Introducció a Plató: Vida, Teoria de les Idees i Ètica

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ (427 – 347 A.C.) SA1 ÍNDEX 1. Sòcrates: El mestre de Plató 2. Plató: Vida i el Diàleg 2.1La teoria de les idees: una explicació de la realitat 2.2 El Símil de la Línia 2.3 El Mite del Carro Alat 2.4 Ètica i Política: La ciutat i el ciutadà ideal 3. Aristòtil: El deixeble de Plató 1. SÒCRATES: el mestre de Plató CONTEXT HISTÒRIC: Atenes s.VI aC - Sistema polític democràtic: (Homes, lliures, grecs, +20 anys) - Ekklesía (assemblea): Tot ciutadà tenia dret a participar i les decisions més importants es votaven. - Gran importància a l'oralitat i l'art de la persuasió. Aparició del moviment SOFISTA. 1. SÒCRATES El mestre de Plató LA SOFÍSTICA 1.

SÒCRATES El mestre de Plató - Els sofistes eren mestres ambulants que anaven de ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. - Interès en l'home com a ciutadà de la polis. - Relativistes: contacte amb altres cultures, idea que la justícia o la veritat són convencionalismes. - Llibertat d'expressió, idea de justícia relativa. LA SOFÍSTICA exemples Antifont 1. SÒCRATES El mestre de Plató "La justícia consisteix a no transgredir les disposicions legals de la ciutat en la qual hom viu com a ciutadà .

Així doncs, un home practicarà la justícia en gran benefici propi si davant testimonis compleix les lleis com a sobiranes; però sense testimonis, obeeix els dictàmens de la natura. Ja que, els preceptes legals són imposats, els de la natura, obligatoris: els preceptes legals són producte d'un pacte, no innats; els de la natura són innats, no producte de cap pacte. Així doncs, si hom, en transgredir les disposicions legals passa desapercebut als qui han establert el pacte, es veu lliure d'ignomínia i de càstig; si no passa desapercebut, no.

[...] La nostra indagació és principalment en raó dels següents motius: moltes de les disposicions legals (nomos) es troben en conflicte amb la natura (physis). Antifont el sofista, fragments A 1,2, 4 LA SOFÍSTICA exemples Càlicles 1. SÒCRATES El mestre de Plató "Segons la meva opinió, els que estableixen les lleis són els més dèbils i la multitud. En efecte, tenint en compte a si mateixos i la seva pròpia debilitat estableixen les lleis, disposen les lloances i determinen les censures.

Tractant d´atemorir els homes més forts i els capaços de posseir molt, perquè no tinguin més que ells, diuen que adquirir molt és lleig i injust, i que això és cometre injustícia: tractar de posseir més que els altres. Per aquesta raó, amb la llei diuen que és injust i vergonyós tractar de posseir més que la majoria i a això anomenen cometre injustícia. Però, segons el meu parer, la naturalesa mateixa demostra que és just que el fort tingui més que el dèbil i el poderós més que el que no ho és. I això ho demostra que a tot arreu és així, tant en els animals com en totes les ciutats i races humanes, el fet que d´aquesta manera es jutgi el just: que el fort s´imposi el dèbil i posseeixi més.

(...) Gòrgies, Plató. LA SOFÍSTICA exemples Protàgores 1. SÒCRATES El mestre de Plató "Protàgores sostenia que "l'home és la mesura de totes les coses", i no deia altrament que allò que sembla a cadascú, allò és sens dubte. Essent així, resulta que la mateixa cosa és i no és, que és bona i dolenta, i així igualment en relació al que pot ser dit amb proposicions contradictòries, ja que una cosa apareix a uns bella, a d'altres el contrari: mesura és allò que apareix a cadascú." Aristòtil, Metafísica 11,6, 1062 b13. Però, a més, si les proposicions contradictòries sobre una mateixa qüestió són totes, alhora, vertaderes, és evident que totes les coses seran una sola.

El mateix serà, per exemple, una trirrem que una muralla o una persona, si és possible afirmar o negar qualsevol cosa de qualsevol cosa, tal com resulta lògicament necessari per als qui sostenen la tesi de Protàgores. Si a algú li sembla que l'home no és una trirrem, és evident que no serà una trirrem. I, en conseqüència, també ho és, si la proposició contrària és vertadera. Aristòtil, Metafísica IV 4, 1007b 18 SÒCRATES: (470aC - 399aC) Era un sofista? 1. SÒCRATES El mestre de Plató - No va escriure cap llibre. Imatges diferents Plató Aristòfan - No cobra per ensenyar, ensenya a través del diàleg a l'Àgora (plaça principal) de la ciutat.

- La seva mare era llevadora i amb ella s'inspira el mètode maièutic (fer parir). Utilitzar el diàleg per aconseguir trobar la veritat. - El mètode utilitza també la ironia, fent que sigui considerat molest per certa gent de la ciutat. SÒCRATES: (470aC - 399aC) 1. SÒCRATES El mestre de Plató Creont (amic de Sòcrates) visita l'oracle de Delfos i pregunta: Qui és la persona més sàvia? Sòcrates SÒCRATES: (470aC - 399aC) 1. SÒCRATES El mestre de Plató Sòcrates es dedicarà a preguntar a polítics, poetes i artesans per la seva saviesa i el seu art. D'aquesta manera s'adona que gran part dels suposats "savis" no tenen gaire idea del que estan fent… Jo el més savi? Si no sé quasi res…

Hauré d'investigar. SÒCRATES: (470aC - 399aC) 1. SÒCRATES El mestre de Plató Així Sòcrates decideix dedicar-se a preguntar als seus compatriotes sobre el seu saber per no oblidar que ningú és savi del tot, sinó com a molt "aspirant a la saviesa" o filòsof. L'oracle té raó perquè jo sé els límits del meu coneixement i sé que no sóc completament savi. SÒCRATES: (470aC - 399aC) 1. SÒCRATES El mestre de Plató L'any 399 aC Sòcrates és acusat de corrompre als joves, d'impietat i d'introduir nous Déus. - Els seus seguidors joves són nombrosos i són vistos com una molèstia que vol qüestionar-ho tot. - Possiblement Sòcrates era vist com un Sofista més que no reverenciava als Déus. 2.

PLATÓ VIDA - Neix a Atenes (o potser a Egina) l'any 427aC. - El seu nom és Aristocles però l'anomenen Plató (el que té les espatlles amples). - És de família aristòcrata i obté una àmplia formació en la seva infància i joventut. - Entre els 15 i els 20 anys coneix a Sòcrates i esdevé deixeble dels seus coneixements. - Després de la mort de Sòcrates marxa d'Atenes i viatja tot formant-se per diversos indrets. - Amb 40 anys torna a Atenes i funda l'Acadèmia com a escola/universitat. 2. PLATÓ EL DIÀLEG - De Plató conservem 42 obres en forma de Diàleg i algunes cartes i anotacions. - El Diàleg va ser la manera com Plató va voler plasmar les seves idees.

- Són obres exotèriques (exotero = més a fora), pensades per al públic en general. - El format típic d'un diàleg Platònic són un conjunt de personatges, entre els quals es troba Sòcrates, enraonant sobre algun tema, fins a arribar a unes conclusions. - No són discursos (més tancats) que exposen una idea concreta, sinó es tracta d'un diàleg (més obert) viu, on es pot canviar de tema, on succeeixen fets diversos. Sòcrates acostuma a ser el protagonista. 2. PLATÓ PUNT DE PARTIDA Com definiries un arbre?

2.1 LA TEORIA DE LES IDEES 2.1 LA TEORIA DE LES IDEES 2.1 LA TEORIA DE LES IDEES 2.1 LA TEORIA DE LES IDEES - El Món sensible: El Món Sensible és el món dels objectes, de les coses, de la matèria. Està format pels objectes que trobem al món.

El podem conèixer a través dels sentits - El Món de les idees: És el Món format per les formes pures de les coses (models perfectes de les coses) DUES REALITATS 2.1 LA TEORIA DE LES IDEES Món de les Idees (o Intel·ligible) (Etern, Immutable, Perfecció) IDEA DE CAVALL Mon Sensible (Canvi, Moviment, Temps) Món de les Idees (o Intel·ligible) (Etern, Immutable, Perfecció) IDEA D'ESFERA Mon Sensible (Canvi, Moviment, Temps) Món de les Idees (o Intel·ligible) (Etern, Immutable, Perfecció) IDEA DE JUSTÍCIA Mon Sensible (Canvi, Moviment, Temps) Món de les Idees (o Intel·ligible) (Etern, Immutable, Perfecció) IDEA DE CAVALL / ESFERA / JUSTÍCIA Mon Sensible (Canvi, Moviment, Temps) IDEA BÉ Món de les Idees (o Intel·ligible) (Etern, Immutable, Perfecció) IDEA DE BÉ Idees de Valors: justícia...

Idees Matemàtiques: fórmules de geometria... Idees de les coses: idea de taula... Mon Sensible (Canvi, Moviment, Temps) Coses o éssers concrets: Taula Plegable, Taula de fusta, dibuix d'un triangle, una persona que actua de manera justa... (Còpies de les idees) Fins ara hem vist com és el món segons Plató: ONTOLOGIA (estudi del que "és") Ara cal saber com coneixem el món: EPISTEMOLOGIA (estudi del coneixement) 2.2 EL SÍMIL DE LA LINIA 2. EL SÍMIL DE LA LÍNIA I EL MITE DE LA CAVERNA Coneixement de la realitat 2.2 EL SÍMIL DE LA LINIA 2.2 EL SÍMIL DE LA LINIA EL MITE DE LA CAVERNA 2.2 EL SÍMIL DE LA LINIA Com és l'ésser humà?

2.3 EL MITE DEL CARRO ALAT Com és l'ànima, requeriria tota una llarga explicació; però dir a què s'assembla, és ja assumpte humà i, per descomptat, més breu. Imaginem-nos, doncs, que s'assembla a una força en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels déus són tots bons i de bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d'una barreja. Pel que fa a nosaltres, hi ha primerament un auriga que condueix una parella d'animals de tir; aleshores, un d'aquests cavalls és bell i bo, i d'aquestes mateixes qualitats, mentre que l'altre és el contrari i també de qualitats contràries.

Pel que fa a nosaltres, doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable. Text: Fedre, 246 a-d Plató 2.3 EL MITE DEL CARRO ALAT Per consegüent, ara s'ha d'intentar explicar d'on prové que l'ésser vivent s'anomeni mortal i immortal. L'anima recorre tot l'univers, assumint ara una forma ara una altra. Quan és perfecta i alada, circula per les altures i dirigeix tot l'Univers; però, quan ha perdut les ales, cau fins que s'agafa a alguna cosa sòlida, on s'estableix, i pren un cos terrestre, que sembla moure's ell mateix a causa de la força d'aquella; aquest conjunt, ànima i cos intimament units, s'anomena ésser vivent i rep també el sobrenom de mortal.

Plató, Fedre, 246 a-d 2.3 EL MITE DEL CARRO ALAT Text: Fedre, 246 a-d Plató Com és l'ésser humà? 2.3 EL MITE DEL CARRO ALAT - Auriga (Conductor del cavall) Part Racional de l'Ànima - Cavall Blanc Passions nobles [Fortalesa, valor] (Part Irascible) - Cavall Negre Passions Sensibles [desitjos materials, reproducció, aliment...] (Part Concupiscible) Parts del carro / Parts de l'ànima humana 2.3 EL MITE DEL CARRO ALAT Llibre anomenat: "La república" (o Politeia en grec) —> Llibre format per 10 parts. En aquest llibre Plató escriu diversos diàlegs que tracten sobre filosofia política. Un dels temes principals saber què és la justícia i com ha de ser una ciutat justa.

LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA La reflexió comença amb una conversa entre Socràtes i altres ciutadans intentant definir l'home just. Degut a la dificultat, Sòcrates proposa que ens fixem no en l'home just sinó en la ciutat, que al estar formada d'homes (allò que volem estudiar) i ser més gran, serà més fàcil de comprendre. Lectura del TEXT A LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA J U S T Í C I A J U S T Í C I A 2.4 ÈTICA I POLÍTICA Quin és l'origen de les ciutats? Les necessitats que un home sol no pot aconseguir. L'ésser humà és un ésser social que necessita cooperar.

Lectura del TEXT B LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA A la Polis, cada ciutadà ocupa un lloc segons les seves capacitats: Productors Guerrers Governants Cada ciutadà, sigui quina sigui la seva classe social, té les tres parts de l'ànima però les té més o menys desenvolupades. LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA A cada part de l'ànima li correspon una virtut que cal treballar i educar. Part Racional (Auriga) Prudència (saviesa) Part Irascible (Cavall Blanc) Fortalesa d'ànim o Coratge (capacitat de sacrifici i valentia) Part Concupiscible (Cavall Negre) Moderació o temprança.

LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA Relació entre Parts de l'ànima i parts de la ciutat: Part Racional (Auriga) Prudència (Intel·ligència pràctica) Part Irascible (Cavall Blanc) Fortalesa d'ànim (capacitat de sacrifici i valentia) Part Concupiscible (Cavall Negre) Moderació (temprança) Productors Guerrers Governants LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA Plató ens parla també d'una quarta virtut: La Justícia, que serà el fet que cada persona a la ciutat faci allò que li pertoca. Ciutat Justa i Home Just han quedat definits. I què serà allò Injust?

Productors Guerrers Governants LA CIUTAT I EL CIUTADÀ IDEAL 2.4 ÈTICA I POLÍTICA - Timocràcia: Govern militar, els governants que no son savis. - Oligarquia: Govern dels rics, guardians corromputs degut a la manca de governants savis. - Democràcia: Govern del poble. - Tirania: Un demagog s'erigeix com a líder absolut. Productors Guerrers Governants LA CIUTAT INJUSTA 2.4 ÈTICA I POLÍTICA ARISTÒTIL (384aC-322aC) Biografia Neix a Estagira, Macedònia. El seu pare era el metge del rei de Macedònia. Als 17 anys va a Atenes per estudiar a l'Acadèmia platònica on hi romandrà 20 anys -fins a la mort de Plató (347 aC). Aristòtil serà el preceptor d'Alexandre el Gran.

Fundarà la seva pròpia escola a Atenes: el Liceu. 3. ARISTÒTIL: El deixeble Context històric Interès més "científic" (practica la biologia, l'anatomia, l'astronomia, la física, etc.) Realitza investigacions empíriques sobre la naturalesa, els animals, les plantes... donant rellevància a la informació que entra pels sentits. Va escriure diàlegs com Plató, però la majoria s'han perdut. Es conserven, però, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats. 3.

ARISTÒTIL: El deixeble Obres més destacades Analítics (lògica) Física (filosofia natural) De anima (psicologia/biologia) Història dels animals (biologia) De caelum (astronomia) Metafísica Ètica a Nicòmac Gran moral Política Retòrica 3. ARISTÒTIL: El deixeble Crítica a la teoria de les idees de Plató L'essència d'una cosa no pot estar separada d'aquesta cosa. La duplicació del món provoca dues coses a explicar. Una cosa no es pot explicar per quelcom que no és en ella. Per Aristòtil l'essència de les coses és en les coses mateixes 3. ARISTÒTIL: El deixeble «Sòcrates no atorgava una existència separada ni als universals ni a les definicions.

Però els filòsofs que van venir després els van separar i van donar a aquesta classe de realitats el nom d'"idees". I d'aquesta manera van arribar a admetre com a Idees tot el que s'afirma universalment.» (Metafísica. XIII, 4, 1078 b 30.) 3. ARISTÒTIL: El deixeble Com és la realitat? CANVI PERMANÈNCIA MÓN SENSIBLE MÓN IDEES segons PLATÓ 3. ARISTÒTIL: El deixeble Com és la realitat? CANVI MATÈRIA segons ARISTÒTIL PERMANÈNCIA FORMA + SUBSTÀNCIA el que les coses són 3. ARISTÒTIL: El deixeble La teoria hilemòrfica Les coses o substàncies són un compost de matèria (element físic) i forma (essència, principi). No és possible trobar-les separades, tota matèria té una forma i tota forma una matèria.

És més important la forma; preexisteix a l'individu, que és finit. Només sobre l'essència, la forma, es pot fer ciència. + = Una substància, un ésser, una taula Matèria: fusta Forma: essència de taula 3. ARISTÒTIL: El deixeble Cosmologia (1) Món sublunar: imperfecte, moviment rectilini irregular, corrompible, esfera de la mort i la generació, del canvi. Món supralunar: perfecte, moviment circular, esfera de lo etern. Concepció de l'univers com a esferes concèntriques, cada una mou l'anterior, però hi ha un final, el primer motor immòbil, que no és una esfera en si mateix i és la causa del moviment de tot l'univers. Les coses es mouen per atracció cap a aquest motor.

És l'eterna font del moviment etern. No és un déu creador. 3. ARISTÒTIL: El deixeble Cosmologia (2)