1. Plató: Influències i Filosofia Platònica
Flashcards
- Quina és la principal influència de Parmènides en Plató?
- La relativitat del món físic.
- Quina és la influència de Sòcrates en Plató?
- La importància del diàleg per arribar a conceptes universals.
- Què és el dualisme ontològic en la filosofia de Plató?
- L'existència de dos mons: el món de les idees i el món material.
- Com es coneix el món de les idees?
- Mitjançant la raó.
Preguntes tipus test
- Quin filòsof va influir en Plató amb la idea de la relativitat del món físic?
- a) Sòcrates
- b) Parmènides
- c) Pitàgores
- d) Heràclit
Resposta: b) Parmènides. Parmènides va influir en Plató amb la idea de que el món físic és relatiu.
- Quina és una de les principals influències dels pitagòrics en la filosofia de Plató?
- a) La importància del diàleg
- b) La relativitat del món físic
- c) La concepció de l'ésser humà com a cos i ànima
- d) El coneixement a través dels sentits
Resposta: c) La concepció de l'ésser humà com a cos i ànima. Els pitagòrics van influir en Plató amb la concepció de l'ésser humà com a cos i ànima, així com en la importància de les matemàtiques.
- Quin concepte filosòfic defensa que l'autèntica realitat només es pot conèixer mitjançant la raó?
- a) Món Material
- b) Dualisme Ontològic
- c) Món de les Idees
- d) Teoria de la Reminiscència
Resposta: c) Món de les Idees. El Món de les Idees, segons Plató, és l'autèntica realitat que només es pot conèixer mitjançant la raó, en contrast amb el Món Material que es percep pels sentits.
2. Dualisme Ontològic: Món de les Idees vs. Món Material
Flashcards
- Quins dos mons distingeix Plató en el seu dualisme ontològic?
- Món de les Idees i Món Material.
- Com es coneix el Món de les Idees?
- Mitjançant l'ànima i la raó.
- Com es coneix el Món Material?
- Mitjançant els sentits.
- Quina és la característica principal del Món Material?
- Està en constant canvi.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin món conté l'autèntica realitat i el coneixement veritable?
- a) El món material
- b) El món de les idees
- c) El món de les opinions
- d) El món dels sentits
Resposta: b) El món de les idees. Plató planteja un dualisme ontològic on el món de les idees és la veritable realitat, accessible a través de la raó i l'ànima, mentre que el món material és una còpia imperfecta.
- Com accedim al coneixement del món material segons Plató?
- a) Mitjançant la raó
- b) Mitjançant l'ànima
- c) Mitjançant els sentits
- d) Mitjançant la intuïció
Resposta: c) Mitjançant els sentits. Segons Plató, el món material, en constant canvi, es coneix a través dels sentits, tot i que aquest coneixement és considerat opinió i no veritat absoluta.
- Quina és la relació entre el món de les idees i el món material segons Plató?
- a) Són el mateix món vist des de perspectives diferents.
- b) El món material és una còpia del món de les idees.
- c) El món de les idees és una còpia del món material.
- d) No hi ha relació entre ells.
Resposta: b) El món material és una còpia del món de les idees.. Plató creia que el món material és una mera còpia o imitació del món de les idees, que és etern i immutable.
3. Teoria de la Reminiscència
Flashcards
- Què és la teoria de la reminiscència?
- La idea que el coneixement és innat i l'hem de recordar.
- Com va explicar Plató la reminiscència?
- Mitjançant els sentits com a eines per recordar.
- A quin món pertany el coneixement, segons Plató?
- Al món de les idees.
- Quin paper juga l'ànima en la teoria de la reminiscència?
- L'ànima conté el coneixement del món de les idees.
Preguntes tipus test
- Segons la teoria de la reminiscència de Plató, com adquirim el coneixement?
- a) A través de l'experiència sensorial directa.
- b) És innat i l'hem de recordar mitjançant els sentits.
- c) És completament après a través de l'educació.
- d) És una combinació de l'experiència i la raó.
Resposta: b) És innat i l'hem de recordar mitjançant els sentits.. Plató creia que el coneixement és innat i que l'ànima ja el posseïa abans de néixer. L'experiència sensorial serveix com a catalitzador per recordar aquest coneixement oblidat.
- Quina és la funció dels sentits en la teoria de la reminiscència de Plató?
- a) Proporcionar coneixement nou i original.
- b) Distorsionar la nostra percepció de la realitat.
- c) Ajudar-nos a recordar el coneixement innat.
- d) Enganyar-nos constantment sobre la veritat.
Resposta: c) Ajudar-nos a recordar el coneixement innat.. En la teoria de la reminiscència, els sentits no creen coneixement nou, sinó que actuen com a eines per a recordar el coneixement que ja resideix a l'ànima des del naixement.
- En la teoria de la reminiscència, què és el que realment coneixem quan 'recordem'?
- a) Les opinions canviants del món material.
- b) Les idees perfectes del Món de les Idees.
- c) Les sensacions subjectives del nostre cos.
- d) Les il·lusions creades pels nostres sentits.
Resposta: b) Les idees perfectes del Món de les Idees.. Segons Plató, quan 'recordem', estem accedint a les Idees perfectes i eternes que existeixen en el Món de les Idees, que són la veritable realitat.
4. Idea de Bé i la seva Importància
Flashcards
- Què és la Idea de Bé en la filosofia de Plató?
- La font de coneixement i existència de totes les altres idees.
- Quin tipus de dualisme proposa Plató?
- Dualisme ontològic (món de les idees i món material) i dualisme antropològic (ànima i cos).
- Com descriu Plató la relació entre l'ànima i el cos?
- Mitjançant el mite del carro alat, on l'ànima és un carro tirat per un cotxer (aspecte racional) i dos cavalls (aspecte concupiscible i irascible).
- Quines són les tres classes socials en la ciutat ideal de Plató?
- Productors, guardians/guerrers i governants.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal de la Idea de Bé segons Plató?
- a) Ser una representació del món material
- b) Ser la font de coneixement i existència de totes les altres idees
- c) Ser una còpia imperfecta de les coses sensibles
- d) Ser un element accessori del món de les idees
Resposta: b) Ser la font de coneixement i existència de totes les altres idees. La Idea de Bé és la més universal i abasta totes les idees, actuant com a font de coneixement i existència. Sense la Idea de Bé, les altres idees no podrien existir.
- En quin llibre de 'La República' es descriu la idea de la ciutat ideal?
- a) Llibre II
- b) Llibre IV
- c) Llibre VII
- d) Llibre X
Resposta: b) Llibre IV. En el Llibre IV de 'La República', Plató construeix una ciutat ideal com a metàfora per definir la justícia, on cada classe social compleix la seva funció.
- Quina virtut es considera principal en la classe dels governants a la ciutat ideal de Plató?
- a) Moderació
- b) Valentia
- c) Coneixement
- d) Temprança
Resposta: c) Coneixement. Els governants, a més de moderació, temprança i valentia, han de destacar pel seu coneixement, ja que aquest és essencial per guiar la ciutat amb saviesa.
5. Dualisme Antropològic (Ésser Humà)
Flashcards
- Quina influència filosòfica va portar a Plató a desenvolupar el dualisme antropològic?
- La influència dels pitagòrics.
- En el dualisme antropològic de Plató, quin és el lloc natural de l'ànima?
- El món de les idees.
- En el dualisme antropològic de Plató, quin és el lloc natural del cos?
- El món material.
- Com descriu Plató la relació entre l'ànima i el cos?
- Una unió accidental, amb l'ànima empresonada en el cos.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és el lloc natural de l'ànima?
- a) El món material
- b) El cos físic
- c) El món de les idees
- d) La caverna
Resposta: c) El món de les idees. Plató argumenta que l'ànima pertany al món de les idees, on resideix la veritat i el coneixement etern, en contrast amb el món material, que és canviant i imperfecte.
- En el mite del carro alat de Plató, quina part de l'ànima representa el cotxer o auriga?
- a) L'aspecte concupiscible
- b) L'aspecte irascible
- c) L'aspecte racional
- d) La força
Resposta: c) L'aspecte racional. El cotxer o auriga simbolitza l'aspecte racional de l'ànima, encarregat de guiar i controlar els cavalls que representen els aspectes concupiscible i irascible.
- Quin aspecte de l'ànima es relaciona amb la noblesa i el coratge, però no sempre ajuda a la part racional?
- a) L'aspecte concupiscible (cavall negre)
- b) L'aspecte irascible (cavall blanc)
- c) L'aspecte racional (cotxer)
- d) L'harmonia
Resposta: b) L'aspecte irascible (cavall blanc). L'aspecte irascible, representat pel cavall blanc, aporta noblesa i fortalesa, però pot no estar sempre alineat amb la raó, especialment en situacions emocionals o de conflicte.
6. Relació entre l'Ànima i el Cos: Mite del carro alat
Flashcards
- Què és el dualisme antropològic en la filosofia de Plató?
- La concepció de l'ésser humà com a compost de cos (món material) i ànima (món de les idees).
- Com es relacionen l'ànima i el cos segons Plató?
- A través del mite del carro alat, on l'ànima (cotxer i cavalls) intenta controlar el cos.
- Quins són els tres aspectes de l'ànima segons el mite del carro alat?
- Racional (cotxer), concupiscible (cavall negre) i irascible (cavall blanc).
- Què representa el cotxer en el mite del carro alat?
- L'aspecte racional de l'ànima, la prudència i la racionalitat.
Preguntes tipus test
- Segons el mite del carro alat de Plató, quina és la funció del cotxer o auriga?
- a) Representar la part instintiva i passional de l'ànima
- b) Guiar el carro mitjançant la racionalitat i la prudència
- c) Proporcionar noblesa i fortalesa a l'ànima
- d) Encarcelar l'ànima al cos físic
Resposta: b) Guiar el carro mitjançant la racionalitat i la prudència. El cotxer o auriga simbolitza l'aspecte racional de l'ànima, encarregat de guiar el carro amb prudència i racionalitat.
- En el mite del carro alat de Plató, quin aspecte de l'ànima representa el cavall negre?
- a) L'aspecte racional i prudent
- b) L'aspecte noble i fort
- c) L'aspecte passional i instintiu
- d) L'aspecte moderat i temperat
Resposta: c) L'aspecte passional i instintiu. El cavall negre representa la part concupiscible de l'ànima, associada als instints i les passions.
- Quin és el resultat, segons Plató, quan la part concupiscible de l'ànima es descontrola i la part racional no pot controlar-la?
- a) L'ànima ascendeix al món de les idees.
- b) L'ànima s'equilibra i esdevé justa.
- c) L'ànima cau al cos físic i queda empresonada.
- d) L'ànima es perfecciona i recorda tot el coneixement.
Resposta: c) L'ànima cau al cos físic i queda empresonada.. Quan la part concupiscible domina, l'ànima cau al cos físic, oblidant el coneixement del món de les idees.
7. Aspectes de l'Ànima: Racional, Concupiscible i Irascible
Flashcards
- Quins són els tres aspectes de l'ànima segons Plató?
- Racional, concupiscible i irascible.
- Quin aspecte de l'ànima representa la racionalitat i la prudència?
- L'aspecte racional (cotxer o auriga).
- Quin aspecte de l'ànima representa les passions i els instints?
- L'aspecte concupiscible (cavall negre).
- Quin aspecte de l'ànima representa la noblesa i el coratge?
- L'aspecte irascible (cavall blanc).
Preguntes tipus test
- Quin aspecte de l'ànima es considera passional i instintiu?
- a) Aspecte racional
- b) Aspecte irascible
- c) Aspecte concupiscible
- d) Aspecte intel·ligible
Resposta: c) Aspecte concupiscible. L'aspecte concupiscible de l'ànima, representat pel cavall negre, és el que Plato associa amb les passions i els instints.
- Quina virtut s'associa principalment amb l'aspecte irascible de l'ànima?
- a) Prudència
- b) Valentia
- c) Moderació
- d) Justícia
Resposta: b) Valentia. L'aspecte irascible, simbolitzat pel cavall blanc, es relaciona amb la noblesa, la fortalesa i el coratge, és a dir, la valentia.
- En el mite del carro alat de Plató, quin aspecte de l'ànima representa el cotxer o auriga?
- a) Aspecte concupiscible
- b) Aspecte irascible
- c) Aspecte racional
- d) Aspecte sensible
Resposta: c) Aspecte racional. El cotxer o auriga simbolitza l'aspecte racional de l'ànima, que ha de guiar i controlar els altres dos aspectes.
8. La República: Ciutat Ideal i Classes Socials
Flashcards
- Quines són les tres classes socials de la ciutat ideal de Plató?
- Productors, guardians/guerrers i governants.
- Quina virtut es associa amb els productors a la ciutat ideal?
- Moderació/temprança.
- Quina virtut es associa amb els guardians/guerrers a la ciutat ideal?
- Valentia.
- Quina virtut es associa amb els governants a la ciutat ideal?
- Coneixement.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quina és la virtut principal dels productors a la ciutat ideal?
- a) La saviesa
- b) La valentia
- c) La moderació
- d) La justícia
Resposta: c) La moderació. Segons Plató, els productors tenen com a virtut principal la moderació o temprança, que els permet mantenir l'equilibri en la societat.
- En la República de Plató, quina classe social ha de posseir la virtut de la valentia per sobre de les altres?
- a) Els productors
- b) Els guardians/guerrers
- c) Els governants
- d) Totes les classes per igual
Resposta: b) Els guardians/guerrers. Els guardians o guerrers han de destacar per la valentia, ja que són els encarregats de protegir la ciutat.
- Quina facultat ha de predominar en els governants de la ciutat ideal segons Plató?
- a) La força física
- b) El coneixement
- c) La riquesa
- d) La popularitat
Resposta: b) El coneixement. Els governants han de destacar pel seu coneixement i saviesa, per a poder guiar la ciutat amb justícia i prudència.
9. Llibre VII: Mite de la Caverna
Flashcards
- Què simbolitza l'interior de la caverna en el mite de Plató?
- El món sensible o material.
- Què representa l'exterior de la caverna?
- El món de les idees.
- Quin és el coneixement suprem segons Plató?
- La idea del Bé.
- Qui pot assolir la idea del Bé?
- Aquells que dominen la raó.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, què representa l'interior de la caverna al mite?
- a) El món de les idees.
- b) El món material o sensible.
- c) Un estat de somni profund.
- d) Una representació de l'infern.
Resposta: b) El món material o sensible.. L'interior de la caverna simbolitza el món real, on l'ànima està atrapada al cos, i només percep ombres i aparences.
- Què representa l'exterior de la caverna en el mite de Plató?
- a) El desconeixement absolut.
- b) El món material imperfecte.
- c) El món de les idees i la veritat.
- d) Una il·lusió creada pels sentits.
Resposta: c) El món de les idees i la veritat.. L'exterior de la caverna representa el món de les idees, on resideix la veritat i el coneixement veritable.
- Quin és el màxim coneixement que es pot assolir segons el mite de la caverna?
- a) La comprensió del món material.
- b) La idea del Bé.
- c) El coneixement sensible.
- d) L'opinió generalitzada.
Resposta: b) La idea del Bé.. La idea del Bé és el coneixement més elevat i difícil d'assolir, accessible només després d'un procés d'ascensió del coneixement.
10. La Justícia a La República
Flashcards
- Quines són les tres classes socials en la ciutat ideal de Plató?
- Productors, guardians i governants.
- Quina virtut ha de predominar en els productors?
- Moderació.
- Quina és la virtut principal dels guardians?
- Valentia.
- Quina virtut ha de destacar en els governants?
- Coneixement.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quina virtut predomina en la classe dels productors a la ciutat ideal?
- a) La saviesa
- b) La valentia
- c) La moderació
- d) La justícia
Resposta: c) La moderació. En la ciutat ideal de Plató, els productors es caracteritzen per la virtut de la moderació, que els permet mantenir l'equilibri i l'harmonia en la societat.
- En la ciutat ideal de Plató, quina classe social ha de posseir un major coneixement?
- a) Els productors
- b) Els guardians
- c) Els governants
- d) Totes per igual
Resposta: c) Els governants. Els governants, a més de moderació, temprança i valentia, han de destacar pel seu coneixement, ja que són ells qui han de guiar la ciutat amb saviesa.
- Segons Plató, quina és la funció principal dels guardians a la ciutat ideal?
- a) Produir béns i serveis
- b) Defensar la ciutat
- c) Governar la ciutat
- d) Educar els ciutadans
Resposta: b) Defensar la ciutat. Els guardians tenen com a funció principal protegir i defensar la ciutat, demostrant valentia i moderació en el seu paper.
11. Descartes: Primera Meditació - Dubte Metòdic
Flashcards
- Quina és la primera hipòtesi de dubte de Descartes?
- La fiabilitat dels sentits.
- Què qüestiona la hipòtesi del somni?
- La realitat del món exterior.
- Quines ciències són menys afectades pel dubte?
- Les matemàtiques.
- Què proposa la hipòtesi del geni maligne?
- Que som enganyats per un ésser superior.
Preguntes tipus test
- Quina és la primera hipòtesi de dubte de Descartes en la Primera Meditació?
- a) La fiabilitat de les matemàtiques.
- b) La fiabilitat dels sentits.
- c) L'existència de Déu.
- d) La realitat del món exterior.
Resposta: b) La fiabilitat dels sentits.. La primera hipòtesi de dubte de Descartes qüestiona la fiabilitat dels sentits, ja que a vegades ens enganyen.
- Què posa en dubte la hipòtesi del somni de Descartes?
- a) L'existència de les matemàtiques.
- b) La realitat del món exterior captada pels sentits.
- c) L'existència de Déu.
- d) La validesa de la lògica.
Resposta: b) La realitat del món exterior captada pels sentits.. La hipòtesi del somni qüestiona si les experiències sensorials són reals o producte d'un somni, posant en dubte la realitat del món exterior.
- Quines ciències es veuen menys afectades per les hipòtesis de dubte en la Primera Meditació?
- a) La física i la química.
- b) La biologia i la geologia.
- c) Les matemàtiques.
- d) La astronomia i la medicina.
Resposta: c) Les matemàtiques.. Les matemàtiques són menys afectades perquè es basen en raonaments lògics i abstractes, no tant en l'experiència sensorial.
12. Hipòtesis del Dubte: Sentits, Somni i Geni Maligne
Flashcards
- Quina és la primera hipòtesi del dubte de Descartes?
- La fiabilitat dels sentits
- Què afirma Descartes sobre les coses que captem amb els sentits de ben a prop?
- Que no se'n pot dubtar
- Què posa en dubte la hipòtesi del somni?
- La realitat del món exterior
- Quines ciències queden en dubte entre la primera i la segona hipòtesi?
- Les ciències experimentals
Preguntes tipus test
- Segons Descartes, de què no es pot dubtar?
- a) De les coses que captem amb els sentits de ben a prop
- b) De les coses que veiem en els somnis
- c) De les idees innates
- d) De l'existència del geni maligne
Resposta: a) De les coses que captem amb els sentits de ben a prop. Descartes afirma que no podem dubtar de les coses que captem amb els sentits de ben a prop, ja que són les més evidents i immediates.
- Quina és la primera hipòtesi de dubte de Descartes?
- a) La fiabilitat de la raó
- b) La fiabilitat dels sentits
- c) L'existència de Déu
- d) La realitat del món exterior
Resposta: b) La fiabilitat dels sentits. La primera hipòtesi de dubte de Descartes qüestiona la fiabilitat dels sentits, ja que a vegades ens enganyen.
- Quines ciències queden en dubte entre la primera i segona hipòtesi de dubte?
- a) Les matemàtiques
- b) La lògica
- c) Les ciències experimentals
- d) La metafísica
Resposta: c) Les ciències experimentals. Entre la primera i segona hipòtesi de dubte, la realitat i totes les ciències experimentals queden en dubte, excepte les matemàtiques.
13. Regles del Mètode Cartesià
Flashcards
- Quina regla del mètode cartesià implica dividir un problema en parts més petites?
- Anàlisi
- Quina regla exigeix acceptar només allò que és evident i indubtable?
- Evidència
- Com s'anomena la regla que consisteix a ordenar els pensaments de manera lògica?
- Síntesi
- Quina regla del mètode cartesià implica revisar tot el procés per assegurar-se que no hi ha errors?
- Revisió
Preguntes tipus test
- Quina és la primera regla del mètode cartesià?
- a) Síntesi
- b) Anàlisi
- c) Revisió
- d) Deducció
Resposta: b) Anàlisi. La primera regla del mètode cartesià és l'anàlisi, que consisteix a dividir cada problema en parts més petites per a una millor comprensió.
- Quin és l'objectiu principal de la segona meditació de Descartes?
- a) Demostrar l'existència de Déu
- b) Buscar un punt inqüestionable dubtant de tot
- c) Analitzar la fiabilitat dels sentits
- d) Establir les bases de la física
Resposta: b) Buscar un punt inqüestionable dubtant de tot. L'objectiu principal de la segona meditació de Descartes és trobar una veritat indubtable sobre la qual construir el coneixement, dubtant de tot allò que pugui ser qüestionat.
- Quina hipòtesi de dubte posa en qüestió la realitat i les ciències experimentals?
- a) Hipòtesi del geni maligne
- b) Hipòtesi dels sentits
- c) Hipòtesi del somni
- d) Hipòtesi de l'error
Resposta: c) Hipòtesi del somni. La hipòtesi del somni qüestiona si el que percebem és real o part d'un somni, posant en dubte la validesa de la realitat i les ciències experimentals.
14. Segona Meditació: Cogito Ergo Sum
Flashcards
- Quin és l'objectiu de la Segona Meditació de Descartes?
- Buscar un punt inqüestionable dudant de tot.
- Quina és la primera veritat indubtable segons Descartes?
- Cogito ergo sum (Penso, per tant existeixo).
- Com defineix Descartes la ment en la Segona Meditació?
- Com una entitat pensant.
- Què implica la veritat 'Cogito ergo sum'?
- Que existeixo com una entitat pensant.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de la Segona Meditació de Descartes?
- a) Demostrar l'existència de Déu a través de la raó.
- b) Refutar l'existència del geni maligne.
- c) Buscar un punt de certesa indubtable davant el dubte.
- d) Establir la base del coneixement a través dels sentits.
Resposta: c) Buscar un punt de certesa indubtable davant el dubte.. L'objectiu principal de la Segona Meditació és trobar una veritat inqüestionable davant el dubte metòdic, un punt de partida segur per al coneixement.
- Quina és la primera veritat indubtable que Descartes descobreix a la Segona Meditació?
- a) L'existència del món exterior.
- b) L'existència de Déu.
- c) Cogito, ergo sum (Penso, per tant existeixo).
- d) La fiabilitat dels sentits.
Resposta: c) Cogito, ergo sum (Penso, per tant existeixo).. La primera veritat indubtable és el 'Cogito, ergo sum', que significa 'Penso, per tant existeixo'. Descartes arriba a aquesta conclusió després de dubtar de tot, incloent-hi l'existència del món exterior i la fiabilitat dels sentits.
- Què implica la conclusió 'Cogito, ergo sum' de Descartes?
- a) La ment i el cos són la mateixa entitat.
- b) La ment és una entitat pensant independent del cos.
- c) L'existència del cos garanteix l'existència de la ment.
- d) Els sentits són la font principal de coneixement.
Resposta: b) La ment és una entitat pensant independent del cos.. La conclusió 'Cogito, ergo sum' implica que la ment, com a entitat pensant, existeix i és independent del cos físic. Això estableix un dualisme entre la ment i el cos.
15. Tercera Meditació: Existència de Déu
Flashcards
- Quin concepte substitueix Descartes al geni maligne a la Tercera Meditació?
- La idea d'un Déu bo.
- Com defineix Descartes les idees innates?
- Idees presents a la ment des de sempre, que no provenen de l'experiència.
- Quin és l'objectiu principal de la Tercera Meditació?
- Provar l'existència de Déu.
- Quina és la segona veritat absoluta que Descartes descobreix?
- L'existència de Déu.
Preguntes tipus test
- Quin canvi introdueix Descartes respecte a la idea del geni maligne a la Tercera Meditació?
- a) El transforma en un dubte sobre els sentits.
- b) L'elimina completament per una altra hipòtesi.
- c) El substitueix per la idea d'un Déu bo.
- d) El manté, però hi afegeix la possibilitat de l'error.
Resposta: c) El substitueix per la idea d'un Déu bo.. Descartes abandona la hipòtesi del geni maligne i la reemplaça per la idea d'un Déu bo per aprofundir en l'anàlisi de les idees.
- Quin tipus d'idees són aquelles que, segons Descartes, han estat sempre presents en la ment?
- a) Idees adventícies
- b) Idees factícies
- c) Idees innates
- d) Idees complexes
Resposta: c) Idees innates. Les idees innates són aquelles que estan presents en la ment des del naixement i no provenen de l'experiència sensorial.
- Quin és l'objectiu principal de la Tercera Meditació de Descartes?
- a) Demostrar l'existència del món exterior.
- b) Provar l'existència de Déu i eliminar el geni maligne.
- c) Analitzar la naturalesa de l'error.
- d) Establir les bases del mètode cartesià.
Resposta: b) Provar l'existència de Déu i eliminar el geni maligne.. La Tercera Meditació es centra en provar l'existència de Déu i en desfer-se de la hipòtesi del geni maligne per garantir la validesa del coneixement.
16. Quarta Meditació: Origen de l'Error
Flashcards
- Quin és el tema principal de la Quarta Meditació de Descartes?
- L'origen de l'error en el judici humà.
- Quines característiques van implícites en la idea de Déu segons Descartes?
- Infinitud i perfecció.
- Com justifica Descartes l'existència de Déu a la Quarta Meditació?
- Mitjançant la prova ontològica, argumentant que l'existència és una perfecció i, per tant, Déu ha d'existir.
- Quina comparació fa Descartes per explicar la necessitat de l'existència de Déu?
- La comparació amb la idea d'un triangle, on la idea implica necessàriament tres angles.
Preguntes tipus test
- Segons Descartes, quina característica va implícita en la idea de Déu?
- a) Finitud i imperfecció
- b) Infinitud i imperfecció
- c) Finitud i perfecció
- d) Infinitud i perfecció
Resposta: d) Infinitud i perfecció. Descartes argumenta que la idea de Déu implica necessàriament infinitud i perfecció. Si Déu no fos infinit i perfecte, no seria Déu.
- Quina prova de l'existència de Déu es menciona a la Quarta Meditació?
- a) Prova cosmològica
- b) Prova moral
- c) Prova ontològica
- d) Prova del moviment
Resposta: c) Prova ontològica. La Quarta Meditació esmenta la prova ontològica, que argumenta que l'existència és una perfecció i, per tant, Déu, com a ésser perfecte, ha d'existir necessàriament.
- Per què Déu ha d'existir segons la prova ontològica a la Quarta Meditació?
- a) Perquè és la causa del món
- b) Perquè és necessari per a la moralitat
- c) Perquè la seva existència és una perfecció
- d) Perquè els sentits ens ho confirmen
Resposta: c) Perquè la seva existència és una perfecció. La prova ontològica sosté que l'existència és una perfecció. Si Déu és perfecte, no li pot faltar res, incloent-hi l'existència. Per tant, Déu ha d'existir per ser perfecte.
17. Sisena Meditació: Existència del Món Exterior
Flashcards
- Com es garanteix l'existència del món exterior segons Descartes?
- Mitjançant l'existència de Déu.
- Què no garanteix l'existència de Déu segons Descartes?
- Que els nostres sentits no ens enganyin.
- Quina és una certesa sobre el món exterior segons Descartes?
- L'essència del món exterior ocupa un espai.
- Què podem saber mitjançant l'ús de la raó segons Descartes?
- L'essència de les coses.
Preguntes tipus test
- Segons Descartes, què garanteix l'existència del món exterior?
- a) Els nostres sentits
- b) La nostra raó
- c) L'existència de Déu
- d) La nostra experiència
Resposta: c) L'existència de Déu. Descartes argumenta que l'existència del món exterior es garanteix mitjançant l'existència de Déu, que no permetria que fóssim enganyats sistemàticament.
- Què no garanteix l'existència de Déu, segons Descartes a la sisena meditació?
- a) L'existència del món exterior
- b) Que els nostres sentits no ens enganyin
- c) La veracitat de les nostres idees clares i distintes
- d) La nostra pròpia existència
Resposta: b) Que els nostres sentits no ens enganyin. Tot i que Déu garanteix l'existència del món exterior, no assegura que els nostres sentits siguin infal·libles i no ens puguin enganyar.
- Quina és una certesa sobre el món exterior segons Descartes?
- a) Els colors són reals
- b) L'essència del món exterior ocupa un espai
- c) Els olors són objectives
- d) Els gustos són universals
Resposta: b) L'essència del món exterior ocupa un espai. Descartes afirma que una certesa sobre el món exterior és que la seva essència ocupa un espai, és a dir, té extensió.
I 102 flashcards i 68 preguntes més al document.
Text del document
Plató(— 347 aC) (no cal estudiar context biografia) Influències: —Parmènides: Relativitat del món físic Heràclit (coses sensibles en constant canvi).
-Pitagòrics: De els pitagòrics va adquirir la gran importància a les matemàtiques i la concepció de l'ésser humà(cos i ànima) -Sòcrates: Importància del diàleg com a medi de coneixement per arribar a conceptes universals (Intel·lectualisme moral) -Filosofia platònica: Dualisme Ontològic: Per a plató existeixen dos mons: -Món de les idees: Les idees son l'únic autèntic i absolut només es pot conèixer mitjançant l'ànima, només el podem arribar a conèixer mitjançant la raó.(Autentica realitat amb coneixement veritable) -Mon material: En constant canvi. El podem arribar a conèixer mitjançant els sentits.
Les coses estan sotmeses a opinió Per plató el sentits ens donan infirmació del món material i el problema es que el món material no es un món autèntic es un mon aparent, no es un món autèntic. Per plató el que ha existit desde sempre és el món de las ideas, el món material es limita a copiar el que n'hi ha al món de les idees, el món material és només una copia. Teoria de la reminiscència: Per plató el coneixement és innat i tenim que recordar-lo mitjançant els nostres sentits.
Plató va dir que ens hem d'imaginar el món de les idees com si fos una pirámide Idea de bé(Influencia Socrática): La més universal, la que abarca totes les idees,font de coneixement,font d'existència(si no existís la idea de bé no existirian les altres, totes les altres idees estan inclosas en la idea de bé) "La república" es la gran obra de plató(está dividida en llibres no capítols) -Dualisme Antropològic(ésser humà): (influencia Pitagorica) -Món de les idees: Lloc natural de l'ànima -Mon material: Lloc natural del cos Com es relacionaven?: Segons plató aquests dos es relacionaven(unió ànima i cos) amb el mite del carro alat: L'ànima està en contacte amb totes les idees i tot el món de les idees.
Ens hem d'imaginar l'ànima COM SI FOS un carro amb ales tirat per un cotxer i dos cavalls. L'ànima és una i única pero te diferents aspectes: -Aspecte racional(cotxer o auriga): Racionalitat, prudencia -Aspecte concupiscible(cavall negre): Pasional, instintiu. Virtud: Quan es pot moderar, es una part essencial en totes les etapes socials. -Aspecte irascible(cavall blanc) : Nobleza i fortalesa(coratge) pero no sempre pot ayudar a la part racional.(no instint), la distingim de l'aspecte racional, amb que els nens petits i les dones presenten sentiments i emocions, sobretot els nens que no tenen capacitat de raonament, per tant és diferent a l'aspecte racional.
Quan la part concupiscible es descontrola i la part racional no pot controlarla, és com si l'ànima cau al cos físic. Es una unió accidental i l'ànima llavors l'ànima queda encarcelada al cos físic. I amb aquesta caiguda accidental l'ànima oblida tot el coneixement adquirit del món de les idees, i tenim aquest coneixement quan naixem, però l'hem ovlida. Sentits: Eines per recordar. Per plató una de las pitjors formes de governar es la democracia La República: Un dels primer models utopics de una ciutat idea. L'objectiu del llibre es construir la ciutat perfecta Per a plató la justícia ha de imperar en la ciudad tant en els ciutadans com en el governant.
La seva ciudad ideal es dividia en 3 classes socials: -Productors: Virtud de l'ànima: moderació, temprança. -Guardians/guerrers:També tenen aquesta virtud de la moderació i temprança pero la seva major virtut es la valentia. -Governants: A part de tener tant moderació, temprança i valentia, la seva major virtut es el seu coneixement. Per escogir una clase social cada persona hauria de dedicar se a l'activitat per la qual demostra una capacidad natural millor/talent. Llibre IV: Busca quines son les virtuts que han de tenir els productors guardians i governants. La poesia i la música son arts que per Plató son molt importants per el desenvolupament de les persones.
Llibre 2 text: Idea: El que fa que una ciutat es construeix es la necessitat/ manca de autosuficiencia( ja que cada habitant contribueix/ complementa les mancances dels altres). Idea: Les principals necessitats bàsiques serien, menjar, habitatge, vestir etc Es considera que n'hi ha unes necessitats mes basiques que d'altres. Resum: El text tracta sobre l'origen/ fundació/ creació de la ciutat. Comença argumentant, que la construcció d'una ciutat es causada per la manca de certes coses necessaries. Això fa que cada habitant contribueixi/ complemente les mancances de l'altre.
Les principals necessitats bàsiques serien menjar, habitatge vestir etc, per tant acaba establint qui ens proporcionara tot això. Resmun: En comptes de limitar-se a veure com es crea una ciutat , examinem que cal millorar. A més a més de necesitar allò essencial per viure cal també allò secundari pero necessari a banda. Conclou, que per aconseguir tots aquests béns, seran necessaris més ciutadans especialitzats. La creació i evolució d'una ciutat perquè sigui sana.
Resum de text estructura: 1.Tema(identificar el tema del text i explicarla) 2.Ideas(Identificar i exposar cada idea) 3.Conclusió(Normalmente està a l'última part del text, explicala) Llibre VII: (Aquest té la metàfora del mite de la caverna). L'interior de la caverna representa el món real( quan l'ànima queda atrapada al cos) i l'exterior de la caverna, seria el mon de les idees. La idea de bé és el màxim coneixement que ni podem adquirir immediatament, necessitem primer tenir un grau de coneixement. Examen estructura: 1.1: Resum del text(2p) 1.2 Conceptes(1p) 1.3 Frase(3p): Aquesta frase forma part de X(llibre VII de la republica de Plato), la cual fa referencia a…
Per plató la idea de be es font d'existencia, es a dir, gracies a l'existencia d'aquesta idea hi ha totes les altres idees i cen que aquetes són el model de tot el món material pot existir també allo sensible. Llibre VII Per tant només s'obtindra el màxim coneixement si l'ànima ha contemplat aquesta idea. Només assolir aquesta idea aquells que els predomini l'aspecte de l'ànima perquè han estat més temps en el món de les idees asolint més coneixement ja que ha controlat els altres dos aspectes aconseguien així quedarse més temps en aquest mon inteligible.
Finalment, l'individu que li predomini aquest aspecte de l'ànima podrá actuar individualment de manera correcta, es a dir virtuosa també en societat con a ciutadà, en concret aquest cap, com a governant. Llibre IV: Aquesta frase forma part del llibre IV de la República de Plató, la qual fa referencia a que l'individus seran justos únicament a cada un dels aspectes de l'ànima fa la funció que li correspon. En aquesta cas, realitzara el treball que li pertoqui segons l'aspecte individual que li predomini. Pagina 5 esquema Plató, en el llibre IV de La República, arriba a definir la justícia després d'haver construït, com a metàfora, una ciutat ideal.
En aquesta ciutat, cada classe —governants, guardians i productors— compleix la seva funció pròpia sense interferir en la dels altres. Això garanteix l'ordre i l'harmonia del conjunt. Doncs bé, el mateix principi s'aplica a l'individu: dins l'ànima humana també hi ha tres parts —la racional, l'irascible i la concupiscible—, i la justícia consisteix que cadascuna faci la seva funció pròpia i obeeixi a la part racional, que és la que ha de governar. Aquesta frase forma part del llibre IV de la república de plató, la qual fa referència a la que la justícia com una harmonia interior de l'ànima i no com una acció exterior.
+3 aspectes de l'ànima, mite del carro alat, armonia per que l'individu sigui just. Descartes: Primera meditació: No es pot confiar en els sentits ja que a vegades ens enganyen. Llur mitja: por ese medio Segons descartes les coses cercanes/ que capta amb els sentits de ben a prop, d'això no es pot dubtar. Primera hipótesis de dubte: Fiabilitat dels sentits/ dubte del coneixement sensorial.
El text tracta sobre la fiabilitat dels sentits/ primera hipòtesis de dubte Quan somio sembla que és tan real com quan dormo, però quan sóc despert les coses es veuen més nítides, però pensant-hi més, recordo que quan dormia també es sentia nítid Segona hipótesis de dubte: La hipótesis del somni: tot allò que capto sensorialment n'hi ha un mínim de duda Entre aquestes dues hipòtesis de dubtes queda en dubte la realitat i totes les ciències experimentals(menys es matemàtiques). Tercera hipótesis de dubte: Geni maligne 4 regles del mètode: 1:Anàlisi 2: Evidencia 3: síntesis/ordenació 4: Revisió Segona meditació: Objectiu: Buscar un punt inqüestionable dudant de tot.
No acceptar allò que és absolutament evident amb la raó Primera veritat indubtable: Cogito ergo sum (pienso, entonces existo), ment com entitat pensant(existeixo com una entitat pensant) Si allo que és completament inqüestionable és només la ment llavors la ment i el cos físic son dues entitats independents. Tercera meditació: Elimina la idea del geni maligne i la canvia per l'idea de un deu bo per a poder indiga més en les idees Ideas innatas: Ideas que han estat a la ment desde sempre, no prové de res que es pugui dubtar, ja que arriben de la ment. La tercera mediació és bàsicament les dues proves de l'existència de déu.
Arrivem a la segona veritat absoluta e induptable, que seria l'existencia de deu. Quarta meditació: Origen de l'error Quarta meditació: A la idea de deu van implícites les característiques infinitud i perfecció, al igual que cada vez que pensem en un triangle necesariament pensem en tres angles. A més per a que déu sigui perfecte ha d'existir, ja que com és perfecte no li pot faltar res, això inclou que ha de existir perque si no existís no seria perfecte.(tercera prova de que déu existeix) (Prova ontològica) Sisena meditació: Es garantitza l'existència del món exterior mitjançant la existencia de deu, pero no garanteix que els teus sentits no t'enganyin.
Certeza: L'essència del món exterior ocupa un espai. Existeix el nostre propi cos. No certeza: Colors, olors, gustos Substància pensant( yo), substància divina(déu), substància extensa(món físic) La rao ens dona la esencia del les coses: Mitjançant l'ús de la raó podem saber que un objecte físic és aquell mateix, per exemple amb una cera, pot ser una cera cambia de forma si la aplastem, pero mitjançant la nostre rao sabem que aquesta cera es la mateixa i no pas un altre. 2 textos resum conceptes.