Introducció a la filosofia de Plató

Apunts sobre la vida i obra de Plató, incloent la teoria de les idees, el símil de la línia, el mite de la caverna, i la seva visió de l'ètica i la política.

Història de la Filosofia · Selectivitat (PAU Catalunya)

4 pàgines · 7 temes · 130 flashcards · 91 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Plató: Biografia i Obres · p. 1
  2. 2. La Teoria de les Idees · p. 1-2
  3. 3. El Símil de la Línia · p. 2
  4. 4. Mite de la Caverna · p. 3
  5. 5. El Mite del Carro Alat · p. 3
  6. 6. Ètica i Política: La Ciutat Ideal · p. 3-4
  7. 7. La Ciutat Injusta · p. 4

1. Plató: Biografia i Obres

Flashcards

Quin és l'any de naixement de Plató?
427 aC
Quin significat té el sobrenom 'Plató'?
El que té les espatlles amples
Quina institució va fundar Plató a Atenes?
L'Acadèmia
Com filosofava Sòcrates, el mestre de Plató?
Oralment

Preguntes tipus test

  1. Quin és el nom original de Plató?
    • a) Sòcrates
    • b) Arístocles
    • c) Aristòtil
    • d) Parmènides

    Resposta: b) Arístocles. Plató va néixer amb el nom d'Arístocles, però va ser conegut com a Plató a causa de la seva amplada d'esquena.

  2. Quina característica principal tenen totes les obres de Plató?
    • a) Estan escrites en vers
    • b) Són monòlegs filosòfics
    • c) Estan escrites en forma de diàleg
    • d) Són tractats científics

    Resposta: c) Estan escrites en forma de diàleg. Les obres de Plató es caracteritzen per estar escrites en forma de diàleg, reflectint el mètode filosòfic del seu mestre Sòcrates.

  3. Què va fer Plató després de la mort de Sòcrates?
    • a) Va continuar ensenyant a Atenes
    • b) Va fundar l'Acadèmia immediatament
    • c) Va marxar d'Atenes per un temps
    • d) Es va convertir en soldat

    Resposta: c) Va marxar d'Atenes per un temps. Després de la mort de Sòcrates, Plató va decidir marxar d'Atenes abans de tornar i fundar l'Acadèmia.

2. La Teoria de les Idees

Flashcards

Què és el món de les idees segons Plató?
El món de les formes pures i perfectes, on resideixen les idees eternes i immutables.
Qui és el Demiürg en la filosofia de Plató?
El missatger que dona forma al caos, prenent com a model les idees del món intel·ligible.
Quina és la Idea del Bé per a Plató?
La idea suprema que il·lumina i fa comprensibles les altres idees, comparable al sol en el món sensible.
Què representa el mite de la caverna?
Una al·legoria sobre la ignorància, l'engany dels sentits i l'ascensió al coneixement.

Preguntes tipus test

  1. Segons Plató, quin és el missatger entre el món de les idees i el món sensible?
    • a) El filòsof
    • b) El Demiürg
    • c) El poeta
    • d) El guerrer

    Resposta: b) El Demiürg. Segons Plató, el Demiürg és qui dona forma a la matèria caòtica, actuant com a intermediari entre les idees perfectes i el món sensible.

  2. En la teoria de les idees de Plató, què representa el món sensible?
    • a) El món de les formes pures i perfectes
    • b) El món dels objectes materials i canviants
    • c) El món de les idees matemàtiques
    • d) El món de la justícia i la veritat

    Resposta: b) El món dels objectes materials i canviants. El món sensible, segons Plató, és el món que percebem amb els sentits, ple d'objectes materials que canvien constantment i són imperfectes.

  3. Quina és la idea superior en l'ordre de prioritats del món de les idees segons Plató?
    • a) La Idea de la Justícia
    • b) La Idea de la Veritat
    • c) La Idea del Bé
    • d) La Idea de la Bellesa

    Resposta: c) La Idea del Bé. La Idea del Bé és la idea suprema en la filosofia de Plató, comparable al sol que il·lumina i permet veure les altres idees.

3. El Símil de la Línia

Flashcards

Què és l'Ontologia segons Plató?
L'estudi de l'ésser i la realitat.
Què és l'Epistemologia segons Plató?
L'estudi del coneixement.
Quins són els quatre nivells de coneixement en el Símil de la Línia?
Imaginació, Creences, Pensament Discursiu, Intel·lecció.
A quin nivell de coneixement correspon la percepció d'ombres i imatges?
Imaginació.

Preguntes tipus test

  1. Segons el Símil de la Línia de Plató, quin tipus de coneixement es correspon amb la 'Imaginació'?
    • a) Coneixement basat en objectes matemàtics i raonament lògic.
    • b) Coneixement basat en les formes pures i les idees universals.
    • c) Coneixement basat en ombres, imatges i reflexos del món sensible.
    • d) Coneixement basat en creences i opinions sobre el món sensible.

    Resposta: c) Coneixement basat en ombres, imatges i reflexos del món sensible.. La 'Imaginació', segons Plató, es correspon amb el coneixement basat en ombres, imatges i reflexos, que són les representacions més allunyades de la realitat.

  2. En el context del Símil de la Línia, a quin tipus de coneixement s'associa el 'Pensament Discursiu'?
    • a) A la comprensió de les idees abstractes i la dialèctica.
    • b) A la percepció de les ombres i les imatges.
    • c) Al raonament matemàtic i la lògica.
    • d) A les creences i opinions sobre el món.

    Resposta: c) Al raonament matemàtic i la lògica.. El 'Pensament Discursiu' es relaciona amb el raonament matemàtic i la lògica, ja que implica l'ús de la raó per a arribar a conclusions a partir de principis.

  3. Segons el Símil de la Línia de Plató, quin és l'objecte d'estudi de l'Epistemologia?
    • a) L'ésser i la realitat.
    • b) El coneixement.
    • c) La política i la societat.
    • d) L'art i la bellesa.

    Resposta: b) El coneixement.. L'Epistemologia, segons Plató, és l'estudi del coneixement, és a dir, com coneixem el món i quins són els límits del nostre coneixement.

4. Mite de la Caverna

Flashcards

Què simbolitzen els presoners a la caverna?
Persones que viuen en la ignorància, creient que les ombres són la realitat.
Què representa la llum del sol fora de la caverna?
El coneixement suprem i la veritat.
Quin és el significat de les cadenes que lliguen als presoners?
Els prejudicis i les limitacions que ens impedeixen veure la realitat.
Què representa l'ascensió del presoner fora de la caverna?
El procés d'adquirir coneixement i comprensió.

Preguntes tipus test

  1. Què simbolitzen les cadenes en el mite de la caverna de Plató?
    • a) La llibertat de pensament.
    • b) Els prejudicis derivats dels sentits i l'educació rebuda.
    • c) El coneixement suprem.
    • d) La ignorància voluntària.

    Resposta: b) Els prejudicis derivats dels sentits i l'educació rebuda.. Les cadenes representen els prejudicis i les limitacions imposades pels sentits i l'educació que ens impedeixen veure la realitat tal com és.

  2. Quin és el punt culminant de l'ascensió del presoner en el mite de la caverna?
    • a) L'adaptació a les ombres.
    • b) La contemplació de la llum del sol.
    • c) El retorn a la caverna.
    • d) L'acceptació de les creences.

    Resposta: b) La contemplació de la llum del sol.. La contemplació de la llum del sol simbolitza l'assoliment del coneixement suprem i la comprensió de la veritable realitat.

  3. Què representa el sol en el mite de la caverna de Plató?
    • a) La ignorància.
    • b) El coneixement sensible.
    • c) El coneixement suprem.
    • d) La realitat aparent.

    Resposta: c) El coneixement suprem.. El sol simbolitza el coneixement suprem i la font de tota veritat i comprensió en el món de les idees.

5. El Mite del Carro Alat

Flashcards

Què representa l'auriga en el mite del carro alat de Plató?
La part racional de l'ànima.
Què simbolitza el cavall negre en el mite del carro alat?
Les passions sensibles.
Quin llibre de Plató explora la ciutat ideal?
La República (Politeia).
Quina virtut es relaciona amb els governants en la ciutat ideal de Plató?
Prudència.

Preguntes tipus test

  1. En el mite del carro alat de Plató, quin element representa la part racional de l'ànima?
    • a) El cavall blanc
    • b) El cavall negre
    • c) L'auriga (conductor del carro)
    • d) El carro alat en si

    Resposta: c) L'auriga (conductor del carro). L'auriga, o conductor del carro, simbolitza la part racional de l'ànima, encarregada de guiar i controlar les altres parts.

  2. Què simbolitza el cavall negre en el mite del carro alat de Plató?
    • a) Les passions nobles i la fortalesa
    • b) Les passions sensibles i els desitjos
    • c) La part racional i el control
    • d) La justícia i la virtut

    Resposta: b) Les passions sensibles i els desitjos. El cavall negre representa les passions sensibles i els desitjos, sent la part de l'ànima més difícil de controlar.

  3. Quin és el nom del llibre de Plató on explora la justícia i la ciutat ideal?
    • a) Timeu
    • b) Cràtil
    • c) La República (Politeia)
    • d) Parmènides

    Resposta: c) La República (Politeia). El llibre on Plató explora la justícia i la ciutat ideal és 'La República', també conegut com a 'Politeia' en grec.

6. Ètica i Política: La Ciutat Ideal

Flashcards

Quin llibre de Plató explora la ciutat ideal?
"La República" (o Politeia)
Quines són les tres classes de ciutadans a la ciutat ideal de Plató?
Governants, guerrers i productors
Quina virtut correspon als governants en la ciutat ideal?
Prudència (intel·ligència pràctica)
Quina virtut correspon als guerrers en la ciutat ideal?
Fortalesa d'ànim (capacitat de sacrifici i valentia)

Preguntes tipus test

  1. Segons Plató, quina és la funció principal dels governants en una ciutat ideal?
    • a) Acumular riquesa per a la ciutat
    • b) Garantir la seguretat militar de la ciutat
    • c) Governar amb prudència i intel·ligència pràctica
    • d) Produir béns i serveis per a la ciutat

    Resposta: c) Governar amb prudència i intel·ligència pràctica. Plató argumenta que els governants han de posseir prudència i intel·ligència pràctica per a governar justament.

  2. Quina virtut està associada amb la classe dels guerrers en la ciutat ideal de Plató?
    • a) Moderació
    • b) Prudència
    • c) Fortalesa d'ànim
    • d) Justícia

    Resposta: c) Fortalesa d'ànim. Plató assigna la fortalesa d'ànim als guerrers, ja que necessiten capacitat de sacrifici i valentia per a defensar la ciutat.

  3. Quina és la virtut principal associada amb la classe dels productors (grangers) en la ciutat ideal de Plató?
    • a) Prudència
    • b) Fortalesa
    • c) Moderació
    • d) Justícia

    Resposta: c) Moderació. Els productors han de practicar la moderació per a assegurar un subministrament estable i equilibrat de béns i serveis.

7. La Ciutat Injusta

Flashcards

Quina és la funció dels governants en la ciutat ideal de Plató?
Governar amb prudència i intel·ligència.
Quina virtut defineix els guerrers en la ciutat justa?
Fortalesa d'ànim.
Quina part de l'ànima representen els productors en la ciutat platònica?
La part concupiscible.
Què passa quan els guerrers prenen el poder en una ciutat, segons Plató?
Esdevé una timocràcia.

Preguntes tipus test

  1. En una ciutat justa, quina part de la societat correspon als governants segons Plató?
    • a) La part irascible, encarregada de la defensa i la valentia.
    • b) La part racional, que governa amb prudència i intel·ligència.
    • c) La part concupiscible, que proveeix els béns materials.
    • d) La part emocional, que busca el benestar dels ciutadans.

    Resposta: b) La part racional, que governa amb prudència i intel·ligència.. Segons Plató, els governants corresponen a la part racional de la societat, que governa amb prudència i intel·ligència per assegurar el benestar de tots els ciutadans.

  2. Quina virtut està associada amb la part irascible (els guerrers) en la ciutat ideal de Plató?
    • a) Prudència
    • b) Moderació
    • c) Fortalesa d'ànim
    • d) Justícia

    Resposta: c) Fortalesa d'ànim. La fortalesa d'ànim, que inclou la capacitat de sacrifici i la valentia, és la virtut associada amb la part irascible (els guerrers) en la ciutat ideal de Plató.

  3. Quina forma de govern injust considera Plató que sorgeix quan els guerrers prenen el poder?
    • a) Democràcia
    • b) Oligarquia
    • c) Timocràcia
    • d) Tirania

    Resposta: c) Timocràcia. La timocràcia és la forma de govern injust que sorgeix quan els guerrers s'apropien del poder i fan lleis que només els beneficien a ells.

I 102 flashcards i 70 preguntes més al document.

Text del document

Plató - Neix a Atenes l'any 427 aC. - El seu nom és Arístocles, però l'anomenen Plató (el que té les espatlles amples) - De família aristòcrata i obté una àmplia formació en la seva infància i joventut. - Va ser deixeble de Sòcrates, en va tenir molts, però ell va ser el que més va triomfar. - Després que matessin a Sòcrates, ell va decidir no dir que n'era un seguidor i va marxar d'Atenes. - Amb 40 anys, va tornar a Atenes i va fundar l'Acadèmia, on ell n'era professor, com a escola/universitat. Obres: Totes les seves obres estan escrites en diàleg i passen en un context (passejant, direcció mercat, es va trobar a…). Es tracten diferents temàtiques.

Ho feia així a causa del seu mestre, Sòcrates, que filosofava oralment. Ell ho escrivia de manera que representessin aquest mateix mètode. Són obres exotèriques (esotèrica (dins i secretisme) exotèrica (llibre perquè tothom llegeixi)) 2.1 La teoria de les idees Com definiries un arbre? Vol aconseguir una definició que expliqui les coses per sempre - El món sensible: Món dels objectes, coses matèria… Món amb el qual estem acostumats a relacionar-nos. EX: Idea de cavall - Món de les idees: Format per les formes pures (idees arbre) EX: Idea de cavall, no es pot imaginar, si li treus el color, gust, forma… No serà una idea.

No es pot imaginar, però la ment entendrà que és un cavall independentment del color, forma… que tingui. Entens per intel·ligència. Ara s'entén com a concepte. Resum: Entens el que és encara que tingui formes diferents. Si el teu coneixement es basa en coses que canvien no és molt fiable, en canvi, si es basa en conceptes és més fàcil entendre les coses. Demiürg: (el que dona forma) Segons Plató, ell és el missatger entre el món de les idees/intel·ligible) i el món sensible.

(Llegenda) Principi caos matèria Demiürg dona forma al caos, ja que té accés al món de les idees quan ha vist les idees les crea en el món sensible (hi ha molts tipus diferents amb la mateixa idea) Les idees poden crear més d'un objecte. Ex: esfera pilotes, planetes… Hi ha idees que no són físiques com la justícia. Si entens la idea la pots fer servir. Els grecs no creuen que es pugui passar del no-res a alguna cosa (creació de la vida) Ells pensen que primer hi havia caos i després es va "endreçar". No totes les idees valen el mateix, hi ha un ordre de prioritats. La superior és la Idea del Bé, difícil d'explicar amb paraules, però ho compara amb el món.

Aquest és el que ens permet veure les idees en el món sensible. Mon sensible sol món idees idea del bé Món de les idees: Idea bé idees de valors: justícia, veritat… idees matemàtiques: fórmules, geometria… idees de les coses: idea de taula… Segons Plató, nosaltres som còpies imperfecte de les idees, com per exemple la idea de cavall, tot el que veiem són còpies imperfecte i pitjors de les que hi ha al món de les idees (com les ombres) 2.2 El símil de la línia El món segons Plató Ontologia: estudi del que és, estudia la realitat, el que tenim en el nostre món. Conèixer el món Epistemologia: Estudi del coneixement. Imaginació: Poeta, artistes.

Creences: Artesans Pensament discursiu: Matemàtics Intel·lecció: Dialèctica Mite de la caverna Plató rebutja els mites, tot i que recorre a aquests per explicar les seves idees, ja que vol explicar a través d'imatges, i com que no és dibuixant ho fa amb al·legories. La República conté el mite més conegut de Plató, el mite de la caverna, que serveix per explicar part de la teoria de Plató: la teoria de les idees i l'epistemologia. La situació inicial presenta uns presoners encadenats amb cadenes que simbolitzen els prejudicis derivats dels sentits i de l'educació rebuda.

Se'ns descriu el procés lent des que un presoner es va alliberant d'aquestes cadenes, com va variant el que considera com a realitat i com va ascendint adquirint un coneixement cada vegada més perfecte. El punt més alt d'aquesta ascensió és la contemplació de la llum del sol, que simbolitza el coneixement suprem i, posteriorment, la realitat per als antics presoners. Aquesta ascensió és el camí del filòsof a l'autèntic saber, derivat del coneixement de l'autèntica realitat, que per a Plató no és la que ens mostren els sentits.

2.3 El mite del carro alt Parts del carro / Parts de l'ànima humana Auriga (conductor del cavall) Part racional de l'ànima Hi ha un cavall més perillós que l'altre, el negre. - Cavall blanc Passions nobles [fortalesa, valor] (Part Irascible) És probable que doni problemes. - Cavall Negre Passions Sensibles (part Concupiscible) (coratge i valentia), quan ens ataquen ens podem voler defensar (la nostra vida…) 2.4 Ètica i política La ciutat i el ciutadà ideal Llibre anomenat: "La república" (o Politeia en grec) —> Llibre format per 10 parts. Plató vol trobar la justícia i busca l'home just.

És complicat definir la justícia en un home perquè és massa petita busca una cosa més gran que tingui justícia Una ciutat (conjunt d'homes) Justícia en el món de les idees = justícia en el món de les coses La justícia serà igual en totes les coses del món de veritat que tinguin justícia, ja que aquesta prové de la mateixa idea QUIN ÉS L'ORIGEN DE LES CIUTATS? Les necessitats que un home sol no pot aconseguir necessita cooperar Tot i que tothom té les mateixes capacitats, ningú les té en la mateixa mesura. Algunes més desenvolupades que altres. Hem d'observar les millors habilitats dels ciutadans i posar-los a treballar en allò.

La ciutat s'ha de dividir en governants, guerres i productors: - Governants: Part Racional (auriga) Prudència (Intel·ligència pràctica) governants governen justament - Guerres: Part Irascible (Cavall blanc) Fortalesa d'ànim (capacitat de sacrifici i valentia) guerres fan el bo - Productors: Part Concupiscible (Cavall negre) Moderació (temperança) grangers fan menjar Si tothom fa el que li correspon, les ciutats seran justes i les persones seran virtuoses (fer allò en què tenen facilitat). La justícia en la humanitat serà l'equilibri de les tres virtuts.

Analogia entre l'ànima d'individu i la ciutat (ésser humà dividit en tres virtuts = ciutat dividia en tres virtuts) La ciutat injusta Si la ciutat no funciona injusta Què pot passar? - Timocràcia: Que els guerrers s'aportin de la seva força per prendre el poder. Sí un guerrer dirigeix un país farà normes que només el benefici a ell OLIGARQUIES - Oligarquies: Govern dels rics, guardians corruptes fan lleis que només els beneficien a ells la gent s'enfada democràcia PARÈNTESIS: A Plató no li agraden les democràcies, perquè només voten els savis hauria de poder votar tothom - Democràcia: govern del poble.

Els polítics s'han de centrar en com convèncer les masses perquè els votin - Tirania: Tothom diu la seva opinió aquells que no mostren molt interès són fàcils de manipular. Un demagog s'erigeix com a líder absolut pretén una democràcia, s'enquista el poder

Més apunts d'Història de la Filosofia

Exàmens, temes i apunts de Història de la Filosofia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat