Resum de la filosofia de Plató i Aristòtil

I 200 flashcards i 137 preguntes més al document.

Text del document

- poetic. El ser projecte va elaborar desbos d'una ciutat ideal i un programa d'educacio dels ciutadans , especialment dels governants . Doctrina platonica teoria de lesidea ent - > poriade ein aer huma INFLUENCIES Heraclit s "Panta rei" , tot flueix . El mon sensible com que canvia no el podem coneixer cont per cent Els sentits , no ens gereixen la veritat del mon intelligible, etern i immutable Parmenides - > Existencia i cognoscibilitat del mon intelligible, etern i immutable . socrates - > Desinicions universals de les virtuts . Pitagores - Interes per les matematiques i convictio que la comprensio del cosmos ni esta relacionat ! Creu en la reencarnacio i en la immortalitat de l'anima .

Considera el cos com a preso- de elnima . LA +EGRIA DE LES IDEES Punt de referencia per a tots els actres temes - 3. intercions d'aquesta teoria : · Intenciotica : D'acord alb socrates , plate creu que per ser just cal conixer la justicia - > Davant del relativisme moral dels sofistes, plate dejensa la existencia d'una idea eterna insusutable de justicia · Intercia politica : Els governants han de ser filsos , que no es guin per la seva ambicio politica , sinc pels ideals transcendents i absoluts . · Intencia cientifica : El saber , la cencia (episteme) homes put tractar sobre objectes estables permanents . Si volem arribar al veritable saber (ciencial aquests objectes han dexistin .

Es objectes sensibles canvien continuament . Plato apren de socrates que la naturalesa de conceptes com justicia , bendat . . no pot depende de les decisions dels homes , sin que han de ser valors absoluts Nomes la definicio de cada valor serveix a socrates i despres a olato de criteri per jutgar la justicia , bondat - . d'una accio determinada La teoria de les idees intenta explicar allora la multiplicitat i la unitat , el convi i la permanencia . Heraceit identificava sense mes e'esser amb el canvi. . Aquesta visio jeia el coneixement impossible.

Plato- enteria que Heracent tenia ras al constatar que allo que nosalties coneixecu es convient , tot i aixo , plato creu que cal alson tipos de permanencia que les possible el coneixement - Calia buscar alson tious d'objecte perfecte i immutable que sonamente un coneixement segur . Inflencia pitagorica , els objectes matematics compleixen aquests requisits. Dixo elaproxima a parmenides la seva descripci de l'esser com a immutable etern i absolut , encara que platea pot acceptar com parmenides la nesacio total del mon sensible caracterizat pels canuis .

non sensible - Non de les idees Per resoldre el problema de la realitat i del coneixement , plato proposa la teoria de les idees (teoria ontologia i base de l'epistemologica) . Delensa l'existencia de dos mons (dualisme). Mon sensible , el mon de l'aparenta , format pers cossos materials , sotures a un continuu proces de canvi . Un altre ambit , el monde les ideesman de lessesaambit etern i absolutament immutable, 2) mon de l'autentica realitat . Les idees , incontaminades de la materia , del gual n'es una imperfecta capia. El man de les idees es el que dona existencia i intelligibilitat al sensible, les coses del qual no then essencia propia . Les idees .

· No son cases que es puguin veve , nomes los ver en intereisencia. · son models universals dels que les coses sensibles i els actes con copies , represente models ideals al que tot na de tendir . & Son essencies , all que fa que una cosa particular sigui el que es 6 Existencia separada de les coses , tenen existencia real , independent Cada idea es una substancia : una cosa & existeix en si , una realitat no immanent en les coses . · son elobjecte del concepte , pero no sun el concepte , es desinen per mitja de la paraula . Estructura jerarquitzada de les idees les videes mes concretes dependen de les mes generals .

No entendrel una idea si no coneixem les dordre superior de les quals participa. La idea que encapeala la jerarquia es la idea de BE la compara amb el sol que illumina i ens permet conixer les coses , doncs el be tambe es el que dona sentit a la resta d'idees. El be no depen de cap altra idea , es el principi i el jonament detotes les actres , els proporciona existencia, entitat i perfectio Relacio entre les idees i les coses La relaci es de participali: les cases participen de les idees , les cases "presen part" de les idees i en reben les propietats i caracteristiques que tenen . Demiurg Una actra versio de la relacio mon sensible - mon intelligible basada en la imitazio e mimesi .

Segons aquest mile el mon na estat format per quest artes cosmic , partist d'una massa preexistent , mobil i catica i un espai tambe preexistent i basant-se en el model etern , el non de les idees , va construir el mon sensible . Les cases van copies imperfectes de les ideas . L'esser numa Teoria de l'anima La concepcio peatnica de el nome (a l'igual que la del mon) es dualista : anima i cos . L'anima te prioritat absoluta sobre el cos. La teoria de l'anima te una intima relazio amb la teoria del coneixement , l'anima sera ea part de Chome que el permet arribar al mon de les idees, amb la teoria politica de peate , festructura de C'estat estava basada en l'estructura de lanima .

Els presocratics van ser materialistes : huma era uncos animat per unanima, tambe material . Excepcio els pitagorics i plate sinspira en aquests : elesser huma es compon d'un cos material i mortal i una anima immaterial i immortal. Plate creu que descobrir com era elonima era una tasca massa difcil i clarga per es homes , nomes se'n pot parear amb semblances . La intenci de Plato es primordialmenttica : rol demostrar que cal dominar els impulsos instintius del cos i garantir que qui actua amb justicia rebi una recompensa . Tambe te una finalitat snoseologica : estabeir que es possible coneixer les Idees L'estructura de e'anima Divisi tripartida de l'anima .

PARTS DE LIJNIKA SITUACI FUNCION VIRTUD Racional Cap coneixement Prudencia Irascible Pit valor , voluntat Fortalesa , Valentia Concupiscible Ventre Centrol de les passions Temperanza innobles HARMONID ENTRE Justicia LES PORTS DE C'ININD · L'anima racional : Intelligent . La seva missio es el coneixement . Situada al cap , cervell · L'anima irascible : Font de passions nobles (elhonor , la Jama) . Situada al pit. · e'anima concupisible : Font de passions innobles , plaers corporals . Situada a elabdomen . A cada una li correspon una virtud que consisteix en l'acompliment de la seva suncio , en Jer be alla que li pertoca jer. A e anima racional la prodesia , saber per el millor en cada moment .

A la irascible, la valentia i a la concupi la temprana o moderacio , no deixar-se portar per les passions i deixar-se guiar per la part racional. L'home , elnima que hoconsegueixi actuar amb justicia. Aquesta harmonia no es dona gaire. Aqui la importancia de l'educacio, cal encaminar les animes . L'anima immortal i el menyspreu del cos. La immortalitat dee'anima es una de les doctrines Jonamentals de Plato, Plato utilitza la imatge d'un carro alat per mostrar que , abans de tenir cos , e'anima havia arribat al mon de les Idees . Div que l'anima es immortal perque aixi ho vol el Demirg, i per aixo te un origen divi. Segons plato , el eloc propi de L'anima es el mon de les idees.

Pel que fa al cos , Plate en te una visio moet negativa, li impedeix la Contemplacio de les idees. Per aixo el millor que li pot passar al filso) es movir . La unio de l'anima amb el Los es presenta com a castig per algun pecat , es una unio accidental . Teoria del coneixement Al captar ea realitat a traves dels sentits esta sotmesa a caruis constants, no podem obtenir d'ella un coneixement Jesur , objectiv i valid per a tothom. Per dixo segons plate, la ciencia (el veritable cneixement) no pot basar-se en el que captec amb els sentits , ens ofereixen una mena dombra o illusio , encora qle sembli real . El maxim que podem obtenir es una opinio (doxa) .

verdader coneixement (episteme) , ens ha de conduir a la veritat - estable i permanent. Les idees donen el significat real , ex : "Justicia" "bellesa", no nomes signifique el que cadasco vulgui. Tenen un significat perfecte i universal que existeix en el mon de les idees. "Bellesa-en-si" Trobem una altra vegada un "dualisme" , estableix diferencia entre coneixement vertader , episteme-ciencia -, i coneixement aparent , doxa-opinio Com arribeu a quest coneixement de les Idees ? Amb dos doctrines diferents : La reminiscencia i la dialectica I a mes tambe dub e'eros. La reminiscencia (anacnesis) .

Conixer es recordar : abans de venir a quest mon , l'anima na contemplat el mon de les idees , pero al mir-se al cos oblidaquest coneixement , el conserva en forma d'idees innates , que l'home nomes recorda estimulat pel coneixement sensible . Les idees , el Ser , nomes poden ser conegudes per contemplacio del mon de les idees. L'anima ni na estat i les ha contemplat . El caneixement de les idees es , per tant , record . La dialectica Es pot considerar des de dos punts de vista . · La dialectica apareix com el metode racional per assolir el coneixement de les videes .

Consisteix en un dialeg basat en preguntes i respostes , es converteix en un proces d'investigacio i enseryanza en como La dialectica es en metode que permet anar mes ella del que capteu ambes sents - que sempre carria - per arribar a un coneixement segur i estable. Funciona utilitzant hipotesi que es van comprovent pas a pas fins que es confirmen . · La dialectica tambe es presenta com ea ciencia suprema. L'objectiv de la qual es discernir les idees. El grau suprem de l'esser li correspon el grau suptem del coneixement , totes les actres ciencies queden reduides a mitjans per accedir a aquest cim .

La dialectica serveix per ascendir al tion de les idees i , un op alli, anar recuntant d'una idea a l'altra firs a la idea suprema , la del Be. Proces que va d'allo metiple (coses) sins a allo unic (idea del Be] L'amor (eros) L'amor platonic es com una "dialectica dels sentiments" que te com a finalitat arribar a la Bellesa . Es un proces ascendent : primer comenza amb el desig de la bellesa fisica dels cossos , despres passa a desitjar la bellesa moral de les animes , despres aprecia ea bellesa de les lleis i les normes de conducta , despres ea bellesa de les ciencies , i finalment arriba el desig de comprendra la Bellesa en si mateixa, que es l'origen de tot allo que es bell .

Els graus de coneixement El coneixement pot tair diversos graus , la doxa i elepisteme , que a la vegada es subdivideixen. La Republica - Elonologia de laeinea . 1 . La doxa, objectiu -> coneixement de les coses del mon sensible, en constant convi . L'eina son els sentits . 1 . 1 . Imaginazio , coneixement a partir d'ombres i reflexos. Nomes son images , no la realitat plea . 1 . 2 Creenca , coneixement dels objectes materials , mes concret que l'imaginacio , encara no es coneixement veritable . & saber que elaplica a aquest nivell es la fisica ; plate diu que no es exactament cencia , silo una creezza que sembla veritat 2 .

la Ciencia, elobjectiv es coneixer all intelligible, es a dir , les Idees . L'eina que utilitza es la intelligencia. 2 . I . Rao discursiva, objectiv son les entitats matematiques. Prepara elnima per comprendre directament les Idees 2 . 2 . Coneixement , objectiv son les idees, que elnima apren a traves de la rao, sense recorrer a all sensible . Grau deCertesa d'agust coneixement es absolut La Cincia que es correspon es la dialectica Oubres essers naturals ens matematics - idees (SER). Per plato solament es valid el coneixement adquirit amb la rao , en agust sentit es racionalista .

Segons plate, la tasca del Bilso) es portar les persones des de l'opinio sins al coneixement (episteme) i , Inalment , sins al grav mes alt : EL BE. Doxaopinio Episteme (Ciencia) Visible Inke - eigible EDISTEROLOCIA Imaginacio Creenca Rad discursiva Enteligencia Graus De CONEIXEMENT ONTOLOGIA Imatges Naturalesa i Figures geometriques Idees GRAUS DE L'ESSER objectes i calcul Fisica Materiatica Dialectica FASES CAVERNA Oubres coses Estels Sol TEORIA POLITICA Linome es un esser social per naturalesa .

Plate, en l'aspecte politic intenta destablir quin es l'estat ideal , considera que l'individu homes pot ser perfecte en un estat perfecte , un estat perfecte nomes es possible si els seus ciutadors con virtuosos. Segons Plate , existeixen diferents tipus d'homes , segons quina enima domini el seu caracter. A partir d'agrestes diferencies es constituiran les tres classes socials de la ciutat . A cada classe se ei atribueix ena virtua i una tasca . Gestituiet-se aixi una ciutat ideal . 1 . Els homes racionals . Viven seguiet l'ordre de les idees ; son els filoso i son la classe dirigent . Han de ser els governants, perque con els que tenen la virtua de la prudencia .

Als filoso els toca governar , malgrat que prejeririen la idea de be son els unics que coneixen la idea del Be , per tant , la de justicia , perfectes per governar , per oplicar justicia s'na de ceneixer . 2 . Homes amb l'anima irascible. Busquen ehonor i la Jama , seron guardians , guerrers , guardaron en ciutat gracies a la seva virtua , el corate , la jortalesa 3 . byila concupiscent . Formada pels productors . Virtua es la temperanza o moderacio Quan ni hasi hormonia entre les classes socials , es constitu, ra un estat just , Justicia com a virtua de la ciutat .

Parts de l'anima Situacio Funcio Virtua classessocials Racional Cap Coneixement Prudencia Governant-filso) Irascible Pit valor , voluntat Valentia Guerrers-soldats Concupistible Control de les Ventre passions innobles Tempran a Productors (pages , artesa) Harmonia entre les parts deanima JUSTICIA Harmonia entre les classes socials i satisfaccio dels ciutadors CIUTAT JUSTA auss les seves funcions Ssans les animes Nomes en una ciutat justa es potser Jelix , per aixo es necessita la justicia , homes un estat just pot Conduit a la felicitat . El mes frequent tampoc son les ciutats justes.

Plato creu que tots els tipos de regim politic , inclosa Claristocracia, que considera en millor perque s'assembla mes al seu model ideal , acaben desiadant-se a causa de la corrupcio dels homes . plato parla de cinc formes politiques . Claristocracia , el govern dels millors , es per plate ea forma de govern mes perfecta. Quan aquest sistema es degrada , apareix la timocrcia, on domina la classe militar i governes els mes forts . La timocracia acaba convertint-se en una oligarquia, en que una minoria rica i ambiciosa concentra el poder i oprimeix la resta de ciutadans.

Quan els ciutadors pobres v'estan cansats , jon caure l'oligarquia i instaurer la democracia Pero, , segons peate , la majoria no esta preparada per governar , i aixo crea un gran desordre. En quest caos , el demagog mes manipulador acaba convertint-se el tira i elimita la elibertat . La tirania es el pitjor i mes injust de tots els regions. Despres , terra aristocracia . Croda) risttic Deixeble de Plato. = ) blumnes even els peripatetics . => ESCEPTICISTE Fa critiques al seu mestre , desensa una visio realista de la realitat , a enora d'explicar la realizat no va mes enlla. de lo material , busca en les coses . Critica a la teoria de les idees de Plate.

- > No accepta que la realitat te dos nivells , creu que en contes d'explicar com es la realitat la complica - > les essencies de les coses no poden estar separades de les cases , han d'estar juntes . - > Cos i sentits then en paper important per arribar al coneixement . RETAFISICA O FILOSOFIA PRIMERA S · La metalsica es la "ciencia del mes universal" · Totes les coses del mon son essers, a la metafisica no ei interessa el que son , sino nomes que con ea bilosia primera . * Explicacio de com es el ser , explicacio del ser , metafisica ve d'Aristotil . intenta explicar com es la a Que existeix (rETAFISICA) realitat - > primer hec d'afirmar que 6) Que es (FISICA) existeix .

2) Per que es (Causes Presunta X lesser , problema de l'esser, elaccio del be existeix perque existeixquesta accio, el be en si - > Cada individu te el seu propi ser en ell mateix - Substancia - allo que te el ser en ell mateix . "Suavitat , per exemple , no es una substancia , es una qualitat d'una substancia , ACCIDENT - > Lesser no es una usa unilerme , nomogenia - > El hostre losos na de poder donar una explicacio racional , cientifica sobre els canvis o alteracions de la natura . - > PLATO no adlet com a real agests canvis . · Totes les maneres que te l'esser de ser les podem anomenar categories . 1. SUBSTANCIA 4 . 200 7 . Situacia 10. Passio 2 . QUALITAT 5 . TEMPS 5. condicion - 3 .

QUANTITAT 6 . RELACIO- 9 . Accie Avistatic ens esta situant al esser com a verb , el verb (SER) . A vistatic , converteix la realitat en una cosa explicable, no nomes que existeixi , es explicable , forma d'existir , substancies Don els objectes i accidents els predicats . - - > via esser que pensa e explica sobre la seva propia realitat Aristatic -> alogismes la logica neix amb aristatie, elenguate es una manera clara de poder parlar i saber sobre la realitat B) Que Es ? · Teoria hilemrica - > pristotil es pregunta que son les substancies, amb l a idea de que mes enla de les coses materials no ni ha res. o Cada cosa te en ella mateixa la seva propia essencia .

CTOTS cou isuals , tots tim la mateixa essencial - > Hyle : materia , Morphe : forma : forma en el sentit de caracteristiques basigues , aixo es individual , part material , el que ens ja humans , (ferma) tots igual . - Palitza casos , no com plate que ha d'anar de mon de les idees METODE INDUCTIV - d'exemples concrets a definitions generals . - > Plato racionalists - matematiques , no es suien amb els sentits - - > Aristotil -ja anar la ras, , pero tambe ja anar els sentits , ciencia, la biologia , el podem considerar el primer bioles. If Empirista . Pristi til part . 3 . (ParT Materia I form) No podem pensar que la transformacie no existeix .

El moviment i el canvi el veiem , per tant necessitem una explicacio senzilla per explicar - n o · Teria nicemorfica · ESSENCIES . - > Per saber en que consistexen les loses , havrem de buscar totes les caracteristiques que tingui el mateix objecte per diferent . · Pensalent Inductiv . - - Coneixement Segur , per no del tot Si hem d'atribuir una circia a Aristotil es la biologia , posa la primera pedra a ees ciencies empriques- PQ LES COSES SON TAL CON SON ? Tota substancia te causesmagdiviano ha produit FILOSOFID TECNOLOGICA Tot allo que existex te Proposit , juncie a que esta destinat una finalitat => Una ideea nova , no ni ha ses per atzar. Tot el gue existeix existeix per un motiv .

(telos) PQ LES COSES CANVIEN - · Teria de la polncia i acte Tots els essers , estan o poden estar en Fact estudia equetsdowna Lo messecari per arribar a ser-no. Es el que podem arribar a ser · Expliqueu el moviment i la transformacio quan sorgeix el canvi de que una petencia es converteixi en acte . Quan una pelencia s'actualiza , es producix el convi aquesta teria ha destar eligada amb la causa final Quan no ni pet haver mes canvi , arribeu a e'acte pur Relacio teria hilemrfica-teria potencia i acte La potencia esta relacionada a l s la materia i la forma esta relacionada amb C'acte . · La forma es l'essencia . · La Jorma PER Plat es les idees .

enterlequia" - L'acte total [ I TEGRIA ROVIMENT · Cavi substancials - passa de ser una cosa a ser-ne una altra - permaneix la materia primera . creiX o disminveix acteracio translacio · Carvis accidentals -> conti quantitativ , convi qualitativ , moviment local . L visio Aristotelica del cosmos i la natura molt important . - > min subeunar - > costOS - > dividit en dos parts l'univers to mon supraluna · univers finit i eten , no hi la un moment en que es generi l materia de univers · l terra es el centre deunivers . (GEOCENTRIC) · Visio de l'edat mitiona fins a Califeu i Newton i geocentrista .

- > terra - > aigua RON SUBLUNAR -> format x u elements - > aire - Jos · El moviment caracteristic son moviments rectilinis , bruss . · Es produeixen canvis , cases imperfectes . MON SUPRACUNAR - No Observacio en aquellapoca , es pot verea ull ev o sentit out. · No te lo mateixa composicio que el sublunar · Format per eter , most mes sublim que el sublunar Naterial no tant exposat al convi · Orbites circulars , per fant moviments perfectes . (CRELS , CERCE ES La FIGUR PERFECTA) Aguest model de cosmos , es adaptat per cristianisme , Aristatic es filtrat per Tomas d'Aquine , per poder lligar-ho amb la religio HELIOCENTRISTE - VISIO real de l'univers.

- Cuan ho van descobrir estaba amenazet · Interessa el GEOSenTriste, perque divi podem dir que el file de deu , esta al centre , &e esteu al mis. # Cosmologia - > posor ordre a e'univers Tot te un lloc natural (sravetat) # mon de les ideas - cel religion unir la roo i la religio e si new virant endarrere , sempre busquem ea causa de la causa . · Motor immabil - generador de tot el moviment de l'univers . - > anella, eslabo es l'ultim eslabo, (en una Cadena OO) evetive. - > Si el moviment necessita sempre un agent , ni ha d'haver sempre en agent de canvi , immobil , es perfecte . Esta totalment en acte , en acte por , intellequia, esta totalment acabat i les coses dependen d'ell .

- > Aristtie arriba en un punt que necessita una essencia , que es immaterial , si es un alte por no te materia. Per tant amplifica/canvial contradiu el seu camp d'estudi - En que consisteix e'esser nuvia? materia i jurma Los ANIMA · l'esser nuvia es un animal amb losos . sou essers morals i socials, per tant l'essencia del ser numa, es tenir aquestes capacitats , que son el que ens diferencien dels actres animals . - > vegetals -s anima vegetativa, nomes els permet creixer . - > animals - anima sensitiva + - > humans - anima racional + Importancia dels sentits , son basics per arribar al coneixement- Pero tambe necessitem altres capacitats, per exemple la d'imaginar .

Ens interessa un coneixement general , universal , que es el verdaderament important , tont per plate com Aristatic. Ho aconseguir any un proces d'ABSTRACIIC INDUCTIVA . Partint dels sentits arribeu e l'essencia universal . Hi intervenen els sentit (pt), la imaginacio (crea l'imatge , sersacio sense materia) , memoria (emmagatzema) i enteriment (pensa l'essencia de la tarla - EtiCA Per Pristtil allo que em porta actrar es la jelicitat , estara be allo que ens porta a ser jelix . Etica eudemonista (eudomonia = (elicitat) . El complicat es definir felicitat . Que es la Jelixos ? Alle &rot quesou apagos de Jer que ens la humans . Socializzar . Felicitat es realitzar les hostres potencies .

Per Aristtie new de tenir les necessitats basigues Libertes. No hi na una definicio nnica de be . No nomes le ras ens porta a ea jelicitat , es actuar , Intellectualiste hora) , (per jer el be nem de concixer el b) . Una manera d'actuar de forma virtrosa es sempre estar en un punt mis. . Per tant el criteri que ens por guiar e ellora de ser el be es emprar el terme mis. No pur explicar que es ser felix fill que set ha acabat la vida. Pers graas la jecicitat no es lo nostra concepcio de felicitat POLITICA La politica per Arislil , no ni havra una unica forma de govern bona . Observa els regins politics que e'envolten . Plexandre el gran el seu alumne .

Els humans tenim moltes formes de relationaros, pero cap es bora. Quina nocio de justicia te , si les lleis estan elaborades pel be comu es just , si pel contrari es elaborat pels beneficis dels governs no es just .