Filosofia Moderna i Contemporània: Conceptes Clau

I 42 flashcards i 28 preguntes més al document.

Text del document

Tema 1 Mirub Noor FACTORS CONTRIBUENTS AL SORGIMENT DE LA FILOSOFIA 1. El pas d'una cultura imperial on se situa el palau al centre una cultura social amb una plaça al centre (Àgora) on s'intercanvien béns i ideés. Justícia, lleis, coneixement, etc. 2. Una nova "ideologia" nacional sense llibre sagrat o "religió olímpica" 3. Canvi d'una cultura oral a una escrita: a. Invenció escriptura fonètica b. Article "To" (allò) c. Paper egipci 4. Invenció de la moneda encunyada, va permetre donar valor universal acordat convencionalment a un objecte concret que no el tenia abans. Tots seguim la mateixa proporció i límits.

Va poder fer veure que la societat estava més avançada i va atribuir racionalitat i permetre l'aparició de la filosofia. Gràcies a la moneda encunyada facilita el comerç exterior a altres polis, també introduint noves idees i cultures. 5. Coneixement aportat per l'astronomia dels babilonis, i la geometria proporcionada pels egipcis. Què el que estaven aportant a la cultura grega era el coneixement per adonar-se que l'entorn es pot conèixer des d'un entorn més matemàtic i físic i anant deixant de banda els mites. 6. Oracle de Delfos, els oracles eren dites en un format enigmàtic fent al poble pensar i interpretar utilitzant la lògica i la interpretació. 7.

Tragèdia Grega, són obres dramàtiques on es representaven llegendes i herois amb tres actes, actors i un cor. El cor s'encarregava de narrar les obres, introduir els personatges i expressar la voluntat del poble. Vol dir que jutjava moralment la història que explicava. Mirub Noor SÒCRATES VS.

SOFISTES - Millor líder democràtic: Pèricles (440 aC) - Guerra Peloponès (432-405 aC) - Règim 30 tirans (404 aC) Objectivisme epistèmic Defensor de la veritat, només hi ha una veritat Els sofistes són escèptics en la realitat Resum característic del pensament socràtic 1— Rebuig sofistica 2— Maièutica i ironia 3— Intel·lectualisme moral 4—Universalisme ètic, epistemològic i ontològic Sòcrates creu que podem extreure el coneixement de la gent amb la raó, no fan falta coneixements previs. Tots podem arribar a conclusions correctes amb ajuda i la teva capacitat racional. Aracracia Manca de força de voluntat Protàgores (sofista) Va fer la primera constitució per Pèricles.

"L'home és la mesura de totes les coses" Diu que l'home és el que decideix i ho controla tots, no hi ha divinitats (antropocentrisme). Sí l'home és la mesura de totes les coses, ho farà de manera independent, la mesura de les coses és relativa als homes (relativisme) Depèn de cada individu Depèn de cada cultura Depèn del moment i època històrica Mirub Noor Gòrgies Era Nihilista o escèptic, nega la veritat i la realitat. Creu que no existeix. Res existeix és evident que no existeix ni l'ésser ni el no-ésser. - El no-ésser no és, ja que si fos, seria contradictori.

- Si l'ésser fos, seria etern o engendrat (creat per algú) - Si fos etern, seria infinit, llavors no seria enlloc - Si fos engendrat, qui ho crearia, l'ésser o no-ésser El nivell més baix d'ontologia, de la realitat, són les imatges. La més important: Idees o formes essència en el món de les idees - Món visible idea de les formes en la vida, no són perfectes però s'assemblen - Món menys real Les imatges, és la copa de la còpia Influencies sobre plató: Parmènides (presocràtic) L'ésser era etern, immutable, únic i estable. Pitagòrics La realitat última si es poden conèixer amb els nombres.

Sòcrates Valors universals Mirub Noor Mite del demiürg En el principi del temps hi havia una massa informe i el deus va donar el món de les idees al demiürg, amb un motlle per seguir, per crear totes les coses materials. Demiürg Algú que dona forma a una massa informe, moldea una massa. Quina relació hi ha entre els 2 mons de Plató? - Mímes (semblança) - Méthexis (participació) Totes les coses materials participen en la idea, formen part de la idea. Totes les coses materials no són idèntiques a les idees, la idea és més perfecte. Quines vies d'accés tenim a les idees? (com coneix?) - Anamnesi (recordar) Amb la raó ho pots deduir sense necessitat de comprovar-ho.

- Dialèctica - Amor (Amor platònic amor que no pots aconseguir) Amb l'amor a les idees pot aconseguir el coneixement. Si busques universalitat, no has de fer cas als sentits. Has de buscar les coses comunes per buscar la idea principal, la idea vertadera. La necessitat de trobar universalisme per Plató i Sòcrates és perquè la diversitat no els agradava. Mirub Noor Antropologia ètica i política Ànima (psique) Diàleg Fedre: Els éssers humans som duals, el cos és una presó de l'ànima. - Mite Carro alat L'ànima està dividida en 3 - Concupiscent (epitimetykós) Part emocional que busca plaer, benestar, comoditat…

(Se sent a la panxa i a part baixa) Persona temperada - Irascible (tymós) La ira, coratge, adrenalina (se sent al cor) Persona valenta - Racional (nous) Racionalitat (prudència) L'ànima s'ha de governar d'igual manera que la ciutat. Perquè l'ànima estigui ben governada tot ha d'estar en equilibri. Prudència O governen per bé propi o es queden tota la vida estudiant Classificació de règims polítics segon Plató Mirub Noor 1. Aristocràcia o monarquia 2. Oligarquia 3. Timocràcia 4. Democràcia govern del poble: governs de les emocions 5. Tirania - Adimant i glauco RENÉ DESCARTES (159-1650) a) Context històric i filosòfic i) Filosofia medieval: La teologia sobrepassa a la filosofia.

Les qüestions discutides són teològiques. La fe és més important que la raó. b) Escolàstica medieval Organitza la classe en lectio, questio, disputatio i) Al final de l'època medieval, torna la dialèctica i la filosofia. 1) Autors: St. Agustí i St. Tomàs d'Aquino 2) Guillen d'Ockham (últim filòsof medieval): Comença a estudiar per monjo en la universitat d'Oxford i després es fa professor. Defensa l'empirisme, nominalisme (conceptes abstracte no existeixen) i la navalla d'Okham (estrategia per distingir la bona argentació) Diu que les explicacions més simples han de prevaldre sobre les expiracions més complexes. c) Renaixement Fi del teocentrisme.

Tornen als clàssics grecs i es fixen en l'home. d) Neixen els primers estats moderns Els reis han de convèncer els súbdits per governar. e) Revolució científica Corepni i Galileu demostren que la terra no està al centre de l'univers. També Newton demostra que el més important són les mates i l'experiència, demostrant la gravetat. f) Reforma protestant Mirub Noor i) Els protestant, Martí Luter, diu que les persones qui té l'autoritat per interpretar les escriptures no és només el papa o les persones de l'església, si no cadascú de nosaltres pot interpretar les escriptures. Biografia Neix a La Haye (Bretanya francesa) es va a La Fléche, escola molt prestigiosa i jesuïta.

En l'escola estudiava filosofia escolàstica i física de Galileu. - Sil·logisme aristotèlic (dues premisses i una conclusió) Criteri de veritat: és veritat allò que és clar i distint Isaac Beckham Amic que Descartes amb qui comparteix idees i aprèn d'ell molt de les idees de la revolució científica. Es diu pare de la filosofia moderna, perquè dona un gir a l'epistemologia, no se centra en la metafísica. Que puc saber i com? Meditacions metafísiques 1a meditació: - L'objectiu principal és trobar uns principis o criteris per conèixer de forma indubtable, fiable. Una visió del coneixement apodíctica. També un mètode.

- Fa un mètode per dubtar de tot - Conseqüències: Acaba dubtant de la realitat i diu que els sentits a vegades ens enganyen. No podem dubtar de tot a qualsevol hora perquè aquest tipus de dubte seria infinit o seria aplicable, hem de dubtar d'allò del qual tenim motius per dubtar, potser perquè hem sigut enganyats. Motius per dubtar Somni i vigília - Descartar els sentits com a via de coneixement (Els empiristes s'equivoquen) Les ciències empíriques tampoc tenen sentit Les matemàtiques, ciències formals, tampoc poden ser fiables per un geni maligne. No podem confiar en la nostra raó. El geni maligne, hi ha la possibilitat que existeixi un geni maligne que ens estigui enganyant.

Mirub Noor Veritat apodíctica Veritat indubtable, absoluta, 100% segura No fa servir aquest mètode en l'ètica, perquè no pots estar dubtant cada cop que prens una decisió. Ètica provisional Creu allò en què creies, fes el que feies i no siguis revolucionari. 2a meditació Cogito, ergo sum Penso, després existeixo El geni maligne ens pot enganyar sobre els continguts dels pensaments, però no del fet que penso. Primera veritat, posa l'ésser humà al centre.

contingut principal: primera veritat i el criteri de veritat Evolució de l'argument a) Del dubte hiperbòlic al "jo penso…" b) Criteri de veritat (veritat apodíctica): claredat (evident) i distinció (límits clars i no es pot descompondre, unitat bàsica) c) Dubte metòdic Anàlisi de "l'ésser humà": es pot descompondre, per tant, no és distint l'ésser humà cos i humà d) Res cognitans substància pensant e) Dualisme antropològic f) Exemple: espelma Qualitat primària (essencial, immutables) i secundària (forma, color) coneixement sentit < raó 5a meditació Descartes menys escèptic i comença a classificar les idees Tipus d'idees: - Adventícies (captes amb els sentits) no són fiables - Fictícies (imaginació a partir d'idees adventícies) Tampoc són fiables - Innates (tots la tenim amb l'ús correcte de la nostra raó) Mirub Noor Argumentació de deu Argument ontològic 1.

És evident que déu existeix, la seva definició és: Déu = ésser summament perfecte 2. Un ésser imperfecte no pot tenir cap imperfecció 3. La no-existència és una imperfecció Conclusió: Déu existeix Crítica: l'essència és diferent de l'existència, qualsevol cosa perfecte no té per què existir. Descartes respon: Diu que té raó en tots els altres casos, menys en aquest. Perquè deu és tan perfecte que no pot no existir. Kant diu: Descartes defineix l'existència com un atribut, però l'existència no és cap atribut. L'existència és un fet que es comprova a partir de la síntesi de la raó i enteniment. La cinquena meditació acaba dient: si deu existeix, el geni maligne no pot ser-hi.

Déu elimina el dubte hiperbòlic i no deixa que un geni maligni ens enganyi. Si el geni maligne no existeix, el jo penso existeix, el criteri de veritat(raó) existeix, les idees matemàtiques existeixen… Els éssers humans no som perfectes: Tenim 2 facultats: - La raó - Voluntat lliure No fem el mal pel geni maligne, sinó per la nostra voluntat 6a meditació Puc recuperar la realitat del món? Origen de les idees adventícies: - No som la causa perquè el que pensem no passa en la realitat Les idees del somni són com són pels nostres desitjos, en els somnis fem el que no podem. El desig és impotent a la realitat, el que imagines no és real. - Déu: No pot ser perquè no ens enganyaria.

No és la causa, però és la garantia. Ens ha fet a tot amb un sentit comú, fent que pensem que l'origen de les idees adventícies són Mirub Noor els objectes. Veiem una taula perquè hi ha una taula. La garantia de l'existència del món es deu, que ens ha fet amb una inclinació molt forta a pensar que la causa de les idees adventícies són els objectes de la realista. Déu és bondadós i no menteix, llavors aquesta inclinació ha de ser correcte. - La causa són els objectes Això quantificable numèricament, com qualitats primàries. Allò que son objecte de sentits, com secundàries. Déu mai enganyarà sobre idees primàries. Si cometem errors, seran per la culpa dels sentits, els nostres sentits fallen.

Tema 2 Tema 2 Mirub Noor Hume Familia rica, però no tant. Va estudiar dret i se'n va anar a França. Il·lustració racionalistes, confien en la raó per a tot (política, avenços…) Empirisme: - Tesis psicològica: El coneixement té l'origen en els sentits, comença en la percepció. - Tesis epistemològica: El coneixement fiable es fonamenta amb el coneixement sensorial. Hume és escèptic, es proposa dubtes importants sobre la fiabilitat del coneixement. És considerat un filòsof modern, que posa l'epistemologia al centre. Hume és empirista i Descartes és racionalista. Hume creu en el sentit comú. El sentit comú ens inclina a creure el món exterior, perque es continu i coherent.

Només tenim la informació que ens donen els sentits, no tenim impressions. Podem diferenciar el món exterior d'al·lucinacions perquè el món és constant i coherent. Vol sintetitzar els coneixements de la nostra ment i com funciona el procés de coneixement, igual que va fer newton amb la gravetat. Funcionament de la ment 1. Tots els continguts mentals que tenim són percepcions (impressions (primàries o secundàries) i idees (simples o complexes)) impressió primària Font més fiable de coneixement (gust, color, olor…) immediates, causa present i directes Impressions secundàries Amor, tristesa… record, imaginacions o barreges d'idees.

L'única diferencia entre impressió i idees és la força i la vivacitat Les idees per ser fiables han de fer còpies d'impressions primàries Tema 2 Mirub Noor tota idea fiable ha d'estar basada en una impressió. 2. Com es relacionen aquests continguts? 1. Principi de còpia o correspondència si una idea no ve d'una impressió, és una idea buida i sense significat. 2. Negació d'idees abstractes En contra de les idees innates i totes les idees metafísiques. No poden existir perquè no hem tingut cap impressió d'elles. 3. Principi d'associació semblança, contigüitat i casualitat 3.

Dos tipus de coneixement - Qüestions de fet (inductiu) La nostra ment pot conèixer sobre els fets, ciències empíriques socials. Coneixement contingent i particular. Amplia el coneixement - Relacions entre idees (deductiu) ciències formals. Coneixement necessari i universal.

No amplia el coneixement Necessari No podria ser d'altra manera, sempre serà així Els dos tipus de coneixement: Qüestions de fet: - Contingent - Particular - Ampliació - Problemes inducció Relacions entre idees: - Necessari - Universal - No amplia el coneixement - Principi de la no contradicció Tema 2 Mirub Noor Tenim la necessitat d'associar idees amb les nostres percepcions anteriors Si veig un triangle vermell pensaré en el triangle vermell que tinc casa. Existeix la necessitat de la natura? La relació de causa efecte no existeix la natura, són hàbits de la nostra ment.

Substància No hi cap impressió de la idea de substància, per això no existeixen les substàncies, com deu, substància pensant… Locke El jo és una continuïtat de pensaments Hi ha més semblança entre dues persones amb empatia que amb la versió passada d'una persona. La necessitat que veiem a la natura és la mateixa que veiem a la passió de la ment. La relació entre les emocions en la nostra ment i la voluntat és molt forta. No tenim cap impressió de llibertat, només sabem que certes emocions estan lligades a certes accions. Hume Pare de l'emotivisme, és relatiu. Tot judici rural es correspon als nostres sentiments.

Si diem que alguna cosa està malament, no és perquè estigui en contra d'alguna llei o alguna cosa correcte, sinó que ho diem perquè expressem una emoció. Som éssers empàtics que rebutgem a aquells que fan mals i acceptem a aquell que ens produeixen benestar. Acostumem a fer el que ens produeix benestar.

Tema 2 Mirub Noor Empiristes el coneixeent ve de l'eperiencia, quan neixem el nostre cervell esta buida i no existeixn les idees innates Racionalistes el coneixmeent ve de la raó ------- Percepció: tot coneixement que prové de l'experiència - Impressions: resultat directe i d'una experiència - Idees: còpies de les impressions en la nostra memòria o imaginació Principi de còpies: totes les nostres idees venen d'impressions Principi d'associació de les idees: amb la imaginació, la ment humana associa idees, creant idees més complexes amb idees simples.

Lleis d'associació - llei de la semblança: - llei de la contigüitat en l'espai i en el temps - llei de la relació causa- efecte tipus de coneixements: - De fets: a partir de la realitat física, amb l'empirisme i impressions i idees - A partir de l'observació i seguint la relació de causa- efecte - Són veritat probables i no necessàries - Relació entre idees: relacionant idees entre elles - Obtinguts a partir de la lògica - segueixen el principi de no contradicció - Són veritats universals i necessàries Critica al principi de causalitat Casualitat relació causa - efecte ens anticipem a saber el futur Tema 2 Mirub Noor Hume diu que no és correcte perquè no tenim una impressió de la idea de causalitat.

La idea de causalitat és una idea complexa produïda per la imaginació. La causalitat ve de les impressions de l'hàbit o costum que tenim en veure les coses de certa manera. Ètica i moral: La ment humana té dues dimensions: - Teoria (relativa al coneixement) Raó, només podem conèixer - Pràctica (relatiu a l'actuació) Primer hem de sentir per després decidir si hem d'actuar de forma correcta o incorrecte. Direm que està bé el que ens provoca plaer i el que està malament el que ens produeix malestar. No hi ha un criteri universal. Simpatia: Qualitat que ens impulsa a compartir i comprendre als sentiments dels altres. Un sentiment serà correcte quan és útil per una persona i per la majoria.

El jo nomes es una succesió d'idees, Tema 3 Mirub Noor tema 3 Immanuel Kant Epistemologia kantiana (crítica de la raó pura) - Podem existir/conèixer veritats universals i necessàries? - realitat noümènica (realitat objectiva, independentment de tot punt de vista) els éssers racionals tenim 3 facultats o capacitats - Sensibilitat rep informació sensorial. Rebre informació és una activitat passiva, el paper actiu és posar aquesta informació en l'espai i en el temps. L'espai i el temps no són a la realitat, els col·loquem nosaltres. - Enteniment La sensibilitat s'estructura en categories, hi ha 12 categories que s'agrupen 3 grups (quantitat, qualitat, relació i modalitat).

Les categories més importants són les de substància i causalitat. - raó s'ocupa dels temes que van més enllà de l'experiència sensible. S'ocupa de deu, immortalitat anima, llibertat… creu en l'existència d'aquestes coses, són essencials, però no les pot demostrar. Pròleg fonamentació metafísica dels costums: Hi ha una diferència fonamental entre la nostra raó quan intentem conèixer el món, que descriu el món i conèixer els fenòmens, en canvi, en l'àmbit normatiu, discussió de l'ètica, no podem veure ni descriure l'ètica, la raó no pretén descriure, pretén posar normes. Observant el món no es pot deduir cap norma ética.

- Ètiques formals - Ètiques heterònomes - Ètiques teològiques Ètica kantiana (ètiques formals) deontològica, formal i autonoma. determinisme: tot esta detrminat per lleis, causes… anteriors. aixi pot saber com evolucionaran. Mirub Noor tema 3 Deontològica: has d'obeir el deure moral, no et diu el que s'ha de fer, però et diu que sempre s'ha d'obeir el deure moral, és a dir, tenir una bona voluntat i seguir una llei o norma universal intencions vs. conseqüències Ètiques conseqüencialistes: quines conseqüències té una cosa i l'altra, fes el que tingui una bona conseqüència.

Ètiques intencions: el que conta és quin raonament moral has seguit, la intenció la responsabilitat la té el subjecte lliure. Les accions poden ser conformes al deure o per deure. Les accions conforme al dure seran accions hetromones, no són lliures. Les accions per deure són les correctes, quan actuem segons principis i lleis. actuar d'acord amb la llei moral. Llibertat autolegislar-se Imperatiu categoric: Màxima: regla o guia subjectiva, que la faci un subjecte, per a l'acció.

Mandat/imperatiu : - Hipotètic - Tècnic (et donen l'eina, es tracten de mitjans i fins) ètiques materials i teleològiques ètiques heterònomes - Prudencial - Categoric: voluntat lliure, incondicionat postulats de la raó practica Mirub Noor tema 3 - postulats: idea indemostrable sense la qual no és possible una altra idea necessària. - l'ètica kantiana necessita el jo/ ànima immortal, encara que no la pugui demostrar. - kant diu que no podem cumplir els estandars dels imperatius categorics, pero hem de confiar que en un futur podem millorar. Immanuel Kant: Racionalista 1724 - 1804 Königsberg Culminació del període de la il·lustració. Filosofia entre empirisme i racionalisme.

Família pietista (secta religiosa radical del protestantisme). (rigorisme moral) Eren protestants, fe molt íntima, no vistosa. Es reflecteix a la seva filosofia, tot 2q q1ºº1 i no ser religiosa. Pensa que ningú pot superar la nostra capacitat de raonar correctament. Contacte amb Rousseau i Hume Estudia amb Ch. Wolff metafísica racionalista " i M. Knudsen matemàtiques i física Newtoniana. Dos "males influències": Contacte amb Rousseau i Hume: Fi somni dogmàtic i altament format intel·lectualment i políticament. Fortament racionalista, així i tot, sensibilitat per les novel·les de Rousseau. Filosofía Kantiana Ideals il·lustrats: Raó i llibertat són les "pedres precioses" de la humanitat.

Laïcisme: Filosofia laica, no esmentada la religió, tot i ser creient. Confiança en la ciència En contra del Teleologisme moral, a favor de Deontologisme Mirub Noor tema 3 Filosofia Teleològica, no confondre amb Teològica. Ve del grec "télos", que vol dir objectiu. Deontològica: Prové de "dentos": deure. Totes les ètiques han sigut teleològiques perquè ens han dit quin era el nostre objectiu per tenir una vida bona. Com a defensor de la llibertat diu, "a mi no m'ha de dir ningú com vivir la meva vida". Kant diu: "Jo et diré que els deures que tens, els has de seguir sense excepcions, de forma molt rigurosa". Els humans tenim llibertat individual, ningú no ens ha de dir que fer.

Crítica a totes les altres filosofies. Ex: (Aristòtil, Epicurl……) Filosofia deontològica: Cadascú haurà de donar sentit a la seva vida. Que puc saber? Epistemologia Kantiana i crítica a la metafísica Obra: Crítica a la Raó Pura (1781-1787) "La gran pregunta kantiana" Poden existir / podem conèixer veritats universals i necessàries? (com la física newtoniana). Com puc justificar la física newtoniana, si Hume ha demostrat que la causalitat és un hàbit de la nostra ment, si no existeix?

Subjecte: Persona Objecte: Realitat, món "en si" "Realitat noümènica" OBJECTIVA: (independent de tot punt de vista) Podem arribar a veritats universals i necessàries, però no la realitat objectiva, sinó la realitat humana. Ja que veiem el món a partir d'unes ulleres (espai, temps). L'epistemologia té molta més importància que la metafísica, que no té suport empíric. 3 FACULTATS O CAPACITATS DELS ÉSSERS RACIONALS: Sensibilitat: Eina que rep la informació sensorial (paper passiu) Situar lo rebut en un espai i temps (paper actiu) És el subjecte el que posa les condicions a l'objecte. Enteniment: Categories Mirub Noor tema 3 Col·loca la informació sensorial amb "etiquetes".

Substància: Les creem nosaltres (Essencial, característic d'un objecte) Causalitat: Sensibilitat / Enteniment: Serveixen per conèixer fenòmens del món físic Raó: S'ocupa de preguntes que van més enllà de sensibilitat. Cal fugir de la mandra i seguidisme promogut per la casta eclesiàstica i de la covardia envers l'absolutisme gràcies a la raó. Sapere Aude! Que puc fer? Ética Pròleg Fonamentació Metafísica dels Costums (1785) Diversos usos de la raó: Raó en l'àmbit natural, ("preguntes científiques"): Ens dona coneixement fenomènic (del món amb els nostres filtres, temps i espai).

Raó en l'àmbit de l'acció, ("normes"): Ens donen coneixement sobre la llei moral La raó està en un terreny diferent quan es troba en ética. Kant no diu que l'ètica correcta és buscar la felicitat, ens en cal més. No caure en la fal·làcia naturalista, és a dir, que a partir d'unfenomen que es repeteix al món, afirmar una certesa quan en realitat no ho és: Ex: Tots els països tenen costums diferents, per tant, l'ètica ha de ser subjectiva a cada cultura. La ética ha de ser universal i objectiva, que preservi la llibertat. NO teleológica (És a dir, ètica que ens diu que fer), ni material Com justifica les lleis de Newton, etc…?

Quan la nostra raó la utilitzem en l'àmbit descriptiu, veiem les coses com a successos temporals (una cosa que passa sobre l'altre). Mirub Noor tema 3 Quan la fem servir en l'àmbit moral, no podem veure les coses com causalitat. En la moralitat, la causa de les accions dels subjectes és la llibertat, la voluntat lliure humana La llibertat és una exigència per explicar les accions humanes. ÉTIQUES TELEOLÒGIQUES xoquen amb LLIBERTAT INDIVIDUAL ÈTIQUES HETERÒNOMES (Teleològiques) VS.

AUTONOMIA Autonomia —) KANT: Deontològica Formal La bona voluntat, una ètica de la intenció: La voluntat ens permet actuar amb intencions La voluntat pot actuar segons principis i lleis La voluntat pot autodeterminar-se gràcies a la raó Sí tots els humans utilitzessim la raó per actuar correctament, si actuéssim tots amb bona voluntat, tots tindríem els mateixos valors morals universals. "Actua de manera que la teva màxima es pugui convertir en una llei universal" OPOSICIONS ÈTIQUES: E. teleològiques: (TELOS, Objectiu): Guiades pels objectius. Deontològiques: Ètica que no et diu l'objectiu que has de seguir.

Et fa obeir el deure moral Obeir el deure moral: Tenir una bona voluntat: Seguir una llei que pugui ser universal. Materials: Et donen tot el contingut de l'ètica, et diuen exactament que fer. Formals: No et donaré una ètica estructurada, només "la forma": Pensa si allò que estàs fent pot ser vàlid per a tothom. Conseqüencialista: Quines conseqüències tindria la teva acció?: Escull la que tingui millors conseqüències. Intencions: No li molen les conseq. perquè no segueixen la voluntat. El que conta no és el que passi, sinó que raonament moral has seguit. Has actuat pensant en el bé col·lectiu?

(La teva intenció era bona?), llavors, independentment de les conseqüències, ha sigut una bona acció. Heterònomes: Norma, que és imposada per normes, i fins i tot sentiments i desitjos. Si segueixo els meus desitjos i em guio per la mandra, estic obeint lleis d'altres, lleis dels meus desitjos. Autonomia: No has de seguir normes imposades per sentiments i desitjos, has de seguir el raonament amb Bona voluntat, i, per tant, estaràs fent el bé. Si segueixes el que et diu la raó, ets autònom, ets lliure Mirub Noor tema 3 Actues CONFORME AL DEURE o PER DEURE?

Accions HETERÒNOMES: CONFORME el deure: DOLENTA: Obeir desitjos Accions PER DEURE: D'acord amb el principi / llei, FORMA: Obeir el deure, bona voluntat Exemple: El comerciant "just": Acció: Ven un mòbil 100 euros més barat: Intenció CONFORME al DEURE Fer al client "fidel", perquè li compri més Sembla una bona acció, però està guiada pel TÉLOS, té l'objectiu de guanyar més diners, busca el plaer, és egoista… Intenció PER DEURE: Abaixar el preu per prendre menys diners al client, que li poden caldre per comprar menjar, etc… La intenció PER DEURE és actuar d'acord amb la bona voluntat, amb una màxima universal, ajudar al proïsme (prójimo). És lliure, però a la vegada és universal.

El ciutadà "altruista". Si he donat diners a un pobre perquè tothom pensi que he soc bona persona, estaria actuant CONFORME EL DEURE. Si he donat diners a un pobre per pur altruisme, per ajudar a la persona, he actuat PER DEURE. El que "rebutja" el suïcidi. El que no se suïcida per por: CONFORME EL DEURE, degut a sentiments, emocions El que no ho fa per poder obeir el deure satisfactòriament (bona voluntat, no voldria això per ningú): PER DEURE Llibertat per Kant: Posar-se lleis a un mateix. Sense lleis pròpies, els sentiments, emocions ens controlen, per tant, no som lliures si no en tenim lleis. Hem de tindre lleis que ens facin complir el deure.

L'Imperatiu categòric: Síntesi tota la filosofia kantiana (Iaia kantiana) Norma suprema moral kantiana: 1a formulació: "Actua de manera que la teva màxima es pugui convertir en una llei universal". Exemple: Imagina't que el teu millor amic truca a porta de casa teva, i diu "està aquíi la meva dona?" El teu amic maltracta la seva dona, i ha fugit a casa teva. Segons Kant: No podries mentir-li, i hauries d'obrir la porta ja que mentir no és una màxima universalitzable. Actua segons una norma, màxima subjectiva que pugui ser universalitzable, que pugui voler que tothom complís també.

No podria actuar de manera egoista, ja que és impossible que jo vulgui que tots els altres actuessin d'aquesta manera contra mi. Mirub Noor tema 3 3a formulació: "Obra de tal manera que faci servir la humanitat, tant en la seva persona com en la de qualsevol altra, sempre alhora com a fi i mai simplement com a mitjà" No manipulis les persones, no les utilitzis. Respecta la raó de cadascú, que és l'únic que ens fa lliures. Per tindre dignitat: Per Kant, has de respectar la teva voluntat lliure.

màxim rigor, sense excepcions, o blanc o negre: Segons crítiques, la seva ética és ideal, no aplicable al món real, on tots són pecadors Aquesta ètica de blanc i negre, exemplifica la seva creença cristiana pietista. ELS POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA Una idea indemostrable sense la qual no és possible una altra idea o fet que ens és evident. (Recupera algunes de les idees metafísiques que Hume va descartar, com la del Jo i Déu). LLIBERTAT: Idea imprescindible perquè sigui possible l'acció lliure i desinteressada. Seria una bogeria dir que les nostres accions venen determinades per substàncies, hormones, etc… les accions venen donades per l'acció lliure de les persones.

Si diguéssim que totes les nostres accions estiguessin determinades per causes anteriors, no tindria sentit fer ètica, llavors, hem de creure que existeix. IMMORTALITAT DE L'ÀNIMA: Idea imprescindible de perfeccionament infinit donat que som imperfectes Necessito que existeixi l'ànima, i que a més, sigui immortal. Som éssers imperfectes, ens costa seguir l'imperatiu categòric, però la nostra ànima busca constantment apropar-se a la perfecció. Com pot ser que éssers imperfectes hagin arribat a una raó perfecte (tenim la idea de com seria un ésser perfecte? " Per tant, l'ànima ha de ser immortal, per buscar infinitament aquesta perfecció.

DÉU: La nostra raó no pot evitar pensar que hi ha una causa rere tot. Aquesta causa que tanca tota la cadena causal és la idea de món o de Déu. La idea de Déu explica per què el ser perfectament bondadós ens fa perfectament feliços. El seguiment perfecte de la llei moral, voluntat perfecte comporta una gran satisfacció, que només és explicada per l'existència d'un Déu. Tema 4 John Stuart Mill (1806-1873) Empirista El seu pare i el seu amic (Jeremy Bentham creador de l'utilarisme) van experimentar amb ell, creant una màquina pedagògica. Té com a referent a Epicur i Jeremy Bentham Epicur Hedonista, busca plaer Felicitat plaer = bé, millor plaer possible, amb el menor dolor.

Jeremy Empirista Criteri per mesurar la bondat de: - Lleis (drets) - Institucions (política) - Accions (ètica) Criteri utilitaritat: màxima felicitat per major nombre de persones Una cosa bona i útil és quan augmenta la felicitat El més important són les conseqüències, no les accions. Les accions són indiferents. L'utilitarisme (1861) El reinventa perquè socialment no funciona, el sistema educatiu de Jeremy Bentham i del seu pare no funciona. També perquè creu que està caducat, té molta contradicció i està desactualitzada. El llibre respon a diverses objeccions de la societat Critiques: 1. la utilitat i el plaer no són compatibles.

La utilitat és donar felicitat, plaer, al màxim només de persones. Un és conseqüència de l'altre. El plaer és un mitjà per aconseguir la utiliratitat. 2. Moral de porcs, finalitat és només recerca del plaer No només estem parlant del pler físic o sensorial, sinó d'altres tipus de palers. Plaer no nomes quantitatiu (com pensava benjamin), sinó també plaer qualitatiu Tipus de plaers: - Sensorials (animals) - Fisics - Superior (propiament humans) - Morals (ajudar a algú...) - Intelectuals (llegi, cinema…) - Imaginació (pintura, creativitat…) qui decideix que un plaer es millor que un altre? jutge competent.

La persona que ho ha provat, ha tingut experiencia i educació, pots triar quin plaer es millor. cualsevol persona culta Es millor ser Sòcrates insatisfet, plaer limitat pero intel·lectual, que animals amb plaer sensorial. No volem ser ignorants perque volem llibertat, orgull, independencia i dignitat. que es mes complex? Felicitat o acontentament La felicidad es mes comples, ero enacara aixix la escollim. Plaers superir. L'acontentament són plaers inferiors, sensorials. Estat de satisfacció qe es gaudeix amb els plaers inferiors. Stuart mill -> qualitatiu, benjamin quantitaiu No volem tornar a l'ignorancia per que no volem perdre la llibertat, orgull, dignitat i independencia.

opjecció 3:la gent cultivada, amb cultura, pot preferir els plaers inmediats Stuart mill respon que es per feblesa de caracter. També en plenes condicions, condicions vulnerables que no afavoreixen als plares superiors, escollim plaers inmediats. Ex: estas pasant un mal m oment, esculls plaers inmediats perqeu son mes facils. Feblesa de caracter manca d'educació. Per tenir plaers supeiros fa falta caracter i educació La felicitat és l'equilibri entre la tranquil·litat i l'exaltació. La vida s'ha de viure amb poc dolor, molt plaer i no demanar més del que ens pot donar la vida. Educació Equilibri entre intel·lectualitat i moral (altruisme) 4.

Es imposible assolir la felicitat Depèn del que entenguis per felicitat. Una acció és moral si redueix el dolor dels altres. Grans dolors: Pobresa, malaltia, indignitat i indigència. Si aconseguim reduir els grans dolors, serem feliços i aconseguirem una societat justa i feliç. A mesura que s'apropa la mort, el plaer egoista perd sentit i valor. 5. Més important que la felicitat és el sacrifici Serveix un sacrifici que beneficia a tothom. L'unic sacrifici valid es el que beneficia colectivament. Una persona es sacrifica per salvar a moltes altres. 6. Les accions que repercuteixen en menys persones tenen menys valor, són menys morals. L'important es l'acció moral en si.

la moralitat de l'acció és independent de la quantitat. 7. L'utilarisme es fred i calculador, nomes valora els resultats Devant de dues accions, tries la que penses que es millor. S'arriba en un acord, devant de dos plaers, dialogant Mentir en el moment es util, pero no convenient. el que es utik en el moments, no es convenient.Hem d'agafar el que el util i convenient a la llarga. Utilitat de la norma: no hem de tenir en compte l'acte moral, sinó agafar aquella acció com norma, que porti al s millors resultats. - Malintrepetació -Etica atea No nega la religió la religió es valida sempre i quanaporti felicitat -Util es igual a convenient Si fas les coses per conveniencia, son actes egoistes.

Les coses es fan per obtenir felicitat a llarg termini. -No sabre mai si les consequencies de les accions en antelació : hi h auna experciencia que sustenta la experiencia 1. Context i influències John Stuart Mill (1806-1873) Filòsof empirista. Criat com una "màquina pedagògica" pel seu pare i Jeremy Bentham (creador de l'utilitarisme). Influenciat per Epicur i Jeremy Bentham: Epicur Hedonista: el bé és el plaer (màxim plaer amb mínim dolor). Bentham Empirista: mesura la bondat de lleis (drets), institucions (política) i accions (ètica) segons la seva utilitat. 2.

L'Utilitarisme segons Mill L'Utilitarisme (1861) El reinventa perquè el model de Bentham era insuficient i socialment no funcionava. Criteri utilitarista: Una acció és bona si genera la màxima felicitat pel major nombre de persones. Importen les conseqüències, no les accions en si. Crítiques i respostes de Mill 1 "Utilitat i plaer no són compatibles" La utilitat és donar felicitat. El plaer no és només físic, també hi ha plaers superiors (morals, intel·lectuals...). 2 "És una moral de porcs, només busca plaer" No es parla només de plaer físic o sensorial. Tipus de plaers: Sensorials (animals). Físics. Superiors (morals, intel·lectuals, creatius).

Plaers superiors = més valorats per qui els ha experimentat. "És millor ser Sòcrates insatisfet que un ignorant feliç". 3 "La gent culta pot preferir plaers immediats" Això passa per feblesa de caràcter o per situacions vulnerables. Els plaers superiors requereixen educació i caràcter. 3. La felicitat segons Mill Felicitat = Equilibri entre tranquil·litat i exaltació. Vida bona Poc dolor, molt plaer i acceptació del que ens pot donar la vida. Educació Necessària per combinar intel·lectualitat i moral (altruisme). 4 "És impossible assolir la felicitat" Depèn de com es defineixi felicitat. Una acció és moral si redueix el dolor dels altres.

Els grans dolors (pobresa, malaltia, indignitat...) es poden reduir així s'aconsegueix una societat justa i feliç. 5 "El sacrifici és més important que la felicitat" El sacrifici només és vàlid si beneficia col·lectivament. 4. Moralitat i accions individuals 6 "Les accions que afecten menys persones són menys morals" La moralitat no depèn del nombre de persones afectades, sinó de la qualitat de l'acció. 7 "L'utilitarisme és fred i calculador" Davant de dues accions, es tria la que té millors conseqüències. Utilitat de la norma No es jutja un acte individual, sinó que es busca una regla general que porti millors resultats a llarg termini.

Mentir pot ser útil en un moment, però no convenient a llarg termini. 5. Malinterpretacions de l'Utilitarisme "És una ètica atea" No nega la religió, només la valida si aporta felicitat. "Útil = convenient" Si actues per conveniència personal, no és moral. "No podem preveure les conseqüències" L'experiència històrica permet fer prediccions. Tema 5 Mirub Noor Friedrich Nietzsche critica el llenguatge, el llenguatge ens enganya. La realitat o espot capar de manera estàtica, amb conceptes. "La genealogia de la moral" Genealogia: La història des dels seus orígens, com ha anat evolucionant.

Serveix demascarar les verdaderes intencions - Neixement de la tragèdia El pasat de l aantigua grega socratica es alla on hauriem de tornar, on les coses funcionaven de manera correcta. Aquest mon s'acaba amb socrates i plató. Pren com a exemple la tragedia grega. Catarsi: estat emocional, mental de certa purificació i clama, perque han empatitzat amb les protagonistes de la novel·la. A nietzche li agrada perque accepta les contradiccions, el conflicte sense resoldre i que som essers debils de vegades i a vegades forts. Amb euripides el cor, que representa el public, começa a racionar i a fer critica moral.

Nitzche diu que despres de uripides, plató i Sòcrates el teatre grec ja no és interessant, ja que universalitza les idees, son masa racionalistes. Nitzche critica la ciencia, la filosofia racionalista i el llenguatge representacional. El llenguatge representacional mata a la realitat, preten mostrat una cosa en moviment com una cosa estatica. Nihlisme: no-res. La genealogia de la moral: - Critica a la moral judeocristiana Mirub Noor 1a part hem oblidat d'on provenen els termes bo i dolent, ens pensem que refereixen a idees objectives i universals (perquè són escrits sagrats...) però quan anem al principi ens donarem conte que no és així.

En els orígens de la moral parla d'individus i no d'accions. Abans de scrates, en la grecia homèrica, bo volia dir home noble, aristocrata, ple de vida, virtuos, tragic. I un home dolent seria un home debil, malaltis, poruc i rebuig de la contradicció tragica. Moral de senyors: forts, individualistes, veraços, falta de simpatia i compassió. Moral dels esclaus: temeros dels forts i la moralitat,mentiders, igualitaristes, obedients, reactius. Per Nitzche la moral judeocristiana es la moral dels esclaus, perquè són igualitaristes, temerosos de la mort i compassius i obedients. Es pregunta com aquesta moral ha arribat de ser dels de debils a ser el be.

2a part quina es la causa psicologica que fa que els esclaus es rebelin contra el meu amo. la cause es el ressentiment, l'odi i la venjança que es debil perque no pot ser com el fort. els acerdots son deilbs disfrasats de poder, tenen resentiment als forts. h solució de Nitzches nihlisme nagatiu o pasiu: no fer res per canviar la situació Mirub Noor Les prsones dependents miren els altre per deerminar el bo i el dolent. El home noble, moral del forts, afirma el bé sense fixar-se en la resta. La mort de deu significa la mort del racionamlisme, optimisme, metaficia de la identitat, dualismes i representacionalisme.

Tipus de nihlisme: Tres posibles posicionament o estats de anims devan de la ort de deu - L'home com a camell: Cuant la gent encara no s'ha donat compte de la mort de deu. Home que creu en el racionalisme, creu en idees metafisiques. El representa com a camell perque representa la carrega que porten i l'obligació per seguir lleis. Asceta estoica… Allunyar-se dels desitjos i passions, que fan pecar. Nietzche creu que aixo ens oprimeix. Quan s'adonen, estan resentits i es volen rebelar.

Es rebelen desde el nihilisme reactiu, amb rabi - Lleó: Reaccióna enfadat a l'opressió - Nen (superhome): creació desde el no res, creació espontania i llibertat d'expressió Perspectivisme: cada persona té una visió parcial i valorativa Si volguessis aconseguir la veritat hauríem d'unir totes el perspectivisme, i aixó es impossible. La veritat es una entitat teorica. Només elsperhome pot unir tote les perspectives. No totes les perspectives valen el mateix, cada una es directamnet proporcional al potencialment de la vida. Les eprsones que tenen una voluntat de poder major, els forts tenen una perspectiva mes vialida que els debils Etern retorn. viure eternament com has viscut ara.

Tema 6 Martha Nussbaum (1947-) liberalisme individualitat màxima, cadascú fa el que vol i pot. L'estat no intervé. Context filosòfic: No heteropatriarcal, eurocèntrica, especisme, capacitista o edatista. Pensa des del feminisme, postcolonialisme i l'ecologisme. Capítol 1: Una dona a la recerca de justícia - Per què ha de servir la política? Objectiu: Que totes les persones tinguin una vida digna. En un mateix país o ciutat la qualitat de vida, aliments… depèn de la renda. L'esperança de vida canvia segons la renda. Prioritzem el respecte i dignitat. L'acció política ha de posar a les persones en el centre Com a finalitat en si mateixa.

Hem d'empoderar a qui necessita ajuda sense que perdí la seva agència (autonomia) Context economic actual Vivim en un món capitalista i en el neoliberalisme, medim el progres segons economía. PIB: Producte interior brut Es molt generic, no representa la distribución del capital correctament. No té en compte desigualtats économiques ni socials. Davant aquest model, necessitem un nou enfocament que no tingui en compte les persones segons els diners, si no segons els segons context com a persones mateixes. Valora el progres tenint en compte la persona, el context i els problemes socials. Per aixo es liberalista.

D'aquí es desenvolupa una ética consecuencialista, perque té en compte les conseqüències de les decisions econòmiques. Per altra banda també será deontológica. Capacitats: Què són capaces de ser i fer les persones? Hi han politiques publiques que son correctas pero no compleixen el model economic. Oportunitat sí recursos que les persones tenen en el seu abast per arribar a aquesta qualitat de vida. La idea es mantener la autonomía de las personas. - Com ho explica? Amb la vida de la Vasanti (dona india pobre i maltratada pel marit). Surt de la pobresa amb la maquina de cosir. Desigualtats: Etnia, clase i genere. La política incidex directamente en el context d'una persona.

Amb una màquina de cosir ha pogut sortir de la pobresa i treballar. La vida privada d'una privada també es pública, les desigualtats son estructurals, estan totes lligades. Desigualtats: 1. Pobresa 2. Edad, etnia, capacitat, sexe, genre i orientació sexual 3. Legislació Elabora un llistat oberts i dinàmic de les capacitats segons dignitat, igualtat i justícia social, per igualar classes socials. L'objectiu final és arribar a una autonomia personal, capacitat d'elecció lliure i autoestima. De que tipus de capacitats parlem? 1. Basiques - Permeten el desenvlupament, Son innates 2. Internes - Capacitats emocionals i concretes d'una persona. Són de l'entorn 3.

Combinades - La suma, oportunitats Capacitats: Oportunitats que tenim per fer o ser una cosa, alló que volem. Arribar a una vida digna, lliure (liberalisme). On trobem els conflictes? Els sistemes polítics no distingeix internes i combinades (pot donar el dret a vot co a capacitat necesaria i emocional pero despres prohibir el vot de les persones migrades). Tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per desenvolupar-se com a ésser. Nussbaum defensa la justicia equitativa, donar a cadascú el que necesita. Menjar (capacitat) Funcionament (dejú) Dues persones poden fer dejú, però no podem veure la capacitat o oportunitat que tenen.

Una persona la pot fer perque vol i un altre perquè no té menjar. Perquè és important la llibertat Perquè es garanteix una vida digna. Com arribar-hi?

10 capacitats centrals: 1) Vida (esperança de vida llarga) 2) Salut física (habitatge, bona alimentació) 3) Sentits, imaginació, pensament (educació, llibertat religiosa i artística i dret al plaer) 4) Integritat física (llibertat de moviment i llibertat sexual) 5) Emocions (dret a estimar, expressió emocional i salut emocional) 6) Raó Pràctica (planificació de vida pròpia) 7) Afiliació (respecte, igualtat, empatia i integració social) 8) Altres espècies (no som més importants que les altres espècies, hem de conviure amb la natura) 9) Joc (joc, gaudir i riure) 10) Control de l'entorn (política, recursos materials)