T1. L’origen de la filosofia. Els presocràtics
Flashcards
- Què és l'arkhé per als filòsofs presocràtics?
- És el principi unificador de tota la realitat, explicat mitjançant la raó.
- Quin és l'arkhé i la visió humana de Pitàgores?
- Arkhé són els nombres. Defensava un dualisme: cos mortal i ànima immortal reencarnable.
- Quin és l'arkhé d'Heràclit i la seva tesi principal?
- Arkhé és el foc. Tot canvia contínuament i el canvi està governat pel logos.
- Quina és la tesi de Parmènides sobre el canvi?
- El canvi és impossible i il·lusori: l'ésser és i el no-ésser no és.
Preguntes tipus test
- Quin era l'objectiu principal dels pensadors presocràtics en la seva investigació?
- a) Trobar el principi unificador racional de la realitat.
- b) Justificar la superioritat dels sentits sobre la ment.
- c) Demostrar que els déus governen el destí del cosmos.
- d) Descriure les lleis polítiques de les polis gregues.
Resposta: a) Trobar el principi unificador racional de la realitat.. Els presocràtics cercaven l'arkhé, el principi unificador de tota la realitat, intentant explicar-lo per mitjà de la raó.
- Per quina raó específica els seguidors de Pitàgores evitaven menjar carn?
- a) Perquè consideraven que la carn impedia el càlcul matemàtic.
- b) Perquè l'ànima es reencarna i podien menjar éssers humans.
- c) Perquè els animals eren considerats déus sagrats a la natura.
- d) Perquè el cos havia de mantenir una puresa exclusivament física.
Resposta: b) Perquè l'ànima es reencarna i podien menjar éssers humans.. Pitàgores defensava la transmigració de les ànimes immortals en altres éssers vius després de la mort del cos.
- Segons Heràclit, quin paper juga el logos en el canvi continu de les coses?
- a) Governa les transformacions perquè no siguin fruit de l'atzar.
- b) Atura periòdicament el canvi perquè la matèria reposi.
- c) Provoca que el no-ésser es converteixi sobtadament en ésser.
- d) Enganya la percepció humana fent creure que tot flueix.
Resposta: a) Governa les transformacions perquè no siguin fruit de l'atzar.. Per a Heràclit, les transformacions no ocorren per atzar, sinó que estan regides pel logos o raó, que els dona sentit.
U2. Filosofia a la polis: El gir antropològic i els sofistes
Flashcards
- Què és el gir antropològic a la filosofia grega?
- El canvi temàtic del segle V aC: es deixa d'investigar la natura per centrar-se en l'ésser humà, la moral i la política.
- Qui eren els sofistes a l'antiga Grècia?
- Mestres d'oratòria i retòrica que cobraven diners per ensenyar a argumentar, convèncer i obtenir èxit polític.
- Què afirma el relativisme defensat per Protàgores?
- La veritat i allò correcte no són universals; depenen del judici de cada persona i del seu context particular.
- Quina tesi defineix l'escepticisme radical de Gòrgies?
- Encara que quelcom existís, no el podríem conèixer; i si el poguéssim conèixer, no el podríem comunicar als altres.
Preguntes tipus test
- Per quina raó principal es produeix el gir antropològic a l'Atenes del segle cinquè abans de Crist?
- a) Per la pèrdua de l'interès científic provocada per la manca de nous filòsofs de la natura a les colònies gregues.
- b) Pel naixement de la democràcia, on calia dominar la paraula i l'argumentació per tenir influència política.
- c) Perquè les institucions religioses van prohibir l'estudi del cosmos i van imposar el debat exclusivament moral.
- d) A causa de la victòria militar sobre Esparta, que va obligar els atenesos a replantejar tot el seu sistema judicial.
Resposta: b) Pel naixement de la democràcia, on calia dominar la paraula i l'argumentació per tenir influència política.. El canvi cap a l'estudi de l'ésser humà i la política s'associa a la democràcia consolidada amb Pèricles, on saber argumentar i convèncer era imprescindible per assolir el poder.
- Què expressa la sentència de Protàgores «L'home és la mesura de totes les coses»?
- a) Que totes les persones coincideixen de manera innata en definir el que és bo i just.
- b) Que la realitat física depèn exclusivament de la constitució anatòmica de cadascú.
- c) Que l'ésser humà té una capacitat perfecta per copsar les lleis immutables de la natura.
- d) Que és el propi ésser humà qui determina i interpreta la realitat segons la seva perspectiva.
Resposta: d) Que és el propi ésser humà qui determina i interpreta la realitat segons la seva perspectiva.. Aquesta màxima fonamenta el relativisme de Protàgores: la veritat i el judici sobre les coses depenen de qui les percep i del context social.
- Com descriu Gòrgies la relació entre la realitat, el pensament i el llenguatge humà?
- a) Sostenint que l'existència d'acords socials garanteix que el llenguatge reflecteixi fidelment la realitat exterior.
- b) Defensant que només la raó pura pot conèixer la veritat autèntica, mentre que els sentits ens enganyen contínuament.
- c) Afirmant que el coneixement és universal i que qualsevol veritat es pot transmetre clarament mitjançant l'oratòria.
- d) Mitjançant una postura escèptica: encara que quelcom existís, no es podria conèixer ni comunicar als altres.
Resposta: d) Mitjançant una postura escèptica: encara que quelcom existís, no es podria conèixer ni comunicar als altres.. Gòrgies porta l'escepticisme a l'extrem sostenint que si alguna cosa existís no la podríem conèixer, i si la coneguéssim, no la podríem comunicar.
Sòcrates: Mètode socràtic, intel·lectualisme moral i mort
Flashcards
- Què és la ironia socràtica?
- Fase del diàleg que fa preguntes per evidenciar les contradiccions i la ignorància de l'interlocutor.
- Què significa el terme aporia?
- Situació en què un diàleg filosòfic conclou sense una definició o resolució definitiva.
- En què consisteix la ignorància socràtica?
- Reconèixer que no se sap tot com a pas previ imprescindible per avançar cap a la veritat.
- Què estableix l'intel·lectualisme moral?
- Qui coneix el bé actua bé de manera necessària, mentre que qui actua malament ho fa per ignorància.
Preguntes tipus test
- En què consisteix la fase de la maièutica dins del mètode de recerca filosòfica?
- a) En ajudar l'interlocutor a assolir el coneixement mitjançant preguntes guiades.
- b) En redactar tractats escrits que expliquin les definicions universals dels valors.
- c) En posar de manifest les contradiccions inicials per desmuntar les opinions falses.
- d) En transmetre directament respostes doctrinals per convèncer ràpidament el públic.
Resposta: a) En ajudar l'interlocutor a assolir el coneixement mitjançant preguntes guiades.. La maièutica s'equipara a la tasca d'una llevadora: ajuda l'interlocutor a donar a llum el coneixement mitjançant preguntes, a diferència de la ironia que assenyala les contradiccions.
- Per quina raó principal la pràctica filosòfica socràtica es mantenia exclusivament oral?
- a) Perquè considerava la filosofia una reflexió viva capaç de revisar idees.
- b) Perquè volia amagar les seves conclusions reals als ciutadans de la comunitat.
- c) Perquè defensava el relativisme i refusava establir conceptes d'abast universal.
- d) Perquè considerava que l'escriptura només havia de reservar-se a l'àmbit polític.
Resposta: a) Perquè considerava la filosofia una reflexió viva capaç de revisar idees.. Es considerava que la filosofia havia de ser una activitat viva, basada en el diàleg i la reflexió contínua, que permetés revisar i transformar opinions sense fixar-les en textos.
- Segons l'intel·lectualisme moral, quina és la causa que una persona dugui a terme accions dolentes?
- a) La recerca deliberada de la pròpia infelicitat com a principi moral.
- b) El desig deliberat i conscient de rebutjar qualsevol forma de virtut.
- c) La influència exclusiva de les lleis i costums imperants a la societat.
- d) La manca de coneixement real sobre allò que és autènticament bo.
Resposta: d) La manca de coneixement real sobre allò que és autènticament bo.. L'intel·lectualisme moral sosté que ningú fa el mal a posta; qui actua de manera incorrecta ho fa per ignorància del que és el bé.
Plató: La teoria de les idees i el mite de la caverna
Flashcards
- Quines són les propietats essencials de les idees segons Plató?
- Són eternes, immutables, úniques, intel·ligibles, perfectes, independents i causes primeres de tot el que és sensible.
- Com es defineix la relació de participació entre els dos mons?
- És el vincle pel qual els objectes materials sensibles intenten imitar, de forma imperfecta, la seva idea corresponent.
- Quin lloc ocupa la idea del Bé en la jerarquia de les idees?
- Ocupa la posició suprema: il·lumina les altres idees, els dona sentit i possibilita la seva existència.
- Com s'estructura la divisió ontològica de la realitat en el platonisme?
Preguntes tipus test
- A partir de l'esquema sobre la divisió de la realitat , quina característica fonamental oposa el món intel·ligible al món sensible?
- a) El món intel·ligible està subjecte a corrupció física, mentre que el món sensible és perfecte i incorruptible.
- b) El món intel·ligible és immutable i etern, mentre que el sensible és material i sotmès a un canvi continu.
- c) El món intel·ligible depèn de les percepcions dels sentits, mentre que el sensible és universal i necessari.
- d) El món intel·ligible és una còpia derivada, mentre que el món sensible constitueix la realitat originària.
Resposta: b) El món intel·ligible és immutable i etern, mentre que el sensible és material i sotmès a un canvi continu.. El món intel·ligible és immutable, perfecte i etern, accessible només per la raó, mentre que el món sensible és material, canviant i una còpia imperfecta.
- Per què defensa Plató que les idees han d'existir de manera independent als objectes físics?
- a) Perquè evolucionen al llarg del temps segons els canvis continus que experimenta el món físic que ens envolta.
- b) Perquè són simples conceptes mentals creats per la imaginació humana per ordenar les experiències sensibles.
- c) Perquè depenen completament de la matèria física per poder manifestar la seva existència en la realitat.
- d) Perquè són les essències immutables que fan de causa i model dels objectes materials que percebem.
Resposta: d) Perquè són les essències immutables que fan de causa i model dels objectes materials que percebem.. Les idees platòniques no existeixen en les coses ni depenen d'elles; són entitats immutables i independents que actuen com a causes i models de la realitat sensible.
- Quin paper compleix la idea del Bé dins de l'estructura jeràrquica de les idees?
- a) És una hipòtesi provisional que només té validesa quan s'aplica a la vida pràctica dins de la polis grega.
- b) És la idea suprema que il·lumina, atorga sentit i possibilita l'existència de totes les altres idees.
- c) És una representació mental que equival exactament al valor de les idees d'objectes físics quotidians.
- d) És una idea subordinada als conceptes geomètrics i a les definicions dels objectes materials de la natura.
Resposta: b) És la idea suprema que il·lumina, atorga sentit i possibilita l'existència de totes les altres idees.. La idea del Bé és la cúspide de la jerarquia platònica: com el Sol al món físic, el Bé il·lumina les altres idees i fa possible la seva comprensió i existència.
Plató: L'ésser humà, dualisme i naturalesa de l'ànima
Flashcards
- Què és el dualisme antropològic de Plató?
- La concepció de l'ésser humà com la unió accidental de dues substàncies: cos material i ànima immaterial.
- Quina funció i valor té el cos respecte de l'ànima?
- El cos és mortal, imperfecte i actua com una presó per a l'ànima, que és immortal.
- Quines són les tres parts de l'ànima segons Plató i on se situen?
- Racional al cap, irascible al pit i concupiscible al ventre.
- Què representen l'auriga i els dos cavalls del carro alat?
- L'auriga és la raó, el cavall blanc els sentiments nobles i el cavall negre les baixes passions.
Preguntes tipus test
- Com descriu Plató la unió entre el cos i l'ànima en l'ésser humà?
- a) Com una il·lusió dels sentits on només existeix la matèria física.
- b) Com una relació temporal guiada exclusivament per les passions del cos.
- c) Com una unió accidental entre dues substàncies de naturalesa oposada.
- d) Com una fusió harmònica i indissoluble de caràcter purament biològic.
Resposta: c) Com una unió accidental entre dues substàncies de naturalesa oposada.. Segons Plató, l'ésser humà està dividit en dues substàncies distintes unides de manera accidental, donant lloc al dualisme antropològic.
- Observa l'esquema sobre l'ésser humà Quines característiques defineixen l'ànima respecte al cos?
- a) És immaterial, immortal, perfecta i té el seu origen en el món de les idees.
- b) És una presó física que lliga l'individu al canvi continu del món sensible.
- c) És una substància corruptible que depèn completament de l'existència del cos.
- d) És material, mortal, imperfecta i està subjecta als sentits corporals.
Resposta: a) És immaterial, immortal, perfecta i té el seu origen en el món de les idees.. A la taula s'especifica que l'ànima és immaterial, immortal, perfecta i prové del món de les idees, en contrast amb el cos que és material i mortal.
- Quina part de l'ànima platònica s'encarrega del coneixement, té accés a les idees i se situa al cap?
- a) La part concupiscible.
- b) La part irascible.
- c) La part racional.
- d) La part passional.
Resposta: c) La part racional.. La part racional de l'ànima s'allotja al cap, s'associa a la raó i el pensament, i permet contemplar les idees.
Plató: Teoria del coneixement, reminiscència i educació
Flashcards
- Què és la reminiscència o anamnesi?
- Teoria platònica segons la qual conèixer consisteix a recordar allò que l'ànima ja havia contemplat al món intel·ligible abans d'unir-se al cos.
- Quin significat té el terme grec alétheia?
- Significa veritat entesa com a desvelament o acció de treure de l'oblit allò que romania ocult a l'ànima.
- Quina taula sintetitza els graus del coneixement segons el símil de la línia?
- Quins dos graus formen la doxa i a quin món pertanyen?
- La conjectura (eikasia) i la creença (pistis), pertanyents al món sensible.
Preguntes tipus test
- Com s'explica que un individu pugui arribar a veritats que ningú no li ha ensenyat prèviament?
- a) A través de la percepció sensorial directa del món material quotidià.
- b) A partir de la simple acceptació d'opinions acceptades per la comunitat.
- c) Mitjançant la reflexió que permet desvetllar el que l'ànima ja coneixia.
- d) Mitjançant la invenció d'hipòtesis noves no existents prèviament a la ment.
Resposta: c) Mitjançant la reflexió que permet desvetllar el que l'ànima ja coneixia.. Segons la teoria de l'anamnesi o reminiscència, conèixer consisteix a recordar el que l'ànima immortal ja havia après al món intel·ligible abans d'unir-se al cos.
- Què simbolitza el terme grec alétheia en el procés de coneixement platònic?
- a) La imitació artística dels objectes que percebem pels sentits.
- b) La construcció purament lògica d'arguments convincents.
- c) El desvelament o extracció de l'oblit d'allò que romania ocult.
- d) L'assimilació passiva de continguts transmesos des de l'exterior.
Resposta: c) El desvelament o extracció de l'oblit d'allò que romania ocult.. Alétheia es tradueix com a veritat en el sentit de treure de l'oblit i desvelar allò que l'ànima havia oblidat en encarnar-se.
- Observa l'esquema dels graus del saber: Quin grau representa el nivell més alt del coneixement i com s'assoleix?
- a) La ciència o episteme assolida mitjançant el mètode de la dialèctica.
- b) La creença o pistis assolida mitjançant l'estudi de la física material.
- c) El pensament discursiu assolit mitjançant les matemàtiques pures.
- d) La conjectura o eikasia assolida mitjançant la creació d'imatges poètiques.
Resposta: a) La ciència o episteme assolida mitjançant el mètode de la dialèctica.. El grau superior és la ciència (episteme), que condueix a la comprensió de les idees i del Bé a través de la dialèctica filosòfica.
Plató: L'ètica i les virtuts
Flashcards
- Què és la paideia per a Plató?
- El procés per allunyar-se de les aparences i de l'opinió per arribar al coneixement de les idees i del Bé.
- Quin esquema sintetitza els graus de coneixement segons Plató?
- Quines són les quatre característiques de la virtut segons Plató?
- És interior a l'ànima, és saber sobre el Bé, és purificació i és el domini de la raó.
- Quina taula sintetitza les quatre virtuts platòniques i la seva part de l'ànima?
Preguntes tipus test
- Quin és el grau superior de coneixement segons el símil de la línia platònica i mitjançant quin mètode s'assoleix?
- a) La conjectura o eikasia, assolida mitjançant la interpretació de la poesia.
- b) La ciència o episteme, assolida mitjançant la dialèctica filosòfica.
- c) El pensament discursiu o dianoia, assolit mitjançant la geometria bàsica.
- d) La creença o pistis, assolida mitjançant l'observació del món físic.
Resposta: b) La ciència o episteme, assolida mitjançant la dialèctica filosòfica.. La ciència o episteme és el grau més elevat de coneixement, centrat en les idees i el Bé, i s'assoleix mitjançant el procés de la dialèctica.
- Quina funció tenen les matemàtiques en la preparació prèvia a la filosofia segons Plató?
- a) Ensenyen a construir arguments coherents sense haver d'utilitzar cap tipus de raonament.
- b) Permeten anar més enllà dels objectes sensibles i treballar directament amb realitats abstractes.
- c) Capten la veritat de les imatges sensibles a través de la contemplació d'ombres i aparences.
- d) Ajuden a controlar els impulsos del cos i a desenvolupar una disciplina purament física.
Resposta: b) Permeten anar més enllà dels objectes sensibles i treballar directament amb realitats abstractes.. En el marc de la paideia platònica, les matemàtiques permeten superar els objectes sensibles i habituar la ment a treballar amb realitats abstractes.
- Segons l'intel·lectualisme moral que defensa Plató, per quina raó actua malament una persona?
- a) Perquè la raó s'imposa amb un rigor excessiu sobre els afectes.
- b) Per una decisió voluntària de rebutjar la recerca de la felicitat.
- c) Per ignorància, en confondre els béns aparents amb el bé autèntic.
- d) Per una incapacitat biològica en l'ànima purament racional.
Resposta: c) Per ignorància, en confondre els béns aparents amb el bé autèntic.. Segons l'intel·lectualisme moral, qui obra malament ho fa per ignorància o perquè es deixa endur pels desitjos, confonent béns aparents com el plaer o la riquesa amb el Bé real.
Plató: L'organització de la polis i la degradació política
Flashcards
- Què és la isomorfia en la teoria política de Plató?
- És la correspondència d'estructura entre les tres parts de l'ànima i les tres classes socials de la polis.
- Com defineix Plató la justícia a la ciutat?
- L'harmonia que sorgeix quan cada classe social compleix la seva funció sense ocupar la de les altres.
- Quina classe social té la funció de governar i quina part de l'ànima representa?
- Els governants o filòsofs, que representen la part racional i governen amb saviesa i coneixement del Bé.
- Quin és el règim polític ideal i superior segons Plató?
- La monarquia o aristocràcia del filòsof rei, on governa la raó i el coneixement del Bé.
Preguntes tipus test
- Per quina raó fonamental defensa Plató que els filòsofs han d'assumir el govern de la polis?
- a) Perquè la seva educació els permet conèixer el Bé i legislar amb justícia.
- b) Perquè disposen del suport militar necessari per imposar l'ordre social.
- c) Perquè són els únics ciutadans amb habilitats retòriques per persuadir el poble.
- d) Perquè provenen de les famílies amb més patrimoni econòmic de la ciutat.
Resposta: a) Perquè la seva educació els permet conèixer el Bé i legislar amb justícia.. El filòsof rei ha de governar perquè ha rebut una educació que li permet assolir el coneixement de la idea del Bé, evitant l'ambició i perseguint el bé comú.
- Quin principi teòric fonamenta l'esquema d'organització social representat en aquesta taula?
- a) La isomorfia o correspondència estructural entre l'ànima i la polis.
- b) El predomini de la classe productora sobre les decisions militars.
- c) La separació estricta entre moral individual i ordre polític.
- d) L'elecció democràtica dels càrrecs segons la voluntat popular.
Resposta: a) La isomorfia o correspondència estructural entre l'ànima i la polis.. La taula il·lustra la isomorfia platònica, segons la qual les tres classes socials de la ciutat es corresponen directament amb les tres parts de l'ànima humana.
- Per quin motiu Plató prohibeix la propietat privada i les riqueses personals als governants i guardians?
- a) Per obligar-los a abandonar la ciutat un cop acabat el seu mandat públic.
- b) Per evitar que els interessos particulars interfereixin en la recerca del bé comú.
- c) Per fomentar que tots els ciutadans visquin en una pobresa material homogènia.
- d) Per garantir que els productors tinguin el monopoli de totes les lleis cíviques.
Resposta: b) Per evitar que els interessos particulars interfereixin en la recerca del bé comú.. Segons Plató, suprimir la propietat privada i les riqueses personals en els governants i guardians evita que els seus interessos particulars corrompin la dedicació al bé comú.
Plató: L'estètica, la bellesa i l'art
Flashcards
- Què és l'estètica en filosofia?
- La reflexió filosòfica sobre la bellesa i l'art.
- Per què són belles les coses sensibles per a Plató?
- Perquè participen de la idea de Bellesa del món intel·ligible, tot i ser còpies imperfectes.
- Quina és la crítica de Plató a l'art sensible?
- Imita el món sensible (còpia d'una còpia), representa aparences i provoca emocions que distreuen de la raó.
Preguntes tipus test
- Per quina raó considera Plató que les arts visuals i escèniques poden allunyar l'ésser humà de la veritat?
- a) Perquè utilitzen exclusivament el raonament discursiu i impedeixen el gaudi dels sentits corporals en la ciutat ideal.
- b) Perquè imiten la realitat sensible que ja és una còpia imperfecta de les idees i exciten emocions que distreuen de la raó.
- c) Perquè exigeixen un coneixement intuïtiu directe que només els filòsofs consagrats a la dialèctica poden comprendre.
- d) Perquè rebutgen la representació de formes naturals i obliguen a pensar exclusivament en termes matemàtics abstractes.
Resposta: b) Perquè imiten la realitat sensible que ja és una còpia imperfecta de les idees i exciten emocions que distreuen de la raó.. L'art imita la realitat sensible (que ja és una còpia imperfecta de les idees), mostrant simples aparences i provocant emocions que distreuen del coneixement racional.
- Quina decisió pren Plató a 'La República' respecte als poetes?
- a) Assignar-los la tasca d'organitzar els rituals religiosos en honor a les divinitats tradicionals de la polis.
- b) Expulsar-los de la ciutat perquè transmeten imatges enganyoses i allunyen els ciutadans del coneixement vertader.
- c) Obligar-los a escriure exclusivament tractats de geometria per purificar el seu estil literari.
- d) Nomenar-los educadors principals dels futurs governants per estimular la seva capacitat d'oratòria i retòrica.
Resposta: b) Expulsar-los de la ciutat perquè transmeten imatges enganyoses i allunyen els ciutadans del coneixement vertader.. A 'La República', Plató sosté que cal expulsar els poetes perquè parlen d'imatges i aparences que enganyen i allunyen de la veritat.
- Com es pot arribar a conèixer la Bellesa autèntica segons la filosofia platònica?
- a) Analitzant minuciosament els detalls dels cossos i objectes bells mitjançant l'observació sensorial directa.
- b) Elevan-se intel·lectualment per mitjà de la raó fins a assolir la idea de Bellesa al món intel·ligible.
- c) Experimentant emocions estètiques intenses provocades per la representació teatral o la tragèdia poètica.
- d) Perfeccionant les tècniques d'imitació artística per aconseguir una reproducció exacta del món natural.
Resposta: b) Elevan-se intel·lectualment per mitjà de la raó fins a assolir la idea de Bellesa al món intel·ligible.. Per copsar la Bellesa autèntica no n'hi ha prou amb mirar objectes bells amb els sentits; cal transcendir-los racionalment i elevar-se fins a la idea de Bellesa.
I 13 flashcards i 13 preguntes més al document.
Text del document
T1. L'origen de la filosofia. Els presocràtics Els presocràtics (anteriors a Sòcrates) buscaven el principi unificador de tota la realitat, anomenat arkhé. Buscaven el principi i explicar-l'ho de manera racional, per mitjà de la raó encara que no fos correcte. Presocràtics: - Pitàgores: Arkhé Nombres, ja que no els trobem al món sensible. Segons ell hi ha alguna cosa més enllà del que observem, els números, perquè deia que aquests existeixen però no els podem conèixer directament (només veiem la seva representació). Considerava que el mon es podia explicar i entendre per mitjà de les matemàtiques.
Va ser la primera persona en analitzar la música desde les mates i parlava d'una concepció dualista de l'ésser humà: cos (connotació negativa) i ànima immortal (atrapada). Quan la persona mor, només mor el cos, i l'ànima es reencarna en un altre ésser viu. Per això els pitagòrics no menjaven carn, perquè pensaven que podrien estar menjant-se persones o familiars. - Heràclit: Arkhé Foc. "No et pots banyar dues vegades al mateix riu, perquè ni tu ni el riu sereu el mateix" Tot canvia. Tot de la realitat està en continu canvi i transformant-se, no s'atura mai, EX: Nosaltres, natura. Tot canvia menys el canvi perquè sempre està operant.
Aquests canvis no son fruit de l'atzar, hi ha un logos (raó) que governa el canvi, llavors per ell els canvis tenen un significat - Parmènides: Res canvia. El canvi és impossible perquè significa passar del que és al que no és (de l'ésser al no ésser) "L'ésser és i el no ésser no és". El canvi implica passar de ser el que ets a ser una altra cosa i això no és possible perquè el no ésser no pot passar a ser una cosa. Els sentits ens enganyen i ens fan creure que les coses canvien, però no és així, és una il·lusió. Pitàgores divideix ésser humà en dos, cos i ànima. El problema del canvi, Heràclit i Parmènides donen idees contràries, però Plató diu que tenen raó els dos en diferents móns. U2.
Filosofia a la polis El gir antropològic i els sofistes Al segle V aC, a Atenes, es produeix el gir antropològic, és a dir, es passa de preguntar-se per la natura i el seu origen a centrar-se en l'ésser humà, la moral (què està bé i què està malament) i la política. Aquest canvi es relaciona amb l'aparició de la democràcia, el govern del poble, que es consolida durant el govern de Pèricles. En aquest sistema era fonamental saber parlar, argumentar i convèncer els altres per poder participar en la política i aconseguir poder. Així van sorgir els sofistes, mestres d'oratòria i argumentació que cobraven diners per ensenyar a parlar i convèncer.
El problema és que sovint els importava més aconseguir èxit, diners i prestigi que no pas defensar la veritat o saber si allò que argumentaven era correcte. 1 Els sofistes defensaven principalment dues idees: Protàgores: defensava el relativisme, segons el qual la veritat o allò que considerem correcte pot dependre de la persona i del context, i el convencionalisme, segons el qual les normes morals depenen dels acords socials. La seva frase més coneguda és «L'home és la mesura de totes les coses», és a dir, l'ésser humà és qui determina com interpreta la realitat. Gòrgies: defensava una postura escèptica respecte al coneixement de la veritat.
La seva idea es resumeix així: encara que alguna cosa existís, no necessàriament la podríem conèixer i, encara que la coneguéssim, potser no la podríem comunicar als altres. En general, els sofistes valoraven l'èxit, el reconeixement i la capacitat de convèncer. Per això, Sòcrates els criticava perquè considerava que no n'hi havia prou amb semblar savi o convèncer els altres, sinó que calia buscar el coneixement i la veritat. Plató també els va criticar, especialment pel relativisme, ja que defensava que la veritat no havia de dependre simplement de les opinions de cadascú.
Sòcrates (470 aC – 399 aC) Sòcrates va ser un filòsof grec que criticava els sofistes perquè defensaven el relativisme i es pensaven que sabien moltes coses, quan en realitat no en coneixien les definicions. Ell considerava que calia buscar la veritat i no conformar-se amb les opinions. Per això, anava a l'àgora i preguntava a la gent sobre conceptes com la justícia, la felicitat, el bé, el mal i la bellesa, intentant trobar-ne una definició universal, vàlida per a tothom. El mètode socràtic Sòcrates utilitzava el diàleg i les preguntes per investigar els conceptes. El seu mètode es basava en: 1.
ironia socràtica: fer preguntes que posaven en evidència les contradiccions i la ignorància de l'interlocutor. 2. Maièutica: ajudar les persones a arribar al coneixement mitjançant preguntes, com una llevadora que ajuda a néixer un infant. Moltes vegades no aconseguia arribar a una definició definitiva i el diàleg acabava en aporia, és a dir, sense una conclusió clara. D'aquí sorgeix la ignorància socràtica: Sòcrates reconeixia que no ho sabia tot i que, per avançar cap a la veritat, primer calia ser conscient de la pròpia ignorància. A diferència dels sofistes, no pretenia semblar savi, sinó buscar constantment la saviesa.
Per això no escrivia les seves idees: considerava que la filosofia havia de ser una activitat viva, basada en el diàleg i la reflexió, que permetés revisar i canviar d'opinió. La seva manera d'entendre la filosofia es resumeix en la frase: «Una vida que no és examinada no mereix la pena de ser viscuda». 2 L'ètica: l'intel·lectualisme moral Sòcrates defensava l'intel·lectualisme moral, segons el qual qui coneix realment el bé actua bé, mentre que qui fa el mal ho fa per ignorància, perquè no coneix veritablement el bé. Per tant, relacionava la moral amb el coneixement: per actuar correctament, primer cal saber què és el bé.
La finalitat de la vida és cultivar el coneixement i la virtut, és a dir, actuar correctament. La virtut ens porta a la felicitat, perquè només podem ser realment feliços si som bons. Relació fonamental: coneixement virtut felicitat. La mort de Sòcrates Sòcrates va incomodar molts ciutadans perquè qüestionava les seves opinions i els feia veure que no sabien tant com es pensaven. Finalment, va ser acusat de corrompre la joventut i d'introduir nous déus. Aquesta segona acusació es relacionava amb el seu daimon, una veu interior que interpretava com una guia o consciència que l'orientava. Va ser condemnat a mort per un tribunal atenès i va morir després de beure cicuta, un verí.
Sòcrates defensava que era preferible patir una injustícia que cometre-la, perquè actuar injustament significava actuar malament. 3 Plató (427 - 347 aC) Influències i context Plató va ser deixeble de Sòcrates i també va ser mestre d'Aristòtil. Va fundar una escola a Atenes, l'Acadèmia, que va durar fins 529 dC. Les obres de Plató Va fer servir el diàleg com a forma d'escriptura,perquè era el que més s'assemblava amb el diàleg socràtic. Es divideix en 3 etapes, però ens els seus diàlegs, ell mai surt, menciona a Sòcrates com a interlocutor. 1. Joventut: Intenta reconstruir diàlegs socràtics. Normalment acaben sense conclusió, intenta imitar la figura de Sòcrates.
Ell no surt com a tal al diàleg, surt Sòcrates. 2. Maduresa: Intenta explicar el seu sistema filosòfic de manera més detallada, tot i que va allunyant-se, Sòcrates segueix sent el personatge que utilitza. 3. Vellesa: intenta fer una crítica i una revisió del que ha dit abans. La realitat es divideix en: Món intel·ligible (de les idees) Mon sensible (còpia imperfecta) És el més real i només s'accedeix a través de la raó. No hi ha subjectivitat, és universal i necessari S'hi accedeix amb els sentits. Dins del món de les idees, copia imperfecte.
Heràclit (canvi continu) Perfecte, etern, immutable (no canvia, sentits), incorruptible, inmaterial Imperfecte, mutable, corruptible, material, inestable, canviant La teoria de les idees és, per tant, un model sobre l'estructura de la realitat (metafísica) i de la manera de conèixer-la (gnoseologia). La relació entre els dos mons Tot el que trobem al món sensible a través dels sentits es troba al mon intel·ligible de les idees. La participació és la unió entre els dos mons, però el món sensible és inferior. Tots els objectes de la realitat intenten representar la seva idea.
Les idees i les seves propietats Eternes (ni inici ni final), immutables (no canvien), úniques (nms 1 idea), intel·ligibles (s'entén per la raó), perfectes (res ho fa millor), causes del que és sensible (tot el que existeix té idea). L'ànima pertany al món de les idees, pel que pot conèixer les idees, si formes part del cos, només podria conèixer la realitat sensible. Les idees no existeixen en les coses, són independents i existeixen per si soles. 4 Hi ha tantes idees com essències dels objectes sensibles. Tenim idees d'objectes físics i morals (bellesa, bondat, justícia) i tenen una jerarquia (EX: Bellesa>Taula), on l'ho mateiral està per sota de tot.
La idea del bé La idea del bé és la idea suprema, que ilumina i dóna sentit a totes les altres idees. El bé es relaciona amb el Sol ja que irradia a les idees. Possibilita l'existència de totes les altres idees. El mite de la caverna (abacar de fer) Plató explica el mite de la caverna a La República. Uns presoners estan asseguts a l'interior d'una cova, encadenats i mirant les ombres que els guardians projecten amb figures il·luminades per un foc. Com que és l'únic que han vist mai, creuen que les ombres són la realitat. Un d'ells s'allibera, travessa la cova i surt a l'exterior.
Al principi, la llum l'enlluerna i li fa mal als ulls, però a poc a poc s'hi acostuma i descobreix la realitat veritable, il·luminada pel sol. Ara podria quedar-se a gaudir de la contemplació de les idees, però decideix tornar a la cova per ajudar els altres. Quan intenta convèncer els seus companys que les ombres són només còpies de la realitat, no el creuen, el consideren boig i acaben matant-lo. El mite és una al·legoria, és a dir, transmet un missatge que cal interpretar. L'interior de la cova representa el món sensible, on percebem còpies imperfectes de les idees. El procés de sortida simbolitza el procés filosòfic i dialèctic, mitjançant el qual ascendim cap al coneixement.
L'exterior representa el món de les idees, on es troba la veritable realitat. El sol simbolitza la idea del Bé, la més important perquè il·lumina i dona sentit a totes les altres idees. El bé implica perfecció, mentre que el mal és una mancança de bé. En canvi, el foc és més feble que el sol i només il·lumina els objectes sensibles. Finalment, el presoner que torna a la cova representa Sòcrates, que va intentar ajudar els altres a descobrir la veritat i va acabar sent condemnat a mort. Els guardians, per la seva banda, representen els qui projecten les imatges que els presoners confonen amb la realitat.
L'ésser humà Ànima i cos Segons Plató, ésser humà està dividit en dues substàncies resultat d'una unió accidental dualisme antropològic Cos Materia, mortal, imperfecte, lligat al món sensible, dona els sentits Ànima Immaterial, immortal, perfecte, prové del món de les idees El cos és una presó per a l'ànima (és la que ens guia).
5 Ánima immaterial i tripartida: - Racional: Coneixement (raó), pensament, té accés a les idees, i els subjectes que tinguin això més desenvolupat, seràn els amants de la saviesa (filòsofs) Cap - Irascible: Caràcter Pit - Concupiscible: Desitjos i plaers corporals Ventre La naturalesa humana: aspectes de l'ànima (Mite del carro alat) Un símil on un carro conduït per un auriga (destinació el món de les idees) i impulsat per dos cavalls alats. L'auriga representa la raó i es mou pel desig de coneixement. Un dels cavalls, que és blanc i bo, representa els sentiments nobles.
L'altre cavall, negre i dolent, representa les baixes passions i es mou per la satisfacció dels desitjos corporals (menjar, tenir relacions sexuals…). La raó és la que ha de guiar la nostra vida, només així podrem arribar a les idees. Quan morim, si cultivem la raó per mitjà de la filosofia, i hem aconseguit un correcte coneixement de les idees, l'ànima podrà retornar on pertany, al món de les idees, sinó torna a iniciar el procés rencarnant-se. La immortalitat de l'ànima Si s'ha dedicat a cultivar el coneixement i ha practicar la virtud, podrà purificar-se i retornar al mon de les idees. L'ànima quan cau al mon sensible, oblida tot el que sabia i ho ha de tornar a recordar.
Pot ser que torni a caure en un cos. El sentit de la vida segons Plató és fer el bé i retornar al món de les idees. Les persones que no aconsegueixen la purificació, es traspassen a un altre cos (transmigrarà). Plató: el coneixement i la reminiscència 1. La reminiscència o anamnesi Seguint els pitagòrics, Plató defensa que l'ànima és immortal i que, abans d'unir-se al cos, ha conegut les idees del món intel·ligible. Quan s'uneix al cos, oblida aquest coneixement i, per tant, conèixer consisteix a recordar allò que l'ànima ja sabia. Aquesta teoria s'anomena reminiscència o anamnesi.
Plató ho explica al diàleg Menó, en què Sòcrates ajuda un esclau a arribar a una veritat geomètrica que no havia après prèviament, mitjançant les preguntes adequades. Així, el coneixement no s'introdueix simplement des de fora, sinó que s'extreu a través de la reflexió i les preguntes. La paraula grega alétheia, que significa veritat, es relaciona amb la idea de desvelar o treure de l'oblit allò que estava ocult. Després de la mort, l'ànima pot tornar a contemplar el món de les idees. 2. Els graus del coneixement: el símil de la línia Plató explica, mitjançant el símil de la línia, que el coneixement és gradual i que hi ha una relació entre la realitat i la manera com la coneixem.
Distingeix quatre graus, ordenats de menor a major coneixement: 6 Món Grau de coneixement Disciplina o objecte Món sensible 1. Conjectura (eikasia): coneixement d'imatges, ombres i aparences. Poesia i imatges 2. Creença (pistis): coneixement dels objectes sensibles a través dels sentits. Física i objectes materials Món intel·ligible 3. Pensament discursiu (dianoia): raonament a partir d'hipòtesis, utilitzant encara imatges sensibles. Matemàtiques i geometria 4. Ciència (episteme): coneixement de les idees i, especialment, de la idea del Bé.
Dialèctica o filosofia Els dos primers graus pertanyen a la doxa, és a dir, l'opinió, perquè es basen en el món sensible i no proporcionen el coneixement més elevat. Els dos últims pertanyen al coneixement intel·ligible, relacionat amb la raó. El grau més elevat és la ciència (episteme), que s'assoleix mitjançant la dialèctica, un procés de raonament i investigació filosòfica que permet comprendre les idees i arribar a la idea del Bé. En conclusió, per a Plató, conèixer de veritat no és quedar-se amb les aparences dels sentits, sinó avançar mitjançant la raó fins a comprendre l'essència de les coses i les idees.
L'educació (paideia) Per a Plató, l'educació (paideia) és el procés que permet a les persones allunyar-se de les aparences i de l'opinió per arribar al coneixement de les idees i del Bé. No consisteix simplement a transmetre informació, sinó a aprendre a mirar la realitat d'una altra manera. El mestre pot guiar la persona, però aquesta ha de fer el seu propi procés de descoberta. Les disciplines que preparen per arribar al coneixement filosòfic són: - Matemàtiques: permeten anar més enllà dels objectes sensibles i treballar amb realitats abstractes. - Lògica: ajuda a raonar correctament i construir arguments coherents.
- Gimnàstica: desenvolupa el control del cos, la disciplina i la moderació dels desitjos. Aquestes disciplines preparen la persona per avançar cap a la filosofia i el coneixement de les idees. L'ètica i les virtuts L'intel·lectualisme moral Plató continua l'intel·lectualisme moral de Sòcrates: només qui coneix el Bé pot actuar correctament. Qui fa el mal ho fa per ignorància o perquè es deixa portar pels desitjos i les aparences, confonent els béns aparents (riquesa, plaer i honors) amb els béns vertaders. Per a Plató, la felicitat no es troba simplement en els plaers o les riqueses, sinó en el coneixement 7 de les idees, especialment de la idea del Bé.
El coneixement ens permet actuar virtuosament i assolir una felicitat autèntica. Què és la virtut? Plató no en dona una única definició, però la virtut presenta quatre característiques: 1. És interior: és una qualitat de l'ànima que li proporciona harmonia i salut. 2. És un saber sobre el Bé: permet distingir els béns vertaders de les simples aparences. 3. És una purificació: ajuda l'ànima a allunyar-se del domini excessiu dels desitjos sensibles i a orientar-se cap al món de les idees. 4. És el domini de la raó: consisteix a deixar que la raó guiï les decisions i ordeni les altres parts de l'ànima.
Les quatre virtuts de Plató A La República, Plató relaciona les quatre virtuts amb les tres parts de l'ànima: Virtut Part de l'ànima Funció Saviesa o prudència (sophia) Racional Coneix el Bé i guia les decisions. Valentia o fortalesa (andreia) Irascible Regula les passions i permet afrontar les dificultats. Moderació o temprança(sophrosyne) Concupiscible Controla els desitjos i els plaers. Justícia (dikaiosyne) Totes les parts Consisteix a fer que cada part compleixi correctament la seva funció. La justícia apareix quan cada part de l'ànima fa la seva funció i la raó dirigeix el conjunt.
L'organització de la polis Per a Plató, els éssers humans necessiten viure en societat perquè no poden satisfer totes les seves necessitats individualment. Tanmateix, viure junts no garanteix una societat justa ni feliç: cal organitzar la polis perquè els ciutadans puguin viure virtuosament. Plató va buscar un sistema polític ideal perquè considerava que la política del seu temps funcionava malament. La condemna a mort de Sòcrates per part d'Atenes va influir especialment en la seva crítica de la democràcia. A La República, proposa una ciutat justa, governada pel coneixement del Bé.
Per això és considerat un pensador idealista i utòpic: parteix d'un model ideal per pensar com hauria de ser la realitat. La isomorfia entre l'ànima i la ciutat 8 Plató estableix una isomorfia, és a dir, una correspondència d'estructura, entre les tres parts de l'ànima i les tres classes socials de la ciutat. Part de l'ànima Classe social Funció Racional Governants o filòsofs Governar amb saviesa i coneixement del Bé. Irascible Guerrers o guardians Protegir la ciutat amb valentia. Concupiscible Productors i comerciants Produir béns i satisfer les necessitats materials.
La ciutat és justa quan cada classe compleix la seva funció i no intenta ocupar la funció de les altres, de la mateixa manera que l'ànima és justa quan les seves parts estan ben ordenades. El filòsof rei El filòsof rei ha de governar perquè és qui ha rebut una educació adequada i pot arribar a conèixer la idea del Bé. Això li permet prendre decisions orientades a la justícia i al bé comú, en lloc de deixar-se portar per l'ambició o els interessos personals. L'educació és essencial perquè permet identificar les capacitats de cada persona i preparar-la per a la funció que li correspon.
Plató considera que tant homes com dones poden exercir les mateixes funcions si tenen les capacitats i la formació necessàries. A més, els governants i els guardians no han de tenir propietats privades ni riqueses personals, perquè els seus interessos particulars no interfereixin en el bé comú. L'objectiu de la política és aconseguir una ciutat justa que afavoreixi la virtut i la felicitat dels ciutadans. La degradació dels sistemes polítics Plató descriu una successió de règims polítics que son menys dolents: 1. Monarquia o aristocràcia del filòsof rei: és el millor sistema, perquè governa qui coneix el Bé. 2.
Timocràcia: el poder passa als militars, que valoren especialment l'honor i la força. 3. Oligarquia: governen uns pocs rics, que prioritzen la riquesa i els seus interessos. EX: Rússia 4. Democràcia: el poder recau en el poble; Plató tem que una llibertat sense prou ordre ni coneixement provoqui desordre polític i apargui dictador. 5. Tirania: un individu concentra tot el poder i imposa la seva voluntat amb l'excusa de restablir l'ordre. Aquest procés descriu la degradació de la ciutat des del govern de la raó fins al domini dels desitjos i de l'ambició. Plató considera que la tirania pot acabar provocant el desig de recuperar un govern just.
En la seva obra de vellesa, Les lleis, va adoptar una perspectiva política més pràctica i realista. 9 L'estètica: la bellesa i l'art L'estètica és la reflexió filosòfica sobre la bellesa i l'art. Per a Plató, existeix una idea de Bellesa al món intel·ligible, molt pròxima a la idea del Bé. Les coses sensibles poden ser belles perquè participen d'aquesta idea, però són còpies imperfectes i no arriben a representar-la completament. Per això, Plató distingeix la bellesa de l'art: una obra artística no és necessàriament bella en sentit perfecte, ja que l'art imita la realitat sensible, que ja és una còpia imperfecta de les idees.
La pintura, la poesia i el teatre (falses perquè no es reflectia la idea de bellesa) poden allunyar-nos de la veritat perquè representen aparences i poden provocar emocions que ens distreguin del coneixement racional. Per aquest motiu, a La República, Plató diu que s'han d'expulsar als poetes, pq parlen d'imatges i ens enganyen.. Per arribar a comprendre la bellesa autèntica, no n'hi ha prou amb observar objectes bells amb els sentits: cal elevar-se intel·lectualment fins a la idea de Bellesa. Un artista que vulgui crear una obra bella hauria de prendre aquesta idea com a referència, tot i que mai no podrà reproduir-la perfectament en una obra sensible. 10