Resum de Plató, Descartes, Hume i Kant

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ: TEORIA DE LES IDEES I EPISTEMOLOGIA: Els dos mons: Plató explica que inicialment només existeix el món intel·ligible, aquest món és etern, immòbil, la base de la ciència i de l'ètica. El món sensible és creat pel Demiurgo, un ésser que coneix aquestes idees i sap com convertir-les en matèria per formar el món. Relació entre els dos mons: La relació entre el món intel·ligible i el món sensible és d'imitació o de participació, per exemple "les coses son boniques perquè participen en l'idea de la bellesa". Característiques de les idees: Són eternes, immutables (no canvien), úniques, intel·ligibles, perfectes i són el model d'allò que existeix.

Coneixement (alegoria de la línea): El coneixement es representa com una línea dividida en dues parts. Una es el coneixement sensible, i l'altre el coneixement del món de les idees (intel·ligible). Es pot pasar de un a l'altre perquè cada segment també es pot dividir per la meitat, és un coneixement que té menys valor. L'ànima i el coneixement: Plató creia que l'ànima preexisteix del cos. La reminiscència és el record de fets passats normalment de manera involuntària i emocional. ANTROPOLOGÍA (COS I ÀNIMA) Per Plató, la relació entre el cos i l'ànima és negativa.

L'ànima està composta per tres parts, cadascuna asociada a una funció i una virtut: Tothom té les tres parts, però en cadascú en predomina una. La persona que és capaç de tenir les tres capacitats de manera equilibrada és una persona justa, assolint la màxima virtut. Plató volia formar l'Estat ideal. Societat justa: Una societat justa és aquella on cadascú va a parar al grup social que li correspon per fer la seva feina sense interferències socials. Les lleis són necessàries i serveixen per educar. Eugnèsia: juntar els millors homes amb les millors dones per tindre els millors fills. Plató considerava l'Aristocràcia (govern format per un grup selectes) el millor govern.

Part de l'Ànima Ubicació Funció Virtut Racional (auriga) Cap Pensament Prudència i Saviesa Irascible (cavall blanc) Tòrax Passions nobles Fortalesa Concupiscible (cavall negre) Abdomen Passions Temprança DESCARTES: Descartes va crear originalment 21 reglas, que va reduir a 4 per arribar a la veritat de qualsevol situació: 1. Evidència només és vertader allò que es presenta de manera clara i evident 2. Anàlisi dividir els problemes en diferents parts per reduir el coneixement complex a les seves parts simples 3. Síntesis partir dels coneixements simples per arribar als més complexos 4.

Recompte revisar tot el que s'ha fet per saber si és correcte i fer enumeracions per no deixar-se res EL DUBTE METÒDIC I LA PRIMERA CERTESA Descartes es dedica a dubtar absolutament de tot (dubte metòdic), rebutjant qualsevol coneixement que no sigui del tot cert. No podem fiarnos dels sentits com a font de coneixement, a més planteja la possibilitat d'un ésser maligne (geni maligne) que ens enganyi, i la dificultat de distingir entre somni i vigília. Primera certesa (l'existència del jo) es va adonar que hi havia una realitat de la qual no podia dubtar "l'existència d'un jo que pensaba". Això expresa "jo penso, per tant existeixo". Aquesta és la seva primera idea clara.

TIPUS D'IDEES I SEGONA CERTESA (DÉU) Per superar el solipsisme (tancament del propi jo), Descartes analitza l'orige de les idees: Adventícies les que venen de fora, arriben a través dels sentits (no serveixen per sortir del solipsisme) Factícies les que el jo crea (tampoc serveixen per sortir del solipsisme) Innates son aquelles que sempre han estat al nostre cap des del naixement, aquestes si que serveixen per treure el jo del solipsisme, i la principal idea és Déu Déu com a criteri d'evidència Déu és un ésser infinit i perfecte, i és el fonament de la veritat, la veracitat divina garanteix que les idees clares i distintes concebudes per la ment humana són el coneixement de la realitat Arguments de l'existència de Déu: 1.

Ontològic quan algú pensa en Déu, ja està afirmant la seva existència 2. Infinitud i perfecció com que el jo no és infinit ni perfecte, la idea d'infinitud i perfecció només pot haver estat dipositada en la ment d'un ésser que sí ho és LA TERCERA CERTESA (EL MÓN) El coneixement dels sentits ens enganya i la intel·ligència pot ser enganyada pel geni maligne, per la qual cosa cal demostrar l'existència del món material.

- Garantia divina Déu, que és bo i sempre diu la veritat, garanteix l'exacte correspondència entre les idees clares i distintes d'allò real i la realitat mateixa; per tant aquesta realitat (el món) ha d'existir LES TRES SUBSTÀNCIES Substància Nom llatí Atribut Pensant Res cogitans (Jo) Pensament Extensa Res extensa (Matèria/Cos) Extensió Infinita Res infinita (Déu) Perfecció ANTROPOLOGÍA (COS I ÀNIMA) Per Descartes el cos i l'ànima es complementen. - L'ànima és espiritual, immortal i lliure.

Dins l'ànima hi ha la raó (capacitat de conèixer i decidir com actuar) i la llibertat (capacitat fonamental d'autodomini - Les passions afecten a l'ànima, però provenen del cos, són involuntàries i immediates, i no estan relacionades amb la raó - Descartes necessita un mecanisme per explicat com l'ànima (espiritual) es comunica amb la matèria (el cos). Proposa que la glàndula pineal al cervell és l'element a través del qual l'ànima es comunica amb la matèria, mitjançant el reg sanguini. HUME: Representant màxim de l'empirisme. L'empirisme defensa que tot el coneixement prové dels sentits. És el contrari del racionalisme de Descartes, que deia que la raó és la base del coneixement.

Les idees principals de Hume son: - quan naixem tenim la ment buida - no tenim idees innates - tot el que sabem ho aprenem a través de l'experiència Si no puc percebre alguna cosa amb els sentits, no puc afirmar que sigui real. no puc percebre Déu amb els sentits ni puc dir que en tingui coneixement segur TEORIA DEL CONEIXEMENT Hume diu que tot el que hi ha a la ment són percepcions.

Les divideix en: Impressions (més fortes) son el que sentim directament (veure un arbre, sentir fred, estar trist…), poden ser: - de sensació venen dels sentits (veure, tocar…) - de reflexió venen dels sentiments (alegria, por…) poden ser: - simples no es poden dividir (un color concret) - complexes es poden dividir (un paisatge) Idees (més dèbils) són còpies de les impressions. ex: veig un gos (impressió) / recordo el gos (idea) Tota idea ha de venir d'una impressió, si no ve d'una impressió, no és vàlida. LA IMAGINACIÓ I LES LLEIS D'ASSOCIACIÓ La imaginació combina idees. De vegades inventa coses (ex: unicorns), pero normalment segueix 3 lleis: 1.

Semblança una foto ens fa pensar en la persona 2. Contigüitat (proximitat en l'espai o temps) dilluns pensem en dimarts 3. Causa-efecte núvols pensem que plourà TIPUS DE CONEIXEMENT Hume diu que hi ha dos tipus de judicis: Relacions d'idees - son matemàtiques i lògica - segures i necessàries - ex: 2+2=4 - la seva negació és impossible Qüestions de fet - parlen del món real - només són probables - ex: demà ploure La ciència no és 100% segura, només probable. CRÍTICA CAUSA-EFECTE La filosofía clàssica deia: si A causa B, sempre passarà B després de A. Hume diu que això NO és cert.

Ex: boles de billar quan una bola toca l'altre, sempre es mou, però, tenim una impressió de la "connexió necessària"? NO Només observem: - que A passa abans de B - que estan a prop - que passa moltes vegades Però no veiem cap "força obligatòria". creiem en la causalitat per costum o hàbit, no per certesa Conseqüència important no podem assegurar que el futur serà igual que el passat, per això la ciència només és probable CRÍTICA A LA SUBSTÀNCIA Descartes parlava de 3 substàncies (Déu, el jo i la matèria), Hume las critica: Déu: no tenim cap impressió directa no és coneixement vàlid. El jo: no trobem cap impressió constant del "jo", només trobem un conjunt de percepcions canviants.

El jo no és una substància fixa. La matèria: només percebem qualitats (color, forma…), no percebem, la "substància" en si. IDEA DE DÉU Segons Hume La idea de Déu és exagerar qualitats humanes (bondat infinita, poder infinit…). Si la causalitat no és segura, no podem dir que Déu sigui la causa del món. ÉTICA DE HUME ( LES PASSIONS) La seva ética es emotivista.

el bé i el mal no els decideix la raó, els decideixen els sentiments "no és la raó la que guia la moral, sinó el sentiment" Si alguna cosa ens produeix plaer la considerem bona Si ens produeix dolor la considerem dolenta Tipus de passions: Passions directes venen directament del plaer o dolor (alegria, tristesa, por, esperança) Passions indirectes neixen a través d'idees (orgull, humilitat) La simpatia tenim una capacitat natural de compartir sentiments amb els altres, això fa possible la moral.

Utilitat aprovem les accions que: - son útils - produeixen felicitats - beneficien a la majoria aquí Hume influeix molt en l'utilitarisme posterior KANT: Kant crea una ètica deontològica, intentant superar l'empirisme de hume i el racionalisme de Descartes. el que fa bona una acció no és el resultat, sinó la intenció amb què es fa.

EL CONEIXEMENT PRÀCTIC I MORAL Kant diferencia dos tipus de coneixement: La ciència - estudia el que és (com funciona el món) - ex: lleis naturals gravetat La moral - estudia el que hauria de ser - depèn de la voluntat humana - no descriu la realitat, sinó com hem d'actuar Ex: la natura diu "les coses passen així" la moral diu "tu hauries d'actuar així" Quan jutgem una acció no mirem només el resultat, mirem la intenció. Ex: si ajudo a algú per quedar bé no és moralment bona si ajudo per deure sí que ho és L'IMPERATIU CATEGÒRIC Kant vol una ètica segura i universal, vàlida per a tothom. És una ètica a priori (abans de l'experiència) Per saber si una acció és bona, ens hem de guiar pel deure.

Tipus de voluntat: Voluntat conforme al deure: - l'acció és correcte, però per interès - ex: no robar per por al càstig - no és moralment bona Voluntat per deure: - l'acció es fa només perquè és correcta - no esperem res a canvi - és la única moralment bona només és moral actuar per respecte al deure Les màximes: són les normes personals que cadascú segueix.

Tipus d'imperatius: Imperatius hipotètic: - condicions per un objectiu - ex: si vols ser feliç, fes això - no són morals Imperatiu categòric: - no depèn de cap objectiu - és universal - actua només segons aquella màxima que vulguis que sigui llei universal - ex: si tothom mentís la societat no funcionaria, per tant, mentir no és moral RELACIÓ AMB LES ÈTIQUES MATERIALS Kant critica les ètiques anteriors (utilitarisme…) Ètiques materials - busquen un objectiu (felicitat, plaer…) - són: empíriques (depenen de l'experiència), egoistes, heterònomes (depèn d'alguna cosa externa) ex: ètica de la felicitat Ética de Kant - no depèn del resultat - és: universal, a priori, autònoma (depèn de la raó), formal (no diu què fer, sinó com decidir) POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA Kant diu que hi ha 3 idees que no podem demostrar, però hem de creure perquè la moral tingui sentit.

1. Llibertat si no som lliures, no podem ser responsables, la moral exigeix llibertat 2. Immortalitat de l'ànima les persones bones no sempre són felices, per tant, ha d'existir una altra vida on es compleixi la justícia 3. Existència de Déu Déu garanteix la justícia final, no ho podem demostrar, però ho necessitem moralment TIPUS DE JUDICIS PRÀCTICS Problemàtic-pràctic acció possible però no obligatòria. ex: podria ajudar Assertòric-pràctic acció necessària i universal. ex: el meu amic ajuda Apodícit-pràctic acció necessària i universal. ex: s'ha de dir la veritat JOHN STUART MILL: Una acció és bona si produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Mill diu que el criteri per saber si una acció és bona o dolenta és la utilitat utilitat = felicitat o plaer. Per tant: bona acció produeix felicitat mala acció produeix dolor NO importa la intenció (com Kant), sinó el resultat PRINCIPI D'UTILITAT És la norma principal: hem d'actuar de manera que produïm la màxima felicitat al màxim nombre de persones. L'utilitarisme no és només una teoria moral, també és una manera d'organitzar la societat, la política i les lleis. Vol promoure: el bé comú, la felicitat general i les llibertats individuals. ex: si una decisió beneficia molta gent encara que perjudiqui uns pocs, pot ser correcte.

Plaers superiors: - intel·lectuals - espirituals - morals - emocionals - ex: llegir, pensar, cultura, amistat Plaers inferiors: - físics i immediats - són físics i immediats - ex: menjar, dormir, plaers corporals alguns només satisfan, altres donen felicitat. "és millor un ser humà insatisfet que un porc satisfet" vol dir que els plaers intel·lectuals són més importants. HEDONISME ÈTIC Segons Mill el dolor i el plaer ens indiquen què hem de fer. Això ve de l'hedonisme: Plaer = bé Dolor = mal Bentham pensava que això és una llei universal.

Felicitat = plaer i absència de dolor Infelicitat = dolor i falta de plaer PRINCIPI DE LA FELICITAT La idea central és: hem d'aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. Això vol dir: - una acció és bona si fa feliç a la majoria - una institució o llei és bona si augmenta el benestar general Utilitat = tot el que produeix: - benefici - avantatge - felicitat - evita sofriment ÈTICA CONSEQÜENCIALISTA El que importa són les conseqüències de les accions. Ex: mentir pot ser correcte si evita un gran mal.

Això és diferent de Kant, que diu que mentir sempre és incorrecte L'ALTRUISME I LA SOCIETAT Mill diu que: - els humans no són només egoistes - també tenim sentiments socials Ens importa: - el benestar del altres - la cooperació - la convivència això fa possible una moral utilitarista. INDIVIDU I SOCIETAT De vegades la felicitat individual entra en conflicte amb la social. Mill diu que cal buscar l'equilibri. No només amb càlcul, sinó amb prudència: - actuar com un "espectador benevolent i desinteressat" És a dir: - pensar en el bé general amb empatia. PER QUÈ HEM DE PROMOURE LA FELICITAT GENERAL? Segons Mill, no es ni per la religió ni per Déu, sinó per la consciència moral.

Aquesta consciència és un sentiment: amor, empatia, educació, experiència. Es basa en els sentiments socials de la humanitat. Encara no que no siguem altruistes de naixement, podem ser-ho amb educació. LA FELICITAT COM A FI DE LA VIDA El principi d'utilitat és el criteri final de la moral. Mill diu: - cada persona vol la seva felicitat - això demostra que la felicitat és el bé desitjar una cosa = sentir-la com a plaent FILOSOFIA POLÍTICA DE MILL Mill defensa molt els drets individuals. És un gran defensor de la llibertat.

Llibertat civil absència de coacció Hi ha coacció quan: - algú t'obliga - algú t'impedeix acutat Pot venir de l'Estat (llibertat política) o de la societat (llibertat social) PRINCIPI DEL DANY És la seva idea més important només es pot limitar la llibertat per evitar el dany als altres. Ex: pots fer el que vulguis amb la teva vida, però no pots perjudicar els altres. L'individu és sobirà sobre el seu cos i sobre la seva ment. LLIBERTAT I UTILITARISME Mill creu que la llibertat individual també afavoreix el bé general. Per què? - les persones desenvolupen el seu potencial - això beneficia tota la societat Com més desenvolupament individual més progrés social.

LÍMITS DE LA LLIBERTAT Només hi ha 3 possibles restriccions: 1. Paternalisme limitar la llibertat pel bé de la persona ex: obligar algú a no fer alguna cosa per protegir-lo Mill diu que no és correcte. 2. Moralisme prohibir una acció perquè és immoral, tampoc és suficient. 3. Principi del dany només és correcte limitar la llibertat si perjudica els altres, aquest és l'únic acceptable INDIVIDU I SOCIETAT No hi ha contracte social formal, però: - hem de respectar als altres - hem d'acceptar normes socials - hem de contribuir al bé comú Si no, la societat pot criticar o rebutjar.