Les Escoles Hel·lenístiques: Un Viatge Filosòfic

• a) Buscar el plaer a través de la riquesa i el poder.
• b) Adaptar-se a les convencions socials per trobar la felicitat.
• c) Aconseguir una vida natural i autosuficient, allunyada de les convencions socials.
• d) Buscar la impertorbabilitat de l'ànima a través de l'acceptació del destí.

Resposta: c) Aconseguir una vida natural i autosuficient, allunyada de les convencions socials.. L'escola cínica promou una vida senzilla i autosuficient, allunyada de les convencions socials i materials.

• a) Apatia: buscar la impertorbabilitat a través de l'acceptació del destí.
• b) Autarquia: ser autosuficient i no dependre de res ni de ningú.
• c) Ataràxia: no alterar-se per res, mantenint un equilibri espiritual total.
• d) Hedonisme: trobar la felicitat a través del plaer i evitar el dolor.

Resposta: c) Ataràxia: no alterar-se per res, mantenint un equilibri espiritual total.. L'escola escèptica busca la 'ataràxia', un estat d'equilibri i tranquil·litat espiritual aconseguit mitjançant la suspensió del judici.

• a) Que les persones tenen llibertat per canviar el seu destí.
• b) Que l'atzar juga un paper important en la vida.
• c) Que hi ha lleis naturals immutables que determinen tot el que passa.
• d) Que els déus intervenen constantment en els afers humans.

Resposta: c) Que hi ha lleis naturals immutables que determinen tot el que passa.. L'estoïcisme creu en un cosmos ordenat per lleis naturals immutables, on tot està predestinat i l'atzar no té cabuda.

• a) Buscar el plaer a través de la raó i la moderació.
• b) Adaptar-se al cosmos i acceptar el destí inevitable.
• c) Viure d'acord amb la natura i ser autosuficient.
• d) Dubtar de tot i suspendre el judici.

Resposta: c) Viure d'acord amb la natura i ser autosuficient.. L'Escola Cínica promou una vida senzilla i en harmonia amb la natura, alliberada de les convencions socials i autosuficient.

• a) La recerca de la felicitat.
• b) Les creacions humanes i les convencions socials.
• c) La vida en la natura.
• d) L'autosuficiència i la independència.

Resposta: b) Les creacions humanes i les convencions socials.. Els cínics rebutjaven les convencions socials, la riquesa i altres creacions humanes que consideraven obstacles per a la felicitat.

• a) L'ataràxia, o impertorbabilitat de l'ànima.
• b) L'autarquia, o autosuficiència i independència.
• c) L'hedonisme, o recerca del plaer.
• d) El determinisme, o acceptació del destí.

Resposta: b) L'autarquia, o autosuficiència i independència.. L'autarquia, o autosuficiència, era central per als cínics, ja que buscaven la felicitat a través de la independència i l'alliberament de les necessitats materials i les convencions socials.

• a) La impertorbabilitat
• b) L'autarquía
• c) L'ataràxia
• d) L'hedonisme

Resposta: c) L'ataràxia. L'ataràxia, que significa no alterar-se per res i mantenir un equilibri espiritual total, és el lema central de l'Escola Escèptica.

• a) Confien plenament en les seves amistats
• b) Suspenen el judici sobre la veritat o falsedat de les coses
• c) S'adapten a les lleis naturals del cosmos
• d) Busquen el plaer en totes les seves accions

Resposta: b) Suspenen el judici sobre la veritat o falsedat de les coses. Els escèptics suspenen el judici per evitar decepcions i mantenir l'equilibri, ja que no confien en la veritat o falsedat de les coses.

• a) Absolut i inqüestionable
• b) Vertader i accessible a través de la raó
• c) Sempre subjecte a dubte i incertesa
• d) Basat en l'experiència i la percepció sensorial

Resposta: c) Sempre subjecte a dubte i incertesa. Els escèptics creuen que sempre hi ha dubte i que no hi ha coneixement vertader sobre res, mantenint-se sempre en la incertesa.

• a) La cerca del plaer a través de l'hedonisme.
• b) L'adaptació a un cosmos immutable i predestinat.
• c) La suspensió del judici i l'acceptació del dubte constant.
• d) La vida natural i autosuficient, allunyada de les convencions socials.

Resposta: b) L'adaptació a un cosmos immutable i predestinat.. L'escola estoica es caracteritza per la seva creença en un cosmos ordenat i immutable, on els individus han d'adaptar-se al destí.

• a) Rebel·lar-se contra les lleis naturals per canviar el destí.
• b) Acceptar el propi destí i complir amb el que està predestinat.
• c) Ignorar les lleis naturals i viure segons els propis desitjos.
• d) Buscar la felicitat a través del plaer i l'evitació del dolor.

Resposta: b) Acceptar el propi destí i complir amb el que està predestinat.. Per als estoics, adaptar-se al cosmos implica acceptar que tot està predestinat i complir amb el paper que els ha estat assignat.

• a) Buscar constantment la felicitat i el plaer.
• b) Evitar qualsevol tipus d'emoció per no patir.
• c) Aconseguir la impertorbabilitat de l'ànima i l'apatia.
• d) Expressar les emocions de manera descontrolada.

Resposta: c) Aconseguir la impertorbabilitat de l'ànima i l'apatia.. Els estoics busquen la impertorbabilitat de l'ànima, és a dir, un estat d'ànim constant i sense pertorbacions, que els porta a l'apatia.

• a) Buscar la virtut a través del deure.
• b) Trobar la felicitat a través del plaer.
• c) Acceptar el destí sense oposició.
• d) Dubtar de tot per assolir la pau mental.

Resposta: b) Trobar la felicitat a través del plaer.. L'escola epicúria es basa en l'hedonisme, que busca la felicitat a través del plaer, tot i que aquest plaer s'ha de mesurar amb la raó.

• a) Els plaers sensorials intensos.
• b) Els plaers naturals i necessaris.
• c) El plaer intel·lectual i del coneixement.
• d) L'absència de plaer i dolor.

Resposta: c) El plaer intel·lectual i del coneixement.. Epicur considerava que el plaer intel·lectual és superior perquè dura més i proporciona independència i autosuficiència.

• a) Acceptar-la amb resignació estoica.
• b) Temer-la com la fi de tot plaer.
• c) Ignorar-la i viure com si no existís.
• d) No témer-la, ja que quan hi som, la mort no hi és.

Resposta: d) No témer-la, ja que quan hi som, la mort no hi és.. Epicur argumenta que no hem de témer la mort perquè quan som vius, la mort no hi és, i quan la mort arriba, nosaltres ja no hi som.

• a) El plaer sensorial intens
• b) El plaer intel·lectual i de coneixement
• c) El plaer derivat de la riquesa
• d) El plaer de la fama i l'honor

Resposta: b) El plaer intel·lectual i de coneixement. Epicur destaca que el plaer intel·lectual, el plaer mental i de coneixement, és el millor perquè dura molt més i porta a la independència i autosuficiència.

• a) Són plaers derivats del luxe i l'ostentació
• b) Són plaers que cobreixen necessitats bàsiques per a la supervivència
• c) Són plaers que busquen l'excés i l'abús
• d) Són plaers que porten a la fama i el poder

Resposta: b) Són plaers que cobreixen necessitats bàsiques per a la supervivència. Els plaers naturals i necessaris són aquells que cobreixen les necessitats primàries bàsiques, com menjar quan es té gana o beure quan es té set.

• a) L'amistat és irrellevant per a la felicitat, ja que només depèn de factors individuals.
• b) L'amistat és una font de satisfacció, seguretat, tranquil·litat i ajuda anímica.
• c) L'amistat és important només si aporta beneficis materials.
• d) L'amistat és una distracció que impedeix la recerca del plaer individual.

Resposta: b) L'amistat és una font de satisfacció, seguretat, tranquil·litat i ajuda anímica.. Epicur considera l'amistat com una font essencial de satisfacció, seguretat, tranquil·litat i ajuda anímica, destacant la importància de la confiança en l'ajuda dels amics.

• a) El plaer sensual i immediat.
• b) El plaer intel·lectual, mental i de coneixement.
• c) El plaer de la riquesa i el poder.
• d) El plaer de la fama i l'honor.

Resposta: b) El plaer intel·lectual, mental i de coneixement.. Epicur considerava que el plaer intel·lectual és superior perquè dura més i proporciona independència i autosuficiència.

• a) La riquesa material.
• b) L'amistat.
• c) El poder polític.
• d) La fama i el reconeixement públic.

Resposta: b) L'amistat.. Epicur ressalta l'amistat com una font essencial de satisfacció i ajuda anímica, destacant la confiança en l'ajuda dels amics.

• a) Que és el pitjor mal que ens pot passar i l'hem de témer constantment.
• b) Que no ens hem de preocupar per ella, ja que quan hi som, la mort no hi és, i viceversa.
• c) Que és un pas cap a una altra vida i l'hem d'esperar amb il·lusió.
• d) Que és un misteri que mai podrem comprendre.

Resposta: b) Que no ens hem de preocupar per ella, ja que quan hi som, la mort no hi és, i viceversa.. Epicur argumenta que no cal témer la mort, ja que la nostra experiència i la mort no poden coexistir.