Història de l'art: El Colosseu (Amfiteatre Flavi)

I 10 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80 Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre) Localització en el plànol de la Roma imperial (actual: vall del Colosseu, a Roma) L’estil Romà imperial Amfiteatre vol dir unió de dos teatres (genuí romà).

Es feien en superfícies planes per l’ ús de la volta de canó i la d’aresta Gran influència en el Renaixement Cinc ordres arquitectònics Columna i base toscanes Combinació d’arc de mig punt i arquitrau Volta de canó Anàlisi formal Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent.

Elements de suport Columnes adossades decoratives, dels diferents ordres Contraforts gruixuts Pilars Elements suportats Arquitraus, frisos i cornises (decoratius) Arcs de mig punt i voltes de canó i d’aresta Secció de la càvea, sostinguda per voltes superposades sostingudes per pilastres de travertí. No aprofita els desnivells, sino que s’aixeca sobre una superfície plana. Galeria del circ romà de Tarraco, les voltes de canó sostenen la càvea El cor de l’edifici és ple de quilòmetres de passadissos amb voltes, i d’escales, per garantir el moviment fluid de molta gent. S’usà la volta de canó i la d’aresta.

Espai exterior Àtic amb lesenes (faixes verticals) corínties Ordre corinti Ordre jònic Estilòbat Ordre dòric toscà (80 arcades) 4 pisos Quart pis afegit posteriorment (Domicià). Àtic massís, amb lessenes i finestres quadrades. Millorava efecte visual exterior. Reconstrucció Pals de fusta pel velarium (240) (tendal immens) Exterior recobert d’estuc Estàtues als intercolumnis del 2n i 3r pis Planta el·lipsoidal vomitoria arena càvea àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema esglaonat de galeries amb voltes tercer nivell d’ordre corinti segon nivell d’ordre jònic primer nivell d’ordre dòric Vuitanta accessos Sunion Fou situat en el llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró.

El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Espai interior Vomitòria Càvea Arena Subsòl Graderia envolta l’arena, sota la qual Domicià hi feu construir un subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres. També un sistema de conducció d’aigua per crear una gran piscina a l’arena per fer-hi naumàquies. Interpretació Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. Regal de l’emperador Vespasià (69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres. Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors i amb feres, batalles...

Es calcula que hi varen morir entre 500.000 i 1 milió de persones. Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social. La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida espectadors. Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força. Els gladiadors i les lluites amb feres Mentre es mantingui dret el Colosseo, es mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo, caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món. Beda el Venerable, historiador del segle VIII. Ens mostra la perdurable glòria d’aquest monument. El nom li ve d’una estàtua colossal de Neró que hi havia a prop, que es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre.

Vespasià utilitzà per construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els animals. Neró Funció El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística.

La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents usos. Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, batalles navals …

El context històric Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent-se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tro quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i Domicià. Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu.

Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet. El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu, així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma.

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm Vespasià Emperadors Flavis Domicià Titus Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols jueus agafats del temple de Jerusalem. COLOSSEO. La construcció que ens ocupa és (1.1.Nom).l’amfiteatre Flavi, o Colosseu. Es desconeix el (1.2.Autor).nom de l’arquitecte d’aquest edifici, que fou encarregat per l’emperador Flavi Vespasià, i que es va construir entre els anys (1.3.Cronologia).72 i 80 dC. (1.4.Estil).És d’estil romà imperial (1.5.Materials). És un edifici construït en morter cobert de maó i revestit de marbre, tova i pedra. (1.6.Dimensions).medeix 187 mts. d’alçada per 155 de diàmetre, amb un perímetre de 525 mts.

(1.6.Sitema constructiu). És una construcció arquitravada i voltada, que a les graderies@ i l’arena@ Aquest en va voler fer (1.1.Funció. un espai gran i impressionat per a l’esbarjo públic, en un intent de reconciliar la plebs amb la institució imperial després dels temps agitats de Neró. (2.1Planta -espai).També trobem, en el darrer nivell, finestres quadrades. La seva planta és elíptica, i en alçat presenta quatre nivells. (2.2.lements de suport i suportats) Els pilars sostenen els arquitraus, els frisos i les cornises que diferencies un pis de l’altre en els tres primers nivells. L’edifici s’aixeca sobre un estilòbat. El primer pis, o planta baixa, el forman 80 arcades, i és d’ordre toscà.

Al segon trobem ordre jònic, i corinti al tercer. El darrer pis, més tardà i construït en temps de Domicià (81-96) presenta un àtic massís decorat amb lesenes (faixes verticals estretes i de poc gruix) amb capitells corintis. A l’interior, la gradería o càvea (A) s’aixeca sobre moltes voltes superposades, que es recolzen sobre pilastres de marbre del travertí. (2.3.Il.luminació).llum directa per estar a l’aire lliure, mentre que als pasadissos rep la il·luminació natural que deixen passar els arcs de mig punt que s’obren a l’exterior.

Com que els espectades eren a l'aire lliure i duraven moltes hores, per protegir els espectadors del sol i de la pluja s'hi van instal·lar un seguit de grans lones (velarium) que es podien fer córrer d'una banda a l'altra. D’una gran complexitat estructural, (2.4.Espai exterior). l’exterior presenta l’arquitectura de voltes propia dels romans, amb arcs de mig punt que es sostenen sobre uns pilars gruixuts i unes columnes adosades, amb una finalitat més decorativa. Façanes: La façana del Colosseu era correguda tot al llarg del perímetre de L'edifici. Entre els arcs del primer i del segon pis, s'hi exhibien escultures de dignataris i mecenes de l'obra, a més de les dels emperadors.

Pel que fa a l'exterior, en marcaven el ritme unes columnes adossades i superposades que connectaven els pisos; eren de diferents ordres arquitectònics: dòric toscà (la planta baixa), jònic (el primer pis) i corinti (en el segon) un tipus de decoració que ja s'havia fet servir en el teatre Marcello. L’emperador Domicià hi va fer afegir un quart pis tancat sense arcades i decorat amb pilars adossats corintis; s'hi van instal·lar, també, els doscents quaranta suports que sostenien els pals de fusta amb què se subjectava el velarium que, com ja hem dit, servia per fer ombra o per protegir de la pluja els espectadors.

(2.5.Elements decoratius) L’exterior estava cobert d’estuc, mentre que, originalment, a l’interior la decoració era abundant: estàtues als intercolumnis del segon i tercer pis, relleus de marbre o estuc als pasadissos de la gradería. (2.6.Estil) L’amfiteatre és un tipus construcctiu que prové de la unió teórica de dos teatres, i és una innovació romana. El tipus presenta les constants de l’arc, la volta de canó i la volta d’aresta.

(2.6.Estil) EI Colosseu és un dels edificis més paradigmàtics i importants del món romà per moltes raons: la mateixa tipologia d'amfiteatre com a edifici lúdic l'aixecament de la càvea, gràcies a una trama de voltes de canó, d'aresta i anulars, que, alhora, servien per distribuir el públic sense que es produïssin aglomeracions; la monumentalitat; el significat polític que se'n desprèn (3.1.Funció-forma) Com a construcció destinada a la realització d’espectacles públics, aquest edifici circular està pensat per permetre la circulació fluïda dels 50.000 espectadors que hi tenien cabuda, i la inclinació de la càvea (A)n’assegurava una bona visibilitat.

Paral·lelament, l’atic massis més tardà permetia que s’hi fixessin 240 pals de fusta que sostenien uns tendals per proporcionar ombra, a més de millorar l’efecte visual del conjunt. L’arena (B) era una superficie elípctica de 74x46 mts., sota la qual Domicià hi va fer instal·lar una nova obra mestra d’enginyeria: un subsòl que permetia agilitzar l’espectacle: izar les feres mitjançant ascensors, un sistema impermeabilitzat que transformava l’arena en una gran piscina d’1,5mts. de fondària, que permetia escenificar batalles navals, etc.

(3.1.Relació funció forma) Els espectacles de l'amfiteatre, a diferència dels teatrals, no podien ser contemplats «unifacialment», és a dir, des d'un sol angle, sinó que el moviment constant en les caceres (venationes). en les lIuites de gladiadors (munera) i en totes les altres especialitats que s'hi feien exigia que es poguessin veure des de perspectives diferents: l'arena central facilitava, justament aquesta visió des de molts punts de vista. Sembla que també s'utilitzà per a simulacres de batalles navals (les anomenades naumàquies), amb una profunditat d'aigua de l’5 m.

(3.2.Elements simbòlcs) EI Colosseu és un dels edificis més emblemàtics de Roma i un clar exemple de la vinculació de propaganda política i art. Amb la construcció d'aquest tipus d'edificis s'intentava satisfer el poble: l'emperador li proporcionava oci i distracció, i també feina perquè, per dur a terme una obra tan monumental, calia contractar moltíssims operaris. EI Colosseu era, doncs, la plasmació material de la famosa màxima romana panem et circenses. La distribució interna de la càvea, a més, es feia segons un clar i minuciós ordre jeràrquic: en funció de la capa social a què es pertanyia, s'ocupava una zona o una altra. Els millors llocs, evidentment eren reservats als patricis.

(no als plebeus) (3.3.Relació època-construcció-context) Després de l'època conflictiva que va viure Roma sota el domini de l'emperador Neró, el seu successor en el poder, Tit Flavi Vespasià, per guanyar-se l'estima de la plebs va concebre la construcció d'aquest gran edifici que havia de servir per tenir el control ideològic del poble, de voluntat voluble, i, alhora, entretenir-lo.

✓​ Qui va inaugurar, però, l'enorme amfiteatre va ser el seu fill Tit Les festes d'inauguració van durar cent dies, i això ens dóna una idea de la importància que el poder imperial concedia al Colosseu, un edifici destinat a la distracció d'un poble que, malgrat les victòries imperials, s'adonava de la cada dia més intensa pressió dels pobles bàrbars a les fronteres de l'Imperi i de la crisi econòmica que ja començava a deixar sentir els seus efectes.

(3.4.Transcendència de l’obra) Encara que estilísticament sigui una mica conservador (la superposició d’ordres ja s’havia dut a terme abans), és un edifici altament influent, que sens dubte està present des d’aleshores en la concepció dels espais per a espectacles de masses. (3.4.Transcendència de l’obra) A partir del moment en què l'emperador Valentinià III va abolir les lluites de gladiadors (438), el Colosseu deixà de tenir l'ús al qual havia estat destinat: la dinastia dels Frangipane (segles VI-XI) el convertí en fortalesa i, a l'època del Renaixement (segles xv­xvi), va esdevenir una gran pedrera d'on es treien els carreus que van servir de material per a altres construccions.

La tipologia de l'amfiteatre deriva de dos teatres encarats, units per la part central. l'arena. Aquesta mateixa solució es va aplicar a l'amfiteatre de Pompeia (80 aC) i, a partir d'aquell moment, s'estengué per tot l'Imperi: Arles (Provença), EI-Diem (Tunlsia), Mèrida (Extremadura), Sevilla (Andalusia) o Tarragona.

(3.4.Transcendència de l’obra) Lèxit que va tenir aquesta mena de construccions adaptades als espectacles amb molt de moviment va fer que, segles més tard, se n'apliqués la tipologia a edificis com ara places de toros o estadisPel que fa a la decoració, cal dir que la superposició d'ordres arquitectònics també va tenir força èxit gràcies a la divulgació que en va fer l'arquitede i humanista italià Alberti en el seu tractat i a l'aplicació que se'n va fer en la construcció del palau Rucellai de Florència. En definitiva, doncs, podem afirmar que el Colosseu ha estat un edifici de vital importància per a l'arquitectura lúdica tant en l'àmbit tipològic i estructural com en l'estètic.