Art de l'Antiga Grècia i Roma: Apunts d'Història

I 78 flashcards i 53 preguntes més al document.

Text del document

Història de l'Art Grècia, eh, sí? L'examen d'història art: - Egipte i Grècia amb les fitxes (1-8) - 3 exercicis: - Aproximació: reconèixer parts de l'edifici arquitectònic i pregunta de vertader o fals. - Opcionalitat A/B: Context, característiques formals, funció i temàtica. (a, b i c) - Notícia: Raonament. Partenó: Temàtica: Consagrat per déus i herois fundadors d'Atenes com Posidó, Atena, Cècrops, la seva filla Pàndrosos i Erecteu. Models i influències: Sistema d'arquitravat amb pedra i marbres, com a Egipte. Ordres dòrics, jònics i corintis que influenciaran la resta d'estils clàssics com Roma, el Renaixement i Neoclàssic. Exercici: Què és una proporció àurea? Posa'n exemples?

La proporció àuria és una relació matemàtica que es considera molt harmònica i agradable a la vista. Es representa amb la lletra grega φ (phi) i el seu valor és aproximadament 1,618 i visualment com una espiral decreixent infinita. Aquesta proporció es troba sovint a la natura, a l'art, a l'arquitectura i al disseny, perquè genera una sensació d'equilibri i bellesa. A la natura, apareix en les petxines, en les flors, en els cargols, en la disposició de les fulles o en la forma dels huracans. En l'art, es manifesta en obres de Leonardo da Vinci, com La Gioconda i L'Home de Vitruvi.

En l'arquitectura, la trobem en edificis com el Partenó d'Atenes, la catedral de Notre-Dame o en alguns quadres del Renaixement. Les seves dimensions principals (l'amplada, l'alçada i la llargada) guarden una relació molt propera a 1,618. La seva façana i la distribució de les columnes mostren proporcions que creen un efecte visual molt equilibrat. Teatre d'Epidaure (Meitat s. IV aC): Context històric: Època clàssica. Després de les Guerres Mèdiques, creació de la Lliga Delos. Dedicat a Asclepi, déu de la medicina, motiu de la gran quantitat de peregrins. Context cultural: Policlet el Jove com a arquitecte.

Elements de suport i elements suportats: Aprofitaven les muntanyes o turons per les graderies. Espai interior i exterior: Orquestra (músics), 20,3m de diàmetre, l'escena, no conservada i graderia, constituïda pels diazomes (passadissos) i 13 escales, amb una capacitat per a 14.000 espectadors. Funció i significat: Construït per celebrar jornades festives en honor al déu del vi, Dionís. Al mig de l'orquestra hi havia un altar d'aquest déu. Es podien deixar ofrenes al Déu Asclepi i els malalts rebien tractaments. Era una ciutat pel tractament de gent malalta on es disposava d'aquests espais d'esbarjo durant la seva estada. Destaca la seva excel·lent acústica gràcies a la ressonància del teatre.

Integració urbanística: Formava part d'un conjunt d'estructures a Epidaure, una de les polis més visitades antigament. Influències: Com a gran referent dels teatres de l'època clàssica, hi va haver molta influència. Quines són les similituds amb un teatre romà? I les diferències? Similituds: - Estructura semicircular. - Funció lúdica. - Gran ús de l'acústica. - Parts (orquestra, graderia, escenari). Diferències: - Estructura exempta i tancada a Roma, contrari a Grècia.(suport) - Orquestra semicircular a Roma, circular a Grècia. - Ubicació de la construcció: - Roma: sobre terreny pla, més urbà. - Grècia: aprofitament de les muntanyes, més rural. Kore del Pèplum (segona meitat s.

VI aC): Context històric: Període Arcaic comportant a la colonització grega i la creació dels jocs atlètics (Olímpics) com a forma de pau per a les guerres entre polis, dividides per la seva política (Monàrquica o aristòcrata). Anàlisi formal: Simètrica, frontal i geomètrica. Ús de la raó. Rígida, estàtica, hieràtica: no és natural. Ulls ametllats (són còpia dels egipcis). Somriure arcaic, fals. Intent d'expressivitat fallit. Interpretació: Sembla ser una deessa. Funció de les Korai: - Representació de déu o atleta. - Ofrena a un déu. - Lloar a l'atleta vencedor dels jocs. Influències i models: Majoritàriament agafant el model de les estàtues i relleus dels egipcis Exercici.

Busca i escriu el nom de 3 korai i 3 kouros: Korai: - Kore d'Auxerre - Kore de Samos - Kore de Lyon Kouros: - Kouros de Nova York - Kouros d'Anavyssos - Kouros de Súnion Dorífor (segona meitat s. V aC): Context històric: Període clàssic post-Guerres Mèdiques, Guerres del Peloponès i conquestes d'Alexandre magne. Policlet el vell (que no Policlet el jove, constructor del teatre d'Epidaure) com a escultor. Anàlisi formal: Individual i dempeus. Exempta/embalum rodó. Feta originalment de bronze, amb tècnica de la fossa o cera perduda: primer forma de cera recoberta de fang, posteriorment reomplert amb bronze fos.

No en conservem cap art de bronze a causa de les guerres, on tot bronze es fonia per armes. Copiada pels romans amb tècniques de marbre, amb cisell. Composició de l'home perfecte, per a Policlet l'home del món de les idees, harmònic. Veiem senyes de contrapposto o contrapostura: línies oposades. Veiem clares posicions oposades a parts com la cintura i pectoral o esquena, amb un eix de simetria disconforme, a diferència del kouros. Moviment natural. L'altura del cos és composta pel cap set vegades, dividit en tres parts iguals, front, nas i mentó; els peus tres vegades el palmell de la mà, etc. Abandona la geometria completament. Sense ulls ametllats. Textura perfectament acabada.

Cara distreta, pensant, serena. Moviment pausat. (Arcaic: Hieràtic, estàtic. Clàssic: Pausat, lent. Hel·lenístic: Sobtat, violent.) Temàtica i funció: Es tracta d'un atleta que fa llançament de javelina. Models i influències: Pitàgores com a model clau per a les seves proporcions. Veiem clara influència a èpoques posteriors com romans i renaixentistes (David de Miquel Àngel, que és el Dorífor). Altres obres de Policlet: Discòfor i Diadumen. Exercici: Escriu l'equivalent romà i el seu atribut.

NOM GREC NOM ROMÀ ATRIBUT Zeus JÚPITER CEL, TRON I REI DELS DÉUS Hera JUNO MATRIMONI I FAMÍLIA Atena MINERVA SAVIESA, GUERRA Afrodita VENUS Apol·lo APOL·LO Artemis DIANA Ares MART Hefest VULCÀ Dionís BACUS Hermes MERCURI Posidó NEPTÚ Hades PLUTÓ Cronos SATURN Rea OPS Demèter CERES Venus de Cnido (Primera meitat s. IV aC): Context històric: Època de crisi amb Atenes derrotada per la guerra del Peloponès. Escultura reveladora per la seva evolució més real, no tan idealitzada i perfecte. Apareixen les corbes suaus: les corbes praxitelianes. Gran revelació amb la representació amb una dona nua, sent la primera de la història.

Anàlisi formal: Escultura d'embalum rodo individual feta originalment de bronze (tècnica de la fossa). Descripció formal: Influència de Policlet el jove amb el contrapposto, amb extremitats caigudes i moviment present. Còpia de marbre suportada per un drap que sosté amb la mà. Majoritàriament conformada per unes línies de composició ascendents, dirigint la nostra mirada cap a la cara. Veiem presència de la corba praxiteliana: una corba en forma de 's' que recorre tot el cos formant una zona tensa i una relaxada, amb l'objectiu de crear harmonia. Temàtica: Representa a Venus o Afrodita, deessa de la bellesa.

Segons la mitologia diu que va néixer de l'escuma del mar on van caure els genitals d'Urà, castrats pel seu pare Cronos. Una altra teoria diu que Venus, filla de Júpiter o Zeus, va néixer al mar i va arribar a la costa. Va ser una estàtua encarregada per al temple d'Afrodita a Cnido a l'antiga Cnido. L'original va desaparèixer en un incendi a Constantinoble. Venus Púdica: Venus es prepara per fer un ritual al bany. La seva mà dreta tapa la seva zona púbica. Com es pot veure, la nuesa és present, cosa mai feta en les dones. Es creu que l'objectiu és provocar, excitar als homes. Es creu que Praxíteles va crear-ne dues: una per a Cnido i un altre per a Mindos.

Va ser tan influent que van decidir crear una moneda amb la seva figura. Busca semblances i diferències entre les 3 Venus: Milo, Capitolina i Cnido: Semblances: - Presència del contrapposto - Representació del cos nu de Venus - Escultures Púdiques (encara que diferents nivells de vergonya) Diferències: - Les estàtues de Capitolina i Cnido conserven una àmfora sota el Pèplum. - Èpoques diferents (Milo: Hel·lenística, Capitolina: Època Romana, Cnido: Grècia clàssica) - Autor (Cnido: Praxiteles, Capitolina: Còpia romana inspirada en Praxiteles, Milo: Alexandros d'Antioquia) Laocoont i els seus fills (Segona meitat s. I aC): Context històric: Època hel·lenística.

Després de la mort d'Alexandre el Gran (323 aC). Aparició de l'eclecticisme: mescla de dos estils molt diferents. L'hel·lenisme es conforma per la mescla del grec clàssic (antropocèntric) i el colossalisme oriental (teocèntric). Guerres entre les ciutats del regne de Macedònia. Context cultural: Possibles autors són Agesandre (pare), Atenodor i Polidor (fills). Existeix la teoria que l'autor original va ser Miquel Àngel. Anàlisi formal: En haver-hi tres individus es considera un grup escultòric, només present a l'hel·lenisme. Dos dempeus i un en postura semi sedent. Es creu que l'original va ser creada amb bronze amb la tècnica de la cera perduda.

Veiem que el personatge central és més gran que els altres dos homes, sent una característica de l'estil oriental amb una perfecció de cos idealitzada (hel·lenisme) encara que amb incoherència, cos jove cara vella. Cos nus de la Grècia clàssica. Les tres figures són unides per les serps contra les quals lluiten. Composició: La unió dels caps formen un triangle ascendent, desviant la mirada cap a dalt. La composició és tallada per la diagonal del peu dret del fill esquerre fins al colze dret de Laocoont. És una composició anticlàssica al ser diagonal, contrària a les línies de composició verticals i horitzontals de l'estil clàssic.

Un altre element d'anticlassicisme és l'exagerada expressivitat de Laocoont, dramàtica. Té "Pathos". "Terribilità". Moviment reproduït amb la contorsió, moviments sobtats, violents. Temàtica: Laocoont era sacerdot de la ciutat de Troia. Va ser l'únic que va adonar-se del pla del cavall de Troia. Quan va intentar avisar a tothom la deessa Atena ho va impedir enviant-li dues serps per matar-lo a ell i els seus fills. Influències: Gran influència a relleus. El Greco representa en un quadre el mite de Laocoont amb els seus fills. Altres obres: Colós de Rodes i Victória de Samotràcia. roma, eh, sí?

Context històric: - Monarquia (753-509 aC): Segons la llegenda, Roma va ser fundada pels germans Ròmul i Rem, abandonats per la seva mare i criats per una lloba. Ròmul crea l'imperi romà amb un total de 7 reis. - República (509-27 aC): Una revolta expulsa l'últim rei i Roma es converteix en una república (manen els Patricis [pares de família, descendents de Ròmul]). Cap a l'any 275 els romans ja controlen tota la península italiana. Guerres Púniques contra els cartaginesos (264-146 aC). Revolta dels esclaus (73-71 aC). Conquereixen Sicília, costa de la península Ibèrica i Cartago i al nord d'Àfrica. Juli Cèsar conquereix les Gàl·lies, França (56-49 aC), assassinat el 44 aC.

Octavi August fill de Juli Cèsar venja la mort del seu pare i conquereix Egipte, proclamant-se Emperador de l'Imperi Romà (27 aC). - Imperi (27 aC-476 dC): - Família Júlia-Clàudia: Octavi August, Tiberi, Cal·lígula, Claudi i Neró. - Família Flàvia: Vespasià, Tit i Domicià. - Dinastia dels Antonins: Trajà, Adrià, Antoní Pius i Marc Aureli. - Dinastia dels Severs: Septimi Sever, Caracalla, Heliogabal i Alexandre Sever. - Segle III: Inestabilitat i molts emperadors. - Tetrarquia (293): Dioclecià, Maximià, Constanci i Galeri. - Constantí: Primer emperador cristià (313). - Teodosi (395) parteix l'imperi en 2: Oriental per Arcadi i Occidentalper Honori.

- Ròmul Augústul (476) va ser l'últim emperador de Roma al ser destronat pel bàrbar Odoacre. L'art etrusc: - Referents històrics: La seva arquitectura és influenciada per la religió i rituals funeraris. - Arquitectura etrusca: Destaca per l'afegit dels arcs i les voltes. Arquitectura romana: Caracteritzada pel seu eclecticisme. Fusió de l'art grec i etrusc. Destaquen la gran monumentalitat, símbol de la immortalitat de l'imperi, poder, etc. És una arquitectura més utilitària, pràctica, funcional. Aspectes tècnics. Gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria.

A més d'utilitzar els ordres grecs, també afegeixen l'ordre toscà, llis completament, l'ordre compost, format per volutes i fulles d'acant (és la suma del jònic i el corinti) al capitell. - Grups d'edificis: - Privats: Cases privades o de veïns. - Públics: - Religiosos: Temples. - Civils: Termes destinats a la diversió, teatres (d'estructura semblant als grecs), amfiteatres (unió de dos teatres) on es celebraven lluites, circs (curses de quadrigues [4 cavalls] i bigues [2 cavalls]) - Administratius: Basílica. - Monuments commemoratius: Columnes, arcs de triomf.

Escultura romana: realisme i idealisme: Destaca el seu gran realisme (quotidianitat, bel·licisme, retrats…) amb materials com el marbre, pedra i bronze, influenciada per l'etrusca i grega. - El retrat: bust, exempta i a vegades eqüestre. - El relleu: caracteritza pel seu gran narratiu d'escenes bèl·liques. Apareix a monuments commemoratius (altars, arcs de triomf i columnes). TRIMESTRAL Estudiar fitxes 2-11 i Temes 1, 2 i 3 3 exercicis: 1. Aproximació a la història de l'art (3p): situar part d'una obra (1p), argumentar (1p), vertader i fals (1p). 2. Art, forma i funció (6p): context (2p), característiques formals (2p), funció, temàtica i significat (2p). 3.

Raonament d'una notícia (1p): Argumentació (1p) El Panteó (primera meitat s. II dC): Context històric: El Panteó va ser construït durant el període imperial romà, en temps de la Pax Romana, època de pau, prosperitat i màxima expansió de l'Imperi, que va permetre la realització de grans obres públiques per romanitzar els territoris conquerits. La primera construcció del Panteó data del 27 aC, encarregada per Agripa. Després d'un incendi, va ser restaurat per Domicià i finalment reconstruït per Adrià entre els anys 118 i 125 dC, probablement sota la direcció d'Apol·lodor de Damasc.

L'edifici pertany a l'estil romà imperial i combina elements grecs (columnes, pòrtic, decoració) amb influències orientals. Els romans mantenen l'arquitectura arquitravada en temples, però introdueixen arcs de mig punt i voltes, creant un eclecticisme que barreja diferents estils. A diferència dels grecs, els romans se centren més en els espais interiors i la funcionalitat dels edificis. Època de comercialització. Descripció formal: Façana amb pòrtic octàstil amb columnes corínties. L'entaulament està compost d'arquitrau, fris i cornisa. Teulada a dues aigües amb frontó. I una cúpula semiesfèrica amb un òcul.

Pòrtic rectangular fet de pedra succeït per una planta circular coronada per una cúpula. Consta de tres parts: cel·la, un pòrtic i un pròpylon que connecta les dues parts. Pòrtic perípter i octàstil. ESTO NO ESTÁ ACABADO Espai interior: Cel·la circular amb cúpula de mitja esfera de 43,3 m d'alçada i diàmetre, generant harmonia. L'òculum (punt central de la cúpula) culmina amb l'entrada de la llum solar, il·luminant les diferents divinitats. Format per un total de vuit obertures majors (rectangulars i semicirculars) i vuit nínxols (obertures menors) amb capelles interiors i emmarcades per pilastres corínties i dues columnes del mateix ordre.

Integració urbanística: La plaça original projectada no va ser construïda. Funció: Edifici de caràcter religiós dedicat als déus, incloent-hi emperadors divinitzats. Els set nínxols totals representen aquests deus (que a la vegada donen nom als dies de la setmana). La cúpula representa el cel, amb l'òculum representant el mateix sol. Actualment forma part com a gran destí turístic. Utilitzat també com a cementiri de figures importants. Antecedents: Inspirat en el tholos grecs: temples circulars funeraris, dedicats a herois. La cúpula del Panteó és influenciada per la cultura oriental. Influències posteriors: - Renaixement: Cúpula de Sant Pere del Vaticà de Miquel Àngel.

- Neoclassicisme: Panteó de París EXERCICI: a) Situeu el Panteó en el context cultural en què es va crear. El Panteó va ser construït amb l'estil Romà Imperial amb característiques de l'arquitectura grega i oriental (eclecticisme) amb objectiu de romantitzar els territoris conquerits amb gran presència de la seva religió. Els grecs destacaven per la seva gran comercialització, gastronomia, llengua llatina, etc. b) Esmenteu dues característiques formals o estructurals que siguin singulars d'aquest edifici i que puguin explicar el perquè d'aquesta allau de visitants.

El Panteó destaca per la seva gran cúpula semiesfèrica, gran exemple de l'enginyeria romana amb un òcul central que deixa passar la llum. A més, combina de manera harmoniosa un pòrtic clàssic grec amb columnes corínties i un espai interior circular perfectament equilibrat, destacat per la seva bellesa i proporció. Inclou columnes d'ordre corinti. Aquestes característiques formals i estructurals, juntament amb el seu excel·lent estat de conservació expliquen la gran quantitat de visitants que rep cada any. c) Quines raons expliquen la introducció d'un preu d'entrada per a visitar el Panteó? Quina és la vostra opinió davant d'aquest fet?

Considereu adequat que hi hagi un tracte preferent per als ciutadans de Roma? Raoneu les respostes. Segons el text, tot benefici econòmic recaptat serà destinat a accions de suport a la pobresa i al manteniment de la mateixa obra, en ser el monument més visitat d'Itàlia. És raonable cobrar una entrada, sempre que sigui un import assequible, ja que ajuda a garantir la preservació del patrimoni històric i a gestionar millor la massiva quantitat de turistes i així aconseguir l'objectiu principal de la seva construcció, la religió.

També em sembla just que els ciutadans de Roma tinguin accés gratuït, ja que el Panteó forma part del seu patrimoni local i cultural i és important que la comunitat mantingui una relació propera a la seva història. Colosseu (Segona meitat s. I): Context històric: Pertany a l'època imperial i la coronació d'Octavi August després de la conquesta d'Egipte. S'inicia la dinastia Julia-Claudia i es finalitza la construcció del Colosseu a la dinastia Flàvia, instaurada per Vespasià, pare de Tit i Domicià. Paral·lel contemporàniament ocorre el desastre de Pompeia i incendi a Roma. El segle III s'acaba la Pax Romana i gran inestabilitat de l'Imperi amb l'entrada de pobles germànics.

Context cultural: Romanització: llengua (llatí), religió politeista, legislació, arquitectura, gastronomia, panem et circenses, comerç. Descripció formal: Arquitravat i voltat. Pisos separats per frisos, arquitraus o cornises suportats per columnes adossades. Elements de suport: Columnes adossades (dòric-tosca, jònic, corinti), contraforts, pilars i pilastres, murs. Elements suportats: Entaulaments amb frisos, arquitraus i cornises, arcs de mig punt, voltes de canó angular i d'aresta. Planta el·líptica. Arena lloc d'espectacles central amb càvea al voltant amb capacitat per a 50.000 espectadors. Sistema de conducció d'aigua per a espectacles nàutics (naumàquies).

Entorn: Llac dessecat de l'antiga Domus Àurea de Neró. Regal de Vespasià al poble per tornar-li un espai que Neró li havia pres. Nom provinent de la gegant estàtua (40m) de Neró, propera al Colosseu. Funció: Espectacles gratuïts representant lluites entre gladiadors, matances de cristians, batalles terrestres i naumàquies, animals contra humans… La distribució de graderia es basava en les classes socials. Glorificació de l'Emperador Vespasià, pare del fundador Tit. Festa dels 100 dies. Models i influències: La unió de dos teatres grecs suposa l'inici dels amfiteatres del món Romà, amb gran influència de l'hel·lenisme i la combinació d'ordres.

Al Renaixement i al Barroc utilitzat com a model de forma sovint, igual que a les instal·lacions esportives modernes, tals com els estadis de futbol. August de prima porta (Segona meitat s. I aC): Context històric: Consultar context del Colosseu. Estil: Gran influència de la grega, sobretot hel·lenística. Anàlisi: Localitzada a la primera porta d'accés de Roma, Prima Porta. Exempta, individual dempeus. Representa l'emperador Octavi August caracteritzat com a cap suprem de l'exèrcit. Vestit amb vestidures (thoracata i paludamento) amb contrapposto. Mà lleugerament oberta, molt probablement portant algun objecte, ara perdut. Veiem un dofí i un àngel.

Expressivitat: Té idealisme, tal com a l'època arcaica i clàssica de Grècia, perfecte. Exemple de les úniques dues obres que no eren realistes com a la resta d'obres de Roma. És una escultura rejovenida i perfeccionada, sense defectes en ser un emperador, basat en l'idealisme de Plató i Policlet. Còpia feta de marbre, original de bronze. Perd detalls com les sandàlies i afegeix el nadó i el dofí, és un fet divinitzador, encara que també de suport. Contrapposto clar. Moviment amb actitud heroica, inspirat clarament en el Dorífor. Temàtica: En les còpies de marbre presenciem que no porta les sandàlies originals, tal com a la de bronze.

Això ocorre pel procés de divinització que s'ha fet en el temps. Té impèrium: comandament militar, superioritat. A la cuirassa: Gran quantitat d'iconografies, amb el Déu dels cels, Apol·lo i Diana, etc. Representa la tornada de les insígnies després de la derrota contra els bàrbars. El peu que sosté el dofí fa al·lusió a la victòria naval d'Actium al 31 aC i la proclamació de l'Imperi. El cupido fa referència a l'origen diví de la Familia Jùlia-Claudia. Models i Influències: El Dorífor de Policlet com a gran model. Caracal·la com a influència. Exercici: Escriu les parts d'un temple romà.