1. Coneixement i Saber
Flashcards
- Què és el coneixement teòric?
- Descripció de com són les coses, apresa d'altres sense experimentar-ho.
- Què és el coneixement pràctic?
- Habilitat per actuar i intervenir en la realitat.
- Com es defineix el coneixement?
- Opinió veritable que es pot justificar.
- Què és una creença?
- Convicció que quelcom és cert, sense necessàriament ser veritable o justificat.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de coneixement implica saber com fer alguna cosa, com ara cuinar o nedar?
- a) Coneixement teòric
- b) Coneixement pràctic
- c) Opinió justificada
- d) Creença ferma
Resposta: b) Coneixement pràctic. El coneixement pràctic es refereix a la capacitat d'aplicar habilitats i procediments per actuar i intervenir en la realitat, com ara cuinar o nedar.
- Quina de les següents opcions descriu millor el coneixement, segons el text?
- a) Una creença sense justificació
- b) Una opinió sense fonament
- c) Una opinió veritable i justificada
- d) Una sospita intuïtiva
Resposta: c) Una opinió veritable i justificada. El text defineix el coneixement com una opinió veritable que es pot justificar.
- Quina forma de coneixement permet emmagatzemar i recuperar informació sobre successos i experiències del passat?
- a) Memòria semàntica
- b) Memòria procedimental
- c) Memòria episòdica
- d) Percepció sensorial
Resposta: c) Memòria episòdica. La memòria episòdica és la que ens permet recordar successos i experiències específiques del passat.
1.1 Coneixement, creença i opinió
Flashcards
- Defineix coneixement.
- Opinió veritable que es pot justificar.
- Defineix creença.
- Convicció que quelcom és cert, encara que no ho sigui o no estigui justificat.
- Defineix opinió.
- Expressió conscient de la possibilitat d'errar.
- Quins dos tipus de coneixement hi ha?
- Teòric i pràctic.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions defineix millor el concepte de coneixement segons el text?
- a) Una creença sense justificació.
- b) Una opinió que no pot ser errònia.
- c) Una opinió veritable que es pot justificar.
- d) Una suposició basada en la tradició.
Resposta: c) Una opinió veritable que es pot justificar.. El text defineix el coneixement com una opinió veritable que es pot justificar. Això vol dir que no n'hi ha prou amb creure alguna cosa, sinó que cal tenir una justificació per a aquesta creença.
- Quina és la principal diferència entre una creença i una opinió, segons el text?
- a) Una creença sempre és veritable, mentre que una opinió no ho és.
- b) Una opinió sempre està justificada, mentre que una creença no ho està.
- c) En expressar una opinió, es reconeix la possibilitat d'errar, mentre que en una creença, hi ha més convicció.
- d) No hi ha diferència entre creença i opinió.
Resposta: c) En expressar una opinió, es reconeix la possibilitat d'errar, mentre que en una creença, hi ha més convicció.. El text indica que en expressar una opinió, som conscients que podem equivocar-nos, mentre que en una creença, estem més convençuts que allò és cert, encara que no ho sigui.
- Quin tipus de coneixement ens permet actuar i intervenir en la realitat?
- a) Coneixement teòric.
- b) Coneixement pràctic.
- c) Coneixement filosòfic.
- d) Coneixement abstracte.
Resposta: b) Coneixement pràctic.. El coneixement pràctic, segons el text, ens ajuda a actuar i intervenir en la realitat, com saber nedar o cuinar.
2. Hi ha moltes maneres de conèixer
Flashcards
- Què permet la percepció sensorial?
- Recollir informació del món que ens envolta a través dels sentits.
- Quins són els tres tipus de memòria?
- Memòria episòdica, procedimental i semàntica.
- Què permet la raó en el coneixement?
- Encadenar proposicions i treure conclusions.
- Com ens ajuden les emocions a conèixer?
- A conèixer-nos a nosaltres mateixos a través de les relacions amb els altres.
Preguntes tipus test
- Quina forma de coneixement ens permet recollir informació del món que ens envolta a través dels sentits?
- a) La memòria
- b) La percepció sensorial
- c) La raó
- d) La intuïció
Resposta: b) La percepció sensorial. La percepció sensorial és la forma de coneixement que utilitzem per recollir informació del món a través dels nostres sentits.
- Quin tipus de memòria està relacionada amb el record de successos i experiències del passat?
- a) Memòria semàntica
- b) Memòria procedimental
- c) Memòria episòdica
- d) Memòria sensorial
Resposta: c) Memòria episòdica. La memòria episòdica és la que ens permet recordar successos i experiències que hem viscut en el passat.
- Quina forma de coneixement ens ajuda a encadenar proposicions per treure conclusions?
- a) La intuïció
- b) La raó
- c) L'emoció
- d) La imaginació
Resposta: b) La raó. La raó és la que ens permet connectar idees i treure conclusions lògiques, justificant el coneixement racionalment.
2.2 El saber comú i saber acadèmic
Flashcards
- Defineix el saber comú.
- Coneixement adquirit per tradició, no sempre fiable, però amb valor.
- Defineix el saber acadèmic.
- Coneixement rigorós, organitzat i crític, basat en proves i evidències.
- Quina és la principal diferència entre el saber comú i el saber acadèmic?
- El mètode: el saber comú es basa en la tradició, mentre que el saber acadèmic utilitza un mètode rigorós.
- Per què és important la revisió crítica en el saber acadèmic?
- Per detectar errors i corregir-los, assegurant la fiabilitat del coneixement.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de saber es caracteritza per seguir un mètode rigorós, organitzat i crític?
- a) Saber comú
- b) Saber popular
- c) Saber acadèmic
- d) Saber tradicional
Resposta: c) Saber acadèmic. El saber acadèmic es distingeix per l'ús d'un mètode rigorós, organitzat i crític, buscant coneixements fiables basats en proves i evidències.
- Quina característica principal defineix el saber comú?
- a) Es basa en experiments científics.
- b) S'adquireix a través de la tradició.
- c) Sempre és fiable i precís.
- d) Es revisa constantment per detectar errors.
Resposta: b) S'adquireix a través de la tradició.. El saber comú es caracteritza per ser un coneixement adquirit per tradició, a diferència del saber acadèmic que es basa en mètodes científics.
- Quin és un dels principals objectius del saber acadèmic?
- a) Mantenir les tradicions culturals.
- b) Produir coneixements fiables amb proves i evidències.
- c) Promoure el coneixement intuïtiu.
- d) Acceptar coneixements sense revisió crítica.
Resposta: b) Produir coneixements fiables amb proves i evidències.. L'objectiu principal del saber acadèmic és produir coneixements que siguin fiables i verificables, basats en proves i evidències.
3. La dimensió social i política del coneixement
Flashcards
- Quin és l'objectiu de l'interès tècnic segons Habermas?
- Predir i controlar allò que passa en el món.
- Quines ciències estan associades a l'interès pràctic?
- Ciències socials (economia, psicologia, antropologia...).
- Quin tipus de ciències tenen un interès emancipatori?
- Ciències crítiques.
- Qui qualifica els sabers vàlids que poden formar part del patrimoni comú?
- Els experts.
Preguntes tipus test
- Segons Habermas, a quin interès rector està associat el coneixement en les ciències naturals?
- a) Interès emancipatori
- b) Interès pràctic
- c) Interès tècnic
- d) Interès filosòfic
Resposta: c) Interès tècnic. Segons Habermas, l'interès tècnic està associat a les ciències naturals, que busquen lleis per descriure els fenòmens i predir/controlar el món.
- Quin és l'objectiu principal de les ciències socials segons Habermas?
- a) Transformar la societat per fer-la més justa
- b) Entendre com actuen els humans i per què
- c) Predir i controlar els fenòmens naturals
- d) Establir lleis universals del coneixement
Resposta: b) Entendre com actuen els humans i per què. Segons Habermas, les ciències socials tenen com a objectiu principal entendre com actuen els humans i promoure una millor comunicació entre nosaltres.
- Quin tipus de ciències se centren en transformar la realitat per construir una societat més lliure, justa i igualitària?
- a) Ciències naturals
- b) Ciències socials
- c) Ciències crítiques
- d) Ciències formals
Resposta: c) Ciències crítiques. Les ciències crítiques tenen com a objectiu transformar la realitat per construir una societat més lliure, justa i igualitària.
3.2 Coneixement i interès
Flashcards
- Quin tipus d'interès, segons Habermas, està relacionat amb les ciències naturals?
- Interès tècnic
- Quin tipus d'interès, segons Habermas, està relacionat amb les ciències socials?
- Interès pràctic
- Quin tipus d'interès, segons Habermas, està relacionat amb les ciències crítiques?
- Interès emancipatori
- Qui qualifica quins sabers són vàlids per formar part del patrimoni comú?
- Els experts
Preguntes tipus test
- Segons Habermas, a quin interès rector està associat el coneixement en les ciències naturals?
- a) Interès pràctic
- b) Interès tècnic
- c) Interès emancipatori
- d) Interès filosòfic
Resposta: b) Interès tècnic. Habermas associa les ciències naturals amb l'interès tècnic, que busca trobar lleis per descriure i controlar els fenòmens.
- Quin és l'objectiu principal de l'interès pràctic segons Habermas?
- a) Transformar la realitat social
- b) Predir fenòmens naturals
- c) Entendre l'acció humana i millorar la comunicació
- d) Desenvolupar noves tecnologies
Resposta: c) Entendre l'acció humana i millorar la comunicació. L'interès pràctic, vinculat a les ciències socials, busca comprendre com actuen els humans i fomentar una millor comunicació entre ells.
- Quines ciències s'associen amb l'interès emancipatori segons Habermas?
- a) Ciències naturals
- b) Ciències socials
- c) Ciències crítiques
- d) Ciències formals
Resposta: c) Ciències crítiques. Les ciències crítiques, com la teoria crítica, s'associen amb l'interès emancipatori, que busca transformar la societat cap a una major llibertat i igualtat.
4. Podem saber-ho tot?
Flashcards
- Per què els éssers humans tenen un límit en el coneixement?
- Perquè els nostres sentits i recursos són limitats.
- Què implica la percepció sensorial limitada?
- Que ens perdem informació important que no podem detectar.
- Quin és l'objectiu d'inventar aparells per superar els nostres sentits?
- Augmentar la nostra capacitat de percepció.
- Com afecten les mesures imperfectes als nostres càlculs?
- Els resultats no són 100% segurs.
Preguntes tipus test
- Quina és una de les raons per les quals els éssers humans tenen un límit en el coneixement?
- a) La manca d'interès en la investigació.
- b) Les limitacions dels nostres sentits i recursos.
- c) La manca de finançament per a la ciència.
- d) La complexitat de la tecnologia actual.
Resposta: b) Les limitacions dels nostres sentits i recursos.. Els nostres sentits i recursos són limitats, cosa que impedeix que puguem conèixer-ho tot.
- Què implica la limitació de la percepció sensorial en el nostre coneixement de la realitat?
- a) Que podem percebre la realitat en la seva totalitat.
- b) Que ens perdem informació important que no podem detectar.
- c) Que els nostres sentits són perfectes.
- d) Que la realitat és completament accessible per a nosaltres.
Resposta: b) Que ens perdem informació important que no podem detectar.. La percepció sensorial limitada implica que ens perdem informació important que no podem detectar, limitant el nostre coneixement.
- Per què s'han inventat aparells per superar els nostres sentits?
- a) Per fer la vida més fàcil.
- b) Per augmentar la nostra capacitat de percepció.
- c) Perquè els nostres sentits són perfectes.
- d) Per substituir els nostres sentits.
Resposta: b) Per augmentar la nostra capacitat de percepció.. Els aparells s'han inventat per superar les limitacions dels nostres sentits i augmentar la nostra capacitat de percepció.
5. Criteris de veritat
Flashcards
- Quin criteri de veritat es basa en el prestigi de qui proposa una afirmació?
- Criteri d'autoritat
- Com defineix el criteri de la veritat com a correspondència la veritat?
- Una afirmació és veritable quan es correspon amb la realitat.
- Quin mètode va utilitzar Descartes per trobar certeses?
- Dubte metòdic
- Què és el 'cogito cartesià'?
- 'Penso, per tant existeixo'
Preguntes tipus test
- Segons el criteri d'autoritat, en què es basa la veracitat d'una afirmació?
- a) En la lògica interna de l'afirmació.
- b) En el prestigi de qui la proposa.
- c) En l'evidència empírica que la sustenta.
- d) En el consens general sobre la seva validesa.
Resposta: b) En el prestigi de qui la proposa.. El criteri d'autoritat estableix que la veracitat d'una afirmació es basa en el prestigi de la persona que la proposa, independentment de si és intrínsecament veritable o no.
- Quin és el principal defecte del criteri d'autoritat i de les creences tradicionals com a fonts de veritat?
- a) Són massa subjectius i depenen de la interpretació individual.
- b) No tenen en compte el coneixement científic modern.
- c) Poden perpetuar errors i no garanteixen la veritat.
- d) Són difícils de verificar empíricament.
Resposta: c) Poden perpetuar errors i no garanteixen la veritat.. Tant el criteri d'autoritat com les creences tradicionals poden perpetuar errors perquè la veritat no es basa en l'evidència o la raó, sinó en la confiança en una figura o en la persistència d'una idea al llarg del temps.
- Què sosté el criteri de la veritat com a correspondència?
- a) Una afirmació és veritable si és útil en la pràctica.
- b) Una afirmació és veritable si és coherent amb altres afirmacions.
- c) Una afirmació és veritable si es correspon amb la realitat.
- d) Una afirmació és veritable si és evident per a tothom.
Resposta: c) Una afirmació és veritable si es correspon amb la realitat.. El criteri de la veritat com a correspondència estableix que una afirmació és veritable si hi ha una correspondència entre el que diu l'afirmació i el que observem en el món extern, és a dir, la realitat.
5.4 La veritat com a coherència (mates i lògica)
Flashcards
- Com es defineix la veritat com a coherència?
- Una afirmació és veritable si no és contradictòria i encaixa amb la resta d'afirmacions vàlides.
- En quin àmbit és especialment rellevant la veritat com a coherència?
- Matemàtiques i lògica.
- Qui creia que la realitat consistia en una totalitat complexa en desenvolupament continu?
- Hegel.
- Què implica que una afirmació 'encaixi' amb altres veritats?
- Que no contradigui altres coneixements que ja considerem vàlids.
Preguntes tipus test
- Segons la veritat com a coherència, què fa que una afirmació sigui veritable?
- a) Que provingui d'una autoritat reconeguda.
- b) Que es correspongui amb la realitat observable.
- c) Que no sigui contradictòria i encaixi amb altres afirmacions vàlides.
- d) Que sigui útil i pràctica en la vida quotidiana.
Resposta: c) Que no sigui contradictòria i encaixi amb altres afirmacions vàlides.. La veritat com a coherència estableix que una afirmació és veritable si és coherent amb un sistema de creences o coneixements acceptats, sense contradiccions.
- Quin exemple il·lustra millor la veritat com a coherència?
- a) Creure que demà plourà perquè ho ha dit el meteoròleg.
- b) Afirmar que '17 és un nombre primer' després de verificar que només és divisible per 1 i per si mateix.
- c) Pensar que una planta és verinosa perquè algú t'ho ha dit.
- d) Estar d'acord amb una decisió per majoria en una assemblea.
Resposta: b) Afirmar que '17 és un nombre primer' després de verificar que només és divisible per 1 i per si mateix.. L'exemple de '17 és un nombre primer' demostra la coherència perquè la seva veritat es verifica a través de la lògica matemàtica i encaixa amb la definició de nombre primer.
- Quina és la visió de Hegel sobre la realitat en relació amb la veritat com a coherència?
- a) La realitat és estàtica i les afirmacions han de ser immutables.
- b) La realitat és una totalitat complexa en desenvolupament continu, i les afirmacions es refereixen a aspectes concrets d'aquesta totalitat.
- c) La realitat és subjectiva i depèn de la interpretació individual.
- d) La realitat és només allò que podem percebre a través dels sentits.
Resposta: b) La realitat és una totalitat complexa en desenvolupament continu, i les afirmacions es refereixen a aspectes concrets d'aquesta totalitat.. Hegel creia que la realitat està en constant desenvolupament i que les nostres afirmacions han de ser coherents amb aquesta totalitat dinàmica.
5.5 La veritat pragmàtica (proposta dels filòsofs pragmàtics)
Flashcards
- Quin és el criteri de veritat segons els filòsofs pragmàtics?
- La utilitat
- Qui va proposar la veritat pragmàtica?
- William James
- Què hem de tenir en compte per saber si una cosa és veritable segons el pragmatisme?
- Les conseqüències pràctiques
- Quines característiques han de tenir els resultats obtinguts per considerar una cosa veritable segons el pragmatisme?
- Pràctics, profitosos i eficaços
Preguntes tipus test
- Segons la veritat pragmàtica, quin és el criteri principal per determinar si una afirmació és veritable?
- a) La correspondència amb la realitat objectiva.
- b) La coherència interna amb altres afirmacions vàlides.
- c) La utilitat i les conseqüències pràctiques.
- d) El consens entre experts en la matèria.
Resposta: c) La utilitat i les conseqüències pràctiques.. La veritat pragmàtica, proposada per filòsofs pragmàtics com William James, estableix que el criteri principal per determinar si una afirmació és veritable és la seva utilitat i les conseqüències pràctiques que se'n deriven. Si una creença o afirmació resulta útil, profitosa i eficaç en la pràctica, llavors es considera veritable.
- Quin filòsof va ser un dels principals exponents de la veritat pragmàtica?
- a) René Descartes.
- b) William James.
- c) Immanuel Kant.
- d) Plató.
Resposta: b) William James.. William James és un dels filòsofs més destacats associats amb la veritat pragmàtica. La seva obra va ser essencial per al desenvolupament i la difusió d'aquesta teoria.
- Quina característica NO és pròpia de la veritat pragmàtica?
- a) Èmfasi en les conseqüències pràctiques.
- b) Consideració de la utilitat com a criteri de veritat.
- c) Importància del consens social.
- d) Orientació a l'eficàcia dels resultats.
Resposta: c) Importància del consens social.. La veritat pragmàtica se centra principalment en la utilitat i les conseqüències pràctiques d'una creença o afirmació. El consens social és més característic de la teoria consensual de la veritat, que requereix un diàleg obert i justificat per arribar a un acord.
5.6 La veritat com a consens (teoria consensual de la veritat)
Flashcards
- Què és la veritat com a consens?
- Una teoria que afirma que una cosa és certa si ha passat per un procés de diàleg amb condicions adequades.
- Quines condicions són necessàries per a un diàleg vàlid segons la teoria consensual de la veritat?
- Diàleg obert a tots els interessats, esforç per justificar les opinions, disposició a canviar de posicionament i acord final.
- Quin paper juga la llibertat d'expressió en la teoria consensual de la veritat?
- És essencial perquè tots els interessats puguin expressar lliurement la seva opinió.
- Què significa estar disposat a canviar el propi posicionament en un diàleg consensual?
- Reconèixer la validesa d'altres arguments i estar obert a noves perspectives.
Preguntes tipus test
- Segons la teoria consensual de la veritat, quin és un requisit essencial per afirmar que una cosa és certa?
- a) Que ho digui una autoritat reconeguda.
- b) Que hagi estat acceptat per la majoria de la població.
- c) Que hagi passat per un procés de diàleg amb condicions adequades.
- d) Que sigui útil i pràctic en la vida quotidiana.
Resposta: c) Que hagi passat per un procés de diàleg amb condicions adequades.. La teoria consensual de la veritat requereix un diàleg obert i justificat per arribar a un consens.
- En un diàleg per assolir la veritat com a consens, quin comportament és crucial per part dels participants?
- a) Mantenir la seva opinió sense canvis.
- b) Ignorar els arguments dels altres.
- c) Esforçar-se per justificar les opinions pròpies.
- d) Imposar la seva opinió per sobre de les altres.
Resposta: c) Esforçar-se per justificar les opinions pròpies.. Els participants han d'esforçar-se per justificar les seves opinions per arribar a un consens vàlid.
- Què implica estar disposat a canviar el propi posicionament en un diàleg consensual?
- a) Ser feble i indecís.
- b) Reconèixer la validesa d'altres arguments.
- c) Abandonar les pròpies creences.
- d) Ser manipulable pels altres.
Resposta: b) Reconèixer la validesa d'altres arguments.. Estar disposat a canviar de posicionament demostra obertura i reconeixement de la validesa d'altres perspectives.
6. Actituds filosòfiques davant la veritat
Flashcards
- Què és el dogmatisme?
- Creença que és possible conèixer la veritat absoluta.
- Què és l'escepticisme?
- Dubte sobre la possibilitat de conèixer la veritat.
- Què és el relativisme?
- La veritat depèn de la perspectiva i el context.
- Què és el subjectivisme?
- La veritat depèn de factors individuals.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal característica del dogmatisme segons el text?
- a) La creença que la veritat és inaccessible.
- b) La confiança en la possibilitat d'assolir la veritat absoluta.
- c) La necessitat de qüestionar constantment totes les creences.
- d) L'acceptació de múltiples perspectives sense judici.
Resposta: b) La confiança en la possibilitat d'assolir la veritat absoluta.. El dogmatisme es caracteritza per la creença ferma que és possible arribar a conèixer la veritat i que hi ha principis certs i ferms sobre els quals es pot construir coneixement.
- Què implica l'escepticisme en relació amb el coneixement?
- a) L'afirmació que podem conèixer la veritat absoluta amb certesa.
- b) La creença que totes les opinions són igual de vàlides.
- c) La posició que mai podem estar segurs de saber la veritat.
- d) La defensa de la pròpia veritat per sobre de totes les altres.
Resposta: c) La posició que mai podem estar segurs de saber la veritat.. L'escepticisme sosté que mai podem estar completament segurs de conèixer la veritat, i per això promou una actitud tolerant i oberta davant les idees alienes.
- Quina és la principal tesi del relativisme?
- a) Hi ha veritats universals i absolutes.
- b) La veritat depèn de la perspectiva de cada persona i del moment.
- c) És possible assolir un consens sobre la veritat a través del diàleg.
- d) La veritat es basa en l'evidència i la coherència.
Resposta: b) La veritat depèn de la perspectiva de cada persona i del moment.. El relativisme defensa que no hi ha veritats vàlides universalment ni absolutes, sinó que la veritat depèn de la persona, la cultura i el moment.
6.2 Relativisme i subjectivisme
Flashcards
- Què és el relativisme?
- Teoria que afirma que no hi ha veritats universals ni absolutes.
- Què és el subjectivisme?
- Teoria que sosté que la veritat depèn de factors individuals.
- Qui va dir 'l'home és la mesura de totes les coses'?
- Protàgores
- Quina és una crítica al relativisme?
- Pot justificar accions que violen els drets humans.
Preguntes tipus test
- Quina és la característica principal del relativisme?
- a) Afirma que la veritat és universal i absoluta.
- b) Sosté que la veritat depèn de la persona i el moment.
- c) Creu en l'existència de veritats eternes i universals.
- d) Defensa que totes les opinions són vàlides.
Resposta: b) Sosté que la veritat depèn de la persona i el moment.. El relativisme sosté que la veritat no és universal ni absoluta, sinó que depèn de la perspectiva de cada persona i del context en què es troba.
- Segons el subjectivisme, de què depèn allò que una persona considera veritable o fals?
- a) De les lleis universals i eternes.
- b) De factors individuals i personals.
- c) De les creences de la societat.
- d) De les proves científiques.
Resposta: b) De factors individuals i personals.. El subjectivisme defensa que la veritat depèn de factors individuals, com les creences, experiències i sentiments de cada persona, fent impossible trobar veritats eternes i universals.
- Quin filòsof va afirmar que 'l'home és la mesura de totes les coses'?
- a) Plató
- b) Aristòtil
- c) Protàgores
- d) Descartes
Resposta: c) Protàgores. Protàgores, un sofista, creia que la veritat és relativa a cada individu, convertint a l'home en el determinant últim de la veritat.
6.4 El perspectivisme
Flashcards
- Què és el perspectivisme?
- Teoria que la veritat depèn del punt de vista.
- Qui és José Ortega y Gasset?
- Filòsof que defensava el perspectivisme.
- Com influeix el context en la interpretació?
- Condiciona el nostre criteri.
- Què són els prejudicis en l'hermenèutica?
- Idees preconcebudes que influeixen en la interpretació.
Preguntes tipus test
- Què condiciona la realitat que percebem segons el perspectivisme?
- a) La nostra capacitat de raonament lògic.
- b) El moment i el lloc en què vivim.
- c) Les nostres experiències personals úniques.
- d) Les lleis universals de la natura.
Resposta: b) El moment i el lloc en què vivim.. El perspectivisme defensa que la realitat que percebem està condicionada pel moment històric i el lloc geogràfic en què ens trobem.
- Qui defensava que és possible copsar la realitat des de la nostra circumstància?
- a) Hans-Georg Gadamer.
- b) José Ortega y Gasset.
- c) Immanuel Kant.
- d) Friedrich Nietzsche.
Resposta: b) José Ortega y Gasset.. José Ortega y Gasset, un dels principals exponents del perspectivisme, afirmava que podem comprendre la realitat des de la nostra pròpia perspectiva i circumstàncies.
- Quin concepte clau està relacionat amb l'hermenèutica de Hans-Georg Gadamer?
- a) La inducció empírica.
- b) El dubte metòdic.
- c) Els prejudicis.
- d) Les idees innates.
Resposta: c) Els prejudicis.. Gadamer argumentava que sempre interpretem des d'un context ple de prejudicis, que influeixen en la nostra comprensió dels textos i la realitat.
6.5 L'hermenèutica i la importància del perjudici
Flashcards
- Qui és Hans-Georg Gadamer?
- Un filòsof important en l'àmbit de l'hermenèutica.
- Què és l'hermenèutica?
- La disciplina que se centra en la interpretació de textos.
- Com influeix el nostre context en la interpretació?
- Condiciona el nostre criteri i la manera d'entendre el text.
- Què són els prejudicis en l'hermenèutica?
- Orienten la nostra manera d'entendre el text.
Preguntes tipus test
- Segons Hans-Georg Gadamer, en què se centra l'hermenèutica?
- a) En l'anàlisi de les estructures socials.
- b) En la interpretació de textos.
- c) En l'estudi del comportament humà.
- d) En la creació de nous llenguatges.
Resposta: b) En la interpretació de textos.. Gadamer defineix l'hermenèutica com la disciplina que se centra en la interpretació de textos, buscant comprendre el significat que contenen.
- Com influeixen els nostres coneixements previs en la interpretació d'un text, segons l'hermenèutica?
- a) No tenen cap influència, ja que hem de ser objectius.
- b) Condicionen el nostre criteri i la manera d'entendre el text.
- c) Ens permeten fer una interpretació més ràpida.
- d) Només influeixen si tenim coneixements especialitzats.
Resposta: b) Condicionen el nostre criteri i la manera d'entendre el text.. L'hermenèutica sosté que el significat que donem a allò que interpretem està condicionat pel context de tot allò que ja sabíem, incloent la nostra visió del món i els comentaris sobre el text.
- Quina és la naturalesa dels perjudicis segons l'hermenèutica de Gadamer?
- a) Sempre negatius i distorsionadors.
- b) Neutres i objectius.
- c) Inevitablement presents i orientadors.
- d) Fàcils d'eliminar amb educació.
Resposta: c) Inevitablement presents i orientadors.. Segons Gadamer, sempre tenim perjudicis que orienten la nostra manera d'entendre el text. Aquests perjudicis són inevitables i estan influenciats per la nostra cultura i personalitat.
7. El coneixement en la Grècia Antiga
Flashcards
- Què és la gnoseologia?
- Branca de la filosofia que estudia el coneixement.
- Quins dos mons distingeix Plató?
- Món Sensible i Món de les Idees.
- A quin món pertany l'ànima segons Plató?
- Món de les Idees.
- Què és la reminiscència en la filosofia de Plató?
- Procés de recordar idees amb ajuda d'un diàleg filosòfic.
Preguntes tipus test
- Quina branca de la filosofia es dedica a l'estudi del coneixement, explorant la distinció entre saber i opinió?
- a) Ètica
- b) Estètica
- c) Gnoseologia
- d) Metafísica
Resposta: c) Gnoseologia. La gnoseologia és la branca de la filosofia que es dedica a l'estudi del coneixement, incloent-hi la diferència entre saber i opinió.
- Segons Plató, a quin món pertany el cos humà i tot allò que percebem pels sentits?
- a) Món de les Idees
- b) Món Sensible
- c) Món Intel·ligible
- d) Món Abstracte
Resposta: b) Món Sensible. Segons Plató, el cos humà i les percepcions sensorials pertanyen al Món Sensible, caracteritzat per ser imperfecte i mutable.
- Quin concepte platònic es refereix al procés de recordar idees amb l'ajuda d'un diàleg filosòfic?
- a) Dialèctica
- b) Anàmnesi
- c) Reminiscència
- d) Abstracció
Resposta: c) Reminiscència. La reminiscència és el procés pel qual l'ànima recorda les idees del Món de les Idees a través del diàleg filosòfic, segons Plató.
8. El coneixement de la filosofia moderna
Flashcards
- Què és el procés d'abstracció?
- Extreure l'essència comuna de diversos individus per obtenir un coneixement universal.
- Què és el racionalisme?
- Corrent filosòfic que confia en la raó com a font principal de coneixement.
- Què és l'empirisme?
- Corrent filosòfic que considera l'experiència com a única font de coneixement vàlid.
- En què s'inspiren els racionalistes?
- En les matemàtiques i els axiomes.
Preguntes tipus test
- Quin era el problema principal que preocupava els pensadors durant l'edat mitjana pel que fa al coneixement?
- a) La relació entre ciència i religió.
- b) L'origen, la validesa i els límits del coneixement humà.
- c) La influència de les teories de Plató i Aristòtil.
- d) El desenvolupament de nous mètodes científics.
Resposta: b) L'origen, la validesa i els límits del coneixement humà.. Durant l'edat mitjana, els pensadors estaven principalment preocupats per entendre d'on prové el coneixement, si és vàlid i fins on podem conèixer.
- Què tenen en comú l'empirisme i el racionalisme, segons el text?
- a) La importància de l'experiència sensorial.
- b) La confiança en la raó com a font de coneixement.
- c) La visió de conèixer com tenir continguts mentals.
- d) La negació de les idees innates.
Resposta: c) La visió de conèixer com tenir continguts mentals.. Tant l'empirisme com el racionalisme comparteixen la idea que conèixer implica tenir continguts mentals sobre el món.
- Quina és la principal diferència entre racionalistes i empiristes pel que fa a l'obtenció d'idees?
- a) Els racionalistes confien en l'experiència, mentre que els empiristes confien en la raó.
- b) Els racionalistes obtenen idees de la raó, mentre que els empiristes les obtenen de l'experiència.
- c) Els racionalistes neguen l'existència d'idees innates, mentre que els empiristes les accepten.
- d) Els racionalistes utilitzen la inducció, mentre que els empiristes utilitzen la deducció.
Resposta: b) Els racionalistes obtenen idees de la raó, mentre que els empiristes les obtenen de l'experiència.. Els racionalistes creuen que les idees provenen de la raó, mentre que els empiristes sostenen que provenen de l'experiència sensorial.
8.2 Grans corrents de la gnoseologia moderna
Flashcards
- Què és el racionalisme?
- Corrent filosòfic que confia en la raó com a principal font de coneixement.
- Què és l'empirisme?
- Corrent filosòfic que defensa que l'experiència és l'única font de coneixement vàlid.
- Qui és un representant clau del racionalisme?
- René Descartes
- Qui és un representant clau de l'empirisme?
- John Locke
Preguntes tipus test
- Quin corrent filosòfic modern confia en la raó com a punt de partida per a coneixements segurs?
- a) Racionalisme
- b) Empirisme
- c) Existencialisme
- d) Escepticisme
Resposta: a) Racionalisme. Els racionalistes, com Descartes i Spinoza, consideren que la raó és essencial per obtenir coneixements fiables, ja que confien en les veritats innates.
- Quina és la principal font de coneixement vàlid segons l'empirisme?
- a) La intuïció
- b) L'experiència
- c) La deducció lògica
- d) Les idees innates
Resposta: b) L'experiència. Els empiristes argumenten que l'experiència sensorial és l'única manera d'obtenir coneixement vàlid, negant l'existència d'idees innates.
- En què s'inspiren els racionalistes per a la seva filosofia?
- a) En les ciències naturals
- b) En la teologia medieval
- c) En les matemàtiques
- d) En la poesia clàssica
Resposta: c) En les matemàtiques. Els racionalistes s'inspiren en les matemàtiques perquè aquesta disciplina es basa en axiomes i deduccions lògiques, que consideren un model de coneixement segur.
9. El Racionalisme
Flashcards
- Què és el racionalisme?
- Corrent filosòfic que confia en la raó com a font principal de coneixement.
- Qui són alguns dels principals filòsofs racionalistes?
- Descartes i Spinoza.
- Què són les veritats innates segons els racionalistes?
- Coneixements que no provenen de l'experiència, sinó que són part de la raó.
- En què s'inspiren els racionalistes per al seu pensament?
- En les matemàtiques i la deducció lògica.
Preguntes tipus test
- Quin és el punt de partida per als coneixements segurs segons els racionalistes?
- a) L'experiència sensorial
- b) La raó
- c) La fe
- d) La intuïció
Resposta: b) La raó. Els racionalistes, com Descartes i Spinoza, creuen que la raó és la font principal de coneixement fiable, ja que els sentits poden ser enganyosos.
- En què s'inspiren els racionalistes per desenvolupar el seu pensament?
- a) En l'art i la literatura
- b) En les ciències naturals
- c) En les matemàtiques
- d) En l'astrologia
Resposta: c) En les matemàtiques. Els racionalistes s'inspiren en les matemàtiques, ja que aquesta disciplina es basa en axiomes i deduccions lògiques per obtenir coneixements inqüestionables.
- Quina és una característica principal de les veritats innates segons els racionalistes?
- a) Procedeixen de l'experiència sensorial
- b) Són subjectives i variables
- c) Són segures i fiables
- d) Depenen del context cultural
Resposta: c) Són segures i fiables. Els racionalistes creuen que existeixen veritats innates que són segures i fiables, i que no depenen de l'experiència.
10. L'Empirisme
Flashcards
- Què és l'empirisme?
- Corrent filosòfica que defensa que el coneixement prové de l'experiència.
- Qui són alguns dels filòsofs empiristes més importants?
- Hobbes, Locke, Berkeley i Hume.
- Què rebutgen els empiristes?
- La idea de les idees innates.
- En què es basen els empiristes per elaborar lleis i teories?
- En l'experimentació i la inducció.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal font de coneixement segons els empiristes?
- a) La raó innata
- b) L'experiència sensorial
- c) La tradició cultural
- d) La intuïció mística
Resposta: b) L'experiència sensorial. Els empiristes sostenen que tot coneixement prové de l'experiència sensorial, és a dir, de la informació que obtenim a través dels sentits.
- Quins filòsofs són representants destacats de l'empirisme?
- a) Plató, Aristòtil i Sòcrates
- b) Descartes, Spinoza i Leibniz
- c) Hobbes, Locke, Berkeley i Hume
- d) Kant, Hegel i Marx
Resposta: c) Hobbes, Locke, Berkeley i Hume. Hobbes, Locke, Berkeley i Hume són figures clau de l'empirisme, defensant que el coneixement deriva de l'experiència.
- Què neguen els empiristes respecte a les idees?
- a) La seva existència en absolut
- b) La seva importància en el coneixement
- c) El seu origen innat
- d) La seva relació amb la realitat
Resposta: c) El seu origen innat. Els empiristes neguen que les idees siguin innates, argumentant que totes les nostres idees provenen de l'experiència.
I 188 flashcards i 129 preguntes més al document.
Text del document
EL CONEIXEMENT 1. CONEIXEMENT I SABER El coneixement ens serveix per poder relacionar-nos amb el mon correctament, poder viure i estudiar. Dos tipus Saber què? Coneixement teòric: descripció de com són les coses i el podem aprendre d'altres persones sense haver-lo experimentat a l'institut o l'escola. (Sabem que el foc crema o que París és la capital de França) Saber com? Coneixement pràctic: ens ajuden a actuar i intervenir en la realitat (Saber nadar, cuinar…) 1.1Coneixement, creença i opinió Coneixement: Definim coneixement com una opinió veritable que son capaços de justificar Creença: Una creença pot no ser veritable o que no estigui ben justificada.
La creença ho es en tal que estic convençut que quelcom és cert, malgrat que realment no ho sigui. Opinió: En l'opinió passa el mateix que en la creença, pot no ser variable o no estar ben justificada. A més, quan expresó una opinión sóc conscient que puc errar, per això no estic tant convençut amb aquesta com amb quelcom que conec. 2. HI HA MOLTES MANERES DE CONÈIXER 2.1 Les formes de coneixement Percepció sensorial Permet recollir informació del món que ens envolta. Ho captem amb els sentits, ens podem servir per justificar afirmacions sobre l'experiència empírica Memòria Permet emmagatzemar i recuperar informació. Tipus de memòria: M.
episòdica: Recordar successos i experiències del passat M. procedimental: Recordar com desenvolupar una activitat M. semàntica: Emmagatzemar continguts significatius (estudiar per un examen) Raó Ajuda a encadenar proposicions que ens permet treure conclusions, per això el coneixement es pot justificar racionalment (matemàtiques, lògica). Emoció Relacions amb els altres es basen en les emocions que experimentem quan interactuem. Ens aporta informació molt valuosa per conèixer-nos a nosaltres mateixos Imaginació La capacitat d'imaginar i combinar idees de manera original, juntament amb el coneixement de la creació i la innovació, permet introduir canvis en el nostre entorn.
Intuïció Permet captar la veritat de manera directa sense haver de desenvolupar els processos de pensament complicats o processament de la informació (jugadors d'escacs juguen per intuïció) Fe N'hi ha que creuen que la fe també és una forma de coneixement. Consisteix a confiar en la validesa d'algunes afirmacions que no sempre es poden justificar en l'experiència o la raó. És a dir, si creiem que aquestes afirmacions són certes és perquè estem convençuts que els qui ens les han transmès són de fiar. 2.2 El saber comú i saber acadèmic No tots els coneixements que tenim son igual de vàlids, però això no vol dir que no serveixin.
Necessitem diferents mètodes sistemàtics que ens ajudin a saber quan podem fiar-nos d'allò que creiem conèixer La nostra memòria a vegades ens enganya i fa raonaments equivocats Saber acadèmic Segueix un mètode rigorós, organitzat i crític per produir coneixements que siguin fiables amb proves i evidències. Els sabers s'han de fer públics per estar obert a la revisió crítica i correcció constant per detectar errors i corregir-los = Coneixement amb molt de prestigi i fiable Saber comú Coneixement adquirit per tradició, no són tan fiables com el saber científic, però també té valor (criar un nen). Té més potestat quan un coneixement té una base científica 3.
LA DIMENSIÓ SOCIAL I POLÍTICA DEL CONEIXEMENT 3.1 Per què volem conèixer? El coneixement serveix per sobreviure, desenvolupar-nos en la vida i relacionar-nos amb el món. Segons Aristòtil volem conèixer perquè ens fem preguntes sobre la realitat i sobre el món que ens envolta. Amb el coneixement podem assolir els nostres objectius i satisfer el propi desig del saber.
3.2 Coneixement i interès Segons Habermas El coneixement està associat a uns interessos rectors que són diferents depenent de l'àmbit en què es desenvolupa Interès tècnic: Ciències naturals volen trobar lleis que descriuen els fenòmens que s'estudien (física, química, biologia…) Objectiu: Predir i controlar allò que passa en el món Interès pràctic: Ciències socials volen entendre com actuen els humans i per què (economia, psicologia, antropologia…) Objectiu: Entendre com som els éssers humans, promoure una millor comunicació entre nosaltres Interès emancipatori: Ciències crítiques se centren en els humans Objectiu: Transformar la realitat per construir una societat més lliure, justa i igualitària 3.3 El coneixement i la dimensió social El saber és una qualitat de l'individu i la seva transmissibilitat és un poder per expandir el saber (transmeten, reben, perpetuen) El que sabem Contingut del coneixement Qui ho sap Agents de coneixement (Compartit o individual) Coneixement individual Coses que has experimentat i après tu Patrimoni de la comunitat Coneixements que sap altra gent Validen, guarden i adquireixen el contingut (profes, alumnes…) El coneixement individual un cop se sap es pot transmetre a la comunitat, ja que el coneixement individual no serveix per a res Els experts Qualifica quins són els sabers vàlids que poden formar part del patrimoni comú 3.4 El coneixement i el poder (poc important) El coneixement ens permet transformar la realitat i intervenir-hi.
També es pot convertir en un instrument de poder: Foucault Va estudiar com l'aparició de les ciències humanes pot vincular-se en el desenvolupament de mecanismes potents per controlar la societat = el coneixement està directament lligat al poder. Exemple: Si el govern té la informació necessària sobre la vida dels individus podrà utilitzar-la de la manera que ells volen i treure'n benefici. Biopolítica L'estadística, la psicologia o la medicina ajuda a administrar la vida de les persones per utilitzar-la com a recurs al servei del poder. 4. PODEM SABER-HO TOT?
Encara que investiguem molt, hi ha raons per pensar que hi ha un límit d'allò que els éssers humans podem conèixer perquè els nostres sentits i recursos són limitats. 4.1 La percepció sensorial La major part del nostre coneixement adquirit pels nostres sentits i aquests són limitats i imperfectes (l'ull no pot percebre els rajos ultraviolats), per això hem inventat aparells per superar els nostres sentits, aquests també tenen un límit. Per tant cap mesura que fem pot ser completament perfecta i conseqüentment els resultats dels nostres càlculs no son 100% segurs. Què sabem sobre la realitat? Està a la nostra percepció sensorial.
És per això que potser ens estem perdent informació important perquè no tenim els sentits necessaris per detectar-ho. Aquesta informació que ens perdem ens limita. Els límits també provenen de la naturalesa de la realitat Kurt Gödel Va donar a conèixer 2 teoremes que demostren que hi ha coses que mai podrem saber (mates inclòs ). 5. CRITERIS DE VERITAT Per tal de determinar si una cosa és certa o no fem servir el criteri de veritat. Hi ha diferents criteris de la veritat, però no tots serveixen per a tots els conceptes.
5.1 Allò veritable i allò fals En certes societats la veritat es basa en: El criteri d'autoritat La veracitat d'una afirmació es basa en el prestigi de qui la va proposar, no vol dir que sigui veritat, però és el que es fa creure Criteri de veritat Creences que han perdurat al llarg del temps i s'han transmès de generació en generació Aquests dos elements no són correctes per definir la veritat Exemple: Els mites eren una forma de transmissió de coneixement, s'havia d'acceptar 5.2 La veritat com a correspondència (Aristòtil) El criteri de la veritat Procediment que permet jutjar si una afirmació és certa o falsa Criteri de la veritat com a correspondència Sosté que una afirmació és veritable quan el que diu es correspon amb la realitat Si hi ha una correspondència entre el que dic i el que veig (amb el món extern) és veritat 5.3 Criteri de l'evidència Una cosa és veritable quan és impossible dubtar-ne.
René Descartes No confia en el criteri de la veritat (molt limitat = complicat buscar evidències), ell aspirava a assolir una certesa absoluta i va aplicar un nou mètode radical Dubte metòdic: Posa en dubte tot allò que no estigui completament segura, per tal d'eliminar qualsevol coneixement fals Aquest mètode va comportar dubtes de tota l'existència ("i si tot el que percebo és un somni?") Com havia de ser la veritat per Descartes? Havia de ser evident i indubtable.
Intuïció Manera que capten la veritat de manera clara (cogito) Cogito cartesià elimina el dubte "Penso, i per tant existeixo" El que no es pot negar és el jo (una realitat), no es pot negar que jo penso, encara que sigui un somni 5.4 La veritat com a coherència (mates i lògica) Una afirmació és veritable si no és contradictòria i encaixa amb la resta d'afirmacions vàlides. Hi ha una estructura de base i no es pot anar en contra d'aquests coneixements encara que es vulguin introduir de nous Exemple: 17 és un nombre primer.
Revisió: només és divisible entre 0 i ell mateix, ho comprovem dividint el número amb els altres nombres Hagel Creia que la realitat consistia en una totalitat complexa en desenvolupament continu. Les nostres afirmacions es refereixen a aspectes concrets d'aquesta totalitat dinàmica 5.5 La veritat pragmàtica (proposta dels filòsofs pragmàtics) És difícil utilitzar aquest mètode més enllà de l'àmbit de les matemàtiques William James Pragmatisme Nova proposta dels de la realitat, creien que el criteri de la veritat era la utilitat. Per saber si una cosa és veritable hem de tenir en compte les conseqüències pràctiques, si els resultats obtinguts han de ser pràctics, profitosos i eficaços.
Exemple: Una planta és verinosa. Utilitat: si la proves et pots morir? Si 5.6 La veritat com a consens (teoria consensual de la veritat) Per afirmar que una cosa és certa ha d'haver passat per un procés de diàleg desenvolupant condicions adequades: Diàleg obert a tots els interessats a expressar lliurement la seva opinió Els participants s'han d'esforçar per justificar les opinions Disposats a canviar el seu posicionament quan els altres arguments no convencin Quan tot està justificat s'hauran de posar d'acord per aconseguir el consens 6.
ACTITUDS FILOSÒFIQUES DAVANT LA VERITAT 6.1 Dogmatisme i escepticisme Diferents posicionaments que es pregunten si és possible arribar a conèixer un tema en certesa Dogmatisme és possible arribar a conèixer la veritat (Descartes, cogito) Dogma: Principi cert i ferm en el qual es pot construir un coneixement. Descartes i Wolff diuen que hi ha alguns principis elementals que podem assolir amb certesa Escepticisme Mai podrem arribar a conèixer la veritat absoluta Gòrgies, Hume diuen que mai podrem estar segurs de saber la veritat, i per això han de reconèixer les limitacions del coneixement humà i adaptar una actitud tolerant i oberta davant les idees alienes.
D'acord amb els escèptics, tots ens podem equivocar perquè totes les coses són incertes. Hauríem de desconfiar de qui aquesta massa segur de les seves afirmacions perquè poden ser errònies Posar en dubte les nostres creences perquè poden ser errònies Respectar les opinions alienes, potser són més encertades que les nostres Argument contra l'escepticisme Qui afirma que la veritat no existeix pretén que això sigui veritat, s'està contradient. A un escèptic això no li serveix perquè l'únic que pensa és que la veritat no existeix 6.2 Relativisme i subjectivisme Teoria relativista No hi ha veritats que siguin vàlides universalment ni tampoc absolutes.
Els relativistes defensen que la veritat depèn de la persona i el moment, per això totes son igual de vàlides o sigui que posar-se d'acord és complicat. Tothom té la seva pròpia veritat. Exemple: La bellesa, que és una bona acció o mala acció… varien Sofista Protàgores Creia que l'home és la mesura de les coses i, per tant, acaba sent el que determina la veritat, ja que la propietat que els hi atribueixen depèn del seu punt de vista. D'això en depèn la cultura, educació, costums… Subjectivisme Allò que a una persona li sembla veritable o fals depèn de factors individuals, i per això és impossible trobar veritats eternes i universals.
Important diferència: Un escèptic diu que no són capaços d'arribar al coneixement com a tal perquè no estan segurs del que saben (suspenen el judici). Un relativista defensa que les coses que considerem veritables o falses depèn de les creences i el moment. 6.3 Totes les opinions són vàlides? Problema del relativisme Aspecte moral que afirma veritats que no respecten els drets humans. Per això hem de definir uns límits i no totes les opinions respecten aquests drets. Exemple: Certes regions les dones són maltractades, no es respecta la llibertat ideològica, es castiga a qui es manifesta. Un relativista diria que aquesta és la seva veritat i la seva manera correcta d'actuar.
Actualment aquesta interpretació és totalment inacceptable 6.4 El perspectivisme La veritat només es pot compondre des d'un punt de vista determinat, influenciat per al moment i el lloc en què vivim (condiciona la realitat que percebem) José Ortega y Gasset Defensava que és possible copsar la realitat des de la nostra circumstància 6.5 L'hermenèutica i la importància del perjudici Hans-Georg Gadamer (filòsof) L'hermenèutica se centra en la interpretació de textos (important) El significat que li donem a allò que interpretem ho fem des d'un context de tot allò que ja sabíem (com veiem el món, comentaris sobre el mateix text…) condiciona el nostre criteri Sempre tenim perjudicis que orienten la nostra manera d'entendre el text, per això mai pots llegir de manera neutra, és un fet inevitable per la cultura o personalitat 7.
EL CONEIXEMENT EN LA GRÈCIA ANTIGA 7.1 La diferència entre saber i opinió Gnoseologia Branca de la filosofia que es planteja preguntes sobre el coneixement (diferència entre el saber i l'opinió) 7.2 La gnoseologia de Plató Plató distingeix entre: Doxa opinió (variables i canviants) Episteme saber veritable (fiable) La filosofia platònica es distingeix entre dos mons (dualisme platònic/antropològic) Món sensible pertany en cos humà, tot allò que veiem i captem pels sentits.
Imperfecte, caduca, mutable i genera opinió (doxa) Món de les idees hi ha l'ànima, coneixements relacionats amb l'episteme Constitueix el saber autèntic i valuós perquè s'hi arriba amb la raó Perfecte, etern i immutable (episteme) Reminiscència Procés que podem compondre idees amb ajuda d'un diàleg filosòfic. Segons Plató l'ànima no és capaç de recordar perquè ja venia del món de les idees i aquest és el que ens permet arribar al coneixement vertader. Per Plató no tenim idees en el nostre cervell sinó que hi ha un altre món on les trobem. Una idea és vàlida per ella mateixa i és l'aspiració màxima d'allò que hi ha a tot el món.
7.3 El problema de la filosofia aristotèlica Aristòtil rebutja la teoria de la reminiscència (idees), per ell el coneixement valuós consisteix a conèixer el que és universal i no particular. 7.4 El procés d'abstracció Forma: Característiques generals que tenen tots els éssers de la mateixa espècie Procés d'abstracció Extreu l'essència comuna de diversos individus particulars de la mateixa espècie per poder tenir un coneixement universal El coneixement comença quan percebem els individus particulars del món a través dels sentits, ho emmagatzem a la memòria envocant-les gràcies a la imaginació.
L'enteniment ens permet contrastar percepcions semblants per obtenir trets comuns, perquè els compara i es queda amb els que tenen els individus en comú. 8. EL CONEIXEMENT DE LA FILOSOFIA MODERNA 8.1 Ciència i filosofia Les teories filosòfiques de Plató i Aristòtil van tornar a interessar durant l'edat mitjana, sent combinades amb elements del cristianisme. El problema que preocupava els pensadors de l'època era l'origen, la validesa i els límits del coneixement humà.
8.2 Grans corrents de la gnoseologia moderna Empirisme i racionalisme: Comparteixen la mateixa visió de conèixer => tenir continguts mentals = el que puc conèixer del món Són diferents en aclarir com s'obtenen les idees: Racionalistes De la raó Empiristes experiència per aconseguir coneixements vàlids 9. EL RACIONALISME 9.1 La confiança en la raó Els racionalistes creuen que la raó és el punt de partida per coneixements segurs Descartes, Spinoza (XVII): Deia que els sentits no són fiables, en canvi la raó ens dona coneixements fiables perquè existeixen veritats innates que son segures.
Creien en la idea del cogito que no es una veritat que no prové de l'experiència sino que es composa de manera immediata amb la intuïció 9.2 Un pensament inspirat en les matemàtiques S'inspiren en les matemàtiques perquè el coneixement es fonamenta en unes veritats anomenades axiomes d'on obtenen veritats inqüestionables a partir del procés de deducció. Volien establir les bases d'una ciència universal, fonamentada en la raó. 10. L'EMPIRISME 10.1 El valor de l'experiència Els empiristes creuen que l'única manera d'aconseguir coneixements vàlids és a partir de l'experiència.
Hobbes, Locke, Berkeley i Hume (Gran Bretanya) pretenien marcar que el que coneixem prové d'allò que percebem mitjançant els sentits i per tant en tenim experiència. Per això, negaven l'existència d'idees innates (exemple: quan naixem no tenim idees perquè aquestes provenen de l'experiència) 10.2 El recurs a la inducció S'inspiren en les ciències naturals com la física i la química perquè aquestes es basen en l'experimentació i les lleis s'elaboren mitjançant la inducció. L'experiència és l'origen però el límit del coneixement (exemple: la vida després de la mort, Déu, el futur…). En altres paraules, pels empiristes el coneixement comença i acaba en els sentits.