1. Context i Introducció a Descartes
Flashcards
- Quin tipus de filosofia inaugura Descartes?
- La filosofia moderna i el racionalisme.
- Quin criteri de veritat busca Descartes?
- Un criteri que permeti separar els coneixements vertaders dels falsos.
- Quines són les quatre regles del mètode cartesià?
- Evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.
- Quins són els dos nivells del dubte metòdic?
- Dubte dels sentits i confusió somni/vigília, i la hipòtesi del geni maligne.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de Descartes en la seva filosofia?
- a) Desenvolupar una nova moral basada en la tradició.
- b) Establir coneixements segurs sobre la naturalesa humana i l'univers.
- c) Promoure l'escepticisme absolut sobre tot coneixement.
- d) Rebutjar completament l'ús de la raó en la filosofia.
Resposta: b) Establir coneixements segurs sobre la naturalesa humana i l'univers.. Descartes busca fonamentar el coneixement en certeses indubtables sobre l'ésser humà i el món que l'envolta.
- Quin model pren Descartes per obtenir el seu mètode racional?
- a) La retòrica clàssica.
- b) Les matemàtiques.
- c) L'experiència empírica.
- d) La teologia medieval.
Resposta: b) Les matemàtiques.. Descartes admira la certesa i l'evidència de les matemàtiques i les utilitza com a model per al seu mètode.
- Quina és la primera regla del mètode cartesià?
- a) L'anàlisi exhaustiva de totes les opinions.
- b) La síntesi de coneixements complexos.
- c) L'evidència, acceptar només allò clar i distint.
- d) L'enumeració completa de totes les idees.
Resposta: c) L'evidència, acceptar només allò clar i distint.. La regla de l'evidència és fonamental per a Descartes, ja que només accepta com a vertader allò que és clar i distint.
2. El mètode cartesià
Flashcards
- Què és el mètode cartesià?
- Un conjunt de regles per dirigir la raó i trobar la veritat.
- Quina és la primera regla del mètode cartesià?
- L'evidència: acceptar només idees clares i distintes.
- Què implica la regla de l'anàlisi en el mètode cartesià?
- Descompondre els problemes en parts més simples.
- Què implica la regla de la síntesi en el mètode cartesià?
- Construir els pensaments dels més senzills als més complexos.
Preguntes tipus test
- Quin és el criteri de veritat que proposa Descartes per separar els coneixements vertaders dels falsos?
- a) L'experiència sensible.
- b) L'autoritat dels savis.
- c) La claredat i distinció de les idees.
- d) El consens universal.
Resposta: c) La claredat i distinció de les idees.. Descartes busca un criteri de veritat indubtable i el troba en la claredat i distinció de les idees, és a dir, aquelles que es presenten de manera evident i sense possibilitat de confusió.
- Quina regla del mètode cartesià implica descompondre els problemes en els seus elements més simples?
- a) Evidència.
- b) Anàlisi.
- c) Síntesi.
- d) Enumeració.
Resposta: b) Anàlisi.. L'anàlisi és la regla que estableix la necessitat de dividir els problemes complexos en parts més simples per a una millor comprensió i resolució.
- Quin tipus d'idees, segons Descartes, provenen de l'experiència sensible?
- a) Idees innates.
- b) Idees factícies.
- c) Idees adventícies.
- d) Idees artificials.
Resposta: c) Idees adventícies.. Les idees adventícies són aquelles que provenen de l'experiència sensible i de la percepció del món exterior.
3. El dubte metòdic
Flashcards
- Quin tipus de dubte aplica Descartes en el seu mètode?
- Dubte metòdic, hiperbòlic i provisional.
- Què implica el primer nivell del dubte respecte als sentits?
- Que els sentits ens enganyen i no són fiables.
- Què és la 'hipòtesi del geni maligne'?
- Un ésser poderós que ens enganya fins i tot en les matemàtiques.
- Com es formula la primera veritat indubtable descoberta per Descartes?
- 'Cogito, ergo sum' ('Penso, per tant, existeixo').
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal del dubte metòdic de Descartes?
- a) Negar l'existència de tot coneixement.
- b) Acceptar acríticament les opinions comunes.
- c) Trobar una base sòlida i indubtable per al coneixement.
- d) Promoure l'escepticisme radical.
Resposta: c) Trobar una base sòlida i indubtable per al coneixement.. El dubte metòdic de Descartes busca rebutjar tot allò que sigui mínimament qüestionable per tal de trobar una base ferma i segura sobre la qual construir el coneixement.
- Quin és el primer nivell del dubte segons Descartes?
- a) Dubtar de la pròpia existència.
- b) Dubtar dels sentits i la confusió entre somni i vigília.
- c) Dubtar de les veritats matemàtiques.
- d) Dubtar de l'existència de Déu.
Resposta: b) Dubtar dels sentits i la confusió entre somni i vigília.. En el primer nivell del dubte, Descartes qüestiona la fiabilitat dels sentits i la capacitat de distingir entre somni i vigília, ja que tots dos poden ser enganyosos.
- Quina hipòtesi planteja Descartes en el segon nivell del dubte?
- a) L'existència d'un món material.
- b) La veracitat de les percepcions sensorials.
- c) L'existència d'un geni maligne que ens enganya constantment.
- d) La fiabilitat de la raó humana.
Resposta: c) L'existència d'un geni maligne que ens enganya constantment.. En el segon nivell del dubte, Descartes proposa la hipòtesi d'un geni maligne que podria estar manipulant la nostra raó i enganyant-nos fins i tot en les veritats matemàtiques.
4. Les tres substàncies
Flashcards
- Què és la 'res cogitans'?
- La substància pensant, l'ànima o l'esperit.
- Què és la 'res extensa'?
- El món material, la substància extensa.
- Què són les idees adventícies?
- Idees que provenen de l'experiència sensible.
- Què són les idees factícies?
- Idees que inventem o fabriquem arbitràriament.
Preguntes tipus test
- Quina és la característica principal de la 'res extensa' segons Descartes?
- a) El pensament i la consciència
- b) L'extensió i el moviment
- c) La capacitat de sentir i imaginar
- d) La percepció i la sensació
Resposta: b) L'extensió i el moviment. Segons Descartes, la característica essencial del món material (res extensa) és l'extensió. El món és matèria extensa i moviment, funcionant com un mecanisme.
- Quin tipus d'idees provenen de l'experiència sensible o de l'ensenyament, segons Descartes?
- a) Idees innates
- b) Idees factícies
- c) Idees adventícies
- d) Idees transcendents
Resposta: c) Idees adventícies. Les idees adventícies són aquelles que provenen de fora, de l'experiència sensible, de la nostra percepció del món o de l'ensenyament. Aquestes poden ser errònies.
- Quina funció té Déu en la filosofia de Descartes respecte al coneixement?
- a) És la causa de l'error humà.
- b) Garanteix la validesa del criteri de veritat.
- c) Impedeix l'existència del món material.
- d) Limita la capacitat de raonament.
Resposta: b) Garanteix la validesa del criteri de veritat.. Déu és garantia del coneixement, ja que assegura que les nostres idees clares i distintes no són un engany i que les percepcions sensibles tenen una causa objectiva.
5. Arguments a favor de l'existència de Déu
Flashcards
- Quin tipus d'argument utilitza Descartes per demostrar l'existència de Déu?
- Deducció matemàtica a partir de conceptes abstractes
- Què implica, segons Descartes, que coneixem algunes perfeccions que nosaltres no posseïm?
- Que ha d'existir un ésser que les posseeixi, necessàriament més perfecte que nosaltres
- Què és una idea innata per a Descartes?
- Una idea que està en nosaltres des que existim i que no prové de l'experiència
- Per què la idea de Déu no pot ser adventícia, segons Descartes?
- Perquè no tenim experiència de la infinitud ni de la perfecció
Preguntes tipus test
- Segons Descartes, què és necessari que existeixi si coneixem perfeccions que nosaltres no posseïm?
- a) Un geni maligne que ens enganya constantment.
- b) Un ésser que posseeixi aquestes perfeccions i sigui més perfecte que nosaltres.
- c) Una il·lusió creada pels nostres sentits imperfectes.
- d) Una idea factícia inventada per la nostra imaginació.
Resposta: b) Un ésser que posseeixi aquestes perfeccions i sigui més perfecte que nosaltres.. Descartes argumenta que la nostra capacitat de concebre la perfecció implica l'existència d'un ésser perfecte que posseeix aquestes qualitats.
- Quina és la causa que tinguem la idea de Déu, segons Descartes?
- a) La nostra experiència del món que ens envolta.
- b) La nostra capacitat d'inventar idees complexes.
- c) La correspondència amb una existència infinita real.
- d) Un error en el nostre raonament lògic.
Resposta: c) La correspondència amb una existència infinita real.. Descartes argumenta que la capacitat de concebre la infinitud només és possible si hi ha una correspondència en una existència infinita real, que és Déu.
- Per què Descartes argumenta que la idea d'un ésser infinit no pot ser adventícia?
- a) Perquè tenim experiència directa de la infinitud.
- b) Perquè la podem crear a partir de la nostra imaginació.
- c) Perquè no tenim experiència de la infinitud ni de la perfecció.
- d) Perquè els sentits ens mostren la infinitud constantment.
Resposta: c) Perquè no tenim experiència de la infinitud ni de la perfecció.. Descartes sosté que la idea d'infinitud no pot venir de l'experiència, ja que no tenim experiència directa de la infinitud.
6. L'error
Flashcards
- Qui és el garant del criteri de certesa segons Descartes?
- Déu
- Quan es produeix l'error segons Descartes?
- Quan la voluntat va més enllà de l'enteniment i accepta idees no clares i distintes.
- Què ha de passar perquè una idea sigui considerada clara i distinta?
- Ha de ser percebuda per la ment de manera directa i evident, sense confusió ni ambigüitat.
- Com descriu Descartes la relació entre Déu i la possibilitat d'error?
- Déu, com a ésser perfecte i bo, no permet que ens enganyem de manera inevitable.
Preguntes tipus test
- Segons Descartes, quan es produeix l'error?
- a) Quan l'enteniment supera la voluntat.
- b) Quan la voluntat supera l'enteniment i accepta idees no clares i distintes.
- c) Quan Déu ens enganya inevitablement.
- d) Quan les idees són clares i distintes.
Resposta: b) Quan la voluntat supera l'enteniment i accepta idees no clares i distintes.. L'error es produeix quan la voluntat dels éssers humans va més enllà del seu enteniment i accepta idees que no són clares i distintes. Si ens limitéssim a acceptar només idees clares i distintes, no ens equivocaríem.
- Quin és el garant del criteri de certesa segons Descartes?
- a) El geni maligne.
- b) La voluntat humana.
- c) Déu.
- d) Els sentits.
Resposta: c) Déu.. Déu, com a ésser perfecte i bo, és el garant del criteri de certesa, assegurant que les idees clares i distintes són veritables i que no ens enganyem de manera inevitable.
- Què passaria si els éssers humans només assentissin a les idees que conceben de manera clara i distinta?
- a) S'equivocarien constantment.
- b) Mai no s'equivocarien.
- c) Dependrien del geni maligne.
- d) No podrien pensar.
Resposta: b) Mai no s'equivocarien.. Si els éssers humans es limitessin a assentir només a les idees que conceben de manera clara i distinta, aleshores mai no s'equivocarien, ja que Déu no permetria l'engany en aquestes condicions.
7. La moral provisional
Flashcards
- Quin tipus de moral proposa Descartes com a guia temporal per a l'acció?
- Moral provisional
- Què significa que la moral provisional és una moral de 'provisió'?
- Que proporciona normes pràctiques per evitar la indecisió.
- Quina és la primera màxima de la moral provisional?
- Conformisme social
- Què implica el conformisme social en la moral provisional?
- Acceptar les lleis i costums del país i religió.
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal de la moral provisional de Descartes?
- a) Establir una moral definitiva basada en la raó.
- b) Proporcionar una guia per a l'acció mentre es busca una moral racional.
- c) Rebutjar totes les normes i costums socials.
- d) Aïllar-se del món i evitar qualsevol decisió.
Resposta: b) Proporcionar una guia per a l'acció mentre es busca una moral racional.. La moral provisional de Descartes serveix com a guia pràctica per a l'acció mentre es duu a terme la recerca d'una moral racional i definitiva.
- Quina és la primera màxima de la moral provisional de Descartes?
- a) Dubtar de tot fins a trobar una veritat indubtable.
- b) Seguir les opinions més radicals i innovadores.
- c) Acceptar les lleis i costums del propi país i religió.
- d) Buscar el plaer i evitar el dolor a tota costa.
Resposta: c) Acceptar les lleis i costums del propi país i religió.. La primera màxima de la moral provisional de Descartes és el conformisme social, que implica acceptar les lleis i costums del propi país i religió.
- Què significa 'moderació' en el context de la moral provisional de Descartes?
- a) Evitar els excessos en el menjar i la beguda.
- b) Seguir les opinions més moderades i acceptades comunament.
- c) Practicar l'exercici físic de manera regular.
- d) Mantenir la calma en situacions de conflicte.
Resposta: b) Seguir les opinions més moderades i acceptades comunament.. En la moral provisional de Descartes, 'moderació' significa seguir les opinions més moderades i acceptades per la majoria de les persones sensates.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
UNITAT-3-Rene-Descartes.pdf naimehc Historia de la Filosofía 1º Prueba de Acceso a la Universidad PAU Cataluña Accede al documento original Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B UNITAT 3: DESCARTES 1. Context Descartes s'interessa en coneixements segurs sobre la naturalesa de l'home i de l'univers. Vol esbrinar que podem saber de manera certa i la relació entre l'ànima i el cos. Amb ell s'inaugura la filosofia moderna i el racionalisme, basat en el subjecte.
El racionalisme, junt amb l'empirisme, constituiran el que avui coneixem com la filosofia moderna. 2. El mètode cartesià Descartes considerava que calia començar de nou i construir una nova filosofia amb uns fonaments més sòlids i segurs, indubtables. Per això era necessari un criteri de veritat que permetés separar els coneixements vertaders d'aquells falsos o versemblants. Les matemàtiques, gràcies a "la certesa i l'evidència de les seves raons", brinden el model a partir del qual es pot obtenir el mètode racional amb què es pot construir el coneixement. Vol agafar les estructures de les matemàtiques i provar veritats filosòfiques de la mateixa manera que provem problemes matemàtics.
Qui compleixi les regles extretes del procediment matemàtic mai s'equivocarà: La primera regla formula el criteri de certesa i adverteix dels errors o perjudicis que cal evitar. La resta persegueixen assolir aquests coneixements clars i distints. 1. Evidència: l'evidència és regla de veritat. Una proposició evident, clara i distinta, és vertadera. Per a que una idea sigui clara ha de ser directa i òbvia. Una idea distinta s'ha de poder distingir de les altres. 2. Anàlisi: cal descompondre els problemes en els seus elements més simples, els quals podran ser coneguts indubtablement per la intuïció. 3. Síntesi: cal construir els pensaments dels més senzills als més complexos.
A partir dels elements més simples, coneguts intuïtivament, la ment dedueix els restants amb certesa, ja que cada pas està garantit per una operació mental clara i distinta. 4. Enumeració: es recomana fer recomptes complets, per assegurar que l'anàlisi és completa, i revisions generals, per controlar la correcció de la síntesi, per estar segurs de no ometre res. És a dir, cal repassar l'aplicació de les regles anteriors. 3. El dubte metòdic Considera necessari dubtar d'allò mínimament qüestionable, rebutjar com a fals tot allò que provoqui el menor dubte: 1.
Primer nivell del dubte: Sentits: cal dubtar d'ells per què sovint ens enganyen i, segons Descartes, no hi ha res que sigui tal com ens ho fan imaginar. Confusió somni/vigília: no podem distingir si somiem o estem desperts, ja que podem tenir els mateixos pensaments en tots dos estats i, per tant, cap és veritable. Descartes va decidir, doncs, que els pensaments eren igual de veritables que les il·lusions dels nostres somnis. Això, però, no afecta la certesa de les matemàtiques. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923929 .
Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B 2. Segon nivell del dubte: Hipòtesi del geni maligne: també podem dubtar de la nostra pròpia raó i, potser, les veritats matemàtiques no són tan fermes, ja que es podria pensar, com a hipòtesi, que un "geni maligne", astut, enganyós i poderós, utilitza el seu enginy per enganyar-nos. Descartes, llavors, dubta i considera fals tot allò que tradicionalment creia vertader. El dubte cartesià és un dubte metòdic, pel fet que és un pas preliminar i necessari per aconseguir el coneixement. També és un dubte hiperbòlic, perquè s'aplica a tot allò del què es pugui dubtar raonablement.
Finalment, és un dubte provisional per què es proposa examinar tots els coneixements per avaluar la seva veritat. En aquest punt, Descartes es va adonar que per dubtar de tot calia alguna cosa que dubtés, per tant, que existís. Així, doncs, va determinar que "penso, per tant, existeixo" o "cogito, ergo sum". Aquest argument, ferm i segur, seria a partir del qual reconstruiria tota la filosofia. Es pot dubtar del contingut del pensament, però no de l'existència d'aquest. Aquesta primera veritat pren com a criteri de veritat l'evidència. 4.
Les tres substàncies Aplicant el mètode, Descartes va arribar a distingir les tres substàncies que componen la totalitat del que és real: Jo pensant o res cogitans: La substància pensant és el jo, l'esperit, l'ànima, l'atribut de la qual és el pensament. Els modes del pensament són: jutjar, raonar, voler, imaginar, sentir, recordar, etc. Tot i això, seguim dubtant de l'existència del nostre propi cos i d'allò que ens envolta perquè ho percebem a través dels sentits, que no són fiables, a diferència de l'existència dels pensaments o idees. Ara bé, no tenim la seguretat que aquestes representacions subjectives es corresponguin amb el món exterior.
Descartes ha de trobar, doncs, la manera de distingir les idees veritables, com conèixer si hi ha coses objectives i com són aquestes coses. És aquí on sorgeix la classificació entre les diferents idees: ENS ADVENTÍCIES O ADQUIRIDES: provenen de fora, de l'experiència sensible, de la nostra percepció del món o de l'ensenyament. Poden resultar errònies, ja que sovint tenim diferents idees sobre un mateix objecte. FACTÍCIES O ARTIFICIALS: les inventem o fabriquem arbitràriament nosaltres mateixos. Ex: sirena. INNATES O NATURALS: emergeixen de la mateixa facultat de pensar. Són idees captades per la nostra ment i acceptades necessàriament. La idea de Déu és la més eminent.
Res infinita: Descartes considera que el jo pensant no és perfecte, però, sí que posseeix la idea innata de perfecció. Aquesta no pot venir de nosaltres, éssers imperfectes, ha d'haver estat una realitat divina la que l'ha fet sorgir en la nostra ment. Si som conscients de la nostra imperfecció és per la consciència que tenim de l'existència d'una naturalesa perfecta, Déu, i ens hi comparem. Ara ja sé que fora del meu jo hi ha una altra realitat, un ésser que no pot permetre que les meves idees clares i distintes siguin un engany. (descarta la hipòtesi del geni maligne). Déu és, doncs, garantia del coneixement.
ENS Res extensa: Descartes afirma l'existència del jo pensant gràcies al dubte permanent. Al seu torn, la primera substància descobreix l'ésser perfecte: Déu, gràcies al qual en podem descobrir la tercera substància: el món exterior, allò que ens envolta. Les impressions sensibles, les idees adventícies, no proven la realitat d'aquelles coses, Déu ho fa. Descartes comença constatant que tenim sensacions que creiem que són causades en objectes exteriors al jo pensant, alhora, també suposa que aquestes sensacions no són productes de la meva imaginació, ni creació de Déu.
Tot i això, pensa que com que Déu és bondadós i veraç no pot permetre que ens equivoquem en una qüestió tant important, per tant, les coses materials existeixen. La certesa de l'existència de Déu assegura que les percepcions sensibles tenen una causa objectiva i, en conseqüència, que les coses materials i les altres 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923929 . Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B substàncies pensants també existeixen.
Novament, Déu és garantia de la validesa del criteri de veritat (el fet evident és vertader) i no pot portar-nos a engany. Respecte al món material, Descartes considera que la seva única característica essencial és l'extensió. El món és matèria extensa i moviment. Tot allò que la conforma no és res més que un mecanisme, un conjunt de peces articulades i extenses que fabriquen moviment. Cal ressaltar que la res cogitans i la res extensa pertanyen a ordres diferents. Cos i ànima són mútuament independents i això permet afirmar que l'ànima no estigui determinada per les lleis mecàniques i que pugui existir de forma independent al cos (immortalitat).
Per poder resoldre com es relacionen entre elles, doncs, Descartes va recórrer a la glàndula pineal, on, segons ell, s'allotja l'ànima i des d'on es connecta amb el cos per modificar-ne els moviments. El alma ocupa un espacio, porque es lo que forma parte de la glándula pineal, ya que en este caso el alma sería la glándula pineal y será considerada como substancia existente y no como sustancia pensante. 5. Arguments a favor de l'existència de Déu: La idea de Déu existeix, per tant, ha d'existir.
(deducció matemàtica a partir de conceptes abstractes) Descartes diu que si coneixem algunes perfeccions que nosaltres no posseïm, és necessari que existeixi un ésser que les posseeixi, el qual ha de ser necessàriament més perfecte que nosaltres. Per això, Déu és la causa que tinguem la idea de Déu (ja que la capacitat de concebre la infinitud seria impossible si no hi hagués una correspondència en una existència infinita real) i també és la causa de la nostra pròpia existència (si jo existís com a ésser totalment independent hauria de posseir totes les perfeccions atribuïdes a Déu; com que no les posseeixo, he de dir que som depenent i que depenc de Déu).
El "jo" pensant: Ens hem adonat que dubtem, la qual cosa garanteix que existim, però mostra, al mateix temps, que som imperfectes, limitats (perquè que seria més perfecte no dubtar, tenir absoluta certesa sobre les coses). És d'aquesta manera com descobrim en nosaltres la idea d'un ésser infinit en perfeccions. Aquesta idea no pot ser adventícia (no tenim experiència de la infinitud ni de la perfecció) ni tampoc factícia (no la podem haver creada); Déu, és una idea innata (està en nosaltres des que existim).
No ha estat creada per mi (com podria, a partir de quelcom imperfecte, generar-se la idea de perfecció?); tampoc no pot provenir del no-res (Descartes té ben clar que "res no procedeix del no-res"). Llavors aquesta idea ha d'haver estat posada en mi per un ésser que realment sigui perfecte i aquest ésser l'anomenem "Déu" (la idea d'un ésser infinit només pot provenir del mateix ésser infinit). 6. L'error Ja que Déu existeix, ell és el garant del criteri de certesa: idees clares i distintes. Déu, ésser absolutament perfecte i bo, no ha pogut crear el subjecte humà de manera que es pugui enganyar de manera contínua i inevitable.
La seva existència explica per què el subjecte pensant no s'equivoca. "Que és impossible que Déu m'enganyi, pel fet que en l'engany hi ha una mena d'imperfecció". D'on venen, aleshores, els errors? L'error es produeix quan la voluntat dels éssers humans va més enllà del seu enteniment i assenteix a idees que no són clares i distintes. Si els éssers humans es limitessin a assentir només a les idees que conceben en la seva ment de manera clara i distinta, aleshores mai no s'equivocarien. 1 descarga sin publicidad = 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923929 . Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B 7. La moral provisional NO ENTRA Descartes adverteix que l'aplicació del dubte metòdic només s'ha d'aplicar al terreny del pensament. En el terreny de l'acció, de la vida pràctica, ens proposa les regles de la «moral provisional» que ha de servir per guiar les nostres accions mentre no es puguin restablir les veritats i elaborar una nova moral racional.
És una moral provisional, però en el seu sentit literal també significa una moral de «provisió», que ens proveeix o proporciona un conjunt de normes de caràcter pràctic per evitar la indecisió (quedar-nos paralitzats davant del dubte) i possibilitar un mode de vida el més feliç possible. La moral es regeix per: CONFORMISME SOCIAL: Acceptar les lleis i els costums del teu país, així com de la religió en què t'han educat. MODERACIÓ: Seguir les opinions més moderades comunament acceptades en la pràctica de les persones més sensates. ACOMODAR-SE al fer de les persones d'on visqui en cada moment («allà on vagis, fes el què vegis»). 8. Meditacions EXTRA!!! Meditació primera: dubte metòdic, radical.
Meditació segona: dubtar fins que sàpiga que no hi ha res de cert al món, cerca un suport sòlid: el fet cert de dubtar. El dubte entranya una certesa. Res cogitans. Meditació tercera-quinta: criteri de certesa: concepció clara i distinta. Necessitem a) Déu i b) no sigui maligne. Déu és garantia de les mates. Deu ens ha fet imperfectes no certesa, pot ser fals. Meditació sisena: demostrar res extensa. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5923929 .