Guia d'Estudi de Plató

I 48 flashcards i 32 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ INTRODUCCIÓ La culminació del pensament en el món grec apareix amb la figura de Plató , deixeble de Sòcrates . És un dels autors més importants de tots els temps. És un gran coneixedor de la Filosofia Presocràtica, la qual serà utilitzada a l'hora d'elaborar el seu pensament. El seu pensament serà el centre de l'univers filosòfic durant més de 2000 anys. La institució creada per Plató : l'Acadèmia, tindrà una llarga existència fins el segle V d.C. El pensament de Plató ve marcat per la influència directa del pensament presocràtic: - Heràclit : Plató crearà un món totalment sotmès al canvi i, per tant, incognoscible, tal i com és el món d'Heràclit : el Món Sensible.

- Parmènides : Plató crearà un món similar, però no igual, a l'Ésser de Parmènides : El Món Intel·ligible. La diferència més important serà que Plató no considerarà l'existència d'un sol Ésser, sinó de molts éssers diferents i diferenciats (les Idees). Això farà que sigui cognoscible. - Pitàgores : La visió dual de Pitàgores , especialment la concepció de l'ànima com a presonera d'un cos seran acceptades per Plató . - Sòcrates : El Món de les Idees estarà format per universals, concepte que pren Plató del seu mestre Sòcrates , a l'igual que una certa concepció ètica del coneixement.

Motivació filosòfica : - Qüestions ètiques : Segueix la línia del seu mestre Sòcrates , que fou el primer filòsof que realment es va preocupar per qüestions ètiques. - Qüestions polítiques : La defensa de la polis en tant que entitat política i econòmica. Plató odia el sistema polític imperant a Atenes (democràcia) fent responsable als Sofistes i Pluralistes d'aquest sistema polític. Així pensarà que per poder canviar el sistema polític, caldrà crear un nou sistema filosòfic que el legitimi.

Per això podem dir que la raó fonamental que impulsa a filosofar a Plató , la qual és el destí final del seu pensament, és la Política: acabar amb la Democràcia i instaurar un règim aristocràtic; la seva vida i els diversos intents per posar en pràctica els postulats de la seva República , així ho demostren. - Qüestions ontològiques : Elaborar una teoria de l'ésser que doni solució i integri la quantitat de respostes donades pels presocràtics (qüestió ontològica). Així, el motor que determina el pensament filosòfic de Plató , és la política democràtica d'Atenes .

Cal recordar que la Democràcia d'Atenes és una democràcia directa on tots els ciutadans són considerats amb les mateixes capacitats polítiques i, per això, alguns càrrecs públics són sortejats. Plató proposa un sistema polític més elitista , considerant que no tots els éssers humans tenen les mateixes capacitats i, com és lògic, els més capacitats són els que haurien de governar la ciutat. Diàlegs : Plató escriu en forma de diàlegs, inspirat amb la figura de Sòcrates . Tots els escrits que trobem de Plató són en forma de diàleg. En aquests diàlegs, el protagonista sempre és Sòcrates .

Podem dividir l'obra de Plató en cinc etapes: - Etapa Socràtica : Els textos expressen filosofía totalment socràtica. Són els escrits de joventut: Els enamorats, Apologia de Sòcrates , llibre I de la República,.. - Etapa de Transició : Tot i que encara no els podem qualificar com a platònics, ja comença a separar-se dels pensaments del seu mestre: Hípies, Menó, Cràtil... - Etapa de Maduresa : Els textos mostren totalment la Filosofia Platònica: Fedó, Fedre, La República (llibres II a XII)... - Etapa Crítica : Plató posa en dubte el seu pensament anterior: El Polític, el Sofista, Parmènides, Teetet... - Etapa Post-crítica : Torna al seu pensament propi: Les lleis, Timeu...

TEORIA DE LES IDEES La Teoria de les idees és la base a partir de la qual s'elaboren tots els temes del seu pensament. Pretén donar resposta a totes aquestes qüestions ètiques, polítiques i ontològiques. Està exposada dintre de tota la seva obra (35 diàlegs). Sòcrates és el personatge central. Converses entre diferents interlocutors per tal d'arribar a la veritat ( maièutica ). Gran part de la seva teoria està explicada a partir de mites; n'estudiarem bàsicament dos: el mite de la caverna (la república) i el del carro al.lat (fedre).

METAFÍSICA (la realitat, physis) Plató afirma l'existència de dos móns diferents (divideix la realitat en dos): - El Món Sensible : Format pels objectes materials. El món que nosaltres coneixem. És una realitat aparent. (És exactament igual al món d'Heràclit ). Està afectat pel canvi, el moviment i el temps. Aquí hi trobem les coses, que són alterables (canvi), inestables (moviment) i temporals (temps). - El Món Intel·ligible : El món vertader, el que representa la veritat. El món de les idees. Realitat autèntica. Format per universals, és un món perfecte, immutable i, per tant, cognoscible. No existeix el canvi, ni el moviment ni el temps. No hi ha coses, hi ha idees.

Aquestes són invariables, estables i eternes. Les coses són inferiors a les idees, són còpies de les idees. Les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. Exemple: les "taules" particulars del món sensible existeixen perquè existeix la "idea de taula" en el món intel.ligible. Així, les coses depenen de les idees, mantenen una relació de participació (imitació) de les idees. Aquests dos mons estan interrelacionats. En primer lloc el Demiürg crea el Món Sensible a partir de la Perfecció Intel·ligible, però sotmès al canvi (temps i espai), és a dir, el Món Sensible és una còpia imperfecta de la Realitat Intel·ligible.

Plató no deixa massa clara quina és la realitat pròpia del Demiürg, al qual compara amb un bibliotecari que crea una biblioteca perfecta seguint un model ideal, però, amb el pas del temps, els llibres es deterioren, l'ordre desapareix i es perd aquesta perfecció inicial, tal i com succeeix al món sensible, sotmès al canvi. Una segona relació, totalment vinculada a la primera és que si el Món Sensible és una còpia del Món Intel·ligible , els objectes sensibles s'assemblen més o menys als objectes intel·ligibles. A aquesta relació de similitud Plató l'anomena Participació . Així, quan més perfecte sigui un objecte sensible, quan més s'assembli a la Idea, direm que participa en major mesura.

Jerarquització de les idees Cal dir que per a Plató , existeix una clara jerarquització dels mons. L'autèntica realitat no és la realitat sensible sinó la intel·ligible; el Món Sensible no és real, la realitat és el Món Intel·ligible ja que els objectes sensibles són còpies de l'autèntica realitat (els universals).

En el món intel.ligible hi ha idees, però no son totes iguals, n'hi ha de diverses classes i estan jerarquitzades: de - a + - Idees de coses (taula) - Idees matemàtiques (teorema de pitàgores) - Idees de valors (justícia) - Idea de Bé (la mare de totes les idees) Per explicar millor quina és la relació existent entre els dos Mons, Plató ens ho explica a través del Mite de la Caverna : Dins d'una caverna hi ha tancats uns presoners des de l'instant del naixement i estan lligats de tal forma que l'únic que poden veure és una paret davant d'ells.

Veuen com en aquesta paret s'hi reflecteixen una sèrie d'ombres, però, com és l'únic que han vist, creuen que tota la realitat està formada per ombres i que, fins i tot ells mateixos, són ombres. Un dia, però, un presoner pot escapar-se i, al sortir fora de la caverna, en un primer moment, la llum del Sol el cega, però, poc a poc, es va acostumant a la nova intensitat de la llum i descobreix un nou món, molt més perfecte i més real que aquell que, fins aquell moment, considerava com la realitat.

És capturat de nou i intenta explicar als seus companys que aquestes ombres que fins aquells moments creia reals, no són reals, ja que l'autèntica realitat és un altre món més perfecte i que és la causa d'aquestes ombres. L'explicació del Mite de la Caverna és clara: les ombres que els presoners creuen que són la realitat són els objectes sensibles , els quals nosaltres creiem que formen part de l'autèntic món. Els presoners som nosaltres i la nova realitat descoberta a través de la llum del Sol, és la realitat intel·ligible a la qual és difícil arribar-hi, però és l'autèntica realitat.

Finalment, el presoner que aconsegueix escapar és l'ànima del filòsof, que pot descobrir la realitat (Idees). Les Idees són els universals, l'essència dels objectes sensibles, allò que fa que un objecte sigui el que és. Per això el Món Sensible és còpia de l'Intel·ligible i , per això es dóna la relació de participació entre les dues realitats. Les Idees existeixen des de sempre i per sempre , és a dir, formen part d'un món immutable. Aixó significa que les Idees existeixen encara que no hi hagi objectes sensibles que hi participin. L'autèntica realitat és la realitat intel·ligible i la seva existència no està determinada pel món sensible.

Així, si tenim present que aquest món està jerarquitzat, la Idea més important serà la Idea del Bé o Idea de Bellesa, que tindrà una gran importància dins del procés de coneixement. Ara bé, si les Idees són tan perfectes que escapen a la nostra percepció, com és possible que tinguèssim constància d'aquestes idees? Com les podem arribar a conèixer? GNOSEOLOGIA (teoria del coneixement) La teoria del coneixement, en Plató , està totalment relacionada amb aquest tema de la divisió de la realitat en dos mons interrelacionats. Què podem conèixer?

El problema del coneixement és força important, ja que no hem d'oblidar la polèmica entre Heràclit i Parmènides , que afecta també l'àmbit del coneixement i principalment: a què podem arribar a conèixer i per què. Hi ha 4 graus de coneixement: - Eikastia : nivell més baix de coneixement, molt limitat, basat exclusivament en l'observació sensible. - Pistis : implica una creença raonable, ja que intenta donar explicacions sobre els fenòmens, però es segueix fonamentant en la realitat aparent. Aquests dos nivells es sostenen en la poca realitat del món sensible. Ens ofereixen un saber poc fiable: Doxa (opinió).

- Dianoia : Per tal de desprendre'ns de la inseguretat que ens dóna el món sensible, em d'ascendir al coneixement d'allò vertader, del món intel.ligible. Aquest pas és quan assolim la dianoia: (o raonament) implica un nivell de coneixement superior, ja que ens possibilita a conèixer les idees, però no arriba a totes, el seu límit són les idees matemàtiques. - Noesi : (intuïció) ens permet conèixer les idees superiors. Hi arribem a través de la dialèctica, que és una tècnica d'anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les idees. Aquests dos últims nivells de coneixement conformen l'Episteme : el saber vertader (la ciència).

En aquests 4 graus de coneixement podem observar que hi ha dos àmbits diferents de coneixement: - Món Sensible , del qual no podem conèixer res, ja que el coneixement d'una realitat com la material, que canvia constantment, és del tot impossible (recordem la teoria d'Heràclit). Però tampoc podem afirmar que d'aquest món tenim ignorància, sinó que direm que d'aquest món només podem arribar a tenir opinió ( Doxa ) que serà definit com el terme mig entre la ignorància i el coneixement. - Món Intel·ligible , l'autèntica realitat formada per Idees (universals). Al ser immaterial i immutable és perfectament cognoscible, per això és l'àmbit del coneixement ( Episteme ).

MITE DE LA CAVERNA (explicació completa) Al Mite de la Caverna, Plató , ens exposa de forma al.legòrica tota aquesta qüestió metafísica i gnoseològica. Si recordem, el mite de la caverna ens planteja la següent situació: Imaginem una caverna on els homes estan lligats per cadenes, de tal manera que només poden veure la paret que tenen al davant, darrere seu hi ha un foc, i uns homes que transporten objectes les ombres dels quals queden projectades a la paret, els homes lligats no veuen els objectes en si, només les seves projeccions. Però com que no han vist res més en la seva vida, és probable que pensin que aquestes ombres siguin la realitat.

Les cadenes que els lliguen representen el coneixement pels sentits; i les ombres les coses del món sensible. Així, amb aquesta situació només podem accedir al nivell de coneixement més baix ( EIKASIA ). Imaginem que un dels homes s'allibera de les cadenes: quan es giri i vegi els objectes segurament dubtarà, però acabarà entenent que les ombres només són projeccions d'aquests, és aleshores que haurà assolit un nivell de coneixement un poc més elevat ( PISTIS ). En aquest punt l'home ja no està lligat en cadenes, no està limitat pel coneixement sensible, però encara es troba en el món de la caverna (que simbolitza el món sensible ). Per conèixer la veritat haurà de sortir fora de la caverna.

L'exterior de la caverna simbolitza el món intel.ligible , un món més gran i més clar. L'home observa els objectes naturals, els arbres, les plantes, les flors... hi accedeix a un grau de coneixement major ( DIANOIA ), aquests objectes naturals representen les idees. Comprendrà que tot el que hi ha depèn de l'escalfor i la llum del sol, que simbolitza la idea de Bé . I quan entengui això haurà accedit al nivell de coneixement més elevat ( NOESI ). Així, Plató ens explica com és la realitat ( PHISIS ) i com hi podem accedir a través dels diferents graus del coneixement, però, ¿qui coneix? ¿com encaixem nosaltres en tota aquesta qüestió metafísica i gnoseològica?

Per entendre això hem de fer referència a la seva visió de l'home ( ANTROPOLOGIA ). ANTROPOLOGIA Plató ens diu que l'home està format per un cos i una ànima . I que aquesta unió és antinatural perquè l'ànima posseeix una naturalesa divina; pertany al món de les idees. La Concepció de l'Ànima , segons Plató , ve totalment determinada per la visió Pitagòrica que formulava que l'Ànima és l'autèntic Jo de l'ésser humà , que aquesta Ànima pot viure perfectament sense un cos i que és presonera del cos degut a la necessitat de trobar la purificació després del pecat.

Així, segons Plató , l'Ànima de l'ésser humà és immortal , no morirà després de la mort del cos i ho intentarà demostrar amb quatre arguments: 1. L'Ànima és sinònim de Vida i res no pot patir el contrari del que és, per tant l'Ànima, que és Vida, no pot patir la mort, així doncs, és immortal . 2. La Reminiscència ens ha mostrat que l'Ànima és Pre-existent . Res no ens fa indicar que no sigui Post-existent. 3. L'Ànima és similar a la Idea i com la Idea és immaterial i immortal , l'Ànima també és immortal. 4. Argument ètic . Si l'Ànima fos mortal, tothom rebria el mateix premi-càstig, ja que els bons i els dolents no serien premiats o castigats per la seva vida.

Això no seria just i, per tant és necessari que l'Ànima sigui immortal per poder premiar als justos i castigar als dolents . Cal remarcar, però, que l'ànima, tot i pertànyer al món intel.ligible, no és una idea. Les idees son objectes de coneixement. L'ànima és subjecte de coneixement . Ara bé, si l'ànima pertany al món intel.ligible, què hi fa atrapada en un cos al món sensible? Quina és la seva estructura?

Plató ens ho explica a través d'una altra al.legoria: El mite del carro al.lat : L'Ànima és similar a un carro alat amb un auriga de conductor i dos cavalls; l'un és fort, obedient, dòcil, noble...( cavall blanc que representa les tendències nobles ), mentre que l'altre és capritxós, desobedient ( cavall negre que representa les tendències materials )... Això fa que la conducció del carro sigui prou complicada, ja que no sempre l'auriga aconsegueix portar el carro per allà on vol. El carro, que viu al Món Intel·ligible , gira al voltant de la Idea de Bellesa , la qual és font de coneixement.

Quan el carro es desvia i l'auriga no pot contemplar la Idea de Bellesa, el carro perd les ales del coneixement, es fa pesada i cau al Món Sensible unint-se a un cos. Per això Plató considera que l'Ànima és presonera del cos . L'Ànima, el que ha de fer si vol tornar a viure lliure d'un cos, és conèixer per poder tornar a volar i poder ascendir al Món de les Idees , el seu lloc natural. Teoria de la reminiscència Quan l'ànima cau al món sensible s'uneix a un cos. Plató ens diu que l'home és una unió accidental de cos i ànima , fruit d'aquest accident de l'ànima. I també ens dirà que en aquest accident, quan l'ànima cau, també oblida.

L'ànima oblida la seva verdadera naturalesa i com era el món al qual pertany. Per això l'home ha de passar per tots els nivells de coneixement, per a reconèixer tot allò que havia oblidat. Per a Plató conèixer és recordar . Això també està relacionat amb la tècnica socràtica (maièutica), que tracta d'extreure la veritat de dins dels seus interlocutors. Segons aquesta teoria, tothom portem la veritat dins de nosaltres, sols es tracta de recordar-la. I per fer-ho, em d'ascendir passant per tots els nivells de coneixement. Parts de l'ànima Plató ens diu que l'Ànima té tres parts diferenciades: - Ànima Racional : És el coneixement i la raó. Representada al mite per l'auriga. - Ànima Irascible .

És l'Ànima de la força i l'honor. Representada al mite pel cavall noble. - Ànima Concupiscible . És el desig i les passions. Representada al mite pel cavall capritxós i desobedient. Tots nosaltres tenim les tres Ànimes, però sempre tenim una més desenvolupada que la resta. Aquest detall serà molt important pel pensament de Plató , ja que tindrà un paper fonamental a l'hora de considerar la seva teoria política, estretament relacionada amb la concepció de l'Ànima. També cal destacar que el coneixement posseeix una motivació ètica.

El conèixer permetrà al filòsof, que és qui coneix, salvar-se i poder alliberar la seva ànima de la presó que significa el cos i així poder tornar al seu lloc natural: la realitat intel·ligible. ÈTICA I POLÍTICA La teoria de les idees constitueix el fonament de l'ideal ètic i polític de Plató . ¿Com poden, totes aquestes qüestions (metafísica, gnoseològica i antropològica) justificar el seu model d'estat? Plató dissenya un estat d'orientació ètica . Ens proposa un sistema polític en el que es persegueix, per damunt de tot, el Bé de la comunitat . Recordem que en la seva teoria ètica (intel·lectualisme moral) qui coneix el bé és capaç de portar-lo a terme, i el mal es fa per ignorància .

A partir d'aquest plantejament ètic, Plató justifica la seva concepció de l'Estat ideal. La Teoria Política de Plató és una de les qüestions més importants del seu pensament, ja que, gairebé podríem afirmar que es tracta del motor del seu pensament filosòfic. El què vol fer Plató és acabar amb el sistema democràtic imperant a Atenes, amb característiques tan pròpies com el fet de que alguns dels càrrecs importants són sortejats.

Plató afirmarà que aquesta no és la millor forma de garantir l'eficàcia política i, per això, proposa un sistema polític alternatiu seguint uns principis ja establerts a Esparta, on els càrrecs siguin ostentats per aquells que estiguin més capacitats ( Aristocràcia : El Govern dels Millors ). Aquí intervindrà la triple divisió de l'Ànima , ja que la preparació de cada individu dependrà de quina sigui l'Ànima que cada individu tingui més desenvolupada. Cada persona tindrà una funció d'acord amb la seva capacitat natural.

Així, aquells que tinguin: - l'Ànima Racional més desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Governant per poder dirigir la ciutat, degut a que tenen una major capacitat cognitiva (Filòsof-Rei) - l'Ànima Irascible més desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de la Classe Guerrera per defensar la ciutat - l'Ànima Concupiscible més desenvolupada hauran de ser destinats a formar part de les Classes Productives i abstenir-se d'intentar regir els destins de la ciutat D'aquí neix el concepte dels Filòsofs-Rei que Plató vol implantar, ja que qui ha de governar la ciutat ha de ser el savi , qui posseeix més desenvolupada l'Ànima Racional .

El més important per a la polis és que hi regni el bé comú, per tant, els filòsofs rei són els únics que poden conèixer el Bé i exercir-lo. Els savis tindran així un paper enorme dins l'estructura de l'Estat ja que seran ells els encarregats de dirigir-lo. Pedagogia o educació Per a Plató , l'educació té un paper fonamental, no només serà la naturalesa de les ànimes la qui determini les classes socials, sinó que també es potenciarà l'educació dels ciutadans.

Plató dóna molta importància a la qüestió pedagògica en el seu disseny de ciutat ideal (sobretot amb l'educació dels governants, qui només estaran preparats per governar després de 50 anys sent ensenyats i orientats per desenvolupar aquesta tasca). Cada individu serà educat segons la seva capacitat donant la major importància a les virtuts pròpies de cada classe social (la prudència pels governants , la força pels guerrers i la moderació pels productors ). Així s'aconseguirà una vida feliç, d'acord amb les diferents virtuts. La Justícia serà així definida, com el perfecte equilibri entre les diferents classes socials.

Plató prendrà d'altres mesures també amb objectius morals, encara que no deixa de ser un estat bastant totalitari: - Igualtat de gènere . Homes i dones tindran les mateixes oportunitats. Allò que determina la naturalesa de cadascú és l'ànima i no el sexe. - La família està prohibida . La institució familiar quedarà dissolta amb la intenció que ningú no consideri els fills o els pares com a propis, sinó comuns (evitant-se així l'assassinat). Això facilitarà la important tasca de l'educació, que estarà en mans de l'estat. - Queden eliminades les representacions artístiques (pintura i poesia), ja que exalten la bellesa d'allò sensible.

- Abolició de la propietat privada , eliminant-se l'altre gran mal de la ciutat: el robatori. - Les classes socials són fixes (aquesta és la base fonamental de l'Estat Platònic definit com a Aristocràcia, ja que el govern és en mans dels millors). Les diferents classes socials són classes de poder polític i no pas classes econòmiques. Classificació dels règims polítics Plató analitza els diferents estats possibles i fa una classificació d'acord amb la naturalesa dels seus governants, seguint l'ordre que seguiria de forma natural el procés de degeneració política: 1. Aristocràcia o Monarquia : Etimològicament, aristocràcia vol dir "el govern dels millors".

En aquest règim, el govern està en mans dels més capacitats per fer ho. La diferència entre l'Aristocràcia i la Monarquia ve donada pel nombre de governants (un a la Monarquia, un grup a l'Aristocràcia). Per a Plató, és l'única forma justa de govern. 2. Timocràcia : "Timos" vol dir valor. El govern està controlat pels militars. No és un govern dolent en sí, però sí una mica violent, aquest donarà pas a l'Oligarquia. 3. Oligarquia . "Oligos" vol dir pocs. Una petita minoria, l'èlit econòmica. Es preocupen més dels seus interessos individuals que del bé comú. Cosa que dóna lloc a que el poble vulgui prendre el poder degut a l'abús de poder. I això fa que s'instauri la democràcia. 4.

Democràcia . És el govern de l'opinió pública, dels sofistes i del no-saber. El govern és en mans del poble i la massa no està preparada per governar. Es tracta d'una Anarquia que permet que el més demagog es faci fàcilment amb el poder instaurant-se una Tirania. 5. Tirania . És la pitjor forma de govern, ja que la ciutat és en mans d'un individu que té com a màxima preocupació el bé particular en lloc del bé públic. Una derivació de la democràcia on el líder es converteix en un tirà que fa lleis conduït per la cobdícia, el despotisme i la ignorància.

AURIGA RACIONAL GOVERNANTS ARISTOCRÀCIA CAVALL BLANC IRASCIBLE GUARDIANS TIMOCRÀCIA/ OLIGARQUIA CAVALL NEGRE CONCUPISCIBLE ARTESANS DEMOCRÀCIA/ TIRANIA