1. Per què és important Plató?
Flashcards
- Per què és important Plató?
- És el primer que construeix un sistema filosòfic complet.
- Què defensa Plató sobre la veritat?
- Que existeix i no depèn de les opinions.
- Quins conceptes clau crea Plató que encara utilitzem avui?
- Justícia, racionalitat, govern dels millors, virtut, educació com a desenvolupament.
- Què és el que Plató és el primer a pensar?
- Que la realitat visible no és tota la realitat.
Preguntes tipus test
- Quin concepte clau defensa Plató que encara utilitzem avui dia?
- a) Relativisme moral
- b) Justícia
- c) Escepticisme radical
- d) Individualisme absolut
Resposta: b) Justícia. Plató va crear conceptes com la justícia, la racionalitat i el govern dels millors, que encara són rellevants avui dia.
- Quina és una de les raons per les quals Plató és considerat important en la filosofia?
- a) Va defensar el relativisme com a base del coneixement
- b) Va construir el primer sistema filosòfic complet
- c) Va promoure l'escepticisme com a mètode d'investigació
- d) Va negar l'existència de la veritat
Resposta: b) Va construir el primer sistema filosòfic complet. Plató és el primer que construeix un sistema filosòfic complet, que inclou metafísica, política, ètica, educació i antropologia.
- Què va fundar Plató que va ser una institució acadèmica important a Europa?
- a) El Liceu
- b) L'Acadèmia
- c) El Jardí
- d) El Gimnàs
Resposta: b) L'Acadèmia. Plató va fundar l'Acadèmia, que va ser la primera institució acadèmica d'Europa.
2. Context històric i biogràfic
Flashcards
- Per què és important Plató?
- És el primer que construeix un sistema filosòfic complet i defensa que la veritat existeix.
- Què va fundar Plató?
- L'Acadèmia, la primera institució acadèmica d'Europa.
- On va viatjar Plató i per què?
- A Egipte i Sicília per estudiar sistemes polítics i saviesa antiga.
- Què va intentar Plató a Sicília?
- Convèncer el tirà Dionís d'aplicar les seves idees polítiques.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal de Plató en viatjar a Egipte i Sicília?
- a) Buscar tresors amagats i relíquies antigues.
- b) Estudiar sistemes polítics diferents i la saviesa antiga.
- c) Escapar de les tensions polítiques a Atenes.
- d) Promocionar la seva filosofia a altres cultures.
Resposta: b) Estudiar sistemes polítics diferents i la saviesa antiga.. Plató va viatjar a Egipte i Sicília per estudiar sistemes polítics diferents i aprendre de la saviesa antiga, amb l'objectiu de trobar el millor sistema per a la societat.
- Per què Plató considera que la democràcia és perillosa?
- a) Perquè només permet votar als rics.
- b) Perquè afavoreix l'orador més convincent en lloc de qui diu la veritat.
- c) Perquè limita la llibertat d'expressió.
- d) Perquè dona massa poder a l'exèrcit.
Resposta: b) Perquè afavoreix l'orador més convincent en lloc de qui diu la veritat.. Plató critica la democràcia perquè considera que afavoreix l'orador més convincent, independentment de si diu la veritat, portant al relativisme i l'escepticisme.
- Quin tipus de persones havien de governar segons Plató?
- a) Els militars més valents.
- b) Els filòsofs amb més coneixement.
- c) Els oradors més eloqüents.
- d) Els ciutadans més rics.
Resposta: b) Els filòsofs amb més coneixement.. Plató defensava que els filòsofs-governants, persones amb coneixement i virtut, eren els més adequats per governar, ja que coneixen la veritat i poden dirigir la societat amb justícia.
3. "La República": crítica política i ideal de justícia
Flashcards
- Què és 'La República' de Plató?
- L'obra on Plató construeix la seva societat ideal, teoria de l'educació, teoria de la justícia, i la seva psicologia i antropologia.
- Qui són els filòsofs-governants en la societat utòpica de Plató?
- Són aquells que coneixen la veritat i, per tant, són aptes per governar.
- Com està estructurada la societat ideal segons Plató?
- Està ordenada racionalment, amb cada grup social fent el que li pertoca.
- Per què Plató critica la democràcia atenesa?
- Perquè afavoreix l'orador més convincent en comptes del que diu la veritat, portant al relativisme i l'escepticisme.
Preguntes tipus test
- Quin és el principal objectiu de Plató en 'La República'?
- a) Criticar la democràcia atenesa i proposar un sistema polític més just.
- b) Desenvolupar una teoria sobre l'art i la bellesa en la societat.
- c) Explorar la naturalesa de l'amor i l'amistat en la vida política.
- d) Establir les bases per a una economia pròspera i un sistema de comerç internacional.
Resposta: a) Criticar la democràcia atenesa i proposar un sistema polític més just.. A 'La República', Plató critica la democràcia atenesa i proposa un sistema polític on els filòsofs-governants, coneixedors de la veritat, lideren per garantir la justícia.
- Qui ha de governar a la societat ideal segons Plató a 'La República'?
- a) Els ciutadans més rics i poderosos de la ciutat.
- b) Els filòsofs-governants, que coneixen la veritat i la justícia.
- c) Els guerrers més valents i experimentats en la batalla.
- d) Els oradors més eloqüents i persuasius en l'assemblea popular.
Resposta: b) Els filòsofs-governants, que coneixen la veritat i la justícia.. Plató defensa que els filòsofs-governants són els més aptes per liderar, ja que posseeixen el coneixement de la veritat i la justícia, essencial per al bé comú.
- Com s'estructura la societat ideal platònica a 'La República'?
- a) En classes socials igualitàries i amb els mateixos drets per a tothom.
- b) En un sistema de castes hereditàries on cada individu neix en una posició social.
- c) De manera racional i ordenada, amb cada grup social fent el que li pertoca.
- d) De forma anàrquica i sense cap mena d'organització ni jerarquia social.
Resposta: c) De manera racional i ordenada, amb cada grup social fent el que li pertoca.. Plató proposa una estructura social on cada grup (filòsofs, guerrers, productors) té una funció específica, contribuint a l'harmonia i la justícia de la societat.
4. Teoria de les Idees
Flashcards
- Què és el Món Sensible segons Plató?
- El món que percebem amb els sentits, imperfecte i canviant.
- Què és el Món Intel·ligible segons Plató?
- El món de les Idees, perfecte i etern.
- Quin és el paper del Demiürg?
- Ordenar el caos utilitzant les Idees com a model.
- Què implica la Teoria de la Participació?
- Les coses del món sensible participen de les seves Idees corresponents.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és el propòsit principal de la Teoria de les Idees?
- a) Explicar per què les coses del món canvien i per què podem tenir coneixement segur.
- b) Descriure la importància de l'art en la societat grega.
- c) Il·lustrar la vida de Sòcrates i els seus ensenyaments.
- d) Analitzar les estructures polítiques de l'antiga Atenes.
Resposta: a) Explicar per què les coses del món canvien i per què podem tenir coneixement segur.. La Teoria de les Idees de Plató busca explicar la naturalesa del canvi en el món i com podem assolir un coneixement fiable i segur, introduint els conceptes del Món Sensible i el Món Intel·ligible.
- Quina és la principal diferència entre el Món Sensible i el Món Intel·ligible en la filosofia de Plató?
- a) El Món Sensible és perfecte i etern, mentre que el Món Intel·ligible és imperfecte i canviant.
- b) El Món Sensible és material i canviant, mentre que el Món Intel·ligible és etern i perfecte.
- c) El Món Sensible és accessible a través de la raó, mentre que el Món Intel·ligible només es pot percebre a través dels sentits.
- d) No hi ha diferència entre ells, ja que ambdós representen la mateixa realitat.
Resposta: b) El Món Sensible és material i canviant, mentre que el Món Intel·ligible és etern i perfecte.. El Món Sensible, segons Plató, és el món que percebem amb els sentits, caracteritzat per ser imperfecte i canviant. En contrast, el Món Intel·ligible és on resideixen les Idees perfectes i eternes, accessibles només a través de la raó.
- En la Teoria de les Idees de Plató, què representa la 'Idea de Gos'?
- a) Un gos concret i individual que podem observar en el món sensible.
- b) El concepte etern i immutable de 'gos', del qual tots els gossos individuals són còpies imperfectes.
- c) Una il·lusió creada per la nostra percepció imperfecta del món.
- d) Un símbol de lleialtat i companyia en la societat atenesa.
Resposta: b) El concepte etern i immutable de 'gos', del qual tots els gossos individuals són còpies imperfectes.. La 'Idea de Gos' representa l'essència eterna i perfecta del que significa ser un gos. Els gossos individuals que veiem al món són només manifestacions imperfectes d'aquesta Idea.
5. Metàfores i mites essencials
Flashcards
- Què és la teoria de la participació en Plató?
- Les coses del món sensible són el que són perquè participen de la Idea corresponent.
- Quina funció té el símil del Sol?
- Explicar per què és important fer el bé i com el Bé fa intel·ligibles les Idees.
- Què simbolitza el Mite de la Caverna?
- La vida dels humans que viuen en la ignorància, confonent ombres amb la realitat, i l'alliberament a través de la filosofia.
- Què representa el món exterior a la caverna?
- El Món de les Idees, on es troba la veritable realitat i el coneixement.
Preguntes tipus test
- Segons la teoria de la participació de Plató, per què una cosa es considera bella?
- a) Perquè està feta de materials preciosos.
- b) Perquè imita la Idea de Bellesa.
- c) Perquè és útil i funcional.
- d) Perquè és agradable als sentits.
Resposta: b) Perquè imita la Idea de Bellesa.. La teoria de la participació estableix que les coses del món sensible són el que són perquè participen de la seva Idea corresponent. Per tant, una cosa és bella perquè participa o imita la Idea de Bellesa.
- Quin paper juga el Sol en el símil del Sol de Plató?
- a) Il·lumina els objectes del món sensible.
- b) Representa el coneixement sensible.
- c) Fa intel·ligibles les Idees.
- d) Simbolitza la ignorància humana.
Resposta: c) Fa intel·ligibles les Idees.. En el símil del Sol, el Bé (representat pel Sol) fa intel·ligibles les Idees, de la mateixa manera que el sol il·lumina els objectes perquè els puguem veure.
- En el Mite de la Caverna, què representen les ombres que veuen els presoners?
- a) La realitat immutable del Món de les Idees.
- b) Les opinions i percepcions enganyoses del món sensible.
- c) El coneixement científic i filosòfic.
- d) La ignorància i la manca d'educació.
Resposta: b) Les opinions i percepcions enganyoses del món sensible.. Les ombres representen les opinions i les percepcions enganyoses que tenim del món sensible, que no són més que una pál·lida reflexió de la veritable realitat que es troba en el Món de les Idees.
6. Cosmologia de Plató
Flashcards
- Què és el Món Sensible segons Plató?
- És material, canviant i imperfecte.
- Què és el Món Intel·ligible segons Plató?
- És etern i immutable.
- Quin és el paper del Demiürg en la cosmologia de Plató?
- Ordena el caos utilitzant les Idees com a model.
- Quina és la relació entre el Món Sensible i el Món Intel·ligible?
- El Món Sensible és una còpia del Món Intel·ligible.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és el món que està en constant canvi i és imperfecte?
- a) Món intel·ligible
- b) Món sensible
- c) Món de les Idees
- d) Món abstracte
Resposta: b) Món sensible. El món sensible és material, canviant i imperfecte, segons la cosmologia de Plató.
- Quina funció té el Demiürg en la cosmologia de Plató?
- a) Crear el món sensible a partir del no-res
- b) Ordenar el caos utilitzant les Idees com a model
- c) Destruir el món intel·ligible
- d) Crear les Idees
Resposta: b) Ordenar el caos utilitzant les Idees com a model. El Demiürg ordena el caos preexistent utilitzant les Idees com a model, sense crear res del no-res.
- Quina és la relació entre el món sensible i el món intel·ligible segons Plató?
- a) Són completament independents
- b) El món sensible és una còpia del món intel·ligible
- c) El món intel·ligible és una còpia del món sensible
- d) Només existeix el món sensible
Resposta: b) El món sensible és una còpia del món intel·ligible. Plató considera que el món sensible és una còpia imperfecta del món intel·ligible, que conté les Idees perfectes.
7. Gnoseologia (estudi dels coneixements)
Flashcards
- Què és la gnoseologia?
- L'estudi dels coneixements
- Quins són els quatre nivells de coneixement segons el símil de la línia de Plató?
- Imaginació, creença, pensament discursiu i intel·ligència intuitiva
- A quin nivell de coneixement correspon la percepció d'imatges i ombres?
- Imaginació
- Què representa el mite de la reminiscència?
- L'ànima coneixia les Idees abans de néixer i l'aprenentatge és recordar-les
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és el nivell de coneixement més elevat al símil de la línia?
- a) Imaginació
- b) Creença
- c) Intel·ligència intuitiva
- d) Pensament discursiu
Resposta: c) Intel·ligència intuitiva. La intel·ligència intuitiva, que correspon a la comprensió de les Idees, és el nivell més alt segons Plató.
- Què representa el Mite de la Reminiscència en la gnoseologia de Plató?
- a) L'aprenentatge com a descobriment de coneixements nous.
- b) L'ànima que oblida tot coneixement al néixer.
- c) L'ànima recordant el coneixement que ja posseïa del món de les Idees.
- d) La importància de l'experiència sensorial en l'adquisició de coneixement.
Resposta: c) L'ànima recordant el coneixement que ja posseïa del món de les Idees.. El Mite de la Reminiscència explica com l'ànima recorda les Idees que ja coneixia abans de néixer, fent que l'aprenentatge sigui un acte de recordar.
- Quin tipus d'entitats corresponen al món intel·ligible segons Plató?
- a) Objectes sensibles
- b) Imatges i ombres
- c) Idees i objectes matemàtics
- d) Creenças populars
Resposta: c) Idees i objectes matemàtics. El món intel·ligible, segons Plató, conté les Idees perfectes i els objectes matemàtics, que són eterns i immutables.
8. Reminiscència
Flashcards
- Què és la reminiscència segons Plató?
- Recordar allò que l'ànima ja sabia abans de néixer.
- Quina implicació té la reminiscència sobre l'existència de l'ànima?
- Implica que l'ànima existia abans del cos i és immortal.
- Quin paper juga el mestre en el procés de reminiscència?
- Ajudar a recordar, no 'omplir' el cap amb coneixement nou.
- Com explica Plató l'experiència de comprendre una idea de sobte?
- Com un acte de recordar allò que l'ànima ja sabia.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, què implica aprendre?
- a) Descobrir coses noves que desconeixíem completament.
- b) Recordar allò que l'ànima ja sabia abans de néixer.
- c) Acumular informació a través de l'experiència sensorial.
- d) Desenvolupar noves idees a partir de la interacció social.
Resposta: b) Recordar allò que l'ànima ja sabia abans de néixer.. Plató creia que l'aprenentatge és un procés de reminiscència, és a dir, recordar el coneixement que l'ànima ja posseïa del món de les Idees abans d'encarnar-se en un cos.
- Quina implicació té la teoria de la reminiscència de Plató sobre l'ànima?
- a) L'ànima només existeix després del naixement.
- b) L'ànima és mortal i desapareix amb el cos.
- c) L'ànima és immortal i existia abans del cos.
- d) L'ànima es crea a partir de l'experiència.
Resposta: c) L'ànima és immortal i existia abans del cos.. La teoria de la reminiscència implica que l'ànima ha d'haver existit abans del cos per poder recordar les Idees, cosa que suggereix la seva immortalitat.
- Quin paper juga el mestre en el procés d'aprenentatge segons la teoria de la reminiscència de Plató?
- a) El mestre omple el cap de l'alumne amb coneixement nou.
- b) El mestre ajuda l'alumne a recordar el coneixement que ja té.
- c) El mestre és irrellevant en el procés d'aprenentatge.
- d) El mestre crea el coneixement juntament amb l'alumne.
Resposta: b) El mestre ajuda l'alumne a recordar el coneixement que ja té.. Segons Plató, el mestre no 'omple' el cap de l'alumne amb informació nova, sinó que actua com a guia per ajudar-lo a recordar el coneixement inherent a la seva ànima.
9. Reencarnació (transmigració de les ànimes)
Flashcards
- Què és la reencarnació segons Plató?
- La transmigració de les ànimes a nous cossos després de la mort.
- De què depèn la reencarnació d'una ànima?
- De com hagi viscut i del seu grau de coneixement.
- En què pot reencarnar una ànima justa i sàvia?
- En un cos de filòsof.
- En què pot reencarnar una ànima dominada per passions?
- En un cos inferior.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, què passa amb l'ànima quan una persona mor?
- a) L'ànima es destrueix completament.
- b) L'ànima abandona el cos i pot reencarnar-se.
- c) L'ànima es queda atrapada al món sensible.
- d) L'ànima ascendeix directament al món de les Idees.
Resposta: b) L'ànima abandona el cos i pot reencarnar-se.. Plató creia que l'ànima abandona el cos després de la mort i pot reencarnar-se en un altre cos, depenent de la seva vida anterior.
- De què depèn, segons Plató, el destí de l'ànima després de la mort?
- a) De la riquesa que la persona va acumular en vida.
- b) Del grau de coneixement i de com va viure la persona.
- c) De la posició social que va tenir la persona.
- d) De la bellesa física de la persona.
Resposta: b) Del grau de coneixement i de com va viure la persona.. Segons Plató, el destí de l'ànima està determinat per com va viure la persona i pel seu grau de coneixement. Una vida justa i sàvia pot portar a una reencarnació millor.
- En quin tipus de cos podria reencarnar-se una ànima que ha viscut amb justícia i saviesa, segons Plató?
- a) En el cos d'un tirà poderós.
- b) En el cos d'un filòsof.
- c) En el cos d'un guerrer famós.
- d) En el cos d'un ric comerciant.
Resposta: b) En el cos d'un filòsof.. Plató creia que una ànima que ha viscut amb justícia i saviesa té més probabilitats de reencarnar-se en el cos d'un filòsof, algú que busca la veritat i el coneixement.
10. Antropologia platònica
Flashcards
- Què és el dualisme antropològic en Plató?
- La concepció de l'ésser humà com a compost de cos mortal i ànima immortal.
- Què representa el cavall blanc en el mite del carro alat?
- La part noble de l'ànima (ira/voluntat).
- Què representa el cavall negre en el mite del carro alat?
- Les passions i els desigs.
- Quina és la funció de la raó (auriga) en el mite del carro alat?
- Dirigir i controlar els cavalls (les passions) perquè el carro no bolqui.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, de què està compost l'ésser humà?
- a) Cos mortal i ànima immortal
- b) Cos i esperit
- c) Ment i cos
- d) Ànima i consciència
Resposta: a) Cos mortal i ànima immortal. Plató defensa un dualisme antropològic, on l'ésser humà està compost per un cos mortal i material, i una ànima immortal i racional.
- En el mite del carro alat, què representa l'auriga?
- a) Les passions
- b) La raó
- c) El cos
- d) La voluntat
Resposta: b) La raó. En el mite del carro alat, l'auriga representa la raó, que ha de dirigir els dos cavalls que simbolitzen les parts noble i passional de l'ànima.
- Quina és la funció principal de la raó segons l'antropologia platònica?
- a) Satisfacer els desigs del cos
- b) Dirigir i controlar les passions
- c) Ignorar les necessitats del cos
- d) Buscar plaer immediat
Resposta: b) Dirigir i controlar les passions. La raó ha de dirigir i controlar les passions per tal que l'ànima no bolqui i pugui assolir la virtut.
11. Arguments de Plató sobre la immortalitat de l'ànima
Flashcards
- Quin és l'argument de Plató que diu que tot ve del seu contrari?
- Els contraris
- Com s'anomena l'argument que afirma que coneixem les Idees sense que ningú ens les ensenyi?
- Reminiscència
- Quina característica de l'ànima, segons Plató, fa que no es pugui descompondre?
- Simplicitat i immaterialitat
- Quin argument diu que l'ànima no pot portar la mort perquè és el que dona vida?
- Principi vital
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin argument recolza la idea que l'ànima existeix abans i després de la vida?
- a) El principi vital
- b) La reminiscència
- c) L'afinitat amb les Idees
- d) Els contraris
Resposta: d) Els contraris. L'argument dels contraris estableix que tot prové del seu contrari, incloent la vida que prové de la mort i viceversa, implicant que l'ànima ha d'existir abans i després de la vida.
- Quin argument de Plató es basa en la idea que coneixem conceptes sense que ningú ens els ensenyi?
- a) El principi vital
- b) L'afinitat amb les Idees
- c) La reminiscència
- d) Els contraris
Resposta: c) La reminiscència. L'argument de la reminiscència suggereix que l'ànima coneixia les Idees abans de néixer, ja que podem accedir a coneixements sense instrucció directa.
- Quina característica de l'ànima, segons Plató, recolza la seva immortalitat a causa de la seva naturalesa?
- a) La seva complexitat
- b) La seva materialitat
- c) La seva simplicitat
- d) La seva dependència del cos
Resposta: c) La seva simplicitat. Plató argumenta que l'ànima és simple i immaterial, cosa que impedeix que es descompongui, a diferència de les coses materials.
12. Parts de l'ànima humana
Flashcards
- Quines són les tres parts de l'ànima humana segons Plató?
- Racional, irascible i concupiscible.
- A quina part de l'ànima correspon la funció de governar?
- A la part racional (cap).
- Quina part de l'ànima està relacionada amb els guerrers?
- La part irascible (pit).
- Quina part de l'ànima es vincula amb els treballadors?
- La part concupiscible (panxa).
Preguntes tipus test
- Segons Plató, a quina part de l'ànima correspon la funció de governar?
- a) Racional (cap)
- b) Irascible (pit)
- c) Concupiscible (panxa)
- d) Afectiva (cor)
Resposta: a) Racional (cap). La part racional de l'ànima, situada al cap, és la que ha de governar, ja que és la que posseeix la raó i la saviesa necessàries per a la presa de decisions.
- Quina part de l'ànima està relacionada amb els guerrers, segons la filosofia de Plató?
- a) Racional
- b) Irascible
- c) Concupiscible
- d) Sensible
Resposta: b) Irascible. La part irascible de l'ànima, situada al pit, està relacionada amb els guerrers, ja que representa la força de voluntat, el coratge i l'impuls necessari per defensar allò que és just.
- Quina part de l'ànima humana es vincula amb els treballadors o productors, segons Plató?
- a) Racional
- b) Irascible
- c) Concupiscible
- d) Sensible
Resposta: c) Concupiscible. La part concupiscible de l'ànima, situada al ventre, es vincula amb els treballadors, ja que representa els desitjos bàsics, les necessitats materials i la capacitat de produir béns i serveis.
13. Justícia (virtut central)
Flashcards
- Què és la justícia segons Plató?
- Que cada part de l'estat faci la seva funció en harmonia.
- Quines són les tres classes socials en l'estat ideal de Plató?
- Governants, guerrers i productors.
- Quina virtut està associada als governants en l'estat ideal de Plató?
- Saviesa.
- Quina virtut està associada als guerrers en l'estat ideal de Plató?
- Coratge.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, què és la justícia en un estat?
- a) Que cada ciutadà tingui els mateixos drets i oportunitats.
- b) Que cada part de l'estat faci la funció que li correspon en harmonia.
- c) Que els governants siguin escollits democràticament.
- d) Que hi hagi igualtat econòmica entre totes les classes socials.
Resposta: b) Que cada part de l'estat faci la funció que li correspon en harmonia.. Plató defineix la justícia com l'harmonia que sorgeix quan cada part de l'estat (governants, guerrers i productors) compleix la seva funció específica sense interferir en les altres.
- Quina és la funció principal dels productors (treballadors) en la societat ideal de Plató?
- a) Governar amb saviesa i justícia.
- b) Defensar la ciutat dels enemics.
- c) Proporcionar els béns i serveis necessaris per a la vida de la ciutat.
- d) Educar els joves en la virtut.
Resposta: c) Proporcionar els béns i serveis necessaris per a la vida de la ciutat.. Els productors són la classe encarregada de satisfer les necessitats materials de la societat, com l'agricultura, l'artesania i el comerç.
- Quina virtut s'associa amb els governants en la societat ideal de Plató?
- a) Coratge
- b) Moderació
- c) Saviesa
- d) Justícia
Resposta: c) Saviesa. Plató creia que els governants havien de ser filòsofs, ja que la saviesa els permetria prendre decisions justes i beneficioses per a tota la societat.
14. Política
Flashcards
- Qui ha de governar l'estat segons Plató?
- Els filòsofs
- Quin és l'objectiu principal de l'estat platònic?
- El bé comú
- Quina virtut correspon als governants en la societat ideal de Plató?
- La saviesa
- Quina virtut correspon als guerrers en la societat ideal de Plató?
- El coratge
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin tipus de persones haurien de governar l'estat?
- a) Els guerrers més valents
- b) Els filòsofs més savis
- c) Els productors més rics
- d) Els oradors més eloqüents
Resposta: b) Els filòsofs més savis. Plató defensa que els filòsofs, per la seva saviesa i coneixement de la veritat, són els més adequats per governar.
- Quina és la principal característica de l'estat ideal que defensa Plató?
- a) La democràcia directa on tots voten
- b) El govern dels més rics i poderosos
- c) L'educació per a la virtut i el bé comú
- d) La llibertat individual sense restriccions
Resposta: c) L'educació per a la virtut i el bé comú. Plató prioritza l'educació i la virtut com a pilars fonamentals per a un estat just i orientat al bé comú.
- Quin concepte utilitza Plató per explicar la relació entre la justícia individual i la justícia en la societat?
- a) La metàfora del carro alat
- b) El símil del Sol
- c) Les lletres grans i petites
- d) El mite de la Caverna
Resposta: c) Les lletres grans i petites. Plató utilitza la idea de 'lletres grans i petites' per il·lustrar com la justícia en la societat (lletres grans) pot ajudar a comprendre la justícia individual (lletres petites).
15. Societat perfecta
Flashcards
- Quina virtut defineix els governants en la societat ideal de Plató?
- Saviesa
- Quina virtut defineix els guerrers en la societat ideal de Plató?
- Coratge
- Quina virtut defineix els productors en la societat ideal de Plató?
- Moderació
- Quin és l'objectiu principal de l'estat ideal de Plató?
- El bé comú
Preguntes tipus test
- En la societat perfecta de Plató, quina virtut s'associa amb els governants?
- a) Coratge
- b) Moderació
- c) Justícia
- d) Saviesa
Resposta: d) Saviesa. En la societat ideal de Plató, els governants han de ser filòsofs, i per tant, la virtut que els caracteritza és la saviesa.
- Quina és la virtut associada als guerrers en la societat perfecta de Plató?
- a) Saviesa
- b) Coratge
- c) Moderació
- d) Justícia
Resposta: b) Coratge. Els guerrers han de defensar la ciutat, i per tant, necessiten coratge per complir la seva funció.
- Quina virtut s'atribueix als productors en la societat ideal de Plató?
- a) Saviesa
- b) Coratge
- c) Moderació
- d) Justícia
Resposta: c) Moderació. Els productors han de controlar els seus desigs per mantenir l'harmonia social, per això se'ls associa amb la moderació.
I 90 flashcards i 60 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ APUNTS 1. Per què és important Plató? Plató és important perquè: És el primer que construeix un sistema filosòfic complet: metafísica, política, ètica, educació, antropologia. Defensa que la veritat existeix i que no depèn de les opinions. Crea conceptes que encara avui utilitzem: justícia, racionalitat, govern dels millors, virtut, educació com a desenvolupament. És el primer a pensar que la realitat visible no és tota la realitat. Funda l'Acadèmia, primera institució acadèmica d'Europa. Sense Plató, no existiria la filosofia tal com la coneixem. 2.
Context històric i biogràfic Viatges a Egipte i Sicília Plató viatja a aquests llocs perquè vol estudiar sistemes polítics diferents i saviesa antiga. Exemple: És com un estudiant que visita altres països per veure models d'educació i govern diferents. Vol trobar el millor sistema per a la societat. A Sicília intenta convèncer el tirà Dionís d'aplicar les seves idees polítiques fracassa. Aquest fracàs li fa entendre que: la política necessita filòsofs ben formats els governants ignorants acaben destruint les ciutats Atenes i els seus canvis polítics Atenes passa per: 1. Tirania 2. Democràcia directa (assemblea on tots voten) Per Plató: La tirania és injusta perquè depèn d'un sol home.
La democràcia és perillosa perquè: o voten persones sense formació o decideixen per impuls, no per raó Exemple: És com si un hospital fos dirigit per persones que no són metges i votessin les operacions per majoria. La democràcia mata Sòcrates Sòcrates és condemnat per un jurat de ciutadans. Plató observa: La majoria pot ser injusta. Això és clau per entendre perquè Plató rebutja la democràcia. Democràcia, relativisme i escepticisme A Atenes, la democràcia afavoreix l'orador més convincent, no el qui diu la veritat. Això porta al relativisme (no hi ha una veritat absoluta, depen d'algo) i a l'escepticisme (no existeix la veritat). Plató diu: Si tot és opinió, qualsevol mentida pot triomfar.
La societat necessita criteris de veritat. 3."La República": crítica política i ideal de justícia És l'obra on Plató construeix: la societat ideal la teoria de l'educació la teoria de la justícia la seva psicologia i antropologia També conté els seus mites més importants. Societat utòpica de Plató Plató imagina una ciutat on: només governen els qui coneixen la veritat filòsofs-governants l'estructura social està ordenada racionalment cada grup social fa el que li pertoca 4. Teoria de les Idees Per què la crea? Per explicar: per què les coses del món canvien per què podem tenir coneixement segur Els dos mons 1.
Món sensible (el nostre) Imperfecte Canvia constantment És material Només ens dona opinió Exemple: Una flor es marceix, una persona envelleix. 2. Món intel·ligible (el món de les Idees) Perfecte Etern No canvia És on hi ha la veritat Exemple: La Idea de "Triangle" no canvia, encara que dibuixis mil triangles diferents. Exemple molt entenedor Pregunta: què és un "gos" realment? Cada gos és diferent: mida, color, raça, edat... Per Plató: el que és etern és la Idea de Gos els gossos concrets són còpies imperfectes Això és la teoria de la participació: les coses participen de la seva Idea. Mite del Demiürg El Demiürg és un artesà diví que ordena el caos utilitzant les Idees com a model.
No crea del no-res; simplement organitza. 5. Metàfores i mites essencials Teoria de la participació Les coses del món sensible són el que són perquè participen de la Idea corresponent. o Ex.: una cosa és bella perquè participa de la Idea de Bellesa. Símil del Sol Serveix per explicar perque es important fer el be. El Bé fa intel·ligibles les Idees. Mite de la Caverna Els humans viuen com presoners que nomes veuen ombres. (opinions) La filosofia allibera i permet sortir al món real (Idees) El filòsof torna a la caverna per educar els altres. Exemple entenedor: Imaginem gent que només s'informa per Llibres: veuen ombres. Un que estudia ciència i filosofia veu la llum.
Quan torna, els altres no l'entenen. 6. Cosmologia de Plató Món sensible És material, canviant i imperfecte. Món intel·ligible Etern i immutable. Les Idees existeixen sempre. Mite del Demiürg El Demiürg no crea del no-res. Ordena el caos utilitzant les Idees com a model. Exemple: Un arquitecte que fa una casa a partir d'un plànol perfecte. Món sensible = còpia del món intel·ligible. 7. Gnoseologia (estudi dels coneixements) Símil de la línia explica la teoria de les idees i els graus de coneixements – Els 4 nivells de coneixement 1. Idees inteligencia intuitiva (rao, dialeg) (mon intengible) 2. Objectes matematics pensaments, inteligencia discusiva (mon intengible) 3.
Objectes sensibles (animals, plantes,…) creença (mon sensible) 4. Imatges (sombra i figures) imaginacio (mon sensible) Com mes adal estiguis de la línea, mes clar i veritable es el coneixement, fins arribar a la comprensio del be, que ilumina tota la resta. Exemple: Veure un gos opinió Entendre l'espècie "mamífer" coneixement Entendre la Idea d'Animalitat coneixement superior Mite de la reminiscència o L'ànima coneixia les Idees abans de néixer. Exemple molt clar: Un nen petit pot entendre que 2+2=4 sense que ningú li hagi explicat la Idea de nombre estaria recordant coneixement de l'ànima. 8. Seminiscència Plató diu: Aprendre no és descobrir coses noves.
És recordar allò que l'ànima ja sabia. Implica: L'ànima existia abans del cos immortalitat. El mestre només ajuda a recordar (mai "omple" el cap). Exemple: quan entens una idea de sobte, com si "ja hi fos", Plató diu que la recordes. 9. Reencarnació (transmigració de les ànimes) Quan una persona mor: l'ànima abandona el cos pot tornar a néixer en un altre cos depèn de com hagi viscut i del seu grau de coneixement Exemple: Una ànima que ha viscut amb justícia i saviesa pot reencarnar en un cos de filòsof; una ànima dominada per passions, en un cos inferior. 10. Antropologia platònica Dualisme antropològic L'ésser humà és compost de: 1. Cos mortal, material, limita 2.
Ànima immortal, racional, prové del món de les Idees Exemple clar: El cos vol dormir; l'ànima vol estudiar perquè sap que és millor. Mite del carro alat L'ànima és com un carro conduït per un auriga (raó) amb dos cavalls: Cavall blanc: part noble (ira/voluntat) Cavall negre: passions i desigs La raó ha de dirigir. La vida moral és dirigir els cavalls perquè el carro no bolqui. 11. Arguments de PLATÓ sobre la immortalitat de l'ànima 1. Contraris o Tot ve del contrari viure ve de morir i morir de viure. l'ànima ha d'existir abans i després. 2. Reminiscència o Coneixem Idees sense que ningú ens les ensenyi. l'ànima coneixia abans de néixer. 3.
Afinitat amb les Idees i simplicitat o L'ànima és simple, immaterial no es descompon. o Les Idees no moren l'ànima tampoc. 4. Principi vital o L'ànima és el que dona vida. No pot portar dins el contrari (mort). Exemple: El foc no pot ser fred l'ànima no pot morir. 12. Parts de l'ànima humana 1. Racional (cap) governants 2. Irascible (pit) guerrers 3. Concupiscible (Panxa) treballadors Exemple: Si et domina el desig (ventre) no pots governar. Si et domina la raó pots dirigir. 13. Justícia (virtut central) Justícia = cada part fa la seva funció en harmonia.
Exemple: En un equip de futbol: porter, defensa, migcampista i davanter tenen funcions diferents Quan cadascú fa la seva = justícia (harmonia). 14. Política Plató defensa un estat: governat pels millors (filòsofs) educat per a la virtut orientat al bé comú Lletres grans i petites Plató diu que per comprendre la justícia individual (petites), cal mirar la justícia de la ciutat (grans). És més fàcil veure la justícia en gran per entendre-la en petit. Exemple: És més fàcil veure si un motor petit funciona quan entens abans com funciona un de gran. 15. Societat perfecta Governants saviesa Guerrers coratge Productors moderació Quan estan en equilibri justícia i bé comú.