1. Característiques Generals de l'Empirisme
Flashcards
- Quin és l'origen del coneixement segons l'empirisme?
- L'experiència (sensació/sentits).
- Com defineixen els empiristes la ment al néixer?
- Com una Tabula Rasa (full en blanc).
- Què és una impressió segons Hume?
- Una sensació immediata, intensa i actual.
- Què és una idea segons Hume?
- Una còpia difusa o record d'una impressió.
Preguntes tipus test
- Quin és un principi bàsic de l'empirisme?
- a) El coneixement prové de la raó innata.
- b) El coneixement prové de l'experiència.
- c) La realitat es coneix a través de la intuïció.
- d) La ment neix amb idees predefinides.
Resposta: b) El coneixement prové de l'experiència.. L'empirisme defensa que tot coneixement té el seu origen en l'experiència sensorial.
- Què és la 'Tabula Rasa' segons l'empirisme?
- a) Un conjunt d'idees innates.
- b) Una ment plena de coneixement previ.
- c) Una ment en blanc al néixer.
- d) Un sistema de raonament lògic.
Resposta: c) Una ment en blanc al néixer.. La 'Tabula Rasa' representa la idea que la ment està buida al néixer i es va omplint amb l'experiència.
- Quin és el criteri de validesa del coneixement per als empiristes?
- a) La coherència lògica interna.
- b) L'experiència sensorial.
- c) L'autoritat d'un expert.
- d) La revelació divina.
Resposta: b) L'experiència sensorial.. Per als empiristes, l'experiència és tant el criteri per validar el coneixement com el seu límit.
2. David Hume: Teoria del Coneixement
Flashcards
- Quin és el principi bàsic de l'empirisme segons Hume?
- Tot coneixement prové de l'experiència.
- Com anomena Hume les sensacions immediates i intenses?
- Impressions.
- Què són les idees segons Hume?
- Còpies difuses o records de les impressions.
- Quines són les tres lleis d'associació d'idees de Hume?
- Semblança, Contigüitat i Causa-Efecte.
Preguntes tipus test
- Segons Hume, quin és l'origen de tot coneixement?
- a) La raó pura
- b) L'experiència sensorial
- c) Les idees innates
- d) La intuïció intel·lectual
Resposta: b) L'experiència sensorial. Hume defensa que tot coneixement prové de l'experiència, és a dir, de les sensacions i els sentits.
- Quina és la diferència principal entre impressions i idees segons Hume?
- a) Les impressions són còpies de les idees
- b) Les idees són més intenses que les impressions
- c) Les impressions són sensacions immediates i les idees són records difusos
- d) No hi ha diferència entre impressions i idees
Resposta: c) Les impressions són sensacions immediates i les idees són records difusos. Les impressions són sensacions immediates i intenses, mentre que les idees són còpies o records d'aquestes impressions, per tant, menys vives.
- Quina de les següents no és una llei d'associació d'idees segons Hume?
- a) Semblança
- b) Contigüitat
- c) Causa-Efecte
- d) Contradicció
Resposta: d) Contradicció. Hume identifica tres lleis d'associació d'idees: semblança, contigüitat i causa-efecte. La contradicció no és una d'elles.
3 i 4. Crítica al Coneixement: Causalitat i Inducció
Flashcards
- Quin és el criteri de validesa de Hume per a les idees?
- Una idea és vàlida si prové d'una impressió corresponent.
- Què és la causalitat segons Hume?
- Un hàbit o costum psicològic, no una llei de la natura.
- Què és la inducció?
- Passar de casos particulars a una llei general.
- Per què Hume critica la inducció?
- Perquè no podem observar el futur ni tots els casos possibles.
Preguntes tipus test
- Segons Hume, en què es basa la llei de causalitat?
- a) En la connexió necessària entre causa i efecte observada directament.
- b) En un hàbit o costum psicològic format per la repetició d'experiències.
- c) En una llei de la natura immutable i evident per si mateixa.
- d) En la capacitat de la raó per deduir les causes a partir dels efectes.
Resposta: b) En un hàbit o costum psicològic format per la repetició d'experiències.. Hume argumenta que no observem una connexió necessària entre causa i efecte, sinó una conjunció constant d'esdeveniments que ens porta a crear un hàbit psicològic.
- Quina és la principal crítica de Hume a la inducció?
- a) La inducció és un mètode vàlid per obtenir coneixement cert sobre el món.
- b) La inducció es basa en l'observació de tots els casos possibles, garantint la seva validesa.
- c) No podem observar el futur ni tots els casos possibles, per tant, no podem garantir que el futur serà igual que el passat.
- d) La inducció és un procés lògicament necessari que ens permet fer prediccions segures.
Resposta: c) No podem observar el futur ni tots els casos possibles, per tant, no podem garantir que el futur serà igual que el passat.. Hume critica la inducció perquè no tenim garantia que les regularitats observades en el passat es mantindran en el futur, ja que no podem observar tots els casos possibles.
- Quin tipus de coneixement es considera contingent segons Hume?
- a) Les relacions d'idees, com les matemàtiques i la lògica.
- b) Les qüestions de fet, basades en l'experiència i l'observació.
- c) El coneixement a priori, independent de l'experiència.
- d) El coneixement innat, present des del naixement.
Resposta: b) Les qüestions de fet, basades en l'experiència i l'observació.. Les qüestions de fet són contingents perquè podrien ser d'una altra manera i la seva negació no és contradictòria, a diferència de les relacions d'idees.
5. Crítica a la Metafísica Tradicional
Flashcards
- Què estudia la metafísica tradicional segons Hume?
- La Substància (allò que existeix per si mateix).
- Per què Hume diu que la idea de 'substància' no és vàlida?
- Perquè no en tenim cap impressió.
- Què és la idea de substància per a Hume?
- Una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació.
- Quin és l'argument clàssic sobre Déu que Hume critica?
- Déu és la causa del món.
Preguntes tipus test
- Segons Hume, què estudia la metafísica tradicional?
- a) Les lleis de la física quàntica.
- b) La substància, allò que existeix per si mateix.
- c) Les relacions entre idees i impressions.
- d) La validesa del coneixement a priori.
Resposta: b) La substància, allò que existeix per si mateix.. La metafísica tradicional, segons Hume, se centra en l'estudi de la substància, que és allò que es considera que existeix per si mateix, independentment de les nostres percepcions.
- Per què Hume critica la idea de substància?
- a) Perquè tenim una impressió clara i distinta de la substància.
- b) Perquè la substància és la base de tot coneixement empíric.
- c) Perquè no tenim cap impressió de la substància en si mateixa.
- d) Perquè la substància és una idea innata.
Resposta: c) Perquè no tenim cap impressió de la substància en si mateixa.. Hume argumenta que no tenim cap impressió de la substància com a tal, sinó només de les seves qualitats (color, forma, etc.). Per tant, la idea de substància no és vàlida segons el seu criteri empirista.
- Quin argument utilitza Hume per criticar la idea de Déu com a substància infinita?
- a) Déu és la causa del món, i tenim impressió d'ambdós.
- b) No tenim impressió de la causa (Déu), només de l'efecte (món).
- c) Tenim una impressió clara de la infinitud de Déu.
- d) Déu és una idea innata i, per tant, vàlida.
Resposta: b) No tenim impressió de la causa (Déu), només de l'efecte (món).. Hume critica la idea de Déu com a causa del món argumentant que no tenim impressió de Déu, sinó només de l'efecte (el món). Per tant, no podem aplicar la causalitat en aquest cas.
I 24 flashcards i 16 preguntes més al document.
Text del document
RESUM PREMIUM HUME 1 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'EMPIRISME A diferència del Racionalisme, els empiristes no es pregunten què podem conèixer, sinó si podem conèixer la realitat de forma clara. Principis bàsics: 1. Origen: Tot coneixement prové de l'experiència (sensació/sentits). 2. Límit: L'experiència és el criteri de validesa i el límit. No podem conèixer més enllà del que percebem (ex: no podem conèixer Déu o l'infinit). 3. Negació d'Idees Innates: La ment en néixer és una Tabula Rasa (full en blanc). Nosaltres construïm les idees. 4. Realitat: Accepten que la realitat externa existeix, però el coneixement es constitueix a la ment. Comparativa: Racionalisme vs.
Empirisme Característica Racionalisme (Descarte) Empirisme (Locke, Hume) Origen Raó Experiència Paper experiència Dubten d'allò sensible (enganya) Es fonamenten en allò sensible Idees Innates Full en blanc (adquirides) Tipus coneixement A priori (abans de l'experiència) A posteriori (després de l'experiència) Límit Il·limitat (si s'usa bé la raó) Limitat a l'experiència Metafísica La defensen La rebutgen (és impossible) 2 DAVID HUME: TEORIA DEL CONEIXEMENT Objectiu: Investigar l'enteniment humà per fixar els límits del coneixement i distingir entre idees vàlides i falses. A. L'Origen de les Idees (Les Percepcions) Per a Hume, tots els continguts mentals són percepcions. 1.
Segons el grau de vivacitat (Força): Impressions: Sensacions immediates, intenses i actuals (veure un color, sentir dolor). Són l'original. Idees: Còpies difuses o records de les impressions (recordar el color, pensar en el dolor). Són menys vives. 2. Segons la composició: Simples: Indivisibles (una olor, un color vermell). Complexes: Unió de percepcions simples (una poma = olor + color + forma). Principi de la còpia:Totes les nostres idees (imaginàries incloses) provenen de l'experiència. B. Les Lleis d'Associació d'Idees La ment té dues facultats: la memòria (recorda) i la imaginació (combina idees). La imaginació no uneix idees per atzar, sinó seguint 3 lleis naturals: 1.
Semblança: Unim idees que s'assemblen (veure una foto i pensar en la persona). 2. Contigüitat (Espai/Temps): Unim idees que apareixen juntes o seguides (veure la Tour Eiffel i pensar en París). 3. Relació Causa-Efecte: Davant d'un fenomen (causa) la ment crea una expectativa del següent (efecte). És la base del nostre coneixement del futur. C. Els Judicis de Coneixement (La Forquilla de Hume) Hi ha dos tipus d'afirmacions o coneixements: 1. Relacions d'Idees (Tautologies): Ciències: Matemàtiques i Lògica. Són universals i necessàries (sempre certes). No depenen de l'experiència (a priori). Exemple: "El tot és més gran que les parts". No ens diuen res nou sobre el món. 2.
Qüestions de fet: Ciències: Física, Història, vida quotidiana. Es basen en l'experiència i l'observació. Són contingents (podrien ser d'una altra manera, la seva negació no és contradictòria). Exemple: "Demà sortirà el sol". 3 i 4 CRÍTICA AL CONEIXEMENT: CAUSALITAT I INDUCCIÓ Hume aplica el seu criteri de validesa: "Una idea només és vàlida si prové d'una impressió corresponent". Si no trobem la impressió, la idea és una invenció. La Crítica a la Causalitat (Causa-Efecte) Tota la ciència i les qüestions de fet es basen en la llei de causalitat (Causa A- Efecte B). Creiem que hi ha una connexió necessària (que A obliga a passar B).
L'Exemple de la Bola de Billar: Si analitzem el xoc de dues boles, quines impressions tenim realment? 1. Contigüitat: Les boles es toquen. 2. Prioritat: La bola A es mou abans que la B. 3. Conjunció constant: Sempre hem vist que passa això. Què NO veiem? No tenim cap impressió de la "força" o "connexió necessària". No veiem que la bola A obligui a moure's a la B. Podem imaginar que la bola B es quedi quieta o surti volant. Conclusió: La causalitat no és una llei de la natura, és un hàbit o costum psicològic. Com que ho hem vist moltes vegades, la nostra ment crea la creença que tornarà a passar. No tenim certesa, només probabilitat.
Crítica a la Inducció La inducció és passar de casos particulars a una llei general (he vist 1000 cignes blancs, tots els cignes són blancs). Crítica: No podem observar el futur ni tots els casos possibles. No podem demostrar que "el futur serà igual que el passat". Això porta a l'ESCEPTICISME: No podem tenir un coneixement segur del món, només creences raonables per sobreviure. 5 CRÍTICA A LA METAFÍSICA TRADICIONAL La metafísica estudia la Substància (allò que existeix per si mateix). Hume diu que la idea de "substància" no és vàlida perquè no en tenim cap impressió. És només una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació (només veig color, forma, olor... no la "substància poma").
A. Crítica a la idea de DÉU (Substància Infinita) Argument clàssic: Déu és la causa del món. Crítica de Hume: 1. No tenim impressió de la causa (Déu), només de l'efecte (món). No podem aplicar causalitat si no hem vist les dues parts. 2. No tenim impressió de l'infinit (la nostra ment és finita). Conclusió: Déu és incognoscible. Agnosticisme (ni afirmar ni negar). B. Crítica a la idea d'ÀNIMA o JO (Substància Pensant) Argument clàssic (Descartes): Penso, per tant existeixo com a substància fixa (Jo). Crítica de Hume: Si em miro endins, mai trobo el "Jo". Només trobo percepcions soltes (ara tinc fred, ara recordo París, ara tinc gana).
El "Jo" no és una realitat fixa, és un feix de percepcions en continu canvi, unides per la memòria. Si no hi ha substància fixa, la immortalitat de l'ànima no té sentit. C. Crítica a la idea de MÓN (Substància Extensa) Argument clàssic: Les nostres sensacions són causades per objectes materials externs (el Món). Crítica de Hume: Nosaltres només coneixem les nostres pròpies impressions (el que passa dins la ment). No podem sortir de la nostra ment per comprovar si fora hi ha un món que causa aquestes impressions. Creure en el món extern és una creença natural i inevitable, però filosòficament no es pot demostrar (fenomenisme).
Ara bé Hume creu en el món gràcies a: Constància: Implica trobar els objectes tal com estaven. Exemple: Tornar a l'habitació i veure la taula, la biblioteca o la llar de foc al mateix lloc de sempre. Coherència: Implica reconèixer canvis lògics en els processos durant la nostra absència. Exemple: Si havíem deixat el foc encès, en tornar el trobarem més consumit (un canvi coherent amb el pas del temps).