Introducció a la filosofia de Plató: Teoria de les Idees i la Polis Ideal

I 72 flashcards i 48 preguntes més al document.

Text del document

PLATÓ (IV a.C) L'objectiu de Plató és la recerca d'un model polític idoni per a la seva polis, inspirat en el seu mestre Sòcrates, pensarà que per actuar bé, s'ha de saber el que és el bé, però el bé, igual que la justícia, no poden ser relatius, per a que regni la pau i tranquil·litat a la polis, el bé i la justícia han de ser universals. EL MÓN DE LES IDEES Plató, anomena "cosa" a allò que percebem, i "idea", a allò que pensem. Llavors, com percebem les coses i com copsem les idees?

El filòsof recollirà una distinció entre la doxa (opinió), el coneixement sensible que tenim de les coses a partir dels sentits i l'episteme (veritat), el coneixement racional que tenim de les idees a partir de la raó. Allò percebut a través dels sentits no és sempre igual, sinó que és relatiu al moment i les condicions de la percepció. En canvi, allò copsat per la raó, és manté sempre immutable. A aquestes entitats immutables, Plató les anomena idees (eidos, en grec = forma). Però no idea com a concepte mental, sinó com a concepte que existeix per si mateixa fora de la ment, que són objectives, úniques, absolutes, immutables i eternes.

Si les coses "habiten" en el món sensible, llavors les idees "habiten" en el món de les idees / món intel·ligible (perquè només podem accedir-hi amb l'intel·lecte). No hem d'entendre que Plató parla d'un altre món físic, perquè les idees són de naturalesa intangible, sinó d'un món en sentit metafòric o d'un gènere diferent de la realitat. El que vol afirmar és que les idees tenen un status diferent i independent dels humans, i que per això es mantenen pures. Però clar, si descriu el món intel·ligible com a immutable i absolut, dona més importància a les idees i a les coses. Exemple: si desapareixen els boscos, no desapareix la idea d'arbre.

Per tant, el món dels objectes no és el vertader, sinó una imatge de la vertadera realitat, formada per les idees, que són la CAUSA de l'existència de les coses. En la República apareixen les idees jerarquitzades segons la seva importància, i destaca la Bellesa i la Justícia, i per sobre d'elles, com a idea suprema, la idea de BÉ o VERITAT. ´ Però si una idea es relaciona amb moltes coses, i moltes coses amb una sola idea, tenim el problema del pas de la unitat a la multiplicitat, que Plató transforma en la següent qüestió: quina relació hi ha entre el món sensible i el intel·ligible?

LES COSES IMITEN LES IDEES TEORIA DE LA PARTICIPACIÓ I LA IMITACIÓ Les coses, es relacionen amb les idees en tant que les coses participen amb les idees, són una part de les idees. I les coses, imiten les idees, per això s'assemblen, tanmateix, mai arriben a ser igual, perquè les coses estan sotmeses al canvi, no poden assolir la PERFECCIÓ. En el Timeu, es planteja la construcció d'aquest món per obra d'un Gran Artesà, el Demiürg, aquell que no va crear el món del no-res, sinó que el va construir a partir de la matèria sense forma, eterna i de l'espai buit, prenent com a model les idees.

Per això, en el món sensible hi ha un cert ordre, com el moviment dels astres, les estacions, el dia i la nit... EL CONEIXEMENT (EPISTEME I DOXA) EL MITE DE LA CAVERNA (REPÚBLICA VII) S'explica la diferència entre els dos mons, els diferents nivells de coneixement i les dificultats de comprensió de la seva teoria. Es descriu una caverna il·luminada per la llum d'un foc, entre el foc i el fons de la caverna hi ha un mur, darrera el qual, unes persones parlen i caminen tot portant a sobre d'elles estàtues de persones, animals i objectes. Aquestes es queden projectades a la paret del fons de la caverna.

Descriu uns éssers humans lligats de cames i peus des de sempre a l'altra banda del mur, la seva situació els obliga a veure només la part interior de la caverna, de manera que per a ells, la realitat són les ombres dels objectes projectades a la paret. Plató explica que si agaféssim un d'aquests homes i, deslliurat, el portéssim al costat del foc, primer no podria obrir els ulls, després no acceptaria com a reals els objectes que estava veient, però al final, un cop acostumat a la nova situació, reconeixeria com a vertaderes realitats els objectes (les estàtues) dels quals abans només veia les ombres.

I si se'l portés fora de la cova reconeixeria, els objectes naturals clars i il·luminats per l'única font de vida: el Sol. Encara més, si després d'això se'l conduís de nou a l'interior de la cova i expliqués als seus companys presoners que el que consideraven real no són més que meres ombres de la realitat, aquests el prendrien per boig i el matarien si intentés deslliurar-los per mostrar-los-hi, no fos cas que ells també es tornessin bojos.

No és difícil veure metafòricament en el mite la descripció dels dos mons platònics: el món de les coses estaria representat, per una banda, per les ombres que es veuen a la paret, que es mouen i no són gaire clares, i, per l'altra, per les estàtues que serien les coses sensibles i concretes; el . món de les Idees seria el món dels objectes clars i il·luminats pel Sol, que representen les realitats intel·ligibles, les Idees, de les quals la que més destaca i nodreix les altres és el Bé (el Sol). EL SÍMIL DE LA LÍNIA És la divisió entre el coneixement que ens proporcionen els sentits (doxa o opinió) i el que ens proporciona la raó (episteme o veritat).

Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana passa des de la ignorància fins el coneixement. 1) El primer segment de la línia (sensació) correspon a aquell tipus de coneixement que es basa exclusivament en la percepció sensible. 2) El segon segment (creença), podríem explicar que els cossos cauen perquè ho hem observat molts cops. 3) En el raonament discursiu, ens veuríem impulsats a buscar conclusions a partir de les hipòtesis que tenim, fent us de les matemàtiques per arribar a formular una teoria, com la de la gravetat.

4) En la intuïció, descobriríem que sense les idees i la seva relació no es possible fer cap afirmació, i que intuint intel·lectualment aquestes idees, podem respondre la qüestió vertaderament. És el saber ABSOLUT, on no hi arriba tothom. El símil de la línia es relaciona directament amb el mite de la caverna, perquè a part dels graus o tipus de coneixement, hi ha diferents graus d'ésser. L'objecte de la sensació = imatges / l'objecte de la creença = coses naturals / objecte raonament discursiu = entitats matemàtiques / objecte intuïció = idees (realitat exterior de la caverna) COM APRENEM?

DIALÈCTICA I TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA El camí cap el coneixement és intuïtiu, gràcies al mètode de la dialèctica. És un procés fonamentat en el diàleg i l'anàlisi dels conceptes que ens ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees (DIALÈCTICA ASCENDENT), el procés pot passar a l'inrevés, i seria DIALÈCTICA DESCENDENT. La dialèctica es recolza amb la teoria de la reminiscència, que defensa la tesis "CONÈIXER ÉS RECORDAR", i l'autor ens ho explica amb el mite del carro alat.

Ens descriu el món de les idees com una cúpula supraceleste (metafòricament) en la qual hi són totes les idees, però el nostre cos no pot accedir a aquest lloc, perquè la seva naturalesa material no li permet, però si que pot accedir-hi la nostra ànima. En aquesta cursa: Ànimes racionals Auriga Arriba a dalt de la cúpula i contempla totes les idees. Ànimes irascibles Cavall blanc Es deixa portar pels honors terrenals Ànimes concupiscibles Cavall negre Es deixa portar pels plaers Totes dues, volen tornar cap al món sensible, i obliguen l'auriga a quedar-se a mig camí, aquestes són les que tornaran al món sensible per encarnar-se en un cos oblidant tot el que han vist.

És per això que conèixer és recordar, perquè a partir de les coses que veiem en el món sensible, recordem les Idees que abans havíem contemplat al món intel·ligible. Per alliberar-se del cercle de reencarnacions, s'ha de realitzar la pràctica de la purificació, la virtut i el coneixement, i l'objectiu final s'assolirà després d'un progressiu perfeccionament moral i intel·lectual de l'ànima. ÉSSER HUMÀ L'ÀNIMA I EL COS Som cos i ànima Plató té una concepció dualista de l'ésser humà.

Segons el mite del carro alat, l'ànima després de la cursa amb la resta d'ànimes (i segons com hagi estat la seva conducta) "cau" al món sensible, es reencarna i dona vida a un cos, sent una forma de principi de vida. Plató afirma que l'ésser humà és la unió ACCIDENTAL de cos i ànima, ja que els humans són matèria animada. Aquesta Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10368603 .

unió és un càstig per l'ànima, ja que el cos és una presó que no li permet contemplar directament les Idees. Per demostrar la immortalitat de l'ànima, afirma que només es pot descompondre (morir) allò que és compost, i com l'ànima no és composta sinó simple, l'ànima no pot morir, ja que comparteix característiques de les Idees. Un altre argument és que si conèixer és recordar, i les Idees només les pot conèixer l'ànima, aquesta ha de ser preexistent a la seva unió amb el cos. La naturalesa de l'ànima necessita desvincular-se per sempre del món material, i per fer això, s'ha d'apropar cada vegada més al món de les idees a través del coneixement.

Mentre no ho faci, tornarà a reencarnar-se en un altre cos, així transmigrant entre cossos fins aconseguir la desitjada purificació. Com aconseguir la purificació? L'ànima té tres facultats: la racional, encarregada del coneixement (situada al cap), la irascible, que persegueix els desitjos de noblesa com l'honor o la fama (situada al pit) i la concupiscible, que persegueix els desitjos com el sexe o el menjar (situada al ventre). Aquesta teoria plasma la idea del mite del carro alat amb els conflictes que passen en la vida emocional i racional de qualsevol persona. POLÍTICA LES VIRTUTS Com aconseguir la felicitat?

LES VIRTUT DE L'ÀNIMA La part racional és la més important, ja que amb ella assolim el veritable coneixement pel simple fet d'equilibrar totes les necessitats de l'ésser humà. Quan això s'aconsegueix, Plató diu que hem assolit la virtut, perquè ser virtuós vol dir fer ben fet allò que hem de fer. Com cada facultat de l'ànima té una funció diferent, existeixen tres tipus de virtut que ha d'assolir cada facultat: ÀNIMA VIRTUT CONCUPISCIBLE Temperància: domini d'un mateix, modera els desitjos per a què l'ésser humà faci us dels plaers corporals. IRASCIBLE Fortalesa: capacitat de sobreposar-se a les dificultats. Regula els impulsos i passions nobles.

RACIONAL Prudència: dirigeix les seves accions d'acord amb la ciència i no amb la opinió. D'aquesta manera, l'ésser humà trobarà l'harmonia quan la racionalitat moderi la forma prudent de la seva irascibilitat, fent-se fort per portar a terme les decisions i atemperi la seva concupiscibilitat, no excedint-se dels desitjos. Aquest és un privilegi reservat al savi, que assolint-les totes, adquireix la virtut de la JUSTÍCIA. En canvi, aquells que es deixin portar per emocions i plaers de forma desenfrenada, aconseguiran una vida desordenada i infeliç. D'aquesta manera, si les persones amb una vida poc virtuosa són la majoria, com aconseguim endreçar-les cap a una vida harmoniosa?

Serà a través de l'educació. LA POLIS IDEAL Plató rebutjava que els ciutadans reunits en assemblea decideixin totes les qüestions per votació de la majoria. Una ciutadania amb una baixa formació era fàcilment manipulable, i estava a mercè dels més hàbils oradors. Llavors, afirmava que la democràcia s'havia convertit en una demagògia. Considerava que només els filòsofs, aquells que han assolit el coneixement de les idees, són capaços de governar amb justícia. Contestant a la pregunta per l'ésser humà, hem respost la pregunta per l'ètica: com ser feliç? SENT VIRTUÓS.

Si partim del supòsit que no tothom està igualment preparat per naturalesa per portar a terme les diferents tasques que són importants en la societat, el més just es que cadascú realitzi aquelles feines per les quals és especialment destre, aconseguint la felicitat. Partint de la teoria sobre les facultats de l'ànima, Plató proposa que la polis ideal hauria de tenir 3 classes socials dedicades a 3 activitats diferents: Governants: que predomina la racionalitat Guardians: que predomina la irascibilitat Productors: predomina la concupiscibilitat D'aquesta forma es planteja una divisió del treball tenint en compte les aptituds personals de cada ciutadà.

Els productors; es dedicarien al treball necessari per tal d'abastar l'Estat, podrien tenir família i propietat privada. Els guardians, haurien de ser defensors de l'Estat, així podrien demostrar el seu coratge natural i aconseguir el reconeixement d'honor que busquen. Tindrien un tipus de vida comunitària sense propietats privades ni famílies que els poguessin distreure de la seva funció. Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10368603 .

Els governants, haurien de sortir entre els guardians més coratjosos i intel·ligents i viurien de forma comunitària. De la mateixa manera que la conducta moral ens condueix a la justícia, quan les tres facultats de l'ànima actuen harmònicament, l'Estat serà just, i s'assolirà el bé comú o la felicitat de la comunitat. Per aconseguir aquests objectius, Plató planteja un model educatiu per a tothom, sense diferències socials, sexuals i d'intel·ligència. Pla d'estudis: 1r nivell: infància – 20 anys domini de les arts, poesia, música i gimnàstica. 2n nivell: els millors estudiaran matemàtica i astronomia fins als 30 anys.

3r nivell: Als 35 seguiran exercint-se en la dialèctica i hauran d'exercit un càrrec militar durant 15 anys per ser governants. LES DIFERENTS FORMES DE GOVERN La millor forma de govern és l'aristocràcia, o govern dels millors, ja que són savis i no són la majoria, llavors això pot garantir la felicitat de la polis. Plató proposa una societat classista fonamentada en diferències morals i intel·lectuals, però no econòmiques ni de llinatge. Amb el pas del temps, perd qualitats i el govern es forma en la oligarquia en la que uns pocs acaparen els diners i les riqueses, mentre que la majoria de ciutadans es fan pobres.

Aquesta pobresa comporta la creació de la democràcia, on cadascú intentarà obtenir un benefici sense pensar en el comú. El poble, cansat del caos, entrega el govern a un sol home i té com a conseqüència una tirania com la que ell va viure a Atenes. En canvi, considera que l'Estat només funcionarà bé si els governants són savis, i com els més savis són els filòsofs, aquests hauran de governar. VOCABULARI Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes, immutables i transcendents. Idea de bé: Idea suprema.

Plató no especifica el significat complet de la Idea de Bé. El Bé fa referència al bé de la polis i això significa que el Bé comú sempre estarà per sobre del bé particular. Cosa: objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha coses, tenen una relació de dependència unidireccional. Món Intel·ligible: és on Plató situa les Idees. És un món incorpori, immaterial, perquè no està situat a cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi. El Món Intel·ligible és, per tant, superior al Món Sensible.

Món Sensible: està situat en l'espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conèixer són materials i no són eternes perquè encara que algunes durin més que d'altres, totes acabaran per desaparèixer. Jora: el lloc, l'espai, el receptacle en el qual el Demiürg situarà el Món sensible. Demiürg: Déu immortal que té per funció ordenar. Els homes encadenats representen la condició humana i les cadenes els sentits. Ombres: són els objectes del Món Sensible i els objectes exteriors les Idees. El procés d'alliberació de les cadenes és equivalent al procés de coneixement. El sol representa la idea de bé, la mare i fonament de la resta d'idees.

El presoner alliberat baixa de nou al món de la caverna simbolitza l'obligació moral del filòsof de tornar i ajudar als demés companys a alliberar-se. Episteme: (ciència, saber) fa referència al coneixement d'allò intel·ligible, de les Idees. Doxa: (opinió) fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable. Noesis: el saber absolut. Segons Plató implica una visió, una intuïció directe de les Idees i s'hi arriba mitjançant la dialèctica. Dialèctica: és una tècnica d'anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees. Ànima: subjecte de coneixement.

Forma part del Món Intel·ligible i comparteix la mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement). L'ànima també determina les classes socials de República de Plató . Cos: presó de l'ànima, pertany al Món Sensible. Home: el fruit d'aquesta unió antinatural i accidental entre ànima (espiritual) i cos (material).Amb aquesta metàfora podem veure que l'home també integra un dualisme: cos i ànima posseeixen orígens i essències diferents (sensible i ideal respectivament). Plató dirà que "l'home és ànima i té cos". Teoria de la Reminiscència: teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar.

Segons Plató, l'ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que les idees ("el semblant coneix el semblant"); però accidentalment es troba tancada en el cos de l'home (en el Món Sensible) que l'ha fet oblidar el seu origen, per això conèixer és recordar. L'home, mitjançant la raó és capaç de recordar que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la possibilitat de recuperar allò que havia perdut. Intel·lectualisme moral: Només aquell qui coneix el Bé pot realitzar-lo, establint lleis bones i justes. conèixer el bé, significa obrar bé. En aquest sentit veiem que l'intel·lectualisme moral implica una identificació entre el coneixement i la virtut.

El savi no por fer mal i qui fa el mal és per ignorància. República: sistema polític utòpic dissenyat per Plató en el seu llibre homònim (La República). L'Estat el configura una polis autosuficient, no hi ha comerciants i només tres classes socials: artesans/productors, guardians/defensors i filòsofs/governants. Aristocràcia Etimològicament el govern dels millors. Sistema polític just en que els filòsofs, els que tenen les millors ànimes , són els que governen. Segons Plató és un govern guiat per la saviesa. Timocràcia: timos en grec significa valor. És un govern militar i massa violent. Plató considera que el valor no és una virtut adequada per a regir un govern.

Oligarquia : oligos, en grec: "pocs". És el govern dels rics (i aquests sempre són pocs, una minoria). Els rics sempre persegueixen finalitats egoistes, busquen conservar i acumular la riquesa per sí mateixos i per tant, per Plató és una forma de govern injusta. Democràcia: etimològicament, govern del poble. Per a Plató és el règim de la opinió pública, el regne dels sofistes, del no saber. En la democràcia hi vota tothom, al marge de són savis o no. Qualsevol persona pot governar (per acumulació de vots) independentment de si està capacitada per exercir el seu càrrec. Tirania és el govern més injust de tots.

Aquest règim polític és la conseqüència dels excessos i de la degeneració de la democràcia. El tirà governa a partir de la seva cobdícia i les lleis són fruit de la seva voluntat, el seu despotisme i la seva ignorància. .