Meditacions Metafísiques de Descartes i Empirisme de Hume

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

U4: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES DE R. DESCARTES VIDA Francès, S.XVIII (1596-1650). Als 8 anys és intern l'escola La Flêche (escola jesuita) Té la noció de que a l'escola només li van ensenyar 2 coses bé: les matemàtiques i l'existència de Déu. Deixa dret i s'allista a l'exèrcit. Té tres somnis i s'adonarà de que ha de deixar l'exèrcit i dedicarse a l'estudi (mates, filo…) S'envà a París, però té por de publicar les seves coses per si la inquisició li diu algo. Marxa a Amsterdam on tindrà una filla amb la seva criada Francine - Mor als 5 anys. Rep la invitació de la reina Cristina de Suècia Al principi no, però acaba acceptant la invitació de fer de professor a la reina.

La reina té un horari molt ple i només pot rebre les classes de Descartes a les 6 del matí. Descartes acaba morint d'una neumonia al llevar-se d'hora un mati pel fred. OBRA 1. Meditacions Metafísiques (1641) 2. Discurs del mètode (1637) Descartes es considera el primer filòsof de la modernitat: a) Llengua en la que escriu: Del llatí passa a escriure en francès, suposa un trencament. b) Per com apareixia Déu a la seva obra, a l'Edat Mitjana va aparèixer el Déu de la religió, però a l'obra de Descartes no, sinó que va aparèixer el Déu de la filosofia. c) Subjectivisme Començarà a centrar-se en el subjecte en la Teoria del coneixement, enlloc de l'objecte.

d) Lluita entre el racionalisme i l'empirisme. LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES Format per 6 meditacions (capitols). Al escriure-ho, es va inspirar en Ignasi de Loiola fa uns exercicis espirituals, sobre la relació amb Déu, la fe… Consistien en un retiro espiritual. Descartes s'inspira en aquests exercicis, diu que el retiro hauria de durar 1 dia/meditació, i meditar sobre ella. Metafísica x Descartes Estudia la substància, jo, Déu, idees… Si la metafísica no està clara faltaria alguna cosa. 1ra MEDITACIÓ "De les coses que hom pot posar en dubte". Es fa un canvi del Jesucrisme al Heliocentrisme. Es fa una revisió del coneixement, per saber què és cert? què no? com ho sé?

Revisió del coneixement Mètode DUBTE MÈTODIC Dubtar de tot, allò que sigui indubtable és veritat. Enlloc d'anar cosa x cosa aplicant el mètode, pensa que moltes coses es poden aplicar pels sentits. a) Sentits Són indubtables? No! b) Soc aquí? Cos indubtable? No! Argument del somni, i si estic somiant Dubte metòdic També es diu dubte hiperbòlic c) Matemàtiques } indubtables? Reflexiona i s'adona que hi ha dos tipus de ciències: - Biologia, medicina, química: no tan clares, provenen dels sentits. (informació no clara) - Aritmètica, geometria: més segures Certesa moral Certeses quotidianes del nostre dia a dia. Certesa metafísica Certeses relacionades amb la filosofia.

Matemàtiques Es qüestiona si Déu l'enganya. Per saber-ho utilitzarà la hipòtesi del geni maligne, que li servirà per posar en dubte les matemàtiques. En el final d'aquesta meditació, Descartes ha caigut en una escèptica. 2na MEDITACIÓ Viu en el dubte. 1ra Veritat "Jo soc, jo existeixo" } Discurs del mètode (1637) 1a veritat COGITO ERGO SUM Penso, per tant existeixo (Com que penso, m'adono de que existeixo). Ja tenim una veritat, ara es pregunta, què soc? Després caurà en una postura solipsista Només podem estar segurs de la nostra perspectiva. Continuarà buscant més veritats. Buscarà una definició pels humans. Humans: - Cos Material, ocupa, té sentits…} no és indubtable.

- Ànima No material, allò que em permet moure'm, sentir… } necessita el cos. L'ànima necessita el cos per moure's, sentir, i com que aquest no és indubtable. busca la veritat en un altre lloc. Que l'ànima és un pensament no és indubtable. 2na veritat Jo soc una cosa [substància pensant] que pensa (vol, dubta, pensa, imagina…) Cos (Res extensa) cosa que ocupa dubtable Substancia pensant (Res cogitans) Indubtable Substància pensant = esperit = ànima = res cogitans Facultats humanes Coneixement, ho permeten: els sentits, la imaginació, la raó.

- Cos El conec pels sentits - Ànima A través de la raó, si 3ra MEDITACIÓ Criteri de la veritat Una cosa és veritat quan és indubtable, la veus de forma clara i distinta. Idea És un contingut mental (Per Descartes). És la imatge que se'm forma a la ment quan penso en allò. 3 tipus d'idees: Innates Naixem amb elles (idea de Déu, cogito, idees, mates…) Adventícies Idees que venen per l'experiència (taula, pluja, cotxe…) Fictícies Idees inventades (zombie, unicorn…) Substancia És la oposició d'accident. Allò que existeix de manera independent i no necessita res per existir. Ex: No existeix la idea de vermell, ha d'existir en un altre cosa, en una ampolla.

Aquesta és la substància, i el vermell, l'accident. Hi ha dos tipus de substàncies: Infinita: Déu Finita: Excepte Déu. N'hi ha dos tipus res extensa (tot allò material) res cogitans (tot allò no material) 2 proves de l'existència de Déu - Idea de Déu: Idea innata - Idea del jo: M'ha d'haver creat algú. 3ra veritat Déu existeix 4ta MEDITACIÓ El tema és l'error. Es pregunta si Déu és enganyador; si és perfecte, és bo Enganyar; mancança. Déu no té mancançes; no enganya. Però, els humans a vegades enganyem, perquè ens ha fet així Déu? Per Descartes, Déu ens ha donat les eines per trobar la veritat, a vegades no les usem bé Déu ens ha fet lliures de com utilitzar-les.

Demostrar que Déu no ens enganya, supera la hipòtesi del geni maligne, porta a salvar les matemàtiques, veig de forma clara i distinta que 3 + 2 = 5. 5a MEDITACIÓ: "De l'essència de les coses materials; i de bell nou de Déu que existeix" És important distingir l'essència de l'existència. Essència Es que fa que una cosa sigui el que és. Existència El fet que una cosa estigui efectivament en el món. L'essència no implica l'existència Ex: Jo puc pensar en l'essència d'una sirena (dona, cua de peix…) però no vol dir que existeixi. 3ra prova de l'existència: Argument ontològic La seva essència implica que ha d'existir. Excepció de "L'essència no implica l'existència".

Déu és un ésser perfecte, la seva essència inclou omnipotència, immortal, omnisciència, causa sui, bondat, omnipresència, existència… Res extensa = cossos materials 2 tipus de qualitats: Primàries: Pertanyen a l'essència de tot objecte. FIABLES Secundàries: Captades x sentits. Són dubtoses ja que depenen dels sentits. 6a MEDITACIÓ: "De l'existència de les coses materials i de la distinció entre ànima i cos de l'home" Exemple del quilògon Li servirà per demostrar que la millor facultat per conèixer és la raó. (Permet conèixer i pensar millor que la imaginació).

Prova de l'existència de les coses materials La ment a vegades: Activa Crea, produeix idees Passiva Rep estímuls del món (Hi ha un món fora de mi, però podria ser un engany, però com que Déu és perfecte, no enganya). Nova veritat Existeix la res extensa, el món, el cos… Realisme no ingenu Realisme (Perquè existeix la realitat, el món) No ingenu (Abans el posavem en dubte, perquè no és exactament com el veiem Q2 dubtoses) Humà - Cos Res extensa Material ocupa un lloc, no pensa, dubtosa, (Meditació 6 demostra la seva existència), divisible. - Ànima No material, no ocupa, pensa, indubtable, no divisible. Error en la natura o cos Perquè el cos m'enganya? Dolor fantasma, diabetes…

Mecanisme Teoria que enten el món (res extensa) com una gran màquina. Normalment el cos no enganya, però potser s'espatlla i aleshores dona informació errònia. Distinció somni/vigilia La continuïtat espai-temporal En la vigília podem fer aquesta continuïtat, en els somnis no. DÉU L'ajuda a superar el solipsisme. Sense ell no podem provar les mates, ni el món, ni res… Només tindria clar que és una cosa que pensa. U5: DAVID HUME Vida I Obra Neix a Escòcia. Un dels representants més importants de l'empirisme (1711-1776) Autor del S.XVIII Critica el racionalisme de Descartes: Confiança en la raó, idees innates. S'inspira en l'empirisme de J.

Locke L'experiència és el límit i la font de tot coneixement. Sense experiència no hi ha coneixement, tota font té un origen. S'enva a la Flêche (escola de Descartes) a escriure la seva obra més important. Com que Hume veu que el seu Tractat no es ven, fa el Resum del Tractat de la Naturalesa Humana. Tampoc té gaire èxit, però aconsegueix que es presti atenció a la seva filosofia. UNIVERSITAT EDINBURG Com que Hume deia que Déu no existia, no va poder donar classes, tot i això, aconsegueix ser bibliotecari de la facultat de Dret. Escriu Història d'Anglaterra, l'obra que el fa famós.

Resum del Tractat de la Naturalesa Humana Prefaci (Introducció): Explica l'objectiu d'haver fet aquest resum Reduir el Tractat per animar la gent a llegir-lo. El Tractat altera el fonament de les ciències. Seguirà la corrent de l'empirisme, segueix el tipus de filosofia de J. Locke. Teoria empirista del coneixement (1r apartat): Aclareix la terminologia de la percepció. N'hi ha dos tipus: Impressions: Dada que capto a través dels sentits o dins meu. Idees: És una còpia/petjada/record d'una impressió Tinc son o estic contenta.

N'hi ha dos tipus: - Simples: Una sola impressió (ex: només el color de la paret de la meva habitació) - Complexes: + d'una impressió (ex recordar l'habitació) Les idees les pensem i són dèbils i pàl·lides. Per Hume no hi ha idees innates, ja que les idees són còpies d'impressions les quals aquestes impressions provenen d'una experiència interna/externa. Una idea és ambigua segons Hume quan no sé o no tinc molt clar d'on ha sortit (Ex: idea d'unicorn). El mètode que proposa per trobar aquestes idees ambigües serà buscar les impressions de les quals prové. (Ex: associar banyes + cavall = unicorn) Aplicarà aquest mètode en idees filosòfiques: Déu, ànima, substància.

Anàlisi de la causalitat Té a veure amb les "qüestions de fet", però abans expliquen els dos tipus de coneixement: Veritats de raó: Tenen a veure amb les mates. Per Hume, els números, les formes… provenen de l'experiència. És el resultat de combinar idees que ja tenim a través de l'experiència. Totes les veritats de raó són necessàries. Qüestions de fet: Són tipus de coneixements que tracten sobre el món (bio, història, física…) Un coneixement necessari és aquell que no pot ser d'un altre manera (2 + 2 = 4), o contingent és aquell que pot canviar (ex: avui no plou, però demà potser sí). El que diu Hume serà que totes les qüestions de fet estan relacionades amb CAUSA-EFECTE.

Només Hume es centrarà en la causa eficient (com?), 3 tipus per trobar-lo: Hume dirà que la CE es basen en una experiència passada, és a dir, causes semblants + condicions semblants = efecte semplants CONJUNCIÓ CONSTANT. Per molt que estudi la causa, no podré saber l'efecte. Prioritat de la causa Causa abans d'efecte. Continuïtat espai-temps. De cara al futur com que no tinc expectatives de futur, l'únic que puc fer és suposar què el món continuarà funcionant com fins ara. Per tant les ciències empíriques es classifiquen en: 1. A POSTERIORI Després que succeeixn els fets ho expliquen. No es coneixement cert. 2. CONTINGENTS Canvien i són diferents.

Anàlisi de la causalitat: Ciències a posteriori/contingents. Les prediccions es basen en suposicions. Hume diu: No és la raó la que guia la vida, sinó l'hàbit i el costum (Text 3). Anàlisi de la creença Hume vol analitzar el perquè d'aquesta creença tan forta. Ex: si tiro el boli i cau a terra 10 a filo. 2 possibilitats: a) Quan veig la causa, veig alguna idea nova. b) La creença és un sentiment fort que acompanya les nostres percepcions. (Es basa en l'hàbit i el costum i en l'experiència passada). CRÍTICA EMPIRISTA ALS CONCEPTES METAFÍSICS Crítica 4 conceptes: Déu, Realitat/Món, ànima/jo, Substància DÉU (Descartes) Déu existeix, dona 3 proves de la seva existència (si és perfecte, existeix).

Hume Relació força-energia-Déu No hi ha impressió, és una hipòtesi. Per contrastar la seva existència. Força Serveix per explicar perquè cau el boli. No hi ha impressió, si no hi ha impressió, no hi ha coneixement. Hume no nega la seva existència, no és ateu, és agnòstic. REALITAT/MÓN Descartes Primer posa en dubte la realitat (1a meditació) Argument del somni/Geni maligne que m'enganya. 6a med. Prova que existeix, pq Déu no és enganyador. Realitat té dos qualitats: Primàries (Segures) / Secundàries (Dubtoses) Hume En el món hi ha coses, nosaltres rebem impressions. Hume es pregunta si la manera en que captem nosaltres la percepció, és com és realment.

En aquest sentit Hume és escèptic (= pirrònic). JO/ÀNIMA Descartes: És res-cogitans Substància pensant, Permanent, Indubtable. Hume: Idea ambigua Ànima, ànima no substància. No sabem d'on ha sortit. Per obtenir la idea anem a les impressions de les quals prové. No tinc impressió d'una cosa que sigui l'ànima. Nominalisme (Ockham): Només existeixen entitats particulars: Idees generals Flor, no existeixen. Existeixen margarides, roses… (Idees concretes). D'on sorgeixen les idees generals? Lleis d'associació d'idees: Mecanisme que utilitza la nostra ment per relacionar unes idees amb unes altres. Semblança Perquè s'assemblen.

Contigüitat - Espai: perquè estan al mateix espai - Temps: associem unes idees amb unes altres pq se succeeixen en el temps Causalitat Quan penso una cosa em ve al cap el seu efecte. Una és causa de l'altre. Les idees es creen a partir de la llei d'associació per semblança. SUBSTÀNCIA Descartes: Allò que no necessita res per existir Infinita Déu Finita Res cogitans/Res extensa Hume: Percebem accidents, substàncies no. Formem idees a través de percepcions captades x sentits. No tenim percepció de la substància, tenim percepció de les qualitats de la substància. No tenim percepció de la paret com a cosa, però sí de les seves qualitats. Si no tenim percepcions, no coneixement.

EL PROBLEMA DE LA LLIBERTAT Som els humans realment lliures? Davant aquesta pregunta sempre hi ha dues posicions: Llibertat Els humans decidim què fer amb la nostra vida. Determinisme Humans tenim il·lusió de llibertat, però en realitat no som lliures. El nostre caràcter/ADN, ens fa actuar com ho fem. Causa/efecte L'adn ens dona un caràcter que ens fa prendre unes decisions, determinades per aquest, que tenen un efecte. Hume centra la seva atenció sobre la relació causa-efecte. Els deterministes apliquen això al passat fins ara que he actuat de x manera, però això no vol dir que continuaré actuant així.

EMOTIVISME Teoria que diu que el coneixement de la moral no està en la raó sinó en el sentiment: Sento aprovació: acte bo (ex: Veig a dos companys que s'ajuden). Sento rebuig: Acte dolent (ex: Algú que pega a un altre).