1. Art Grec (segles VIII-I aC)
Flashcards
- Quins són els tres ordres principals de l'arquitectura grega?
- Dòric, jònic i corinti.
- Què és el contrapposto en l'escultura grega?
- Una postura on el pes del cos descansa sobre una cama.
- Quin període de l'escultura grega es caracteritza pel dinamisme i l'expressivitat emocional?
- Hel·lenístic.
- Quin material era comú en les còpies romanes d'escultures gregues?
- Marbre.
Preguntes tipus test
- Quin ordre arquitectònic grec es caracteritza per la seva senzillesa, robustesa i manca de base?
- a) Dòric
- b) Jònic
- c) Corinti
- d) Romà
Resposta: a) Dòric. L'ordre dòric és el més senzill i robust dels ordres grecs, fàcilment identificable per la manca de base a les columnes.
- Quin ordre arquitectònic grec es distingeix per les volutes en el capitell?
- a) Dòric
- b) Jònic
- c) Corinti
- d) Romà
Resposta: b) Jònic. L'ordre jònic es caracteritza per les volutes en el capitell, que li donen un aspecte més elegant i ornamentat.
- Quin ordre arquitectònic grec presenta un capitell decorat amb fulles d'acant?
- a) Dòric
- b) Jònic
- c) Corinti
- d) Romà
Resposta: c) Corinti. L'ordre corinti es distingeix per la decoració del capitell amb fulles d'acant, que li dona un aspecte més ric i ornamental.
2. Art Romà (segles III aC – V dC)
Flashcards
- Quines innovacions tècniques van aportar els romans a l'arquitectura?
- Arc de mig punt, volta de canó/aresta, cúpula i formigó (opus caementicium).
- Quins tipus d'edificis públics construïen els romans?
- Basíliques, fòrums, termes, teatres/amfiteatres, aqüeductes i arcs de triomf.
- Com s'anomenaven els dos carrers principals en la planificació urbanística romana?
- Cardo i decumanus.
- Què caracteritza el retrat romà?
- Realisme psicològic i expressió individual.
Preguntes tipus test
- Quin material NO va ser una innovació romana en l'arquitectura?
- a) Arc de mig punt
- b) Volta d'aresta
- c) Cúpula
- d) Columnes dòriques
Resposta: d) Columnes dòriques. Les columnes dòriques provenen de l'arquitectura grega, mentre que l'arc de mig punt, la volta d'aresta i la cúpula van ser innovacions romanes.
- Quin tipus d'estructura romana estava dissenyada específicament per a funcions judicials?
- a) Temples
- b) Basíliques
- c) Termes
- d) Aqüeductes
Resposta: b) Basíliques. Les basíliques eren edificis públics romans utilitzats principalment per a funcions judicials i administratives.
- Quin estil de pintura romana es caracteritza per la il·lusió d'elements arquitectònics?
- a) Estil d'incrustació (I)
- b) Estil arquitectònic (II)
- c) Estil ornamental (III)
- d) Estil fantàstic (IV)
Resposta: b) Estil arquitectònic (II). L'estil arquitectònic (II) en la pintura romana es distingeix per la representació il·lusòria d'elements arquitectònics, creant una sensació d'espai i profunditat.
3. Art Bizantí (segles V-XV)
Flashcards
- Quina innovació arquitectònica permet adaptar una cúpula a una base quadrada o octogonal en l'art bizantí?
- Cúpula sobre petxines i trompes
- Quin material s'utilitza principalment per als relleus en l'escultura bizantina?
- Ivori
- Quin color de fons és comú en els mosaics bizantins i què simbolitza?
- Daurat, simbolitza la divinitat
- Com es diu la tècnica de mosaic que utilitza petites pedres?
- Opus tessellatum
Preguntes tipus test
- Quin és un element arquitectònic clau de les esglésies bizantines que permet adaptar una estructura circular a una de quadrada o octogonal?
- a) L'absis
- b) La cúpula sobre petxines i trompes
- c) El nàrtex
- d) L'atri
Resposta: b) La cúpula sobre petxines i trompes. La cúpula sobre petxines i trompes és una innovació arquitectònica bizantina que permet suportar una cúpula gran sobre una base quadrada o octogonal, adaptant així les formes circulars a les estructures rectangulars.
- Quin és l'objectiu principal de l'art bizantí en la representació de figures humanes?
- a) Mostrar realisme i proporció natural
- b) Expressar emoció i dinamisme
- c) Transmetre solemnitat, autoritat divina i luxe
- d) Reflectir la bellesa idealitzada del cos humà
Resposta: c) Transmetre solemnitat, autoritat divina i luxe. L'art bizantí busca transmetre una sensació de solemnitat, autoritat divina i luxe a través de figures frontals, rígides i jeràrquiques, en lloc de buscar el realisme o l'expressió emocional.
- Quina tècnica s'utilitza principalment per a la creació de mosaics en l'art bizantí?
- a) Fresc
- b) Oli sobre tela
- c) Opus tessellatum
- d) Encausto
Resposta: c) Opus tessellatum. L'opus tessellatum és la tècnica que utilitza petites peces de pedra o vidre (tesseles) per crear mosaics en l'art bizantí, permetent una gran riquesa de colors i detalls.
4. Art Islàmic (segles VII-XV)
Flashcards
- Què és un mihrab?
- Un nínxol en una mesquita que indica la direcció de la Meca.
- Què és un minaret?
- Una torre des d'on el muetzí crida a la pregària.
- Què és l'aniconisme?
- La prohibició de representar figures humanes en contextos religiosos.
- Quins tipus de decoració són comuns en l'art islàmic?
- Decoració geomètrica, vegetal (arabesc) i cal·ligràfica.
Preguntes tipus test
- Quin element arquitectònic NO és característic de les mesquites islàmiques?
- a) Mihrab
- b) Minaret
- c) Arc de ferradura
- d) Rosassa
Resposta: d) Rosassa. La rosassa és un element arquitectònic típic de les catedrals gòtiques, no de les mesquites islàmiques.
- Quina és la funció principal del mihrab en una mesquita islàmica?
- a) Indicar la direcció de la Meca
- b) Servir com a torre de vigilància
- c) Emmagatzemar llibres sagrats
- d) Allotjar al imam
Resposta: a) Indicar la direcció de la Meca. El mihrab és un nínxol que indica la direcció de la Meca, cap a on els musulmans s'orienten per pregar.
- Quin tipus de decoració és predominant en l'art islàmic a causa de l'aniconisme?
- a) Figurativa amb representacions humanes
- b) Geomètrica, vegetal i cal·ligràfica
- c) Escenes de la vida quotidiana
- d) Representacions d'animals sagrats
Resposta: b) Geomètrica, vegetal i cal·ligràfica. L'aniconisme, la prohibició de representar figures humanes en contextos religiosos, fomenta l'ús de la decoració geomètrica, vegetal (arabesc) i cal·ligràfica.
5. Art Romànic (segles XI-XII)
Flashcards
- Què és una arquivolta?
- Cadascuna de les arcades que formen una arcada o una finestra.
- Què és un absis?
- Part de l'església, normalment semicircular, on hi ha l'altar.
- Què és una banda llombarda?
- Element decoratiu exterior format per arcs cecs i bandes verticals.
- Què és un arc de mig punt?
- Arc que forma un semicercle perfecte.
Preguntes tipus test
- Quin element arquitectònic és característic de l'art romànic?
- a) Arc ogival
- b) Volta de canó
- c) Cúpula bulbosa
- d) Arc de ferradura
Resposta: b) Volta de canó. La volta de canó és una estructura arquitectònica clau en l'art romànic, utilitzada per cobrir les naus centrals de les esglésies.
- Quin és un dels principals focus d'influència de l'art romànic?
- a) La Ruta de la Seda
- b) El Camí de Sant Jaume
- c) Les Croades
- d) L'Imperi Bizantí
Resposta: b) El Camí de Sant Jaume. El Camí de Sant Jaume va ser una important via de difusió de l'art romànic, facilitant l'intercanvi d'idees i estils entre diferents regions.
- Quin tipus de planta és comú en les esglésies romàniques?
- a) Planta de creu grega
- b) Planta circular
- c) Planta basilical
- d) Planta poligonal
Resposta: c) Planta basilical. Les esglésies romàniques sovint presenten una planta basilical o de creu llatina, amb absis semicirculars i una nau central més alta.
6. Art Gòtic (segles XII-XV/XVI)
Flashcards
- Quin tipus d'arc és característic de l'arquitectura gòtica?
- Arc ogival
- Com es diuen les grans finestres circulars de les catedrals gòtiques?
- Rosasses
- Quina funció tenen els contraforts volants en l'arquitectura gòtica?
- Distribuir el pes de les voltes
- Què representen sovint els vitralls de les catedrals gòtiques?
- Escenes bíbliques
Preguntes tipus test
- Quin element arquitectònic gòtic permet la construcció de murs més prims i l'obertura de grans finestrals?
- a) L'arc de mig punt
- b) L'arc ogival
- c) La volta de canó
- d) La cúpula sobre petxines
Resposta: b) L'arc ogival. L'arc ogival, juntament amb la volta de creueria i els contraforts volants, permet distribuir millor el pes i alleugerir els murs, facilitant l'obertura de grans finestrals.
- Quina característica defineix l'escultura gòtica en comparació amb l'escultura romànica?
- a) Un major hieratisme i frontalitat
- b) Un menor realisme en les figures
- c) Un major realisme i expressivitat
- d) Una absència total de decoració
Resposta: c) Un major realisme i expressivitat. L'escultura gòtica evoluciona cap a un major realisme i expressivitat, amb figures que mostren proporcions més humanes, drapats fluids i somriures.
- Quin és l'objectiu principal de la llum en l'arquitectura gòtica?
- a) Il·luminar l'interior per a facilitar la lectura
- b) Crear un ambient càlid i acollidor
- c) Simbolitzar la divinitat i transcendència
- d) Mostrar la riquesa dels materials
Resposta: c) Simbolitzar la divinitat i transcendència. En l'art gòtic, la llum que entra a través dels vitralls policromats es considera un símbol de Déu i busca generar una experiència espiritual en l'espectador.
Art del Renaixement (segles XV-XVI)
Flashcards
- Quin estil artístic va precedir el Renaixement?
- Gòtic
- Què significa 'Renaixement'?
- Re-néixer
- Quins ordres arquitectònics clàssics es van recuperar durant el Renaixement?
- Dòric, jònic i corinti
- Qui va desenvolupar la perspectiva lineal?
- Brunelleschi i Alberti
Preguntes tipus test
- Quin dels següents arquitectes és conegut per la cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència?
- a) Donatello
- b) Brunelleschi
- c) Alberti
- d) Miquel Àngel
Resposta: b) Brunelleschi. Filippo Brunelleschi és l'arquitecte famós per dissenyar i construir la cúpula de Santa Maria del Fiore a Florència, una obra mestra de l'arquitectura del Renaixement.
- Quin element arquitectònic va ser àmpliament utilitzat en el Renaixement, inspirat en el Panteó romà?
- a) L'arc ogival
- b) La volta de creueria
- c) La cúpula central
- d) El contrafort
Resposta: c) La cúpula central. La cúpula central, inspirada en el Panteó romà, va ser un element arquitectònic clau durant el Renaixement, simbolitzant la grandesa i l'harmonia clàssica.
- Quin d'aquests materials NO és típicament utilitzat en l'arquitectura del Renaixement?
- a) Pedra
- b) Marbre
- c) Maó revestit
- d) Fusta policromada
Resposta: d) Fusta policromada. La fusta policromada no és un material típicament utilitzat en l'arquitectura del Renaixement, que preferia materials com la pedra, el marbre i el maó revestit per la seva durabilitat i aspecte clàssic.
Art Barroc (s. XVII – principis s. XVIII)
Flashcards
- Quin segle va ser el període principal de l'art barroc?
- Segle XVII
- Quins són dos elements arquitectònics característics del Barroc?
- Façanes ondulades i columnes salomòniques
- Com es descriu l'ornamentació en l'art barroc?
- Exuberant i teatral
- Què és el 'trompe-l'œil' en l'art barroc?
- Una il·lusió òptica
Preguntes tipus test
- Quin és un tret distintiu de l'arquitectura barroca?
- a) L'ús de línies rectes i formes geomètriques simples.
- b) La presència de façanes ondulades i columnes salomòniques.
- c) La manca d'ornamentació i la funcionalitat.
- d) L'absència de moviment i dinamisme en les estructures.
Resposta: b) La presència de façanes ondulades i columnes salomòniques.. L'arquitectura barroca es caracteritza pel dinamisme i el moviment, amb façanes ondulades i columnes salomòniques que li donen un aspecte teatral i exuberant.
- Què és el tenebrisme en la pintura barroca?
- a) Una tècnica que utilitza colors vius i lluminosos.
- b) Una tècnica que crea il·lusions òptiques.
- c) Una tècnica que empra un clarobscur accentuat per destacar les figures.
- d) Una tècnica que representa escenes mitològiques.
Resposta: c) Una tècnica que empra un clarobscur accentuat per destacar les figures.. El tenebrisme és una tècnica pictòrica que utilitza un fort contrast entre llums i ombres, destacant les figures principals amb una llum dramàtica.
- Quin tipus d'espai busca crear l'art barroc?
- a) Un espai funcional i pràctic.
- b) Un espai serè i equilibrat.
- c) Un espai escenogràfic i teatral.
- d) Un espai simple i sense ornamentació.
Resposta: c) Un espai escenogràfic i teatral.. L'art barroc busca crear un espai escenogràfic i teatral, on l'arquitectura, l'escultura i la pintura s'integren per oferir una experiència visual impactant i emotiva.
Neoclassicisme (segona meitat s. XVIII – principis s. XIX)
Flashcards
- Quin segle va veure l'auge del Neoclassicisme?
- Segona meitat del segle XVIII i principis del XIX
- Contra què va ser una reacció el Neoclassicisme?
- El Barroc i el Rococó
- Quins principis van guiar el Neoclassicisme?
- L'ordre i la raó clàssica
- Quines característiques definien l'arquitectura Neoclàssica?
- Simplicitat, simetria i proporcions harmòniques
Preguntes tipus test
- Quin moviment artístic va precedir el Neoclassicisme?
- a) El Barroc
- b) El Renaixement
- c) El Romanticisme
- d) L'Impressionisme
Resposta: a) El Barroc. El Neoclassicisme va sorgir com a reacció contra l'exuberància i el dramatisme del Barroc i el Rococó, buscant un retorn a l'ordre i la simplicitat.
- Quina de les següents característiques és pròpia de l'arquitectura Neoclàssica?
- a) Ús de línies corbes i ornamentació excessiva
- b) Simplicitat, simetria i proporcions harmòniques
- c) Predomini de materials com el ferro i el vidre
- d) Disseny asimètric i irregular
Resposta: b) Simplicitat, simetria i proporcions harmòniques. L'arquitectura Neoclàssica es caracteritza per la simplicitat, la simetria i l'ús de proporcions harmòniques inspirades en els ordres clàssics grecoromans.
- Quin tipus de materials eren comuns en l'arquitectura Neoclàssica?
- a) Fusta i maó
- b) Marbre i pedra
- c) Ferro i vidre
- d) Plàstic i metall
Resposta: b) Marbre i pedra. El marbre i la pedra eren materials comuns en l'arquitectura Neoclàssica, ja que evocaven la grandesa i la solidesa de l'arquitectura clàssica grecoromana.
Romanticisme (principis – mitjans s. XIX)
Flashcards
- Quin és el context del Romanticisme?
- Reacció contra el racionalisme neoclàssic, exaltació del sentiment, l'individu i la natura.
- Quines característiques defineixen l'arquitectura del Romanticisme?
- Historicisme i eclecticisme: recuperació d'estils del passat.
- Quin estil arquitectònic es va recuperar principalment durant el Romanticisme?
- Neogòtic
- Com es compara l'escultura romàntica amb la neoclàssica?
- Més moviment i expressivitat.
Preguntes tipus test
- Quin moviment artístic va ser una reacció contra el racionalisme neoclàssic, exaltant el sentiment, l'individu i la natura?
- a) El Barroc
- b) El Neoclassicisme
- c) El Romanticisme
- d) El Renaixement
Resposta: c) El Romanticisme. El Romanticisme va sorgir com a reacció al racionalisme neoclàssic, posant èmfasi en el sentiment, l'individualisme i la natura en contrast amb la raó i l'ordre del Neoclassicisme.
- Quina característica arquitectònica NO és típica del Romanticisme?
- a) Historicisme
- b) Eclecticisme
- c) Ús de línies rectes i formes geomètriques pures
- d) Recuperació d'estils del passat
Resposta: c) Ús de línies rectes i formes geomètriques pures. El Romanticisme es caracteritza per l'historicisme i l'eclecticisme, recuperant estils del passat. L'ús de línies rectes i formes geomètriques pures és més propi del Neoclassicisme, que el Romanticisme rebutja.
- Quin dels següents exemples arquitectònics representa l'estil neogòtic, un corrent comú dins del Romanticisme?
- a) El Panteó de París
- b) El Palau de Westminster
- c) La Plaça de Sant Pere
- d) El Colosseu
Resposta: b) El Palau de Westminster. El Palau de Westminster és un exemple destacat de l'arquitectura neogòtica, un estil que va ser popular durant el Romanticisme com a part del moviment historicista de recuperació d'estils del passat.
Impressionisme (darrera meitat s. XIX)
Flashcards
- Quin segle va veure el desenvolupament de l'Impressionisme?
- Segle XIX
- Quin és un element clau de l'Impressionisme en la pintura?
- Captar la llum i el moment fugaç
- Com es diu la pràctica de pintar a l'aire lliure, central per als impressionistes?
- En plein air
- Quins temes eren típics en les pintures impressionistes?
- Paisatges, vida urbana, lleure burgès
Preguntes tipus test
- Quin és un tret distintiu de la pintura impressionista?
- a) L'ús de contorns clars i definits
- b) La representació precisa dels detalls
- c) Captar la impressió fugaç de la llum i el moment
- d) L'aplicació de capes gruixudes de pintura
Resposta: c) Captar la impressió fugaç de la llum i el moment. La pintura impressionista es caracteritza per captar la impressió fugaç de la llum i el moment, buscant representar l'efecte visual de la llum sobre els objectes.
- Què significa 'en plein air' en el context de l'Impressionisme?
- a) Pintar en un estudi tancat
- b) Pintar a l'aire lliure
- c) Pintar amb espàtula
- d) Pintar amb colors foscos
Resposta: b) Pintar a l'aire lliure. 'En plein air' significa pintar a l'aire lliure, una pràctica comú entre els impressionistes per captar millor la llum natural i els seus efectes.
- Quin dels següents temes era comú en la pintura impressionista?
- a) Escenes mitològiques complexes
- b) Retrats de la noblesa
- c) Paisatges i vida urbana quotidiana
- d) Pintura religiosa i simbòlica
Resposta: c) Paisatges i vida urbana quotidiana. Els impressionistes sovint pintaven paisatges, escenes de lleure burgès i la vida urbana quotidiana, reflectint la societat i el temps en què vivien.
Modernisme (Art Nouveau / Jugendstil) (1890 – 1910 aprox.)
Flashcards
- Quin és un altre nom per al moviment modernista?
- Art Nouveau / Jugendstil
- Entre quins anys aproximadament es va desenvolupar el modernisme?
- 1890 – 1910
- Quina és la principal font d'inspiració per a les formes en l'arquitectura modernista?
- La natura (flors, plantes, ones)
- Quins materials moderns són característics de l'arquitectura modernista?
- Ferro, vidre, formigó
Preguntes tipus test
- Quin dels següents materials NO és característic de l'arquitectura modernista?
- a) Ferro forjat
- b) Vidre
- c) Formigó
- d) Marbre
Resposta: d) Marbre. El modernisme prioritza materials moderns com el ferro, el vidre i el formigó, deixant de banda el marbre, més associat a estils clàssics.
- Quin és un dels trets distintius de l'arquitectura modernista pel que fa a la seva composició?
- a) Simetria estricta
- b) Asimetria i formes orgàniques
- c) Línies rectes i angles definits
- d) Ús exclusiu de materials tradicionals
Resposta: b) Asimetria i formes orgàniques. L'arquitectura modernista es caracteritza per l'asimetria i l'ús de formes orgàniques inspirades en la natura, en contraposició a la simetria estricta.
- Quina característica defineix principalment la pintura modernista?
- a) L'ús de la perspectiva lineal
- b) La representació realista de la figura humana
- c) La línia corba i els colors plans
- d) L'absència total de temes naturals
Resposta: c) La línia corba i els colors plans. La pintura modernista es distingeix per l'ús de la línia corba, els colors plans i una sensualitat i exotisme característics.
Futurisme (1909 – aprox. 1920)
Flashcards
- Quin moviment artístic va exaltar la velocitat, la màquina i la guerra?
- Futurisme
- Qui va escriure el Manifest Futurista?
- Filippo Tommaso Marinetti
- Quines formes caracteritzen l'arquitectura futurista?
- Formes anguloses i futuristes
- Què representava l'escultura futurista?
- El moviment i la simultaneïtat
Preguntes tipus test
- Quin dels següents aspectes va ser central en l'exaltació del Futurisme?
- a) La bellesa de la natura verge
- b) El retorn a les tradicions clàssiques
- c) La veneració per la velocitat i la màquina
- d) La importància de la reflexió i la calma
Resposta: c) La veneració per la velocitat i la màquina. El Futurisme va exaltar la modernitat, la velocitat i la màquina com a símbols del progrés i el dinamisme.
- Quina era una característica distintiva de la pintura futurista?
- a) L'ús de colors pastel i formes suaus
- b) La representació del moviment i la velocitat
- c) La representació realista de la natura
- d) L'ús de la perspectiva clàssica
Resposta: b) La representació del moviment i la velocitat. La pintura futurista es caracteritzava per la representació del moviment, la velocitat i l'energia a través de línies de força i la descomposició del moviment.
- Quin tipus de formes geomètriques eren comunes en les obres futuristes?
- a) Formes arrodonides i orgàniques
- b) Formes geomètriques anguloses
- c) Formes clàssiques i simètriques
- d) Formes abstractes i indefinides
Resposta: b) Formes geomètriques anguloses. Les formes geomètriques anguloses eren comunes en les obres futuristes per a representar dinamisme i energia.
CONTEXT HISTÒRIC
Flashcards
- Quin art celebra l'home com a mesura de tot?
- Art Grec
- Quin art és pragmàtic i propagandístic?
- Art Romà
- Quin art és religiós, imperial i simbòlic?
- Art Bizantí
- Quin art és abstracte per l'aniconisme religiós?
- Art Islàmic
Preguntes tipus test
- Quin període de l'art grec es caracteritza per l'expansió cultural i les conquestes d'Alexandre el Gran?
- a) Arcaic
- b) Clàssic
- c) Hel·lenístic
- d) Romà
Resposta: c) Hel·lenístic. El període hel·lenístic de l'art grec està marcat per les conquestes d'Alexandre el Gran, que van portar a una expansió cultural significativa.
- Quin dels següents períodes històrics va veure un auge religiós i la construcció d'esglésies com a fortaleses?
- a) Art Romà
- b) Art Romànic
- c) Art Gòtic
- d) Art Bizantí
Resposta: b) Art Romànic. L'art romànic es caracteritza per un auge religiós i la construcció d'esglésies fortificades a causa de la por al final del món al voltant de l'any 1000.
- Quin imperi va sobreviure a la caiguda de Roma i va mantenir les tradicions romanes a l'Orient?
- a) Imperi Romà d'Occident
- b) Imperi Romà d'Orient (Bizanci)
- c) Imperi Islàmic
- d) Imperi Romà Germànic
Resposta: b) Imperi Romà d'Orient (Bizanci). L'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Bizanci, va sobreviure a la caiguda de Roma i va mantenir les tradicions romanes a l'Orient.
I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.
Text del document
CARACTERÍSTIQUES D'ESTILS ARTÏSTICS 1. Art Grec (segles VIII–I aC) – Ideal de bellesa harmònica i proporció humana Arquitectura Ordres principals: dòric (s. VII aC, senzill, robust, sense base), jònic (s. VI aC, volutes, més elegant), corinti (s. IV aC, capitell amb fulles d'acant, més decoratiu). Temple clàssic: planta rectangular, peristil (columnes al voltant), pronaos + naos + opistòdom. Exemples: Partenó (Acròpoli d'Atenes, ordre dòric). Correccions òptiques (èntasi, curvatura subtil de l'estilòbat) per donar sensació de perfecció. Principals materials: marbre i pedra calcària. Policromia (colors vius) avui perduda.
Escultura Tema central: figura humana idealitzada (dieux, herois, atletes). Evolució: Arcaic (s. VII–VI aC): kouroi i korai rígids, somriure arcaic, frontalitat. Clàssic (s. V–IV aC): contrapposto (pes sobre una cama), proporció (cànon de Policlet), moviment natural, serenitat. Exemples: Discòbol (Miró), Apol·lo de Belvedere. Hel·lenístic (s. IV–I aC): dinamisme, expressivitat emocional, dramatisme. Exemples: Victòria de Samotràcia, Laocoont, Vènus de Milo. Materials: bronze (originals perduts) i marbre (còpies romanes). Polícromia original. Pintura Poc conservada. Principalment ceràmica (figures negres figures vermelles).
Tècnica: contorn lineal, colors plans, escenes mitològiques o quotidianes. Grans pintors (Apel·les, Zeuxis) només coneguts per textos. 2. Art Romà (segles III aC – V dC) – Realisme, monumentalitat i enginyeria Arquitectura Innovacions tècniques: arc de mig punt, volta de canó/aresta, cúpula, formigó (opus caementicium). Tipus principals: Temples (adaptació grega + podi alt): Maison Carrée (Nimes), Panteó (cúpula gegant). Edificis públics: basíliques (espai judicial), fòrums, termals, teatres/amfiteatres (Colosseu), aqüeductes (Pont du Gard, Segòvia), arcs de triomf (Tit, Constantí). Urbanisme: ciutat planificada (cardo + decumanus), insulae (cases de pisos), domus (cases amb peristil).
Escultura Retrat realista i psicològic (expressió individual): Brutus, Pompeu, August de Prima Porta (idealitzat), Caracal·la (expressiu). Relleus històrics narratius: Columna Trajana (espiral contínua), Ara Pacis, Arc de Tit. Escultura idealitzada (còpies gregues) + retrat imperial per propaganda. Materials: marbre, bronze. Moltes còpies de l'escultura grega. Pintura Frescos a les cases (Pompeia, Herculà): natures mortes, paisatges, escenes mitològiques, trompe-l'œil. Estils: I (incrustació), II (arquitectònic), III (ornamental), IV (fantàstic). Tècnica: fresc i encausto. Predomina el color viu i la il·lusió espacial. 3. Art Bizantí (segles V–XV, màxim esplendor s.
VI amb Justinià) Arquitectura Esglésies centrals (planta de creu grega o basilical amb cúpula central). Innovacions: cúpula gran sobre petxines i trompes (adapta cercle a quadrat/octògon). Elements: atri (espai exterior), nàrtex (porxo), tribuna (per dones), cimaci (sobre capitell). Exteriors senzills (maó i pedra, sense decoració). Interiors rics amb mosaics i marbre. Exemples clau: Santa Sofia (Constantinoble), Sant Vital de Ravenna. Escultura Escassa monumental (influència cristiana: rebuig del nu clàssic). Principalment relieves en ivori (díptics, tríptics, políptics) i orfebreria. Característiques: figures frontals, rígides, jeràrquiques, sense perspectiva ni dinamisme.
Transmet solemnitat, autoritat divina i luxe. Voris imperials: emperador + Crist (simbolitza poder diví). Pintura / Mosaics Mosaics amb tècnica opus tessellatum (pedretes petites). Fons daurat (simbolitza divinitat), gamma cromàtica rica. Figures hieràtiques (frontals, grans ulls, sense volum ni perspectiva). Iconografia religiosa principal: Pantocràtor (Crist triomfant) cúpula. Theotokos (Verge Maria) absis. Episodis bíblics i emperadors amb seguici. Objectiu: espiritualitat, transcendència, no realisme. 4. Art Islàmic (segles VII–XV, expansió des del segle VII) Arquitectura Mesquites i palaus: pati central (sahn), arcades hipòstiles, mihrab (nínxol orientat a La Meca), minarets.
Innovacions: arc de ferradura, arcs lobulats/polilobulats, cúpules bulboses, muqarnas (bóvedes estalactítiques). Decoració geomètrica, vegetal (arabesc), cal·ligrafia corànica (aniconisme: prohibició figures humanes en art religiós). Materials: maó, guix, ceràmica vidriada. Exemples clau: Mesquita de Còrdova (hipòstila amb columnes i arcs vermells/blancs), Alhambra (patis amb aigua i arabescs). Escultura Poc figurativa (aniconisme religiós: no representacions humanes/animals en context sagrat). Relieves geomètrics i vegetals en capitells, mihrabs, fonts. Figures humanes només en arts menors (ivori, metall) o en períodes tardans. Decoració abstracta i repetitiva (simbolitza infinitat divina).
Pintura Miniatures en llibres (manuscrits il·lustrats: Kalila wa Dimna, etc.). Ceràmica vidriada (llustres), mosaics no figuratius. Predomina ornamentació geomètrica, vegetal i cal·ligràfica. Colors vius, simetria, absència de perspectiva i ombra. 5. Art Romànic (segles XI–XII, primer estil internacional cristià) Arquitectura Esglésies de planta basilical o creu llatina, amb absis semicirculars, transsepte, nau central més alta. Voltes de canó (nave central) i d'aresta (laterals), arcs de mig punt, murs gruixuts. Exteriors: bandes llombardes, arcos cecs, galeries de porxos, portals amb arquivoltes. Influència: Camí de Santiago, monestirs benedictins.
Exemples clau: Sant Vicenç de Cardona (cúpula sobre creuer), Sant Pere de Rodes, Sant Climent de Taüll (Catalunya), Santiago de Compostela. Escultura Monumental als portals (timpans amb Judici Final, Crist en Majestat). Capitells historiats (relats bíblics, monstres, temes morals). Figures rígides, frontals, expressives (ulls grans, gestos simbòlics). Transmet terror diví, moral cristiana i didàctica (per a analfabets). Materials: pedra, fusta policromada. Pintura Frescos als absis i murs (tècnica al fresc). Colors vius, fons blau o vermell, figures hieràtiques. Iconografia: Crist en Majestat (Pantocràtor), Verge, apòstols. Sense perspectiva, proporcions simbòliques (grans caps).
Exemple: absis de Sant Climent de Taüll (molt conegut). 6. Art Gòtic (segles XII–XV/XVI) – Verticalitat, llum i espiritualitat Arquitectura Innovacions principals: arc ogival (apuntat, distribueix millor el pes), volta de creueria (ogival, més lleugera), contraforts volants (arcbotants) i pinacles (per contrarestar forces). Objectiu: murs prims, alçada màxima, molta llum (grans finestrals amb vitralls). Elements: rosasses (finestres circulars grans), pinacles, gàrgoles (desguàs i simbòliques), deambulatori amb capelles radials. Plantes: creu llatina, naus més altes i estretes, absis poligonal.
Evolució: Gòtic primerenc (transició romànic), ple (Chartres), radiant (ornamentació), flamíger (flames, corbes). Exemples clau: Notre-Dame de París (s. XII, façana amb rosassa), Catedral de Chartres (vitralls originals, llum simbòlica), Catedral de Burgos (s. XIII), Catedral de Palma (s. XIV, gran claror). Escultura Portals amb timpans (Judici Final, Crist en Majestat), jambas amb figures columnàries (més naturals, somriures, moviment). Figures més realistes i expressives (Gòtic ple: proporcions humanes, drapats fluids). Gàrgoles, pinacles i estàtues decoratives (monstres, sants). Retables i cor de catedral amb escenes narratives. Transmet: espiritualitat ascendent, esperança i terror diví.
Pintura Vitralls policromats (vidrieres amb plom): colors intensos (blau cobalt, vermell), escenes bíbliques que il·luminen l'interior (llum = Déu). Miniatures en llibres (llibres d'hores), frescos i taules (Gòtic internacional: Giotto precursor). Figures hieràtiques al principi, més naturals després (expressió emocional). Objectiu: didàctica per analfabets, simbolisme diví. Art del Renaixement (segles XV–XVI) Arquitectura Retorn a l'antiguitat clàssica: ordres grecoromans (dòric, jònic, corinti), columnes, entaulaments, frontons triangulars, cúpules, arcs de mig punt. Proporció matemàtica i harmonia: edificis basats en nombres àureus i simetria perfecta.
Elements clau: cúpula central (inspirada en el Panteó romà), planta centralitzada o basilical, façanes clares i ordenades, pilastres, cornises. Materials: pedra, marbre, maó revestit. Exemples clau: Brunelleschi Cúpula de Santa Maria del Fiore (Florència). Alberti Façana de Santa Maria Novella. Bramante Tempietto de Sant Pere in Montorio (Roma). Miquel Àngel Cúpula de Sant Pere del Vaticà (finals del Renaixement). L'edifici deixa de ser fortalesa religiosa per ser "palau harmoniós" al servei de l'home i la ciutat. Escultura Retorn al nu clàssic i al realisme anatòmic (estudi del cos humà viu). Contrapposto perfecte, moviment natural, expressió emocional subtil.
Figures exemptes (no adossades al mur), proporció ideal (cànon de 7–8 caps). Materials: marbre (principalment), bronze. Temes: déus clàssics, herois bíblics, retrats, monuments eqüestres. Exemples clau: Donatello David (bronze, primer nu renaixentista). Miquel Àngel David (màrmol, ideal heroic), Pietat (Vaticà), Moisès (tomb de Juli II). Cellini Perseu amb el cap de Medusa (bronze). L'escultura celebra la bellesa del cos humà i la dignitat de l'individu. Pintura Innovacions tècniques: perspectiva lineal (Brunelleschi, Alberti), sfumato (suavitzat de contorns, Leonardo), clarobscur, oli sobre taula o llenç (més durador i detallat).
Realisme anatòmic, proporcions ideals, composició equilibrada (piramidal sovint). Temes: religiosos (Madonna, Últim Sopar), mitològics, retrats individuals, paisatges naturals. Humanisme: l'home al centre, expressió psicològica, bellesa terrenal. Exemples clau: Leonardo da Vinci Monna Lisa (sfumato, mirada psicològica), Últim Sopar (perspectiva). Rafael Escola d'Atenes (perspectiva perfecta, filòsofs clàssics), Madonnas. Miquel Àngel Capella Sixtina (Sostre i Judici Final: anatomia poderosa, dramatisme). Ticià (Venècia) colors vius, sensualitat (Venus d'Urbino). La pintura busca imitar la natura i captar l'ànima humana. Art Barroc (s. XVII – principis s.
XVIII) Context: Contrareforma catòlica, absolutisme monàrquic, dramatisme i propaganda religiosa/política. Arquitectura Dinamisme i moviment: façanes ondulades (convexes/còncaves), columnes salomòniques, plans oberts. Ornamentació exuberant, efectisme i teatralitat (integració d'arquitectura + escultura + pintura). Espai escenogràfic i il·lusió òptica (trompe-l'œil). Exemples: Bernini (plaça de Sant Pere), Borromini, Churriguera (Espanya). Escultura Realisme extrem + dramatisme emocional (figures en moviment, èxtasi, patetisme). Drapats agitats, expressions intenses, composicions diagonals. Integrada a l'arquitectura (altars, fonts).
Exemples: Bernini (Èxtasi de Santa Teresa), algunes obres de Gregorio Fernández o Alonso Cano. Pintura Clarobscur i tenebrisme (llum dramàtica que destaca figures). Color ric, moviment, composicions diagonals o obertes. Temes: religiosos (èxtasi, martiri), mitològics, retrats, natures mortes. Exemples: Caravaggio, Rubens, Velázquez, Rembrandt. Neoclassicisme (segona meitat s. XVIII – principis s. XIX) Context: Il·lustració, Revolució Francesa, retorn a l'ordre i la raó clàssica (reacció contra el Barroc i Rococó). Arquitectura Simplicitat, simetria i proporcions harmòniques (retorn als ordres grecoromans). Formes geomètriques pures, línies rectes, absència d'ornamentació excessiva.
Materials: marbre i pedra; edificis monumentals i funcionals. Exemples: Panthéon de París, edificis de Ledoux o Soufflot. Escultura Serenitat, equilibri i fredor (ideal clàssic). Nu idealitzat, superfícies llises i polides, expressions contingudes. Temes: herois clàssics, virtuts cíviques. Exemples: Antonio Canova, Bertel Thorvaldsen. Pintura Predomini del dibuix i la línia sobre el color. Composicions equilibrades, claredat i fredor lumínica. Temes morals, històrics o mitològics (exaltació de la raó i la virtut). Exemples: Jacques-Louis David (Jurament dels Horacis). Romanticisme (principis – mitjans s.
XIX) Context: Reacció contra el racionalisme neoclàssic; exaltació del sentiment, l'individu i la natura. Arquitectura Historicisme i eclecticisme: recuperació d'estils del passat (neogòtic sobretot, neoromànic, neobizantí…). No hi ha un llenguatge propi; barreja d'estils per crear efecte emotiu o nacional. Exemples: Palau de Westminster (neogòtic), edificis de John Nash. Escultura Més moviment i expressivitat que en el Neoclassicisme (però sense trencar del tot amb el clàssic). Dinamisme, energia i grandiloqüència; temes contemporanis o patriòtics. Exemples: François Rude (La Marsellesa), Jean-Baptiste Carpeaux. Pintura Exaltació de l'emoció, el sublim, la natura salvatge i el drama.
Pinzellada lliure, color intens, llum dramàtica, composicions obertes. Temes: paisatges tempestuosos, ruïnes, heroïcitat, exotisme, individualisme. Exemples: Goya (tardà), Delacroix, Turner, Caspar David Friedrich. Impressionisme (darrera meitat s. XIX) Context: França; revolució tècnica (pigments nous), interès per la llum i la vida moderna. Principalment pintura. Arquitectura Pràcticament inexistent com a estil propi (l'impressionisme és sobretot pictòric). Escultura Superfícies inquietes i texturades que capten la llum (efecte "impressionista"). Exemples: Auguste Rodin (modelat lliure, inacabat aparent). Pintura Captar la impressió fugaç de la llum i el moment (pintura en plein air).
Pinzellades soltes i visibles, colors purs juxtaposats (sense mesclar), ombres colorides. Temes quotidians: paisatges, lleure burgès, vida urbana. Exemples: Monet (Impressió, sol naixent), Renoir, Degas, Pissarro. Modernisme (Art Nouveau / Jugendstil) (1890 – 1910 aprox.) Context: Fi de segle; reacció contra l'historicisme industrial; art total integrat. Arquitectura Línies ondulants, sinuoses i orgàniques (inspiració en la natura: flors, plantes, ones). Asimetria, decorativisme exuberant, integració de totes les arts (ferro forjat, vidre, ceràmica). Materials moderns: ferro, vidre, formigó. Exemples: Antoni Gaudí (Barcelona), Victor Horta (Brussel·les), Hector Guimard (París).
Escultura Integrada a l'arquitectura; formes sinuoses, sensuals i estilitzades. Motius vegetals i femenins ondulants. Pintura Línia corba, colors plans, sensualitat i exotisme. Temes: dones en actituds gràcils, motius naturals estilitzats. Exemples: Alphonse Mucha, Gustav Klimt (influència). Futurisme (1909 – aprox. 1920) Context: Itàlia; exaltació de la modernitat, la velocitat, la màquina i la guerra (Manifest de Marinetti). Arquitectura Dinamisme, formes anguloses i futuristes; exaltació de la tecnologia i el moviment. Projectes visionaris (molts no construïts): línies de força, audàcia estructural. Exemples: Antonio Sant'Elia (projectes ciutats futuristes).
Escultura Representació del moviment i la simultaneïtat (figures en marxa, formes que es prolonguen en l'espai). Descomposició i interpenetració de plans. Exemples: Umberto Boccioni (Formes úniques de continuïtat en l'espai). Pintura Dinamisme, velocitat i energia: línies de força, simultaneïtat, descomposició del moviment. Colors vius i contrastats, formes geomètriques anguloses. Temes: màquines, cotxes, avions, ciutat moderna, guerra. Exemples: Boccioni, Giacomo Balla, Carlo Carrà. Aquests resums són concisos però inclouen els punts clau que solen caure a l'examen (característiques formals + context + exemples bàsics).
Consell per a la selectivitat: Compara sempre amb l'estil anterior (ex.: Barroc vs Renaixement; Neoclassicisme vs Barroc; Romanticisme vs Neoclassicisme; Impressionisme vs Acadèmia). Recorda paraules clau: moviment/dramatisme (Barroc), ordre/serenitat (Neoclassicisme), emoció/natura (Romanticisme), llum/impressió (Impressionisme), línia sinuosa/natura (Modernisme), velocitat/màquina (Futurisme). CONTEXT HISTÒRIC: 1. Art Egipte i Pròxim Orient (c. 3000–300 aC) Context històric Egipte: Unificació sota faraons (Imperi Antic, Mitjà i Nou). Societat teocràtica on el faraó era déu-rei. La vida eterna era central (creença en l'altra vida preparació per la mort).
Estabilitat política llarga, però amb invasions (Hicsos, perses). Mesopotàmia (Sumer, Acàdia, Babilònia, Assíria): Ciutats-estat, reis guerrers, imperis conqueridors. Religió politeista amb ziggurats com temples. Art al servei del poder i la religió. L'art és monumental, rígid i etern per assegurar la supervivència en l'altra vida i glorificar el poder diví. 2. Art Grec (c. 800–30 aC) Context històric Període Arcaic: Ciutats-estat (pòlis) independents, colonització mediterrània. Període Clàssic (s. V–IV aC): Atenes democràtica (Pericles), guerres mèdiques (victòria contra perses confiança en l'home), Guerra del Peloponès.
Període Hel·lenístic: Conquesta d'Alexandre el Gran expansió cultural (monarques hel·lenístics). L'art celebra l'home com a mesura de tot (Protagoràs), ideal de bellesa, raó i harmonia. Transició de rigidesa a naturalisme i expressió emocional. 3. Art Romà (c. 300 aC – 476 dC) Context històric República (509–27 aC): Expansió territorial (conquesta Grècia, Cartago). Senat i cònsols, conflictes interns (guerrres civils). Imperi (27 aC–476 dC): August funda l'Imperi, Pax Romana (pau relativa, prosperitat). Emperadors divinitzats, cristianisme creixent. Caiguda de l'Imperi d'Occident (476).
L'art és pragmàtic, propagandístic (retrats realistes, monuments públics) i eclèctic (herència grega + enginyeria romana). Serveix per glorificar l'Estat i l'emperador. 4. Art Bizantí (c. segles V–XV) Context històric Imperi Romà d'Orient (Bizanci): Supervivència de Roma després de la caiguda d'Occident. Justinià (s. VI) reconquesta territoris, codifica el dret romà. Iconoclàstia (s. VIII–IX): Conflicte religiós sobre imatges. Esplendor amb Basili II (s. X–XI), caiguda de Constantinoble (1204 croades, 1453 turcs). L'art és religiós, imperial i simbòlic. L'emperador és representant de Déu. Mosaics daurats per transmetre transcendència i autoritat divina. 5. Art Islàmic (c.
segles VII–XV) Context històric Expansió ràpida des del 632 (mort de Mahoma): Califats omeia (Damasc), abbàssida (Bagdad), cordovès (Al-Àndalus), fatimita, etc. Edat d'Or (s. VIII–XIII): Florència cultural, ciència, matemàtiques, comerç. Fragmentació i reconquesta cristiana (Al-Àndalus cau el 1492). L'art és abstracte (aniconisme religiós: no figures humanes en context sagrat). Decoració geomètrica i cal·ligràfica per reflectir l'infinit diví. Arquitectura amb patis i aigua (paradís islàmic). 6. Art Romànic (segles XI–XII) Context històric Alta Edat Mitjana: Feudalisme consolidat, invasions (vikings, magiars) acabades. Any 1000: por al final del món auge religiós.
Camí de Santiago, monestirs benedictins, Reconquesta a la Península. Reforma gregoriana (Gregori VII): poder papal creixent. L'art és religiós, didàctic (per analfabets) i defensiu (esglésies com fortaleses). Transmet temor diví i esperança de salvació. 7. Art Gòtic (segles XII–XV) Context històric Baixa Edat Mitjana: Creixement urbà, comerç, universitats. Escolàstica (Tomàs d'Aquino): fe + raó. Croades (contacte Orient), pesta negra (1348), Guerra dels Cent Anys. Reis i burgesia financen catedrals. L'art és urbà i ascendent (verticalitat = aspiració al cel). Llum = Déu. Catedrals com símbol de comunitat i poder diví. 8.
Renaixement (segles XV–XVI) Context històric Humanisme: redescobriment clàssic (textos grecs/romans), antropocentrisme. Caiguda Constantinoble (1453) erudits a Itàlia. Mecanització impremta (Gutenberg), descobriments (Colom 1492). Mecenatge (Mèdici, papes). Reforma protestant (Lutero 1517), Contrareforma. L'art torna a l'home, proporció, perspectiva, realisme. Celebració de la bellesa clàssica i la intel·ligència humana. Estil / Període Perío de aprox.
Context històric clau Arquitectu ra principal Escultura principal Pintura / Mosaics / Altres Idees centrals / Simbolis me Egipte / Pròxim Orient 3000– 300 aC Teocràcia faraònica, vida eterna prioritària; Mesopotàmi a: reis guerrers Piràmides, hipogeus, mastabes, temples (arquitrava da, horitzontal, sense voltes) Piràmide de Giza / Djoser Figures rígides, frontalitat, llei de frontalitat (perfil + cara frontal), relleus plans Esfinge, estàtues faraòniques Pintura mural simbòlica, colors plans, jeroglífics; aixovar funerari Eternitat, poder diví del faraó, preparaci ó per l'altra vida Grec 800–3 0 aC Pòlis independent s democràcia Atenes conquestes Alexandre Ordres (dòric, jònic, corinti), temple peristil, correccions òptiques Partenó Kouroi/korai (arcaic) contrapposto (clàssic) dinamisme hel·lenístic Discòbol, David de Miquel Àngel (influència) Ceràmica figures negres/ver melles; poc conservada Home com a mesura de tot, harmonia, proporció, bellesa ideal Romà 300 aC – 476 dC República Imperi (Pax Romana), enginyeria, propaganda imperial Arc, volta, cúpula, formigó; basíliques, fòrums, termals, Colosseu, Panteó Retrat realista (psicològic), relleus narratius (columna Trajana), còpies gregues August de Prima Porta Frescos Pompeia (trompe-l'œ il), natures mortes, escenes mitològique s Realisme, poder imperial, monumen talitat pública Bizantí segles V–XV (esple ndor s.
VI) Imperi Romà d'Orient, Justinià, iconoclàstia, cristianisme oficial Cúpula sobre petxines/tro mpes, planta centralitzad a, mosaics interiors Santa Sofia Escassa monumental; relleus ivori (díptics), figures frontals rígides Mosaics daurats (opus tessellatum ), figures hieràtiques, Pantocràtor , Theotokos Ravenna Transcen dència divina, solemnitat , autoritat imperial-di vina Islàmic segles VII–X V Expansió califats, Edat d'Or, aniconisme religiós Mesquites (pati sahn, mihrab, minaret), arc ferradura, muqarnas Mesquita Còrdova, Alhambra Poc figuratiu; relleus geomètrics/v egetals, arabescs Miniatures, ceràmica vidriada, cal·ligrafia corànica, ornament geomètric Infinit diví, paradís (aigua, patis), abstracció (no figures humanes en sagrat) Romànic segles XI–XII Feudalisme, any 1000 (por fi del món), Camí Santiago, monestirs Voltes canó/aresta , arcs mig punt, murs gruixuts, bandes llombardes Sant Vicenç Cardona, Santiago Portals timpans (Judici Final), capitells historiats, figures rígides expressives Frescos absis (Pantocràto r), colors vius, hieràtics Sant Climent Taüll Temor diví, didàctica per analfabets , església com fortalesa Compostel· la Gòtic segles XII–X V Creixement urbà, comerç, escolàstica (fe + raó), catedrals finançades Arc ogival, volta creueria, contraforts volants, vitralls, verticalitat Notre-Dam e París, Chartres Figures columnàries més naturals, somriures, drapats fluids; gàrgoles Vitralls policromats (llum = Déu), miniatures llibres d'hores Ascensió espiritual, llum divina, comunitat urbana Renaixe ment segles XV–X VI Humanisme, redescobrim ent clàssic, impremta, descobrimen ts, mecenes Ordres clàssics, cúpula, proporció matemàtica , simetria Cúpula Brunellesch i, Tempietto Bramante Nu clàssic, contrapposto perfecte, anatomia real David Miquel Àngel, David Donatello Perspectiv a lineal, sfumato, oli, realisme psicològic Monna Lisa, Escola d'Atenes Rafael Home al centre, harmonia, bellesa terrenal, imitació natura Romanti cisme final s.
XVIII – mitjan s. XIX Revolució Francesa/In dustrial, nacionalism es, reacció al racionalisme Revival gòtic/neogò tic, paisatgism e (jardins anglesos) Figures dramàtiques, emoció La Marsellesa Rude Paisatges sublime, colors intensos, pinzellades lliures, emoció Friedrich (home davant natura), Delacroix (Llibertat guiant el poble), Goya (pintures negres) Emoció sobre raó, natura poderosa, individu, melancoli a, exotisme