a Tomis - Pertanyia a una família benestant que el va enviar a Roma a acabar els estudis i a formar-se en l'art de la retòrica - Després va anar a Grècia i Àsia: va completar la seva formació humanística - Al tornar a Roma va exercir alguns càrrecs públics, però va abandonar per dedicar-se a la poesia - Com que ja tenia diners, va passar a formar part del cercle de Messal·la En poc temps Ovidi va convertir-se en un poeta d'èxit, fins que August va desterrar-lo el 8 dC a Tomis (actual Constança) llavors era una colònia romana situada a la riba occidental del mar Negre - Mai han estat clares les causes del desterrament, però el poeta parla de carmen et error - Carmen: al poema Art Amatoria parla de com els homes han de seduir a les dones i de com les dones s'han de comportar per fer conservar els homes al seu costat - August ho va interpretar com una mofa cap a ell.

- Error: dins de l'error, hi ha dues versions: - El van enxampar conspirant en contra de l'emperador. - La filla i la néta de l'emperador (les dues es deien Julia) els hi agradaven molt els homes. Se les relacionava amb sexe i es creu que Ovidi va ser un dels homes que va estar amb una d'elles August va desterrar a la filla, la néta i a Ovidi Ovidi mai no va ser perdonat per l'emperador i va morir a l'exili el 17 dC Obres - Poesia elegíaca: composicions poètiques escrites en dístics elegíacs, en les quals el poeta expressa els seus sentiments més íntims com l'amor, la tristesa, l'enyorament…

- També va escriure poesia èpica en hexàmetres - Sabem que va escriure una tragèdia, Medea, de la qual només ens n'han arribat dos fragments Obres de joventut escrites durant la seva joventut. - Amors: poemes que descriuen les situacions més habituals que es donen en una relació amorosa. Dedicats a Corinna, nom poètic d'una possible amant - Heroides: cartes imaginàries escrites per heroines mítiques als seus marits o amants absents - Penèlope a Ulisses - Dido a Enees - Ariadna a Teseu Ovidi apareix com un gran coneixedor de l'ànima femenina i fa un repàs de tots els sentiments amorosos que pot tenir - Art amatòria: poema didàctic per a amants.

Va ser un dels motius pels quals Ovidi fou desterrat. Està format per tres llibres: - Primer i segon llibre: destinats als homes, amb consells sobre els llocs on es pot conquistar una dona, tècniques de seducció i com s'ha d'actuar per conservar l'amor de la dona seduïda.

També descriu les qualitats que ha de tenir l'home - Tercer llibre: dirigit a les dones, els hi dona consells per gaudir d'una bona aparença femenina i parla dels perills de la gelosia Va tenir èxit entre les classes populars, però va ser considerada amoral per la classe dirigent: - Desfavoria la reforma moral amb que Octavi August pretenia lluitar contra el relaxament dels costums que hi havia a Roma i que incloïa lleis i propaganda a favor del matrimoni. - La classe dirigent veia reflectits els seus vicis i immoralitats en aquella obra. - Remeis contra l'amor: complement de l'Art amatòria.

Dona consells a homes i dones sobre com alliberar-se dels mals d'amor, fins a eliminar definitivament la passió amorosa - Receptes de bellesa: l'adreça a les dones dient-lis com han d'estar guapes perquè els homes estiguin contents. Se'n conserven uns cent versos Obres de maduresa 1 aC - 8 dC - Etapa més creativa del poeta, interrompuda pel seu desterrament - Metamorfosis: conjunt de 15 llibres, escrits en hexàmetres dactílics sobre la mitologia grega i romana popular de l'època d'Ovidi.

- Des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar (unes 250 històries) - S'hi narren nombroses transformacions de diferents personatges en animals, vegetals o constel·lacions: Apol·lo i Dafne, Atena i Aracne, Eco i Narcís… - Narra els diversos episodis mitològics com si fos una única narració - Temes: erotisme, sensualitat, passió amorosa…

A través de descripcions de petits detalls - Els personatges femenins són els que surten més malparats, ja que sovint són sotmesos a la voluntat de déus i d'homes, de forma violenta - És una poesia èpica i té 12 mil versos - És un poema epicodidàctic - S'ha convertit en un important manual de mitologia i en una font d'inspiració d'escriptors, pintors, escultors i músics de tots els temps - Fastos: poema inacabat, escrit en versos elegíacs. Explica l'origen dels mesos i les festes religioses del calendari romà.

També conté informació astronòmica i agrícola de cada estació - El relat segueix un ordre cronològic: va des de gener a juny, perquè no la va acabar a causa del desterrament Obres des de l'exili quan estava exiliat a Tomis Poemes planyívols i suplicants adreçats a amics i coneguts per tal que entendrissin el cor d'Octavi August i pogués tornar a Roma - Tristes: 5 llibres d'elegies on insinua les causes del seu exili i recorda el seu comiat de Roma - Menciona les dificultats del viatge a Tomis i es queixa de les incomoditats i de la incultura del lloc on es veu obligat a viure Aquestes cartes no tenen un destinatari real - Pòntiques: són dirigides a la seva esposa i pels seus amics, als quals demana que intercedeixin per ell davant August perquè li aixequi el càstig.

Demana també que informin dels esdeveniments de la capital Diferència principal entre aquestes dues obres: - Les Tristes no tenen un destinatari real, en canvi, les Pòntiques sí Horaci – Quintus Horatius Flaccus – 65 aC - 8 aC Context - Mateix context històric que Virgili i Ovidi (època de l'imperi d'August). - Virgili introdueix Horaci al cercle de Mecenes voluntat de recuperar els valors tradicionals, d'acord als ideals polítics d'August. - Horaci cultiva la poesía lírica. El mot lírica prové de la lira, un instrument musical que acompanyava moltes composicions poètiques a l'Antiga Grècia.

Els dos grans lírics grecs que van tenir més influència en la poesia lírica romana són: Alceu i Safo de Lesbos. - Poesía lírica: influenciada per la poesía lírica grega on s'escriuen els sentiments, emocions, sensacions del propi poeta - A principis del segle I aC, apareix un nou grup de poetes (Neoteroi o Poetae novi). Està encapçalat per Catul (s.I aC). El grup es caracteritza per la voluntat de voler trencar amb el tipus de poesia que s'havia estat cultivant fins al moment (poesia èpica) per posar especial èmfasi en els sentiments individuals (part més íntima de l'ésser humà). És així com la poesia lírica neix a Roma.

- Catul va dedicar una gran part de la seva obra al seu amor impossible, Clòdia, que era l'esposa d'un governador important de la Gàl·lia. Catul se'n va enamorar bojament, però la seva relació era tòxica, de manera que va decidir allunyar-se'n. És per això que Clòdia era tant estimada com odiada. Catul es referia a Clòdia amb el nom de Lèsbia (pseudònim). - Horaci s'inspira directament en Catul per escriure la seva poesia èpica. Biografia d'Horaci (65 aC-8 aC) - Neix a Venúsia l'any 65 aC i mor a Roma l'any 8 aC. - Forma part del cercle de Mecenes on va tenir una molt bona relació - Anècdota. Les obres horacianes - Epodes - Recull de disset poemes breus amb finalitat satírica.

Per tant, pretenen ridiculitzar personatges anònims que encarnen els prototips de l'època (voluntat reformadora d'August). - L'estil és sarcàstic, violent i punyent. - Tipus de vers: iambe - L'epode II és important perquè en ell Horaci no hi fa cap crítica. És de tipus bucòlic i exposa la felicitat de viure al camp enceta el beatus ille. - Sàtires (Sermones) - Escrits en hexàmetres dactílics. Diferència entre epodes i sàtires - Tipus de vers utilitzat - Epodes, to sarcàstic i violent / Sàtires, to irònic i humorístic. Epodes i sàtires no tenen influència grega. - Odes (Carmina) - Influència grega (poesía lírica). - Diferents tipus de versos. - N'hi ha de tres tipus: i.

Odes amoroses descripció de situacions amoroses ii. Odes filosòfiques defensa de la vida al camp. Explica els punts positius de viure al camp, lluny de la ciutat. iii. Odes romanes poemes de temàtica civil i política que elogien personalitats polítiques relacionades amb August. - Epístoles (Epistulae) - Escrites en hexàmetre dactílic. - "Art poètica", que aborda: - Com ha de ser una bona composició poètica (art de fer poemes) - Com ha de ser un bon poeta. - Cant Secular (Carmen Saeculare) - Ludi saeculares: jocs que es van celebrar a Roma durant l'època d'august per celebrar la fi del llarg període de guerres i que ell volia establir un llarg període de pau (pax romana).

- August fa un encàrrec a Horaci arran dels ludi saeculares. L'encàrrec és que Horaci escrigui un poema per a aquests jocs: és el carmen saeculare. Els tòpics d'Horaci Un tòpic literari és una expressió que un escriptor ha encunyat per refer-se a arguments de característiques semblants i que s'han anat repetint al llarg de la història de la literatura = Idea/concepte que un autor, en un moment determinat, fa servir per expressar el que ell vol. La mateixa idea és agafada i repetida per tants autors posteriors que queda tipificada. - Beatus ille - Elogi de la tranquil·litat de la vida al camp en front de la neguitosa vida de la ciutat.

- Tempus fugit - Carpe diem - Viure intensament el present. - Frugaliter - Valorar les petites coses i petits plaers del dia a dia. No necessites fer res de l'altre món per ser feliç. - Aurea mediocritas - No ser extremista. Mantenir-se en el punt mig = equilibri, moderació. - Monumentum aere perennius = Non omnis moriar - El poeta sap que ell morirà però que la seva obra durarà per sempre. Per tant, la immortalitat de l'obra de l'artista. L'artista viurà a través de l'obra de l'artista. Etimologia Què és un mot patrimonial? Prové del llatí vulgar i ha experimentat totes les transformacions fonètiques i semàntiques que ha provocat el pas del temps. Exemple: Cathedra Cadira Què és un cultisme?

Mot pres i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística. Exemple: Cathedra Càtedra Quan una mateixa paraula llatina em dona un mot patrimonial i cultisme aquestes dues paraules són un doblet lingüístic Cathedra: Cadira (mot patrimonial) / càtedra (cultisme) Doblet lingüístic pàg 181 ex 26 Lac, lactis a) materna mot patrimonial b) alletar cultisme Signum a) signatura cultisme b) senyalitzat mot patrimonial Oculus a) oculista cultisme b) ulleres mot patrimonial Corpus a) corporació cultisme b) cos mot patrimonial Ilerda Què hi havia abans d'Ilerda?

- Sembla ser que el turó de la Seu Vella era la capital de la tribu dels Ilergets, ciutat que anomenaven Iltirta. - Era el territori més gran i ampli de totes les tribus de la península, i també es creu que era el poble ibèric més bel·ligerant de totes les tribus que hi havia a la península. - Aquest turó, oferia possibilitats defensives, permetia el domini visual de tota la plana del Segrià i estava al costat del riu Segre. - L'únic testimoni fiable de l'època són les monedes trobades, on es podia llegir, Iltirta. Quan entren els romans en joc en aquest territori? - Els romans arriben a la península al s. III aC per les guerres Púniques, els quals al final es queden romanitzant.

- Més o menys cap a l'any 100 aC, o segle I aC, es va fundar la ciutat d'Ilerda i d'aquest fet en donen fe fonts escrites com el Bronze d'Ascoli, de l'any 89 aC, que és el primer testimoni escrit on apareix la paraula Ilerda. - També Juli Cèsar a la seva obra De Bello civile (sobre la guerra civil), també fa referència a Ilerda. - August, li atorga el títol de Municipium, passa a ser monumentada i a obtenir més importància. Bronze d'Ascoli - 89 aC – La paraula del quadre diu Ilerdenses Per què els romans es van interessar en aquest territori?

- Era un lloc especialment estratègic situat en un encreuament de camins, i constitueix un lloc de pas i de connexió entre la costa i l'interior de la península, un dels llocs importants on es podia accedir era Caesaraugusta. - Ilerda pertany al districte judicial de Caesaraugusta, actual Saragossa - Tenia el riu Segre, que per ells es deia Sicoris, com una important via de comunicació (navegable), i des del turó de la Seu Vella es dominava tota la plana del Segrià. - A més a més, també hi havia l'afluent del riu Sicoris que es deia Noguerola. Com era l'estructura de la ciutat?

- L'estructura urbanística d'Ilerda no segueix el traçat habitual d'una ciutat romana perquè va haver d'adaptar-se a les peculiaritats del relleu: - Estava encaixada entre el turó de la Seu Vella i els rius Segre i Noguerola. - La cruïlla del Cardo i del Decumanus, que era l'ubicació habitual per el fòrum de la ciutat, estava desplaçada a l'extrem Est de la ciutat. - El fòrum es trobava desplaçat a la banda oest de la ciutat. - Ilerda era una construcció ex novo (construït de zero) amb muralles que l'envoltaven i amb unes grans termes públiques del s. II dC.

- També tenia un pont de pedra a sobre del riu Sicoris, actual Segre, que actualment no es conserva, però sabem de la seva existència per la descripció que Cèsar en fa a la seva obra, De Bello civile. - Fores muralles hi havia la Necròpolis, concretament a la porta Est de la ciutat, actualment no en queden restes perquè les obres de l'estació Ave Pirineus la va devastar. De quines restes de la Ilerda romana disposem? - Un petit tram de la muralla situat en un extrem del turó de la Seu Vella (descobert a l'any ± 2003). - Elements constructius del fòrum (columnes, restes del terra…). - Abundants estructures de les termes. - Es conserva algún tram del Cardo.

- Es conserven restes de diverses domus, però les més importants són las de la Domus de l'Auditori, ja que era immensa i pertanyia a una familia important. - Es conserva la vil·la romana anomenada Torre Andreu. Fets històrics importants que van succeir-hi? S. III aC - Batalla dels ilergets Indíbil i Mandoni: Indíbil i Mandoni eren ilergets que després d'haver lluitat tant a favor dels cartaginesos com a favor dels romans van acabar enfrontant-se als romans per resistirse a la romanització. Els dos van morir en aquesta lluita. Estatua en honor a Indíbil i Mandoni S.

I aC - Guerra sertoriana (Sertori cap de la guerra): Durant la República romana guerra entre els optimates i populares (grups polítics, aristocracia vs poble). - Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu [49 aC]: Hi havia el primer triumvirat de'n Cèsar, Pompeu i en Cras. Ens situem quan mor Cras, Cèsar estava conquerint la Gàl·lia, i Pompeu intenta quedar-se amb tot el poder. Cèsar torna triomfant de la Gàl·lia i s'enfronta amb Pompeu, i un dels llocs on s'enfronten fou Ilerda.

Taula Ilerda Ciutat: Ilerda Nom complet Ilerda Data de la fundació 100 aC, o segle I aC Motiu de la fundació Era un lloc especialment estratègic situat en un encreuament de camins, i constitueix un lloc de pas i de connexió entre la costa i l'interior de la península, un dels llocs importants on es podia accedir era Caesaraugusta. Lloc on es va fundar A la Seu Vella Estatus Municipium Muralles Ilerda era una construcció ex novo (construït de zero) amb muralles que l'envoltaven Fòrums El fòrum es trobava desplaçat a la banda oest de la ciutat Edificis d'oci Grans termes públiques del s.

II dC ubicadas actualment al Carrer Cardenal Remolins Necròpolis Fores muralles hi havia la Necròpolis, concretament a la porta Est de la ciutat, actualment no en queden restes perquè les obres de l'estació Ave Pirineus la va devastar Tribus Ilergets Pont També tenia un pont de pedra a sobre del riu Sicoris, actual Segre, que actualment no es conserva, però sabem de la seva existència per la descripció que Cèsar en fa a la seva obra, De Bello civile Fets històrics Batalla dels ilergets Indíbil i Mandoni - s.III aC Guerra sertoriana - s.

I aC Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu - 49 aC Domus Es conserven restes de diverses domus, però les més importants són las de la Domus de l'Auditori, ja que era immensa i pertanyia a una familia important Vil·la Es conserva la vil·la romana anomenada Torre Andreu Ciceró – Marc Tul·li Ciceró – 106 aC - 43 aC - Va ser un gran orador - Era important tenir l'art de l'oratòria per convèncer - L'art oratòria neix a grècia i fou Aristòtil Context politicosocial [509 aC - 27 aC] – República - Moment en què els romans estaven lluitant pel domini del mar Mediterrani - És amb aquest repartiment on apareixen els grans conflictes que es van viure durant la República, ja que es van crear grans desigualtats socials - Es deia que la República era "res publica" en realitat era: - Oligarquia senatorial - Rics + rics = pagesos i artesans petits + pobres - Això provoca tensió entre els optimates (patricis) i els populares (poble), deriva en: - Lluita de classes - Revolta d'esclaus - Revolta de plebeus - Conjuració de Catilina…

[63 aC] – Conjuració de Catilina - Luci Sergi Catilina, dels populares, organitza una consìració en contra Ciceró - Catilina es va presentar sense èxit a les eleccions de cònsul diverses vegades, l'ùnica opció que li quedava era fé un cop d'estat - Va començar a fer preparatius per la revolta romana, la qual havia de ser simulatnia amb les de la resta del territori - Si ho aconseguia Catilina seria proclamat dictador i cònsul, també es faria assassinats de diversos senadors, incendiarien Roma i es faria la presa del poder mitjançant la força amb suport de legions rebels [63 aC] – Catilinàries - L'amant d'un dels aliats de Catilina li va revelar el pla a Ciceró; l'amant va demanar diners pel seu silenci i li van negar així que ho va revelar - Ciceró amb rapidesa i determinació va pronunciar 4 discursos, les Catilinàries, contra Catalina directament.

- El 1r discurs comença amb la famosa frase: "Quo usque tandem, abutere, catilina, patientia nostra?" "Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?" - Catilina després va fugir de Roma, mentre Ciceró va arrestar i executar diversos conspiradors sense judici, lo qual va ser molt criticat - Juli Cèsar ho va criticar molt i això provoca una enemistat i tensió política i personal que acabaria amb l'exili de Ciceró - Seguidament, Juli Cèsar fou assassinat a l'any 44 aC (idus de març), alhora Ciceró torna a Roma [43 aC] – Filípiques - Marc Antoni després de la mort de Juli Cèsar va intentar agafar el poder - Ciceró era partidari de la República, per a ell, la República era la millor forma de garantir l'estabilitat, la llibertat i la convivència - Ciceró va veure en Octavi una possible esperança per restaurar la República i el va recolzar contra Marc Antoni - Ciceró en aquest moment escriu les Filípiques, 14 discursos dirigits contra Marc Antoni - Ciceró el que no esperava fou que Octavi s'alies amb M.Antoni i Lèpid, formant el 2n triumvirat [43 aC] - Marc Antoni li va molestar tant el que deia Ciceró en els 14 discursos que el va manar assassinar mentre estava en la seva vil·la de Fòrmies el mateix any.

Va ser un acte de venjança política - Li van tallar el cap i les mans i ho van exposar tot al Fòrum Importancia de la retòrica i l'oratòria a Roma "La retòrica és la teoria i la tècnica de parlar bé, mentre que l'oratòria és la práctica de la retòrica." - A Roma saber parlar bé en públic era essencial per fer la carrera política - Els joves de les classes altes n'aprenien des de petits - La retòrica no era només parlar bé, incloïa argumentar, emocionar, convèncer i dominar l'escena - A Roma molts càrrecs polítics eren electius i es guanyaven amb discursos públics, d'aquí la importància per la política Ciceró, mestre de la paraula - Ciceró va ser advocat, polític, filòsof i orador - Va combinar lògica, poètica i emoció als seus discursos.

tenia una gran capacitat per adaptar-se al públic i manipular les passions - Els seus discursos contra Catilina són un exemple clàssic de denúncia política i de com un orador podia arraconar un enemic sense armes - Les seves obres, com De Oratore, Brutus o Orator, van ser manuals de retòrica durant segles.

Fins i tot al Renaixement es prenien com a models - Ciceró va inspirar oradors i pensadors com Petrarca, Erasme, Montaigne i fins i tot els pares fundadors dels Estats Units Biografia - Neix a l'any 106 aC a Arpino, sud del Laci - Fou fill d'una família de cavallers - Mort a l'any 43 aC, assassinat a la seva vil·la de Fòrmies Obres Discursos: - Les Verrines - Defensa de Miló Discursos polítics: - Catilinàries (4 discursos a Catilina) - Filípiques (14 discursos a Marc Antoni) Tractats de retòrica: - De l'orador: obra que exposa els passos que cal seguir per a fer un bon discurs 1) Inventio: buscar termes i arguments adequats al discurs que es pretén fer.

2) Dispositio: ordenar correctament aquests temes i arguments. 3) Elocutio: triar els mots i les frases adequades per tal de fer un discurs convincent. 4) Memòria: memoritzar els temes, els arguments, etc., ja que el discurs no s'ha de llegir. 5) Actio: posar en escena el discurs, tenint en compte els gestos i la dicció.

Tractats politicofilosòfics Tractats polítics: - La República - Les lleis Tractats filosòfics: - Dels deures - De la vellesa - De l'amistat Epístoles Les cartes conservades es sap els receptors: - La seva dona Terència - Quint el seu germà - Amics Altre informació: - Ser un bon cicerone Ser un bon guia - Llançar una filípica Fer una acusació contra algú - Cigró ve de Ciceró, perquè era petit Part del discurs Contingut i funció Proemi o Introducció Ciceró obre amb la frase famosa: "Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?". Expressa sorpresa i indignació que Catilina segueixi lliure.

Narració dels fets Descriu la conspiració liderada per Catilina: intents d'assassinat, agitació social, i plans per cremar la ciutat. Argumentació Aporta proves indirectes (oracions i fets coneguts pels senadors), exposant les reunions secretes, aliances i les intencions criminals de Catilina. Respon a possibles crítiques o dubtes: per què no s'ha actuat abans? Justifica la seva prudència per protegir la República i evitar mesures extremes. Conclusió o Peroració Roma, gairebé amb sarcasme. Insinua que, si se'n va, serà una confirmació de la seva culpabilitat. Defensa la seva postura.

Colonia Augusta Emerita - Època de l'emperador August [26 a.C - 25 a.C] – August s'instal·la a Tàrraco per les Guerres Càntabre (29 a.C - 19 a.C) - August crea una ciutat dedicada al descans dels veterans de guerra; [25 aC] – Es crea Emerita Augusta - Emerita (emeriti) = retirat amb honors - Augusta = August va ser qui va finançar la ciutat - Van escollir Emerita Augusta que estava situat en un lloc estratègic: - Estava envoltada de turons que servien de protecció i per control - Estava al costat del riu Guadiana (abans anomenat Anas) - Estava molt bé comunicada per la Via de la Plata (el van posar els àrabs), que travessa tota Mèrida fins a arribar al nord de la península (Atorga) - Aquesta ciutat va esdevenir la capital de la província de Lusitània i es va convertir en la ciutat més important de la península, perquè va ser creada com una simulacra Romae (com un mirall/copia de Roma) [1993] – Tot el patrimoni arqueològic va ser declarat patrimoni de la humanitat per l'UNESCO, són 3 províncies: - Tarraconensis (Tarraco) - Lusitània (Emerita Augusta) - Bètica (Corduba) - El pont que passa per sobre del riu Guadiana fa 80 metres i té 60 arcades.

Es manté intacte.

Hi havia una illa al mig del riu que servia com un punt estratègic de descans - Per sobre d'aquest pont passa la Via de la Plata que és el decumanus maximus que arriba a la ciutat - Segueix el model hipodàmic Estructura - Muralla - 4 portes d'entrada - 2 fòrums: - Provincial - S'accedeix per l'arc de Trajà, recobert de marbre - Assumptes de la província - Municipal - A l'encreuament dels dos carrers principals, pavimentat de marbre - Assumptes de la colònia - Temple de Diana, es conserva, però és erroni, perquè es pensa que estava dedicat al culte imperial o a Júpiter - Amfiteatre (dins muralles) - S'hi feia els gladiadors - Teatre (dins muralles): - És el més important perquè és el que millor es conserva - Capacitat de 6.000 espectadors - Termes d'Alange extramurs - Actualment encara estan en us - Embassaments - Els romans van construir dos a prop de Emerita Augusta - El primer era l'Embassament de Prosèrpina - El segon era Embassament de Cornalb - Aqüeductes - Aqüeducte de Sant Llàtzer; es conserva la part subterrània i queden 3 pilars amb dos arcs d'unió, agafa l'aigua de rierols - Aqüeducte D'aqua Augusta o Aqüeducte de Cornalb, que portava aigua de l'embals de Cornalb i no es conserva res - Aqüeducte dels Miracles; portava l'aigua de l'embals de Prosèrpina i és el que millor es conserva - Pont romà de Mèrida que feia de llargada 800 m i es conserven 60 arcs - Passa per sobre del Riu Guadiana, antigament el riu Anas - Comunicava amb el decumanus - Per sobre hi passava la Via de la plata - Era tan llarg gràcies a que passava per una illa que hi havia enmig del riu - Per evacuar totes les aigües brutes hi havia el clavegueram - Necròpolis (fora ciutat) - Museu d'Art Romà de Mèrida - Domus (fora muralles) - Casa de l'Amfiteatre - En el recinte arqueològic s'han trobat restes de dues cases, la Casa de l'Amfiteatre i la Casa de la Torre de l'Aigua.

Són del s. I dC. Van perviure fins el s. III aC. Després de ser abandonades a sobre es va instalar una Necròpolis - No queden restes de la casa de la Torre de l'Aigua.

De la casa de l'Amfiteatre queda un pati porticat amb un pou i una font, també un triclini, la cuina i es conserva dintre de la casa unes termes privades - S'han trobat restes de diferents habitacions, una de les quals es dedueix que podria ser un altre triclini - Es van trobar el Mosaic de la Verema al triclini, i a l'altre triclini es va trobar un mosaic de fauna marina - Casa de Mitreu - Estava estructurada a partir de 3 patis: - En un dels patis es conserva l'impluvium - En un altre es correspon amb el peristil - En un altre hi havia un altre peristil més gran i amb jardí - Es va trobar el Mosaic Cosmològic on personifican la concepció del món, la manera de com es va crear el món - A part es conserva les restes de l'hipocaust d'unes termes privades Ciutat: Emerita Augusta Nom complet Colonia Augusta Emerita Data de la fundació 25 aC Motiu de la fundació August crea una ciutat dedicada al descans dels veterans de guerra Lloc on es va fundar Estava envoltada de turons que servien de protecció i per control Estava al costat del riu Guadiana (abans anomenat Anas) Estava molt bé comunicada per la Via de la Plata (el van posar els àrabs), que travessa tota Mèrida fins a arribar al nord de la península (Atorga) Estatus Colonia, capital de la província de Lusitània Via que hi passa Via de la plata Fòrums Provincial S'accedeix per l'arc de Trajà, recobert de marbre Assumptes de la província Municipal A l'encreuament dels dos carrers principals, pavimentat de marbre Assumptes de la colònia Temple de Diana, es conserva, però és erroni, perquè es pensa que estava dedicat al culte imperial o a Júpiter Edificis d'oci Amfiteatre (dins muralles) Teatre (dins muralles): És el més important perquè és el que millor es conserva Capacitat de 6.000 espectadors Termes d'Alange extramurs Actualment encara estan en us Aqüeducte Aqüeducte de Sant Llàtzer; es conserva la part subterrània i queden 3 pilars amb dos arcs d'unió, agafa l'aigua de rierols Aqüeducte D'aqua Augusta o Aqüeducte de Cornalb, que portava aigua de l'embals de Cornalb i no es conserva res Aqüeducte dels Miracles; portava l'aigua de l'embals de Prosèrpina i és el que millor es conserva Embassaments Els romans van construir dos a prop de Emerita Augusta El primer era l'Embassament de Prosèrpina Equipaments museístics Museu d'Art Romà de Mèrida Domus Casa de l'Amfiteatre Casa de Mitreu Fets destacables - Es va convertir en la ciutat més important de la península, perquè va ser creada com una simulacra Romae (com un mirall/copia de Roma) - Una de les 3 províncies declarades patrimoni nacional per l'UNESCO Tit - Livi – Titus Livius Patavinus – 61 aC o 59 aC - 17 dC Qui fou Tit Livi?

- Fou historiador - Historiografia Romana: comença al segle III aC, i els primers textos que es conserven del moment són Annals i estan escrits en grec - Annal: escrivien de manera esquemática els esdeveniments importants - Es consolida durant l'època de la república amb l'escriptor Cató que és el primer que fa servir el llatí per escriure historiografia romana - Es deixa d'escriure historiografia romana al segle V, Durant la decadència de l'imperi - Obres historiografia romana de Juli Cèsar: Guerra de les Gàl·lies i Guerra civil - Tit Livi explica la historia de Roma des dels seus orígens fins el 9 aC; Els orígens de Roma - Estava a favor de la república, en contra de l'imperi - Amic de la família d'august Tàcit - Tàcit és l'historiador que marca un abans i un després a la historiografia romana.

- Abans de Tàcit, la historiografia tenia un propòsit moral i política és a dir, explicar el passat per donar lliçons de virtud, civisme i grandeza - Amb Tàcit la historiografia assoleix profunditat i crítica, és a dir Tàcit no pretén educar sino esposar la veritat dels fets. - Després de Tàcit la història esdevé més biogràfica, anecdòtica i menys profunda Obra - La seva obra és Ab urbe condita, 142 llibres que només es conserven 35, on explica 745 anys de la història de Roma fins la mort de Drus, 9 aC - Era una obra tan extensa que es van haver agrupar de 10 en 10, les "Dècades" - Periochae: resums molt breus de tots els llibres.

Cada periocha resumeix en poques línies el contingut d'un llibre sencer. Gràcies els periochae sabem més o menys el contingut de tota l'obra de Titus Livius tot i haver-se perdut més de 100 llibres, gairebé es conserven tots els periochae - Epitomae: resums molt més llargs i explicatius de cada llibre. Alguns epitomae servien per ensenyar història romana a les escoles. S'han perdut molts - Els 35 llibres es corresponen amb la 1a, 3a i 4a dècada, i mitja de la 5a dècada - Les Periochae i les Epitomae van ser escrits per gramàtics del s.

III i IV dC - Tit Livi no es va preocupar per les imprecisions que apuntava - Titus livi sovint barreja elements històrics amb elements mitològics, fins i tot donava diverses versions contradictòries, els motius foren: 1. Com no tenia un càrrec públic no tenia accés a documents oficials 2.

La seva intenció no era escriure un relat fiable sino recopilar tota la informació que hi havia disponible i posar-la a l'abast del lector - Objectiu de Titus livis amb la seva obra: vol crear una obra moralista que ensenyi valors ètics i civics i exaltar els valors republicans (llibertat, participació ciutadana i divisió del poder) - Volia glorificar les gestes d'un gran poble, Roma Comèdia a Roma (Etapa arcaica) Context [509 aC - 27 aC] – República Roma comença l'expansió, romanització itàlica. Volen l'illa de Sicília i els cartaginesos també. Guerres…