1. Context i objectius
Flashcards
- Qui va ser el mestre de Plató?
- Sòcrates
- Quin tipus de coneixement buscava fonamentar Plató?
- Coneixement científic en veritats necessàries
- Quins valors morals absoluts volia fomentar Plató en l'acció política?
- Justícia i bé
- Quin filòsof va ser deixeble de Plató?
- Aristòtil
Preguntes tipus test
- Quin era un dels objectius principals de Plató en la seva filosofia?
- a) Desenvolupar una nova forma d'art dramàtic.
- b) Fonamentar el coneixement científic en veritats necessàries.
- c) Crear un sistema econòmic basat en la igualtat.
- d) Establir una religió monoteista per a tota Grècia.
Resposta: b) Fonamentar el coneixement científic en veritats necessàries.. Plató buscava fonamentar el coneixement científic en veritats necessàries, proporcionant una base sòlida per a la comprensió del món.
- A quina institució va fundar Plató, on l'entrada estava restringida a aquells amb coneixements matemàtics?
- a) El Liceu
- b) L'Acadèmia
- c) El Gimnàs
- d) El Panteó
Resposta: b) L'Acadèmia. Plató va fundar l'Acadèmia, una institució on només podien entrar persones amb coneixements matemàtics, reflectint la importància que donava a aquesta disciplina.
- Quin filòsof va ser deixeble de Plató?
- a) Sòcrates
- b) Aristòtil
- c) Parmènides
- d) Heràclit
Resposta: b) Aristòtil. Aristòtil va ser deixeble de Plató, continuant així la tradició filosòfica i desenvolupant les seves pròpies idees a partir de les ensenyances del seu mestre.
2. Ontologia (Metafísica)
Flashcards
- Què és el dualisme ontològic de Plató?
- La defensa de l'existència de dos nivells de realitat: món intel·ligible i món sensible.
- Quines són les característiques del món intel·ligible?
- Immutable, immaterial, perfecte i accessible a la raó.
- Quines són les característiques del món sensible?
- Canviant, material, imperfecte i accessible als sentits.
- Què és una Idea per a Plató?
- Una entitat eterna, invariable, única i perfecta que es capta amb la raó.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és l'únic món que és veritablement real?
- a) El món sensible
- b) El món intel·ligible
- c) El món de les opinions
- d) El món de les aparences
Resposta: b) El món intel·ligible. Plató argumenta que només el món intel·ligible, accessible a través de la raó, és veritablement real, ja que és immutable i perfecte.
- Quines són les característiques principals de les Idees en la filosofia de Plató?
- a) Canviants, materials i imperfectes
- b) Eternes, invariables, úniques i perfectes
- c) Accessibles només a través dels sentits
- d) Subjectives i relatives a cada individu
Resposta: b) Eternes, invariables, úniques i perfectes. Les Idees en Plató són eternes, invariables, úniques i perfectes, i es capten amb la raó, no amb els sentits.
- En la jerarquia ontològica de Plató, què representa la Idea del Bé?
- a) La imitació dels objectes físics
- b) La causa i font de totes les altres idees
- c) Un concepte matemàtic
- d) Una idea d'un objecte particular com un arbre
Resposta: b) La causa i font de totes les altres idees. La Idea del Bé és la jerarquia ontològica platònica actua com a causa i font de totes les altres idees, sent la més important i fonamental.
3. Epistemologia
Flashcards
- Quin és el concepte clau de la teoria de la reminiscència de Plató?
- Conèixer és recordar (anamnesi).
- Quins són els dos graus de coneixement associats al món intel·ligible segons Plató?
- Noesi (intuïció intel·lectiva) i Dianoia (raonament discursiu).
- Quins són els dos graus de coneixement associats al món sensible segons Plató?
- Pistis (creença) i Eikasia (imaginació).
- Què simbolitza el Sol en el mite de la caverna de Plató?
- La Idea del Bé, causa de tot el coneixement.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin és el grau de coneixement associat al món intel·ligible i la intuïció intel·lectiva?
- a) Eikasia
- b) Pistis
- c) Noesi
- d) Dianoia
Resposta: c) Noesi. La Noesi, o intuïció intel·lectiva, és el grau de coneixement que Plató associa al món intel·ligible i a la comprensió de les Idees pures.
- Quin tipus d'objectes es coneixen mitjançant la Dianoia, el raonament discursiu, segons Plató?
- a) Idees pures
- b) Objectes materials
- c) Ombres i imitacions
- d) Objectes matemàtics
Resposta: d) Objectes matemàtics. Segons Plató, la Dianoia, o raonament discursiu, permet conèixer els objectes matemàtics, que es troben en el món intel·ligible però requereixen un procés de raonament per ser compresos.
- Quin grau de coneixement s'associa amb la percepció d'ombres i imitacions en el dualisme del coneixement de Plató?
- a) Noesi
- b) Dianoia
- c) Pistis
- d) Eikasia
Resposta: d) Eikasia. L'Eikasia, o imaginació, és el grau de coneixement més baix en la filosofia de Plató i està associat amb la percepció d'ombres i imitacions en el món sensible.
4. Antropologia
Flashcards
- Quines són les tres funcions de l'ànima segons Plató?
- Racional, irascible i concupiscible.
- Quina part de l'ànima es relaciona amb el coneixement de les idees?
- La part racional.
- Quina part de l'ànima es relaciona amb la voluntat i la força?
- La part irascible.
- Quina part de l'ànima es relaciona amb els desitjos i necessitats bàsiques?
- La part concupiscible.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quina funció de l'ànima es relaciona amb el coneixement de les idees?
- a) Irascible
- b) Concupiscible
- c) Racional
- d) Apetitiva
Resposta: c) Racional. La funció racional de l'ànima, segons Plató, és la que permet el coneixement de les idees, ja que és la part que raona i busca la veritat.
- En l'antropologia platònica, a quina classe d'homes correspon l'ànima irascible?
- a) Homes d'or
- b) Homes d'argent
- c) Homes de bronze
- d) Homes de ferro
Resposta: b) Homes d'argent. Els homes d'argent, segons el mite dels metalls, tenen una ànima irascible, la qual cosa els dota de força i coratge, qualitats pròpies dels guardians.
- Quina virtut s'associa amb els homes d'or en la teoria de Plató?
- a) Força i coratge
- b) Moderació i temperància
- c) Saviesa i prudència
- d) Justícia i equitat
Resposta: c) Saviesa i prudència. Els homes d'or, que tenen una ànima racional, es caracteritzen per la saviesa i la prudència, qualitats necessàries per als governants.
5. Política
Flashcards
- Qui ha de governar segons Plató?
- Els filòsofs coneixedors del Bé i la Justícia.
- Quina concepció té Plató de la democràcia?
- La rebutja perquè la majoria és ignorant i pot portar al desastre.
- Què és l'isomorfisme entre ciutat i ànima?
- La polis ha d'imitar l'ordre de l'ànima humana.
- Què és la justícia en la polis segons Plató?
- Que cadascú faci la funció que li correspon segons la seva ànima.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, qui ha de governar la polis?
- a) Els militars més forts.
- b) Els filòsofs coneixedors del Bé i la Justícia.
- c) Els ciutadans elegits per votació popular.
- d) Els sacerdots amb més poder religiós.
Resposta: b) Els filòsofs coneixedors del Bé i la Justícia.. Plató defensa que només els filòsofs, en ser coneixedors del Bé i la Justícia, estan capacitats per a governar amb saviesa i justícia.
- Quina és la concepció de Plató sobre la democràcia?
- a) La democràcia és la millor forma de govern.
- b) La democràcia és acceptable si els ciutadans estan ben educats.
- c) La democràcia és rebutjada perquè la majoria és ignorant i pot portar al desastre.
- d) La democràcia és un sistema just que garanteix la igualtat.
Resposta: c) La democràcia és rebutjada perquè la majoria és ignorant i pot portar al desastre.. Plató rebutja la democràcia perquè considera que la majoria de la població és ignorant i, per tant, no està capacitada per a prendre decisions polítiques encertades.
- Què significa l'isomorfisme entre la ciutat i l'ànima en la filosofia política de Plató?
- a) Que la ciutat ha de ser governada per un sol individu.
- b) Que l'ànima individual ha de reflectir l'ordre de la ciutat.
- c) Que la ciutat ha d'imitar l'ordre de l'ànima humana, amb cada part fent la seva funció.
- d) Que la ciutat i l'ànima no tenen cap relació.
Resposta: c) Que la ciutat ha d'imitar l'ordre de l'ànima humana, amb cada part fent la seva funció.. Plató creu que la polis ha d'imitar l'ordre de l'ànima humana, on cada part (racional, irascible, concupiscible) té una funció específica. La justícia en la ciutat es dona quan cada individu fa la funció que li correspon segons la seva ànima.
6. Implicacions principals de la filosofia platònica
Flashcards
- Què és l'idealisme en la filosofia de Plató?
- La creença que el món físic és una còpia imperfecta del món de les Idees.
- D'on prové el coneixement vertader segons Plató?
- De la raó, no dels sentits.
- Com descriu Plató el coneixement com a reminiscència?
- L'ànima recorda les veritats eternes que ja coneixia.
- Què és innat segons Plató?
- La veritat, que es desperta amb la reflexió racional.
Preguntes tipus test
- Segons Plató, quin tipus de coneixement prové de la raó?
- a) El coneixement sensible
- b) El coneixement vertader
- c) El coneixement imperfecte
- d) El coneixement material
Resposta: b) El coneixement vertader. Plató argumenta que el coneixement vertader no prové dels sentits, sinó de la raó, ja que els sentits només ens proporcionen còpies imperfectes de la realitat.
- Quina és la relació entre el món físic i el món de les Idees segons la filosofia platònica?
- a) El món físic és la causa del món de les Idees.
- b) El món físic és una il·lusió sense cap relació amb el món de les Idees.
- c) El món físic és una còpia imperfecta del món de les Idees.
- d) El món físic i el món de les Idees són igualment reals i perfectes.
Resposta: c) El món físic és una còpia imperfecta del món de les Idees.. Plató planteja que el món físic és una mera còpia imperfecta del món de les Idees, que és on resideix la veritable realitat.
- En la filosofia platònica, què implica conèixer el Bé?
- a) Conèixer el Bé només implica tenir coneixements teòrics sobre ell.
- b) Conèixer el Bé implica actuar bé (intel·lectualisme moral).
- c) Conèixer el Bé no té cap relació amb les accions morals.
- d) Conèixer el Bé és impossible per als éssers humans.
Resposta: b) Conèixer el Bé implica actuar bé (intel·lectualisme moral).. Plató defensa l'intel·lectualisme moral, que sosté que conèixer el Bé implica necessàriament actuar bé. La comprensió del Bé guia les accions morals.
I 36 flashcards i 24 preguntes més al document.
Text del document
PLATÓ (s. IV aC) 1. Context i objectius Deixeble de Sòcrates. Va fundar l'Acadèmia, on només podien entrar persones que sabessin matemàtiques. Aristòtil va ser el seu deixeble. El coneixement és elitista. Doble objectiu: Fonamentar el coneixement científic en veritats necessàries. Fomentar l'acció política en valors morals absoluts: justícia i bé. 2. Ontologia (Metafísica) 2.1. Dualisme ontològic Plató defensa l'existència de dos nivells de realitat: Món Característiques Coneixement Intel·ligible Immutable, immaterial, perfecte, accessible a la raó Episteme Sensible Canviant, material, imperfecte, accessible als sentits Doxa Només el món intel·ligible és real.
Tot existeix perquè existeix la Idea. Les coses materials són còpies o imitacions d'aquestes idees. 2.2. Les Idees Són eternes, invariables, úniques, perfectes. Es capten amb la raó (intuïcions intel·lectuals). Exemples: Justícia, Bellesa, Igualtat, Bé. 2.3. Jerarquia ontològica 1. Idea del Bé causa i font de totes les altres idees. 2. Idees morals bellesa, justícia. 3. Conceptes matemàtics igualtat, unitat, dualitat. 4. Idees d'objectes arbre, cavall. 5. Món sensible objectes físics i imitacions. 3. Epistemologia 3.1.
Dualisme del coneixement Grau de realitat Grau de coneixement Tipus Objecte Món intel·ligible Noesi Intuïció intel·lectiva Idees pures Món intel·ligible Dianoia Raonament discursiu Objectes matemàtics Món sensible Pistis Creença Objectes materials Món sensible Eikasia Imaginació Ombres i imitacions 3.2. Teoria de la reminiscència Conèixer és recordar (anamnesi). Les idees són innates a l'ànima. L'ànima és immortal i abans de néixer ha contemplat les Idees. No aprenem del món material, sinó que recordem el que l'ànima ja sabia. 3.3. Vies del coneixement Via eròtica: l'eros impulsa la recerca de la veritat a través de la bellesa. La contemplació de la bellesa porta al Bé.
Via dialèctica: ús de la raó per establir relacions lògiques entre idees fins arribar a la Idea del Bé. 3.4. Mite de la caverna Representa el pas de la ignorància al coneixement. Conèixer és un procés costós, difícil i confús. El Sol simbolitza la Idea del Bé, causa de tot el coneixement. 4. Antropologia 4.1. Dualisme antropològic Ànima Cos Immaterial, immortal, racional Material, mortal, imperfecte L'ànima té tres funcions: 1. Racional coneixement de les idees. 2. Irascible voluntat, força. 3. Concupiscible desitjos i necessitats bàsiques. 4.2. Desigualtat natural No totes les ànimes tenen la mateixa qualitat. Hi ha una organització jeràrquica de la societat.
Mite dels metalls: Races d'homes Ànima dominant Virtuts Funció social Homes d'or Racional Saviesa i prudència Governants Homes d'argent Irascible Força i coratge Guardians Homes de bronze Concupiscible Moderació i temperança Productors (pagesos, artesans) 5. Política 5.1. El govern dels filòsofs Concepció elitista: només uns pocs coneixen la veritat. Només els filòsofs (coneixedors del Bé i la Justícia) poden governar. Rebuig de la democràcia: la majoria és ignorant i pot portar al desastre. La polis ha d'imitar l'ordre de l'ànima humana: Isomorfisme entre ciutat i ànima. La justícia consisteix que cadascú faci la funció que li correspon segons la seva ànima. 6.
Implicacions principals de la filosofia platònica 1. Idealisme: El món físic és una còpia imperfecta del món de les Idees. El coneixement vertader prové de la raó, no dels sentits. 2. Coneixement com a reminiscència: L'ànima recorda les veritats eternes que ja coneixia. La veritat és innata i es desperta amb la reflexió racional. 3. Jerarquia ontològica: La Idea del Bé és la causa de totes les altres idees. Conèixer el Bé implica actuar bé (intel·lectualisme moral). 4. Dualisme antropològic: Ànima immortal i divina / cos mortal i material. La filosofia és preparació per a la mort (alliberament de l'ànima). 5. Govern dels savis: L'ordre polític ha de reflectir l'ordre de l'ànima.
Només els filòsofs poden governar amb justícia i saviesa.