1. Plató
Flashcards
- Quins són els dos mons que distingeix Plató?
- El món de les idees i el món sensible.
- Segons Plató, gràcies a quin mètode l'ànima s'allibera dels coneixements falsos adquirits pels sentits?
- La dialèctica.
- Quines són les tres parts en què Plató divideix l'ànima?
- Racional, irascible i concupiscible.
- Com s'estructura l'ànima de la polis segons Plató?
- Filòsofs basileus, guerrers i productors.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quina és la relació entre el món de les idees i el món sensible?
- a) El món de les idees és la veritable realitat, mentre que el món sensible és només una còpia imperfecta.
- b) El món sensible és superior perquè és el que percebem directament.
- c) Tots dos mons són igualment reals i importants.
- d) El món de les idees és una invenció sense relació amb la realitat.
Resposta: a) El món de les idees és la veritable realitat, mentre que el món sensible és només una còpia imperfecta.. Plató creia que el món sensible, percebut pels sentits, és una còpia imperfecta d'una realitat superior i immutable, el món de les idees.
- En el context del mite de la caverna de Plató, què representa la sortida del presoner de la cova?
- a) La recerca de plaer i riquesa.
- b) L'ascens cap al coneixement i la comprensió de la realitat.
- c) L'acceptació de les opinions de la majoria.
- d) La fugida del món material.
Resposta: b) L'ascens cap al coneixement i la comprensió de la realitat.. En el mite de la caverna, els presoners que viuen a la cova només perceben ombres, que representen una il·lusió de la realitat. L'alliberament arriba quan un dels presoners surt de la cova i descobreix la veritable realitat a l'exterior.
- Segons Plató, quina part de l'ànima ha de governar les altres per aconseguir la justícia?
- a) La part irascible, ja que impulsa a l'acció i la defensa.
- b) La part concupiscible, perquè satisfà les necessitats bàsiques.
- c) La part racional, que busca el coneixement i la veritat.
- d) Una combinació equilibrada de totes tres parts sense jerarquia.
Resposta: c) La part racional, que busca el coneixement i la veritat.. Plató divideix l'ànima en tres parts: racional, irascible i concupiscible. La part racional, que busca el coneixement i la veritat, ha de governar les altres dues per assolir l'equilibri i la justícia.
2. Descartes
Flashcards
- Què són les idees adventícies segons Descartes?
- Idees que provenen de l'experiència externa, com els sentits.
- En què consisteix la regla de l'anàlisi en el mètode de Descartes?
- Dividir els problemes complexos en parts més petites per a una millor comprensió i solució.
- Quin és l'òrgan que Descartes considera que connecta el cos i la ment?
- La glàndula pineal.
- Com defineix Descartes les idees innates?
- Idees que s'imposen a nosaltres de manera necessària, sense que les puguem evitar.
Preguntes tipus test
- Quines són les quatre regles del mètode racional de Descartes?
- a) Evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.
- b) Observació, experimentació, anàlisi i conclusió.
- c) Inducció, deducció, hipòtesi i verificació.
- d) Revisió, correcció, avaluació i publicació.
Resposta: a) Evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.. El mètode racional de Descartes inclou quatre regles principals: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. L'evidència requereix acceptar només allò que es presenta de forma clara i distinta.
- Segons Descartes, d'on provenen les idees adventícies?
- a) Idees que neixen amb nosaltres.
- b) Idees que inventem amb la imaginació.
- c) Idees que provenen de l'experiència externa.
- d) Idees que són sempre veritables.
Resposta: c) Idees que provenen de l'experiència externa.. Les idees adventícies són aquelles que provenen de l'experiència externa, és a dir, dels sentits. Són diferents de les idees factícies (inventades) i les idees innates (que ja tenim en néixer).
- En què consisteix el dubte metòdic de Descartes?
- a) Acceptar tot allò que diuen les autoritats.
- b) Confiar plenament en els sentits.
- c) Creure en tot allò que és tradicional.
- d) Qüestionar tot allò que no és evident.
Resposta: d) Qüestionar tot allò que no és evident.. El dubte metòdic implica qüestionar tot allò que no es presenta amb absoluta claredat i distinció, incloent els sentits i el món extern, per veure si hi ha alguna cosa que resisteix el dubte i pot ser considerada una veritat indubtable.
3. Hume
Flashcards
- Què són les impressions segons Hume?
- Sensacions vívides que arriben a nosaltres passivament.
- Què són les idees segons Hume?
- Imatge debilitada de les impressions.
- Quines són les tres lleis d'associació d'idees segons Hume?
- Contigüitat, semblança i causa i efecte.
- Què són les relacions d'idees segons Hume?
- Ciències independents de l'experiència, demostrativament certes.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal diferència entre una impressió i una idea segons Hume?
- a) Les impressions són més vívides i directes que les idees.
- b) Les idees són més intenses que les impressions.
- c) Les impressions i les idees són el mateix.
- d) Les idees causen les impressions.
Resposta: a) Les impressions són més vívides i directes que les idees.. Les impressions són sensacions directes i vívides, mentre que les idees són còpies debilitades d'aquestes impressions.
- Què estableix la llei de la contigüitat en l'associació d'idees segons Hume?
- a) Associar idees per contrast.
- b) Associar idees per causa i efecte.
- c) Associar idees que són contigües en l'espai o el temps.
- d) Associar idees oposades.
Resposta: c) Associar idees que són contigües en l'espai o el temps.. La llei de la contigüitat estableix que tendim a associar idees que són pròximes en l'espai o el temps.
- Com critica Hume la idea de causalitat?
- a) La connexió necessària entre causa i efecte és evident.
- b) La causalitat és una idea basada en l'experiència, no en una connexió necessària.
- c) La causalitat és una veritat universal i necessària.
- d) La causalitat només s'aplica a les ciències naturals.
Resposta: b) La causalitat és una idea basada en l'experiència, no en una connexió necessària.. Hume argumenta que la causalitat és una idea complexa basada en l'experiència passada, no en una connexió necessària.
4. Kant
Flashcards
- Què és l'imperatiu categòric de Kant?
- Actuar amb la millor voluntat, desitjant que la teva forma d'actuar esdevingui una llei universal.
- Per què les ètiques materials són considerades heterònomes?
- Perquè parlen de deures a complir i la norma que ens donen ve condicionada per un objectiu extern a la mateixa norma.
- Per què les ètiques materials són considerades a posteriori?
- Perquè si volem saber què ens convé hem de recórrer a l'experiència.
- Quina és la idea fonamental de l'imperatiu categòric?
- Que les normes no han de considerar als altres com un mitjà pels nostres fins, sinó com un fi per si mateixos.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents descripcions correspon millor a l'imperatiu categòric de Kant?
- a) Actuar buscant sempre el benefici propi.
- b) Actuar de manera que la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.
- c) Actuar segons les conseqüències de les teves accions.
- d) Actuar seguint les normes socials establertes.
Resposta: b) Actuar de manera que la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.. L'imperatiu categòric és un principi ètic que dicta que hem d'actuar de tal manera que la nostra acció pugui convertir-se en una llei universal. Les altres opcions no reflecteixen aquest principi.
- Quin concepte és fonamental en la crítica de Kant a les ètiques materials?
- a) conseqüencialisme ètic
- b) relativisme moral
- c) autonomia moral
- d) hedonisme ètic
Resposta: c) autonomia moral. Kant argumenta que l'ètica ha de ser autònoma, és a dir, basada en la raó i no en factors externs com les conseqüències o els sentiments. Per tant, l'opció 'autonomia moral' és la més rellevant.
- Per què Kant rebutja les ètiques materials?
- a) són massa abstractes
- b) són massa fàcils d'entendre
- c) són massa objectives
- d) estan basades en fins particulars
Resposta: d) estan basades en fins particulars. Kant rebutja les ètiques materials perquè aquestes depenen de desitjos o fins particulars, mentre que ell busca una ètica universal i necessària. Per tant, l'opció 'estan basades en fins particulars' és la correcta.
5. Nietzsche
Flashcards
- Quina és la diferència clau entre la moral de senyors i la moral d'esclaus segons Nietzsche?
- La moral dels senyors valora l'individu fort i noble, mentre que la moral dels esclaus destaca la compassió i l'obediència.
- Què significa 'voluntat de poder' en la filosofia de Nietzsche?
- Acceptar la vida amb tots els seus aspectes, incloent-hi els moments tràgics, i viure-la amb passió i afirmació.
- Com es defineix el concepte de 'superhome' en la filosofia de Nietzsche?
- El superhome és aquell que ha superat els valors tradicionals, accepta l'etern retorn i viu afirmant la vida en la seva totalitat.
- Què és el nihilisme segons Nietzsche?
- El nihilisme és la negació dels valors i creences tradicionals, resultant de la pèrdua de fe en Déu i les estructures metafísiques.
Preguntes tipus test
- Quin és un dels principals temes de la filosofia de Nietzsche?
- a) La necessitat de crear nous valors davant la pèrdua dels tradicionals.
- b) La defensa dels valors morals tradicionals i la seva importància.
- c) La importància de mantenir les creences religioses existents.
- d) El manteniment del statu quo i l'acceptació de les normes socials.
Resposta: a) La necessitat de crear nous valors davant la pèrdua dels tradicionals.. Nietzsche creia que els valors tradicionals havien perdut el seu significat i que era necessari crear-ne de nous.
- Què caracteritza la moral d'esclaus segons Nietzsche?
- a) Una ètica basada en la raó i el deure.
- b) Una moral que valora la força i el poder individual.
- c) Una moral que promou la compassió, la humilitat i la igualtat.
- d) Un sistema ètic basat en el càlcul de les conseqüències.
Resposta: c) Una moral que promou la compassió, la humilitat i la igualtat.. La moral dels esclaus sorgeix com a reacció a la moral dels senyors, promovent valors com la compassió i la humilitat.
- Què representa l'etern retorn en la filosofia de Nietzsche?
- a) Una justificació de la vida després de la mort.
- b) Una crítica a la concepció lineal del temps.
- c) Una metàfora de la importància del present.
- d) Una prova per a l'individu que ha d'estimar la seva vida tal com és.
Resposta: d) Una prova per a l'individu que ha d'estimar la seva vida tal com és.. L'etern retorn és una prova per a l'individu, que ha d'estar disposat a acceptar i estimar cada moment de la seva vida, fins i tot si s'hagués de repetir infinitament.
6. Mill
Flashcards
- Segons Mill, per què fem accions bones?
- Perquè esperem que ens donin plaer i cerquem la felicitat.
- Com defineix Mill la relació entre el bé i la utilitat?
- Identifica el bé amb allò útil, ja que les accions útils ens acosten a la felicitat.
- Segons Mill, què és tot el que podem desitjar o buscar en últim terme?
- La felicitat.
- Segons l'Utilitarisme de Bentham, com es valoren les actuacions morals?
- Es valoren amb la utilitat dels resultats dels actes.
Preguntes tipus test
- Segons Mill, per què hem d'actuar bé?
- a) Per obligació social.
- b) Per por al càstig.
- c) Perquè ens fa feliços.
- d) Per obtenir recompenses.
Resposta: c) Perquè ens fa feliços.. Mill creu que hem d'actuar bé perquè això ens fa feliços. Per tant, la felicitat és la raó principal per la qual fem bones accions.
- Quina és la perspectiva de Mill sobre el valor dels plaers?
- a) Tots els plaers són iguals.
- b) No tots els plaers tenen el mateix valor.
- c) Els plaers materials són superiors.
- d) Els plaers inferiors són més importants.
Resposta: b) No tots els plaers tenen el mateix valor.. Mill argumenta que no tots els plaers tenen el mateix valor. Els plaers superiors, com els intel·lectuals i emocionals, són més valuosos que els plaers inferiors, com els purament físics.
- Com defineix Mill els límits de la llibertat individual?
- a) S'acaba on comença la llibertat dels altres.
- b) És il·limitada.
- c) Depèn de la llei.
- d) No existeix.
Resposta: a) S'acaba on comença la llibertat dels altres.. Mill defensa que la llibertat individual ha de ser respectada sempre que no interfereixi amb la llibertat dels altres. Aquesta és una base fonamental del seu liberalisme utilitarista.
7. Nussbaum
Flashcards
- Què permeten avaluar les 10 capacitats centrals de Nussbaum?
- Permeten avaluar si les persones tenen les oportunitats necessàries per viure una vida digna i plena.
- Enumera les 10 capacitats centrals que Nussbaum considera essencials per a una vida digna.
- Vida, salut corporal, integritat corporal, sentits, emocions, raó pràctica, afiliació, relació amb altres espècies, joc i control sobre l'entorn.
- Quin tipus de capacitat permet a una persona escollir i actuar, combinant les seves capacitats internes amb l'entorn polític, econòmic i social?
- La capacitat combinada.
- Segons Nussbaum, quin és l'objectiu principal de les polítiques públiques?
- Que les persones puguin portar una vida humanament digna, llarga, saludable i creativa.
Preguntes tipus test
- Quina és una de les crítiques principals de Nussbaum a l'utilitarisme?
- a) Només valora el creixement econòmic per sobre de tot
- b) No respecta la dignitat individual
- c) Fomenta la desigualtat social
- d) Ignora la importància de la llibertat individual
Resposta: b) No respecta la dignitat individual. Nussbaum critica l'utilitarisme perquè no respecta la dignitat individual, ja que el bé comú podria portar a situacions on les minories quedin desprotegides si la seva felicitat no contribueix a la felicitat global.
- Segons Nussbaum, quin hauria de ser l'objectiu principal de les polítiques públiques?
- a) Reduir la despesa pública en programes socials
- b) Maximitzar el creixement econòmic a qualsevol cost
- c) Garantir una vida digna per a tothom
- d) Promoure la competència econòmica global
Resposta: c) Garantir una vida digna per a tothom. Nussbaum argumenta que les polítiques públiques han de posar la persona al centre, empoderant-la i reconeixent la igual dignitat de tots els éssers humans. Això implica que l'estat ha de garantir les condicions per a una vida digna per a tothom.
- Què són les 'capacitats combinades' en la teoria de Nussbaum?
- a) Facultats innates amb una dimensió biològica
- b) Característiques desenvolupades per la interacció amb l'entorn
- c) Habilitats adquirides a través de l'educació formal
- d) Oportunitats per escollir i actuar en l'entorn
Resposta: d) Oportunitats per escollir i actuar en l'entorn. Les capacitats combinades són les oportunitats que té una persona per escollir i actuar, combinant les capacitats internes amb l'entorn polític, econòmic i social. Són les que permeten a una persona exercir la seva autonomia i prendre decisions sobre la seva vida.
I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ 2 Realitats món sensible (sentits) R. material (còpia) Coneixement món intel·ligible (idees) R. immaterial (+ perfecte) L'ànima és l'única que pot conèixer la verdadera realitat. Gràcies a la dialèctica, Demiürg: aplica idees a aquella matèria caòtica donan lloc a tot el que l'ànima s'allibera dels coneixements falsos adquirits amb els sentits. Així l'ànima existeix en el kosmos (persones, plantes, animals…) comença a recordar les coses del món de les idees.
Materia: ha tingut canvis Podem dir que conèixer és recordar reminiscència Idees: són sempre les mateixes, si les arribem a concebre com si no, seguiran existint en la realitat immaterial Mite de la Caverna perquè son eternes i universals. Persones neixen i es queden en una cova immòbils. Es projecten ombres a una Humà: estem formats per l'ànima, que possibilita el coneixement pared la qual han estan mirant sempre i donen per fet que allò és la realitat. perquè té relació amb el món de les idees, i per altre banda tenim el Un dia, una d'aquestes persones aconsegueix sortir de la cova i veu la verdadera cos que és el que ens fa comportar-nos com animals, és el que ha fet realitat.
Aquí es dóna compte que les ombres només eren una il·lusió i entra a la que actuem amb el mal, per ignorància i és la presó de l'ànima. cova a dir-lis als altres però aquests no se'l creuen i el prenen per boig i el maten. L'ànima està dividida en 3 parts: Ètica Racional: + important, ha de conèixer l'autèntica realitat i Vol fer veure el camí que han de seguir per tenir felicitat individual i col·lectiva controla i vigila a les altres. Felicitat = plaers purs que produeixen tranquil·litat i fent justícia Irascible: origen de les passions nobles (valentia).
S'aconsegueix la justícia quan les ànimes coneixen les atribucions per fer justícia Concupiscible: origen passions menys nobles, a vegades no Bé comú > Bé individual es deixa aconsellar per la racional. Ànima de la Polis Carro Alat Governadors: filòsofs basileus, educats, racionals. S'esforcen per Part Racional: governa a les altres. conèixer la justícia i el bé i han de treballar la virtud de intel·lgencia. Part Irascible: es deixa governar. Guerrers: subordinats als governadors i han de treballar la valentia. Part Concupiscible: a vegades no es deixa governar i fa caure Productors: subordinats als governadors i han de treballar la moderació. al carro, juntament amb la part racional.
Això fa que l'ànima encarni en un cos físic i al néixer ho oblida tot. Realitat material (formen la Doxa, opinió) Eikasia: imatges Pitsis: enteniment objectes món físic Realitat immaterial (formen episteme, ciència) Diaonia: fets racionals i conceptuals Noesi: comprensió idees perfectes amb la raó DESCARTES Mètode racional (4 regles) Troba que hi ha 3 tipus d'idees: Evidència: no acceptarem cap cosa que no se'ns presenti de Adventícies: provenen de l'experiència externa, els sentits. forma clara i distinta. Factícies: inventades o produïdes per mi (imaginació) Anàlisi: dividir problemes complexos per solucionar-los.
Innates: s'imposen a nosaltres de manera necessària, sense que puguem Síntesi: ordenar propis pensaments dels + simples als + fer res. complexos. Enumeració: enumeracions completes i revisions per evitar La idea de Déu es troba de manera innata, equival a la idea d'infinit. Comprova errors. la seva existència amb 3 arguments: Argument infinitud: necessita causa adequada, jo no l'he pogut crear ja Dubte metòdic que sóc finit, només ho pot haver fet una substància infinita, Déu. Sentits: és improbable que sempre ens enganyin però no Argument de la Causalitat aplicada al jo: jo és finit i imperfecte, per tant tenim un criteri per distingir-ho.
No ens podem fiar dels és evident que Descartes no s'ha creat a ell mateix, s'hauria fet com les sentits com a eina de coneixement. idees innates, infinit i perfecte, per tant ha estat creat per Déu. Món extern: somnis es presenten en estat de vigília i en Argument ontològic: Déu és perfecte, per tant ha d'existir perquè és despertar, veiem que era un somni. Creiem distingir més perfecte existir que no existir. aquests estats però no tenim un criteri per identificar-ho. Veritats Independents: hi ha geni maligne molt poderós que Existència coses materials, res extensa té com a única finalitat enganyar-nos.
2 + 2 = 4 no és cert Quan s'ha demostrat l'existència de Déu, cal eliminar la hipòtesi del geni maligne i realment 2 + 2 = 5. Déu és perfecte i enganyar és imperfecte, per tant, no permetria que algú m'enganyes. Veritat del cogito Déu és veraç i omnipotent, per això ha creat dues substàncias diferents. Hi ha un El fet de dubtar de tot em fa veure que estic dubtant i per tant òrgan que les connecta Glàndula Pineal (s'encarrega de vincular cos i ment). existeix una cosa que pensa. Anuncia la seva primera veritat indubtable "cogito ergo sum" Qualitats Jo que pensa = res cogitans, substància pensant. A partir d'aquí, Primàries: conegudes per la raó i es mostren de manera clara i distinta.
ell dirà que és una substància pensant. Pertanyen a cosas objectives (magnitud, figura, nombre…) Secundàries: conegudes pels sentits i no posseïm cap certesa. No Només pot afirmar que ell existeix, per tant, seguirà investigant podem asegurar que pertanyen a les coses, son subjectives (color, olor, per trobar més veritats. sons…) HUME Hi ha percepcions que es divideix en: Crítica Dubte Metòdic Cartesià Impressions: són aquelles sensacions vívides que arriben a nosaltres Si dubtem de tot, incloent la pròpia raó, no podem arribar a cap conclusió segura passivament. És la percepció més intensa. Causa de les idees que la veritat es troba en la percepció directa de les impressions.
Només podem posseeix la ment. confiar en allò que experimentem directament. Reflexió: són les que fan referència a estats interns de la ment, passions, emocions, etc. Crítica Causalitat Sensació: són les que provenen dels nostres sentits (colors, Causalitat = idea complexa que estableix una relació entre dos fets. Aquesta idea olors, etc.). deriva de l'experiència passada d'haver observat que quan hi ha una causa hi ha Idees: són una imatge debilitada de les impressions, "una còpia". un efecte a continuació. No tenim cap prova que el que ha estat així fins ara Idees simples: fan referència a una única impressió. hagi de ser així en un futur.
Idees complexes: la ment tendeix a associar varies idees segons tres lleis: Crítica res extensa Llei de la contigüitat: tendim a associar aquelles No podem demostrar ni conèixer res de fora de les nostres percepcions. coses que són contigües en l'espai o el temps. Llei de la semblança: tendim a associar entre sí Crítica res cogitans aquelles idees que són semblants o similars. No tenim cap idea a la ment que provingui d'una substància pensant. Llei de causa i efecte: produeix una connexió més forta en la nostra imaginació. Crítica res infinita Com no tenim cap experiència directa de Déu, no podem afirmar que existeix.
Classes de Coneixement Relacions d'idees: pròpies de les ciències independents a l'experiència. Demostrativament certes, necessaris i universals (mates/coses de lògica) Qüestions de fet: coses de la realitat, de les ciències naturals. No necessari ni universal i deriva del costum. No podem saber la veritat fins que ho experimentem. Principi de Causalitat Entre causa i efecte hi ha una connexió necessària, aquesta connexió és falsa perquè no correspon a cap impressió. KANT Ètica Imperatiu Categòric Ètiques materials: teories anteriors que orienten a la vida humana a la He d'actuar amb la millor voluntat, desitjant que la meva forma d'actuar consecució d'un fi.
Només són vàlides pels qui trobin la importància esdevingui una llei universal. d'aconseguir aquell fi. Idea fonamental: les normes no han de considerar als altres com un mitjà pels Són ètiques hipotetiques perquè parlen de deures a complir i nostres fins, sinó un fi per si mateixos. heterònomes perquè la norma que ens donen ve condicionada per un objectiu extern a la mateixa norma. Imperatiu Hipotètic Són ètiques a posteriori perquè si volem saber què ens convé Actues de certa manera per por al càstig. hem de recórrer a l'experiència. Ètica de Kant haurà de ser necessària, autònoma i a priori. Haurem de prescindir de la matèria.
Metafísica dels Costums L'ètica ens indica com hem d'actuar perquè és fonamental la intenció. Hem d'actuar amb bona voluntat. Accions per deure: valor moral, per tant seguim una llei moral, sense recompenses i actuem amb bona voluntat. Si actuem conforme el deure, ho fem per l'aconseguiment d'un fi, per tant, no és moral. Crítica Fonamental autonomia moral, ens hem de guiar per normes que derivin de la raó. NIETZSCHE Cultura grega s'expressava amb 2 valors: Mort Déu Esperit dionisíac: valor de la vida. Dèbils es recolzen en Déu per camuflar la debilitat i imposar els defectes dels Esperit apol·lini: valor de la raó. vençuts i dels derrotats com a valors.
Ell creu que l'home no necessita a Déu, en el seu temps "Déu ha mort" tot i que els homes no han pres consciència. Genealogia de la Moral Vol que els homes acceptin nihilisme, destruint tot el que creien cert i forjant Pots ser bo (forts, valent, noble…) o dolent (dèbil, malalt, plebeu…) nous valors. Això genera: Moral de senyors: senyors forts, dominadors, nobles… Per Estadis ells és bo tot el que eleva a l'individu i el valor principal 1. Estat camell: com la societat imposa uns valors als seus membres que és l'arrogància. accepten sense qüestionar. Fase de conformisme. Moral d'esclaus: moral de ramat, són dèbils, malalts… 2. Estat lleó: punt de ruptura amb els valors tradicionals.
Lleó = revolta, Expressen voluntat d'igualtat i volen anivellar a tothom i els desig de llibertat respecte a les imposicions morals de la societat. valors principals són la compassió, obediència… Moment de qüestionament profund i la cerca d'alternatives que reflecteixin la llibertat individual. Transvaloració 3. Estat nen: creació nous valors després de negar els anteriors. Inversió valors morals = revolta esclaus. Nen = innocència i llibertat de crear valors des de 0. Aquesta fase implica La revolta consisteix en que el que era considerat bo ara passi a ser responsabilitat creativa i una obertura a la possibilitat de canvi constant. malvat i el que era dolent passa a ser bo.
Això ha sigut un fruit de ressentiment, odi i impotència. Superhome Nen innocent que creu que tot és un joc, capaç de transcendir les limitacions Crítica utilitarisme imposades i viure amb autenticitat i llibertat. Superació dels estadis anteriors. Principi utilitarisme: major felicitat pel major nombre. Només es dóna valor al que beneficia al ramat, importància als Etern Retorn sentiments d'empatia, valor moral de comptabilitzar la nostre felicitat Concepció cíclica del temps que planteja una repetició del món on s'elimina tot amb la dels altres. per crear-se de nou. Quan acceptem el món cíclic serem el superhome.
Zaratusa Voluntat de poder Valors moral cristiana, pèrdua de fe en Déu i destrucció metafísica Acceptar la vida com és, amb càrrega tràgica, com un risc. Superhome encarna han deixat un buit en Nietzsche que nomena nihilisme negació la voluntat de poder. de tots els referents del pensament i de l'actuació. Món sense valors absoluts. MILL Utilitarisme Fem accions bones perquè esperem que aquestes ens donin plaer, Reflexiona sobre la renúncia a la felicitat en nom del benefici dels altres. cerquem felicitat. Renunciar a la felicitat individual només té valor si beneficia els altres i millora la Hem d'actuar bé perquè és el que ens fa feliços. felicitat col·lectiva.
Bé s'identifica amb allò útil. Accions útils ens acosten a la felicitat. Tothom ha de tenir la llibertat suficient per buscar la felicitat si aquesta no ataca Tot el que podem desitjar/buscar en últim terme és la felicitat. a la llibertat d'un altre. Realment intentem arribar a un mitjà perquè ens condueix a la "La meva llibertat s'acaba on comença la llibertat dels altres". felicitat. Per tant, són mitjans per arribar a una altra finalitat Utilitarisme de Bentham Actuacions morals es valoren amb la utilitat dels resultats d'actes. Felicitat col·lectiva s'aconsegueix per la suma d'accions útils. Valor moral accions, es troba en les seves conseqüències.
Accions bones útils generen felicitat al major n. de persones. Utilitarisme de Mill Accions no s'han de jutjar per la quantitat de felicitat que produeixen. Hi ha accions millors que altres. No tots els plaers tenen el mateix valor. Plaers superiors: em dignifiquen com a humà (raó, emocions) Plaers inferiors: comparteixo amb per exemple els animals. NUSSBAUM Idees Principals 10 Capacitats centrals (per garantir vida digne) 1. Objectiu de les polítiques públiques: que les persones puguin portar 1. Vida: vida d'una durada normal i no morir prematurament per causes una vida humanament digna (llarga, saludable i creativa). evitables 2.
Qualitat de vida: no es pot reduir a un únic indicador; depèn de 2. Salut corporal: accés a alimentació, sanitat i condicions de vida adequades. múltiples elements. Hem de fer un catàleg de prioritats i valors 3. Integritat corporal: moure's lliurement sense por a la violència ni a compartits com igualtat i dignitat humana. l'explotació. 3. Centralitat de la persona: les polítiques han de posar la persona 4. Sentits, imaginació i pensament: educació per desenvolupar el pensament al centre, empoderant-la. Això implica fomentar l'autonomia crític i la creativitat. i reconèixer la igual dignitat de tots éssers humans. 5.
Emocions: establir vincles emocionals i expressar sentiments sense por a la 4. Crítica a l'enfocament econòmic tradicional: el PIB no mesura la repressió. qualitat de vida ni la distribució de la riquesa. Proposa una 6. Raó pràctica: reflexionar sobre la pròpia vida i prendre decisions amb redistribució de la riquesa per solucionar la desigualtat. autonomia. 5. Exemple de l'Índia: problemes d'accés a l'aigua, nutrició, educació, 7. Afiliació: relacionar-se amb els altres i no patir discriminació. feina… Necessiten un nou enfocament. 8. Relació amb altres espècies: respectar i conviure amb la natura i els animals. 9. Joc: gaudir de l'oci i el temps lliure. Capacitats 10.
Control sobre el propi entorn: participar políticament i tenir accés a drets La política ha de crear oportunitats per l'autonomia i l'autoestima laborals. per controlar i planificar vides. Bàsiques: facultats innates, amb una dimensió biològica i Crítica utilitarisme circumstàncies personals. No respecta la dignitat individual: bé comú pot portar a situacions on les Internes: característiques d'una persona concreta, minories quedin desprotegides si la seva felicitat no contribueix a la felicitat desenvolupades interactuant amb l'entorn proper. global.
Combinades: oportunitats que té una persona per No diferencia entre tipus de felicitat: no és el mateix una felicitat basada en escollir i actuar, combinant les capacitats internes amb l'entorn condicions de vida dignes que una basada en la resignació davant la pobresa. polític, econòmic i social. Justifica desigualtats: si una minoria pateix però la majoria està contenta, Primer s'han de desenvolupar les internes i després produir les l'utilitarisme ho podria acceptar com a justificable. combinades Capacitat: l'oportunitat d'escollir. Funcionament: acció realitzada.
Ex: Un ric li diu a un pobre de fer dejuni, el funcionament és el mateix però la capacitat no perquè l pobre no pot escollir, perquè no té menjar.