Introducció a la filosofia de Kant

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

KANT (1724 - 1804) "Dues coses omplen el meu ànim d'una admiració i una veneració creixents a mesura que penso i profundeixo en elles; el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu" EL MON ES BASA EN LES LLEIS MECÀNIQUES CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL - El s.XVII és el de la Il·lustració, el Segle de les Llums, la característica principal del qual és la confiança en el poder de la raó i la ciència com motors de progrés de l'ésser humà. - A diferència de Gran Bretanya, a l'Europa continental trobal monarquies absolutes (poder centralitzar en un únic individu).

Al Regne de Prússia, trobem el despotisme il·lustrat de Frederic II el Gran; tot i ser protector de la llibertat de pensament, implantació de la igualtat davant de la llei, la independencia judicial mitjançant la separació de poders, la protecció de la cultura i el foment de l'educació. - Farta dels privilegis de la noblesa, la burgesia adquireix, a més del poder econòmic, el poder polític; protagonitza diverses revoltes socials, com la Revolució anglesa de 1688 i la Revolució francesa de 1789 ("llibertat, igualtat i fraternitat"). També es proclama la Independència dels Estats Units el 4 de juliol del 1774.

- A meitat de segle, augmenta la població prussiana i, per tant, la necessitat de produir aliments, el que durà al desenvolupament agrícola i l'evolució en la indústria (especialment tèxtil i siderúrgia) CONTEXT CULTURAL - La investigació de la naturalesa passa a ser central en la Il·lustració, per tal de poder dominar-la. Newton descobrirà les lleis que descriuen l'estructura de l'Univers, a partir d'un mètode inductiu i experimental. - També trobem figures com Voltaire i la crítica a la superstició (religiÓ), Montesquieu i la divisió dels poders, i Rousseau i la proposta de la voluntat general; juntament amb els enciclopedistes d'Alembert i Diderot.

T (mateix que hume) L'IDEALISME TRANSCENDENTAL Kant pretenia superar el dogmatisme de Wolff i l'escepticisme de Hume, eliminant les dificultats del racionalisme i de l'empirisme, i agafar allò positiu d'ambdós corrents. "Tots els interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeix en les tres qüestions següents" Què puc saber? Determina què és el coneixement científic vàlid. aquesta pregunta la intenta resolder a la "crítica de la raó pura" (obra) analitza l'ús TEÒRIC de la Raó Teoria del Coneixement A aquesta obra descobreix els conceptes de la sensibilitat,enteniment i raó Què he de fer? Determina quin és el comportament èticament correcte.

aquesta pregunta la intenta resoldre a l'obra "Fonamentació de la metafísica dels costums" analitza l'ús PRÀCTIC de la Raó Ètica descobreix els conceptes de deure, bona voluntat, imperatiu categòric Què puc esperar? Determina quin és el futur de la humanitat.

aquesta pregunta la intenta resoldre a l'obra "La paz perpetua" i "crítica del judici" analitza la Belleza i teleologia descobreix el concepte de pau perpètua Totes aquestes preguntes es poden resumir en una: QUE ES L'ÉSSER HUMÀ (Antropologia) Punt de partida; influències - Racionalistas (descartes, spinoza, leibniz) - Facultat coneixement: raó - Raonament a priori - Model matemàtic del coneixement - Raonament deductiu - Conclusions universals i necessàries Dogmatisme dels racionalistes (que podem conèixer?) Confiança absoluta en la Raó per aconseguir un coneixement absolut i indubtable, sense recórrer a l'experiència x – Existència d'idees innates Kant determina els límits de la Raó (no posar límits provoca les innacabables disputes metafísique) - Empiristes (locke, berkeley, hume) - Facultat coneixement: experiència - Raonament a posteriori - Model de la física - Raonament inductiu - Contingent Escepticisme dels empiristes (com és possible el coneixement?) Tot el coneixement prové de l'experiència – Es imposible obtenir cap coneixement abstract, universal i necessari i només probable És possible però hem de determinar en que consisteix l'ús correcte de la raó CRÍTICA DE LA RAÓ PURA - Anàlisis de la capacitat de la Raó; límits i possibilitats d'un coneixement sòlid.

- A priori, és a dir, un coneixement teòric, sense intervenció de l'experiència. Tot ésser racional té una mateixa estructura prèvia a qualsevol experiència Què puc conèixer? Si trob un coneixement segur i analitzo per què ho és, podré distingir entre la validesa o no d'un coneixement. Ex: podem saber les fases lunars de el mes que ve ciència coneixement segur i cert pilars fonamentals per ser un coneixement cert: Universal - Necessari- Amplia el coneixement METAFÍSICA a) Com és possible la ciència? Kant es planteja: si s'analitza el fonament de la ciència, contestaré a com és possible tenir un coneixement segur. b) Pot ser la metafísica una ciència?

Kant es plateja: El saber que s'ocupa de la immortalitat de l'ànima, de Déu i del món com a totalitat (els objectes en si) es pot convertir en necessària, universal i ampliació del coneixement? Els Judicis · Un Judici és una operació mental que estableix una relació entre conceptes que pot ser vertader o fals. ·La ciència s'expressa en judicis (és un conjunt de judicis). Per tant, és necessari analitzar els diferents tipus per a veure quines són les característiques de les ciències (repàs) Relació d'idees (Hume) Veritats de Raó (Leibniz) Qüestions de Fet (Hume) Veritats de Fets (Leibniz) "El triangle té tres angles" "Els fadrins no estan casats" El predicat està inclòs dins el subjecte.

No afegeixen nova informació (són explicatius) Són universasl i necessaris apriori "El triangle és mortal i té un angle de 90º" "Els fadrins estan en aquella taula" El predicat no està inclòs dins el subjecte. Afegeixen nova informació (són extensius) Són particulars i contingents aposteriori · La ciència progressa, amplia el coneixement que tenia abans. I, al mateix temps, pareix que té una capacitat alta de certesa, ja que les seves afirmacions son correctes per a tothom i el seu contrari es mostra impossible.

Classificació de judicis: Segons si amplien el coneixement ANALÍTICS - No afegeixen nova informació, són explicatius (no extensius) - El Predicat està comprès en el Subjecte SINTÈTICS - Afegeixen nova informació, són extensius (amplien el coneixement) - El Predicat no està comprès en el Subjecte Segons la manera de conèixer a seva veritat A PRIORI - La seva veritat no necessita ser comprovada per l'experiència (basat en principi no-contradicció); són independent de l'experiència - Són universal i necessaris A POSTERIORI - La seva veritat depèn de l'experiència - Són particulars i contingents Els Judicis de la ciència són: Kant realiztarà un anàlisis transcendental de la Raó Pura Trobar l'estructura a priori que possibiliten el coneixement.

· Determinar la validesa del coneixement en les ciències és descobrir com són possibles els judicis sintètics apriori en aquestes ciències. L'anàlisis transcendental permetrà entendre com les ciències adquireixen el grau de la "cientificitat". · Segons Kant, hi ha un paral·lelisme entre la possibilitat de realitzar els tipus de judicis que usen les ciències i les facultats que posseeix l'ésser racional. Si tenc (erika apuntes foto) El Gir Copernicà · El centre ja no és la Terra, sinó el Sol. S'ha suposat finas ara que tot el coneixement ha de regir-se pels objectes.

Ara provem d'adaptar els objectes al nostre coneixement (al subjecte), cosa que acorda millor amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes, in coneixement que pretén establir quelcom sobre aquests abans que ens sigui donats. Crìtica de la Raó Pura Realisme · Pressuposa que l'objecte de coneixement existeix independentment dels subjecte que el coneix. En el procés de coneixement, el subjecte s'ajusta a l'objecte de manera passiva; aprehenem l'objecte tal com és. Idealisme transcendental · Pressuposa que l'objecte de coneixement no existeix independentment dels subjecte que el coneix.

L'acte del coneixement és un procés actiu, pel qual el subjecte "construeix" l'objecte que coneix. No coneixem l'objecte tal com és, sinó ola representació que els feim d'aquesta. · Els racionalistes i empiristes consideraven que la raó humana es limita a captar idees (el subjecte s'adapta a l'objecte) Kant afirma que els objectes s'adeqüen al nostre coneixement; és el subjecte, actiu qui imposa les condicions per a poder conèixer l'objecte. Encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això procedeix tot de l'experiència.

Crìtica de la Raó Pura Idealisme transcendental · L'objecte cd coneixement de les dades del l'experiència i les estructures apriori que el subjecte té. Aquestes estructures són prèvies i independent de l'expeiència (la transcendeixen) i són condició de possibilitat de tot el coneixement. Existència + Raó FORMA Origen: la subjectivitat. Pertany al subjecte (estructures a priori) Síntesi entre allò que el subjecte rep de l'experiència sensible (matèria) i les estructures (forma) que imposa la material rebut. MATÈRIA Origen: L'experiència Pertany a l'objecte en si. L'a priori (universal i necessari) dels judicis és provocat pel subjecte que els pesna; aquí és on la veritat es construeix.

FENOMEN És la representació que el subjecte del noümen segons les nostres condicions de possibilitat (formes a priori). És allò que se'ns mostra a l'entreniment i podem conèixer. - Suposa un lìmit… (ERIKA) L'estètica transcendental Analitzar les condicions de possibilitat del coneixement sensible i s'estudiarà la facultat implicada en aquest tipus de coneixement: SENSIBILITAT. Sensibilitat Capacitat de rebre representacions, en ser afectats els objectes. · Impressions sensibles: efecte de l'objecte en su la nostra capacitat de representació, de la matèria "bruta" que prové dels sentits.

· L'ordre és aportat per la sensibilitat mitjançant les condicions del subjecte, la nostra manera de conèixer; d'aquesta ordenació se n'encarreguen les formes a priori de la sensibilitat: l'espai i el temps. Allò posat; prové del subjecte Allò donat; prové de l'objecte. · L'espai, o forma de la sensibilitat externa, ens permet representar-nos qualsevol objecte en un lloc (per a l'humà, les 3 dimensions).

· El temps, o forma de la sensibilitat interna, ens possibilita la captació de les dades ordenades de manera successiva, situant un esdeveniment en un moment concret o durada ( per a l'humà, dins un temps lineal) · L'espai i el temps són "formes apriori de la sensibilitat" formes no són allò que percebem (matèria), sinó com ho percebem apriori independentment de l'experiència i la possibiliten (transcendentals); però no procedeixen d'allà.

sensibilitat del coneixement sensible, el qual pot ser estern (si és sotmès a les dues formes) o intern (si és sotmès només al temps) · L'espai i el temps són les intuïcions pures intuïcions són percepcions directes i immediates, no són conceptes de l'enteniment, resultat d'un procés d'abstracció pures no pertanyen a la realitat; són buides de contingut empíric, són coordenades en les quals s'ordenen les impressions sensibles. · El límit del coneixement sensible és la conclusió dels fenòmens. Hant renúncia a conèixer els objectes tal com són el noümen. Kant es demana: Com són possibles els judicis sintètics a priori a les matemàtiques? = ciència?

Extensiva; univers i necessària "La línea recta és la distància més curta entre dos punts" L'espai és una condició necessària per a fer judicissintètics a priori a la geometria, la ciència de les cossos l'espai. El temps és una condició necessària per a fer judicissintètics a priori a la aritmètica, la ciència dels nombres que es despega en el temps. · L'espai i el temps fan possible que les matemàtiques siguin una ciència. És a dir, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la facultat de la Sensibilitat, en les dues formes pures de la sensibilitat, que li atorguen les característiques d'universal i necessari que tot coneixement vertader ha de tenir.

La nostra sensibilitat és espaciotemporal, com ho és també la matemàtica. L'analítica transcendental Analitzar les condicions de possibilitat del coneixement intel·lectual; s'estudiarà la facultat implicita en aquest tipus de coneixement: ENTENIMENT Enteniment Capacitat activa que comprèn els objectes percebuts i formula judicis · Si la sensibilitat ens situa davant multiplicat de fenòmens (colors, formes, sons…) sense cap unitat. l'enteniment s'encarrega d'ordenar i unificar els fenòmens en judicis; gràcies a les condicions dels subjectes, la nostra manera de conèixer, les formes a priori de l'enteniment: les categories o conceptes purs.

· L'enteniment s'encarrega de conèixer el fenomen; activitat es realitza subordinant el fenomen a CONCEPTES (síntesis d'una multiplicitat) la síntesis astorga unitat i a partir de conceptes es formula Allò posat per l'enteniment Allò donat per la sensibilitat (apuntes marta) Kant diu: Hi ha conceptes purs per pensar qualsevol cosa, independentment de si es ca, arbre o roca. ex: "Això és un ca" Conceptes purs o categories mo procedeixen de l'experiència -a priori-. L'enteniment, espontàniament, produeix aquests conceptes i els aplica a la comprensió dels fenòmens. Són condicions transcendentals que possibiliten coneixement dels fenòmens (unifiquen la informació del món fenomènic).

les categories són deduides a partir de les diferents formes de judicis possibles. Classificació de judicis Categories exemple: "Alguns cants són blancs" judici - "Alguns" = Particulars (2) // Pluralitat (2) Categoria de pluralitat - "Són"com a verb = Afirmatiu (4) // Realitat (4) C. realitat - "blancor" = Categòrics (7) // Substància (7) C. Substància - "Són" com a fet = Assertòrics (11) //Existència (11) C. Existència · Les categories són conceptes fonamentals de la nostra ment (paregut al que els racionalistes anomenaven idees innates), que condicionen a priori (universal i necessari) tot el coneixement. Kant pregunta: Com són possible els judicis sintètics a priori a la física? = Ciència?

Expressiva; universal i necessària ciència Categoria de causalitat Les categories són la condició necessària per a fer judicis sintètics a priori a la fisica, la ciència que estudia els fenòmens com a objectes sotmesos a lleis generals, les quals són universals i necessàries. · Les 12 categories fan possible que la física sigui una ciència, És a dir, la Física és una ciència perquè es fonamenta en la facultat de l'Enteniment, en els conceptes purs de l'enteniment, que li atorguen les característiques d'universal i necessari que tot coneixement vertader ha de tenir. Causalitat = categoria imposada del subjecte al fenomen, que té abans d'experimentar res.

Pensament sense contingut són buits, intuïcions sense conseptes són cegues. · Sense categories, que unifiquen les intuïcions i les ordenin mitjançant judicis, apareixerien com un conjunt inconnex i caòtic de percepcions; incomprensibles. · Les categories són pures (no tenen contingut empíric). Per a aplicar-se, el nostres coneixement ha de partir d'experiències (intuïcions). Si no, es tracta d'un "coneixement" construït del no-res. ACABAR (APUNTES ERIKA) Dialèctica transcendental Analitzar les condicions de possibilitat del coneixement metafísic. S'estudiarà la facultat implicada en aquest tipus de coneixement: RAÓ.

· La sensibilitat permet rebre sensacions; les ordena en espai i temps, formant els fenòmens. L'enteniment ordena i unifica els fenòmens, gràcies a les categories, i formula judicis. · La raó es dedicarà a unificar judicis, construint cadenes de raonaments que cerquen, de cada vegada, uns principis més generals i abstractes; allò més universal i incondicionat (allò absolut) Judici "Tots els éssers humans són mortals" Judici "Sòcrates és un ésser humà" —----- /exemples/ —-------------------------------------- Judici "Sòcrates és mortal" Meta-physika Idees transcendentals (conceptes purs de la raó) · Ànima o jo, que pretés unificar tots els fenòmens de l'experiència interna.

· Món en si, que pretén unificar tots els fenòmens de l'experiència externa · Déu, principi més general incondicionat; unitat absoluta de tot (fenòmens de jo i del món ) · Aquestes Idees transcendentals permeten pensar la totalitat dels fenòmens de forma unificada; però no conèixer aquesta totalitat. (la metafísica no pot ser una ciència perquè no pot conèixer) · Per poder conèixer-les, seria necessari tenir-ne una experiència, per aplicar les categories a aquest fenomen, fent un ús legítim -correcte- de la raó. Però com no és podem experimentar fenòmens concrets, i no cap totalitat, la raó ús il·legítim.

Intentar aplicar categories a les idees transcendentals, com si fossin fenòmens, intentant fer ciència del que no tenim experiència Errades,, intentant conèixer allò que només es pot pensar. Psicologia racional Estudia propietats, naturalesa amb el cos de la substància individual (ànima). Aquesta incorrecte en paralogisme (falsos sil·logismes, que la duen a assegurar l'existència d'un ésser pensat com a substància sobre la llibertat, la immortalitat o la simplicitat. Cosmologia racional Estudia el món i les seves lleis.

Quan s'apliquen les categories al conjunt total de fenòmens, es provoquen antinòmies, on es planteja si l'univers és etern o té inici, és simple/compost, fruit de l'atzar/necessitat i limitat/il·limitat Teologia racional Defensa l'existència d'un ésser suprem, Déu, que pot ser conegut mitjançant argument racional. Però en l'ideal de la raó pura, que es concreta en les diferents proves sobre l'existència de Déu. Kant pregunta: són possibles els judicis sintètics a priori a la metafísica? = ciència?

· La metafísica no pot ser la ciència ja que pretén conèixer l'"absolut", és a dir, el camp noümen, només es pot conèixer el camp condicionat per les estructures transcendentals dels subjecte cognoscent. · El metafísic aplica les categories al noümen, provocant un coneixement il·legítim i contradictori No un coneixement universal i necessari. · L'ésser racional té una tendència natural que l'impulsa a voler conèixer allò que està més enllà de la seva capacitat; els únics éssers vius que es fan pregunten que no poden respondre. Metafísica = és la recerca del saber in-condicionat Progrés Idees transcendentals?

Tenen un ús regulatiu, que marca els límits del nostre coneixement, No un ús cognitiu. Comparacions ÉTICA Fins ara, les ètiques han estat materials. Jo proposaré una ética formal 1) Especifiquen el Fi últim allò considera valuós o bo Per a l'ésser humà. Aquest, es converteix en criteri de conducte, un acte és bo si m'apropa a l'assoliment del Bé proposat, i és dolent si m'alunya. 2) Prescriuen unes normes o mitjans que ens aporten a assolir aquest Fi últim. Com ens donen un conjunt, unes pautes per assolir-lo, s'anomenen ètiques materials. (APUNTS) Kant pregunta: Què fa que una acció sigui bona o dolenta?

L'únic absolutament bo, sempre i en tota situació és la bona voluntat ·Allò que es susceptible de ser valorat moralment és la nostra voluntat, és a dir, allò que ens impulsa a actuar. Així, una acció serà moralment correcta (bona) sempre que es realitzi amb bona voluntat, amb la intenció de fer allò que s'ha de fer. Ètiques materials · Moment en què la Raó s'autoimposa el deure per deure, i no en funció (en condició) d'un interès o per aconseguir alguna cosa a canvi; incondicionada. Kant pregunta: i com sé jo quin és el meu deure? Imperatiu categòric · Expressa l'exigència d'obrar per deure, i no en funció d'una inclinació.

· Indica la forma de la màxima que guía l'acció moral; que serà universal i necessària. Llei Universal Dignitat Fins en si mateix; no un instrument al servei de la nostra voluntat. Els éssers humans tenen dignitat perquè tenen Racionalitat i Llibertat. Els converteix en éssers autònoms