Resum de Filosofia de Nietzsche

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

TRIMESTRAL 3 FILOSOFIA - NIETZSCHE VIDA: Ell va néixer a Alemanya. A casa seva eren molt religiosos. Es van traslladar a casa de la seva àvia. Va viure envoltat de dones (es sentia sol). Li van oferir una plaça com a professor abans d'acabar la carrera. Filosofia vitalista: Vida valor màxim que tenim i no ha d'estar sotmesa a agents externs Nietzsche critica el valors tradicionals de la cultura occidental: Critica la religió judiocristiana perquè considera que està basada en la moral de senyors i esclaus. Segons ell, aquesta moral no permet veure la realitat tal com és, sinó que la presenta d'una manera deformada o enganyosa.

A més, pensa que la religió només ha servit per mantenir i justificar una divisió que ja existia abans entre els que tenen poder (senyors) i els que estan sotmesos (esclaus), mantenint així aquests mateixos esquemes en la societat. Critica a la moral que prové de la biblia (religió), que és la que et diu què està bé i malament. Com critica la religió, la moral que surt d'aquesta també. Crítica a la filosofía a partir de Sócrates perquè pensa que la vida ha de combinar dues forces: l'esperit apol·loni(raó) i l'esperit dionisíac(festa/passió/desmesura). la vida necessita les 2 coses: pensar i ser racional, i també diversió i impulsivitat.

Problema a partir de Sòcrates (Plató o Aristòtil) massa importància a la raó amb el mètode socràtic i desapareix l'esperit dionisíac. Està en contra de la ciència perquè et dona un coneixement objectiu de la realitat i ell diu que tot es perspectivisme (tot depèn d'un punt de vista). No existeix una veritat fixa. Pensa que les ciència no pot explicar tota la realitat perquè redueix el món a coses massa simples i exactes, i la vida és molt més complexa i està en moviment. En comptes d'això, ell utilitza el mètode genealògic, que consisteix a estudiar d'on venen les paraules i la seva evolució, l'ètica es troba en l'etimologia de les paraules.

Anima als filòlegs i filòsofs a que també facin aquest tipus de estudi. Tot són perspectives i l'objectivitat és la suma d'aquests punts de vista. Critica el llenguatge perquè creu que simplifica i deforma la realitat, ja que les paraules no poden expressar-la tal com és realment. A més, pensa que el llenguatge ens fa creure en veritats fixes i universals, quan en realitat tot depèn del punt de vista de cadascú. Tot això és CULTURA RACIONALISTA, que són valors negadors de la vida, sentits i cos. FILOSOFIA DEL MARTELL perquè dona cops als valors tradicionals per destruir-los.

GENEALOGIA DE LA MORAL 1a DISSERTACIÓ Psicologia del cristianisme En aquest capítol tracta dos temes bàsics de la moral: BO I DOLENT. Crítica a Mill: diu que les accions bones són les que maximitzen la felicitat, però Nietzsche diu que això és individual, que no té res a veure amb el que es col·lectiu. - En un primer moment existía la valoració aristrocràtica. Ens diu que el bo era el noble, distingit, valent, veraç instints actius. Després tenim el contrari, que és el dolent (plebeus, vulgar, cobards), és el que té por al que és superior, por a la vida, desig de venjança…

- Posteriorment, amb els jueus i el cristianisme, es produeix una revolta dels esclaus (dolents no estan d'acord amb la situació) transvaloració de valors. Per tant, a partir de la religió judeocristiana, el bo ara serà el baix, húmil, reactiu o passiu, etc., i el dolent el veraç, noble i valent. La forma de valoració aristocràtica és activa i és la moral de senyors. La forma de valoració judeocristiana és reactiva o passiva, és la moral dels esclaus i és pròpia de l'home del ressentiment.

(individu que reprimeix la seva ràbia i la transforma en una venjança interna) 2a DISSERTACIÓ La mala consciència (el bo el pervers) Ésser humà quan viu en societat, es veu obligat a reprimir els seus instints (com la força, l'agressivitat o la superioritat). Aquests instints no desapareixen, sinó que es dirigeixen cap a dins, i això provoca mala consciència i culpa. En aquest procés, el que abans era considerat "bo" (l'home fort i instintiu) passa a ser vist com a "dolent", i això intensifica encara més la mala consciència. A més, la esglèsia intensifica la culpa perquè converteix els instints naturals en pecat i fa que la persona se senti moralment dolenta per tenir-los.

Finalment, Nietzsche introdueix la idea del superhome o home creador (Zaratustra), que és qui supera la moral de la culpa i el nihilisme. Aquest no es queda en el buit de valors, sinó que crea els seus propis valors i afirma la vida amb llibertat. 3a DISSERTACIÓ El sacerdot Exerceix un gran poder moral sobre els altres. Es presenta com algú superior que guia els humils i desgraciats, que considera "bons". Mitjançant valors com el sacrifici i la culpa, aconsegueix que el ramat reprimeixi els seus instints i se senti culpable per seguir-los, acceptant així la seva submissió. A més, el sacerdot és qui més doma i controla el "ramat", però ell també és un home malalt, insatisfet i infeliç.

És la figura que té més ressentiment, perquè transforma el seu propi patiment en una moral que condemna els altres. Nietzsche el descriu com un animal ferit: algú que pateix interiorment i que aquest mateix dolor el fa continuar vivint i exercint el seu poder sobre els altres. LLIBRE: AIXÍ VA PARLAR ZARATUSTRA FILOSOFIA DEL MARTELL: Colpejar valors tradicionals, trencar-los i construir-ne de nous La mort de Déu no significa només la fi de la religió, sinó també de la moral, filosofia judeocristiana i de la ciència nihilisme (el no res). NO valors tradicionals establerts L'home modern viu en el nihilisme, ja que, després de la mort de Déu, no creu en res.

3 PASSOS: Per arribar al superhome i sortir del Nihilisme (el no res) 1. El camell (negatiu): Simbolitza l'ésser humà submís, que no decideix per si mateix, sinó que carrega amb el que li diuen que ha de fer.. "Has de…" 2. El lleó (reactiu): Destrueix els valors anteriors, lluita contra els valors de la religió però no en crea de nous. Substitueix el deure pel voler. Representa filòsof del martell, que nega però encara no proposa. "has de…" "jo vull…" 3. El nen(positiu): És l'última transformació i representa al superhome. El nen, no té valors, no mira al passat i és capaç de crear nous valors amb inocència i llibertat. Hem de ser com nens per arribar a ser un superhome.

Segons Nietzsche, la realitat és canviant, no és única ni absoluta, tot depén del punt de vista. SUPERHOME: Humanitat superior per crear nous pensaments (esperit dionisiac). ULTIM HOME: És el pitjor, ja que rebutja l'idea de la mort de Déu Teoria de l'etern retorn: El temps és cíclic i arribarà un moment que aquest superhome que té nous valors, es convertiran en valors tradicionals i haurà de venir un altre superhome per crear nous valors. Tornarà a pasar una vegada i altre. gaudir al màxim Voluntat de poder: Tenir passió per la vida, desenvolupar pròpies capacitats i ser creador constant de valors propis creixement i superació personal.

LLIBRE: SOBRE VERITAT I MENTIDA EL SENTIT EXTRAMORAL (teoria coneixement) Parla d'una fàbula en la que en un món hi ha animals i són els que inventen el coneixement i es creuen superiors perquè són els que s'han inventat aquest. L'astre en el que viuen es va congelar i moren i diu "No serveix de res que siguin tant intel·ligents si han mort" és important el físic que no la intel·ligència. L'home pensa que per ser intel·ligent ets superior als altres no ho saps tot ni ets superior. El coneixement és el recurs que utilitzen els dèbils per subsistir. Els homes són dèbils biològicament.

L'ésser ha de fingir que és fort i que pot amb tot, per tant la vida és un fingiment i la mentida és el nostre mitjà de subsistència. Ocultar la teva personalitat i sentiments per enganyar i així demostrar que no ets inferior. 2 TIPUS DE MENTIDA/VERITAT: Veritat i mentida en sentit moral (Acte de desenmascarar-se davant dels altres i ocultar la nostra personalitat i el sentiment, per enganyar, treure profit o difamar). A ell aquest tipus de mentida no li interessa. Veritat i mentida en sentit extramoral: Si que li interessa, on la mentida és que la realitat no es només una, sinò que cadascú la veu desde la seva perspectiva.

Nosaltres utilitzem els sentits per veure el món, per tant no podem conèixer el món que ens envolta, perquè els sentits no ens diuen la realitat. És la manera com entenem el món, sabent (o sense saber) que no són la realitat exacta. L'home per ser acceptat ha de fer o estar d'acord amb el que la comunitat diu la civilització és qui ha calmat a l'home i han fet que no sigui com és realment, ja que l'home en realitat és un tigre amb instints, però la societat l'ha amansat. L'home no és bo per naturalesa L'home ha de viure en societat per necessitat i per avorriment.

Per aquest objectiu fa un pacte de conveniència (aquest també marca el que és la veritat): "Un tractat de pau que per evitar la guerra entre tots, es marca un llenguatge convencional, i sinó segueixes les normes d'aquest acord i no utilitzes aquest llenguatge estas fora de la societat i el que diguis no serà veritat".

Exemple: Color blau fals, és vermell La prova de que el llenguatge no explica la realitat és perquè aquesta és canviant (ARBRE) Amb els sentits es capta aquesta realitat, et provoca estímul nerviós, aquest arbre es crea una imatge (1ª metàfora ens pensem que és la realitat) i després de la imatge tenim el llenguatge (paraula) i per ell és la segona metàfora, el que et diu que és amb el llenguatge ens estem allunyant del que és la realitat. no copia la realitat, sinò que la transforma EXEMPLES ON LA REALITAT I EL SO DE LES PARAULES NO TENEN RES A VEURE: 1. Adjectius subjectius i cambiants: ¿La piedra es dura? ex: piedra pomez 2.

Els gèneres arbitraris: Un arbre és masculí i les flors femenines (article), però podem trobar arbres que són femenins La noguera, l'alzina… 3.Substantius inexactes: ¿La serpiente serpentea? Estem fent servir paraules que repeteixen la mateixa idea. 4.Diferents idiomes: Diferents paraules per un mateix concepte La forma de superar això és un vocabulari infinit on cada paraula tingui un concepte, però això és impossible perquè a vegades amb una paraula ens referim a coses diferents (hoja paper i arbre). QUÈ ES LA VERITAT? Conjunt d'expèriences i perspectives de tothom, que després d'un temps prolongat d'ús sembla una realitat fixa (realment és la creació d'una il·lusió).

Es fa una distinció entre el sentit moral i l'extramoral; aquest últim és el que ens interessa, ja que ens mostra la falsedat del llenguatge, que ens allunya cada vegada més de la realitat. Metonimia: canviar un terme x un altre Antropomorfismo: "personificació" Metàfora: Dir un sentit figurat de les coses / Atribuir qualitats humanes a coses no humanes A més de la paraula, l'ésser humà creu que ha creat la ciència, però aquesta ens separa encara més de la realitat, fent-nos creure que el món és estàtic i que hi ha regularitats que l'home ha de descobrir, aquestes regularitats no estan realment a la natura, sinó que són una manera humana d'interpretar-la o un punt de vista.

Hi ha una altra forma d'expressió que és l'art manera de representació més allunyada de la realitat, perquè no pretén descriure-la de manera exacta (no és negatiu, no m'enganya) A diferència del llenguatge o la ciència, l'art "menteix" de manera conscient: quan veiem una pintura o una obra, sabem que no és la realitat i ho acceptem. Per això, l'art no enganya com la ciència, sinó que mostra que la realitat sempre és interpretada. A partir d'aquí apareixen dos tipus d'home: L'home racional, que seria el científic. (segueix normes) L'home intuïtiu, que és qui crea noves metàfores i valors.

Aquest home intuïtiu és el que s'apropa més a la idea del superhome, perquè és el que és capaç de crear nous valors i noves maneres de veure el món, en lloc de seguir els valors imposats. PLATÓ ètica idealista i racionalista Segons Plató existeix un món intel·ligible o suprasensible on es troben les Idees perfectes i absolutes com la Idea de Bé. L'ètica i la política han d'imitar aquest món perquè conèixer el Bé permet actuar correctament. La raó ha de dominar els desitjos. L'ànima té tres parts: racional (raó i veritat), irascible (emocions i coratge) i concupiscible (desitjos i plaers). La justícia es dona quan aquestes parts estan en harmonia.

En la societat, cada grup té una funció: governants (racional), guerrers (irascible) i productors (concupiscible). La felicitat col·lectiva s'aconsegueix quan cadascú compleix el seu paper. NIETZSCHE (CRÍTICA A PLATÓ) Friedrich Nietzsche critica Plató perquè el món suprasensible és una invenció que desvaloritza la vida real. Separar el món real d'un món ideal fa que es menyspreï l'existència. La moral tradicional imposa igualtat i ordre i elimina els individus forts i creatius. No existeix un bé absolut, sinó perspectives diferents (perspectivisme). Cal afirmar la vida i crear els propis valors.

JOHN STUART MILL ètica conseqüencialista (valor moral depèn de la conseqüència de l'acció) John Stuart Mill defensa l'utilitarisme: una acció és bona si produeix la major felicitat per al major nombre de persones. El valor moral depèn de les conseqüències, no de regles fixes. L'objectiu és el bé comú i la felicitat col·lectiva. Les normes es poden trencar si augmenten la felicitat. Es busca el plaer i s'evita el dolor. Distingeix entre plaers qualitatius (superiors) i quantitatius (inferiors). NIETZSCHE Per Friedrich Nietzsche no existeix una moral universal, sinó que és una creació humana dels febles. La moral depèn de la cultura i del poder.

La vida s'ha d'acceptar completament, també amb els instints i el costat dionisíac. El valor d'una acció no depèn de la utilitat sinó de la força i creativitat de l'individu. Cada persona ha de crear els seus propis valors. KANT autònoma i formal (importa el deure pel deure) Immanuel Kant defensa una ètica del deure on el valor moral d'una acció no depèn dels interessos personals ni de les inclinacions (emocions o desitjos), sinó del fet que es faci per deure. L'únic que té valor moral absolut és la bona voluntat.

El criteri per saber si una acció és moral és l'imperatiu categòric, que té dues formulacions principals: la primera diu que només hem d'actuar segons màximes que puguin convertir-se en una llei universal vàlida per a tothom; la segona diu que hem de tractar la humanitat, tant en nosaltres com en els altres, sempre com un fi i mai només com un mitjà. La seva ètica és formal i autònoma, perquè no diu què hem de fer en cada situació concreta, sinó com hem de decidir moralment, i perquè la llei moral prové de la raó del mateix individu i no de fora. Perquè la moral tingui sentit, Kant defensa tres postulats de la raó pràctica: la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu.

A diferència de les ètiques teleològiques, que busquen la felicitat o el plaer, la seva ètica se centra exclusivament en el compliment incondicional del deure. NIETZSCHE – CRÍTICA A KANT Friedrich Nietzsche criticaria l'ètica de Immanuel Kant perquè considera que és una moral rígida, universal i artificial que reprimeix la vida. Diria que posar el "deure" per sobre dels instints és una manera de negar la naturalesa humana i convertir les persones en obedients i previsibles. Des del seu punt de vista vitalista i perspectivista, Nietzsche defensa que no existeix una moral universal vàlida per a tothom, sinó múltiples interpretacions depenent de la vida, la cultura i la força de cada individu.

Per això, rebutja la idea kantiana d'una llei moral igual per a tots. També criticaria la "bona voluntat" kantiana perquè considera que amaga una moral dels febles: una manera de controlar els individus forts fent-los sentir que han d'obeir normes abstractes en lloc d'afirmar els seus instints. En canvi, Nietzsche defensa que l'important no és obeir el deure, sinó afirmar la vida, crear valors propis i actuar amb força, creativitat i voluntat de poder, sense dependre de normes universals imposades.

KANT Y NIETZSCHE TIPO SELE En aquest exercici es comparen l'ètica de Immanuel Kant i l'ètica de Nietzsche, especialment en relació amb el deure per deure en Kant i la idea de crear valors propis en Nietzsche. Kant defensa una ètica del deure, formal i autònoma, segons la qual una acció és moral quan es fa per deure i no per interessos o desitjos personals. El criteri moral és l'imperatiu categòric, que estableix que hem d'actuar només segons màximes que es puguin universalitzar i que hem de tractar les persones sempre com un fi i mai només com un mitjà. Així, el que és correcte depèn del compliment d'aquestes normes universals.

Per altra banda, Nietzsche defensa una ètica vitalista que rebutja la idea de normes fixes o obligacions universals. Considera que no hi ha ningú que hagi de dir-nos què és bo o dolent, i que tampoc hem d'actuar per "deure". El més important és que cada persona decideixi per si mateixa què vol fer i creï els seus propis valors a partir de la seva manera de viure, sense seguir normes imposades des de fora. En conclusió, Kant diu que hem d'actuar seguint regles universals i el deure, mentre que Nietzsche defensa que cadascú ha de fer el seu camí i crear els seus propis valors. Al final, és com una xoc entre seguir normes fixes o viure segons el que tu mateix consideres correcte.