1. Plató: Teoria de les Idees i Mite de la Caverna
Flashcards
- Quines són les tres característiques que ha de tenir alguna cosa per ser considerada una 'idea' segons Plató?
- Inmutable, eterna i universal
- En quin pla superior ha d'existir la raó, segons Plató?
- El món de les idees
- Nombra tres filòsofs que van influenciar el pensament idealista de Plató.
- Heràclit, Parmènides, Pitàgores i Sòcrates
- Què ensenyen als homes atrapats a la caverna durant tota la seva vida, segons el Mite de la Caverna de Plató?
- Homes d'objectes
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quina característica defineix les idees?
- a) Són perfectes i constants
- b) Són canviants i imperfectes
- c) Són materials i finites
- d) Són relatives i subjectives
Resposta: a) Són perfectes i constants. Segons Plató, només les idees posseeixen les qualitats de ser perfectes i constants, a diferència del món que ens envolta.
- De què tracta el mite de la caverna de Plató?
- a) L'origen de l'univers
- b) La naturalesa de la justícia
- c) La il·lusió de la percepció i la recerca de la veritat
- d) El destí de l'ànima després de la mort
Resposta: c) La il·lusió de la percepció i la recerca de la veritat. El mite de la caverna descriu com els homes viuen atrapats en una caverna i només veuen ombres projectades, que prenen per la realitat. Un d'ells s'allibera i descobreix la veritat fora de la caverna.
- Segons Plató, què depèn de com sigui la teva ànima?
- a) La riquesa material
- b) La virtud
- c) El poder polític
- d) La bellesa física
Resposta: b) La virtud. Segons Plató, l'ànima està guiada per dos cavalls: un de negre (plaers vulgars) i un de blanc (plaers purs i racionals). La virtud depèn de quin cavall domini l'ànima.
2. Descartes: El Mètode i la Metafísica
Flashcards
- Quines són les quatre regles del Mètode de Descartes?
- Evidència, anàlisi, síntesi i enumeració
- Quin és el primer pas per a aplicar el Mètode de Descartes?
- Dubtar de tot el que se'ns presenta com a cert
- Quines tres característiques ha de tenir el dubte per a ser considerat vàlid segons Descartes?
- Metòdic, provisional i universal
- Sobre què dubta Descartes en primer lloc?
- La seva existència podria ser deguda a un geni maligne que l'enganya
Preguntes tipus test
- Quin és l'objectiu principal del Mètode de Descartes?
- a) Evitar errors en el raonament
- b) Acceptar totes les opinions
- c) Confiar en els sentits
- d) Ignorar les evidències
Resposta: a) Evitar errors en el raonament. El mètode de Descartes té com a objectiu evitar errors en el raonament, aplicable tant a la filosofia com a les ciències, i inclou les regles d'evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.
- Quines característiques ha de tenir un dubte per a ser vàlid segons Descartes?
- a) Ser espontani, ràpid i limitat
- b) Ser confús, constant i personal
- c) Ser metòdic, provisional i universal
- d) Ser dogmàtic, immutable i parcial
Resposta: c) Ser metòdic, provisional i universal. Per a Descartes, un dubte vàlid ha de ser metòdic (seguir un mètode), provisional (temporal) i universal (aplicable a tot).
- De què dubta Descartes en primer lloc?
- a) De l'existència de Déu
- b) De la seva pròpia existència
- c) De les idees innates
- d) Dels sentits
Resposta: b) De la seva pròpia existència. Descartes dubta de la seva existència, argumentant que podria ser enganyat per un geni maligne sobre la realitat.
3. Hume: Empirisme i Crítica de la Causalitat
Flashcards
- Segons Hume, tot el que coneixem és degut a...
- L'experiència
- Com s'anomena la percepció recent segons Hume?
- Impressió
- Quines són les lleis d'associació d'idees segons Hume?
- Semblança, contigüitat i causa-efecte
- Segons Hume, existeixen les idees innates?
- No existeixen
Preguntes tipus test
- Hume era un filòsof...
- a) Racionalista
- b) Empirista
- c) Idealista
- d) Existencialista
Resposta: b) Empirista. Hume era empirista i creia que l'experiència és la base del coneixement.
- Quina és la diferència principal entre una impressió i una idea segons Hume?
- a) Les impressions són més abstractes que les idees.
- b) Les idees són més intenses que les impressions.
- c) Les impressions són més recents que les idees.
- d) Les idees són sempre veritables, mentre que les impressions no.
Resposta: c) Les impressions són més recents que les idees.. Les impressions són percepcions recents, mentre que les idees són percepcions menys recents o producte de la imaginació.
- Quina llei d'associació d'idees descriu la relació on un objecte es troba dins d'un altre?
- a) Contigüitat
- b) Causa-efecte
- c) Semblança
- d) Fantasia
Resposta: a) Contigüitat. La llei de contigüitat estableix que associem idees perquè un objecte es troba dins d'un altre.
4. Kant: Ètica Universal i Imperatiu Categòric
Flashcards
- Què significa actuar 'd'acord amb el deure' segons Kant?
- Actuar d'acord amb el deure, amb la millor intenció, no per obligació o per quedar bé.
- Quines tres característiques ha de tenir una ètica universal segons Kant?
- Una ètica que és a priori, necessària i autònoma.
- Què vol dir Kant quan diu que hem de tractar els éssers com a un igual i no com a un mitjà?
- Que hem de tractar els altres com a fins en si mateixos, no com a mitjans per aconseguir els nostres objectius.
- Com podem saber si les nostres accions són moralment correctes segons Kant?
- Comprovar si l'acció pot ser convertida en una llei universal, és a dir, si seria acceptable que tothom actués de la mateixa manera.
Preguntes tipus test
- Segons Kant, què significa actuar 'per deure'?
- a) Actuar per obtenir recompenses o evitar càstigs.
- b) Actuar seguint els propis desitjos i inclinacions.
- c) Actuar d'acord amb la llei moral, sense importar les conseqüències.
- d) Actuar per tal d'aconseguir la felicitat personal.
Resposta: c) Actuar d'acord amb la llei moral, sense importar les conseqüències.. Kant argumenta que actuar per deure significa actuar d'acord amb la llei moral, sense tenir en compte les conseqüències o els propis desitjos. Això implica actuar amb la millor intenció, independentment del resultat.
- Què vol dir Kant quan diu que hem de tractar les persones com a fins i no com a mitjans?
- a) Que podem utilitzar les persones per als nostres propis interessos.
- b) Que hem de respectar la dignitat i autonomia de cada persona.
- c) Que hem de ser amables i generosos amb els altres.
- d) Que hem de ser indiferents als problemes dels altres.
Resposta: b) Que hem de respectar la dignitat i autonomia de cada persona.. Kant argumenta que hem de tractar cada persona com un fi en si mateix, reconeixent la seva dignitat i valor intrínsec. Utilitzar algú com un mitjà implica instrumentalitzar-lo per als nostres propis objectius, negant-li la seva autonomia i respecte.
- Què és l'imperatiu categòric segons Kant?
- a) Un principi que ens diu que hem de buscar la felicitat personal.
- b) Un principi que ens diu que hem de seguir les normes socials.
- c) Un principi que ens diu que hem de ser amables i generosos.
- d) Un principi que ens diu que hem d'actuar segons màximes universalitzables.
Resposta: d) Un principi que ens diu que hem d'actuar segons màximes universalitzables.. L'imperatiu categòric és un principi moral que dicta que hem d'actuar només segons màximes que puguem voler que es converteixin en lleis universals. Això significa que les nostres accions han de ser consistents amb un ordre moral universal i aplicable a tothom.
5. Mill: Utilitarisme i Benestar
Flashcards
- Quin és el principi fonamental de l'ètica de Mill?
- Prioritza el benestar i la felicitat com a finalitat humana.
- Quins dos tipus de plaers distingeix Mill en la seva teoria ètica?
- Plaers vulgars i plaers nobles.
- Quina característica defineix els plaers nobles segons Mill?
- Els plaers nobles involucren la raó i beneficien a més persones.
- Quin criteri utilitza Mill per a determinar si una acció és moralment correcta?
- El bé ha de ser per al major nombre de persones, no només de forma egoista.
Preguntes tipus test
- Què prioritza l'ètica de Mill?
- a) El benestar i la felicitat.
- b) El deure i la obligació.
- c) La virtut i l'honor.
- d) La justícia i la equitat.
Resposta: a) El benestar i la felicitat.. Mill prioritza el benestar i la felicitat com a finalitat de l'ètica, influenciat per l'utilitarisme de Bentham.
- Segons Mill, com es comparen els plaers nobles i vulgars?
- a) Són igualment valuosos.
- b) Els plaers nobles són superiors.
- c) Els plaers vulgars són superiors.
- d) Depèn de la persona.
Resposta: b) Els plaers nobles són superiors.. Mill argumenta que els plaers nobles són superiors perquè involucren la raó i beneficien a més persones, mentre que els vulgars són més egoistes.
- Què fa que una acció sigui moralment correcta segons Mill?
- a) Si beneficia a la majoria, encara que sigui injusta.
- b) Si segueix les normes socials.
- c) Si és desinteressada.
- d) Si maximitza la felicitat general.
Resposta: d) Si maximitza la felicitat general.. Mill defensa que una acció és moral si promou la major felicitat per al major nombre de persones, considerant els plaers nobles per sobre dels vulgars.
6. Nietzsche: Transvaloració dels Valors i Superhome
Flashcards
- Què és la transvaloració dels valors segons Nietzsche?
- La inversió dels valors morals tradicionals a causa de l'enveja dels esclaus.
- Quines són les tres fases de la transvaloració dels valors segons Nietzsche?
- Camell, Lleó i Superhome.
- Quina és la fase del Camell en la transvaloració dels valors?
- La fase on la societat aguanta els valors opressors basats en el cristianisme.
- Quina és la fase del Lleó en la transvaloració dels valors?
- La fase on la societat abandona Déu i experimenta la falta de sentit (Nihilisme).
Preguntes tipus test
- Quina és la principal causa de la inversió dels valors morals segons Nietzsche?
- a) La imposició de la moral cristiana.
- b) La influència de Sòcrates i Plató.
- c) L'enveja dels esclaus cap als senyors.
- d) La decadència de la cultura grega.
Resposta: c) L'enveja dels esclaus cap als senyors.. Nietzsche argumenta que els esclaus van invertir els valors morals dels senyors a causa de l'enveja.
- Què caracteritza la fase del Lleó en la transvaloració dels valors?
- a) L'acceptació dels valors tradicionals.
- b) L'abandonament de Déu i l'experimentació del nihilisme.
- c) La creació de nous valors morals.
- d) La tornada als valors dels herois grecs.
Resposta: b) L'abandonament de Déu i l'experimentació del nihilisme.. La fase del Lleó es caracteritza per l'abandonament de Déu i l'experimentació del nihilisme, la falta de sentit.
- Quina és la funció del Superhome en la filosofia de Nietzsche?
- a) Un retorn als valors de l'antiga Grècia.
- b) L'acceptació de la moral cristiana.
- c) La compassió i la igualtat.
- d) La creació de nous valors basats en la pròpia voluntat.
Resposta: d) La creació de nous valors basats en la pròpia voluntat.. El Superhome és capaç de crear nous valors basats en la seva pròpia voluntat i poder, superant la moral tradicional.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
Plató: El mon que ens envolta és canviant i imperfecte, només en les idees són perfectes i constants. Les idees són immutables i per tant la raó ha d'existir en un plà superior anomenat el mon de les idees. Pensament Idealista influenciat per Heràclit, Parmènides, Pitàgores i Sòcrates ( del qual va ser deixeble i presència la seva mort). Es genera una dualitat entre el mon real ( sensible ) i el mon de les idees ( intel·ligible ). La idea del bé és la més complicada de totes, passant per sota les matemàtiques i finalment les idees de coses palpables. Per a que alguna cosa sigui una idea ha de ser inmutable, eterna i universal.
Crea el mite de la caverna, en aquest uns homes viuen atrapats a una caverna en la qual els ensenyen durant tota la seva vida hombres d'objectes, un d'ells s'allibera i veu que tot és una il·lusió. En sortir de la caverna la llum ( realitat ) el cega però finalment s'acostuma a la llum i torna a entrar, una vegada dins els i diu el que ha vist als seus companys però no el creuen i el prenen per boig fins que el maten ( com a Sòcrates ). Aquesta història ens fa reflexionar sobre com veiem a la gent que realment sap la veritat en la societat.
També pensa que el home està compost per cos i anima, l'anima pot estar guiada per "dos cavalls", un de negre i un de blanc, el blanc representa els plaers més pur i relacionats amb la raó, mentres que el negre representa els plaers més bulgars i no relacionats amb la raó. Segons com sigui la teva ànima tens una virtut diferent que has d'explotar per a tal de excedir en el teu lloc a la societat. Les ànimes concupiscibles són aquelles guiades per el cavall negre i per tant tenen el lloc més baix en la societat, no poden ascendir en el pla de la veritat, la seva funció és la de tenir fills i sustentar la societat.
L'ànima irascible és aquella guiada perel cavall blanc, és dediquen a defensar la ciutat com a soldats, poden tenir fills però tindran que ser criats per un'altra persona, aquest sí que poden ascendir al coneixement superior. Finalment està l'ànima racional, aquesta és aquella que és capaç de controlar els dos cavalls ( l'auriga ), no pot tenir fills i la seva funció és la de governar la ciutat, en aquest cas l'ànima és immortal, aquests últims se'ls anomena els reis filòsofs. Al ser l'ànima immortal el seu càstig és el de caure al mon sensible. Descartes: Crea el Mètode, una forma de no equivocarse en el raonament de les teories, igualment aplicable a filosofia i a ciències.
En té unes regles: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. Per a poder utilitzar el mètode primer hem de dubtar i per a que un dubte sigui vàlid ha de ser: metòdic, provisional i universal. Primer dubta sobre la seva existència, ell diu que potser la seva existència és deguda al pensament d'un geni maligne que l'enganya en la seva propia realitat. És llavors que s'adona que per a existir primer hem de pensar (cogito, ergo sum ) si no poguessin pensar no seriem conscients de la nostra pròpia existència i per tant no existiriem, aquesta és la primera veritat.
Hi ha diferents tipus de idees en les que puc pensar: adventícies ( provenen dels sentits ), innates ( del raonament ) i les factícies ( barreja de adventícies ). De l'estudi d'aquestes tres tipus d'idees s'extreu que hi ha tres tipus de "res" ( realitats que poden existir per si mateixes ): res cogitans ( el pensament ), res infinita ( correspón a Déu el qual ha d'existir ja que és la representació de la màxima perfecció ) i res extensa ( el mon material ). Per a desmentir l'idea del geni maligne Descartes afirma que si Déu és perfecte no pot ser maligne, la perfecció està absenta de bondat o maldat, simplement existeix de forma perfecta.
Per a jo existir de forma imperfecta ha d'haver alguna cosa perfecta. Només amb la raó podem afirmar l'existència de l'ànima i de Déu. Per a que els nostres pensaments siguin clars hem d'eliminar les passions ja que poden guiar la voluntat i fer-nos arribar a pensaments inconcluents (estoïcisme). Hume: Estudia dret però sense vocació. Filòsof empirista. Tot el que coneixem és degut a l'experiència, la qual genera percepcions. La força de les percepcions depèn de com recents siguin, o de com es va viure l'experiència si la percepció. Si la percepció és recent se'n diu impressió, si no ho és o simplement probé de la nostra imaginació es torna en una idea.
Si una idea és complexa ( prové de dues idees simples ) la nostra imaginació ha aplicat una de les següents lleis d'associació: semblança ( dos objectes molt similars ), contigüitat ( un objecte és troba dins d'un altre ) i causa-efecte ( una se sol trobar relacionada amb l'altra ). També existeix la fantasia en la qual ens inventem una nova idea amb dos idees simples que no tenen res a veure. No existeixen les idees innates. Les relacions d'idees consisteixen en afirmacions que depenen una de l'altra com per exemple: tres costats d'un triangle són iguals.
Les qüestions de fet són aquelles afirmacions quotidianes que realment no tenen sentit com per exemple: els Sol sortirà demà, per a Hume existeixen les mateixes probabilitats de que surti de que no surti generant que l'afirmació anterior no sigui realment certa. critica el principi causa-efecte ja que realment no es poden associar idees només perque en tinguem una impressió anterior ja que realment no en tenim ninguna impressió anterior. Fa una crítica a Descartes i la seva definició de substància, al no venir d'una impressió només la podem considerar com a una hipòtesis o una suposició. De la mateixa manera és critica Déu i el Jo de descartes.
No som realment lliures ja que la llibertat es defineix com l'absència d'un factor extern per a actuar i al no tenir percepció de tal cosa no podem afirmar ni desmentir la nostra llibertat. Kant: Busca la ética universal. Aquesta ha de ser a priori, necessària i autònoma. Crítica durament les anteriors ètiques ja que no compleixen aquestes condicions. Kant diu que s'ha d'actuar d'acord amb el deure i no per deure. Amb això vol dir que hem d'actuar amb la millor de les intencions, i no fer les coses per a quedar bé de cara a la resta. La voluntad és el més important per a la moralitat d'una acció. S'ha de tractar a els éssers com a un igual i no com a un mitjà.
Per a saber si les nostres accions són moralment correctes hem de pensar en crear una màxima o també anomenada una llei universal ( si tothom fes aquesta acció que passaria ). Sempre que la nostra acció sigui feta desde la nostra pròpia voluntat, tracti als altres com a iguals i pugui ser generada com una màxima podem afirmar que les nostres accions són correctes. Mill: Influenciat per l'utilitarisme de Bentham, Mill crea una ética en la qual es prioritza el benestar i felicitat de les persones ja que considera que és la finalitat humana.
Hi han dos tipus de plaers: els plaers vulgars ( aquells que no involucren la raó i per tant no aporten la felicitat a altres persones menys als involucrats ) i els plaers nobles ( involucren la raó i per tant beneficien a més persones ). " És millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet" dirà Mill, ja que el bé ha de ser per al major nombre de persones i no només egoista. Per a veure la moralitat d'una acció s'ha de fer un càlcul de plaers per a comprovar que la nostra acció realmnet serà la que generi major felicitat a mi i a la resta ( sempre plaer noble ). Si una acció porta plaer a un gran nombre de persones però és un plaer búlgar la nostra acció no serà moral.
Nietzsche: "Déu ha mort i nosaltres l'hem matat" dirà Nietzsche. Estudia filologia clàssica, concretament la grega. Influenciat per Wagner i Schopenhauer, junt amb la seva infància i posteriors estudis van crear la filosofía de Nietzsche. Ell creu que fa molts molts anys (en l'antiga grècia) els herois eren considerats els homes realment correctes ja que barrejaven els dos aspectes de la vida ( els noms següents els va donar Nietzsche ) el costat dionísic, aquel més irracional i basat en els plaers, i el costat apol·loni, aquell que simbolitza el costat més racional de la vida. Els herois sabien el que estaba bé de forma instintiva.
En canvi els esclaus ( persones que eren considerades dèbils ) tenien enveja dels herois i van crear la seva moral en base a la contradicció de la moral dels senyors. la seva enveja era tal que es va produir una inversió dels valors, fent que ara els herois fossin vists com els dolents de la història. Per a Nietzsche la única forma de tornar els valors tradicionals que l'església, Sòcrates i Plató ( els esclaus ) han volgut borrar és crear una transvaloració dels valors. la transvaloració té tres fases. Fase del Camell: la societat aguanta els valors opressors de la societat basada en el cristianisme.
Fase del Lleó: en aquesta la societat ja cansada ha decidit abandonar a Déu, però ara es troben amb un altre problema, la falta de sentit (Nihilisme ) . El Superhome: amb el temps un nen sense prejudicis creixerà i podrà trobar el nou sentit de la vida, valors que durant la opressió de la nostra pròpia naturalesa no vam ser capaços de veure. Per a Nietzsche valors com la compassió i la igualtat són un invent de l'església, només el que el superhome faria seria correcte i per tant moral. Nussbaum: