Preguntes Clau d'Examen de Filosofia: Del Mite al Dualisme Platònic

• a) L'adopció de creences religioses més complexes.
• b) L'abandonament de les explicacions racionals.
• c) El canvi d'explicacions basades en la fe a explicacions basades en la raó.
• d) La negació de la importància de la tradició.

Resposta: c) El canvi d'explicacions basades en la fe a explicacions basades en la raó.. El pas del mite al logos implica un canvi de les explicacions basades en la fe i la tradició cap a explicacions racionals i argumentades, marcant el naixement de la filosofia.

• a) La consolidació del poder religiós a Grècia.
• b) La manca de contacte comercial i cultural amb altres civilitzacions.
• c) La influència de l'Escola de Milet i la necessitat d'explicacions racionals.
• d) L'acceptació generalitzada dels sentits com a font fiable de coneixement.

Resposta: c) La influència de l'Escola de Milet i la necessitat d'explicacions racionals.. L'Escola de Milet i la creixent necessitat de trobar explicacions racionals i lògiques van ser factors clau en el pas del mite al logos.

• a) Es basa en la raó i l'argumentació lògica.
• b) És oberta al debat i la comprovació.
• c) Utilitza històries amb déus i éssers fantàstics sense possibilitat de discussió.
• d) Busca causes universals i racionals per als fenòmens.

Resposta: c) Utilitza històries amb déus i éssers fantàstics sense possibilitat de discussió.. L'explicació mitològica es caracteritza per l'ús d'històries amb déus i éssers fantàstics, les quals no es poden discutir ni comprovar.

• a) Escola d'Atenes
• b) Escola de Milet
• c) Escola de Alexandria
• d) Escola de Roma

Resposta: b) Escola de Milet. L'Escola de Milet, amb filòsofs com Tales, Anaximandre i Anaxímenes, defensava que la realitat ha de provenir d'una unitat originària, no del no-res.

• a) L'aïllament geogràfic
• b) El contacte comercial i cultural
• c) La monarquia hereditària
• d) L'agricultura de subsistència

Resposta: b) El contacte comercial i cultural. El context grec, amb un intens contacte comercial i cultural, va permetre l'arribada d'idees de fora que van enriquir el pensament i van afavorir el pas del mite al logos.

• a) Perquè són completament objectius
• b) Perquè poden portar a l'engany
• c) Perquè sempre diuen la veritat
• d) Perquè són fàcils de manipular

Resposta: b) Perquè poden portar a l'engany. Els filòsofs van desconfiar dels sentits perquè, al ser subjectius, poden portar a l'engany, i van apostar per la raó com a guia universal i fiable.

• a) Es basa en la raó i l'argumentació lògica.
• b) Utilitza històries amb déus i éssers fantàstics.
• c) Busca causes racionals i universals.
• d) Es pot debatre, contrastar i posar a prova.

Resposta: b) Utilitza històries amb déus i éssers fantàstics.. L'explicació mitològica es caracteritza per utilitzar històries amb déus i éssers fantàstics per explicar el món.

• a) Històries fantàstiques i religioses.
• b) Explicacions basades en la tradició.
• c) Causes racionals i universals.
• d) Veritats indiscutibles i dogmàtiques.

Resposta: c) Causes racionals i universals.. La filosofia busca causes racionals i universals per explicar el món, a diferència de la mitologia que es basa en històries i tradicions.

• a) Les explicacions del mite es poden debatre i contrastar.
• b) Les explicacions de la filosofia es transmeten com a veritats indiscutibles.
• c) Les explicacions del mite no es poden ni discutir ni comprovar.
• d) Les explicacions de la filosofia es basen en la fe i la imaginació.

Resposta: c) Les explicacions del mite no es poden ni discutir ni comprovar.. Les explicacions del mite no es poden ni discutir ni comprovar, mentre que les de la filosofia es poden debatre, contrastar i posar a prova.

• a) El relat mític sobre l'origen del món.
• b) El principi o substància primordial de totes les coses.
• c) La creença en múltiples déus com a creadors.
• d) L'estudi de la política i l'ètica.

Resposta: b) El principi o substància primordial de totes les coses.. L'arjé és el principi o substància primordial que els filòsofs presocràtics buscaven per explicar l'origen i la naturalesa de totes les coses.

• a) Estudiar l'estructura política de les ciutats gregues.
• b) Comprendre els relats mitològics sobre els déus.
• c) Descobrir l'origen i la composició del cosmos a través de la raó.
• d) Analitzar el comportament humà i les seves motivacions.

Resposta: c) Descobrir l'origen i la composició del cosmos a través de la raó.. Els filòsofs presocràtics estaven centrats en la cosmologia, buscant explicacions racionals sobre l'origen i la composició de l'univers.

• a) Era una substància freda i immutable.
• b) Era una substància material com l'aigua o l'aire.
• c) Era allò infinit i indeterminat, origen de totes les coses.
• d) Era el foc, principi de canvi constant.

Resposta: c) Era allò infinit i indeterminat, origen de totes les coses.. Anaximandre va definir l'àpeiron com allò infinit i indeterminat, una substància primordial sense límits ni característiques definides.

• a) L'aigua com a principi vital
• b) El número com a essència de les coses
• c) El logos com a raó universal
• d) L'àpeiron com a allò indeterminat

Resposta: b) El número com a essència de les coses. Els pitagòrics creien que els números eren l'essència de totes les coses i que tot es podia entendre a través de les matemàtiques.

• a) La seva infinitud i complexitat
• b) La seva capacitat per representar formes geomètriques
• c) L'existència de contraris com parell/senar o positiu/negatiu
• d) La seva relació amb les notes musicals

Resposta: c) L'existència de contraris com parell/senar o positiu/negatiu. Els pitagòrics consideraven que els contraris en els números (parell/senar, positiu/negatiu) ajudaven a entendre l'ordre del món.

• a) El número és una eina útil per a la comptabilitat i el comerç.
• b) El número és una abstracció mental sense connexió amb la realitat.
• c) El número és el principi ordenador i l'essència de tota la realitat.
• d) El número és una invenció humana per mesurar el temps.

Resposta: c) El número és el principi ordenador i l'essència de tota la realitat.. Per als pitagòrics, el número no era només una eina, sinó el principi fonamental que estructura i defineix la realitat.

• a) La riquesa material acumulada durant la vida.
• b) El coneixement filosòfic adquirit.
• c) La vida anterior, depenent de si s'ha viscut bé i amb justícia.
• d) L'estatus social de la família en la qual es neix.

Resposta: c) La vida anterior, depenent de si s'ha viscut bé i amb justícia.. Els pitagòrics creien que la qualitat de la vida anterior, marcada per la justícia i una vida virtuosa, determinava la qualitat del cos en què l'ànima es reencarnaria.

• a) L'acumulació de riqueses i béns materials.
• b) Una vida ordenada, guiada per la raó, l'harmonia i la justícia.
• c) La participació activa en la política i el govern de la ciutat.
• d) L'assistència regular a cerimònies religioses i ofrenes als déus.

Resposta: b) Una vida ordenada, guiada per la raó, l'harmonia i la justícia.. La purificació de l'ànima, per als pitagòrics, s'aconsegueix a través d'una vida virtuosa, ordenada, guiada per la raó, evitant excessos i buscant la justícia.

• a) La creença que l'ànima es destrueix amb la mort del cos.
• b) La reencarnació de l'ànima en un altre cos després de la mort.
• c) L'ascensió directa de l'ànima al món de les idees.
• d) La transformació de l'ànima en energia còsmica.

Resposta: b) La reencarnació de l'ànima en un altre cos després de la mort.. La metempsicosi és la creença que l'ànima no mor amb el cos, sinó que transmigra a un altre cos, continuant el cicle de la vida i la mort.

• a) Portar una vida justa.
• b) Evitar els excessos.
• c) Buscar l'harmonia.
• d) Buscar el plaer desenfrenat.

Resposta: d) Buscar el plaer desenfrenat.. Els pitagòrics creien que l'ànima es purifica amb una vida ordenada i guiada per la raó, evitant els excessos i buscant la justícia i l'harmonia. Per tant, buscar el plaer desenfrenat no és un camí per purificar l'ànima.

• a) Acumular riqueses materials.
• b) Purificar l'ànima.
• c) Dominar la política.
• d) Gaudir dels plaers sensuals.

Resposta: b) Purificar l'ànima.. Pitàgores considerava que el veritable objectiu de la vida és purificar l'ànima, alliberant-la del cos i acostant-la a la perfecció.

• a) Ser caòtica i espontània.
• b) Estar guiada per la raó i l'ordre.
• c) Estar plena d'excessos i plaers.
• d) Ser indiferent a la justícia.

Resposta: b) Estar guiada per la raó i l'ordre.. Segons els pitagòrics, l'ànima es purifica amb una vida ordenada i guiada per la raó. Això implica viure amb harmonia, evitar els excessos i buscar la justícia.

• a) Una força caòtica que desordena el món.
• b) La raó universal que governa el món.
• c) Un riu en constant moviment.
• d) Una il·lusió dels sentits.

Resposta: b) La raó universal que governa el món.. Heràclit concep el logos com la raó universal que manté l'ordre en el canvi constant del món.

• a) Caòtica i sense sentit.
• b) Constant, però ordenada pel logos.
• c) Una il·lusió dels sentits.
• d) Estàtica i immutable.

Resposta: b) Constant, però ordenada pel logos.. Heràclit creia que tot està en constant canvi, però aquest canvi segueix un ordre i unes lleis que es poden entendre gràcies al logos.

• a) A través dels sentits i l'experiència.
• b) A través de la fe i la tradició.
• c) A través del logos, la raó universal.
• d) És impossible entendre l'ordre del món.

Resposta: c) A través del logos, la raó universal.. El logos és la raó universal que, segons Heràclit, permet entendre l'ordre i les lleis que governen el canvi constant del món.

• a) Està en constant canvi i evolució.
• b) És finit i té un principi i un fi.
• c) És immutable, etern i únic.
• d) Pot ser i no ser al mateix temps.

Resposta: c) És immutable, etern i únic.. Parmènides argumenta que el Ser és immutable, etern i únic, ja que el no-ser és impossible i, per tant, el canvi és una il·lusió.

• a) El no-ser és la base del Ser.
• b) El Ser i el no-ser coexisteixen en harmonia.
• c) El no-ser és impensable i impossible.
• d) El Ser sorgeix del no-ser.

Resposta: c) El no-ser és impensable i impossible.. Parmènides estableix que el no-ser és impossible, ja que no es pot pensar ni existir. Per tant, només el Ser és real.

• a) Els sentits.
• b) La imaginació.
• c) La raó.
• d) La fe.

Resposta: c) La raó.. Parmènides creu que els sentits ens enganyen, mostrant-nos un món de canvi i aparença. Només la raó pot captar la veritable naturalesa del Ser.

• a) Perquè creu que els sentits són l'única font de coneixement fiable.
• b) Perquè el devenir implica que les coses passen de ser a no-ser o viceversa, cosa que considera impossible.
• c) Perquè el devenir és un concepte acceptat per Heràclit, i Parmènides s'hi oposa.
• d) Perquè el devenir és una característica del Ser, i Parmènides nega l'existència del Ser.

Resposta: b) Perquè el devenir implica que les coses passen de ser a no-ser o viceversa, cosa que considera impossible.. Parmènides argumenta que el devenir implica un canvi de ser a no-ser o de no-ser a ser, i com que el no-ser és impossible, el devenir també ho és.

• a) El Ser i el no-ser són dos aspectes complementaris de la realitat.
• b) El Ser és la base del no-ser, que sorgeix a partir del Ser.
• c) El no-ser és una il·lusió dels sentits que ens impedeix veure el Ser.
• d) El Ser és l'única realitat possible, mentre que el no-ser és impossible.

Resposta: d) El Ser és l'única realitat possible, mentre que el no-ser és impossible.. Parmènides estableix una dicotomia radical: el Ser és i no pot no ser, mentre que el no-ser és impossible i no pot existir de cap manera.

• a) La imaginació, que ens permet concebre noves realitats.
• b) Els sentits, que ens proporcionen informació directa del món.
• c) La raó, que ens mostra la veritable naturalesa del Ser.
• d) La fe, que ens permet creure en allò que no podem veure.

Resposta: c) La raó, que ens mostra la veritable naturalesa del Ser.. Parmènides considera que els sentits ens enganyen, mentre que la raó ens permet accedir a la veritable naturalesa del Ser, que és immutable i etern.

• a) Crisi de la democràcia atenenca
• b) Relativisme dels sofistes
• c) Interès en l'origen del cosmos
• d) Necessitat de valors universals

Resposta: c) Interès en l'origen del cosmos. El canvi d'orientació es deu al pas de l'interès per l'origen del cosmos a l'interès per l'ésser humà, la política i l'ètica. Per tant, l'interès en l'origen del cosmos no contribueix al canvi.

• a) De la raó universal
• b) De la percepció individual
• c) De les lleis de la natura
• d) Dels principis matemàtics

Resposta: b) De la percepció individual. Els sofistes defensen que la veritat és relativa i depèn de la percepció i els interessos de cada persona, cultura o època.

• a) Convèncer els altres amb el discurs
• b) Imposar les pròpies idees
• c) Arribar al coneixement de la veritat
• d) Acumular informació

Resposta: c) Arribar al coneixement de la veritat. El mètode socràtic, la dialèctica, té com a objectiu principal arribar al coneixement de la veritat mitjançant el diàleg i la raó.

• a) Existeix una veritat universal i objectiva.
• b) La veritat és relativa a cada individu, cultura o època.
• c) El coneixement prové únicament de la raó.
• d) La democràcia és la millor forma de govern.

Resposta: b) La veritat és relativa a cada individu, cultura o època.. Els sofistes argumenten que no hi ha una veritat única i vàlida per a tothom, sinó que la veritat depèn del punt de vista de cada persona o societat.

• a) De la raó i la lògica.
• b) De la intuïció i la fe.
• c) Dels sentits i la percepció.
• d) De la revelació divina.

Resposta: c) Dels sentits i la percepció.. Els sofistes creien que el coneixement es basa en els sentits, que poden ser enganyosos, per tant, no hi ha una realitat objectiva accessible.

• a) A buscar la veritat objectiva.
• b) A dubtar de tot coneixement.
• c) A convèncer mitjançant el discurs.
• d) A acceptar la tradició.

Resposta: c) A convèncer mitjançant el discurs.. Els sofistes se centraven en l'art de la retòrica per persuadir als altres, més que en la cerca de la veritat.

• a) Imposar les pròpies opinions als altres.
• b) Acumular la major quantitat de coneixement possible.
• c) Arribar al coneixement de la veritat a través del diàleg racional.
• d) Demostrar la superioritat intel·lectual sobre els altres.

Resposta: c) Arribar al coneixement de la veritat a través del diàleg racional.. El mètode socràtic, també conegut com a dialèctica, busca arribar al coneixement de la veritat a través del diàleg racional i la reflexió conjunta.

• a) La síntesi.
• b) La ironia.
• c) La maièutica.
• d) La refutació.

Resposta: b) La ironia.. La ironia és la primera fase del mètode socràtic, on Sòcrates fingeix ignorància per fer que l'interlocutor reconegui les seves contradiccions.

• a) Mostrar la seva superioritat intel·lectual.
• b) Confondre als seus interlocutors.
• c) Fer que l'interlocutor reconegui les seves pròpies contradiccions.
• d) Evitar el debat.

Resposta: c) Fer que l'interlocutor reconegui les seves pròpies contradiccions.. Amb la ironia, Sòcrates busca que l'interlocutor s'adoni de les seves pròpies contradiccions i limitacions en el coneixement.

• a) Mostrar la superioritat intel·lectual de Sòcrates.
• b) Confondre a l'interlocutor amb preguntes complexes.
• c) Posar en evidència la ignorància de l'altre i fer-lo dubtar del que creu saber.
• d) Impedir que l'interlocutor arribi a la veritat.

Resposta: c) Posar en evidència la ignorància de l'altre i fer-lo dubtar del que creu saber.. La ironia socràtica busca que l'interlocutor reconegui les seves pròpies contradiccions i limitacions en el coneixement, posant en dubte les seves creences.

• a) Imposar les idees de Sòcrates a l'interlocutor.
• b) A través de preguntes, ajudar l'interlocutor a descobrir la veritat per ell mateix.
• c) Evitar que l'interlocutor arribi a cap conclusió.
• d) Mostrar que la veritat és inaccessible.

Resposta: b) A través de preguntes, ajudar l'interlocutor a descobrir la veritat per ell mateix.. La maièutica pretén que l'individu 'doni a llum' el coneixement que ja posseeix interiorment, guiat per les preguntes de Sòcrates.

• a) Són conceptes completament separats i independents.
• b) El coneixement garanteix la virtut, i la ignorància porta al mal.
• c) La virtut és innata i no depèn del coneixement.
• d) El coneixement dificulta l'exercici de la virtut.

Resposta: b) El coneixement garanteix la virtut, i la ignorància porta al mal.. Sòcrates creia que ningú no fa el mal voluntàriament; més aviat, la falta de coneixement és la causa de les accions incorrectes.

• a) Ho fa voluntàriament, coneixent el mal.
• b) És perquè desconeix el bé, és ignorant.
• c) És influenciat per forces externes.
• d) És per naturalesa malvat.

Resposta: b) És perquè desconeix el bé, és ignorant.. Sòcrates creia que ningú fa el mal a propòsit. Si algú actua malament, és perquè no sap què és el bé. Aquesta idea és central en el seu intel·lectualisme moral.

• a) Són conceptes completament separats.
• b) El coneixement és un obstacle per a la virtut.
• c) Són el mateix: qui coneix el bé, fa el bé.
• d) La virtut s'adquireix per tradició, no per coneixement.

Resposta: c) Són el mateix: qui coneix el bé, fa el bé.. Per a Sòcrates, saber què és el bé i practicar-lo són inseparables. Si algú coneix el bé, actuarà virtuosament. Aquesta connexió és fonamental en la seva filosofia moral.

• a) A través de la riquesa i el poder.
• b) Mitjançant l'educació i el coneixement.
• c) Seguint els costums i les tradicions.
• d) Practicant l'ascetisme i la renúncia.

Resposta: b) Mitjançant l'educació i el coneixement.. Sòcrates creia que l'educació i el coneixement són essencials per comprendre el bé i, per tant, per viure una vida virtuosa i feliç. El coneixement guia les accions.

• a) En el món sensible, accessibles a través dels sentits.
• b) En el món intel·ligible, accessibles només a través de la raó.
• c) En la ment humana, com a producte del pensament.
• d) En la matèria, formant part dels objectes físics.

Resposta: b) En el món intel·ligible, accessibles només a través de la raó.. Plató planteja que les Idees existeixen en un món separat del món sensible, un món intel·ligible al qual només podem accedir a través de la raó i la intel·ligència.

• a) Són idèntiques, ja que les coses materials són manifestacions directes de les Idees.
• b) Les coses del món sensible són còpies imperfectes de les Idees.
• c) Les Idees són creacions humanes basades en l'observació del món sensible.
• d) No hi ha cap relació; el món sensible i el món de les Idees són completament independents.

Resposta: b) Les coses del món sensible són còpies imperfectes de les Idees.. Plató argumenta que les coses que percebem en el món sensible són només imitacions o còpies imperfectes de les Idees, que són els models originals i perfectes.

• a) Són eternes.
• b) Són immutables.
• c) Són perfectes.
• d) Són materials.

Resposta: d) Són materials.. Les Idees, segons Plató, són entitats abstractes i immaterials que existeixen fora del món físic. Per tant, no són materials.

• a) Acumular riquesa i poder polític.
• b) Aïllar-se de la societat per contemplar les Idees.
• c) Guiar la ciutat cap a la justícia i el coneixement del Bé.
• d) Crear lleis per controlar la població.

Resposta: c) Guiar la ciutat cap a la justícia i el coneixement del Bé.. El filòsof, segons Plató, ha de governar i guiar la ciutat cap a la justícia i el coneixement, ja que coneix el Món de les Idees i el Bé.

• a) La democràcia, perquè garanteix la igualtat.
• b) L'oligarquia, perquè els rics són els més capacitats.
• c) La tirania, perquè un líder fort pot imposar l'ordre.
• d) L'aristocràcia del coneixement, perquè els filòsofs busquen el bé comú.

Resposta: d) L'aristocràcia del coneixement, perquè els filòsofs busquen el bé comú.. Plató defensa l'aristocràcia del coneixement, és a dir, el govern dels filòsofs, perquè ells coneixen el Bé i poden governar amb justícia.

• a) Abandonar la recerca de la veritat.
• b) Oblidar el Món de les Idees.
• c) Compartir el coneixement amb els altres ciutadans.
• d) Aïllar-se per meditar.

Resposta: c) Compartir el coneixement amb els altres ciutadans.. El filòsof ha de tornar al món sensible per educar i guiar els altres ciutadans cap al coneixement i la virtut, tot i que això comporti sacrifici personal.

• a) Els militars més valents
• b) Els filòsofs que coneixen el Bé
• c) Els ciutadans més rics
• d) Els oradors més eloqüents

Resposta: b) Els filòsofs que coneixen el Bé. Plató argumenta que només els filòsofs, en conèixer el Bé, poden governar amb justícia i saviesa, buscant l'interès comú en lloc del propi.

• a) Monarquia, república i democràcia
• b) Timocràcia, oligarquia, democràcia i tirania
• c) Anarquia, socialisme i comunisme
• d) Teocràcia, plutocràcia i dictadura

Resposta: b) Timocràcia, oligarquia, democràcia i tirania. Plató creia que després de l'aristocràcia, els règims polítics degeneren en timocràcia, oligarquia, democràcia i, finalment, tirania, on la ignorància i els interessos personals dominen.

• a) Una expansió territorial i militar
• b) Una ciutat justa, equilibrada i ordenada
• c) Un augment de la riquesa per a tots els ciutadans
• d) Una societat sense conflictes ni desigualtats

Resposta: b) Una ciutat justa, equilibrada i ordenada. Segons Plató, l'aristocràcia del coneixement, o govern dels filòsofs, és l'única forma de govern que pot assegurar una ciutat justa, equilibrada i ordenada, com una ànima harmoniosa.

• a) Les opinions dels ciutadans.
• b) Els futurs guardians de la ciutat.
• c) Les lleis i els mites de la ciutat.
• d) La tintura que s'utilitza per tenyir.

Resposta: b) Els futurs guardians de la ciutat.. En la metàfora, la 'llana blanca' simbolitza els futurs guardians, que han de ser seleccionats i preparats per rebre l'educació.

• a) Que aprenguin a tenyir la llana.
• b) Que les seves opinions quedin fixades a l'ànima de manera permanent.
• c) Que siguin experts en música i gimnàstica.
• d) Que coneguin totes les lleis i els mites.

Resposta: b) Que les seves opinions quedin fixades a l'ànima de manera permanent.. L'objectiu és que les opinions sobre el que cal témer i defensar quedin fixades de manera permanent a l'ànima dels guardians.

• a) La bellesa i l'harmonia de la ciutat.
• b) Les opinions sobre el que cal témer i defensar.
• c) La riquesa i l'abundància de la ciutat.
• d) La força i el coratge dels guardians.

Resposta: b) Les opinions sobre el que cal témer i defensar.. El 'color' representa les opinions i valors que s'han d'imprimir en l'ànima dels guardians a través de l'educació.

• a) Il·lustrar la importància de l'educació física en la comprensió de la justícia.
• b) Demostrar que la justícia només pot ser entesa a través de la política.
• c) Facilitar l'estudi de la justícia mitjançant la comparació entre la ciutat i l'individu.
• d) Proporcionar un mètode per crear ciutats perfectes basades en principis filosòfics.

Resposta: c) Facilitar l'estudi de la justícia mitjançant la comparació entre la ciutat i l'individu.. Sòcrates utilitza aquesta metàfora per facilitar l'estudi de la justícia, comparant la ciutat (lletres grans) amb l'ànima individual (lletres petites), per fer-la més comprensible.

• a) Permet una comprensió més ràpida a través de la intuïció.
• b) Ofereix una major claredat en l'anàlisi del concepte.
• c) Elimina la necessitat d'estudiar la psicologia individual.
• d) Garanteix una aplicació més precisa dels principis ètics.

Resposta: b) Ofereix una major claredat en l'anàlisi del concepte.. Plató argumenta que estudiar la justícia en la ciutat proporciona claredat, ja que allò que és difícil de veure en un subjecte individual es fa més visible en l'estructura de la ciutat.

• a) Com un exemple històric de societat justa.
• b) Com un sistema de govern ideal irrealitzable.
• c) Com un cas pràctic per estudiar la justícia.
• d) Com una utopia que guia la reforma social.

Resposta: c) Com un cas pràctic per estudiar la justícia.. La ciutat-model (kallipolis) actua com un cas pràctic teòric que permet examinar la justícia a gran escala abans d'aplicar-la a l'individu.

• a) Dualisme antropològic
• b) Dualisme cosmològic
• c) Dualisme epistemològic
• d) Dualisme ontològic

Resposta: b) Dualisme cosmològic. El dualisme cosmològic és el que descriu com el Demiürg ordena la matèria prenent com a model el món de les Idees.

• a) Món intel·ligible i món sensible
• b) Cos i ànima
• c) Opinió i coneixement
• d) Caos i ordre

Resposta: a) Món intel·ligible i món sensible. El dualisme ontològic estableix una clara distinció entre el món intel·ligible, on resideixen les Idees perfectes, i el món sensible, on es troben les coses materials i imperfectes.

• a) Epistéme (coneixement vertader)
• b) Dóxa (opinió)
• c) Noesis (intuïció)
• d) Dialéctica (raonament)

Resposta: b) Dóxa (opinió). Segons el dualisme epistemològic de Plató, la dóxa (opinió) és el tipus de coneixement que tenim sobre el món sensible, que és imperfecte i canviant.

• a) La part irascible
• b) La part apetitiva
• c) La part racional
• d) Totes les parts per igual

Resposta: c) La part racional. Plató creia que la part racional de l'ànima (logistikon) és la que ha de governar amb saviesa per cercar la veritat i el bé comú.

• a) Als productors
• b) Als governants
• c) Als guardians
• d) Als comerciants

Resposta: c) Als guardians. La part irascible de l'ànima, que inclou sentiments com l'orgull i el coratge, es correspon amb els guardians o auxiliars de la ciutat, que han de defensar-la i fer complir les lleis.

• a) La saviesa
• b) El coratge
• c) La justícia
• d) La templança

Resposta: d) La templança. Plató associa la templança amb la classe dels productors, ja que han de satisfer les necessitats materials de la ciutat de manera equilibrada.